BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'article 31.11 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, segons la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la comunitat autònoma la competència de desplegament legislatiu i execució en matèria de protecció civil i emergències.

A l'empara d'aquest títol competencial, el Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències de les Illes Balears, que té per objecte establir i regular el sistema públic de gestió d'emergències i, en especial, el de protecció civil, a la comunitat autònoma de les Illes Balears, a més de complementar la Llei 2/1998, de 13 de març, d'ordenació d'emergències, i la resta de la normativa vigent en la matèria. D'acord amb aquesta Llei, els plans de protecció civil, que poden ser territorials i especials, estableixen el marc orgànic i funcional de les autoritats, dels òrgans i dels organismes, així com els mecanismes de mobilització dels mitjans materials i personals, tant públics com privats, necessaris per a la protecció de la integritat física de les persones, els béns i el patrimoni col·lectiu i ambiental davant situacions d'emergència extraordinària. En particular, els plans especials s'elaboren per fer front en l'àmbit autonòmic a situacions d'emergència concretes la naturalesa de les quals requereixi una metodologia tecnicocientífica específica, bé per sectors d'activitat, bé per tipus d'emergència, bé per activitats concretes.

D'acord amb l'article 26.5 de la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències de les Illes Balears, els plans de protecció civil d'àmbit autonòmic s'han d'aprovar per decret del Govern de les Illes Balears, amb l'informe previ de la Comissió d'Emergències i Protecció de les Illes Balears i l'homologació per part de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

La Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, diferencia en l'article 15 els diferents tipus de plans de protecció civil i estableix que els plans especials, són, entre d'altres, els que tenen per finalitat fer front als riscs d'accidents en instal·lacions o processos en què s'utilitzin o s'emmagatzemin substàncies químiques, biològiques, nuclears o radioactives.

En l'exercici de la competència esmentada, i d'acord amb el Reial decret 407/1992, de 24 d'abril, pel qual s'aprova la norma bàsica de protecció civil; el Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s'aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses, i amb la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant el risc d'accidents greus en què intervenen substàncies perilloses, aprovada pel Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre, s'ha redactat aquest Pla.

Aquest Decret s'adequa als principis de bona regulació aplicables a les iniciatives normatives de l'Administració autonòmica, conforme a l'article 49.1 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, establerts en la normativa estatal bàsica. En particular, s'ajusta als principis de necessitat i eficàcia, atès que el seu objecte és l'aprovació del Pla Especial d'Emergència Exterior de la subestació de Maó de Repsol Butano, SA, que estableix les mesures de prevenció i d'informació, així com l'organització i els procediments d'actuació i coordinació dels mitjans i els recursos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres administracions públiques assignats al Pla i d'entitats públiques i privades, a fi de prevenir i, si escau, mitigar les conseqüències dels accidents sobre la població, el medi ambient i els béns que se'n puguin veure afectats o afectades.

La norma s'adequa també als principis de seguretat jurídica, proporcionalitat i eficiència. Estableix una norma clara que assegura la millor protecció de l'interès general, sense imposar càrregues administratives no justificades, i la regulació que conté resulta proporcionada, en atenció a la particular situació prevista i a la necessitat de garantir el principi d'eficàcia en l'aplicació de les mesures que s'hi preveuen. Quant al principi de transparència, el projecte normatiu s'ha sotmès als tràmits d'informació pública i audiència als consells insulars i ajuntaments, d'acord amb l'article 24.3 de la Llei 3/2006, en relació amb l'article 58 de la Llei 1/2019.

D'acord amb l'article 2.2.d) del Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, correspon a la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, mitjançant la Direcció General d'Emergències i Interior, l'exercici de la competència en matèria d'emergències i protecció civil.

Per tot això, amb els informes favorables de la Comissió d'Emergències i Protecció de les Illes Balears i de la Comissió Nacional de Protecció Civil, a proposta de la Consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 19 de desembre de 2022, dicto el següent:

DECRET

Article únic Aprovació del Pla Especial d'Emergència Exterior de la subestació de Maó de Repsol Butano, SA

S'aprova el Pla Especial d'Emergència Exterior de la subestació de Maó de Repsol Butano, SA, que s'incorpora com a annex a aquest Decret.

Disposició derogatòria única Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret, el contradiguin o hi siguin incompatibles.

Disposició final primera Habilitació normativa

Es faculta la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat per dictar les disposicions complementàries oportunes per al desenvolupament i l'aplicació d'aquest Decret, com també per implantar-lo correctament.

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears

Palma, 19 de desembre de 2022