BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'any 1987, les Nacions Unides, en l'anomenat informe Brundtlant, formalitzaren el concepte de desenvolupament sostenible definint-lo com «el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats».

En els anys vuitanta del segle XX, esdevingué una idea innovadora que, en contraposició amb el desenvolupament clàssic, presentava el desenvolupament sostenible com a reconciliador entre els vessants econòmic, social i ambiental.

Al setembre de 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i, amb ella, 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS són objectius interrelacionats de caràcter ambiental, social i econòmic que s'han d'acomplir abans de l'any 2030. Amb aquest acord històric de 193 països, es posà de manifest que hi ha una creixent consciència sobre la necessitat de comptar amb un veritable desenvolupament sostenible, que no deixi ningú enrere i que protegeixi els recursos naturals per assegurar un medi ambient digne a les generacions futures. Igualment deixar clar que el desenvolupament sostenible i l'acció climàtica estan vinculats i ambdós són fonamentals per al benestar present i futur de la humanitat.

Les referències al desenvolupament sostenible apareixen de manera reiterada en la normativa europea, estatal i autonòmica. Prova d'això en són les referències expresses en la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que considera que el desenvolupament sostenible ha de ser un dels principis rectors de l'activitat pública.

El món s'encamina cap a un escenari ecològic complex que, sens dubte, ve marcat pel canvi climàtic antropogènic. Per aquest motiu, en els darrers anys s'han pres acords i mesures a escala global, regional i local per tal de mitigar aquest procés. L'Acord de París de l'any 2015, impulsat sota la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, va actualitzar els objectius del Protocol de Kioto pactats el 1997. Des d'aleshores, i gràcies a l'augment de la consciència mediambiental per les crides constants de moviments ecologistes i científics d'arreu del món, estats i regions han aprovat declaracions, lleis, plans i normes per lluitar contra el desafiament climàtic i el col·lapse ecològic.

Les Illes Balears foren pioneres amb l'aprovació de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i amb la declaració d'emergència climàtica per part del Govern de les Illes Balears, el 8 de novembre de 2019. Aquesta declaració sorgeix de la necessitat d'establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l'Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides.

Els darrers informes de l'IPCC (el grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic) qualifiquen el canvi climàtic antropogènic com una amenaça per al benestar de la humanitat i la salut del planeta i insten les administracions a actuar. Les mesures que s'adoptin en el present determinaran la manera en què les persones i la naturalesa respondran als creixents riscos.

Els esmentats informes situen la mar Mediterrània al llindar de la seva capacitat d'adaptació al canvi climàtic. Es posa de manifest que la zona mediterrània s'escalfa més ràpidament que la majoria de zones del món: la temperatura hi ha augmentat 1,5ºC, mentre que la mitjana mundial es manté al voltant dels 1,1ºC.

L'increment de la temperatura, la conseqüent pujada del nivell de la mar, la reducció de les precipitacions i la prevalença dels fenòmens meteorològics extrems posaran en perill els ecosistemes de les nostres illes i afectaran la salut de les persones.

L'IPCC posa èmfasi en el fet que patirem menys impactes del canvi climàtic si es prenen mesures de mitigació, això és, si es limita la pujada de la temperatura a 1,5ºC per mitjà de la descarbonització. Per la seva banda, el PIMA Adapta Costes de les Illes Balears, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ens ha permès veure quines seran les zones més afectades, amb les conseqüències que això suposa per al medi i les persones. Segons les previsions d'aquests estudis, el 0,11% de la població de la comunitat autònoma es veuria afectat per la inundació permanent en l'horitzó temporal de 2050. Per a l'any 2100, el percentatge de població afectada oscil·laria entre el 0,49 i el 0,84%. A aquestes xifres, ja de per si prou importants perquè suposen milers de persones, s'hi han de sumar les persones que es veurien afectades per inundacions costaneres en fenòmens meteorològics extrems.

II

En coherència amb l'exposat, en aquesta llei s'introdueix un concepte nou: la justícia intergeneracional. Així com les decisions preses en les darreres dècades del segle XX i les primeres dècades del segle XXI han condicionat negativament el possible desenvolupament sostenible de les societats actuals, fins al punt de l'emergència climàtica i ecològica en què ens trobam, les accions del present condicionaran l'esdevenir de les generacions del futur.

La Llei de benestar per a les generacions presents i futures pretén ser una norma decisiva no només en la lluita contra el canvi climàtic sinó també en la presa de consciència col·lectiva d'un poble que aprèn dels errors del passat per salvaguardar el seu futur.

Davant d'una crisi sistèmica multidimensional sense precedents, cal redreçar la situació, fet que implica resituar els valors i les prioritats que ordenen la relació dels humans amb l'entorn natural amb perspectiva i responsabilitat intergeneracional.

El benestar de les generacions presents i futures només serà possible si garantim que els organismes públics i qualsevol actor privat tenguin en compte, en termes de benestar ambiental, social, econòmic i cultural, les externalitats negatives de totes les seves actuacions i planificacions estratègiques i l'impacte de les seves actuacions sobre les generacions futures per garantir el dret a viure en un context ecològic i territorial òptim en una societat econòmicament i socialment justa.

III

Aquesta llei s'estructura en quatre títols, divuit articles, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Els tres articles del títol I, disposicions generals, estableixen, respectivament, l'objecte de la llei, l'àmbit d'aplicació i els principis generals que la informen.

En la formulació dels principis generals s'han tengut en compte, molt especialment, els principis que es contenen a la Declaració de Rio sobre el medi ambient i el desenvolupament, adoptada a Rio de Janeiro el mes de juny de 1992, en el sí de la Conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament.

En concret, s'hi troben formulats: el principi de desenvolupament sostenible, el principi de participació ciutadana i transparència, el principi de precaució (principi 15 de la Declaració de Rio), el principi de prevenció (principi 17 de la Declaració de Rio), el principi de dignitat de la vida, els principis d'ecodependència i interdependència, el principi de diversificació, el principi del bé comú i el principi de no regressió.

En els dos articles del títol II, benestar de les generacions presents i futures, s'hi contenen els objectius que es pretenen assolir, com també les activitats que s'hi vinculen.

La llei, en aquest títol, es fixa també com a objectius a assolir la prosperitat social col·lectiva; la resiliència; la salut, entesa des de la concepció integral, multisectorial i àmplia; la igualtat; la cohesió social; la cultura, en relació amb la promoció i la protecció del propi patrimoni natural i cultural; i la responsabilitat.

Finalment, estableix aquelles activitats públiques que es troben especialment vinculades pels principis generals i els objectius a assolir.

El títol III, referit a l'avaluació de les polítiques públiques, conté tres articles, el primer dels quals s'ocupa de l'avaluació de l'activitat normativa del Govern de les Illes Balears, en relació amb la incidència que aquesta pot tenir respecte del benestar de les generacions presents i futures i la seva vinculació als principis generals i objectius a assolir que es formulen en aquesta llei. El segon fa una referència específica a l'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en els avantprojectes de llei de pressupostos. I el tercer determina l'elaboració d'un informe anual d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures de les polítiques públiques, respecte d'aquella activitat pública que es troba especialment vinculada als principis i objectius de la llei.

El títol IV, amb deu articles, crea i regula la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures. El primer dels articles d'aquest títol s'ocupa de la creació de la Comissió i n'estableix la finalitat. El segon s'ocupa de la composició, la designació i el nomenament dels membres. Els següents articles d'aquest títol fan referència al règim d'incompatibilitats, a les causes d'abstenció i recusació, a les compensacions econòmiques, al cessament dels o de les membres de la Comissió i a la possibilitat de la seva suspensió cautelar. Els tres darrers articles es refereixen al funcionament de la Comissió, a les funcions i al finançament.

Mitjançant la disposició transitòria primera, la llei encomana a la Comissió l'elaboració i l'aprovació del seu reglament intern de funcionament en el termini d'un any des de la seva constitució; i mitjançant la segona li encomana l'elaboració d'una proposta d'indicadors que permetin valorar les tendències relatives a la consecució dels propòsits d'aquesta llei i el progrés en relació a l'assoliment dels objectius de benestar de les generacions presents i futures, que s'han d'elevar a l'organisme autonòmic encarregat de l'elaboració i la gestió de dades estadístiques, perquè els incorpori a la seva informació estadística.

La disposició derogatòria estableix, com és habitual, que queden derogades les normes d'igual o inferior rang que s'oposin a les previsions d'aquesta llei.

La disposició final primera modifica l'apartat 1 de l'article 59 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, referit als informes i dictàmens preceptius, amb la finalitat d'incorporar als expedients d'elaboració normativa l'informe d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures, que s'ha d'emetre per l'òrgan promotor, i el parer de la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, quan escaigui.

Per acabar, la disposició final segona n'estableix la vigència i l'efectivitat.

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquesta llei és vetllar perquè les actuacions de les institucions públiques de les Illes Balears garanteixin el benestar ecològic, econòmic i social de les generacions presents i futures de les Illes Balears.

 

Article 2

Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei és aplicable a les administracions públiques de les Illes Balears.

2. En els termes que determina aquesta llei, s'entén per administracions públiques de les Illes Balears:

a) L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els ens que integren el sector públic instrumental.

b) Els consells insulars i els ens públics que en depenen o que hi estan vinculats.

c) Les administracions locals de les Illes Balears i els ens públics que en depenen o que hi estan vinculats.

 

Article 3

Principis generals

Són principis d'aquesta llei els següents:

1. Principi de desenvolupament sostenible, que comporta:

a) El compromís que l'assoliment de les necessitats a curt termini no impedeixi ni comprometi l'obligació de salvaguardar les necessitats a llarg termini.

b) La necessitat d'adoptar un enfocament integral, considerant que l'impacte d'una acció dirigida a potenciar un dels objectius de benestar no ha de suposar un perjudici per a la consecució dels altres.

c) La dotació de recursos públics haurà d'orientar-se a la consecució dels objectius de benestar, a l'efecte de prevenir problemes en la seva implementació i evitar mesures que suposin que aquests objectius esdevinguin deficients o suposin un deute públic inassumible.

2. Principi de participació ciutadana i transparència: s'afavorirà i es promourà la involucració d'actors diversos, tant públics com privats, en la consecució dels objectius de benestar, a l'efecte d'assegurar una representació global de la societat de les Illes Balears.

3. Principi de precaució: pretén evitar danys greus o irreversibles d'impacte ambiental, la qual cosa implica actuar amb cautela en els casos en què no existeix informació suficient sobre l'impacte ambiental que pot comportar una activitat, disposició normativa o política concreta. Entre altres coses, implica que la manca de certesa científica o tècnica no ha d'impedir prendre decisions per prohibir o limitar activitats quan es tenen sospites fonamentades que aquelles poden tenir efectes greus o irreversibles per al medi ambient o per a la salut de les persones.

4. Principi de prevenció: d'acord amb el qual s'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar o reduir el dany ambiental. Es refereix a aquells danys que són sabuts amb certesa i que cal evitar, ja que els danys al medi ambient esdevenen irreversibles i, en cas de poder reparar-se, les seqüeles són intenses i duradores.

5. Principi de dignitat de la vida: entès com la prevalença del dret a una vida digna, que es fonamenta en la justícia ecosocial, la justícia climàtica i la justícia intergeneracional i intrageneracional, interterritorial, local i global.

6. Principis d'ecodependència i interdependència: impliquen que s'ha d'entendre el territori com una gran reserva d'espècies, hàbitats i ecosistemes que compleixen una funció essencial des del punt de vista de sosteniment vital i essencial dels sistemes econòmics i socials de les generacions presents i futures.

7. Principi de diversificació: basat en l'assumpció de la necessitat de generar i impulsar nous nínxols de formació, cultura, treball i investigació vinculats a una nova economia plural i transformadora com a base de la transició ecosocial que garanteixi el futur, davant el repte de les emergències econòmica, social i climàtica a les quals hem de fer front com a societat.

8. Principi del bé comú: implica que la vocació del territori ha de ser el sosteniment de la vida atenent els potencials i els límits que això implica, i sempre fent prevaldre el bé comú per damunt dels interessos econòmics i de mercat que atemptin o vagin en detriment de l'objectiu irrenunciable de garantir el dret a la vida, el dret a la salut, el dret a un medi ambient sa, el dret a un habitatge digne i el dret a una renda, ara i en el futur.

9. Principi de no regressió: entès com una obligació imposada a les institucions públiques per tal de no reduir els estàndards de protecció ambiental.

 

TÍTOL II BENESTAR DE LES GENERACIONS FUTURES

Article 4

Objectius de benestar

D'acord amb aquesta llei, els objectius de benestar a assolir, ara i per a les futures generacions, són:

1. La prosperitat social col·lectiva, conseqüència d'un sistema productiu i de consum sostenible socialment i ambientalment diversificat i baix en carboni, que utilitza els recursos naturals de manera eficient i sostenible. Aquest sistema reforça la formació, la innovació i la qualificació professional.

2. La resiliència, entesa com el manteniment i la millora de l'entorn natural, amb una biodiversitat saludable i el manteniment d'uns ecosistemes en funcionament que donen suport a l'equilibri entre els aspectes econòmics i ecològics i la capacitat d'adaptació al canvi.

3. La salut, entesa des de la concepció integral, multisectorial i àmplia que es fonamenta en el benestar físic, mental i espiritual de les persones i en les bones condicions ambientals.

4. La igualtat, com a garantia que cap circumstància personal no comporti una discriminació en l'exercici dels drets inherents al desenvolupament dels diferents projectes individuals i a l'assoliment d'una vida digna.

5. La cohesió, entesa com a cohesió interna i respecte mutu dins una societat plural, diversa i equitativa.

6. La cultura, en el si d'una societat que promou i protegeix el propi patrimoni natural i cultural i potencia l'arrelament i el sentiment de pertinença al territori.

7. La responsabilitat, entesa com la necessitat d'atendre i assumir la repercussió de les accions pròpies en la resta del planeta, cercant una contribució positiva al benestar global.

Article 5

Vinculació als principis i als objectius

Els principis i objectius d'aquesta llei vinculen l'activitat de les entitats públiques sotmeses a l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei. En especial, s'hi troben vinculades les activitats següents:

1. Els procediments d'elaboració normativa.

2. Els plans territorials i el plans directors sectorials.

3. Els contractes d'obres del sector públic per una quantia igual o superior a 5.000.000 euros.

4. Els plans estratègics de subvencions a què es refereix l'article 8.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que contenguin línies el pressupost de les quals superi 1.000.000 euros.

5. Els projectes que siguin declarats d'utilitat pública o d'interès general i el projecte industrial estratègic o d'interès autonòmic previst a la normativa sectorial corresponent.

 

TÍTOL III AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Article 6

Avaluació de l'activitat normativa

La perspectiva intergeneracional i la prevenció de qualsevol impacte negatiu sobre el benestar de les generacions presents i futures ha d'orientar les polítiques públiques. A aquest efecte:

1. Amb caràcter previ a l'elaboració d'un avantprojecte de llei o d'un projecte de reglament, la consulta prèvia a què fa referència l'article 55 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, ha de sondejar el parer de la societat civil sobre aquelles qüestions de la norma o del reglament que potencialment poden tenir una afectació sobre el benestar de les generacions presents i futurs.

2. Tant en els procediments d'elaboració normativa, a què fa referència l'apartat 1 d'aquest article, com dels plans territorials i dels plans directors sectorials, l'òrgan promotor o encarregat de la tramitació ha d'incorporar un informe d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures, que avaluï l'impacte potencial i les repercussions positives o negatives sobre les generacions futures i la capacitat d'aquestes per definir el seu model social, econòmic i ambiental, d'acord amb els principis i objectius definits en aquesta llei.

3. L'elaboració de l'informe s'ha d'ajustar a les indicacions detallades a les guies elaborades per la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears. En tot cas ha d'integrar indicadors d'avaluació de la implementació de les previsions, així com un calendari de seguiment.

Tant l'informe com els resultats del seguiment han de ser públics i accessibles als ciutadans, com a mínim, a la plana web de l'òrgan promotor i al portal de transparència respectiu.

4. En la fase d'audiència i informació pública del procediment d'elaboració normativa a què fa referència l'apartat 1 d'aquest article, dels plans territorials i dels plans directors sectorials, l'informe d'avaluació d'impacte s'ha de presentar a la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, per tal que n'emeti el parer motivadament.

5. En cas que la Comissió emeti el seu parer desfavorable, l'òrgan responsable de la tramitació ha de valorar els aspectes considerats per la Comissió, susceptibles d'incidir negativament en el benestar de les generacions presents i futures, i ha d'analitzar-los i podrà presentar alternatives per esmenar i pal·liar aquesta circumstància.

Sobre la base del parer de la Comissió i, si escau, del resultat de la consulta prèvia, les normes han d'incorporar mesures adreçades a neutralitzar el seu possible impacte negatiu i a garantir, en definitiva, que contribueix al benestar present i futur i que no el perjudica.

6. En cas que la Comissió emeti el seu parer favorable a la iniciativa normativa, s'ha d'incorporar a l'expedient de tramitació que correspongui, que ha de continuar d'acord amb el procediment habitual.

Article 7

Informe d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en els avantprojectes de llei de pressuposts

1. Les lleis de pressuposts de la comunitat autònoma han de ser un element actiu en la consecució de manera efectiva dels objectius de benestar de les generacions presents i futures.

2. Les conselleries de l'Administració de les Illes Balears i els ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma han d'incorporar, a les memòries dels programes pressupostaris que s'integren en els pressuposts, les actuacions per adequar la despesa a les necessitats específiques de les generacions futures amb la finalitat d'avançar en la garantia del seu benestar. En aquest sentit, han de fer visible l'impacte dels pressuposts sobre els objectius definits a l'article 4 d'aquesta llei.

Article 8

Informe anual d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures de les polítiques públiques

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de trametre a la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, a més dels informes a què fa referència l'article 6 d'aquesta llei, relatiu a l'avaluació de l'activitat normativa:

a) Els contractes d'obres del sector públic per una quantia igual o superior a 5.000.000 euros, que puguin tenir efectes sobre el benestar present i futur de les persones.

b) Els plans estratègics de subvencions que continguin línies el pressupost de les quals superi 1.000.000 euros, respecte d'aquells aspectes que incideixin en el benestar present i futur de les persones.

c) Els projectes que siguin declarats d'utilitat pública o d'interès general, y els projectes industrials estratègics o d'interès autonòmic.

2. La Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, una vegada analitzada la informació rebuda, ha d'elaborar, anualment, un informe que analitzi el grau de compliment dels principis i objectius d'aquesta llei. Aquest informe s'ha de trametre al Parlament de les Illes Balears.

 

TÍTOL IV COMISSIÓ PER AL BENESTAR DE LES GENERACIONS PRESENTS I FUTURES DE LES ILLES BALEARS

Article 9

Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears

1. Es crea la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears.

2. La Comissió és un òrgan col·legiat consultiu, independent i d'intervenció necessària en els procediments d'elaboració normativa i d'avaluació de la planificació i l'actuació de les administracions públiques de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa aquesta llei.

3. La finalitat de la Comissió és vetllar pel benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears. En concret, contribuir al fet que els legisladors i les administracions públiques respectin i avancin vers els objectius de benestar intergeneracional en els termes definits en aquesta llei.

Article 10

Composició

1. La Comissió està integrada per un president o una presidenta, un secretari o una secretària i un nombre mínim d'11 vocals i un màxim de 13.

2. El president o la presidenta de la Comissió i els seus vocals han de ser proposats i designats pel Parlament de les Illes Balears, dins dels sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta llei, i nomenats per la Presidència de les Illes Balears.

3. El secretari o la secretària de la Comissió ha de ser proposat pel seu president o presidenta d'entre persones que siguin o hagin estat funcionàries de carrera del grup A1 i llicenciades en dret. El nomenament correspon també a la Presidència de les Illes Balears.

4. Els vocals de la Comissió tenen caràcter tècnic i multidisciplinari.

5. La proposta de designació dels vocals ha d'obeir a criteris de competència, respectar els criteris de paritat de gènere, de representativitat interterritorial i intergeneracional. S'acompanyarà d'un informe justificatiu de la proposta de designació de cadascun dels experts.

6. Els vocals han de ser persones expertes independents en algun dels següents àmbits:

a) Educació, recerca i innovació.

b) Agroecologia i sobirania alimentària.

c) Medi ambient i biodiversitat.

d) Mitigació i adaptació a la crisi climàtica.

e) Justícia social.

f) Model econòmic.

g) Urbanisme, territori i paisatge.

h) Recursos hídrics i energètics.

i) Polítiques d'igualtat i gènere.

j) Immigració.

k) Cultura.

l) Infància i joventut.

m) Salut pública.

Entre les persones triades hi ha d'haver com a mínim, un representat de l'àmbit acadèmic, un de les entitats socials i un de les entitats en defensa del medi ambient.

7. Els i les membres de la Comissió seran nomenats per un període que coincidirà amb cada legislatura parlamentària i podran ser elegits o designats novament per a mandats posteriors. La designació i el nomenament dels nous i/o de les noves membres de la Comissió determinaran el cessament automàtic de tots els i les membres que la integraven fins a aquell moment.

Article 11

Règim d'incompatibilitats

1. La condició de membre de la Comissió és incompatible amb l'ocupació dels càrrecs següents:

a) Les persones que ocupin càrrecs amb mandat representatiu.

b) Els i les membres del Govern de les Illes Balears, del Govern de l'Estat, dels òrgans executius superiors de les comunitats autònomes, dels òrgans de govern insulars i locals, dels òrgans executius de les institucions europees i organismes internacionals, i també els alts càrrecs nomenats per aquestes o qualssevol altres administracions públiques.

c) Els magistrats i les magistrades del Tribunal Constitucional.

d) Els i les membres del Consell d'Estat o de qualsevol dels òrgans consultius d'altres comunitats autònomes.

e) Els i les membres de la Sindicatura de Comptes, del Tribunal de Comptes o de qualssevol altres òrgans de fiscalització externa de les comunitats autònomes.

f) El síndic o la síndica de Greuges, el defensor o la defensora del Poble, el director o la directora de l'Oficina de lluita contra el frau, o el o la titular d'alguna institució equivalent de les altres comunitats autònomes.

g) Els i les membres en exercici de la carrera judicial i fiscal.

h) Les persones que exerceixin funcions directives en partits polítics, centrals sindicals, organitzacions empresarials o col·legis professionals, com també les que tenguin una relació laboral al servei d'aquestes organitzacions.

i) Les persones que exerceixin càrrecs de govern a la Universitat.

j) Les persones que exerceixin càrrecs directius en empreses concessionàries, contractistes, arrendatàries o administradores d'obres o serveis públics, sigui quin sigui el seu àmbit territorial.

2. Si algun o alguna dels membres elegits o designats com a membre de la Comissió està incurs en una causa d'incompatibilitat haurà de cessar del càrrec o de l'activitat incompatible abans de la presa de possessió. Si aquest cessament no es produeix s'entendrà que no accepta el càrrec de membre de la Comissió. En cas d'incompatibilitat sobrevinguda, la persona afectada haurà de cessar en aquesta situació o presentar la renúncia al càrrec de membre de la Comissió.

Article 12

Causes d'abstenció i recusació

1. Els i les membres de la Comissió exerceixen la seva funció amb objectivitat i imparcialitat, sense subjecció a cap vincle jeràrquic ni a instruccions de cap classe.

2. Els i les membres de la Comissió s'han d'abstenir d'intervenir en l'elaboració i l'aprovació dels dictàmens quan es produeixi alguna de les causes d'abstenció previstes en la legislació vigent. També s'han d'abstenir d'intervenir en les consultes relatives a assumptes en la preparació o en l'elaboració dels quals hagin participat directament.

3. Qualsevol membre de la Comissió que estigui assabentat de la concurrència d'algun dels supòsits prevists en l'apartat anterior ho ha de comunicar immediatament al ple, a fi que aquest, ateses les circumstàncies concretes de cada cas i oït el membre afectat, decideixi si s'ha d'abstenir de l'estudi i la votació del dictamen corresponent. El ple ha d'adoptar l'acord que correspongui en la mateixa sessió en què la qüestió es plantegi, sense necessitat de ponència prèvia. Els membres afectats per possibles causes d'abstenció no podran participar en l'estudi, la deliberació ni la votació que dugui a terme el ple sobre la seva apreciació, i queden vinculats per l'acord que aquest adopti.

4. Qualsevol part interessada pot promoure la recusació dels i les membres de la Comissió de conformitat amb el que preveu la legislació de procediment administratiu comú.

Article 13

Compensacions econòmiques

Els i les membres de la Comissió tenen dret a la percepció, si escau, de les indemnitzacions que estableixi el reglament intern.

Article 14

Cessament de membres de la Comissió

1. Els i les membres de la Comissió cessen en el seu càrrec per alguna de les causes següents:

a) Renúncia presentada davant del president o la presidenta de les Illes Balears, que immediatament n'ha de donar trasllat a la institució que n'havia proposat el nomenament.

b) Expiració del termini del seu nomenament.

c) Incompatibilitat sobrevinguda.

d) Incompliment greu de les seves funcions.

e) Condemna per delicte en virtut de sentència ferma.

f) Incapacitat declarada per decisió judicial ferma.

g) Inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i dels drets polítics.

h) Decisió del Parlament, per majoria absoluta.

2. El cessament ha de ser acordat pel president o la presidenta de les Illes Balears.

3. En els casos prevists a les lletres c), d) i h) de l'apartat 1 anterior es requerirà preceptivament l'audiència de la persona interessada.

4. El president o la presidenta de la Comissió o la persona que el substitueixi, ha de comunicar immediatament el cessament dels o de les membres de la Comissió al Parlament perquè designi els seus substituts o substitutes.

5. En els casos de les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest precepte, els i les membres de la Comissió continuaran en l'exercici de les seves funcions fins que no es produeixi una nova designació i presa de possessió.

6. Qui ocupi la vacant d'un o d'una membre de la Comissió que hagi cessat abans del termini per al qual havia estat elegit o designat, ho farà pel temps que resti per completar el mandat esmentat, sens perjudici del dret a ser reelegit.

Article 15

Suspensió cautelar dels membres de la Comissió

1. El president o la presidenta de les Illes Balears, a proposta del ple de la Comissió mitjançant acord adoptat per majoria absoluta, i havent oït la Mesa del Parlament, pot suspendre en l'exercici del càrrec qualsevol membre de la Comissió durant el temps indispensable per resoldre sobre la concurrència d'alguna de les causes de cessament.

2. Es produirà la suspensió cautelar automàtica en el cas que es dicti una interlocutòria de processament.

Article 16

Funcionament

1. El funcionament de la Comissió, fins que no aprovi el seu reglament intern d'acord amb el previst a la disposició transitòria primera d'aquesta llei s'ha de regir per la normativa general sobre òrgans col·legiats.

2. S'ha de reunir com a mínim un cop cada trimestre.

3. La Comissió s'adscriu a la conselleria competent en matèria de coordinació de polítiques públiques. Aquesta conselleria ha de facilitar els recursos necessaris per al seu funcionament i no ha d'intervenir en les decisions de la Comissió.

Article 17

Funcions de la Comissió

1. Les funcions de la Comissió són:

a) Emetre parer sobre els informes d'avaluació d'impacte intergeneracional elaborats per les institucions públiques en els procediments normatius, en el termini de consultes de la Llei de bon govern. El parer ha de ser favorable o desfavorable. El parer desfavorable ha de detallar els elements que es considera que poden incidir negativament en el benestar de les generacions presents i futures i argumentar el perquè.

b) Elaborar les guies que orientaran les institucions públiques en l'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en l'exercici de les seves funcions.

c) Elaborar l'informe anual previst en l'apartat 2 de l'article 8 d'aquesta llei, en el qual es faci balanç del grau de compliment dels objectius de benestar al conjunt de les Illes Balears, a partir del contingut dels informes d'impacte intergeneracional realitzats per part dels organismes públics i les seves particulars avaluacions de seguiment, com també sobre l'activitat planificadora o administrativa que li sigui tramesa.

d) Assessorar i formar els organismes públics que així ho sol·licitin sobre com avaluar l'impacte a llarg termini de la seva actuació, sempre que la capacitat de feina li ho permeti, una vegada prioritzada l'emissió de resolucions de valoració.

e) En matèries que no siguin competència pròpia de les administracions públiques de les Illes Balears, d'ofici o a petició d'aquestes, podrà elaborar un informe valoratiu en els mateixos termes que per als casos prevists a l'article 5 d'aquesta llei, el farà públic i el trametrà a la institució competent.

f) Qualsevol altra que li sigui encomanada legalment o reglamentàriament.

2. Les guies a què fa referència la lletra b) de l'apartat anterior s'han de sotmetre a consulta dels consells insulars i de la Federació de Municipis de les Illes Balears, i posteriorment a l'aprovació del Consell de Govern.

Article 18

Finançament

El Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria d'adscripció de la Comissió, ha d'habilitar els mitjans humans, materials i econòmics necessaris per al compliment d'allò que disposa aquesta llei.

A aquest efecte, s'han de dur a terme les corresponents previsions als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Aprovació del reglament intern de funcionament de la Comissió

La Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears ha de redactar, en el termini d'un any des de la seva constitució, el seu propi reglament, que en detallarà el funcionament, de forma complementària al que estableix l'article 16 d'aquesta llei.

Disposició transitòria segona

Informació estadística

En el primer any des de la seva constitució, la Comissió ha d'elaborar una proposta d'indicadors que permetin valorar les tendències relatives a la consecució dels propòsits d'aquesta llei i el progrés en relació amb l'assoliment dels objectius de benestar de les generacions presents i futures, i s'ha d'elevar a proposta per tal que l'organisme autonòmic encarregat de l'elaboració i la gestió de dades estadístiques els incorpori a la seva informació estadística.

Disposició derogatòria

Normes que es deroguen

Queden derogades les normes d'igual o inferior rang que s'oposin a les previsions d'aquesta llei.

Disposició final primera

Modificació de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears

Es modifica l'apartat 1 de l'article 59 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, referit als informes i dictàmens preceptius, que passa tenir el contingut següent:

“1. L'avantprojecte de llei, el projecte de decret legislatiu o el projecte de reglament s'han de sotmetre preceptivament als informes i dictàmens següents, que es poden impulsar de manera simultània:

a) El dictamen del Consell Econòmic i Social, en els casos que preveu la normativa reguladora.

b) L'informe d'avaluació d'impacte de gènere, en els termes que preveu la normativa sobre igualtat.

c) L'informe d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures, emès per l'òrgan promotor, i el parer de la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, quan escaigui d'acord amb la normativa reguladora.

d) En cas de regular un supòsit en què els efectes del silenci administratiu siguin desestimatoris, un informe que motivi les raons d'interès general que ho justifiquen.

e) Quan s'estableixin limitacions per a l'accés a activitats econòmiques i serveis o mesures que restringeixin la llibertat d'establiment, un informe que motivi que hi concorren raons d'interès general i que es respecten els principis de necessitat i proporcionalitat, en el marc del que disposa la legislació bàsica estatal en matèria de lliure accés a les activitats de serveis i de garantia de la unitat de mercat.

f) Altres informes o dictàmens que resultin preceptius de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.”

 

Disposició final segona

Vigència i efectivitat

Aquesta llei entra en vigor el dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Això no obstant, la regulació que es conté en els títols II i III produeix efectes a partir del moment en què es constitueixi la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, se'n fixin els seus criteris de funcionament i s'hagin aprovat les guies que orientaran les institucions públiques en l'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en l'exercici de les seves funcions que s'estableixen a l'article 17 d'aquesta llei.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 5 d'abril de 2023

La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias