BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

La temporada d'estiu de l'any 2022 va ser molt complicada per oferir un transport de qualitat, atesa la gran quantitat de turistes que hi va haver. No es podia preveure la gran afluència de visitants, ja que encara hi havia incertesa per la pandèmia, la qual cosa va provocar que no es pogués preveure la insuficiència de disponibilitat de transport privat per atendre l'elevada demanda generada per una afluència turística que va superar les previsions de tots els col·lectius del transport.

Aquest problema de mancança de vehicles no s'havia produït en cap temporada estival amb tanta intensitat com fins aquells mesos de l'any 2022.

Com a conseqüència d'aquest dèficit del servei del transport i el desbordament de la situació, els clients i els turistes de l'illa es varen queixar dels grans retards que varen haver de suportar per contractar un servei de transport, així com per no atendre's, en ocasions, les nombroses telefonades a les emissores del servei del taxi.

Enguany es preveu que també l'afluència de turistes sigui considerable i s'ha d'afegir que el transport públic de viatgers és gratuït per als residents de les Illes Balears, motiu pel qual s'ha incrementat notablement l'ús d'aquest, la qual cosa dificulta més la disponibilitat per al sector turístic.

Aquesta previsió d'increment exponencial en la demanda de transport públic durant la temporada d'estiu obliga a plantejar-se mesures eficaces i eficients amb la finalitat que no es torni a repetir la situació produïda durant l'estiu de 2022, alhora que poder fer front al col·lapse conjuntural de la temporada turística.

És evident que estam davant una concatenació de problemes que afecta tant el servei del transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme, com el transport públic discrecional de viatgers en autobús, i l'activitat de lloguer de vehicles amb conductor, la qual cosa repercutirà, consegüentment, en els clients dels serveis de transport públic; motiu pel qual es fa necessària una regulació que impedeixi aquesta situació de crisi en el sector del transport per carretera.

Per pal·liar els efectes negatius provocats per la insuficiència de proveïment del servei del transport terrestre de viatgers durant la temporada d'estiu de 2023, i amb vista, també, a millorar la correspondència entre l'oferta i la demanda a partir d'aquesta regulació, s'han adoptat una sèrie de mesures amb aquest propòsit, de les quals unes són d'aplicació durant la temporada alta d'estiu de 2023, i altres començaran a desplegar l'aplicació a partir de l'entrada en vigor del Decret llei, sense limitació temporal i amb caràcter de permanència.

Pel que respecta als vehicles VD (discrecional viatgers en autobús), de conformitat amb la previsió de l'article 63.2 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, aquest Decret llei adopta una mesura per optimitzar els vehicles VD i que puguin contractar individualment, quan l'origen o destinació siguin ports o aeroports de les Illes Balears i en altres supòsits excepcionals quan concorren conjuntament diferents circumstàncies. La previsió actual està regulada en les lletres b) i c) del punt 2 de l'article 63 de la Llei esmentada, la qual recull únicament aquesta possibilitat de contractació per plaça, de conformitat amb el que reglamentàriament s'estableixi. La mesura del cobrament per plaça en els VD que tenguin l'origen o la destinació en ports i aeroports es preveu, només, en el període comprès entre l'1 de maig i el 31 d'octubre de 2023.

Pel que fa al transport públic de viatgers en vehicles de turisme s'adopten les mesures següents:

— L'atorgament de llicències de VT temporals sense necessitat de l'aprovació del pla regulador que estableix actualment, amb caràcter preceptiu, l'article 53.4 de la Llei 4/2014.

— L'establiment de règims especials de recollida de viatgers en l'illa de Mallorca queda supeditat a una regulació en el termini d'un any des de l'entrada en vigor del Decret llei, per part de l'Administració competent. Aquestes mesures s'han d'adoptar de conformitat amb la previsió de l'article 71 de la Llei 4/2014, article que estableix, amb caràcter general, la prestació d'aquest servei de transport públic en origen en el municipi en el qual ha obtingut l'autorització i amb aplicació de les tarifes autoritzades. No obstant aquesta previsió general, l'apartat 2 de l'article esmentat possibilita constituir règims especials fora dels municipis de l'autorització i l'apartat 3 d'aquest article habilita l'òrgan competent per expedir autoritzacions per establir les condicions de recollida de viatgers i tarifàries d'aquests règims.

Pel que fa a les autoritzacions del vehicles de lloguer amb conductor, s'estableix l'autorització preceptiva del municipi on estigui residenciat el vehicle per poder exercir l'activitat dins l'àmbit urbà. Aquesta mesura d'implantació d'una autorització per part de l'Administració local respon a la regulació continguda en el Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d'ordenació dels transports terrestres, que modifica l'àmbit territorial de l'autorització VTC per intentar resoldre el greu enfrontament que hi ha entre els dos sectors, atès que ambdós dirigeixen normalment la seva oferta al ciutadà que es desplaça dins l'àmbit urbà o com a màxim dins l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma.

Amb aquesta idea, el Reial decret llei 13/2018 planteja que una resposta a aquests problemes pot arribar de la mà de les administracions més properes a aquests tipus de serveis, i acorda que aquelles que tenen competències en matèria de transport urbà puguin valorar les circumstàncies particulars i determinar les condicions en les quals es podran autoritzar i prestar serveis de transport de viatgers que es duguin a terme íntegrament en el seu àmbit territorial.

Ara bé, quant a les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor que en el moment de l'entrada en vigor del Decret llei estiguin residenciades a les Illes Balears i per a les quals hagi finalitzat la moratòria atorgada pel Reial decret llei 13/2018, continuaran habilitades per prestar serveis urbans i interurbans, sense necessitat d'autorització municipal, en aplicació de l'article 3 del Decret llei 1/2019, de 22 de febrer, de mesures urgents sobre l'explotació i el control de l'activitat de lloguer de vehicles amb conductor i altres mesures en matèria de transport terrestre.

No obstant l'exposat anteriorment, les autoritzacions d'àmbit insular i caràcter temporal a l'illa de Mallorca no estaran sotmeses a aquest règim d'autorització per part del municipi i estaran habilitades per prestar serveis interurbans i urbans.

II

La disposició addicional segona estableix la distribució entre les quatre illes que conformen la comunitat autònoma de les Illes Balears, en relació amb l'ajuda que estableix la disposició addicional centèsima quinzena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023. Aquest precepte reconeix el fet insular de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; disposa la concessió d'una ajuda per un import de 43 milions d'euros, amb càrrec a l'aplicació pressupostaria 17.39.441M.452.02, per a la implantació del descompte del 100 % en el preu dels abonaments de transport i títols multiviatge del transport col·lectiu terrestre de les illes, i estipula un repartiment proporcional.

Per això, es distribueix la quantitat total de forma proporcional aplicant el criteri de població atenent a les darreres dades de població per illa publicades per l'IBESTAT. A la taula següent es calcula la proporció de la població de cada illa respecte del total de les Illes Balears i es reparteix l'ajuda total d'acord amb el percentatge de població de cada illa:

Illa	Població	Ajuda Estat
Mallorca	912.544 (77,8 %)	33.451.939 €
Menorca	95.936 (8,2 %)	3.516.811 €
Eivissa	152.820 (13,0 %)	5.602.059 €
Formentera	11.708 (1,0 %)	429.191 €
Total	1.173.008 (100 %)	43.000.000 €

El repartiment entre els diferents modes de transport a Mallorca no es pot fer d'acord amb la població, vist que les xarxes i la demanda de mobilitat no es poden separar geogràficament. Per això, s'ha calculat el percentatge de repartiment en funció dels ingressos tarifaris totals amb la Targeta Ciutadana i amb la Targeta Intermodal (que són les targetes que donen accés a la gratuïtat durant l'any 2023) durant els darrers dotze mesos abans de setembre 2022, quan varen començar les primeres mesures de descomptes tarifaris. Així, el pes relatiu en percentatge dels tres modes de transport públic col·lectiu —bus urbà, bus interurbà i tren/metro— és el següent:

— Ingressos tarifaris Targeta Ciutadana/Targeta Intermodal en el període 09/2021-08/2022, en el bus urbà de Palma (EMT): 11.341.369,12 € (56 %)

— Ingressos tarifaris Targeta Ciutadana/Targeta Intermodal en el període 09/2021-08/2022, en el bus interurbà (TIB): 5.203.627,17 € (26 %)

— Ingressos tarifaris Targeta Ciutadana/Targeta Intermodal en el període 09/2021-08/2022, al tren i metro (SFM): 3.650.666,03 € (18 %)

​​​​​​​Aplicant aquests percentatges al total disponible per a Mallorca (33.451.939 €), la distribució de l'ajuda de l'Estat queda de la manera següent:

Bus urbà (EMT): 18.785.756 €

Bus interurbà (TIB): 8.619.248 €

Tren i metro (SFM): 6.046.935 €

III

Les disposicions finals tercera, quarta i cinquena venen motivades pel Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, que es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB núm. 44, de 31 de març de 2022) i que es va dictar perquè la guerra a Ucraïna va suposar la necessitat d'adoptar mesures extraordinàries destinades a assegurar el benestar de la ciutadania, de contenció davant els danys produïts per al consum i la reactivació econòmica a conseqüència de l'increment de preus de l'energia i de les matèries primeres, per facilitar l'acolliment de les persones desplaçades a conseqüència del conflicte bèl·lic, com també per rebaixar la dependència energètica de Rússia a través de l'impuls de l'hidrogen verd i de les energies renovables.

En relació amb l'article 8 i el capítol V (articles 15 a 19), la disposició addicional primera i les disposicions finals tercera, quarta i novena del Decret llei 4/2022, l'Administració General de l'Estat va plantejar diverses discrepàncies, la qual cosa va originar que s'iniciassin negociacions per resoldre-les mitjançant la designació d'un grup de treball per proposar la solució a la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat - Comunitat Autònoma de les Illes Balears (segons l'Acord de la Comissió Bilateral esmentada de 6 de juny de 2022, publicat en el BOIB núm. 85, de 30 de juny de 2022).

Com a resultat de les negociacions prèvies esmentades del grup de treball, ambdues parts han considerat solucionades les controvèrsies, mitjançant l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat - Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb el Decret llei 4/2022, adoptat el 28 de desembre de 2022. Aquest Acord es va publicar el 26 de gener de 2023 en el Butlletí Oficial de l'Estat núm. 22 i, en la mateixa data, en el BOIB núm. 12.

Així, de conformitat amb l'Acord de 28 de desembre de 2022 de la Comissió Bilateral esmentada, és procedent, en síntesi, que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears promogui la modificació legislativa corresponent, amb efectes, en tot cas, a partir de l'entrada en vigor de la modificació i, per tant, aplicable als procediments de compensació o de modificació que s'iniciïn des de la publicació, segons la redacció que consta en l'Acord esmentat dels articles 8, 15, 16, 17, 18 i 19 del Decret llei 4/2022.

Així mateix, i també de conformitat amb l'Acord de la Comissió Bilateral esmentat, el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a més d'aprovar dues modificacions normatives amb rang reglamentari en el marc de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, ha de promoure una modificació legislativa o, si escau, aprovar un decret llei, segons la redacció que consta en aquest Acord dels preceptes següents:

— L'article 2 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, per tal que l'apartat 2 d'aquest article resulti conforme amb la legislació bàsica de l'Estat, especialment, amb el que disposa la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, en concret, l'article 54; així com amb la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs, en particular, l'article 103.

— L'article 48 bis de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal que l'apartat 3 d'aquest article resulti conforme amb la legislació bàsica de l'Estat, especialment, en relació amb el que disposa la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, en particular, l'article 53.

Finalment, de conformitat amb l'Acord esmentat, el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure una modificació legislativa que impliqui la supressió dels apartats 6 i 7 de l'article 52 de la Llei 10/2019 esmentada.

D'altra banda, a causa de la modificació de l'article 18 del Decret llei 4/2022, tam-bé cal modificar la disposició addicional primera d'aquest Decret llei, per suprimir la menció a l'acord del Consell de Govern a què fa referència la lletra d) de l'article 18.3 del Decret llei esmentat, atès que amb la modificació de l'article 18 ja no s'esmenta aquest acord.

IV

Amb aquest Decret llei es duen a terme també algunes modificacions puntuals, urgents i necessàries de diversos textos legals que afecten diferents sectors materials, i així, la disposició final sisena modifica la disposició addicional sisena de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.

​​​​​​​Aquesta modificació ve motivada perquè el Decret llei 9/2022, de 7 de novembre, de mesures urgents per compensar la inflació a les Illes Balears, va modificar, mitjançant la disposició final setena, la disposició addicional sisena del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears. Malgrat això, el Decret llei 3/2022 s'ha de considerar sense vigència atesa l'entrada en vigor de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.

Per això, mitjançant aquest Decret llei es modifica ara la redacció esmentada, amb els mateixos arguments i motius continguts en el Decret llei 9/2022, i es considera necessària i urgent la modificació per introduir aspectes fonamentals de l'entitat pública empresarial denominada Escola d'Hoteleria de les Illes Balears amb la Universitat de les Illes Balears.

Aquest Decret llei també introdueix algunes modificacions de la normativa relativa al règim transitori que afecta els albergs de lleure educatiu i que eventualment estaran sotmesos a la normativa turística. En primer lloc, la disposició final setena modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, per introduir canvis de necessitat extraordinària i urgent atès que des del passat 29 de desembre de 2022, data de publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears, ja s'ha iniciat el termini de sis mesos que estableix la disposició transitòria quarta d'aquesta norma, i és imprescindible afegir-hi un supòsit en l'àmbit d'aplicació objectiu: el cas de les sol·licituds de llicència d'obres o de reformes, en edifici existent, per iniciar una nova activitat d'alberg juvenil, i que foren presentades abans de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears. Això és necessari per assolir la coherència amb els altres supòsits establerts i permetre l'activitat privada dins del règim transitori esmentat. A més, la modificació també és necessària per atorgar seguretat jurídica perquè cal corregir la discrepància entre la Llei 8/2012 i la Llei 10/2022 pel que fa al moment d'inici d'aquest règim transitori; en aquest sentit, s'opta per mantenir allò establert en la Llei 10/2022.

Aquesta disposició final setena modifica també, en el segon apartat, la disposició transitòria desena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, atès que s'ha detectat durant la vigència d'aquesta disposició, introduïda en primera instància pel Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, la necessitat urgent d'atorgar més flexibilitat als destinataris, per tal que puguin aplicar d'una manera adequada les mesures relatives a la implantació dels llits elevables.

D'altra banda, i en la mateixa línia de la modificació que es duu a terme en l'apartat 1 de la disposició final setena, la disposició final vuitena d'aquest Decret llei modifica la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears. Aquest canvi també és de necessitat extraordinària i urgent per les mateixes raons expressades en el paràgraf anterior, ja que es regula aquest règim transitori de sis mesos de què disposen els albergs juvenils per adaptar-se a la nova normativa o, en cas contrari, se'ls sotmet a la normativa turística esmentada, i és imprescindible establir el mateix àmbit d'aplicació objectiu en les dues normes.

V

El Decret llei té habilitació expressa en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia i es dicta a l'empara de les competències exclusives que exerceix la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de transports. L'article 30.5 de l'Estatut d'autonomia recull la competència exclusiva en matèria de ferrocarrils, carreteres i camins i el transport fet per aquests mitjans, per cable i per canonada. Pel que fa a les modificacions normatives, troben ancoratge competencial en els articles que varen legitimar l'aprovació de les respectives normes que amb aquest Decret llei es modifiquen.

L'article 49 de l'Estatut d'autonomia permet al Govern dictar mesures legislatives provisionals, en forma de decret llei, en casos de necessitat extraordinària i urgent, les quals no poden afectar determinades matèries. Es tracta d'una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució espanyola i l'ús de la qual ha produït una extensa jurisprudència del Tribunal Constitucional. L'alt tribunal ha insistit que la definició, per part dels òrgans polítics, d'una situació de necessitat extraordinària i urgent ha de ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una «connexió de sentit», o relació d'adequació, entre la situació excepcional i les mesures que es pretenguin adoptar, que han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata. És exponent d'aquesta doctrina constitucional la Sentència núm. 12/2015, de 5 de febrer, en què es recullen els pronunciaments reiterats de l'alt tribunal sobre la utilització d'aquest instrument normatiu.

Quant a la definició de la situació d'urgència, s'ha precisat que no és necessari que aquesta definició expressa de la necessitat extraordinària i urgent s'hagi de contenir sempre en el mateix decret llei, sinó que el pressupòsit es pot deduir igualment d'una pluralitat d'elements. L'examen de la concurrència del pressupòsit habilitant de «la necessitat extraordinària i urgent» sempre s'ha de dur a terme mitjançant la valoració conjunta de tots els factors que determinen el Govern a dictar la disposició legal excepcional i que són, bàsicament, els que queden reflectits en el preàmbul, en el debat parlamentari de validació i en el mateix expedient d'elaboració d'aquesta (STC 29/1982, de 31 de maig, FJ 4; STC 182/1997, de 28 d'octubre, FJ 4; STC 11/2002, de 17 de gener, FJ 4, i STC 137/2003, de 3 de juliol, FJ 3).

En tot cas, la doctrina constitucional ha assenyalat que la necessitat extraordinària i urgent suposa un requisit o pressupòsit habilitant de concurrència inexcusable perquè el Govern pugui dictar normes amb rang de llei, la qual cosa s'erigeix en autèntic límit jurídic de l'actuació governamental mitjançant els decrets llei (STC 100/2012, de 8 de maig, FJ 8; STC 26/2016, de 18 de febrer, FJ 2, i STC 125/2016, de 7 de juliol, FJ 2).

Des de la Sentència núm. 137/2011, de 14 de setembre, el Tribunal Constitucional ha reconegut que la valoració de la necessitat extraordinària i urgent pot ser independent de la imprevisibilitat i, fins i tot, pot tenir origen en la inactivitat prèvia de l'administració competent, sempre que hi concorri efectivament l'excepcionalitat de la situació. Així mateix, el Tribunal Constitucional, en la mateixa línia que l'anterior Sentència núm. 29/1986, de 20 de febrer, en la Sentència núm. 237/2012, de 13 de desembre, raona que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb l'execució instantània i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin un posterior desplegament normatiu i d'actuacions administratives d'execució d'aquelles.

Quant a la dimensió del pressupòsit habilitant de la legislació d'urgència, concebuda com a connexió de sentit entre la situació de necessitat definida i les mesures que en el decret llei s'adopten, el fet que es consideri una reforma estructural no impedeix, per si sola, la utilització de la figura del decret llei; perquè, i això és particularment pertinent en el supòsit que s'analitza, el possible caràcter estructural del problema que es pretén evitar no exclou que aquest problema es pugui convertir en un moment donat en un supòsit de necessitat extraordinària i urgent, com ocorre en el cas que ens ocupa, per al tractament dels quals representa un instrument constitucionalment lícit, al mateix temps que pertinent i adequat per a la consecució del fi que justifica la legislació d'urgència, que no és un altre que subvenir a situacions concretes dels objectius governamentals que requereixin una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis (STC 31/2011, de 17 de març, FJ 4; STC 137/2011, de 14 de setembre, FJ 6, i STC 100/2012, de 8 de maig, FJ 8).

El contingut d'aquest Decret llei no afecta els drets establerts en aquest Estatut, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l'Estatut d'autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Les mesures que s'adopten en aquest Decret llei tenen per finalitat garantir la minimització dels freqüents problemes de mobilitat i alteració de la seguretat viària que es desencadenen, sobretot, durant la temporada alta en les Illes Balears, tant amb vistes a l'estiu del 2023, com a resoldre situacions que, encara que no siguin circumstanciades únicament a la temporada estival, requereixen d'una solució immediata i inajornable, atès que les situacions problemàtiques generades en l'àmbit del transport de viatgers per carretera s'aguditzen, encara més, en les temporades altes; tant pel que respecta a la mancança de transport de viatgers que doni cobertura a tota la demanda, com a les situacions de conflicte entre els diferents sectors intervinents en la prestació del servei. Problemàtiques que repercuteixen tant en els prestadors dels serveis de transport públic de viatgers (titulars d'autoritzacions de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme, titulars d'autoritzacions de transport públic discrecional de viatgers en autobús i titulars d'autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor), com en els usuaris del transport públic que utilitzen els serveis públics per als desplaçaments.

D'altra banda, l'article 153 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre de 2015, de règim jurídic del sector públic, estableix en l'apartat 4 que les decisions adoptades per les comissions bilaterals de cooperació són de compliment obligat, quan així es preveu expressament. D'aquesta manera s'han de complir els acords ja esmentats en l'apartat anterior: l'Acord de la Comissió Bilateral de 6 de juny de 2022 (BOIB núm. 85, de 30 de juny de 2022) i l'Acord adoptat el 28 de desembre de 2022 (BOIB núm. 12, de 26 de gener de 2023).

Pel que respecta a la situació excepcional de la gratuïtat del transport públic de les Illes Balears durant l'any 2023, obliga a aprovar, de manera imminent, una distribució proporcional de la concessió de l'ajuda de 43 milions establerta en la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023.

Tot el que s'ha raonat de forma explícita determina la urgència de les mesures que s'han d'adoptar, que exigeixen un termini més breu que el que requereix la tramitació parlamentària de les lleis, com també la dels reglaments, tant pel procediment ordinari com pel d'urgència, i, en conseqüència, justifica la utilització de l'instrument del decret llei que preveu l'article 49 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Aquest Decret llei compleix els requisits exigits per la jurisprudència constitucional per ser utilitzat, ja que els preceptes que s'adopten introdueixen un conjunt de mesures que possibiliten fer front a l'important problema que suposa un dèficit d'oferta de transport privat en la temporada estival. La utilització de la figura del decret llei està justificada, atès que es tracta d'una situació extraordinària i urgent. Extraordinària, ja que l'augment del turisme a nivells que no puguin ser atesos per l'oferta de transport es preveu per cada any i enguany es veu agreujada amb la gratuïtat del transport públic, el qual ha sofert un important increment d'utilització, circumstància aquesta del tot excepcional. Mesures com les llicències temporals de VT i VTC ja estan previstes en la normativa, tenint en compte la previsibilitat de l'afluència de turistes durant l'estiu. Ara bé, aquestes mesures no són suficients per atendre la demanda total de turistes en proporció a la disponibilitat de transport públic que es preveu; motiu pel qual es fa necessària la regulació d'aquesta circumstància excepcional amb l'aprovació d'un decret llei subjecte a convalidació posterior pel Parlament.

Quant a la urgència, les mesures que estableix el Decret llei per pal·liar els efectes negatius de la situació excepcional han de començar a aplicar-se amb immediatesa, la qual cosa requereix d'un instrument normatiu la tramitació del qual sigui ràpida i efectiva.

Consegüentment, resulta necessari i inajornable aprovar aquest Decret llei de mesures urgents en matèria del servei públic discrecional del transport de viatgers, ja que l'inici de la temporada turística comportarà un enorme augment de la demanda de mobilitat; així com aprovar la distribució del pressupost de l'Estat per sufragar la gratuïtat del preu dels abonaments de transport i títols multiviatge del transport col·lectiu terrestre de les Illes. També es fa necessari escometre les modificacions normatives recollides en els acords de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat- Comunitat Autònoma sense dilacions.

Totes les raons exposades justifiquen àmpliament i raonada l'adopció d'aquesta norma, i hi ha la necessària connexió entre la situació d'urgència exposada i la mesura concreta adoptada per subvenir-hi, sense que constitueixi un supòsit d'ús abusiu o arbitrari d'aquest instrument. El Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'hi contenen.

D'aquesta manera, aquest Decret llei s'estructura en cinc títols; el títol I, relatiu a les mesures per al transport públic discrecional de viatgers en autobús, amb tres articles; el títol II, relatiu a les mesures per al transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme, amb un articles; el títol III, relatiu a les mesures per a les autoritzacions del vehicles de lloguer amb conductor, amb un article; el títol IV, relatiu a mesures per al transport públic en autotaxi, i el títol V, relatiu a les infraccions, amb un article.

L'article 1 del títol I estableix la possibilitat relativa a la contractació per plaça en el transport discrecional de viatgers en autobús, per empreses transportistes o intermediaris, en el supòsit de transports que tenguin l'origen i destinació en els aeroports i els ports determinats de les Illes Balears, amb uns requisits recollits en l'article esmentat.

L'article 2 del títol I estableix la justificació de la contractació per plaça del supòsit de l'article 1, la qual s'ha d'instrumentalitzar mitjançant un document amb una sèrie de dades recollides en l'article esmentat i un fitxer actualitzat de les contractacions fetes.

L'article 3 del títol I recull altres supòsits que possibiliten la contractació per plaça en el transport discrecional de viatgers en autobús; amb caràcter excepcional i autoritzada per l'òrgan competent en matèria de mobilitat, quan concorrin diverses de les circumstàncies que preveu aquest article.

L'article 4 del títol II estableix un procediment excepcional, durant l'any 2023, per atorgar llicències temporals d'autotaxi, amb la possibilitat per atorgar aquestes llicències temporals sense l'aprovació prèvia del pla regulador que estableix la Llei 4/2014. Per atorgar aquestes llicències temporals és suficient amb un acte administratiu motivat en els termes que preveu l'article.

L'article 5 del títol III estableix, per dur a terme l'activitat de lloguer de vehicles amb conductor, l'autorització necessària del municipi on estigui residenciat el vehicle, mitjançant el procediment competitiu corresponent; tot això sens perjudici que les sol·licituds de noves autoritzacions de VTC, a l'Administració autonòmica competent, puguin denegar-se quan se superin les proporcions que estableix l'article 3 del Decret 43/2014, d'aplicació.

L'article 6 del títol V reconeix el servei públic del taxi com d'interès general.

Per la seva part, l'article 7 del títol VI recull el règim d'infraccions i qualifica les infraccions per incompliment d'aquest Decret llei com a greus, de conformitat amb la tipificació que estableixen els aparats 2 i 4 de l'article 95 de la Llei 4/2014.

En darrer lloc, el text conté dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i nou disposicions finals.

La disposició addicional primera determina que les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor d'àmbit insular i caràcter temporal a l'illa de Mallorca habiliten per prestar serveis interurbans i urbans.

La disposició addicional segona determina la distribució de les quanties, proporcionalment a les administracions o empreses gestores dels serveis de transport terrestre col·lectiu de les Illes Balears, de l'ajuda estatal per establir el descompte del 100 % en el preu dels abonaments de transport i títols multiviatge del transport públic col·lectiu terrestre de les Illes Balears.

La disposició transitòria primera estableix que les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor residenciades a les Illes Balears en el moment d'entrada en vigor d'aquest Decret llei estaran habilitades per prestar serveis tant interurbans com urbans, en aplicació de l'article 3 del Decret llei 1/2019, de 22 de febrer.

La disposició transitòria segona preveu la contractació per plaça en el transport discrecional de viatgers en autobús, amb origen o destinació en ports o aeroports de les Illes Balears, per a la temporada estival de l'1 de maig al 31 d'octubre de 2023, prorrogable per una resolució de lòrgan competent en matèria de mobilitat, dins el mateix període de 2024.

La disposició transitòria tercera preveu la regulació, en el termini d'un any, d'un règim especial de recollida de viatgers per a l'illa de Mallorca.

Mitjançant la disposició final primera d'aquest Decret llei es modifica l'article 2 de la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca. També es modifica la lletra t) de l'article 7, el qual queda amb una altra redacció.

La disposició final segona modifica el punt 8 de l'article 114 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

La disposició final tercera modifica diferents articles i la disposició addicional primera del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna.

La disposició final quarta modifica l'article 2 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries.

La disposició final cinquena modifica els articles 48 bis i 52 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

La disposició final sisena modifica la disposició addicional sisena de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.

La disposició final setena modifica l'apartat segon de la disposició addicional vint-i-dosena i la disposició transitòria desena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

La disposició final vuitena modifica l'apartat cinquè de la disposició transitòria quarta de la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears.

La disposició final novena estableix l'entrada en vigor del Decret llei l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta conjunta del conseller de Mobilitat i Habitatge; la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors; el conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, i la consellera d'Afers Socials i Esports, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 6 de març de 2023, s'aprova el següent

 

Decret llei

TÍTOL I

MESURES PER AL TRANSPORT PÚBLIC DISCRECIONAL DE VIATGERS EN AUTOBÚS

Article 1 Contractació per plaça en el transport discrecional de viatgers en autobús amb origen o destinació en ports o aeroports de les Illes Balears

1. D'acord amb el que disposa la lletra b) del punt 2 de l'article 63 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, poden ser objecte de contractació per plaça, amb pagament individual per seient, els transports discrecionals de viatgers en autobús que tenguin l'origen o la destinació en els aeroports de les Illes Balears o en els ports següents: la Savina, Eivissa, Ciutadella, Maó, Alcúdia i Palma.

2. Poden dur a terme aquesta contractació les empreses transportistes o les entitats intermediàries autoritzades legalment.

3. S'estableixen els requisits següents:

a) La contractació s'ha de fer amb una antelació mínima de 24 hores.

b) El servei discrecional no pot utilitzar en cap cas les parades reservades per a les línies regulars d'autobús.

Article 2 Justificació de la contractació

1. En el supòsit establert en l'article anterior, les empreses transportistes o les entitats intermediàries han de facilitar a cada viatger un document en el qual han de constar, com a mínim, les dades següents:

a) Identificació de l'entitat venedora amb el nom i NIF

b) Identificació del viatger amb el nom i número de DNI o passaport

c) Itinerari

d) Data de realització del transport

e) Preu

2. Les entitats venedores han de tenir a disposició de la Inspecció dels Transports Terrestres una còpia dels documents esmentats en el punt anterior com a mínim un any des de la data de la realització del transport.

3. Així mateix, les entitats venedores han de tenir un fitxer actualitzat amb les contractacions fetes, com a mínim amb 24 hores d'antelació, a disposició de la Inspecció dels Transports Terrestres.

​​​​​​​Article 3 Altres supòsits de contractació per plaça en el transport discrecional de viatgers en autobús

1. D'acord amb el que disposa la lletra c) del punt 2 de l'article 63 de la Llei 4/2014, amb caràcter excepcional, l'òrgan competent en matèria de mobilitat pot autoritzar la contractació per plaça, amb pagament individual per seient, en els serveis de transport en què es donin conjuntament almenys tres de les quatre circumstàncies següents:

a) Que el transport vengui motivat per esdeveniments d'afluència massiva de públic en què els serveis regulars permanents d'us general existents no puguin atendre adequadament la demanda.

b) Que pel caràcter ocasional del servei no sigui procedent establir transports regulars permanents, temporals o d'us especial.

c) Que els serveis no es prestin amb reiteració d'itinerari, calendari i horari, i cada transport tengui una finalitat específica i independent.

d) Que el transport s'organitzi amb objectiu o finalitat comú a la totalitat dels viatgers.

2. L'autorització pot tenir caràcter únic o temporal i ha de concretar el viatge o viatges autoritzats i, si pertoca, el termini de durada.

 

TÍTOL II MESURES PER AL TRANSPORT PÚBLIC DISCRECIONAL DE VIATGERS EN VEHICLES TURISME

Article 4 Procediment excepcional per atorgar llicències temporals d'autotaxi

1. Excepcionalment, per a l'any 2023, els ajuntaments poden atorgar llicències temporals d'autotaxi sense l'aprovació prèvia del pla regulador que estableix l'article 53.4 de la Llei 4/2014.

2. Durant l'any 2023 els ajuntaments poden atorgar llicències temporals d'autotaxi mitjançant un acte administratiu motivat que determini l'adjudicació, les condicions de prestació del servei, el nombre mínim i màxim, les condicions a les quals ha d'ajustar-se, els drets i les obligacions, la quantia de la taxa, els supòsits de revocació, els terminis de durada i les altres condicions que considerin adequades o necessàries.

3. Els ajuntaments que tenguin el pla de llicències estacionals aprovat i en vigor han d'ajustar-se a les determinacions del pla.

 

TÍTOL III MESURES PER A LES AUTORITZACIONS DEL VEHICLES DE LLOGUER AMB CONDUCTOR

Article 5 Autoritzacions d'àmbit urbà

1. Per dur a terme l'activitat de lloguer de vehicles amb conductor de caràcter urbà és preceptiva l'autorització del municipi on estigui residenciat el vehicle, a través del procediment competitiu corresponent.

2. Les sol·licituds de noves autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor s'han de denegara quan se superin les proporcions entre autoritzacions VT i VTC que estableix l'article 3 del Decret 43/2014, de 3 d'octubre, pel qual es despleguen i concreten determinats aspectes de l'activitat d'arrendament de vehicles amb conductor en l'àmbit territorial de les Illes Balears, o les proporcions que en cada moment estiguin vigents.

3. Sens perjudici del que estableix l'apartat anterior, els municipis han de determinar el nombre òptim d'autoritzacions VTC urbanes domiciliades al seu municipi atenent, d'una banda, a les necessitats turístiques del municipi i la població flotant i, de l'altra, a la gestió adequada del domini públic viari, el funcionament correcte del trànsit, el foment de les polítiques públiques de transport i la protecció del medi ambient. En el cas que considerin que aquest nombre òptim se situa per damunt del número resultant d'aplicar la ràtio prevista a l'apartat anterior, hauran de sol·licitar una autorització expressa al Govern justificada degudament conforme als criteris descrits anteriorment.

4. La concessió de les autoritzacions urbanes està supeditada a l'abonament del cànon que cada municipi determini pertinent.

5. Reglamentàriament s'ha d'establir el procediment i les condicions per atorgar les autoritzacions d'àmbit urbà, que han d'incloure l'exigència de disposar de vehicles amb energies menys contaminants i amb uns paràmetres de qualitat.

 

TÍTOL IV MESURES PER AL TRANSPORT PÚBLIC AMB AUTOTAXI

Article 6 Reconeixement de servei públic d'interès general del taxi

El servei de taxi té la condició de servei d'interès públic i, com a tal, resulta part integrant dels serveis de mobilitat pública. Les disposicions de desenvolupament d'aquest Decret llei, així com els instruments de planificació i execució de polítiques públiques de mobilitat adoptats per les diferents autoritats competents de les Illes Balears han de garantir i resultar coherents amb aquesta condició, com a mitjà per assegurar un servei de qualitat suficient i homogènia per a tots els ciutadans.

 

TÍTOL V INFRACCIONS

Article 7 Infracció

L'incompliment del que disposa aquest Decret llei es considera infracció greu, tal com es tipifica en els punts 2 i 4 de l'article 95 de la Llei 4/2014.

Disposició addicional primera Autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor d'àmbit insular i de caràcter temporal

Estan habilitades per prestar serveis interurbans i urbans les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor d'àmbit insular i de caràcter temporal que es puguin atorgar a l'illa de Mallorca, en aplicació del que disposa el Decret 46/2019, de 7 de juny, pel qual s'estableixen les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor d'àmbit insular i caràcter temporal a l'illa de Mallorca.

Disposició addicional segona Distribució de l'ajuda estatal per establir el descompte del 100 % en el preu dels abonaments de transport i títols multiviatge del transport públic col·lectiu terrestre de les Illes Balears

1. La disposició addicional centèsima quinzena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023, estableix una ajuda a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per un import de 43 milions d'euros, per implantar el descompte del 100 % en el preu dels abonaments de transport i títols multiviatge del transport col·lectiu terrestre de les illes.

En compliment del que disposa l'apartat 5 de la disposició esmentada, es compensa proporcionalment les administracions o empreses gestores dels serveis de transport terrestre col·lectiu de les Illes Balears, amb les quanties següents:

— Empresa Municipal de Transports Urbans de Palma: 18.785.756 €

— Consorci de Transports de Mallorca: 8.619.248 €

— Serveis Ferroviaris de Mallorca: 6.046.935 €

— Consell Insular d'Eivissa: 5.602.059 €

— Consell Insular de Menorca: 3.516.811 €

— Consell Insular de Formentera: 429.191 €

2. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors ha d'habilitar, si escau, els crèdits necessaris en les seccions pressupostàries corresponents per finançar les mesures previstes en aquesta disposició addicional.

3. Atès que les entitats beneficiàries de les ajudes han manifestat formalment el seu compromís d'implantació del descompte del 100 % en el preu dels abonaments de transport i títols multiviatge del transport col·lectiu terrestre per a l'any 2023, el pagament de les ajudes es tramitarà quan entri en vigor aquest Decret llei.

4. Els crèdits que es destinin a finançar aquestes mesures s'han de restituir amb les aportacions que l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears rebi de l'Estat en relació amb l'ajuda que estableix la disposició addicional centèsima quinzena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023.

​​​​​​​Disposició transitòria primera Autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor residenciades a les Illes Balears

1. Els requisits exigits en els punts 2, 3 i 4 de l'article 5 no són exigibles a les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor que, en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, es trobin residenciades a les Illes Balears, estiguin operatives i per a les quals hagi finalitzat ja la moratòria atorgada pel Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d'ordenació dels transports terrestres, en matèria d'arrendament de vehicles amb conductor.

2. Fins que els ajuntaments no treguin els concursos oportuns per atorgar les autoritzacions d'àmbit urbà, les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor que a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei es trobin operatives, domiciliades a les Illes Balears i hagin extingit la moratòria atorgada pel Reial decret llei 13/2018, continuen habilitades per prestar serveis interurbans i urbans, tal com disposa l'article 3 del Decret llei 1/2019, de 22 de febrer, de mesures urgents sobre l'explotació i control de l'activitat de lloguer de vehicles amb conductor i altres mesures en matèria de transport terrestre.

Disposició transitòria segona Contractació per plaça en el transport discrecional de viatgers en autobús amb origen o destinació en ports o aeroports de les Illes Balears

La contractació per plaça en els serveis de transport discrecional de viatgers en autobús, amb origen o destinació en ports o aeroports de les Illes Balears, que estableix l'article 1, només es pot aplicar en el període comprès entre els dies 1 de maig i 31 d'octubre de 2023; sens perjudici que aquesta mesura pugui prorrogar-se mitjançant una resolució de l'òrgan competent en matèria de mobilitat dins el mateix període de l'any 2024.

Disposició transitòria tercera Règim especial de recollida de viatgers per a l'illa de Mallorca

En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, el Govern ha de determinar, amb l'acord dels ajuntaments, les condicions d'un règim especial unificat de recollida de viatgers a l'illa de Mallorca, per a vehicles amb autorització VT, amb la utilització d'una aplicació tecnològica única i amb un sistema tarifari homogeni.

Disposició final primera Modificació de la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca

1. Es modifica l'article 2, que queda redactat de la manera següent:

Article 2

Concepte i àmbit d'aplicació

 

1. S'entén per transport públic regular de viatgers, el transport que es fa per compte d'altri, mitjançant una retribució econòmica, dins itineraris preestablerts i amb subjecció a calendaris i horaris prefixats, que es dedica a fer el transport de les persones i dels seus equipatges en mitjans construïts i preparats per a aquesta finalitat.

2. Es modifica la lletra t) de l'article 7, que queda redactada de la manera següent:

t) Qualsevol altra funció que li sigui encomanada pels ens consorciats conforme a la normativa vigent, en les matèries que constitueixen funcions del Consorci.

Disposició final segona Modificació de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

Es modifica el punt 8 de l'article 114, que queda redactat de la manera següent:

8. Inicialment no pot retornar-se la documentació del vehicle o deixar sense efecte la mesura cautelar d'immobilització del vehicle fins que no es faci efectiu l'import provisional de la sanció o es constitueixi un dipòsit o una caució del cinquanta per cent d'aquest import.

Transcorreguts tres mesos des de l'aplicació de la mesura cautelar d'immobilització del vehicle sense que hagi pogut aixecar-se, l'administració responsable de la tramitació de l'expedient sancionador corresponent pot optar per donar per finalitzada aquesta immobilització a través de la resolució motivada corresponent, que ha de basar-se en criteris d'eficàcia i eficiència administrativa, ponderant degudament l'eficàcia de la mesura adoptada per impedir la continuació de l'activitat infractora davant del cost incorregut per l'administració, en mitjans personals i materials, derivats de la retirada i custòdia del vehicle. També pot valorar-se la possibilitat real que el vehicle pugui constituir garantia de cobrament de la sanció.

Disposició final tercera Modificació del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna

1. L'article 8 del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, queda modificat de la manera següent:

Article 8

Revisió del preu i modificació del contracte de concessió de serveis de transport públic regular de viatgers d'ús general de Mallorca

 

1. Es reconeix als concessionaris dels serveis de transport interurbà regular de viatgers amb autobús de Mallorca la possibilitat d'una revisió del preu del contracte de concessió en els termes i amb les condicions que preveu l'article 103 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

2. Així mateix, el contracte al qual es refereix l'apartat anterior es pot modificar si s'han produït circumstàncies sobrevingudes imprevisibles en el moment de la licitació, sempre que es compleixin les condicions que preveuen els articles 203 i 205 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i d'acord amb el procediment que preveuen els articles 191 i 207.

2. L'article 15 del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 15

Objecte i àmbit d'aplicació

 

1. Els òrgans de contractació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del seu sector públic instrumental queden habilitats per adoptar les mesures que preveu aquest capítol en els supòsits en què s'hagi produït una alteració extraordinària i imprevisible dels preus dels materials tinguts en compte en la formalització del contracte o, si escau, en les modificacions posteriors.

2. Les mesures que estableix aquest capítol són incompatibles entre si.

3. L'article 16 del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 16

Alteració extraordinària i imprevisible

 

1. A l'efecte de la lletra a) de l'apartat primer de l'article 17 d'aquest Decret llei, s'entén per alteració extraordinària i imprevisible una variació dels preus dels materials emprats en els termes establerts en l'article 7 del Reial decret llei 3/2022, d'1 de març, de mesures per a la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera i del funcionament de la cadena logística, i pel qual es transposa la Directiva (UE) 2020/1057, de 15 de juliol de 2020, per la qual es fixen normes específiques pel que fa a la Directiva 96/71/CE i la Directiva 2014/67/UE per al desplaçament dels conductors en el sector del transport per carretera, i de mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d'obres.

2. Pel que fa al restabliment de l'equilibri econòmic dels contractes que preveu la lletra b) de l'apartat primer del mateix article 17, el Consell de Govern pot acordar, amb caràcter orientatiu, els supòsits en els quals es pugui considerar que concorren circumstàncies sobrevingudes determinants d'un desequilibri econòmic imprevisible, sens perjudici del compliment dels requisits i dels límits referits en aquesta lletra b).

4. L'article 17 del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 17

Mesures que es poden adoptar

1. Les mesures que es poden adoptar en els casos prevists en aquest capítol consisteixen en alguna d'aquestes opcions:

a) En el cas de contractes d'obres, una compensació econòmica al contractista en els termes prevists en el títol II del Reial decret llei 3/2022, d'1 de març.

Aquesta mesura s'ha d'aplicar exclusivament als contractes administratius i privats que, en data 2 de març de 2022, es trobin en execució, licitació, adjudicació o formalització, o l'anunci de l'adjudicació o la formalització dels quals es publiqui en la Plataforma de Contractació del Sector Públic en el període d'un any des d'aquesta data, o bé a aquells l'anunci de licitació dels quals es publiqui en la Plataforma de Contractació del Sector Públic en el termini d'un any des del 2 de març de 2022 i el plec de clàusules administratives particulars dels quals estableixi una fórmula de revisió de preus, i únicament respecte de les variacions en el cost dels materials que s'hagin produït en el període comprès entre l'1 de gener de 2021 i la data de la sol·licitud del restabliment de l'equilibri econòmic per part del contractista.

b) En el cas de qualsevol tipus de contracte, una modificació del contracte per restablir l'equilibri econòmic, sempre que es compleixin els requisits i es respectin els límits prevists en els articles 203 i 205 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i es tramiti de conformitat amb el que disposen els articles 191 i 207.

Aquesta mesura es pot aplicar als contractes administratius i privats que, en data 1 de gener de 2021, es trobin en execució, o bé l'execució dels quals s'hagi iniciat amb posterioritat a l'1 de gener de 2021 sempre que l'anunci de licitació s'hagi publicat en la Plataforma de Contractació del Sector Públic abans del 2 de març de 2023.

2. Qualsevol d'aquestes mesures s'ha d'acordar necessàriament dins els límits de les dotacions consignades cada any en el pressupost de cada òrgan de contractació.

5. L'article 18 del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 18

Compensació extraordinària

 

1. El procediment per aplicar la compensació extraordinària a què fa referència la lletra a) de l'apartat 1 de l'article anterior s'ha d'iniciar mitjançant una sol·licitud del contractista adreçada a l'òrgan de contractació.

2. El termini de presentació de les sol·licituds comença l'endemà de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i, en tot cas, abans de la liquidació del contracte.

3. El contractista ha d'adjuntar a la sol·licitud esmentada la documentació justificativa que acrediti, de manera fidedigna, l'existència d'una alteració extraordinària i imprevisible dels preus dels materials en els termes prevists en l'article 16.

4. En tot cas, per al càlcul de la compensació, s'han de tenir en compte els criteris establerts en l'article 8 del Reial decret llei 3/2022, d'1 de març.

5. Una vegada rebuda la sol·licitud, l'òrgan de contractació l'ha d'analitzar tenint en compte els certificats d'obra emesos des de l'1 de gener de 2021, i pot dur a terme qualsevol altre acte d'instrucció que consideri necessari.

Una vegada examinada la sol·licitud i fets, si escau, els tràmits a què es refereix el paràgraf anterior, l'òrgan de contractació ha d'elaborar una proposta de resolució de la qual ha de donar audiència al contractista per un termini de deu dies hàbils.

6. Una vegada finalitzat el tràmit d'audiència, l'òrgan de contractació, amb l'informe previ dels serveis jurídics competents i de la Intervenció General, si escau, ha de dictar una resolució.

7. El termini màxim per resoldre el procediment és de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud.

El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sense que s'hagi notificat cap resolució expressa legitima el contractista per entendre desestimada per silenci la sol·licitud presentada.

8. La quantia de les compensacions que es puguin aprovar, d'acord amb el que disposa aquest Decret llei, no pot superar aïlladament o conjuntament el 20 % del preu primitiu del contracte, exclòs l'impost sobre el valor afegit.

6. L'article 19 del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 19

Pagament de la compensació extraordinària dels contractes d'obra

 

1. La compensació extraordinària prevista en la lletra a) de l'article 17.1 s'aplica conformement a la regulació que estableixi la legislació bàsica per a aquests supòsits i d'acord amb la regla d'incompatibilitat a què es refereix l'article 15.2 d'aquest Decret llei.

En tot cas, les quantitats percebudes a l'empara d'aquest capítol s'han de computar i tenir en consideració en qualsevol altra resolució o mesura que es pugui acordar orientada a garantir la viabilitat econòmica del contracte, de manera que no es pugui obtenir una doble compensació per la mateixa causa.

2. El pagament de la compensació extraordinària a la qual fa referència la lletra a) de l'article 17 està supeditat al fet que el contractista renunciï a qualsevol reclamació administrativa o judicial derivada de l'increment del cost dels materials i queda sotmès a la resta de condicions i requisits establerts en l'article 10 del Reial decret llei 3/2022, d'1 de març.

7. La disposició addicional primera del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificada de la manera següent:

​​​​​​​Disposició addicional primera

Normes per a les administracions insulars i locals

 

Les normes que s'aproven mitjançant el capítol V d'aquest Decret llei són aplicables, sens perjudici de la legislació de caràcter bàsic i de l'autonomia local i insular, als contractes dels consells insulars i de les entitats locals, i als contractes del seu sector públic instrumental.

Aquestes entitats també poden aplicar les normes d'agilitació de l'activitat subvencional que conté aquest Decret llei.

Així mateix, aquestes entitats també poden adoptar les normes que contenen les disposicions addicionals quarta i cinquena d'aquest Decret llei, per tal de d'agilitar els processos selectius que han d'executar les ofertes d'ocupació pública i la provisió de llocs de treball, a més de facilitar la crida de personal funcionari interí, com també les normes legals i reglamentàries en matèria de funció pública, que es modifiquen mitjançant les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei.

Disposició final quarta Modificació de la Llei 13/2012, de 20 de setembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries

L'article 2 de la Llei 13/2012, de 20 de setembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, queda modificat de la manera següent:

Article 2

Utilitat pública

 

1. Les instal·lacions de generació, transport i distribució d'energia elèctrica i les infraestructures elèctriques de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics de potència superior a 250 kW són declarades d'utilitat pública d'acord amb el que estableix l'article 54 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, a l'efecte de l'expropiació forçosa dels béns i drets necessaris per al seu establiment i de la imposició i l'exercici de la servitud.

2. Sens perjudici de la legislació bàsica sectorial, poden ser declarades d'utilitat pública, segons el seu interès públic i energètic, les instal·lacions d'aprofitament tèrmic de l'energia solar i/o de la biomassa, les xarxes de distribució de fred i/o calor, l'aprofitament de l'energia geotèrmica i les d'emmagatzematge no elèctric per l'òrgan competent en matèria d'energia, a l'efecte de la declaració d'interès general en els termes que preveu l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, sense que, en cas d'inversions en matèria d'energies renovables, sigui aplicable la prestació compensatòria per usos i aprofitaments excepcionals, que recull l'article 17 de la Llei esmentada.

3. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables (energia eòlica, solar o hidràulica, biomassa, energia procedent de la mar o d'altres de semblants), segons el seu interès energètic o d'aprofitament d'espais degradats, poden sol·licitar a la direcció general competent en matèria d'energia el reconeixement de la utilitat pública a l'efecte de la declaració d'interès general en els termes que preveu l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, sense que, en cas d'inversions en matèria d'energies renovables, sigui aplicable la prestació compensatòria per usos i aprofitaments excepcionals, que recull l'article 17 de la Llei esmentada.

4. Les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica poden sol·licitar a la direcció general competent en matèria d'energia el reconeixement de la utilitat pública a l'efecte de la declaració d'interès general en els termes que preveu l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, sense que, en cas d'inversions en matèria d'energies renovables, sigui aplicable la prestació compensatòria per usos i aprofitaments excepcionals, que recull l'article 17 de la Llei esmentada.

5. La declaració d'utilitat pública o el seu reconeixement té els mateixos efectes que els que regulen els articles 25, 26.5 i 26.6 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, aprovat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre, pel qual s'aprova definitivament la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

Disposició final cinquena Modificació de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

1. L'article 48 bis de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, queda modificat de la manera següent:

Article 48 bis

Control municipal de les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica en baixa, mitjana i alta tensió

 

Sens perjudici de les autoritzacions exigides per la legislació bàsica del sector elèctric, el control municipal que estableix l'article 84.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, per a les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica en baixa, mitjana i alta tensió ha de ser el següent:

1. Connexions de servei de baixa tensió

a) Les connexions de servei de baixa tensió, tal com es troben definides en la ITC-BT-11 del Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (en endavant, Reial decret 842/2002), tret que requereixin un tràmit ambiental, queden subjectes al règim de comunicació prèvia, a l'efecte de l'obtenció de la llicència municipal d'obres, i d'acord amb l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, sempre que es compleixin les particularitats següents:

1a. El traçat de la connexió de servei ha de ser el més curt possible.

2a. L'execució de les connexions de servei s'ha de fer segons la ITC-BT-07 del Reial decret 842/2002, sobre xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió. S'hi inclouran els traçats verticals per façanes sempre que es disposi dels permisos d'energia corresponents, quan aquesta solució sigui inevitable.

3a. Les connexions de servei han de transcórrer per voreres, camins o vials.

4a. El projecte o la documentació tècnica que s'adjunti a la comunicació prèvia ha de constar d'una declaració responsable per part de personal tècnic competent en la qual es declari que s'han consultat els serveis municipals existents, de manera que el traçat proposat evita qualsevol interferència amb aquests, i que el pla d'obres ha estat coordinat amb els serveis tècnics municipals. L'òrgan competent en matèria d'energia ha de publicar un model tipus de declaració responsable.

b) Les connexions de servei que no es facin sota les premisses indicades en la lletra a) anterior queden sotmeses al tràmit de llicència municipal d'obres. Així mateix, quan de manera excepcional s'hagin de dur a terme mitjançant traçat aeri, totalment o parcialment, o mitjançant execució posada per façana, quan tècnicament quedi justificada, queden sotmeses al tràmit de llicència municipal d'obres. Tot això, sens perjudici del que estableix el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

c) Les connexions de servei que es facin sota les premisses indicades en la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article, en sòl rústic comú o en àrees de transició, han de tenir la consideració d'ús permès des d'un punt de vista territorial i urbanístic.

2. Xarxes de distribució d'energia elèctrica en baixa tensió

a) Les xarxes de distribució d'energia elèctrica en baixa tensió, tal com estan definides en l'article 8 del Reial decret 842/2002, queden subjectes al règim de comunicació prèvia, tret que requereixin un tràmit ambiental, a l'efecte de l'obtenció de la llicència municipal d'obres, i d'acord amb l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, sempre que es compleixin les particularitats següents:

1a. El traçat de la xarxa de distribució en baixa tensió no ha de superar els 700 metres de longitud entre el quadre distribució de baixa tensió i el darrer armari de distribució.

2a. L'execució de les xarxes de distribució d'energia elèctrica s'ha de fer segons la ITC-BT-07 del Reial decret 842/2002, sobre xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió. S'hi inclouran els traçats verticals per façanes sempre que es disposi dels permisos d'energia corresponents, quan aquesta solució sigui inevitable.

3a. El traçat de la xarxa de distribució en baixa tensió ha de transcórrer per voreres, camins o vials.

4a. El projecte o la documentació tècnica que s'adjunti a la comunicació prèvia ha de constar d'una declaració responsable per part de personal tècnic competent en la qual es declari que s'han consultat els serveis municipals existents, de manera que el traçat proposat eviti qualsevol interferència amb aquests, i que el pla d'obres ha estat coordinat amb els serveis tècnics municipals. L'òrgan competent en matèria d'energia ha de publicar un model tipus de declaració responsable.

b) Les xarxes de distribució en baixa tensió que no es facin sota les premisses indicades en la lletra a) anterior queden sotmeses al tràmit de llicència municipal d'obres. Així mateix, quan de manera excepcional s'hagin de dur a terme mitjançant traçat aeri, totalment o parcialment, o mitjançant execució posada per façana, per la impossibilitat material d'execució soterrada d'aquesta, queden sotmeses al tràmit de llicència municipal d'obres. Tot això, sens perjudici del que estableix el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

c) Les xarxes de distribució en baixa tensió que es facin sota les premisses indicades en la lletra a) de l'apartat 2 d'aquest article, en sòl rústic comú o en àrees de transició, han de tenir la consideració d'ús permès des d'un punt de vista territorial i urbanístic.

​​​​​​​3. Xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió

a) Les xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió, tal com estan definides en l'article 2 del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, queden subjectes al règim de comunicació prèvia, tret que requereixin un tràmit ambiental, a l'efecte de l'obtenció de la llicència municipal d'obres, i d'acord amb l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, sempre que es compleixin les particularitats següents:

1a. El traçat de la xarxa en mitjana o alta tensió no ha de superar els 10 quilòmetres de longitud entre la capçalera de subestació i el darrer centre de transformació.

2a. L'execució de les xarxes d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió s'ha de dur a terme segons la ITC-LAT 06 del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, de línies subterrànies amb cables aïllats.

3a. Les xarxes d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió han de transcórrer per voreres, camins o vials.

4a. S'hi inclouen els centres de transformació, els sistemes d'acumulació associats al sistema, els actius de compensació d'energia reactiva i de regulació de tensió, així com les conversions aèries subterrànies quan aquestes siguin necessàries.

5a. El projecte o la documentació tècnica que s'adjunti a la comunicació prèvia ha de constar d'una declaració responsable per part de personal tècnic competent en la qual es declari que s'han consultat els serveis municipals existents, de manera que el traçat proposat evita qualsevol interferència amb aquests, i que el pla d'obres ha estat coordinat amb els serveis tècnics municipals. L'òrgan competent en matèria d'energia ha de publicar un model tipus de declaració responsable.

b) Les xarxes de transport i distribució en mitjana o alta tensió que es facin sota les premisses indicades en la lletra a) de l'apartat 3 d'aquest article, en sòl rústic comú o en àrees de transició, han de tenir la consideració d'ús permès des d'un punt de vista territorial i urbanístic. No obstant això, en el cas de Formentera, ateses les seves característiques territorials, aquesta consideració d'ús permès queda condicionada a una resolució favorable emesa pel Ple del Consell Insular quant a la seva tramitació.

c) Les xarxes de transport i distribució en mitjana o alta tensió que no es facin sota les premisses indicades en la lletra a) anterior queden sotmeses al tràmit de llicència municipal d'obres. Així mateix, quan de manera excepcional s'hagin de dur a terme mitjançant traçat aeri, totalment o parcialment, per la impossibilitat material d'execució soterrada d'aquesta, queden sotmeses al tràmit de llicència municipal d'obres. Tot això, sens perjudici del que estableix el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

2. Se suprimeixen els apartats 6 i 7 de l'article 52 de la Llei 10/2019 esmentada.

Disposició final sisena Modificació de la disposició addicional sisena de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears

1. S'introdueix un punt 2 en la disposició addicional sisena de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, amb el contingut següent:

2. L'òrgan col·legiat de màxima representació en el govern, gestió i deliberació de l'entitat pública empresarial ha d'estar format, com a mínim, per representants de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. La presidència d'aquest òrgan col·legiat ha de recaure en l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mentre que la vicepresidència ha de recaure en la Universitat de les Illes Balears.

2. Es tornen a numerar els punts 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de la disposició addicional sisena de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, que passen a ser els punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8, respectivament.

3. S'introdueix un punt 9 en la disposició addicional sisena de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, amb el contingut següent:

9. Qualsevol ensenyament conduent a l'obtenció de titulacions universitàries que imparteixi l'EHIB, a través de l'Escola Universitària d'Hoteleria de les Illes Balears o un altre centre adscrit que pugui crear, ho ha de fer preferentment amb adscripció a la Universitat de les Illes Balears.

​​​​​​​Disposició final setena Modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

1. Es modifica l'apartat segon de la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

2. Passats sis mesos des de la publicació de la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, les instal·lacions que s'indiquen a continuació, i no compleixin els requisits per ser albergs per al lleure, han de quedar sotmeses a la normativa turística, amb el règim específic establert a les lletres a) fins g) següents.

Les instal·lacions afectades per aquest punt són:

i) les que, d'acord amb la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, i la seva normativa de desplegament, siguin considerades albergs juvenils de gestió o titularitat privada i es trobin en funcionament des d'abans de 18 de juny de 2022.

ii) les que hagin presentat una sol·licitud completa d'ampliació de places com a alberg juvenil o sol·licitat llicència d'obres o reformes, en edifici existent, per iniciar l'activitat d'alberg juvenil, davant l'administració municipal competent, abans de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, sempre que el còmput total de places de l'alberg resultant respecti el límit màxim de places aplicable d'acord amb el règim jurídic vigent i que correspongui.

El règim específic per a aquestes instal·lacions és el següent:

a) Han de presentar la declaració responsable d'inici d'activitat davant l'administració turística corresponent, que s'ha d'inscriure en els registres turístics amb el codi ABT.

b) No els és d'aplicació l'article 88 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, sens perjudici que les places dels albergs no poden ser objecte d'intercanvi entre particulars. No obstant l'anterior, les places dels albergs esmentats han de computar als efectes del límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics referit a l'article 5.3 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

c) Queden sotmeses a l'àmbit d'aplicació de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

d) El nombre màxim de places turístiques de què poden disposar aquests establiments és de 150 a l'illa de Mallorca, de 80 a les illes de Menorca i d'Eivissa, i de 60 a l'illa de Formentera.

e) Es poden augmentar places, sempre de conformitat amb la normativa turística d'aplicació.

f) Queden sotmeses a les obligacions i als deures generals de les empreses turístiques determinats a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, i a la normativa de desplegament.

g) Sens perjudici de l'anterior, i fins a l'entrada en vigor del reglament esmentat en el punt 1 d'aquesta disposició final, també queden sotmeses als requisits i a les condicions establerts en l'article 57, en els articles 68 a 70 del capítol IV i en la secció primera del capítol V (articles 71 a 74) del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

2. Es modifica el punt 1 de la disposició transitòria desena de la Llei 8/2012, amb el contingut següent :

Disposició transitòria desena

Calendari

1. Les mesures que es contenen en l'article 37 bis d'aquesta Llei, relatives a l'obligatorietat de disposar i tenir instal·lats llits elevables, han d'estar implantades en data 1 de maig de cada any, de conformitat amb el calendari i els percentatges següents:

a) Establiments d'allotjament de cinc estrelles: el 30% el 2023, el 50% el 2024, el 60% el 2025, el 75% el 2026, el 100% el 2027.

b) Establiments d'allotjament de quatre estrelles superior: el 25% el 2023, el 40% el 2024, el 50% el 2025, el 75% el 2026, el 100% el 2027.

c) Establiments d'allotjament de quatre estrelles: el 20% el 2023, el 30% el 2024, el 40% el 2025, el 60% el 2026, el 75% el 2027, el 100% el 2028.

d) Establiments d'allotjament d'una, dues i tres estrelles, inclosos els hotels rurals que no disposin de classificació: el 15% el 2024, el 30% el 2025, el 50% el 2026, el 75% el 2027, el 100% el 2028.

​​​​​​​Sens perjudici d'això, les empreses titulars de l'explotació de més d'un establiment d'allotjament així com els diferents establiments d'allotjament que es comercialitzin sota una mateixa marca o nom comercial, poden optar per aplicar els percentatges referits al conjunt de llits de què disposa l'empresa i, per tant, poden seleccionar l'establiment on instal·lar-los amb independència de la categoria d'aquests. En aquest cas, el percentatge de llits elevables que han d'estar instal·lats cada any ha de ser el que correspongui a l'establiment amb la categoria d'estrelles més alta.

Així mateix, les empreses titulars de l'explotació d'establiments d'allotjament que durant els anys 2019, 2020 i 2021 hagin dut a terme reformes amb un percentatge mínim de canvi de llits de les unitats d'allotjament d'almenys un 50 %, poden optar per iniciar la instal·lació dels llits elevables en l'establiment concret l'any 2027, amb un percentatge del 50% d'aquests instal·lats l'1 de maig, i l'any 2028 l'altre 50% en data 1 de maig, o bé dur a terme la instal·lació del 100 % dels llits elevables des de gener de 2028 amb data límit l'1 de maig del mateix any.

Si, complertes les dates límit esmentades, no s'ha pogut donar compliment a l'obligació d'instal·lació per problemes derivats de producció i logística dels proveïdors, l'obligació s'ha d'entendre complerta mitjançant un document certificat que validi i acrediti l'adquisició dels llits.

Disposició final vuitena Modificació de la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears

Es modifica l'apartat cinquè de la disposició transitòria quarta de la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

5. El règim transitori que recull aquesta disposició és també aplicable a les instal·lacions que hagin presentat una sol·licitud completa d'ampliació de places com a alberg juvenil o sol·licitat llicència d'obres o reformes, en edifici existent, per iniciar l'activitat d'alberg juvenil, davant l'administració municipal competent, abans de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, sempre que el còmput total de places de l'alberg resultant respecti el límit màxim de places aplicable d'acord amb el règim jurídic vigent i que correspongui.

Disposició final novena Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 6 de març de 2023

El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica Juan Pedro Yllanes Suárez	El vicepresident (Per suplència d'acord amb l'article 7 de la Llei 1/2019, de 31 de gener del Govern de les Illes Balears) Juan Pedro Yllanes Suárez
La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors Rosario Sánchez Grau
El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball Per suplència (art.1 del Decret 10/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears) El conseller de Mobilitat i Habitatge Josep Marí i Ribas
La consellera d'Afers Socials i Esports Fina Santiago Rodríguez
El conseller de Mobilitat i Habitatge Josep Marí i Ribas