Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL DE GOVERN
Núm. 117005
Acord del Consell de Govern de 23 de febrer de 2024 pel qual es corregeixen alguns errors observats en l’Acord del Consell de Govern de 16 de febrer de 2024 pel qual es concedeixen els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears per a l’any 2024
En la sessió que va tenir lloc el 16 de febrer de 2024, el Consell de Govern adoptà, entre d'altres, l'Acord pel qual es concedeixen els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears per a l'any 2024. Aquest Acord es publicà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 23, de 17 de febrer de 2024.
En l'Acord del Consell de Govern de 16 de febrer de 2024, s'han observat alguns errors materials en la biografia de José Antonio Fayas Janer, en la denominació de l'entitat Illes Balears Palma Futsal i en la biografia de Llorenç Rosselló Horrach.
Per tot això, d'acord amb l'article 109.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 56 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Presidència i Administracions Públiques, en la sessió de dia 23 de febrer de 2024 adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:
Primer. Corregir els errors materials que figuren en l'Acord del Consell de Govern de 16 de febrer de 2024 pel qual es concedeixen els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears per a l'any 2024, en el sentit següent:
On hi diu:
José Antonio Fayas Janer
José Antonio Fayas Janer, nascut a Maó, és un destacat doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i avui dia és un referent en matèria hidràulica. La seva trajectòria professional i acadèmica l'ha portat a estar activament implicat en diverses institucions de Menorca. Ha ocupat càrrecs rellevants com a president de l'Ateneu de Maó, és membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), membre de la Junta del Cercle d'Economia de Menorca i vocal del Patronat de la Fundació Rubió, entre d'altres. Va ser degà de la demarcació de les Balears del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de 2000 a 2006. Medalla de mèrit professional del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. El seu compromís amb el desenvolupament sostenible dels recursos hídrics, juntament amb la seva contribució a l'avenç de les pràctiques pesqueres i marítimes, el fa mereixedor del guardó.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva excepcional contribució al sector marítim i pesquer.
Hi ha de dir:
José Antonio Fayas Janer
José Antonio Fayas Janer, nascut a Maó, és un destacat doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i avui dia és un referent en matèria hidràulica. La seva trajectòria professional i acadèmica l'ha portat a estar activament implicat en diverses institucions de Menorca. Ha ocupat càrrecs rellevants com a president de l'Ateneu de Maó, és membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), membre de la Junta del Cercle d'Economia de Menorca i vocal del Patronat de la Fundació Rubió, entre d'altres. El seu compromís amb el desenvolupament sostenible dels recursos hídrics el converteix en un candidat ideal per als premis Ramon Llull, per ser tot un referent en matèria de l'aigua.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva excepcional contribució en matèria de l'aigua.
On hi diu:
Mallorca Palma Futsal
Fundació i primers anys
El Palma Futsal va néixer sota la denominació d'Associació Esportiva Manacor i es va fundar el 14 de juliol de 1998 amb Miquel Jaume de president. El club va començar a competir aquella mateixa temporada 1998-1999 a Primera Nacional B, en què aconseguí el campionat del seu grup i el consegüent ascens a Primera Nacional A. Els èxits van arribar ben aviat en forma de dos ascensos consecutius, atès que el segon any de la seva història va tornar a ascendir a la llavors anomenada Divisió de Plata. En dos anys el club va passar de néixer a plantar-se a la segona divisió del futbol sala, en què va debutar la temporada 2000-2001.
Vuit anys de plata abans de l'anhelat ascens
El Palma Futsal va començar com un projecte humil i format per un grup de gent de Manacor amb moltes ganes de treballar per aconseguir una entitat esportiva respectada i que esdevingués una referència de la comarca. En els primers anys, el club va aconseguir assolir cotes elevades, de manera que es va convertir en el primer equip de qualsevol esport a la comarca de Manacor que participava en una categoria nacional. L'entitat esportiva va fer un canvi definitiu cap a la professionalització en la temporada 2005-2006, quan va millorar la seva aposta esportiva i amb la clara ambició d'arribar a la màxima categoria amb jugadors importants que van formar una plantilla que va passar de lluitar per la permanència a intentar ascendir a la Divisió d'Honor.
L'ascens a Divisió d'Honor
El club va competir durant vuit anys consecutius en la Divisió de Plata fins que l'any 2008 va tocar la glòria amb l'ascens a Divisió d'Honor per primera vegada en la seva història, un fet històric per a l'esport balear. Manacor tenia un equip d'elit per primera vegada i el llavors anomenat Fisiomedia Manacor escrivia la seva pàgina més brillant fins aleshores. La temporada 2008-2009 va acabar en descens de nou a la Divisió de Plata, però el club va tornar a la Divisió d'Honor l'estiu de 2010 i fins avui.
Canvi de seu i creixement imparable
El club va decidir emigrar a Palma. La seva primera etapa a Palma, encara sota la denominació de Fisiomedia Manacor, va jugar al Velòdrom Palma Arena. Després d'uns primers anys de futbol sala al Palma Arena, la reobertura del Palau Municipal d'Esports a Son Moix va oferir l'escenari perfecte per perfeccionar l'obra i que l'afició l'acollís amb els braços oberts. El club va aprofitar el canvi per renovar-se novament i canviar-ne la denominació, i es va passar a anomenar Palma Futsal. Des de llavors el creixement ha estat increïble en tots els nivells. Des del darrer ascens, el Palma Futsal ha jugat a Primera Divisió i les darreres quatre temporades ha jugat tant la Copa d'Espanya com el play-off pel títol.
La que ve serà la seva desena temporada a la millor lliga del món, és a dir, la meitat de la seva història. S'ha consolidat en la màxima categoria i s'ha convertit en un dels equips capdavanters d'Espanya que juga totes les fases finals. El seu millor any va ser la campanya 2015-2016, en què va jugar la primera final de la seva història. Va ser a la Copa del Rei, a Sevilla.
Crear una afició
L'èxit més gran del Palma Futsal és fora de la pista. El creixement social del club és extraordinari. Ha aconseguit creure un equip que és de tots els mallorquins. La gent s'identifica amb els valors d'un club que s'ha guanyat el respecte i la confiança d'una afició que va ser elegida la millor d'Espanya, que omple el pavelló en molts partits durant cada temporada i que cada any augmenta en nombre: Palma Arena, amb 7.000 persones en un partit, durant la temporada 2010-2011.
La mitjana d'assistència creix cada any per sobre dels 2.500 espectadors per partit. Més de mil persones van viatjar a la final de la Copa del Rei de Sevilla i tant ha estat el seu creixement que va ser triada com a millor afició d'España la temporada 2015-2016. S'ha impulsat el futbol sala formant clubs i entrenadors i ha esdevingut un esport massiu amb una àmplia tasca de conscienciació, promoció i formació. I el projecte esportiu i social creix cada any amb noves iniciatives i projectes que el club dissenya i desenvolupa cada any, de manera que és un referent en aquest aspecte a l'illa.
El nombre d'abonats va anar creixent i la campanya 2019-2020 es va arribar als 3.100 abonats.
Campió de la UEFA Futsal Champions League
Els èxits més grans en la història del club van arribar el 2023. El 7 de maig de 2023, a pocs mesos de celebrar els seus 25 anys d'història. El Mallorca Palma Futsal va aconseguir el primer títol del seu palmarès com a equip d'elit i va conquerir la UEFA Futsal Champions League en una final extraordinària. Sens dubte, l'èxit més gran fins llavors d'una entitat que va sorprendre Europa en la seva estrena en una competició europea i amb una plantilla que formarà part d'una de les gestes més grans de l'esport a les Balears i el futbol sala nacional. Però encara arribaria una altra fita històrica quan van aconseguir proclamar-se campions del món el passat mes de desembre. Va ser a São Paulo, al Brasil, després de guanyar en la tanda de penals al Cascavel en el partit pel títol de la Copa Intercontinental. És el segon títol en els 25 anys d'història del club mallorquí que han aconseguit dur el nom de Mallorca i de les Illes Balears arreu del món.
Palmarès del Palma Futsal en els seus 25 anys d'història
Campió de la Copa Intercontinental (2023)
Campió de la UEFA Futsal Champions League (2023)
Subcampió de la Primera Divisió (2022)
Subcampió de la Supercopa d'Espanya (2022)
Subcampió de la Copa del Rei (2016)
Campió de Divisió de Plata (2008 i 2010)
El Palma Futsal passeja el nom de la nostra comunitat arreu de tot Europa i davant dels millors equips del món. Simbolitza mitjançant la seva fundació els valors de l'esport en general (no només del futbol en particular), com ara l'esforç, la humilitat, la disciplina i la constància. Ajuda més de 2.000 infants de tots els esports en general. Després de 25 anys és un projecte consolidat i un model de gestió esportiva i empresarial al més alt nivell.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva excel·lent trajectòria professional en l'àmbit esportiu, per ser un referent dels valors com l'esforç, la disciplina i la constància, i per la seva projecció especial fora de de les Illes Balears.
Hi ha de dir:
Illes Balears Palma Futsal
Fundació i primers anys
L'Illes Balears Palma Futsal va néixer sota la denominació d'Associació Esportiva Manacor i es va fundar el 14 de juliol de 1998 amb Miquel Jaume de president. El club va començar a competir aquella mateixa temporada 1998-1999 a Primera Nacional B, en què aconseguí el campionat del seu grup i el consegüent ascens a Primera Nacional A. Els èxits van arribar ben aviat en forma de dos ascensos consecutius, atès que el segon any de la seva història va tornar a ascendir a la llavors anomenada Divisió de Plata. En dos anys el club va passar de néixer a plantar-se a la segona divisió del futbol sala, en què va debutar la temporada 2000-2001.
Vuit anys de plata abans de l'anhelat ascens
L'Illes Balears Palma Futsal va començar com un projecte humil i format per un grup de gent de Manacor amb moltes ganes de treballar per aconseguir una entitat esportiva respectada i que esdevingués una referència de la comarca. En els primers anys, el club va aconseguir assolir cotes elevades, de manera que es va convertir en el primer equip de qualsevol esport a la comarca de Manacor que participava en una categoria nacional. L'entitat esportiva va fer un canvi definitiu cap a la professionalització en la temporada 2005-2006, quan va millorar la seva aposta esportiva i amb la clara ambició d'arribar a la màxima categoria amb jugadors importants que van formar una plantilla que va passar de lluitar per la permanència a intentar ascendir a la Divisió d'Honor.
L'ascens a Divisió d'Honor
El club va competir durant vuit anys consecutius en la Divisió de Plata fins que l'any 2008 va tocar la glòria amb l'ascens a Divisió d'Honor per primera vegada en la seva història, un fet històric per a l'esport balear. Manacor tenia un equip d'elit per primera vegada i el llavors anomenat Fisiomedia Manacor escrivia la seva pàgina més brillant fins aleshores. La temporada 2008-2009 va acabar en descens de nou a la Divisió de Plata, però el club va tornar a la Divisió d'Honor l'estiu de 2010 i fins avui.
Canvi de seu i creixement imparable
El club va decidir emigrar a Palma. La seva primera etapa a Palma, encara sota la denominació de Fisiomedia Manacor, va jugar al Velòdrom Palma Arena. Després d'uns primers anys de futbol sala al Palma Arena, la reobertura del Palau Municipal d'Esports a Son Moix va oferir l'escenari perfecte per perfeccionar l'obra i que l'afició l'acollís amb els braços oberts. El club va aprofitar el canvi per renovar-se novament i canviar-ne la denominació, i es va passar a anomenar Palma Futsal. Des de llavors el creixement ha estat increïble en tots els nivells. Des del darrer ascens, l'Illes Balears Palma Futsal ha jugat a Primera Divisió i les darreres quatre temporades ha jugat tant la Copa d'Espanya com el play-off pel títol.
La que ve serà la seva desena temporada en la millor lliga del món, és a dir, la meitat de la seva història. S'ha consolidat en la màxima categoria i s'ha convertit en un dels equips capdavanters d'Espanya que juga totes les fases finals. El seu millor any va ser la campanya 2015-2016, en què va jugar la primera final de la seva història. Va ser a la Copa del Rei, a Sevilla.
Crear una afició
L'èxit més gran de l'Illes Balears Palma Futsal és fora de la pista. El creixement social del club és extraordinari. Ha aconseguit crear un equip que és de tots els mallorquins. La gent s'identifica amb els valors d'un club que s'ha guanyat el respecte i la confiança d'una afició que va ser elegida la millor d'Espanya, que omple el pavelló en molts partits durant cada temporada i que cada any augmenta en nombre. Va aconseguir omplir el Palma Arena amb 7.000 persones en un partit, durant la temporada 2010-2011.
La mitjana d'assistència creix cada any per sobre dels 2.500 espectadors per partit. Més de mil persones van viatjar a la final de la Copa del Rei de Sevilla i tant ha estat el seu creixement que va ser triada com a millor afició d'Espanya la temporada 2015-2016. S'ha impulsat el futbol sala formant clubs i entrenadors i ha esdevingut un esport massiu amb una àmplia tasca de conscienciació, promoció i formació. I el projecte esportiu i social creix cada any amb noves iniciatives i projectes que el club dissenya i desenvolupa, de manera que és un referent en aquest aspecte a l'illa.
El nombre d'abonats va anar creixent i la campanya 2019-2020 es va arribar als 3.100 abonats.
Campió de la UEFA Futsal Champions League
Els èxits més grans en la història del club van arribar el 2023. El 7 de maig de 2023, a pocs mesos de celebrar els seus 25 anys d'història, l'Illes Balears Palma Futsal va aconseguir el primer títol del seu palmarès com a equip d'elit i va conquerir la UEFA Futsal Champions League en una final extraordinària. Sens dubte, l'èxit més gran fins llavors d'una entitat que va sorprendre Europa en la seva estrena en una competició europea i amb una plantilla que formarà part d'una de les gestes més grans de l'esport a les Balears i el futbol sala nacional. Però encara arribaria una altra fita històrica quan van aconseguir proclamar-se campions del món el passat mes de desembre. Va ser a São Paulo, al Brasil, després de guanyar en la tanda de penals al Cascavel en el partit pel títol de la Copa Intercontinental. És el segon títol en els 25 anys d'història del club mallorquí que ha aconseguit dur el nom de Mallorca i de les Illes Balears arreu del món.
Palmarès de l'Illes Balears Palma Futsal en els seus 25 anys d'història
Campió de la Copa Intercontinental (2023)
Campió de la UEFA Futsal Champions League (2023)
Subcampió de la Primera Divisió (2022)
Subcampió de la Supercopa d'Espanya (2022)
Subcampió de la Copa del Rei (2016)
Campió de la Divisió de Plata (2008 i 2010)
L'Illes Balears Palma Futsal passeja el nom de la nostra comunitat arreu de tot Europa i davant els millors equips del món. Simbolitza mitjançant la seva fundació els valors de l'esport en general (no només del futbol en particular), com ara l'esforç, la humilitat, la disciplina i la constància. Ajuda més de 2.000 infants de tots els esports en general. Després de 25 anys és un projecte consolidat i un model de gestió esportiva i empresarial al més alt nivell.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva excel·lent trajectòria professional en l'àmbit esportiu, per ser un referent dels valors com l'esforç, la disciplina i la constància, i per la seva projecció especial fora de de les Illes Balears.
On hi diu:
Llorenç Rosselló Horrach (nom artístic Lorenzo Santamaría)
Llorenç Santamaria va néixer el 21 de febrer de 1946 a Santa Maria del Camí. Va agafar el seu nom artístic del seu poble. La seva afició a la música va començar des de ben petit, quan li regalaren una harmònica i escoltava a la ràdio a ca seva la música francesa i italiana. Sempre va ser molt avançat al seu temps. És un home fet a si mateix, en la seva vida laboral ha fet de tot. Primer de fuster, que era l'ofici del pare; després, amb un oncle de la seva mare que tenia una fàbrica de gasoses i sifons i l'ajudava a repartir. Mentre anava de copilot en el camió aprofitava el temps per estudiar solfeig. Va ser repartint altres productes de xocolata a Palma que va conèixer a un músic que era dependent d'una botiga de discs. Necessitaven un cantant i així va començar tot. Primer es van dir Els Xílings, després Els Fugitius, fins que com a grup Z-66 van venir els primers enregistraments. Durant el boom turístic dels anys 70, va començar com a solista, i el seu èxit amb el públic femení, continua fins ara. Aquest aspecte atractiu del cantant li va obrir camí per fer una certa carrera cinematogràfica. Es va estrenar amb Viva o muera don Juan Tenorio, de Tomás Aznar, amb Ángela Molina, Massiel i Paquita Rico. També va rodar espots publicitaris amb Margot Hemingway, Sydney Rome i Bárbara Rey. El 1985 va publicar un disc en català, Entre cella i cella, que conté una versió en català de «Mediterráneo», de Joan Manuel Serrat.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva inestimable aportació al món de la cultura en el camp de la música.
Hi ha de dir:
Llorenç Rosselló Horrach (nom artístic Lorenzo Santamaría)
Llorenç Santamaria va néixer el 21 de febrer de 1946 a Santa Maria del Camí. Va agafar el seu nom artístic del seu poble. La seva afició a la música va començar des de ben petit, quan li regalaren una harmònica i escoltava a la ràdio a ca seva la música francesa i italiana. Sempre va ser molt avançat al seu temps. És un home fet a si mateix, en la seva vida laboral ha fet de tot. Primer, de fuster, que era l'ofici del pare; després, amb un oncle de la seva mare que tenia una fàbrica de gasoses i sifons i l'ajudava a repartir. Mentre anava de copilot en el camió, aprofitava el temps per estudiar solfeig. Va ser repartint altres productes de xocolata a Palma que va conèixer un músic que era dependent d'una botiga de discs. Necessitaven un cantant i així va començar tot. Primer es van dir Los Chelines, després Los Fugitivos, fins que com a grup Z-66 van venir els primers enregistraments. Durant el boom turístic dels anys 70, va començar com a solista. Així, es va estrenar amb Viva o muera don Juan Tenorio, de Tomás Aznar, amb Ángela Molina, Massiel i Paquita Rico. També va rodar espots publicitaris amb Margot Hemingway, Sydney Rome i Bárbara Rey. El 1985 va publicar un disc en català, Entre cella i cella, que conté una versió en català de «Mediterráneo», de Joan Manuel Serrat.
Premi Ramon Llull en reconeixement de la seva inestimable aportació al món de la cultura en el camp de la música.
Segon. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 23 de febrero de 2024
La secretària del Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens