BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 d'octubre de 2022, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR

L'informe ambiental estratègic sobre la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries per a la reordenació de la UE-R2 al nucli de Randa, Mallorca, en els termes següents:

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'ajuntament d'Algaida en data 27 de gener de 2022, sol·licita a la CMAIB l'informe mediambiental preceptiu per a la tramitació mitjançant ofici de tramesa de la documentació necessària per a la modificació puntual de les Normes subsidiàries d'Algaida.

La Modificació puntual es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada, ja que està inclosa en l'apartat 2 de l'article 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental i la tramitació a seguir és la que s'estableix a l'article 29 i següents de la Llei. Segons el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, en el seu article 12 d'àmbit d'aplicació de l'avaluació ambiental estratègica s'ha d'entendre com una modificació que estableix l'ús, d'un àmbit concret de reduïda extensió en l'àmbit municipal (10.772 m²).

2.Descripció i ubicació de la modificació puntual

Aquesta modificació puntual afecta l'àmbit de la UE -R2 de Randa. Les NNSS vigents preveuen per aquest àmbit l'obertura d'un vial en el tram inferior de l'esmentada unitat d'actuació en forma d'L i un aparcament.

Els terrenys afectats estan classificats com a sòl urbà. L'àmbit de la modificació està confrontat a la carretera secundària Ma-5017 que uneix Randa amb Montuïri.

Els àmbits més elevats de l'entorn de Randa són ANEI i l'àrea més plana és ARIP, els elements patrimonials són el Santuari de Cura i l'àrea patrimonial de la Cova del Beat Ramón Llull. Al massís de Randa els principals riscos són els d'incendi i de lliscament, i aquest últim arriba a afectar el conjunt urbà.

L'àmbit de la unitat d'actuació objecte de modificació està sobre la massa d'aigua subterrània 1815M3 Algaida. D'acord a l'annex 2 del PHIB 2019 aquesta massa presenta un bon estat quantitatiu i qualitatiu i en risc de no assolir el bon estat químic per nitrats. El percentatge d'explotació de la massa és del 29,51% pel que hi ha suficiència hídrica per la modificació del planejament proposada i el manteniment de la zona qualificada com a J- Extensiva. Segons informació facilitada pel gestor del nucli de Randa (Hidrobal, gestión de aguas de Baleares, s.a.u) el nucli es proveeix del pou de sa Coma CAS_773_Vigent-A_S_5746 coordenades amb un volum màxim d'explotació anual autoritzat de 18250 m³. El volum d'extracció anual (any 2021) va esser de 11.048 m³, pel que també hi ha disponibilitat hídrica.

Hi ha alguns petits torrents però cap té entitat suficient per definir una zona d'inundació. Randa està situada a la Unitat de Paisatge 2 (Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany) i les visuals de Randa estan dominades pel Puig de Randa i el Santuari Cura.

La qualitat i importància del ZEC ES5310101 Randa es basa en la presència d'hàbitats naturals d'interès comunitari (HIC) de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) el 4090 (Bruguerars oromediterranis endèmics amb argelaga), 5330 (Brolles termomediterrànies i preestèpiques), 8210 (Pendents rocalloses calcícoles amb vegetació casmofítica) 9320 (Boscos d'Olea i Ceratonia) i 9340 (Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia) i espècies d'interès comunitari com el sebel·lí (Burhinus oedicnemus) l'enganapastors (Caprimulgus europaeus), el falcó (Falco peregrinus), la cucullada (Galerida theklae), l'esparver (Hieraaetus pennatus), la milana (Milvus milvus), la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii), la ratapinyada de musell llarg (Myotis myotis), la ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum), el busqueret coallarg (Sylvia sarda) i la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). La qualitat i importància de la ZEPA ES0000545 Massís de Randa es basa en la presència d'espècies protegides per la Directiva Aus com el falcó, la milana i l'a`guila coabarrada (Hieraaetus fasciatus).

S'han estudiat 2 alternatives, el manteniment de la situació actual (alternativa 0) i l'alternativa 1 proposada per la MP objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada. Segons la documentació no s'han proposat altres possibilitats d'ordenació.

3. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen consultar les administracions públiques afectades i les persones interessades següents:

Al Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat que informa favorablement la MP de les NNSS per a la reordenació de la UE-R2 al nucli de Randa, ja que segons el criteri del SPE no és de preveure que pugui suposar un efecte negatiu sobre les espècies presents a la zona.

Al Servei de Gestió Forestal del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat que informa que l'àmbit est`à separat de la zona forestal propera i que no forma part de cap Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR).

Al Servei de Planificació al Medi Natural del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat que informa que la UA és immediata al ZEC ES5310101 Randa i ZEPA ES0000545 Massís de Randa i que una petita part queda inclosa dins aquests espais XN2000. A les consideracions tècniques enumera, a la importància del lloc per la XN2000, totes les espècies i HIC presents i l'obligació de protecció dels HIC fora de XN2000, remarca que perquè els terrenys revegetats de forma natural pels HIC presents a la ZEC no perdin la funció ecològica i puguin assolir un major grau de maduresa sembla oportú qualificar l'espai lliure privat com a sòl rústic perquè si es manté la qualificació d'urbà es podria substituir per enjardinament o instal·lacions esportives. Informa favorablement incloent uns recordatoris i dues condicions, una respecte a la conservació del caràcter natural i l'altre sobre la recuperació de l'antiga qualificació de sòl rústic de la franja inclosa dins XN2000.

Al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius i Memòria democràtica. L'informe fa una sèrie de consideracions a tenir en compte segons la Llei 10/2019, de 22 de febrer de Canvi Climàtic i Transició Energètica remarcant els objectius de reducció d'emissions i especificant el contingut d'alguns articles. Conclou que es requereix la documentació necessària conforme l'estipulat en els punts 4.3 i 4.4 de l'informe sobre l'anàlisi de la petjada de carboni resultant de la construcció i vida útil del projecte d'urbanització per prendre les mesures necessàries per reduir i/o compensar les emissions de CO₂ i assolir la neutralitat de carboni i prendre en consideració els escenaris futurs de temperatura, remarcant la Senda Representativa de Concentració (RCP) 6.0 que permet visualitzar prediccions per municipi. A més, remarca que part de l'adaptació passa per optimitzar la gestió dels recursos hídrics.

Al Servei d'Ordenació del Territori de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca. L'informe conclou que no cal sotmetre la proposta al procediment ordinari i indica unes observacions. Adverteix que, en cas que s'aprovi la modificació número 3 del PTIM, la tramitació de la MP pot estar condicionada per la nova disposició transitòria tretzena del PTIM aleshores el Consell de Mallorca se subrogarà i aprovarà, en el termini màxim de dos anys, una modificació de planejament en aquest àmbit, per a donar el tractament escaient i classificar com a sòl rústic aquelles àrees que correspongui en aplicació de l'article 2 del DL 9/2020.

Al Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics. L'informe fa una sèrie de consideracions tècniques i conclou que informa favorablement la modificació puntual amb dos condicionants, un sobre l'article 60.3 del PHIB 2019 i l'altre sobre preveure mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament de les aigües pluvials.

Al Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures. L'informe indica varis punts respecte de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, respecte de les carreteres titularitat del Consell Insular de Mallorca (CIM) i que el projecte d'urbanització corresponent haurà de ser objecte d'informe d'aquesta Direcció Insular.

4. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013 i avaluació dels efectes previsibles.

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013 d'AA, es preveu que aquesta modificació puntual de les Normes Subsidiàries no pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, sempre que la modificació puntual sigui en els termes descrits en la memòria de la MP (GAAT SL) Octubre 2021 i que es duguin a terme les mesures i el seguiment del pla descrits en document ambiental (GAAT SL) amb data d'octubre 2021.

La eliminació del vial i de la zona d'aparcament comportarà l'augment de l'espai lliure privat, i no es produirà la reducció de la impermeabilització del sòl i, per tant, sembla que reduirà l'impacte paisatgístic atès que la zona que envolta l'àmbit objecte d'aquesta MP té un grau de valoració paisatgística alt, molt alt i extraordinari.

Amb aquesta actuació de reordenació es disminueix la superfície de vials, passant de 1.135,8 m² a prevists a l'ordenació vigent a 0 m². Per altra banda, aquest terreny que estava previst expropiar per a vials i aparcament s'afegirien als 8.123,3 m² d'espai lliure privat obtenint així 9.259,1 m² en total. A més, dels 1.306,7 m² de sòl lucratiu «J» qualificat com a zona extensiva suburbana. Ambdues qualificacions associades a l'ús turístic de l'hotel al que pertànyen. Per tant, es tracta d'un sòl urbà que encara està sense desenvolupar, tant l'edificabilitat com la densitat residencial incrementarà respecte a la situació existent, atès que aquesta modificació estableix un marc per a l'edificació d'una zona qualificada d'extensiva suburbana que pot incrementar l'estima de població corresponent i el consegüent consum de recursos.

A diferència de l'ordenació anterior s'elimina la qualificació de xarxa viària pública.

Conclusions de l'Informe ambiental estratègic

Primer. No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària, la modificació puntual de les normes subsidiàries per a la reordenació de la UE-R2 al nucli de Randa atès que no tendrà efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013. Sempre que la modificció proposada sigui aquella descrita a la memòria de la MP (GAAT SL) Octubre 2021 i que es duguin a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries així com el seguiment del pla del document ambiental realitzat per Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial (GAAT SL) amb data d'octubre 2021, a més a més de les següents condicions:

1. La zona definida com espai lliure públic haurà de seguir conservant el seu caràcter rural i, a ser possible, la vegetació natural que està tornant colonitzar aquest espai des de fa més de 20 anys.

2. Per assegurar a llarg termini el caràcter rural d'aquesta parcel·la, per tal que pugui continuar exercint la seva funció de zona d'esmorteïment d'impactes entre el nucli urbà i els espais de la Xarxa Natura 2000 i perquè es pugui recuperar la vegetació natural a la franja inclosa dins el ZEC i ZEPA, s'ha de considerar la conveniència de recuperar la seva antiga qualificació de sòl rústic l'àrea proposada com a espai lliure privat i especialment la franja inclosa dins els espais de la Xarxa Natura 2000.

3. D'acord a l'establert a l'article 60.3 del PHIB 2019 «En el disseny, remodelació i execució de jardins i zones verdes privades se fomentarà la utilització d'espècies vegetals de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades».

4. A les edificacions de la zona qualificada com a J- Extensiva suburbana s'hauran de preveure mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament de les aigües pluvials.

Es recorda que:

1. Per la proximitat d'espais de la Xarxa Natura 2000 (i per estar-hi una part inclosa), dins la UE-R2 no es poden fer renous que puguin produir contaminació acústica sobre els espais protegits que l'envolten (ZEC i ZEPA), d'acord amb l'establert a la Llei 1/2007 contra la contaminació acústica de les Illes Balears, que considera els espais de la Xarxa Natura 2000 com a àrees de silenci que requereixen una especial protecció contra la contaminació acústica.

2. Tampoc es podran utilitzar lluminàries que puguin produir contaminació lumínica sobre els espais de la Xarxa Natura 2000 immediats, d'acord amb la Llei 2/2005 de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, que estableix que als espais de la Xarxa Natura 2000 només es pot admetre una brillantor mínima.

3. Dins la UE-R2 són d'aplicació les disposicions previstes a l'article 57 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14 de desembre de 2007).

Es recorden les consideracions realitzades pel Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera en el seu informe 061/22-CA com a resposta de la consulta a les administracions públiques afectades sobre el requeriment respecte al càlcul de la petjada de carboni resultant de la construcció i vida útil del projecte d'urbanització a desenvolupar per compensar les emissions de CO₂ i assolir la neutralitat de carboni compensant-ho amb una de les mesures que proposa l'informe.

Es recorden les consideracions realitzades pel Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca sobre el compliment de l'article 32 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB i que el projecte d'urbanització corresponent haurà de ser objecte d'informe d'aquesta Direcció Insular.

Es recorda l'advertència de l'informe del Servei d'Ordenació del Territori de la D.I. de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca amb data de 17 de juny de 2021 amb entrada a la CMAIB de 23/06/2022 sobre l'aplicació de la proposta de la nova disposició transitòria tretzena del PTIM (en cas que s'aprovi definitivament la modificació número 3) en aplicació de l'article 2 del DL 9/2020.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 30 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias