BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, estableix en l'article 36.4 que, en matèria d'ensenyament universitari, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té competència exclusiva, sens perjudici de l'autonomia universitària, en la programació i la coordinació del sistema universitari, en el finançament propi de les universitats i en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts.

El Reial decret 2243/1996, de 18 d'octubre, aprova les transferències de les funcions i els serveis en matèria d'universitats de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 204/1996, de 28 de novembre, fa pública l'assumpció i la distribució de les competències transferides per l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d'universitats i preveu la perspectiva de la planificació universitària pel que fa a la docència, la recerca, la implantació de nous estudis i la construcció d'edificis de docència i recerca.

La Universitat de les Illes Balears es va crear mitjançant la Llei 18/1978, de 15 de març, sobre la creació d'una universitat amb seu a Palma (BOE núm. 66, de 18 de març).

D'acord amb el que disposa l'article 2 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, aquest presta i garanteix el servei públic de l'educació superior universitària mitjançant la docència, la recerca i la transferència del coneixement i estableix per a les universitats les funcions següents:

a) L'educació i formació dels estudiants a través de la creació, desenvolupament, transmissió i avaluació crítica del coneixement científic, tecnològic, social, humanístic, artístic i cultural, així com de les capacitats, competències i habilitats inherents a aquest.

b) La preparació per a l'exercici d'activitats professionals que exigeixin l'aplicació i actualització de coneixements i mètodes científics, tecnològics, socials, humanístics, culturals i per a la creació artística.

c) La generació, desenvolupament, difusió, transferència i intercanvi del coneixement i l'aplicabilitat de la recerca en tots els camps científics, tecnològics, socials, humanístics, artístics i culturals.

d) La promoció de la innovació a partir del coneixement en els àmbits socials, econòmics, mediambientals, tecnològics i institucionals.

e) La contribució al benestar social, al progrés econòmic i a la cohesió de la societat i de l'entorn territorial en què estiguin inserides, així com a la promoció de les llengües oficials d'aquestes, a través de la formació, la recerca, la transferència i intercanvi del coneixement i la cultura de l'emprenedoria, tant individual com col·lectiva, a partir de fórmules societàries convencionals o d'economia social.

f) La generació d'espais de creació i difusió de pensament crític.

g) La transferència i intercanvi del coneixement i de la cultura al conjunt de la societat a través de l'activitat universitària i la formació permanent o al llarg de la vida del conjunt de la ciutadania.

h) La formació de la ciutadania a través de la transmissió dels valors i principis democràtics.

i) El foment de la participació de la comunitat universitària i de la ciutadania en activitats promogudes per entitats de voluntariat i del tercer sector que es trobin en línia amb els principis i valors del sistema universitari.

j) Les altres funcions que se'ls atribueixin legalment.

El planejament urbanístic del campus universitari està recollit en el seu Pla especial, aprovat el 30 d'abril de 1987 (BOCAIB núm. 69, de 2 de juny), el qual es va incorporar al PGOU de Palma com a sistema general d'equipament comunitari docent en sòl rústic (SGEC/DO, fitxa 43-01-E, del PGOU de Palma).

Els terrenys sobre els quals s'ubica el campus universitari varen ser objecte d'un procés d'expropiació. L'acta de recepció de les finques es va formalitzar mitjançant una escriptura d'agrupació de les finques i la inscripció de la parcel·la del campus universitari en el Registre de la Propietat número 2 de Palma amb el número d'entrada 996 de 1996 (referència cadastral: 9582004-DD6898A-0001-DG).

La Universitat de les Illes Balears va iniciar, a principi de l'any 2000, la tramitació de la modificació del Pla especial del campus de la UIB, que es va aprovar inicialment el 20 de juny de 2012 (BOIB núm. 99, de 10 de juliol).

La tramitació ambiental de la modificació del Pla especial, que es va dur a terme a l'empara de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluació d'impacte ambiental i avaluació ambiental estratègica, va assolir la conformitat de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) amb la memòria ambiental, però condicionada al compliment d'una sèrie de condicions (BOIB núm. 161, de 24 de desembre de 2016). En l'actualitat, l'únic requeriment que impedeix l'aprovació definitiva del Pla especial és haver d'executar el projecte de canalització de les aigües pluvials del campus universitari.

A causa de la manca de disponibilitat pressupostària per dur a terme la inversió requerida, la tramitació de l'expedient es troba aturada a l'Ajuntament de Palma, que no donarà la conformitat a la memòria ambiental fins que no comprovi el compliment de les condicions exigides per la CMAIB. Per aquest motiu, la normativa urbanística aplicable és, a cada zona del campus, la més restrictiva que es pugui aplicar entre el primigeni i desfasat Pla especial de 1987 i la modificació que es va aprovar inicialment el 2012.

Tant és així que el darrer edifici que es va construir al campus, el Centre d'Estudis de Postgrau, edifici Antoni Maria Alcover, l'any 2013, es va haver de legalitzar a través de la Llei 14/2012, de 19 de desembre, d'ordenació urbanística de la Universitat de les Illes Balears, atès que l'única parcel·la on es podia construir en aquell moment no complia els requisits volumètrics del pla de l'any 1987 (vigent). Gràcies a l'aplicació de la Llei esmentada no es va perdre el finançament disponible per a la construcció i l'equipament posterior d'un edifici absolutament necessari per a la Universitat. Aquesta Llei va fixar també un règim transitori per tal de facilitar la implantació de noves edificacions a partir dels paràmetres de la Llei i del Pla especial actual.

Amb l'aprovació del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca i la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, la Universitat es troba davant una situació urbanística crítica:

- El Pla de l'any 1987 és el vigent i no cobreix les necessitats actuals del campus.

- No es pot sol·licitar llicència d'obres per a cap intervenció, atès que, d'acord amb l'article 129. 2 de la Llei 12/2017, i de l'article 186.3 a) i c) del Reglament general de la Llei 2/2014:

 

a) en qualsevol cas no es podrà realitzar cap tipus d'obra o actuació (…)

c) (…) a la mateixa parcel·la o solar en què existeixin edificacions o construccions en la situació de fora d'ordenació (…), en cap cas no es pot autoritzar la realització de cap obra de nova planta…

 

- La Universitat té diversos projectes amb finançament extern (Fons FEDER autonòmics, Fons Next Generation EU, així com de l'Impost de Turisme Sostenible) que no poden ser executats.

És per això que, atès el contingut del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 10, de 20 de gener), és necessari dur a terme els tràmits reglamentaris per proposar al Consell de Govern de la CAIB la declaració d'interès autonòmic per a la construcció de les obres que afecten el campus universitari.

La Universitat de les Illes Balears es troba completament alineada amb el Compromís per assolir la neutralitat climàtica l'any 2030. Per aquest motiu, un dels factors més importants és el de la reducció efectiva del consum d'energia i, principalment, de l'energia provinent de fonts no renovables. En aquest sentit, la Universitat treballa de manera intensa per disposar d'un pla global d'implantació d'un model de sostenibilitat i de compromís amb la conservació del medi ambient.

L'edifici Ramon Llull es va construir l'any 1978 amb el projecte tècnic respectiu. Per tant, des de la construcció inicial no s'han dut a terme actuacions de millora de l'edifici ni de les instal·lacions que conté, tret de petits informes de manteniment.

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears impulsa un paquet de millores energètiques per als edificis públics que s'inclouen al Pla d'Impuls a la Recuperació d'Edificis Públics (PIREP). A la vegada, aquest pla forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat amb Fons Next Generation UE (referència C02.I05), que pretén avançar el compliment d'objectius de rehabilitació energètica que preveu el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) i l'Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l'edificació a Espanya (ERESEE).

El Pla PIREP contribueix a la consecució dels objectius generals de la política palanca 1, «Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l'agricultura», i, concretament a la inversió 5, del component 2 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, denominada «Implementació de l'Agenda Urbana Espanyola: Pla de rehabilitació i regeneració urbana».

Per tot això, la UIB té l'oportunitat de millorar les condicions d'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull amb un projecte integrat d'obra i activitat que incorpora tots els requeriments específics que marca el PIREP com a necessaris i imprescindibles.

Les actuacions previstes per millorar l'eficiència energètica incloses en el PIREP, entre les quals hi ha el projecte de millora de l'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull, han de tenir un caràcter integrat, en el sentit definit per l'Agenda Urbana Espanyola, i respondre als criteris de sostenibilitat, inclusió i qualitat estètica que preveu la Nova Bauhaus Europea.

L'edifici Ramon Llull es troba al campus de la Universitat de les Illes Balears, concretament, a la parcel·la denominada zona 1 – facultats existents, segons estableix el Pla especial de 1986 de la Universitat de les Illes Balears. Les obres de millora de l'eficiència energètica de l'edifici no modifiquen ni alteren les condicions urbanístiques.

El termini previst d'execució de les obres està marcat en 15 mesos i amb una data màxima de firma de l'acta de recepció, que ha de ser abans del 31 de març de 2026. El pressupost total de la subvenció és de 3.974.737,47 euros, IVA inclòs i la superfície sobre la qual s'actua afecta 9.025 m².

El projecte ha d'analitzar i integrar les propostes per a l'edifici existent, tenint en compte tant l'edifici en si com l'entorn urbà on es troba. S'han de complir les premisses i criteris del Pla PIREP exposat anteriorment.

S'ha de reduir com a mínim un 30 per cent el consum d'energia primària no renovable, si bé és desitjable que s'aconsegueixin reduccions com més ambicioses millor per tal d'assolir la lletra A en el certificat d'eficiència energètica de l'edifici rehabilitat.

Com a mínim, s'ha d'incloure:

- Renovació del sistema de climatització i ventilació.

- Substitució de lluminàries que incloguin tecnologia LED.

- Substitució de fusteries exteriors.

- Millora de l'aïllament de les cobertes de l'edifici.

S'han de complir de tots els aspectes urbanístics i de legislació sectorial que afectin el projecte.

D'acord amb l'anterior, el dia 3 d'abril de 2023 el rector de la Universitat de les Illes Balears va sol·licitar la declaració d'interès autonòmic, entre d'altres, de les obres del projecte de millora de l'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull inclòs al Pla d'Impuls a la Recuperació d'Edificis Públics (PIREP) de les Illes Balears, cofinançat amb fons europeus Next Generation EU, a la parcel·la amb referència cadastral: 9582004-DD6898A-0001-DG, zona 1–facultats existents, parcel·la única, del Pla especial de 1987 de la Universitat de les Illes Balears (registre núm. GOIBE231563/2023).

Resta palès que la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura té la voluntat de millorar els espais destinats a la docència i la recerca universitària i, per tant, manifesta el seu interès a poder escometre les obres del projecte de millora de l'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull inclòs al Pla d'Impuls a la Recuperació d'Edificis Públics (PIREP) de les Illes Balears, cofinançat amb fons europeus Next Generation EU al campus de la Universitat de les Illes Balears.

El Decret llei 1/2018 estableix la regulació dels efectes de la declaració d'inversions d'interès autonòmic de les Illes Balears amb la finalitat d'atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en els àmbits recollits en el Decret llei. En aquest sentit, la Direcció General de Política Universitària i Recerca estima plenament justificat que es considerin com a inversió d'interès autonòmic les obres del projecte de millora de l'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull inclòs al Pla d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP) de les Illes Balears, cofinançat amb fons europeus Next Generation EU al campus de la Universitat de les Illes Balears.

Per tot això, tenint en compte que és un projecte del màxim interès general per a la població i amb la finalitat de donar-li el major impuls possible, el més adient és declarar inversió d'interès autonòmic el projecte de millora de l'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull inclòs al Pla d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP) de les Illes Balears, cofinançat amb fons europeus Next Generation EU al campus de la Universitat de les Illes Balears, a la parcel·la amb la referència cadastral 9582004-DD6898A-0001-DG, zona 1–facultats existents, parcel·la única del Pla especial de 1987 de la Universitat de les Illes Balears.

L'article 7 del Decret llei 1/2018 estableix que un equipament públic d'ús educatiu o de recerca es considera inversió d'interès autonòmic quan així ho declari expressament el Consell de Govern de les Illes Balears, en compliment de l'article 5 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, i en les condicions que el Consell de Govern determini per executar-lo.

Per tot això, el Consell de Govern a proposta del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, en la sessió de dia 2 de maig de 2023 adoptà, entre d'altres l'Acord següent:

Primer. Declarar, de conformitat amb els articles 7 i 8 del Decret llei 1/2018, inversió d'interès autonòmic les obres del projecte de millora de l'eficiència energètica de l'edifici Ramon Llull inclòs al Pla d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP) de les Illes Balears, cofinançat amb fons europeus Next Generation EU del campus de la Universitat de les Illes Balears a la parcel·la amb la referència cadastral 9582004-DD6898A-0001-DG, zona 1–facultats existents, parcel·la única del Pla especial de 1987 de la Universitat de les Illes Balears.

Segon. Notificar aquest Acord a l'Ajuntament de Palma.

Tercer. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 2 de maig de 2023

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez