BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, desplega el dret a la protecció de la salut reconegut en la Constitució espanyola de 1978.

La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, estableix que són principis generals d'aquesta Llei, entre d'altres, la prestació dels serveis als usuaris del Sistema Nacional de Salut en condicions d'igualtat efectiva i qualitat, evitant especialment tota discriminació entre dones i homes en les actuacions sanitàries; l'assegurament universal i públic a càrrec de l'Estat; la prestació d'una atenció integral a la salut, comprensiva tant en la promoció com en la prevenció de les malalties, de l'assistència i la rehabilitació, procurant un nivell de qualitat alt, en els termes prevists en la Llei i en la Llei general de salut pública, i la igualtat d'oportunitats i la lliure circulació dels professionals en el conjunt del Sistema Nacional de Salut.

El Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització, disposa en l'article 2.4 que els usuaris del Sistema Nacional de Salut han de tenir accés a la cartera de serveis comuns reconeguda en aquest Reial decret sempre que hi hagi una indicació clínica i sanitària, en condicions d'igualtat efectiva, al marge de que es disposi o no d'una tècnica, una tecnologia o un procediment en l'àmbit geogràfic on resideixin. Els serveis de salut que no els puguin oferir han d'establir els mecanismes necessaris per remetre els usuaris que els necessitin a un centre o servei on se'ls puguin facilitar, en coordinació amb el servei de salut que els proporcioni. A més, en l'article 2.5 s'estableix que l'accés a les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut detallades en la cartera de serveis comuns s'han de garantir independentment del lloc del territori de l'Estat on l'usuari sigui en cada moment, atenent especialment a les singularitats dels territoris insulars i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

La Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, té com a objecte l'ordenació i la regulació del sistema sanitari per fer efectiu el dret a la protecció de la salut reconegut en la Constitució espanyola de 1978.

Segons l'article 3, els principis informadors de la Llei són, entre d'altres, la universalització de l'atenció sanitària per a tots els ciutadans de les Illes Balears; l'equitat i la superació de les desigualtats territorials i socials en la prestació dels serveis; la descentralització, la desconcentració, la coordinació i la responsabilitat en la gestió, d'acord amb una concepció integral i integrada del sistema sanitari balear; la participació dels professionals en l'organització i en l'ús racional de tots els recursos necessaris per a la bona pràctica clínica, basada en l'evidència científica; l'orientació del sistema sanitari als ciutadans establint mecanismes adients per a l'exercici dels drets reconeguts en la llei, i la humanització de l'organització sanitària. A més, en l'article 5 es reconeix com a dret bàsic l'assistència sanitària en els termes establerts en la Llei. Per una altra banda, en l'article 25 es defineix el sistema sanitari públic de les Illes Balears com el conjunt de recursos, normes, mitjans organitzatius i accions orientades a satisfer el dret a la protecció de la salut.

L'article 64 estableix que el Servei de Salut és l'ens públic de caràcter autònom, dotat de personalitat jurídica i patrimoni propi, amb plena capacitat per actuar en el compliment dels seus fins, al qual es confia la gestió dels serveis públics sanitaris de caràcter assistencial de les Illes Balears, adscrit a la conselleria competent en matèria de sanitat. Segons l'article 66, els seus objectius fonamentals són, entre d'altres, participar en la definició de les prioritats de l'atenció sanitària a partir de les necessitats de salut de la població i donar efectivitat al catàleg de prestacions i serveis que es posarà al servei de la població amb la finalitat de protegir la salut; distribuir de manera òptima els mitjans econòmics assignats al finançament dels serveis i de les prestacions sanitàries; garantir que les prestacions es gestionen de manera eficient, i promoure la participació dels professionals en la gestió del sistema sanitari balear i fomentar la motivació professional.

Pel que fa a l'ordenació territorial sanitària, en l'article 86 es disposa que el Servei de Salut s'organitza territorialment en àrees de salut, sectors sanitaris i zones bàsiques de salut. Les àrees de salut són les divisions territorials fonamentals del Servei de Salut i constitueixen el marc de referència per desenvolupar els programes de salut i prevenció de malalties, la gestió dels centres i serveis sanitaris i l'aplicació de les prestacions del sistema, i es poden organitzar territorialment en sectors sanitaris, que constituiran estructures funcionals per coordinar els recursos sanitaris de les zones bàsiques de salut. I en l'article 89 es disposa que l'Administració sanitària ha de considerar les circumstàncies singulars i de doble insularitat de Formentera per planificar i gestionar l'assistència sanitària.

Per una altra banda, la disposició final quarta del Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit educatiu i sanitari, en virtut de la qual es modifica la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, hi afegeix l'apartat 8è, en el qual es disposa que, quan hi hagi un dèficit estructural en la provisió ―i sempre que hi concorri una necessitat urgent i peremptòria de cobertura que impedeixi garantir la cartera de serveis a l'àrea de salut corresponent―, el director general del Servei de Salut pot proposar declarar determinades places, llocs o funcions com de molt difícil cobertura.

Amb aquesta finalitat s'hi estableix així mateix que són necessaris els informes previs del director o directora d'Assistència Sanitària i del director o directora de Gestió i Pressuposts en els quals es constatin el dèficit estructural i la necessitat urgent i peremptòria, a més de la disponibilitat pressupostària, la sostenibilitat financera i l'adequació de la mesura a l'entorn econòmic de les Illes Balears, amb atenció especial al fet diferenciador de la insularitat.

Per això s'han emès aquests informes, que conclouen que, per una banda hi ha un dèficit estructural i una necessitat peremptòria de dur a terme la cobertura d'aquestes places i per una altra banda que els costs associats a la doble insularitat, com també els costs d'accés a l'habitatge, configuren un entorn econòmic específic i també la sostenibilitat financera i disponibilitat pressupostària de la mesura que es proposa, la qual cosa condueix a concloure que ateses aquestes circumstàncies cal declarar les places de l'especialitat d'aparell digestiu de l'Àrea de Salut de Menorca com de molt difícil cobertura i determinar les quanties i el termini durant el qual serà vigent aquesta situació.

Per tot això, el Consell de Govern a proposta de la consellera de Salut, en la sessió de dia 22 de desembre de 2023 adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Declarar les places de l'especialitat d'aparato digestiu de l'Àrea de Salut de Menorca com de molt difícil cobertura.

Segon. Establir que aquesta declaració serà vigent fins al desembre de 2027.

Tercer. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 22 de desembre de 2023

La secretària del Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens