BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'article 47 de la Constitució espanyola estableix com a principi rector de la política social i econòmica que tota la ciutadania té dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat i que, per tal de fer efectiu aquest dret bàsic de caràcter social, els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents.

L'article 12.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, disposa que les institucions pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix l'Estatut, han de promoure, com a principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible encaminat a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic, de manera que s'asseguri a tota la ciutadania l'accés als serveis públics i el dret a l'habitatge.

En aquest sentit, l'article 22 de l'Estatut d'autonomia estableix que les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir el dret d'accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears i que s'han de regular per llei els ajuts per promoure aquest dret, especialment a favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les dones maltractades, de les persones dependents i d'aquelles altres en el cas de les quals els ajuts estiguin justificats.

La Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, defineix bé la realitat quan manifesta que la delicada situació que travessa una part important de la societat, juntament amb altres factors com ara l'increment desmesurat del preu dels lloguers, conseqüència directa de l'especulació immobiliària, la manca d'implicació de l'Administració de la comunitat autònoma en l'ampliació del parc públic d'habitatges i la disminució dels ingressos de les famílies, han provocat l'anomenada situació d'emergència d'habitatge, per la qual moltes persones i famílies que gaudien d'un habitatge han deixat de tenir-lo; una situació que, malgrat els esforços de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de multitud d'ajuntaments durant els últims anys, és encara molt lluny de l'objectiu.

D'altra banda, l'Estat es dota de plans estatals en matèria d'habitatge i de diferents programes en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, i estableix un conjunt d'objectius, línies d'acció, mesures i programes que pretenen establir el marc d'acció en polítiques d'habitatge.

L'Estat, en l'exercici de les seves competències per garantir la igualtat dels espanyols en el dret a l'habitatge, podrà col·laborar en el disseny i el finançament dels plans que aprovin les comunitats autònomes.

Així, per tant, els poders públics, per promoure el dret de tots els ciutadans al gaudi d'un habitatge han de dur a terme la planificació necessària amb el finançament corresponent amb la finalitat de facilitar l'accés a l'habitatge, i prestar atenció especial a aquells col·lectius que presentin dificultats per gaudir d'aquests drets.

L'objectiu comú de les diferents administracions públiques per dotar la ciutadania d'un habitatge digne i adequat fa necessari establir els mecanismes i òrgans de col·laboració i cooperació per garantir la seva participació i eficiència en la consecució d'aquest principi constitucional.

En aquest sentit, és fonamental que cada administració orienti la seva estructura per fer front a un dels principals problemes de la ciutadania, i posar a disposició de la consecució de l'objectiu descrit tots els recursos disponibles en els diferents centres directius, amb facultats per determinar la realitat, dissenyar nous projectes i efectuar la coordinació indispensable amb les altres institucions amb incidència en el disseny de polítiques d'habitatge.

Per garantir un exercici eficient en el temps en aquestes polítiques, les administracions públiques podran redactar, en l'àmbit competencial que els correspongui, plans pluriennals que definiran els objectius, prioritats i recursos necessaris en l'àmbit territorial i temporal que cadascuna estableixi.

A l'empara de la competència exclusiva que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té en matèria d'habitatge, d'acord amb el que estableix l'article 30 de l'Estatut d'autonomia, tot això sens perjudici de les competències exclusives que té l'Estat de conformitat amb l'article 149.1.1.a), 8.a), 13.a) i 18.a) de la Constitució en les matèries següents: regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici del dret a la propietat privada; legislació civil, tot tenint en compte la competència reconeguda a la comunitat autònoma per a la conservació, la modificació i el desplegament del dret civil de les Illes Balears; bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, i bases del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de la comunitat autònoma.

Per tot això, el Consell de Govern a proposta del conseller de Mobilitat i Habitatge, en la sessió de dia 2 de maig de 2023 adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Crear la Comissió d'Impuls i Coordinació de les Polítiques d'Habitatge a les Illes Balears, adscrita a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, com a òrgan col·legiat amb funcions consultives o d'assessorament i de consulta no preceptiva.

Segon. Disposar que les funcions d'aquesta Comissió són les següents:

a) Coordinar l'acció dels diferents centres directius amb incidència en les polítiques d'habitatge de les Illes Balears.

b) Incidir en les polítiques d'habitatge com a objectiu transversal de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) Assessorar en el disseny de noves accions que afavoreixin les polítiques d'habitatge a les Illes Balears.

d) Facilitar la coordinació amb les altres institucions, en especial amb l'Administració General de l'Estat, en el disseny i finançament de plans i programes relacionats amb les polítiques d'habitatge.

Tercer. Disposar que la Comissió d'Impuls i Coordinació de les Polítiques d'Habitatge a les Illes Balears ha d'estar formada per les persones integrants següents:

1. El conseller o la consellera competent en matèria d'habitatge, que n'exerceix la presidència.

2. El conseller o la consellera competent en matèria de coordinació.

3. El conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda i pressuposts.

4. El conseller o la consellera competent en matèria d'energia.

5. El conseller o la consellera competent en matèria d'afers socials.

6. El director o la directora general competent en matèria d'habitatge.

7. El director general o la directora general competent en matèria de coordinació.

8. El director general o la directora general competent en matèria d'energia.

9. El director general o la directora general competent en matèria d'afers socials.

10. El director o la directora de l'institut Balear de l'Habitatge (IBAVI).

11. El director o la directora de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

Ha d'exercir la secretaria de la Comissió d'Impuls i Coordinació de les Polítiques d'Habitatge a les Illes Balears el director general o la directora general en matèria d'habitatge.

Les persones integrants de la Comissió d'Impuls i Coordinació de les Polítiques d'Habitatge a les Illes Balears poden delegar les funcions en personal de la seva organització.

Quart. Disposar que la Comissió d'Impuls i Coordinació de les Polítiques d'Habitatge a les Illes Balears s'ha de constituir de conformitat amb el que estableix aquest Acord en el termini màxim d'un mes comptador des de la data de publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Cinquè. Disposar que aquest Acord entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 2 de maig de 2023

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez