BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

Les reserves marines són àrees on es limita l'explotació dels recursos marins vius per incrementar la repoblació d'alevins i fomentar la proliferació de les espècies marines objecte d'explotació o protegir els ecosistemes marins amb característiques ecològiques diferenciades. D'acord amb l'article 8.3 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, pot ser objecte de regulació en el si de les reserves marines qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius i ho han de ser necessàriament totes les activitats d'extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques.

A l'empara del Decret 91/1997, de 4 de juliol, de protecció dels recursos marins de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha establert, des de 1999, una xarxa de reserves marines al litoral balear que ha demostrat ser una eina de gestió important per recuperar les poblacions de peixos comercials i per conservar els hàbitats naturals marins.

Mitjançant el Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears, es fixen uns principis comuns en matèria de reserves marines a l'àmbit de les Illes Balears i s'estableixen els requisits mínims que ha de complir qualsevol àrea marina que es declari reserva.

II

El Decret 49/2022, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el Pla de Gestió Natura 2000 Costa Oest d'Eivissa, ha declarat zones especials de conservació (ZEC) cinc llocs d'importància comunitària (LIC) de les Illes Balears, entre els quals es troben el LIC ES0000078 es Vedrà–es Vedranell i el LIC ES5310023 illots de Ponent d'Eivissa. El Pla preveu la creació de dues reserves marines a les illes Bledes i a les illes des Vedrà i es Vedranell, perquè (segons l'apartat 5.9.1) «quedi garantida la protecció de les comunitats de gorgònies i la recuperació de les poblacions íctiques, d'acord amb el potencial de la zona» i, fins i tot, en proposa unes àrees concretes. Així mateix, el mateix Pla (apartat 5.9.2) indica que «l'activitat pesquera i el marisqueig marí a l'àmbit de les reserves marines de ses Bledes i des Vedrà i es Vedranell es durà a terme d'acord amb el que estableixi el decret de declaració corresponent, que aprovarà l'òrgan competent en matèria de pesca, tenint en compte el que estableix aquest pla».

Un estudi científic recent de les poblacions de peixos d'interès pesquer de la costa oest d'Eivissa ha posat de manifest que, tant a l'àrea des Vedrà i es Vedranell com a les illes Bledes, aquestes es troben molt malmeses, en particular quant a la biomassa observada respecte de la potencial que es podria esperar en uns espais amb unes condicions ambientals òptimes per acollir densitats íctiques molt elevades. La creació de les reserves marines des Vedrà-Vedranell i de ses Bledes suposarà la recuperació ràpida de les poblacions de peixos sedentaris, tant en aquests dos arxipèlags com al seu entorn més immediat i, en conseqüència, una millora substancial en els rendiments de les activitats econòmiques (pesca artesanal i busseig turístic) basades en aquest bé públic.

Així mateix, la creació de les reserves marines de ses Bledes i des Vedrà-Vedranell comportarà la recuperació del conjunt dels ecosistemes marins presents en aquests illots, i més concretament la millora en la protecció i conservació de les poblacions de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que hi ha allà davant les amenaces que representen algunes modalitats de pesca o determinades activitats no regulades que afecten la integritat de l'organisme i el seu hàbitat. La gorgònia vermella és una espècie vulnerable d'un valor patrimonial elevat i dins les reserves proposades es troben algunes de les escasses poblacions localitzades sobre parets verticals submergides de les Illes Balears.

III

Alhora, mitjançant aquest Decret i de conformitat amb el que estableix l'article 58.3 del Estatut d'Autonomia de las Illes Balears, es modifica el Decret 41/2014, d'1 d'agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears, introduint la limitació dels posicionadors dinàmics en l'exercici de la pesca recreativa des d'embarcació, atès que la millora tecnològica constant dels enginys que s'utilitzen en la pesca recreativa des d'embarcació obliga a adaptar la normativa per esmenar les pràctiques abusives contràries a la gestió sostenible dels recursos biològics marins, a l'empara del criteri de precaució recollit al Reglament (UE) 1380/2013, d'11 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell sobre la política pesquera comuna.

Així mateix, per homogeneïtzar la normativa autonòmica amb la nacional —atesa la publicació recent del Reial decret 502/2022, de 27 de juny, pel qual es regula l'exercici de la pesca als caladors nacionals—, es va modificar el Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca d'arts menors a les aigües interiors de les Illes Balears, perquè la llargària màxima dels palangrons sigui la mateixa en aigües interiors i exteriors de les Illes Balears.

Finalment, i atès que la comissió de seguiment de la Reserva Marina de la Costa Nord-est d'Eivissa-Tagomago s'integra a una comissió de seguiment única per a les tres reserves marines d'Eivissa, es deroga l'article 8 del Decret 45/2018, de 14 de desembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Costa Nord-est d'Eivissa-Tagomago i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques.

IV

Pel que fa a l'àmbit competencial, l'article 30.22 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors. En l'ús d'aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, que a l'article 8 regula la figura de les reserves marines. En concret, l'article 8.1 indica que les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Alhora, en l'apartat 2 de l'article 8 esmentat la competència autonòmica és clara, tant per crear o definir els límits de la reserva com per gestionar-la, atès que limita amb aigües exteriors.

D'acord amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l'instrument més adequat per garantir la conservació dels recursos pesquers a la zona; de proporcionalitat, atès que la creació de les reserves s'ha d'entendre com un desplegament reglamentari de primer grau de l'article 8.1 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, que estableix que «les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears»; de seguretat jurídica, atès que es tracta d'una norma que s'insereix amb caràcter estable al marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s'ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, i, finalment, d'eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries.

Finalment, el Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l'article 2.10.b) estableix que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació exerceix, entre d'altres, la competència en matèria de recursos marins i pesca marítima en aigües interiors.

Durant el tràmit d'elaboració d'aquesta norma s'han consultat les entitats representatives dels sectors afectats, el Consell Pesquer de les Illes Balears i se n'ha donat compte a la Comissió Europea mitjançant la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Per tot això, a proposta de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i després d'haver-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 2 de maig de 2023, dict el següent

 

DECRET

Article 1 Objecte i delimitació

L'objecte d'aquesta norma és crear la Reserva Marina de ses Bledes i la Reserva Marina des Vedrà-Vedranell, que estan compreses per les aigües incloses dins les zones, representades als annexos 1 i 2 respectivament, definides pels límits geogràfics que s'indiquen a continuació, referits al sistema geodèsic ETRS 89, sistema de coordenades geogràfiques en graus i minuts:

1. Reserva Marina de ses Bledes

- Límit occidental: línia entre els punts geogràfics 38º 58,630' N / 01º 09,430' E i 38º 57,459' N / 01º 09,717' E.

- Límit sud: línia entre els punts geogràfics 38º 57,459' N / 01º 09,717' i 38º 57,207' N / 01º 10,659' E.

- Límit oriental: línia entre els punts geogràfics 38º 57,207' N / 01º 10,659' E i 38º 59,188' N / 01º 10,609' E.

- Límit nord: línia entre els punts geogràfics 38º 59,188' N / 01º 10,609' E i 38º 58,630' N / 01º 09,430' E.

2. Reserva Marina des Vedrà-Vedranell

- Límit occidental: línia entre els punts geogràfics 38º 52,120' N / 01º 11,022' E, 38º 51,675' N / 01º 11,135' E i 38º 51,492' N / 01º 11,298' E.

- Límit sud: línia entre els punts geogràfics 38º 51,492' N / 01º 11,298' E i 38º 51,745' N / 01º 13,714' E.

- Límit oriental: línia entre els punts geogràfics 38º 51,745' N / 01º 13,714' E i 38º 52,952' N / 01º 12,953' E.

- Límit nord: línia entre els punts geogràfics 38º 52,952' N / 01º 12,953' E i 38º 52,120' N / 01º 11,022' E.

Article 2 Zona d'especial protecció a la Reserva Marina de ses Bledes

Dins la Reserva Marina de ses Bledes, i per tal de protegir les colònies de gorgònies que allà s'assenten, s'estableix una zona d'especial protecció, representada a l'annex 1, definida pels següents límits geogràfics referits al sistema geodèsic ETRS 89:

1. Zona d'especial protecció de les illes de na Bosc i na Gorra, definida pel següent polígon de punts geogràfics:

1) 38º 58,022‘ N / 01º 09,856' E

2) 38º 58,435' N / 01º 09,751' E

3) 38º 58,449‘ N / 01º 10,020' E

4) 38º 58,333‘ N / 01º 10,130' E

5) 38º 58,018‘ N / 01º 10,035' E

2. Dins aquesta zona resta prohibida tota classe de pesca marítima i d'extracció de flora i fauna marines, amb l'excepció de la pesca professional amb volantí, potera i curricà, de les activitats de gestió dels espais protegits i les de caràcter científic.

Article 3 Zona d'especial protecció a la Reserva Marina des Vedrà-Vedranell

1. Dins la Reserva Marina des Vedrà-Vedranell, i per tal de protegir les colònies de gorgònies que allà s'assenten, s'estableix la zona d'especial protecció, representada a l'annex 2, de la Punta de na Bruta, definida pels següents límits geogràfics referits al sistema geodèsic ETRS 89:

1) 38º 51,733‘ N / 01º 11,200' E

2) 38º 51,774' N / 01º 11,183' E

3) 38º 51,765‘ N / 01º 11,352' E

4) 38º 51,706‘ N / 01º 11,342' E

2. Dins aquesta zona queda prohibit el calament de tremalls.

Article 4 Prohibicions

1. Dins l'àrea de les reserves marines de ses Bledes i des Vedrà-Vedranell es prohibeix:

a) Tota classe de pesca marítima i d'extracció de flora i fauna marines, amb les excepcions que s'indiquen en el punt 2 d'aquest mateix article.

b) La captura i la retenció a bord de les espècies incloses en l'annex 1 del Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears. En el cas de captura accidental d'algun exemplar, s'ha de llançar a la mar immediatament, tant si és viu com si és mort.

2. S'exclouen de la prohibició que estableix el punt 1.a):

a) L'exercici de la pesca marítima professional de la modalitat d'arts menors, amb les característiques que s'estableixen en l'article 5.

b) L'exercici de la pesca marítima i el marisqueig recreatius des d'embarcació o artefactes flotants, amb les característiques que s'estableixen en l'article 6.

c) La presa de mostres de flora i fauna marines amb finalitats científiques, de gestió dels espais protegits o divulgatives requereix l'autorització expressa de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

​​​​​​​Article 5 Pesca professional d'arts menors

1. Per a l'exercici de la pesca professional d'arts menors dins les reserves marines de ses Bledes i des Vedrà-Vedranell, les embarcacions han d'estar incloses en el cens d'embarcacions de pesca professional autoritzades regulat a l'article 6 del Decret 15/2022, de 16 de maig, pel qual s'estableix un pla de gestió per a la pesca professional artesanal a les aigües interiors de les illes pitiüses.

2. Les embarcacions inscrites en aquest cens que acreditin professionalitat d'acord amb l'Ordre de 21 de juny de 2000 poden sol·licitar la llicència per a la pesca professional d'arts menors a la Reserva Marina a la Direcció General de Pesca i Medi Marí, la qual l'ha de lliurar o renovar anualment.

3. A l'efecte del seguiment de l'activitat pesquera i de l'evolució dels recursos marins dins les reserves, les embarcacions incloses en el cens han de dur un registre de les captures obtingudes amb els documents que poden obtenir a la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

4. La pesca professional d'arts menors només es pot practicar —pel que fa als arts i ormejos— d'acord amb les condicions que estableix l'article 4 del Decret 41/2015. En relació amb la pesca amb palangró, no es podrà practicar a menys de 40 m de fondària i amb un màxim de 150 hams per embarcació.

5. A la Reserva Marina de ses Bledes, la pesca amb tremalls només estarà permesa entre l'1 de maig i el 31 d'agost, amb una malla mínima de 100 mm (4 passades) i una llargària màxima dels toms de 300 m (6 peces).

Article 6 Pesca recreativa i marisqueig recreatiu

1. La pesca recreativa i el marisqueig recreatiu, tant des d'artefactes flotants com des d'embarcació, només es poden practicar —pel que fa als ormejos— d'acord amb les condicions que estableix l'article 5 del Decret 41/2015. Resta prohibida la pesca recreativa des de qualsevol dels illots.

2. Per a la pràctica de la pesca recreativa des d'embarcació, s'ha de sol·licitar una llicència específica, que la Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de lliurar o renovar cada tres anys.

3. Per a la pesca de fluixa, s'estableix un màxim de dues línies per embarcació i d'una línia per a la pesca de curricà de fons.

4. En cap cas es podran utilitzar peixos o cefalòpodes vius d'esca.

Article 7 Activitats subaquàtiques

1. Les activitats subaquàtiques, tant en apnea com amb escafandre autònom, s'han de practicar d'acord amb les condicions que fixa l'article 9 del Decret 41/2015. Resten prohibides, per al busseig individual amb escafandre, la realització d'immersions nocturnes.

2. La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, mitjançant una ordre, pot fixar un nombre màxim d'autoritzacions per a cada reserva o per a zones de les reserves.

3. El director general de Pesca i Medi Marí ha de denegar els permisos als clubs o als centres de busseig amb sancions d'inhabilitació vigents per incompliment de la normativa.

4. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació promourà l'elaboració d'un estudi sobre l'activitat de busseig amb escafandre per, si escau, mitjançant una ordre establir punts de busseig que seran senyalitzats per una boia de fondeig amb mecanisme de fixament ecològic, quotes de bussejadors i horaris.

Article 8 Mesures per garantir la conservació dels recursos marins

1. D'acord amb l'article 8.3 de la Llei 6/2013, per garantir la conservació dels recursos marins, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, segons els resultats del seguiment científic de la zona i amb l'informe tècnic previ del Servei de Recursos Marins de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, pot establir mitjançant una ordre, mesures de regulació més restrictives de l'esforç pesquer per a la pesca artesanal i recreativa, zones o períodes de veda o regulacions per al busseig i qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius.

2. A l'empara de l'article 98.1 de la Llei 6/2013, els guardes i vigilants de les reserves marines, que s'encarreguen de les tasques de seguiment, control i vigilància de les activitats a la zona, poden interposar les denúncies que corresponguin en cas que s'incompleixi la normativa.

Article 9 Comissió de seguiment

1. D'acord amb l'article 8.7 de la Llei 6/2013, i amb la finalitat de promoure la participació pública, les reserves marines han de disposar d'una comissió de seguiment amb funcions informatives i consultives. Aquesta comissió de seguiment serà conjunta per les dues Reserves que es creen i compartida amb la Reserva Marina de la Costa Nord-est d'Eivissa-Tagomago, i estarà formada pels membres següents:

- Una persona de prestigi reconegut en la matèria, nomenada per la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a proposta del director general de Pesca i Medi Marí, que la presidirà.

- El director general de Pesca i Medi Marí, que hi actuarà de vicepresident.

- Dues persones representants de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, una de les quals actuarà com a secretària de la Comissió.

- Una persona representant dels espais protegits Xarxa Natura 2000 de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Una persona representant de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent.

- Dues persones representants del Consell Insular d'Eivissa.

- Una persona representant dels ajuntaments de Santa Eulària des Riu i de Sant Joan de Labritja, elegida entre ells mateixos.

- Una persona representant de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

- Una persona representant de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany.

- Una persona representant de la Federació Balear de Confraries de Pescadors.

- Una persona representant de la Confraria de Pescadors d'Eivissa.

- Una persona representant de la Confraria de Pescadors de Sant Antoni de Portmany.

- Una persona representant de la Federació Balear de Pesca i Càsting.

- Una persona representant de l'Associació de Clubs Nàutics de les Balears.

- Una persona representant dels centres de busseig d'Eivissa, elegida entre ells mateixos.

- Una persona representant de les associacions de pescadors d'esplai d'Eivissa, elegida entre elles mateixes.

- Una persona representant del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

- Una persona representant del sector turístic d'Eivissa.

- Una persona representant de les organitzacions de conservació de la naturalesa, elegida entre elles mateixes.

- Una persona experta designada per la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

2. El règim jurídic d'organització i funcionament de la comissió és el que preveu la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i estatal.

Durant els tres primers anys, la comissió es reunirà una vegada a l'any com a mínim.

3. La composició de la comissió de seguiment ha de ser paritària o equilibrada en aplicació de l'article 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

4. La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, mitjançant una ordre, pot modificar la composició de la comissió de seguiment i afegir-hi o suprimir-ne membres.

Article 10 Infraccions i sancions

El règim sancionador aplicable és el que estableixen els capítols I, II, III i IV del títol XII de la Llei 6/2013 i les disposicions que hi concorden.

Disposició addicional primera Modificació del Decret 34/2014, d'1 d'agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears

S'incorpora un nou apartat a l'article 13 del Decret 34/2014, d'1 d'agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears, que tindrà la redacció següent:

k. Utilitzar, durant l'exercici de la pesca amb embarcació, aparells posicionadors dinàmics que mantinguin l'embarcació en una posició concreta sense necessitat de fondejar.

​​​​​​​Disposició addicional segona Modificació del Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca amb arts menors a les aigües interiors de les Illes Balears

Es modifica el tercer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 6 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca amb arts menors a les aigües interiors de les Illes Balears, que tindrà la redacció següent:

La longitud total màxima del palangró no ha de superar els 8.000 m per embarcació, i el nombre màxim d'hams no ha d'excedir els 900 per embarcació.

Disposició derogatòria única Normativa derogada

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin a aquest Decret o el contradiguin i, expressament, l'article 8 del Decret 45/2018, de 14 de desembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Costa Nord-est d'Eivissa-Tagomago i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques.

Disposició final primera Desplegament normatiu

S'autoritza la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació per dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 2 de maig de 2023

	La presidenta
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació	Francesca Lluch Armengol i Socias
Maria Asunción Pía Jacoba de la Concha García-Mauriño

ANNEX 1. Cartografia de la Reserva Marina de ses Bledes

ANNEX 2. Cartografia de la Reserva Marina des Vedrà-Vedranell