BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de la Corporació, en sessió ordinària de 28 d'octubre de 2021, va aprovar inicialment la modificació de l'Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu

No havent-se presentat reclamacions durant el termini d'exposició al públic, queda automàticament elevat a definitiu l'acord plenari de 28 d'octubre de 2021, aprovatori inicial de modificació de l'Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, el text íntegre de la qual es fa públic per al seu general coneixement i en compliment del que disposa l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i 103 de la Llei 20/2006 municipal y de règim local de les Illes Balears.

ORDENANÇA GENERAL DE GESTIÓ, INSPECCIÓ I RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS DE DRET PÚBLIC MUNICIPALS

PREÀMBUL

La present ordenança s'emmarca dins de la potestat financera i tributària que, per a les entitats locals, contempla el text refós de la Llei d'hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març i, en particular, en la regulació que respecte als tributs i preus públics es realitza en els capítols III i VI del títol i d'aquest text refós.

Així mateix, el contingut de l'ordenança s'adequa als principis de bona regulació a què es refereix l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. D'aquesta manera, la norma persegueix un interès general en permetre assegurar el correcte funcionament de l'administració local, dotant-se aquest Ajuntament dels recursos adequats tant per al normal funcionament dels serveis de competència municipal, com per al compliment de la resta d'obligacions que li són pròpies. La norma no comporta la restricció de drets dels particulars, estableix les mesures imprescindibles per complir el seu objectiu i queden prou justificats els objectius que persegueix.

TÍTOL I NORMES DE CARÀCTER GENERAL

CAPÍTOL I  DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte.

1. La present ordenança general està dictada a l'empara del que es preveu en l'article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), en desenvolupament del que s'estableix en el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), i igualment en desenvolupament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT), i altres concordants.

Conté normes comunes, tant substantives com de procediment, que complementen les ordenances aprovades per aquest municipi en virtut de les seues facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals.

2. L'objecte de la present ordenança és:

a) Regular les actuacions que aquest Ajuntament ha de dur a terme en exercici de les seues funcions pròpies.

b) Regular aquells aspectes comuns a diverses ordenances fiscals i evitar-ne així la reiteració.

c) Reglar les matèries que necessiten concreció o desenvolupament per part de l'administració gestora.

d) Informar els ciutadans de les normes i procediments, el coneixement dels quals pugui facilitar el compliment de les seues obligacions tributàries.

Article 2. Àmbit de aplicació.

1. La present ordenança s'aplicarà en la gestió dels ingressos públics locals.

2. Per decret d'Alcaldia es podran dictar disposicions interpretatives i aclaridores d'aquesta ordenança.

 

CAPITOL II  PROCEDIMENT

Article 3. Aspectes generals.

1- La tramitació dels expedients estarà guiada pels criteris de racionalitat i eficàcia, procurant la simplificació dels tràmits que hagin de realitzar els obligats al pagament, i facilitant l'accés d'aquests últims a la informació administrativa que per llei els correspongui, en els termes i condicions prevists en la present ordenança.

2- L'Alcaldia podrà delegar l'exercici de competències i la signatura de resolucions administratives, excepte en els supòsits en què legalment s'hagi prohibit la delegació.

3- Les resolucions administratives que s'adoptin per delegació entre òrgans d'aquesta administració indicaran expressament aquesta circumstància i es consideraran dictades per l'òrgan delegant.

4- Els acords del Ple de l'Ajuntament, Comissió de Govern i de l'Alcaldia seran notificats pel secretari o secretària.

5- El personal competent per expedir còpies autenticades de documents existents a les dependències de l'Excm. Ajuntament de Santa Eulària des Riu serà el següent:

a) Cap d'unitat o qualsevol funcionari d'aquesta unitat quan es tracti de documents existents a la unitat respectiva.

b) Cap d'Assessoria Jurídica –Secretaria- o qualsevol funcionari adscrit a aquesta quan els documents es trobin als Serveis Centrals.

Article 4.  Comunicacions informatives.

Els diferents serveis de l'Excm. Ajuntament de Santa Eulària des Riu informaran els contribuents que ho sol·licitin dels criteris administratius existents per a l'aplicació de la normativa tributària i facilitaran la consulta a les bases informatitzades on es contenen aquests criteris.

Les sol·licituds formulades verbalment es respondran d'igual forma.

En els casos en què la sol·licitud es formuli per escrit, es procurarà que el contribuent expressi amb claredat els antecedents i les circumstàncies del cas, així com els dubtes que li susciti la normativa tributària aplicable.

Si la sol·licitud d'informació es refereix a una qüestió reglamentada en l'ordenança general, o en circulars de l'Ajuntament o bé es tracta d'una qüestió la resposta de la qual es dedueix clarament de la normativa vigent, el servei receptor de la consulta podrà formular la resposta.

En un altre cas, es respondrà des dels Serveis Centrals, pels òrgans competents per raó de la matèria.

Article 5. Accés a arxius.

1. Els obligats tributaris tenen dret a accedir als registres i documents que formin part de l'expedient en els termes establerts en el Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs i,  supletòriament, en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

Perquè sigui autoritzada la consulta serà necessari que es formuli petició individualitzada especificant els documents que es desitja consultar.

La consulta haurà de ser realitzada per l'interessat i no podrà afectar les dades de caràcter personal de tercers. Quan el compliment d'aquests requisits resulti dubtós per als responsables dels serveis, serà necessari que per la Secció Jurídica s'informi, verbalment o per escrit, sobre la procedència de la consulta.

2. L'accés a expedients que contenguin dades de tercers diferents de l'interessat es farà tenint en compte el que es preveu en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. En concret, respecte als expedients de derivació de responsabilitat que s'instrueixin, els responsables tendran accés:

a) A la declaració de fallida, si n'hi hagués.

b) A les notificacions practicades al deutor principal

c) Als embargaments practicats, excloent les dades protegides.

Article 6. Registres.

1. Hi haurà un registre general i un registre a cada unitat i oficina. El sistema haurà de garantir la integració informàtica en el registre general de les anotacions efectuades en els registres restants i possibilitar una organització desconcentrada adaptada a les característiques i l'àmbit d'aquesta entitat local.

2. Els documents que els interessats dirigeixin a l'Ajuntament podran presentar-se en qualsevol dels punts previstos en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. Les unitats de registre de cada entitat assistiran els interessats en l'ús de mitjans electrònics, en els termes previstos en l'article 12 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

4. A l'efecte del còmput de terminis, per dictar resolució quan sigui competència de l'Ajuntament s'entendrà com a data de presentació de l‘escrit corresponent la data de recepció en el registre d'aquesta administració.

5. Amb referència als assentaments en els llibres del Registre, podrà expedir-se certificacions autoritzades pel secretari o secretària.

Article 7. Còmput de terminis.

1. Sempre que per llei no s'expressi un altre còmput, quan els terminis s'assenyalin per dies s'entendrà que aquests són hàbils, excloent-se del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.

Quan els terminis s'hagin assenyalat per dies naturals perquè ho declari així una llei, es farà constar aquesta circumstància en les notificacions corresponents.

Els terminis expressats en dies es comptaran a partir de l'endemà d'aquell en què tengui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu.

2. Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computaran a partir de l'endemà del dia en què tengui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu. Si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s'entendrà que el termini expira l'últim dia del mes.

3. Quan l'últim dia sigui inhàbil, s'entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent.

Article 8. Tramitació d'expedients.

1. Dels escrits que presentin en el registre de l'Ajuntament, els interessats podran exigir el corresponent justificant de presentació.

2. Si les sol·licituds no reuneixen tots els requisits exigits per la normativa vigent, es requerirà a l'interessat que en un termini de deu dies esmeni les anomalies, i se li indicarà que, si no ho fa, se'l tendrà per desistit de la seua petició, i s'arxivarà sense més tràmit l'expedient.

3. S'ordenarà l'acumulació de procediments que entre si guardin identitat substancial o íntima connexió.

4. En la resolució d'expedients de naturalesa homogènia, s'observarà l'ordre rigorós d'incoació.

5. Quan es requereixi a un interessat l'aportació de documentació necessària per a la continuïtat del procediment iniciat a instàncies de part, transcorreguts més de tres mesos sense que hagi complit el requeriment de l'administració es produirà la caducitat del procediment, de l'efecte de la qual s'advertirà l'interessat.

6. Els tràmits no essencials per a la continuïtat del procediment que s'han de complir per part dels interessats, hauran de realitzar-se en el termini de 10 dies a partir de la notificació de l'acte corresponent.

7. Als interessats que no compleixin el que es disposa en l'apartat anterior, se'ls podrà declarar decaiguts en els seus drets al tràmit corresponent continuant amb el procediment. D'un altre costat, s'admetrà l'actuació de l'interessat i produirà els seus efectes legals, si es produeix abans o dins del dia que es notifiqui la resolució en la qual es tengui per transcorregut el termini.

8. Els documents emesos per aquest Ajuntament per mitjans electrònics, informàtics o còpies d'originals emmagatzemats per aquests mitjans, gaudiran de la validesa i eficàcia del document original, sempre que concorrin els requisits exigits per l'LPAC o altres lleis.

Article 9. Obligació de resoldre.

1. L'Ajuntament està obligat a resoldre totes les qüestions que es plantegin en els procediments d'aplicació dels tributs, així com a notificar aquesta resolució expressa.

2. No existirà obligació de resoldre expressament en els procediments relatius a l'exercici de drets que només han de ser objecte de comunicació per l'obligat tributari i en els quals es produeixi la caducitat, la pèrdua sobrevenguda de l'objecte del procediment, la renúncia o el desistiment dels interessats.

No obstant això quan l'interessat sol·liciti expressament que l'administració declari que s'ha produït alguna de les referides circumstàncies, aquesta quedarà obligada a contestar la seua petició.

3. Si en determinades circumstàncies, els caps dels serveis consideren que no poden complir l'obligació legal, ho posaran en coneixement de l'Alcaldia, a fi de buscar les solucions més adequades.

Article 10. Efectes del silenci administratiu.

De conformitat amb el que s'estableix sobre aquest tema en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

1. En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, quan no s'hagi notificat resolució expressa en termini, s'entendrà estimada o desestimada la sol·licitud per silenci administratiu, segons sigui procedent, sens perjudici de la resolució que l'administració ha de dictar.

Concretament, no havent notificat resolució expressa en termini es presumirà acte presumpte desestimatori en els supòsits següents:

a) La no resolució i notificació del recurs de reposició preceptiu regulat en l'article 14 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i d'altres recursos i reclamacions que en via administrativa poguessin interposar-se.

b) La falta de notificació, en termini de 6 mesos des que tengui entrada l'escrit de sol·licitud, de la resolució que posi fi als procediments per a la concessió de beneficis fiscals en l'Impost sobre béns immobles, sobre activitats econòmiques, sobre vehicles de tracció mecànica i sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

c) En el procediment per a la devolució d'ingressos indeguts, si l'administració no notifica resolució expressa en el termini de 6 mesos, des que tengui entrada l'escrit de sol·licitud.

d) En el procediment de reemborsament del cost de garanties, si l'administració no notifica resolució expressa en el termini de 6 mesos des que tingui entrada l'escrit de sol·licitud.

e) Suspensió del procediment tributari quan no s'aporti garantia suficient.

f) Altres supòsits previstos legalment.

2. En els procediments iniciats d'ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s'hagi notificat resolució expressa produirà els efectes previstos en la normativa reguladora de cada procediment d'aplicació dels tributs.

En absència de regulació expressa, es produiran els següents efectes:

a) Si es tracta de procediments dels quals pogués derivar-se el reconeixement o, en el seu cas la constitució de drets o altres situacions jurídiques individualitzades, els obligats tributaris podran entendre desestimats per silenci administratiu els possibles efectes favorables derivats del procediment.

b) En els procediments susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen es produirà la caducitat del procediment.

 

CAPÍTOL III LA RELACIÓ JURIDICOTRIBUTÀRIA

Article 11. Consideracions generals.

1. S'entén per relació juridicotributària, el conjunt d'obligacions i deures, drets i potestats originats per l'aplicació dels tributs.

2. De la relació juridicotributària poden derivar-se obligacions materials i formals per a l'obligat tributari i per a l'administració tributària, així com la imposició de sancions tributàries en cas d'incompliment.

3. Són obligacions tributàries materials, entre altres, les de caràcter principal. L'obligació tributària principal té per objecte el pagament de la quota tributària. Són obligacions tributàries formals les que, sense tenir caràcter pecuniari, són imposades per la normativa tributària als obligats tributaris.

4. Els elements de l'obligació tributària no podran ser alterats per actes o convenis dels particulars, que no produiran efectes davant l'administració tributària, sens perjudici de les seues conseqüències juridicoprivades.

5. El crèdit tributari és indisponible tret que la Llei estableixi una altra cosa.

Article 12. Fet imposable. Exempcions.

1. El fet imposable és el pressupost fixat per la llei per configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l'obligació tributària principal. La llei podrà completar la delimitació del fet imposable mitjançant l'esment dels supòsits de no subjecció.

2. Són supòsits d'exempció aquells en què, malgrat realitzar-se el fet imposable, la llei eximeix el compliment de l'obligació principal.

Article 13. Meritació i exigibilitat.

La meritació és el moment en què s'entén realitzat el fet imposable i en el qual es produeix el naixement de l'obligació tributària principal. La data de la meritació determina les circumstàncies rellevants per a la configuració de l'obligació tributària, tret que la llei de cada tribut disposi d'una altra cosa.

 

CAPÍTOL IV  OBLIGATS TRIBUTARIS

Article 14. Classes.

1. Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals la normativa tributària imposa el compliment d'obligacions tributàries. Entre d'altres, són obligats tributaris, com a deutors principals:

a) Els contribuents.

b) Els substituts del contribuent.

c) Els successors.

2. Tendran també la consideració d'obligats tributaris:

a) Els responsables, tant solidaris com subsidiaris.

b) Aquells a qui la normativa tributària imposa el compliment d'obligacions tributàries formals.

c) En les lleis en què així s'estableixi, les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat els susceptible d'imposició.

3. La concurrència de diversos obligats tributaris en un mateix fet imposable, determinarà que quedin solidàriament obligats davant d'aquesta administració tributària local al compliment de totes les prestacions, tret que per Llei es disposi expressament d'una altra cosa.

Les Lleis tributàries podran establir altres supòsits de solidaritat diferents del que preveu el paràgraf anterior.

Article 15. Subjectes passius: contribuent i substitut.

1. És subjecte passiu l'obligat tributari que, segons la llei, ha de complir l'obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a aquesta, sigui com a contribuent o com a substitut d'aquest. No perdrà la condició de subjecte passiu qui hagi de repercutir la quota tributària a altres obligats, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa.

2. És contribuent el subjecte passiu que realitza el fet imposable.

3. És substitut el subjecte passiu que, per imposició de la llei i en lloc del contribuent, està obligat a complir l'obligació tributària principal, així com les obligacions inherents a aquesta. El substitut podrà exigir del contribuent l'import de les obligacions satisfetes, tret que la llei assenyali una altra cosa.

Article 16. Successors del deute tributari. Persones físiques.

1. A la mort dels obligats tributaris, les obligacions pendents es transmetran als hereus, sens perjudici del que estableix la legislació civil quant a l'adquisició de l'herència. Les obligacions referides es transmetran als legataris en les mateixes condicions que les establertes per als hereus quan l'herència es distribueixi a través de llegats, i en els supòsits en què s'institueixin llegats de part alíquota.

En cap cas es transmetran les sancions. Tampoc es transmetrà l'obligació del responsable, tret que s'hagués notificat l'acord de derivació de responsabilitat abans de la defunció.

2. No impedirà la transmissió als successors de les obligacions tributàries reportades el fet que, a la data de la defunció del causant, el deute tributari no estigués liquidat, i en aquest cas les actuacions s'entendran amb qualsevol d'ells, i s'haurà de notificar la liquidació que resulti d'aquestes actuacions a tots els interessats que en aquest moment constin en l'expedient.

3. Mentre l'herència es trobi jacent, el compliment de les obligacions tributàries del causant correspondrà al representant de l'herència jacent.

Les actuacions administratives que tenguin per objecte la quantificació, determinació i liquidació de les obligacions tributàries del causant, hauran de realitzar-se o continuar-se amb el representant de l'herència jacent. Si al final del procediment no es coneguessin els hereus, les liquidacions es realitzaran a nom de l'herència jacent.

Les obligacions tributàries a què es refereix el paràgraf anterior i les que fossin transmissibles per causa de mort podran satisfer-se amb càrrec als béns de l'herència jacent.

4. El procediment de recaptació enfront dels successors de persones físiques serà el regulat en l'article 177 de la Llei general tributària i article 127 del Reglament general de recaptació, aprovat per Reial decret 939/2005 (RGR).

Article 17. Successors del deute tributari. Successors de persones jurídiques i entitats sense personalitat.

1. Les obligacions tributàries pendents de les societats i entitats amb personalitat jurídica, dissoltes i liquidades, en les quals la llei limita la responsabilitat patrimonial dels socis, partícips o cotitulars, es transmetran a aquests, que quedaran obligats solidàriament fins al límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui.

Tractant-se de societats i entitats amb personalitat jurídica, dissoltes i liquidades, en les quals la llei no limita la responsabilitat patrimonial dels socis, partícips o cotitulars, les obligacions tributàries es transmetran íntegrament a aquests, que quedaran obligats solidàriament al seu compliment.

2. El fet que el deute tributari no estigués liquidat en el moment de produir-se l'extinció de la personalitat jurídica de la societat o entitat, no impedirà la transmissió de les obligacions tributàries reportades als successors, i es podran entendre les actuacions amb qualsevol d'ells.

3. En els supòsits d'extinció o dissolució sense liquidació de societats mercantils, les seues obligacions tributàries pendents es transmetran a les persones o entitats que succeeixin o siguin beneficiàries de l'operació corresponent. Aquesta norma serà aplicable a qualsevol supòsit de cessió global de l'actiu i passiu d'una societat mercantil.

4. En cas de dissolució de fundacions o aquelles entitats a què es refereix l'apartat 4 de l'article 35 de l'LGT, les obligacions tributàries pendents d'aquestes es transmetran als destinataris dels béns i drets de les fundacions, o als partícips o cotitulars d'aquestes entitats.

5. Les sancions que poguessin procedir per les infraccions comeses per les societats i entitats a les quals es refereix aquest article, seran exigibles als successors d'aquestes, en els termes establerts en els apartats anteriors, fins al límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui.

6. El procediment de recaptació enfront dels successors de persones jurídiques i ens sense personalitat jurídica serà el regulat en l'article 177 de l'LGT, així com en l'article 127 del vigent RGR.

Article 18. Responsable del tribut.

1. La llei podrà configurar com a responsables solidaris o subsidiaris del deute tributari juntament amb els deutors principals, a altres persones o entitats.

2. Excepte precepte legal en contra, la responsabilitat serà sempre subsidiària.

3. Exceptuant el que disposa l'article 19.1.d) de la present ordenança, la responsabilitat abastarà la totalitat del deute tributari no satisfet exigit en període voluntari. Quan hagi transcorregut el termini voluntari de pagament que es concedeixi al responsable sense realitzar l'ingrés, s'iniciarà el període executiu i s'exigiran els recàrrecs i interessos que siguin procedents, en els termes previstos en els articles 19 i 20 d'aquesta ordenança.

4. La responsabilitat no abastarà les sancions, excepte les excepcions que per llei s'estableixin.

5. Tret que una norma amb rang de llei disposi una altra cosa, la derivació de l'acció administrativa per exigir el pagament del deute tributari als responsables, requerirà un acte administratiu en el qual, prèvia audiència a l'interessat, es declari la responsabilitat i se'n determini l'abast i extensió. Amb anterioritat a aquesta declaració, es podrà adoptar les mesures cautelars determinades en l'article 81 de l'LGT, i realitzar actuacions de recerca amb les facultats previstes en els articles 142 i 162 del text legal esmentat.

La derivació de l'acció administrativa als responsables subsidiaris, requerirà la declaració prèvia de fallit del deutor principal i dels responsables solidaris per insolvència parcial o total.

6. L'acord de derivació de responsabilitat per qualsevol causa serà adoptat pel tresorer/a.

7. El procediment de recaptació enfront dels responsables, serà el regulat en els articles 174 a 176 de la Llei general tributària, i 124 del Reglament general de recaptació, aprovat per Reial decret 939/2005.

Article 19. Responsables solidaris.

1. Seran responsables solidaris del deute tributari:

a) Els qui siguin causants o col·laborin activament en la realització d'una infracció tributària. La seua responsabilitat també s'estendrà a la sanció.

b) Sens perjudici del que es disposa en l'apartat anterior, els partícips o cotitulars de les entitats a què es refereix l'article 17 de la present ordenança, en proporció a les seues respectives participacions respecte a les obligacions tributàries materials d'aquestes entitats.

c) Els qui se succeeixin per qualsevol concepte en la titularitat o exercici d'explotacions o activitats econòmiques, per les obligacions tributàries contretes de l'anterior titular i derivades del seu exercici.

El que es disposa en el paràgraf anterior no serà aplicable:

— Als adquirents d'elements aïllats, tret que aquestes adquisicions, realitzades per una o diverses persones o entitats, permetin la continuació de l'explotació o activitat.

— Als adquirents d'explotacions o activitats econòmiques pertanyents a un deutor concursat, quan l'adquisició tengui lloc en un procediment concursal.

— Als supòsits de successió per causa de mort.

Qui pretengui adquirir la titularitat d'explotacions i activitats econòmiques i a fi de limitar la responsabilitat solidària, tendrà dret, amb conformitat prèvia del titular actual, a sol·licitar d'aquesta administració tributària local certificació detallada dels deutes, sancions i responsabilitats tributàries derivades del seu exercici. Aquesta administració tributària local haurà d'expedir aquesta certificació en el termini de 3 mesos des de la sol·licitud. En tal cas, quedarà la responsabilitat de l'adquirent limitada als deutes, sancions o responsabilitats o si no es facilitàs en el termini assenyalat, el sol·licitant quedarà exempt de la responsabilitat a la qual es refereix aquest article.

Quan no s'hagi sol·licitat aquest certificat, la responsabilitat abastarà també les sancions imposades o que puguin imposar-se.

d) També seran responsables solidaris del pagament del deute tributari pendent i, en el seu cas, del de les sancions tributàries, inclosos el recàrrec i l'interès de demora del període executiu, quan siguin procedents, fins a l'import del valor dels béns o drets que s'haguessin pogut embargar o alienar per l'administració tributària, les persones o entitats següents:

- Les que siguin causants o col·laborin en l'ocultació o transmissió de béns o drets de l'obligat al pagament amb la finalitat d'impedir l'actuació de l'administració tributària.

- Les que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d'embargament.

- Les que, amb coneixement de l'embargament, la mesura cautelar o la constitució de la garantia, col·laborin o consentin en l'aixecament dels béns o drets embargats, o d'aquells béns o drets sobre els quals s'hagués constituït la mesura cautelar o la garantia.

- Les persones o entitats dipositàries dels béns del deutor que, una vegada rebuda la notificació de l'embargament, col·laborin o consentin en l'aixecament d'aquells.

2. Les lleis podran establir altres supòsits de solidaritat diferents dels previstos en els apartats anteriors.

Article 20. Responsables subsidiaris.

1. Seran responsables subsidiaris de les obligacions tributàries:

a) Els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques que, havent aquestes comès infraccions tributàries, no haguessin realitzat els actes necessaris que siguin de la seua incumbència per al compliment de les obligacions i els deures tributaris, haguessin consentit l'incompliment pels qui d'ells depenguin o haguessin adoptat acords que possibilitassin les infraccions. La seua responsabilitat també s'estendrà a les sancions.

b) Els administradors de fet o de dret d'aquelles persones jurídiques que hagin cessat en les seues activitats, per les obligacions tributàries meritades d'aquestes que estiguin pendents en el moment del cessament, sempre que no haguessin fet el necessari per al seu pagament o haguessin adoptat acords o pres mesures causants de l'impagament.

c) Els integrants de l'administració concursal i els liquidadors de societats i entitats en general que no haguessin realitzat les gestions necessàries per a l'íntegre compliment de les obligacions tributàries reportades amb anterioritat a aquestes situacions, i imputables als respectius obligats tributaris. De les obligacions tributàries i sancions posteriors a aquestes situacions respondran com a administradors, quan tenguin atribuïdes funcions d'administració.

d) Els adquirents de béns afectes per llei al pagament del deute tributari, en els termes previstos per l'article 79 de l'LGT.

e) Les persones o entitats que contractin o subcontractin l'execució d'obres o la prestació de serveis corresponents a la seua pròpia activitat econòmica, per les obligacions tributàries derivades de les quantitats retengudes o repercutides, o que s'haguessin hagut de retenir o repercutir en relació als imports que els contractistes o subcontractistes satisfacin als seus treballadors, a professionals o a altres empresaris, a conseqüència de les obres o serveis objecte de la contractació o subcontractació. Aquesta responsabilitat no serà exigible quan el contractista o subcontractista hagi aportat al pagador un certificat específic de trobar-se al corrent de les seues obligacions tributàries emès, només a aquest efecte, per l'administració tributària durant els dotze mesos anteriors al pagament de cada factura corresponent a la contractació o subcontractació.

f) Les persones o entitats que tenguin el control efectiu, total o parcial, directe o indirecte, de les persones jurídiques o en les quals concorri una voluntat rectora comuna amb aquestes, quan resulti acreditat que les persones jurídiques han estat creades o utilitzades de manera abusiva o fraudulenta per eludir la responsabilitat patrimonial universal enfront de la hisenda pública i existeixi unicitat de persones o esferes econòmiques, o confusió o desviació patrimonial. La responsabilitat s'estendrà a les obligacions tributàries i a les sancions d'aquestes persones jurídiques.

g) Les persones o entitats de les quals els obligats tributaris tenguin el control efectiu, total o parcial, o en les quals concorri una voluntat rectora comuna amb dits obligats tributaris, per les obligacions tributàries d'aquests, quan resulti acreditat que tals persones o entitats han estat creades o utilitzades de manera abusiva o fraudulenta com a mitjà d'elusió de la responsabilitat patrimonial universal enfront de la hisenda pública, sempre que concorrin, ja sigui una unicitat de persones o esferes econòmiques, ja sigui una confusió o desviació patrimonial.

En aquests casos la responsabilitat s'estendrà també a les sancions.

2. Les lleis podran establir altres supòsits de responsabilitat subsidiària diferents dels previstos en els apartats anteriors.

Article 21. Domicili.

1. El domicili fiscal és el lloc de localització de l'obligat tributari en les seues relacions amb l'administració tributària.

2. Tret que una norma reguli expressament la manera de determinar el domicili fiscal i sens perjudici del que es disposa per a les notificacions electròniques, serà:

a) Per a les persones físiques, el lloc on tenguin la seua residència habitual. No obstant això, per a les persones físiques que desenvolupin principalment activitats econòmiques, en els termes que reglamentàriament es determinin, l'administració tributària podrà considerar com a domicili fiscal el lloc on estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció de les activitats desenvolupades. Si no pogués establir-se aquest lloc, prevaldrà aquell on radiqui el valor més alt de l'immobilitzat en el qual es realitzin les activitats econòmiques.

b) Per a les persones jurídiques, el seu domicili social, sempre que hi estigui efectivament centralitzada la seua gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. En un altre cas, s'atendrà al lloc en el qual es dugui a terme aquesta gestió o direcció, o subsidiàriament on radiqui el valor més alt de l'immobilitzat.

3. La falta de declaració del canvi de domicili no produirà efectes enfront de l'administració, i es consideraran vàlids els intents de notificació realitzats en l'últim domicili del qual tengui constància l'administració.

La declaració de canvi de domicili haurà de realitzar-se mitjançant el model aprovat a aquest efecte, i es podrà fer a través de la seu electrònica de l'Ajuntament.

L'administració tributària local podrà rectificar el domicili tributari dels subjectes passius mitjançant la comprovació pertinent.

4. Per a les persones o entitats no residents a Espanya, el domicili fiscal es determinarà segons el que s'estableix en la normativa reguladora de cada tribut.

En defecte d'això, el domicili serà el del representant legal al qual es refereix l'article 47 de la Llei general tributària. No obstant això, quan la persona o entitat no resident a Espanya operi mitjançant establiment permanent, el domicili es determinarà segons el que s'estableix en els apartats anteriors d'aquest article.

Article 22. Legitimació per efectuar i rebre el pagament.

1. El pagament pot realitzar-se per qualsevol dels obligats i també per terceres persones, amb plens efectes extintius del deute.

2. El tercer que ha pagat el deute no podrà sol·licitar de l'administració tributària local la devolució de l'ingrés i tampoc exercir altres drets de l'obligat, sens perjudici de les accions que en via civil poguessin correspondre-li contra aquell.

3. El pagament del deute podrà efectuar-se en les entitats col·laboradores en la recaptació, la relació de les quals consta en les notificacions remeses al contribuent, a través dels mitjans de pagament previstos en l'article 23 d'aquesta ordenança i per mitjans telemàtics a la web de recaptació de l'Ajuntament.

Article 23. Mitjans de pagament.

Conforme al que es disposa en l'article 34 del RGR, el pagament dels deutes tributaris i no tributàries podrà realitzar-se per qualsevol dels mitjans següents:

1. En diners de curs legal a través d'entitat col·laboradora o, quan existeixi, a través de caixa habilitada a aquest efecte, amb un import màxim en aquest últim cas de 1.000 euros.

2. Xec nominatiu a favor de la Tresoreria de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, conformat o certificat per l'entitat lliurada i creuat.

3. Targeta de crèdit i de dèbit.

4. Transferència bancària.

Sense perjudici del que es disposa en l'article 16.6 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el pagament mitjançant transferència bancària s'admetrà excepcionalment, per raons d'eficàcia o en cas de necessitat, degudament apreciades per l'òrgan de recaptació. Serà requisit que l'ordenant de la transferència identifiqui clarament el deute objecte del pagament i l'obligat a aquest, i haurà d'aportar justificant de la transferència efectuada per concloure el procediment recaptatori.

5. Gir postal a favor de l'Ajuntament de Santa Eulària. El pagament s'entendrà efectuat des del moment de la imposició.

6. Domiciliació bancària.

Les persones o entitats obligades al pagament podran domiciliar els rebuts de venciment periòdic en comptes oberts en entitats financeres de la zona única de pagament d'euros (SEPA), en els supòsits i amb els requisits previstos en l'article 38 del Reglament general de recaptació.

Per a això, haurà de remetre's a l'administració tributària local el mandat de domiciliació bancària aprovat a aquest efecte, degudament emplenat i signat, o per internet a través dels canals habilitats a la web municipal i, en general, a través dels mitjans previstos en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

El document de pagament dels rebuts domiciliats no es remetrà al domicili del contribuent; alternativament, l'entitat financera, una vegada realitzat el càrrec en compte, remetrà al subjecte passiu el deute per domiciliació, que, conforme a l'article 38.2 del Reglament general de recaptació, acreditarà el pagament del deute.

En qualsevol cas, aquestes ordres o mandats de domiciliació perquè facin efecte en el mateix exercici, hauran d'efectuar-se almenys 2 mesos abans de l'inici de cobrament del període voluntari.

L'Ajuntament ordenarà el càrrec en el compte dels obligats el dia u se setembre corresponent a cada exercici en el seu període voluntari de cobrança, sempre que en el corresponent anunci de cobrança no s'indiqui una altra data de càrrec. A aquest efecte d'informar els contribuents que tenguin domiciliats els seus rebuts, es podran enviar avisos advertint-los de la data concreta en què es farà el càrrec en compte o, en defecte d'això, podrà realitzar-se aquesta informació a través de publicació en el BOIB i premsa local.

El pagament mitjançant domiciliació no serà ferm fins passats els terminis de devolució establerts per la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.

Les domiciliacions tendran validesa per temps indefinit, mentre no siguin anul·lades per l'interessat. No obstant això, l'administració tributària local, podrà anul·lar aquelles que siguin retornades per l'entitat financera pels motius que es detallen:

— Número de compte incorrecte (IBAN no vàlid).

— Compte cancel·lat.

— Mandat no vàlid o inexistent.

— Compte no admet deute directe.

En tot cas, les domiciliacions bancàries retornades per causes alienes a l'administració podran ser deixades sense efecte.

Article 24. Deure de col·laboració amb l'administració.

1. Tota persona física o jurídica, pública o privada, així com les entitats previstes en l'article 35.4 de l'LGT, estan obligades a proporcionar a l'administració tributària tota classe de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb el compliment de les seues pròpies obligacions tributàries o deduïts de les seues relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones.

2. En particular, les persones o entitats dipositàries de diners en efectiu o en comptes, valors i altres béns pertanyents a deutors de l'administració municipal en període executiu, estan obligades a informar els òrgans de recaptació i a complir els requeriments que, en exercici de les funcions legals, s'efectuïn.

3. Tot obligat al pagament d'un deute haurà de manifestar, quan se li requereixi, béns i drets del seu patrimoni en quantia suficient per cobrir l'import del deute.

4. L'òrgan de recaptació sol·licitarà a l'Agència Estatal Tributària i a altres Administracions Públiques la cessió de dades de caràcter personal amb transcendència per a la gestió i recaptació dels tributs municipals, a l'empara del previst en l'article 8 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i 92 i de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

5. L'incompliment de l'obligació de prestar col·laboració, a què es refereix aquest article, podrà originar la imposició de sancions segons el que s'estableix en l'LGT i altres normes sobre procediment sancionador, incloses les disposicions d'aquesta ordenança, sens perjudici de la possible responsabilitat solidària que es pogués depurar per incompliment d'ordres d'embargament de comptes corrents o de sous i salaris.

 

CAPÍTOL V DE LES LIQUIDACIONS

Article 25. Pràctica de liquidacions.

1. Normes aplicables als procediments:

a) En els termes regulats en la present ordenança, i mitjançant aplicació de les respectives tarifes o quotes, es practicaran les liquidacions d'ingrés directe quan, no havent-se establert el règim d'autoliquidació, l'Ajuntament conegui de l'existència del fet imposable, pels conceptes tributaris i altres de dret públic, que motiven la seua generació.

b) Quan la utilització privativa del domini públic en comporti la destrucció o deterioració, el beneficiari, persona o entitat, estarà obligat, sens perjudici del preu públic o de la taxa que correspongués, al reintegrament del cost total de les respectives despeses de reconstrucció o reparació, i al dipòsit previ del seu import.

c) Les liquidacions a què es refereix el punt anterior seran practicades pel centre liquidador i fiscalitzades per la Intervenció.

d) L'aprovació de les liquidacions practicades en l'àmbit de la gestió dels ingressos de dret públic locals, realitzada per l'Ajuntament, és competència de l'Alcaldia, als efectes de la qual s'elaborarà una relació resum per conceptes tributaris, en la qual haurà de constar la presa de raó de la Intervenció.

e) La comptabilització del reconeixement de drets tendrà lloc una vegada hagi recaigut l'acord d'aprovació referit en el punt anterior.

2. En relació als tributs de cobrament periòdic es practicarà liquidació d'ingrés directe en aquests casos:

a) Quan per primera vegada hagin ocorregut els fets o actes que poden originar l'obligació de contribuir.

b) Quan l'Ajuntament conegui per primera vegada l'existència del fet imposable, a pesar d'haver-se meritat amb anterioritat el tribut i sens perjudici de les sancions que poguessin correspondre.

c) Quan s'hagin produït modificacions en els elements essencials del tribut diferents de les aprovades amb caràcter general en la Llei de pressupostos generals de l'Estat i de la variació de tipus impositius recollida en les ordenances fiscals.

d) Una vegada notificada l'alta en el corresponent padró, es notificaran col·lectivament les successives liquidacions mitjançant edictes.

3. Aquestes liquidacions es realitzaran sota el control dels tècnics competents del Servei de Gestió Tributària.

4. De conformitat amb el que es disposa per l'article 16 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, no es practicaran liquidacions de tributs municipals ni de sancions tributàries de les quals resultin deutes iguals o inferiors a 6 euros.

Article 26. Notificacions.

1. Les notificacions es practicaran segons el que s'estableix en els articles 109 a 112 de la Llei 58/2003, general tributària, i 40 a 46 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Les notificacions es practicaran preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l'interessat resulti obligat a rebre-les per aquesta via.

En tot cas, estaran obligats a rebre notificacions per mitjans electrònics de l'administració local, els següents subjectes:

a) Les persones jurídiques.

b) Les entitats sense personalitat jurídica.

c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzin amb les administracions públiques en exercici d'aquesta activitat professional. En tot cas, dins d'aquest col·lectiu s'entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.

d) Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l'administració.

No obstant l'anterior, es podran practicar les notificacions per mitjans no electrònics en els supòsits següents:

a) Quan la notificació es realitzi en ocasió de la compareixença espontània de l'interessat o el seu representant a les oficines d'assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment.

b) Quan per assegurar l'eficàcia de l'actuació administrativa resulti necessari practicar la notificació per lliurament directe d'un empleat públic de l'administració notificant.

Les persones físiques que no estiguin obligades a rebre notificacions electròniques podran decidir i comunicar, en qualsevol moment, que les notificacions successives es practiquin o deixin de practicar-se per mitjans electrònics. Aquesta comunicació es realitzarà mitjançant els models normalitzats que s'estableixin i es presentarà en la seu electrònica de l'Ajuntament o a les oficines de registre habilitades.

3. En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, la notificació es practicarà pel mitjà assenyalat a aquest efecte per aquell. Aquesta notificació serà electrònica en els casos en els quals existeixi obligació de relacionar-se d'aquesta manera amb l'administració.

Quan no fos possible realitzar la notificació d'acord amb l'assenyalat en la sol·licitud, es practicarà en qualsevol lloc adequat a tal fi, i per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l'interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat.

4. Amb independència del mitjà utilitzat, les notificacions seran vàlides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o accés per l'interessat o el seu representant, de les seues dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari d'aquesta.

L'acreditació de la notificació efectuada s'incorporarà a l'expedient.

5. El règim per a la pràctica de les notificacions a través de mitjans electrònics serà el previst en les normes administratives generals, amb les especialitats que s'estableixin legalment i reglamentàriament.

Les notificacions per mitjans electrònics es practicaran mitjançant compareixença en l'Adreça Electrònica Habilitada (DEH).

Als efectes previstos en aquest article, s'entén per compareixença en la seu electrònica l'accés per l'interessat o el seu representant degudament identificat al contingut de la notificació.

6. Les notificacions per mitjans electrònics s'entendran practicades en el moment en què es produeixi l'accés al seu contingut.

Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat expressament triada per l'interessat, s'entendrà rebutjada quan hagin transcorregut 10 dies naturals des de la seua posada a disposició sense que s'accedeixi al seu contingut.

S'entendrà complerta l'obligació a què es refereix l'article 40.4 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb la posada a la disposició de la notificació en la DEH.

7. L'administració local practicarà la notificació en suport paper en els casos previstos en la legislació de procediment administratiu comú, i podrà a tal fi emprar els mecanismes establerts en la legislació de serveis postals de correus, realitzar el lliurament emprant un empleat públic o per compareixença de l'interessat o el seu representant a les dependències de l'Ajuntament o en qualsevol altre lloc habilitat a aquest efecte.

La notificació mitjançant servei postal es realitzarà conforme estableixi la normativa vigent en cada moment.

8. En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, la notificació es practicarà al lloc assenyalat a aquest efecte per l'obligat tributari o el seu representant o, en defecte d'això, en el domicili fiscal de l'un o l'altre.

En els procediments iniciats d'ofici, la notificació podrà practicar-se al domicili fiscal de l'obligat tributari o el seu representant, al centre de treball, al lloc on es desenvolupi l'activitat econòmica o en qualsevol altre adequat a tal fi.

9. Quan la notificació es practiqui al domicili de l'interessat, si aquest no està present en el moment de lliurar-se la notificació, podrà fer-se'n càrrec qualsevol persona major de catorze anys que es trobi al domicili i faci constar la seua identitat.

Quan s'entregui la notificació, es farà constar en el justificant de recepció o justificant de la notificació la signatura del receptor, la seua identitat, si fos diferent de l'interessat, i la data en què va tenir lloc la recepció.

Quan no sigui possible efectuar la notificació a l'obligat tributari o al seu representant per causes no imputables a l'administració es faran constar en l'expedient les circumstàncies de l'intent de notificació. En concret, es deixarà constància expressa del rebuig de la notificació, que el destinatari està absent o que consta com a desconegut al seu domicili fiscal o al lloc designat a aquest efecte per realitzar la notificació:

a) Quan l'interessat o el seu representant rebutgin la notificació, es deixarà constància del rebuig en l'expedient i la notificació es donarà per practicada, i es continuarà l'expedient.

b) Quan l'interessat consti com a desconegut al seu domicili fiscal o al lloc designat a aquest efecte per realitzar la notificació, aquesta es farà per mitjà d'un anunci publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.

c) Quan l'interessat o el seu representant estiguin absents i ningú es faci càrrec de la notificació, es farà constar aquesta circumstància en el justificant de recepció, juntament amb el dia i l'hora en què es va intentar la notificació; es farà un segon intent, en dia i hora diferents a aquells en què va tenir lloc el primer intent. D'aquesta segona actuació haurà de quedar la deguda constància en la targeta de justificant de recepció que serà retornada a l'Ajuntament.

Transcorregut aquest termini, si no s'ha produït la notificació, es farà per mitjà d'un anunci publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.

10. Quan no sigui possible efectuar la notificació a l'interessat o al seu representant per causes no imputables a l'administració tributària i intentada almenys dues vegades al domicili fiscal, o al designat per l'interessat si es tracta d'un procediment iniciat a sol·licitud d'aquest, es faran constar en l'expedient les circumstàncies dels intents de notificació. Serà suficient un sol intent quan el destinatari consti com a desconegut en aquest domicili o lloc.

En aquest supòsit se citarà l'interessat o el seu representant per ser notificats per compareixença per mitjà d'anuncis que es publicaran, per una sola vegada per a cada interessat, en el Butlletí Oficial de l'Estat.

11. Transcorregut aquest termini sense comparèixer, la notificació s'entendrà produïda amb caràcter general legals l'endemà del venciment del termini assenyalat.

En tot cas, s'incorporarà a l'expedient la referència al Butlletí Oficial on es va publicar l'anunci.

12. Quan l'inici d'un procediment o qualsevol dels seus tràmits s'entenguin notificats per no haver comparegut l'obligat tributari o el seu representant, se'l tendrà per notificat de les successives actuacions i diligències d'aquest procediment, i es mantendrà el dret que li assisteix a comparèixer en qualsevol moment d'aquest. No obstant això, les liquidacions que es dictin en el procediment i els acords d'alienació dels béns embargats hauran de ser notificades conforme al que s'estableix en l'LGT.

13. Quan l'interessat fos notificat per diferents vies, es prendrà com a data de notificació la d'aquella que s'hagués produït en primer lloc.

 

CAPÍTOL VI  DEVOLUCIÓ D'INGRESSOS INDEGUTS

Article 27. Iniciació.

1. Amb caràcter general, el procediment s'iniciarà a instàncies de l'interessat, que haurà de fonamentar el seu dret i acompanyar el comprovant d'haver satisfet el deute, sens perjudici que també pugui iniciar-se d'ofici.

2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior, podrà acordar-se d'ofici la devolució en els supòsits següents:

a) Quan després d'haver-se satisfet una liquidació tributària, aquesta sigui anul·lada per qualsevol dels motius i procediments de revisió o correcció d'errors materials.

b) Quan s'hagi produït indubtable duplicitat de pagament.

c) Quan la quantitat pagada hagi estat superior a l'import a ingressar.

d) Quan s'hagin ingressat quantitats corresponents a deutes o sancions tributàries després d'haver transcorregut els terminis de prescripció.

e) Quan així vingui establert per norma tributària.

3. El termini màxim per  notificar la resolució expressa serà de 6 mesos des que es presenti la sol·licitud per l'interessat o des que se li notifiqui l'acord d'iniciació d'ofici del procediment.

Article 28. Tramitació de l'expedient.

1. Quan el dret a la devolució neixi a conseqüència de la resolució d'un recurs, o de l'anul·lació o revisió d'actes de liquidació, el reconeixement d'aquell dret correspondrà a l'òrgan que hi hagi resolt el recurs o reclamació.

Quan s'hagi declarat el dret a la devolució en la resolució d'una reclamació economicoadministrativa, en sentència o una altra resolució judicial o en qualsevol altre acord que anul·li o revisi liquidacions o altres actes administratius, l'administració tributària procedirà d'ofici a executar o complir les resolucions de recursos, reclamacions economicoadministratives, resolucions judicials, o el corresponent acord o resolució administrativa o el testimoniatge de la sentència o resolució judicial.

2. En els supòsits de l'apartat b), c) i d) del paràgraf 2 de l'article anterior, el reconeixement del dret a la devolució serà aprovat per la Presidència i el procediment a seguir per al reconeixement de tal dret serà l'establert en l'article 17 i següents del Reial decret 520/2005.

3. En virtut del que s'estableix en l'article 16 del Reial decret 520/2005, amb la devolució de l'ingrés indegut s'abonarà d'ofici les costes satisfetes quan l'ingrés s'hagi realitzat en el procediment de constrenyiment i l'interès de demora regulat en l'article 32.2 de l'LGT. L'interès de demora es reportarà des de la data en què s'hagués realitzat l'ingrés fins a la data en què s'ordeni el pagament de la devolució.

4. Una vegada reconegut el dret a la devolució, podrà procedir-se a la seua compensació a petició de l'obligat o d'ofici d'acord amb el procediment i terminis establerts en el RGR. En aquest cas, sobre l'import de la devolució que sigui objecte de compensació, l'interès de demora a favor de l'obligat tributari es meritarà des de la data en què es produeixi l'extinció del crèdit a conseqüència de la compensació.

5. Quan en l'execució de les devolucions s'hagués produït algun error material, de fet o aritmètic, l'entitat de crèdit retrocedirà, en el seu cas, l'import procedent a l'administració tributària, o bé s'exigirà directament al perceptor el seu reintegrament.

Article 29. Col·laboració d'una altra administració.

Quan la devolució que se sol·licita faci referència a un preu públic, taxa o ingrés de dret públic que sigui gestionat per una altra administració, caldrà acreditar que, amb anterioritat, no s'havia procedit a la devolució d'aquest; a aquest efecte, se sol·licitaran els antecedents necessaris.

Article 30. Devolució material.

1. Quan s'hagi satisfet el deute més d'una vegada i se sol·liciti la devolució de l'ingrés indegut, l'interessat podrà sol·licitar a la Tresoreria, el pagament de la quantitat indegudament ingressada, aportant els documents originals acreditatius del pagament.

2. Verificada la duplicitat de l'ingrés material, la Tresoreria autoritzarà la devolució.

3. El pagament material es realitzarà preferentment mitjançant transferència bancària; a tal fi l'interessat haurà d'indicar el codi de compte client d'una entitat financera.

 

TÍTOL II GESTIÓ TRIBUTÀRIA.

CAPÍTOL I  CONSIDERACIONS GENERALS.

Article 31. Funcions de la gestió tributària.

1. La gestió tributària consisteix en l'exercici de les funcions administratives dirigides a:

a) La recepció i tramitació de declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades i altres documents amb transcendència tributària.

b) La comprovació i realització de les devolucions previstes en la normativa tributària.

c) El reconeixement i la comprovació de la procedència dels beneficis fiscals d'acord amb la normativa reguladora del procediment corresponent.

d) La realització d'actuacions de control del compliment de l'obligació de presentar declaracions tributàries i d'altres obligacions formals.

e) La realització d'actuacions de verificació de dades.

f) La realització d'actuacions de comprovació de valors.

g) La realització d'actuacions de comprovació limitada.

h) La pràctica de liquidacions tributàries derivades de les actuacions de verificació i comprovació realitzades.

i) L'emissió de certificats tributaris.

j) L'elaboració i manteniment dels censos tributaris.

k) La informació i assistència tributària.

l) La realització de les altres actuacions d'aplicació dels tributs no integrades en les funcions d'inspecció i recaptació.

2. Les actuacions i l'exercici de les funcions a les quals es refereix l'apartat anterior es realitzaran d'acord amb el que s'estableix en l'LGT, amb les especialitats contemplades en la normativa tributària local i en aquesta ordenança.

Article 32. Formes d'iniciació.

La gestió tributària s'iniciarà:

— Per una autoliquidació, per una comunicació de dades o per qualsevol altra classe de declaració.

— Per una sol·licitud de l'obligat tributari.

— D'ofici per l'administració tributària.

 

CAPÍTOL II PROCEDIMIENTS DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA

Article 33. El procediment de devolució iniciat mitjançant autoliquidació, sol·licitud o comunicació de dades.

1. El procediment de devolució s'iniciarà mitjançant la presentació d'una autoliquidació de la qual resulti quantitat a retornar, mitjançant la presentació d'una sol·licitud de devolució o mitjançant la presentació d'una comunicació de dades.

2. Quan així ho assenyali la normativa tributària, el procediment de devolució s'iniciarà mitjançant la presentació d'una sol·licitud davant l'administració local; en el cas d'obligats tributaris que no tenguin obligació de presentar autoliquidació, mitjançant la presentació d'una comunicació de dades.

El termini per a practicar la devolució, d'acord amb el que es disposa en l'article 31 de l'LGT, començarà a comptar-se des de la presentació de la sol·licitud o des de la finalització del termini previst per a la presentació de la comunicació de dades.

3. Una vegada rebuda l'autoliquidació, sol·licitud o comunicació de dades s'examinarà la documentació presentada i se la contrastarà amb les dades i els antecedents que estiguin en el seu poder.

Si l'autoliquidació, sol·licitud o comunicació de dades és formalment correcta, es procedirà al reconeixement de la devolució sol·licitada pel Servei de Gestió Tributària.

Quan s'apreciï algun defecte formal en l'autoliquidació, sol·licitud o comunicació de dades, error aritmètic o possible discrepància en les dades o en la seua qualificació, o quan s'apreciïn circumstàncies que ho justifiquin, es podrà iniciar un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d'inspecció.

4. El procediment de devolució acabarà:

a) Per l'acord en el qual es reconegui la devolució sol·licitada, que s'entendrà notificat per la recepció de la transferència bancària corresponent.

Quan la devolució reconeguda sigui objecte de retenció cautelar total o parcial haurà de notificar-se l'adopció de la mesura cautelar juntament amb l'acord de devolució.

De la mateixa manera, quan en la tramitació d'una devolució d'ingressos indeguts resulti que el seu subjecte beneficiari manté deutes en executiva, l'import de la devolució podrà ser objecte de compensació o embargament, i s'haurà de notificar-se a l'interessat.

El reconeixement de la devolució sol·licitada no impedirà la posterior com-provació de l'obligació tributària mitjançant els procediments de com-provació o recerca.

b) Per caducitat.

c) Per l'inici d'un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d'inspecció. En aquest cas, el procediment de devolució acabarà amb la notificació de l'inici del corresponent procediment, que serà efectuada per l'òrgan competent en cada cas.

En tot cas es mantendrà l'obligació de satisfer l'interès de demora sobre la devolució que finalment es pugui practicar, d'acord amb el que es disposa en l'article 31 de l'LGT.

Article 34. El procediment iniciat mitjançant declaració.

1. L'Ajuntament, com a administració gestora, establirà els circuits per a conèixer de l'existència de fets imposables que originin la meritació dels tributs.

Amb aquesta finalitat, es recaptarà informació de notaris, registradors de la propietat, oficines liquidadores de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i dels diferents serveis del propi Ajuntament; tot això a fi de conèixer les transmissions de domini i la realització d'obres o altres fets imposables que originin el naixement de l'obligació tributària.

2. En els tributs en què així s'estableixi, la gestió s'iniciarà mitjançant la presentació d'una declaració per l'obligat tributari. A aquest efecte, la hisenda local podrà utilitzar les dades consignades per l'obligat tributari en la seua declaració o qualsevol altre que estigui en el seu poder, podrà requerir l'obligat que aclareixi les dades consignades en la seua declaració o en presenti justificant i podrà realitzar actuacions de comprovació de valors.

3. Realitzades les actuacions de qualificació i quantificació oportunes, es notificarà, sense més tràmit, la liquidació que sigui procedent.

Article 35. El procediment per al reconeixement de beneficis fiscals de caràcter pregat.

1. El procediment per al reconeixement de beneficis fiscals s'iniciarà a instàncies de l'obligat tributari, mitjançant sol·licitud dirigida a l'Alcaldia per a la seua concessió, i s'acompanyarà dels documents i justificants exigibles, i dels que l'obligat tributari consideri convenients.

2. El termini màxim per notificar la resolució del procediment serà el que estableixi la normativa reguladora del benefici fiscal i, en defecte d'això, serà de 6 mesos. Transcorregut el termini per resoldre sense que s'hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud podrà entendre's desestimada, llevat que la normativa aplicable estableixi una altra cosa.

3. El reconeixement dels beneficis fiscals tendrà efecte des del moment que estableixi la normativa aplicable o, en defecte d'això, des del moment de la seua concessió.

Amb caràcter general, la concessió de beneficis fiscals no tendrà caràcter retroactiu; per això, en cas de concedir-se, els seus efectes començaran a operar des del moment en què per primera vegada tengui lloc la meritació del tribut amb posterioritat a la sol·licitud del benefici fiscal.

No obstant això, quan el termini de presentació de la sol·licitud del benefici fiscal contemplat expressament en l'ordenança fiscal reguladora del tribut sigui posterior a la seua  meritació i anterior al fet que la liquidació hagi quedat consentida i ferma, es podran aplicar els beneficis fiscals en el propi exercici de la sol·licitud si a la data de meritació concorren els requisits acreditatius.

El reconeixement de beneficis fiscals serà provisional quan estigui condicionat al compliment de condicions futures o a l'efectiva concurrència de determinats requisits no comprovats en l'expedient. La seua aplicació estarà condicionada a la concurrència en tot moment de les condicions i requisits previstos en la normativa aplicable.

4. Excepte disposició expressa en contra, una vegada concedit un benefici fiscal no caldrà reiterar la sol·licitud per a la seua aplicació en períodes futurs, llevat que es modifiquin les circumstàncies que en varen justificar la seua concessió o la normativa aplicable.

Els obligats tributaris hauran de comunicar qualsevol modificació rellevant de les condicions o requisits exigibles per a l'aplicació del benefici fiscal.

 

CAPÍTOL III TRIBUTS DE VENCIMENT PERIÒDIC

Article 36. Impost sobre béns immobles

1. El padró fiscal de l'impost sobre béns immobles l'elaborarà la Gerència Territorial del Cadastre de Balears a partir del padró de l'exercici anterior, al qual s'incorporaran les alteracions d'ordre físic, econòmic i jurídic aprovades pel Cadastre i totes aquelles altres que siguin conseqüència de fets o actes coneguts per aquest Cadastre o l'Ajuntament o, si escau, en els termes convenguts amb el Cadastre.

2. Les variacions d'ordre físic, econòmic o jurídic que es produeixin en els béns gravats tendran efectivitat des del dia primer de l'any següent, i poden incorporar-se en el padró corresponent a aquest període si no s'ha produït modificació de la base imposable.

3. Els subjectes passius estan obligats presentar declaracions d'alta, baixa o variació per les alteracions dels béns que tenguin transcendència per a la liquidació de l'impost.

4. En aquests supòsits, l'Ajuntament comunicarà la modificació a la Gerència Territorial del Cadastre i, si escau, practicarà la corresponent liquidació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua).

5. Així mateix, quan l'Ajuntament tengui coneixement de les dominicals inscrites en el Registre de la Propietat, actualitzarà el padró d'IBI que gestiona i comunicarà les corresponents variacions a la Gerència Territorial del Cadastre.

6. Es facilitarà pel mitjà més ràpid als notaris, registradors de la propietat i als qui al·leguin un interès legítim, pel mitjà més àgil i eficaç possible, certificació dels deutes pendents per IBI, corresponents al bé que es desitja transmetre, tot això amb vista a informar sobre l'abast de la responsabilitat dimanant del que es preveu en l'article 4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora d'hisendes locals.

7. La comunicació del notari o del registrador de la propietat servirà per a canviar la titularitat en el padró de l'IBI i per a liquidar l'Impost sobre Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

8. L'Ajuntament disposa d'un punt d'informació cadastral per a l'expedició dels certificats i altres documents conforme a l'article 72 del Reial decret 417/2006, de 7 d'abril, pel qual es desenvolupa el text refós de la Llei del cadastre immobiliari, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març dels béns immobles que estiguin situats en aquest Municipi.

Article 37. Impostos sobre vehicles de tracció mecànica.

1. El padró fiscal de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica el formarà aquest Ajuntament a partir del padró de l'any anterior, incorporant les altes i la resta de les modificacions (transferències, canvis de domicili i baixes) formalitzades en l'exercici immediatament anterior.

2. Serà subjecte passiu de l'impost la persona física o jurídica que figuri com a titular del vehicle en el Registre Oficial de Vehicles de la Direcció General de Trànsit.

3. A l'efecte de determinar les tarifes a què es refereix l'article 95 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, es consideraran les dades que figuren en la fitxa tècnica del vehicle. Es considerarà potència fiscal del vehicle la resultant d'aplicar la fórmula que, si escau, estableixi el Reglament general de vehicles.

4. Per determinar la quota de l'impost que constarà en el padró, s'aplicarà el coeficient d'increment aprovat en l'ordenança fiscal de l'Ajuntament corresponent sobre les tarifes de l'article 95 del Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que podrà ser diferent per a les diverses classes i trams de vehicles.

5. El concepte de les diverses classes de vehicles i les regles d'aplicació de les tarifes serà el que determini amb caràcter general l'administració de l'Estat conforme al que es disposa en l'annex II del Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general de vehicles. En defecte d'això, pel que respecta a les classes de vehicles, s'estarà al que disposa el Codi de circulació o en el Reglament general de vehicles, tenint en compte, a més les regles que sobre aquest tema recullen les Ordenances fiscals de l'Ajuntament.

6. No caldrà procedir a la notificació individualitzada de les modificacions originades per variació de coeficient d'increment, o del quadre de tarifes, ja que aquestes procedeixen d'una Llei estatal de general i obligatòria aplicació i de l'ordenança fiscal reglamentàriament tramitada.

7. En els supòsits de baixa -definitiva o temporal- anotada en el Registre de Trànsit, es procedirà a l'exclusió del vehicle del padró de l'impost de l'exercici següent.

8. Quan es tracti de baixa definitiva o baixa temporal per sostracció del vehicle, es procedirà al prorrateig de la quota de l'impost; la quantia a satisfer serà la corresponent als trimestres naturals transcorreguts des de l'inici de l'exercici, inclòs aquell en què es formalitza la baixa.

9. En els supòsits de primeres adquisicions de vehicles l'impost s'exigirà en règim d'autoliquidació. Igualment, s'exigirà l'impost en aquest règim en el supòsit de rehabilitació d'un vehicle quan aquesta es realitzi en exercicis posteriors al de tramitació de la baixa corresponent. L'ingrés es podrà efectuar en les oficines de Recaptació de l'Ajuntament.

10. L'imprès per presentar l'autoliquidació es facilitarà a les oficines de Recaptació de l'Ajuntament.

​​​​​​​Article 38. Impost sobre activitats econòmiques (IAE).

1. La formació de la matrícula de l'impost, la qualificació de les activitats econòmiques, l'assenyalament de les quotes corresponents i, en general, la gestió censal del tribut es durà a terme per l'administració tributària de l'Estat.

2. La notificació d'aquests actes, si escau, serà practicada per l'Ajuntament, juntament amb la notificació de les liquidacions conduents a la determinació dels deutes tributaris.

3. La liquidació i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària d'aquest impost, es durà a terme per l'Ajuntament.

El coneixement de les reclamacions que s'interposin contra els actes de gestió censal per l'Administració Central de l'Estat, correspondrà als tribunals economicoadministratius de l'Estat.

4. Les variacions en la quota tributària originades pels canvis en l'aplicació del coeficient de ponderació o per la modificació del coeficient de situació prevists en els articles 86 i 87 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de l'LRHL, o per la variació en les tarifes de l'impost aprovades per la Llei de pressupostos generals de l'Estat, no necessitaran notificació individualitzada, ja que procedeixen de normes d'aplicació general i obligatòria en el seu àmbit territorial.

Article 39. Taxes.

1. Els padrons els elaborarà l'Ajuntament a partir del padró del exercici anterior, incorporant les modificacions derivades de la variació de tarifes aprovades en l'ordenança fiscal municipal corresponent i també altres incidències que no constitueixin alteració dels elements essencials determinants del deute tributari i que siguin conegudes per l'Ajuntament.

2. Les variacions esmentades en el punt anterior no necessiten notificació individualitzada.

Article 40. Aprovació de padrons.

1. Els padrons s'elaboraran al Departament d'Informàtica d'aquest Ajuntament i seran verificats pels tècnics del Servei de Gestió Tributària.

2. L'aprovació dels padrons és competència de l'Alcaldia.

Article 41. Calendari fiscal.

Els períodes de pagament dels tributs de venciment periòdic i notificació col·lectiva d'aquest Ajuntament seran aprovats mitjançant resolució de l'Alcaldia i publicats en el BOIB i el tauler d'edictes d'aquest Ajuntament i, si escau, en premsa local.

Article 42. Exposició pública de padrons.

1- El termini d'exposició pública dels padrons serà d'un mes, a comptar des de l'endemà de la seua publicació en el BOIB i el tauler d'edictes d'aquest Ajuntament a l'efecte de reclamacions.

2- Les variacions de les quotes i altres elements tributaris originats per l'aplicació de modificacions introduïdes en la llei i les ordenances fiscals reguladores dels tributs, o resultants de les declaracions de variació reglamentàries que hagi de presentar el subjecte passiu, seran notificades col·lectivament, a l'empara del que preveu l'article 102.3 de l'LGT.

3- Contra l'exposició pública dels padrons, i de les liquidacions que incorporin, es podrà interposar recurs de reposició davant l'Alcaldia, previ al contenciós administratiu, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de finalització del període d'exposició pública dels corresponents padrons.

Article 43. Liquidacions d'ingrés directe.

1. En relació als tributs de cobrament periòdic es practicarà liquidació d'ingrés directe en els casos següents:

Quan per primera vegada hagin ocorregut els fets o actes que puguin originar l'obligació de contribuir.

Quan l'Ajuntament tengui coneixement per primera vegada de l'existència del fet imposable, a pesar d'haver-se reportat amb anterioritat el tribut i sens perjudici de les sancions que poguessin correspondre.

Quan s'hagin produït modificacions en els elements essencials del tribut diferents de les aprovades amb caràcter general en la Llei de pressupostos generals de l'Estat i de la variació de tipus impositius recollides en les Ordenances fiscals.

2. Quant a l'aprovació i notificació de les liquidacions a què es refereix aquest article, serà aplicable el règim general regulat en el capítol següent.

3. Una vegada notificada l'alta en el padró corresponent, es notificaran col·lectivament les successives liquidacions mitjançant edictes.

 

CAPÍTOL IV  TRIBUTS DE VENCIMENT NO PERIÒDIC

Article 44. Pràctica de liquidacions.

1. En els termes regulats en les ordenances fiscals municipals, i mitjançant aplicació dels respectius tipus impositius, es practicaran liquidacions d'ingrés directe quan, no havent-se establert l'autoliquidació, l'Ajuntament tengui coneixement de l'existència del fet imposable dels tributs següents:

a. Impost sobre increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.

b. Impost sobre vehicles de tracció mecànica.

c. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

d. Contribucions especials.

e. Taxes, en els supòsits de primera o única sol·licitud de serveis.

f. Taxes, en els supòsits de primera o única utilització privativa o aprofitament especial del domini públic.

2. Les liquidacions a què es refereix el punt anterior les practicarà l'Ajuntament.

3. Aquestes liquidacions es realitzaran sota la supervisió del Servei de Gestió Tributària.

4. En aplicació de l'article 16 de la Llei 47/2003, general pressupostària, el tresorer/a podrà proposar a l'òrgan competent l'anul·lació i baixa en comptabilitat, en període executiu, de totes aquelles liquidacions la quota liquidada de les quals resulti inferior a 6 euros, per considerar-se insuficient per a la cobertura del cost que la seua exacció i recaptació representen.

5. L'Ajuntament podrà dictar liquidacions provisionals d'ofici quan els elements de prova que existeixin a les dependències o a l'Ajuntament, posin de manifest la realització del fet imposable o la existència d'elements tributaris diferents als declarats.

Article 45. Presentació de declaracions.

1. L'Ajuntament, com a administració gestora, establirà els mitjans adequats per conèixer l'existència de fets imposables que originin la meritació dels tributs referits en l'article anterior.

Amb aquesta finalitat, es recaptarà informació de notaris, registradors de la propietat, oficines liquidadores de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'Ajuntament; tot això amb vista a conèixer les transmissions de domini realitzades.

2. Sens perjudici del que es preveu en el punt anterior, els subjectes passius estan obligats a presentar les declaracions previstes legalment. Constitueix infracció tributària l'incompliment d'aquesta obligació, en els termes previstos en l'article 192 de l'LGT.

Quan les declaracions presentades fora de termini, de manera incompleta o incorrecta, siguin documents necessaris per a la pràctica de liquidacions de tributs que no s'exigeixen per autoliquidació, l'incompliment de l'obligació de declarar constitueix infracció tributària.

3. En concret, pel que fa a l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, estan obligats a declarar les persones i en els terminis que a continuació s'indiquen:

a) En les transmissions inter vivos, el transmitent i l'adquirent, en el termini de 30 dies hàbils comptats des de la transmissió.

b) En les transmissions per causa de mort, l'adquirent en el termini de 6 mesos, prorrogables fins a un any a sol·licitud de l'obligat.

3. En concret, pel que fa a l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, estan obligats a declarar les persones i en els terminis que a continuació s'indiquen:

a) En les transmissions intervius el transmitent i l'adquirent, en el termini de 30 dies hàbils comptats des de la transmissió.

b) En les transmissions per causa de mort, l'adquirent en el termini de 6 mesos, prorrogables fins a un any a sol·licitud de l'obligat.

Si la presentació de la declaració a la qual es refereix l'apartat anterior s'efectua fora de termini, l'Ajuntament podrà practicar les liquidacions corresponents amb els recàrrecs legals exigibles.

En les transmissions per causa de mort, quan no es disposi de l'escriptura d'acceptació d'herència, dins del termini de presentació de la declaració, haurà d'aportar-se:

— Declaració signada pels hereus identificant els immobles objecte de transmissió.

— Còpia dels títols de propietat.

— Certificat de defunció.

— Còpia de certificació d'actes d'última voluntat.

— Còpia del testament, si es va atorgar.

La sol·licitud de pròrroga prevista en l'apartat b) d'aquest article haurà de presentar-se abans de finalitzar el termini de 6 mesos de la data de la defunció del difunt acompanyada de la documentació prevista en el paràgraf anterior i s'entendrà concedida tàcitament si es presenta en termini amb la documentació assenyalada.

Finalitzat el termini de pròrroga sense presentació de declaració, es procedirà a la liquidació amb les dades que consten, sens perjudici de les sancions tributàries que poguessin correspondre.

Si l'Ajuntament verifica l'incompliment de les obligacions relacionades en els punts anteriors, podrà imposar una sanció tributària.

 

TÍTOL III RECAPTACIÓ

CAPÍTOL I NORMES D'ORGANITZACIÓ

Article 46. Òrgans de recaptació.

1. La gestió recaptatòria dels crèdits tributaris i qualssevol altres de dret públic la duran a terme els òrgans i personal adscrits al servei de recaptació per a l'exercici propi de les seues competències i funcions, segons el que es preveu en les seues normes reguladores.

2. Sens perjudici de la regulació global d'atribució de competències en el text esmentat, en els articles següents d'aquest capítol es descriuran els òrgans que han de dur a terme les actuacions de major interès per a tercers.

Article 47. Sistema de recaptació.

1. La recaptació de tributs i d'altres ingressos de dret públic municipals es realitzarà en període voluntari pels òrgans de recaptació d'aquesta entitat local que tenguin al seu càrrec la gestió dels recursos, a través d'entitats col·laboradores en cas de domiciliació de pagaments o a través d'una o diverses entitats de dipòsit amb les quals s'acordi la prestació del servei.

2. Els terminis seran els establerts en els números 2 i 3 de l'article 62 de l'LGT.

3. Els deutes no satisfets en els períodes esmentats s'exigiran en via de constrenyiment, computant-se, si escau, com a pagaments a compte les quantitats pagades fora de termini.

4. A fi de possibilitar el pagament es remetrà al subjecte passiu un document vàlid i suficient per permetre l'ingrés en entitats col·laboradores.

Aquest document de pagament contendrà els requisits exigits reglamentàriament per a la notificació i complirà la seua funció, per la qual cosa serà entregat amb justificant de recepció sempre que l'efectivitat de la notificació així ho exigeixi.

5. En període voluntari de recaptació, els tributs de cobrament periòdic per rebut, una vegada notificada la liquidació d'alta, no requeriran la notificació dels successius venciments, de manera que podran notificar-se col·lectivament les successives liquidacions mitjançant edictes que així ho adverteixin.

Si el contribuent no rep tals documents, podrà obtenir-ne un duplicat mitjançant la seua compareixença a les oficines de recaptació o mitjançant els procediments telemàtics. La falta de recepció del document de pagament no allibera el contribuent del compliment de la seua obligació dins del període voluntari.

Als contribuents que haguessin facilitat el seu correu electrònic a la recaptació municipal, se'ls podrà enviar durant el període voluntari de pagament dels tributs de notificació col·lectiva i periòdica, un correu electrònic amb els documents de pagament per a l'ingrés dels tributs a les entitats bancàries col·laboradores.

6. Es podran realitzar per mitjans electrònics aquells tràmits tributaris que es trobin disponibles a la seu electrònica, prèvia identificació del sol·licitant mitjançant la utilització de signatura electrònica o un altre mitjà que s'habiliti. Aquells tràmits en els quals no sigui necessària l'acreditació del sol·licitant podran iniciar-se mitjançant l'emplenament d'un formulari web. A la seu electrònica també estaran disponibles els models i formularis normalitzats, que podran ser emplenats i descarregats per a la sol·licitud de tràmits i declaracions tributàries.

7. Abans d'iniciar-se el període executiu, el Departament de Recaptació proposarà la data en què s'acumularan tots els valors que fins a aquesta data hagin estat donats de baixa i els que hagin estat declarats crèdits incobrables.

8. En el cas de quotes ordinàries d'urbanització i de conservació la recaptació voluntària de la qual hagi estat delegada a l'Ajuntament, la notificació de la liquidació aprovada per l'ens urbanístic es practicarà per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció.

Si no es rebessin tals documents, el contribuent pot acudir a l'oficina de Recaptació, on s'expedirà el duplicat corresponent.

Article 48. Entitats col·laboradores.

1. Són col·laboradores en la recaptació les entitats de dipòsit autoritzades per a exercir aquesta col·laboració.

2. Les funcions a realitzar per les entitats de dipòsit col·laboradores de la recaptació són les següents:

a) Recepció i custòdia de fons, lliurats per part de qualsevol persona, com a mitjà de pagament dels crèdits municipals, sempre que s'aporti el document expedit per l'Ajuntament i el pagament tengui lloc en les dates reglamentades.

b) Les entitats bancàries situaran en comptes restringits dels quals sigui titular l'Ajuntament els fons procedents de la recaptació.

c) Enregistrament puntual de les dades que permetin identificar el crèdit tributari satisfet i la data de pagament. Transmissió diària pel mitjà informàtic convingut de les dades relatives a la recaptació efectuada en les diferents sucursals de l'entitat bancària durant aquell dia.

d) Transferència dels fons recaptats en les dates establertes en els convenis signats en desenvolupament de les normes reguladores de la col·laboració per part de les entitats de dipòsit.

3. De conformitat amb el que es preveu en el Reglament general de recaptació, la col·laboració per part de les entitats de dipòsit serà gratuïta.

4. Les entitats col·laboradores de la recaptació hauran d'ajustar estrictament les seues actuacions a les directrius contengudes en l'acord d'autorització, en el qual necessàriament haurà de contemplar-se l'exigència de responsabilitat per al supòsit d'incompliment d'aquestes normes.

5. Les entitats de dipòsit i altres col·laboradores en cap cas tendran el caràcter d'òrgans de recaptació municipal i respondran davant l'Ajuntament de les irregularitats en què poguessin incórrer en l'acompliment de les seues funcions.

 

CAPÍTOL II  PARTICULARITATS DE LA RECAPTACIÓ VOLUNTÀRIA

Article 49. Anunci de cobrança.

1. L'anunci del calendari fiscal regulat en l'article 41 d'aquesta ordenança podrà complir, a més de la funció de donar a conèixer l'exposició pública de padrons, la funció de publicar l'anunci de cobrança a què es refereix l'article 24 del RGR.

2. Perquè es compleixi tal finalitat hauran de constar també les dades següents:

a) Mitjans de pagament.

b) Llocs de pagament.

c) Advertiment que, transcorreguts els terminis assenyalats com a períodes de pagament voluntari, els deutes seran exigits pel procediment de constrenyiment i reportaran el recàrrec de constrenyiment, interessos de demora i les costes que es produeixin.

Article 50. Períodes de recaptació.

1. Els terminis d'ingrés en període voluntari dels deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva, tant per a tributs com per a preus públics, seran els determinats per l'Ajuntament en el calendari de cobrança, que serà publicat en el BOIB i exposat en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, premsa local i altres llocs establerts a aquest efecte.

2. Del calendari de cobrança s'informarà pels mitjans que en aquest Ajuntament es considerin més adequats; a aquest efecte, els serveis corresponents proposaran la via millor per obtenir una divulgació general del calendari.

3. En tot cas, el contribuent pot consultar els períodes de cobrança per internet o bé sol·licitar informació, personal o telefònicament a l'Ajuntament. Els períodes de cobrament en voluntària no podran ser inferiors a dos mesos naturals.

4. El termini d'ingrés en període voluntari dels deutes per liquidacions serà el que consti en el document de notificació dirigit al subjecte passiu, sense que pugui ser inferior al període establert en l'article 62.2 de la vigent LGT i que és el següent:

a) Per als deutes notificats entre els dies 1 i 15 del mes, des de la data de la notificació fins al dia 20 del mes següent o l'immediat hàbil posterior.

b) Per als deutes notificats entre els dies 16 i últim del mes, des de la data de notificació fins al dia 5 del segon mes posterior, o l'immediat hàbil següent.

5. Els deutes per conceptes diferents als regulats en els punts anteriors, hauran de pagar-se en els terminis que determinin les normes aplicables a tals deutes. En cas de no determinació de terminis, s'aplicarà el que es disposa en aquest article.

6. Els deutes no satisfets en els períodes citats s'exigiran en via de constrenyiment, i es computaran, si escau, com a pagaments a compte les quantitats satisfetes fora de termini.

Article 51. Desenvolupament del cobrament en període voluntari.

1. Els mitjans de pagament admissibles són els previstos en l'article 23 d'aquesta ordenança.

2. El deutor de diversos deutes podrà, en realitzar el pagament en període voluntari, imputar-lo als que lliurement determini.

En tot cas, a qui pagui un deute se li lliurarà un justificant del pagament realitzat, conforme a l'article 41 del RGR.

Article 52. Conclusió del període voluntari.

1. Conclòs el període voluntari de cobrament, es relacionaran els rebuts i liquidacions que no s'hagin satisfet.

2. La relació de deutes no satisfets i que no estiguin afectes per incidències de suspensió, ajornament, fraccionament de pagament o anul·lació, servirà de fonament per a l'expedició de la provisió de constrenyiment.

 

CAPÍTOL III  PARTICULARITATS DE LA RECAPTACIÓ EXECUTIVA

Article 53. Inici del procediment de constrenyiment.

1. El període executiu s'inicia l'endemà del venciment del termini d'ingrés en període voluntari. El procediment de constrenyiment s'inicia una vegada notificada la corresponent provisió de constrenyiment.

2. El procediment tendrà caràcter exclusivament administratiu i se substanciarà segons el que es disposa en els articles 70 i següents del RGR, i constitueixen els articles següents manifestació de la potestat d'autoorganització de la Recaptació Municipal.

Article 54. Terminis d'ingrés.

1. Els deutes constrets es pagaran en els següents terminis:

a) Les notificades entre els dies 1 i 15 de cada mes, fins al dia 20 d'aquest mes o l'immediat hàbil posterior.

b) Les notificades entre els dies 16 i últim de cada mes, fins al dia 5 del mes següent o l'immediat hàbil posterior.

2. Quan els deutes es paguin en aquests terminis, no es liquidarà interès de demora.

3. Una vegada transcorreguts els terminis del punt 1, si existissin diversos deutes d'un mateix deutor s'acumularan i en el supòsit de realitzar-se un pagament que no en cobreixi la totalitat, s'aplicarà als deutes més antics, determinant-se l'antiguitat en funció de la data de venciment del període voluntari.

Article 55. Providència de constrenyiment.

1. La providència de constrenyiment, dictada pel tresorer/a, és títol executiu i despatxa l'execució contra el patrimoni del deutor.

2. La providència de constrenyiment podrà ser impugnada mitjançant el corresponent recurs de reposició davant el tresorer/a, pels motius següents:

a. Extinció total del deute o prescripció del dret a exigir el pagament.

b. Sol·licitud d'ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari i altres causes de suspensió del procediment de recaptació.

c. Falta de notificació de la liquidació.

d. Error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment que impedeixi la identificació del deutor o del deute constret.

3. Si, una vegada iniciada la via de constrenyiment, el corresponent títol executiu tengués defectes, errors o omissions, especialment en el NIF, de manera que no es pogués identificar per complet el deutor (article 70.2.a del RGR), l'oficina recaptatòria realitzarà les gestions oportunes tendents a rectificar tals defectes o omissions, recaptant informació de l'AEAT o dels padrons municipals.

4. El procediment de constrenyiment se suspendrà automàticament, sense necessitat de presentar garantia, quan l'interessat demostri que s'ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, així com quan es demostri que el deute ha estat ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspès, o resulta prescrit.

5. Contra la desestimació del recurs de reposició els interessats podran interposar directament recurs contenciós administratiu en el termini de 2 mesos, si la resolució fos expressa, i de 6 mesos, si fos tàcita, a comptar des de l'endemà del dia en què es produeixi l'acte presumpte.

Article 56. Recàrrec del període executiu.

1. Els recàrrecs del període executiu es reporten amb l'inici d'aquest període, d'acord amb el que s'estableix en l'article 161 de l'LGT.

Els recàrrecs del període executiu són de tres tipus: el recàrrec executiu, el recàrrec de constrenyiment reduït i el recàrrec de constrenyiment ordinari.

Aquests recàrrecs són incompatibles entre si i es calculen sobre la totalitat del deute no ingressat en període voluntari.

2. El recàrrec executiu serà del 5% i s'aplicarà quan se satisfaci la totalitat del deute no ingressat en període voluntari abans de la notificació de la provisió de constrenyiment.

3. El recàrrec de constrenyiment reduït serà del 10% i s'aplicarà quan se satisfaci la totalitat del deute no ingressat en període voluntari i el propi recàrrec abans de la finalització del termini previst en l'article 62.5 de l'LGT vigent.

4. El recàrrec de constrenyiment ordinari serà del 20% i s'aplicarà quan no concorrin els supòsits dels apartats anteriors. Únicament aquest recàrrec és compatible amb els interessos de demora reportats des de l'inici del període executiu.

Article 57. Interessos de demora.

1. Les quantitats degudes produiran interessos de demora des de l'endemà del venciment del deute en període voluntari fins a la data del seu ingrés, segons el que es disposa en l'article 28.5 de l'LGT.

2. La base sobre la qual s'aplicarà el tipus d'interès no inclourà el recàrrec de constrenyiment.

3. El tipus d'interès es fixarà d'acord amb el que s'estableix en els articles 26.6 de l'LGT i 36 de la Llei general pressupostària, segons es tracti de deutes tributaris o no tributàries, respectivament.

4. La liquidació dels interessos de demora es realitza en el moment del pagament del deute i, amb caràcter general, es cobraran juntament amb el principal.

5. Quan sense que hi hagi suspensió, ajornament o fraccionament, un deute se satisfaci abans que transcorrin els terminis d'ingrés dels deutes constrets establerts per l'article 62.5 de l'LGT no s'exigiran interessos de demora.

Article 58. Acord d'alienació.

El tresorer/a adoptarà l'acord d'alienació mitjançant subhasta dels béns embargats que estimi suficients per cobrir el dèbit perseguit i les costes del procediment.

Article 59. Anunci i mesa de subhasta.

1. Les subhastes s'anunciaran mitjançant la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado i s'obriran transcorregudes almenys 24 hores des de la publicació de l'anunci.

La inserció d'anuncis en el Portal de Subhastes del Boletín Oficial del Estado està subjecta al pagament de la corresponent taxa, ja que no hi ha exempció quan és possible la repercussió als particulars. Per tant, la taxa serà considerada costes de l'expedient i exigible a l'obligat al pagament.

A més, es podrà realitzar el corresponent anunci mitjançant publicació en:

— En el tauler d'edictes de l'Ajuntament.

— En la seu electrònica

— En mitjans de comunicació, en publicacions especialitzades i en qualsevol altre mitjà que es consideri adequat a aquest efecte.

2. El dipòsit previ del cinc per cent exigit per l'article 101.4 c) del RGR, haurà de constituir-se a través de càrrec en compte a favor del Tresor Públic en el compte de dipòsits de l'Agència Tributària amb les formalitats, tant per al dipòsit com per a una possible devolució, que s'especifiquen en el Portal de Subhastes del BOE.

3. En els procediments d'alienació seguits a l'Ajuntament no es pot intervenir en qualitat de cedir a tercer, excepte en el cas en el qual la participació en la subhasta es dugui a terme en virtut de la col·laboració social a la qual es refereix l'article 100.5 del RGR. En aquest cas, el licitador, en el moment de la seva acreditació, podrà manifestar que en el cas de resultar adjudicatari es reserva el dret a cedir aquesta rematada a un tercer perquè el document públic de venda pugui atorgar-se directament a favor del cessionari.

4. De conformitat amb el preceptuat per l'article 103.ter del Reglament general de recaptació, la Mesa de Subhasta estarà composta pel president/a, el secretari/ària i un o dos vocals.

Articles 60. Trams de licitació.

El valor de les licitacions, segons el tipus establert, i en el cas que es desitgi incrementar, serà d'acord amb l'escala següent:

Tipus subhasta (euros)	Increment de les licitacions (euros)
Fins a 6.000 €	100 €
De 6.001,01 € fins a 30.000 €	300 €
De 30.000,01 € en endavant	1000 €

 

CAPÍTOL IV  AJORNAMENTS I FRACCIONAMENT

Article 61. Ajornaments i fraccionaments.

La tramitació dels ajornaments i fraccionaments de pagament se sotmetrà al que es disposa en els articles 65 i 82 de l'LGT i 44 a 54 del RGR.

En el que no preveu la normativa anterior, seran aplicable les regles que es detallen en els articles següents.

No seran fraccionables o ajornables els deutes per sancions de trànsit en el període de pagament amb reducció.

Article 62. Sol·licitud.

1. Quan la situació economicofinancera dels obligats al pagament, discrecionalment apreciada per l'administració, els impedeixi transitòriament el compliment de les seues obligacions amb la Hisenda Municipal, podrà sol·licitar-se l'ajornament o fraccionament de pagament dels deutes, amb la presentació de la corresponent sol·licitud en els termes i amb els requisits regulats en el Reglament general de recaptació.

Per a això, el contribuent aportarà còpia completa de l'última declaració de l'IRPF presentada o certificat de la no obligatorietat de presentar-la o autorització en la sol·licitud perquè l'Ajuntament pugui sol·licitar dades relatives al seu nivell de renda, sobre la base del Conveni de col·laboració signat amb la AEAT, així com qualsevol altra documentació que estimi convenient per acreditar la seua situació (nòmines, pensions, etc.). En el cas de persones jurídiques, còpia de l'última declaració de l'impost de societats presentada, així com qualsevol altra documentació que estimi rellevant als efectes citats.

2. La sol·licitud d'ajornament o fraccionament contendrà necessàriament la garantia que s'ofereix, conforme al que es disposa en l'article 82 de l'LGT o, si escau, la impossibilitat de constituir-la.

3. Les sol·licituds d'ajornament o fraccionament, a les quals s'acompanyarà la documentació recollida en l'apartat 3 de l'article 46 del RGR, es presentaran dins dels terminis següents:

a) Deutes que es trobin en període voluntari, durant el termini d'aquest.

b) Deutes que es trobin en període executiu, en qualsevol moment anterior a l'acord d'alienació dels béns embargats.

4. El procediment, en cas de concessió del fraccionament o ajornament, serà:

a) Si la sol·licitud es presenta en període voluntari d'ingrés, el fracciona-ment/ajornament es concedirà per l'import del principal més els interessos que siguin procedent, sobre el deute fraccionat o ajornat.

b) Si la sol·licitud es presenta en període executiu abans que es dicti la provisió de constrenyiment, es podrà suspendre el procediment i no dictar aquella i, mentre s'estiguin complint els pagaments en els venciments previstos, s'exigirà l'import del principal, més el 5% del recàrrec executiu, més els interessos que siguin procedents.

Si la sol·licitud es presenta una vegada notificada la provisió de constrenyiment i abans que hagin transcorregut els terminis del 62.5 de la Llei general tributària, es podrà suspendre la tramitació del procediment de constrenyiment i, mentre s'estiguin complint els pagaments en els venciments previstos, s'exigirà l'import del principal, més el 10% del recàrrec de constrenyiment reduït, més els interessos que siguin procedents. Si la sol·licitud es presenta una vegada transcorreguts els terminis del 62.5 de la Llei general tributària, s'exigirà l'import del principal, més el 20% del recàrrec de constrenyiment ordinari, més els interessos que siguin procedents.

Article 63. Criteris de concessió i denegació de sol·licituds d'ajornaments i fraccionaments.

1. Els criteris generals de concessió són els següents:

a) Deutes acumulats per principal entre 350,01 euros i inferior a 1.502,53 euros: podran ajornar-se o fraccionar-se per termini màxim de fins a 3 mensualitats.

b) Deutes acumulats per principal entre 1.502,53 euros i 6.010,12 euros: Podran ajornar-se o fraccionar-se per termini màxim de fins a 12 mensualitats.

c) Deutes acumulats per import superior a 6.010,12 euros. Podran ajornar-se o fraccionar-se per termini màxim de fins a 18 mensualitats. Es garantiran mitjançant aval bancari o assegurança de caució.

Quan es presenti una sol·licitud d'ajornament o fraccionament i concorrin les circumstàncies previstes en l'article 81.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, l'administració tributària, podrà adoptar les mesures cautelars regulades en aquest precepte per assegurar el cobrament del deute, sens perjudici de la resolució que pugui recaure en relació amb la sol·licitud realitzada i en tant aquesta es tramita i podrà consistir en l'embargament preventiu de béns i drets del qual es practicarà, si escau, anotació preventiva.

2. Només excepcionalment i potestativament es concediran ajornaments o fraccionaments dels deutes l'import dels quals sigui inferior a 350,01 euros, o per períodes més llargs que els enumerats en el punt anterior i conforme a les circumstàncies especials que puguin concórrer en cada cas específic.

Quan l'obligat no tengui béns suficients per garantir el deute i l'execució del seu patrimoni pogués afectar substancialment el manteniment de la capacitat productiva i del nivell d'ús de l'activitat econòmica respectiva, o pogués produir greus crebants per als interessos de la hisenda pública, l'interessat podrà ser dispensat totalment o parcialment de la garantia o fiança, i haurà d'aportar els documents previstos en l'article 46.5 del RGR.

3. La garantia haurà d'aportar-se en el termini de 2 mesos, comptats a partir de l'endemà de la notificació de l'acord de concessió. Transcorregut aquest termini sense formalitzar la garantia, s'iniciarà el període executiu per exigir el deute i el recàrrec del període executiu, sempre que la sol·licitud fos presentada en període voluntari d'ingrés. Si l'ajornament s'hagués sol·licitat en període executiu, es continuarà el procediment de constrenyiment. No obstant això, quan la garantia oferta consisteixi en fiança personal i solidària, haurà d'aportar-se juntament amb la sol·licitud d'ajornament o fraccionament.

4. La resolució de les peticions sobre ajornaments o fraccionaments seran notificades per l'òrgan competent en cada cas. Per a això, l'interessat haurà de consignar en la sol·licitud un domicili a l'efecte de notificacions. Si la notificació de qualsevol dels tràmits en aquest domicili resulta infructuosa, l'administració podrà acordar, sense més tràmits, la denegació de la sol·licitud.

5. Contra la resolució de les peticions d'ajornament/fraccionament de pagament, podrà interposar-se recurs de reposició, en el termini d'1 mes a comptar des de l'endemà de la recepció de la notificació de la resolució. El recurs haurà de resoldre's en 1 mes, transcorregut el qual podrà considerar-se desestimat per silenci administratiu. Contra la resolució del recurs es pot interposar recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius, en el termini de 2 mesos des de la notificació de la resolució del recurs de reposició, o de 6 mesos comptats a partir de l'endemà d'aquell en què hagi de considerar-se desestimat per silenci administratiu.

6. La presentació d'una sol·licitud d'ajornament/fraccionament en període voluntari, impedirà l'inici del període executiu, però no la meritació de l'interès de demora.

7. Les sol·licituds d'ajornaments/fraccionaments en període executiu podran presentar-se fins al moment en què es notifiqui a l'obligat l'acord d'alienació dels béns embargats. L'administració tributària podrà iniciar o, si escau, continuar el procediment de constrenyiment durant la tramitació de l'ajornament o fraccionament. No obstant això, hauran de suspendre's les actuacions d'alienació dels béns embargats fins a la notificació de la resolució denegatòria de l'ajornament/fraccionament.

8. Les resolucions que concedeixin ajornaments/fraccionaments de pagament especificaran els terminis el venciment dels quals haurà de coincidir amb els dies 5 o 20 de cada mes i altres condicions d'aquests. La resolució podrà assenyalar terminis i condicions diferents de les sol·licitades.

9. Amb anterioritat a la resolució de la petició de fraccionament o ajornament, l'interessat haurà d'efectuar el pagament que correspongui segons la seua proposta, la qual cosa no pressuposa la concessió d'aquest. La falta de compliment dels terminis proposats pot ser causa denegatòria del fraccionament o ajornament. L'administració exigirà els interessos corresponents al període que s'estengui des de la fi del període voluntari d'ingrés fins a la data real del pagament total o fraccionat.

10. Si la documentació presentada fos insuficient, es requerirà a l'interessat que esmeni els defectes advertits, amb prevenció que, si en el termini de 10 dies no els esmena, s'arxivarà l'expedient i es tendrà per no presentada la sol·licitud de fraccionament o ajornament.

11. En la resolució podran establir-se les condicions que s'estimin oportunes per assegurar el pagament efectiu en el termini més breu, així com el correcte compliment de les obligacions tributàries del sol·licitant.

12. Si la resolució és estimatòria, es notificarà al sol·licitant advertint-lo dels efectes que es produiran si no es constitueix la garantia o, si escau, de la falta de pagament i el càlcul d'interessos.

13. La resolució haurà d'adoptar-se i notificar-se en el termini de 6 mesos a comptar des del dia en què la sol·licitud de fraccionament o ajornament va tenir entrada en el registre de l'organisme. Transcorregut el termini sense que hagi recaigut resolució es podrà entendre desestimada la sol·licitud.

Article 64. Garanties dels deutes ajornats o fraccionats.

1. La garantia cobrirà l'import del principal del deute, dels interessos de demora que generi l'ajornament o fraccionament i un 25% de la suma de totes dues partides. Quan la totalitat del deute ajornat o fraccionat es garanteixi amb aval solidari d'entitat de crèdit, o societat de garantia recíproca, o mitjançant certificat d'assegurança de caució, l'interès de demora exigible serà l'interès legal que correspongui fins a la data del seu ingrés i no tendrà venciment fins que la recaptació tributària n'acordi la cancel·lació.

2. Quan es justifiqui que no és possible obtenir aquest aval o certificat, o que la seua aportació compromet greument la viabilitat de l'activitat econòmica, s'admetran la resta de garanties recollides en l'article 82 de l'LGT, i es podrà així mateix concedir dispensa total o parcial d'aquestes, amb els requisits establerts en l'article ressenyat.

3. De conformitat amb el preceptuat per l'article 82 de l'LGT, els obligats tributaris podran sol·licitar a l'administració tributària l'adopció de mesures cautelars, segons el que es preveu en l'article 81.3 de l'LGT, en substitució de les garanties anteriorment enumerades. La seua eficàcia estarà condicionada a la formalització i posterior emissió de certificació de càrregues pel Registre de la Propietat corresponent, i es valorarà segons el parer del Servei de Recaptació la seua estimació definitiva.

Totes les despeses que es produeixin per l'adopció d'aquestes mesures seran per compte del sol·licitant, incloent-hi el cost de la taxació actualitzada que, si escau, pugui exigir-se per aquest organisme.

Article 65. Interessos de demora.

1. Les quantitats el pagament de les quals s'ajorni o es fraccioni, exclòs, si escau, el recàrrec de constrenyiment, reportaran interessos de demora pel temps que duri l'ajornament o fraccionament i al tipus d'interès de demora o tipus d'interès legal fixats en la Llei de pressupostos generals de l'Estat, segons es tracti de deutes tributaris o no tributaris.

2. Només quan la totalitat del deute ajornat o fraccionat es garanteixi amb aval solidari d'entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o mitjançant certificat d'assegurança de caució, l'interès de demora exigible serà l'interès legal dels diners que correspongui fins a la data d'ingrés.

Article 66. Efectes de la falta de pagament.

1. En els ajornaments, la falta de pagament al seu venciment de les quantitats ajornades determinarà:

a) Si el deute es troba en període voluntari en el moment de concedir l'ajornament, s'iniciarà el període executiu l'endemà del venciment del termini incomplert, i s'haurà d'iniciar el procediment de constrenyiment.

b) Si el deute es troba en període executiu, la continuació del procediment de constrenyiment.

2. En els fraccionaments amb dispensa total de garanties o amb garanties constituïdes sobre el conjunt de les fraccions la falta de pagament d'un termini determinarà:

a) Si la fracció incomplerta inclou deutes en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, es continuarà el procediment de constrenyiment respecte de la totalitat del deute inclòs en l'acord de fraccionament que es trobàs en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud.

Per als deutes que en l'acord de fraccionament es trobin en període voluntari en el moment de presentar-se la sol·licitud, s'iniciarà el període executiu.

b) Si la fracció incomplerta inclou deutes en període voluntari en el moment de presentar-se la sol·licitud, s'iniciarà el procediment de constrenyiment respecte d'aquesta fracció incomplerta, exigint-se l'import d'aquesta fracció incomplerta, més els interessos de demora meritats des del venciment del període voluntari i el recàrrec del període executiu sobre la suma de tots dos conceptes.

Si no s'ingressen les quantitats referides en el paràgraf anterior es consideraran vençudes la resta de les fraccions pendents, iniciant-se el procediment de constrenyiment respecte de tot el deute.

 

CAPÍTOL V  PRESCRIPCIÓ I COMPENSACIÓ.

Article 67. Prescripció

1. El termini de prescripció dels deutes no tributaris es determinarà sobre la base de la normativa particular que en reguli la gestió.

2. Prescriuran als quatre anys els drets següents:

a) El dret de l'administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació.

b) El dret de l'administració per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats.

c) El dret a sol·licitar les devolucions derivades de la normativa de cada tribut, les devolucions d'ingressos indeguts i el reemborsament del cost de les garanties.

d) El dret a obtenir les devolucions derivades de la normativa de cada tribut, les devolucions d'ingressos indeguts i el reemborsament del cost de les garanties.

Article 68. Còmput dels terminis de prescripció.

1. El termini de prescripció començarà a comptar-se en els diferents casos als quals es refereix l'article anterior conforme a les regles següents:

En el cas a), des de l'endemà de la finalització del termini reglamentari per presentar la declaració o autoliquidació corresponent.

En el cas b), des de l'endemà de la finalització del termini de pagament en període voluntari, sens perjudici del que es disposa en l'apartat 2 d'aquest article.

En el cas c), des de l'endemà de la finalització del termini per sol·licitar la corresponent devolució derivada de la normativa de cada tribut o, a falta de termini, des de l'endemà del dia en què es va realitzar l'ingrés indegut o des de l'autoliquidació si l'ingrés indegut es va realitzar dins d'aquest termini; o des de l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la sentència o resolució administrativa que declari totalment o parcialment improcedent l'acte impugnat.

En el supòsit de tributs que gravin una mateixa operació i que siguin incompatibles entre si, el termini de prescripció per sol·licitar la devolució de l'ingrés indegut del tribut improcedent, començarà a comptar-se des de la resolució de l'òrgan específicament previst per dirimir quin és el tribut procedent.

En el cas d), des de l'endemà del dia en què finalitzin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa de cada tribut o des de l'endemà de la data de notificació de l'acord on es reconegui el dret a percebre la devolució o el reemborsament del cost de les garanties.

El termini de prescripció per exigir l'obligació de pagament als responsables solidaris començarà a comptar-se des de l'endemà de la finalització del termini de pagament en període voluntari del deutor principal.

2. No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, en el cas dels responsables solidaris previstos en l'apartat 2 de l'article 42 de l'LGT, aquest termini de prescripció s'iniciarà en el moment en què ocorrin els fets que constitueixin el pressupost de la responsabilitat.

Tractant-se de responsables subsidiaris, el termini de prescripció començarà a computar-se des de la notificació de l'última actuació recaptatòria practicada al deutor principal o a qualsevol dels responsables solidaris.

Article 69. Interrupció dels terminis de prescripció.

1. El termini de prescripció del dret a què es refereix el paràgraf a) de l'article 67.2 d'aquestes ordenances s'interromp:

a) Per qualsevol acció de l'administració tributària, realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, conduent al reconeixement, regularització, comprovació, inspecció, assegurament i liquidació de tots o part dels elements de l'obligació tributària.

b) Per la interposició de reclamacions o recursos de qualsevol classe, per les actuacions realitzades amb coneixement formal de l'obligat tributari en el curs d'aquestes reclamacions o recursos, per la remissió del tant de culpa a la jurisdicció penal o per la presentació de denúncia davant el ministeri fiscal, així com per la recepció de la comunicació d'un òrgan jurisdiccional en la qual s'ordeni la paralització del procediment administratiu en curs.

c) Per qualsevol actuació fefaent de l'obligat tributari conduent a la liquidació o autoliquidació del deute tributari.

2. El termini de prescripció del dret a què es refereix el paràgraf b) de l'article 67.2 d'aquestes ordenances s'interromp:

a) Per qualsevol acció de l'administració tributària, realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, dirigida de manera efectiva a la recaptació del deute tributari.

b) Per la interposició de reclamacions o recursos de qualsevol classe, per les actuacions realitzades amb coneixement formal de l'obligat en el curs d'aquestes reclamacions o recursos, per la declaració del concurs del deutor o per l'exercici d'accions civils o penals dirigides al cobrament del deute tributari, així com per la recepció de la comunicació d'un òrgan jurisdiccional en la qual s'ordeni la paralització de procediment administratiu en curs.

c) Per qualsevol actuació fefaent de l'obligat tributari conduent al pagament o extinció del deute tributari.

3. El termini de prescripció del dret al qual es refereix el paràgraf c) de l'article 67.2 d'aquestes ordenances s'interromp:

a) Per qualsevol actuació fefaent de l'obligat tributari que pretengui la devolució, el reemborsament o la rectificació de la seua autoliquidació.

b) Per la interposició, tramitació o resolució de reclamacions o recursos de qualsevol classe.

4. El termini de prescripció del dret al qual es refereix el paràgraf d) de l'article 67.2 d'aquestes ordenances s'interromp:

a) Per qualsevol acció de l'administració tributària dirigida a efectuar la devolució o el reemborsament.

b) Per qualsevol actuació fefaent de l'obligat tributari per la qual exigeixi el pagament de la devolució o el reemborsament.

c) Per la interposició, tramitació o resolució de reclamacions o recursos de qualsevol classe.

Produïda la interrupció, s'iniciarà de nou el còmput del termini de prescripció, excepte el que s'estableix en l'apartat següent.

5. Quan el termini de prescripció s'hagués interromput per la interposició del recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa, per l'exercici d'accions civils o penals, per la remissió del tant de culpa a la jurisdicció competent o la presentació de denúncia davant el ministeri fiscal o per la recepció d'una comunicació judicial de paralització del procediment, el còmput del termini de prescripció s'iniciarà de nou quan l'administració tributària rebi la notificació de la resolució ferma que posi fi al procés judicial o que aixequi la paralització, o quan es rebi la notificació del ministeri fiscal retornant l'expedient.   

6. Quan el termini de prescripció s'hagués interromput per la declaració del concurs del deutor, el còmput del termini de prescripció s'iniciarà de nou en el moment d'aprovació del conveni concursal per als deutes tributaris no sotmesos a aquest. Respecte als deutes tributaris sotmesos al conveni concursal, el còmput del termini de prescripció s'iniciarà de nou quan aquells resultin exigibles al deutor. Si el conveni no fos aprovat, el termini es reiniciarà quan es rebi la resolució judicial ferma que assenyali aquesta circumstància.

El que es disposa en aquest apartat no serà aplicable al termini de prescripció del dret de l'administració tributària per exigir el pagament quan no s'hagués acordat la suspensió en via contenciosa administrativa.

7. Interromput el termini de prescripció per a un obligat tributari, aquest efecte s'estén a tots els altres obligats, inclosos els responsables. No obstant això, si l'obligació és mancomunada i només es reclama a un dels obligats tributaris la part que li correspon, el termini no s'interromp per als altres.

Si existeixen diversos deutes liquidats a càrrec d'un mateix obligat al pagament, la interrupció de la prescripció només afectarà el deute a què es refereixi.

Article 70. Extensió i efectes de la prescripció.

La prescripció guanyada aprofita per igual a tots els obligats al pagament del deute tributari exceptuant el que està disposat en l'apartat 7 de l'article anterior.

La prescripció s'aplicarà d'ofici, fins i tot en els casos en què s'hagi pagat el deute tributari, sense necessitat que la invoqui o exceptuï l'obligat tributari.

La prescripció guanyada extingeix el deute tributari.

Article 71. Compensació.

1. Podran compensar-se els deutes a favor de l'Ajuntament que es trobin en fase de gestió recaptatòria, tant voluntària com executiva, amb els crèdits reconeguts, líquids i exigibles a favor del deutor mitjançant un acte administratiu, això és, sempre que concorri en el mateix subjecte la condició de creditor i deutor.

2. Quan la compensació afecti deutes en període voluntari, serà necessari que la sol·liciti el deutor, excepte en el supòsit previst en l'article 73.1 de l'LGT.

3. Quan els deutes es trobin en període executiu, es pot acordar la compensació, que es practicarà d'ofici i serà notificada al deutor.

Article 72. Compensació d'ofici dels deutes d'entitats públiques.

1. De conformitat amb els articles 73 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i 57 del RGR, seran compensables d'ofici una vegada transcorregut el termini d'ingrés en període voluntari, els deutes de dret públic, vençuts, líquids i exigibles que l'Estat, les comunitats autònomes i altres entitats de dret públic tenguin amb l'Ajuntament. La compensació es realitzarà d'ofici amb els crèdits reconeguts a favor de les entitats esmentades.

2. El procediment a seguir per aplicar la compensació serà el següent:

a) Comprovada pel Servei de Recaptació l'existència d'un deute amb la hisenda municipal corresponent a les entitats esmentades en el punt 1, el posarà en coneixement de la Tresoreria, a fi de redactar la proposta de compensació.

b) Si el tresorer coneix l'existència de crèdits a favor de les entitats deutores, es redactarà la corresponent proposta de compensació.

c) L'inici del procediment es notificarà a l'entitat deutora indicant el deute i el crèdit que seran objecte de compensació per l'Ajuntament, sent aquest un mer acte de tràmit que facilita el compliment de les obligacions pel deutor.

d) Adoptat l'acord que autoritzi la compensació, l'Alcaldia el comunicarà a l'entitat deutora, procedint a la formalització d'aquella quan hagin transcorregut quinze dies sense reclamació del deutor.

 

CAPÍTOL VI  CRÈDITS INCOBRABLES

Article 73. Situació d'insolvència.

1. L'obligat al pagament serà declarat fallit quan s'ignori l'existència de béns i drets embargables per al cobrament dels deutes.

2. Per a la determinació de la insolvència dels deutors, es comprovaran les diferents fonts d'informació a les quals aquesta administració municipal, dins de les seues competències, pot tenir accés immediat, i també els responsables solidaris, de manera que si aquests resulten fallits, s'investigarà si existeixen responsables subsidiaris; en tal cas es dictarà acord de derivació de responsabilitat contra aquests per al cobrament del deute. La declaració de fallit correspondrà al tresorer/a.

3. Si no hi hagués responsables subsidiaris o aquests resultessin també fallits, el crèdit es declararà incobrable pel tresorer/a.

4. Declarat fallit un deutor, els crèdits contra aquest de venciment posterior seran donats de baixa per referència a aquesta declaració, si no existeixen altres obligats o responsables.

Article 74. Justificació d'actuacions.

1. Amb la finalitat de conjugar el respecte al principi de legalitat procedimental amb el d'eficàcia administrativa, s'estableixen els requisits i condicions que hauran de verificar-se amb caràcter previ a la proposta de declaració de crèdits incobrables.

2. La documentació justificativa de les actuacions serà:

a) Dos intents de notificació per qualsevol mitjà que permeti constància de la seua recepció. En cas contrari, haurà de constar la publicació mitjançant anuncis en el Boletín Oficial del Estado.

A partir de la implantació dels sistemes de notificació electrònica, en el cas d'obligats a relacionar-se electrònicament amb l'administració la referència a les notificacions en diversos domicilis serà substituïda per la notificació electrònica. De la mateixa manera les referències a la publicació en el Boletín Oficial del Estado i els seus efectes, no afectaran les notificacions realitzades en el seu moment conforme a la normativa vigent i publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

b) Intent d'embargament de fons en entitats financeres. S'entendrà complert el tràmit quan el resultat de les remeses electròniques d'embargament en compte sigui negatiu. En cas que es demostri que els únics imports que s'ingressen en el compte del deutor procedeixen de sous, salaris o pensions que no arriben a la quantitat embargable, l'embargament en compte es considerarà igualment negatiu.

c) Intent d'embargament de sous i salaris i pensions amb resultat negatiu.

d) Acreditar que no existeixen béns inscrits a nom del deutor en el Registre de la Propietat o qualsevol altre registre públic, per a deutes acumulats superiors a 2.500 euros.

e) Altres actuacions. Podran incorporar-se a l'expedient tot tipus d'actuacions, com a diligències de constància de fets, de compareixença, així com declaració de fallits per altres organismes públics (Tresoreria General de la Seguretat Social, AEAT), anuncis d'execució de béns del deutor publicats en diaris, butlletins oficials o altres que venguin a confirmar la declaració de fallits proposada.

Article 75. Crèdits incobrables.

Són crèdits incobrables aquells que no poden fer-se efectius en el procediment de recaptació per resultar fallits els obligats al pagament.

Es consideraran incobrables tots aquells deutes en les quals falti algun dels requisits essencials per procedir a l'embargament de béns, entre ells, el NIF o CIF o el nom del deutor.

Article 76. Efectes de la declaració de crèdit incobrable.

1. La declaració de crèdit incobrable motivarà la baixa provisional en comptes del deute, mentre no es rehabiliti el crèdit durant el termini de prescripció.

Aquesta declaració no impedeix l'exercici de les accions contra qui sigui pro-cedent, mentre no s'extingeixi l'acció administrativa per al seu cobrament.

El Servei de Recaptació vigilarà la possible solvència sobrevenguda dels obligats i responsables declarats fallits.

Si transcorre el termini de prescripció legalment previst sense que s'hagi rehabilitat el crèdit, el deute quedarà definitivament extingit si no s'ha rehabilitat en aquell termini.

2. Els expedients de fallits o incobrables es tramitaran seguint les pautes marcades tant en l'LGT com en el RGR i altres normes d'aplicació per la totalitat dels valors pendents.

 

TÍTOL IV LA INSPECCIÓ TRIBUTÀRIA

Article 77. La inspecció dels tributs.

1. El Servei d'Inspecció Tributària de l'Ajuntament té assignada la funció de comprovar i, si escau, investigar la situació tributària dels diferents subjectes passius o altres obligats tributaris pels impostos que integren el sistema tributari local, i tot això sens perjudici de qualsevol fórmula de col·laboració que la normativa prevegi.

2. En l'exercici d'aquesta competència, li correspon realitzar les funcions següents:

a) La recerca dels fets imposables per al descobriment dels que siguin ignorats per l'administració i la seua consegüent atribució al subjecte passiu o obligat tributari.

b) La comprovació de les declaracions i declaracions liquidacions per determinar-ne la veracitat i la correcta aplicació de les normes, establint l'import dels deutes tributaris corresponents.

c) Comprovar l'exactitud dels deutes tributaris ingressats en virtut de declaracions-documents d'ingressos.

d) Practicar les liquidacions tributàries resultants de les seues actuacions de comprovació i investigació.

e) Verificar el compliment dels requisits exigits per a la concessió o el gaudi de qualsevol benefici fiscal.

f) La informació als subjectes passius i altres obligats tributaris sobre les normes fiscals i sobre l'abast de les obligacions i drets que se'n derivin.

g) Altres actuacions que dimanen dels procediments particulars de comprovació d'impostos locals que la normativa estableixi en cada cas, procurant amb especial interès la correcta inclusió en els censos d'aquells subjectes passius que hi hagin de figurar.

Article 78. Personal inspector.

1. Les actuacions de comprovació i investigació a què es refereix l'article anterior les realitzaran els funcionaris del Servei d'Inspecció Tributària local, sota la immediata supervisió de qui n'ostenti la prefectura, que en dirigirà, impulsarà i coordinarà el funcionament.

2. No obstant això, actuacions merament preparatòries o de comprovació o prova de fets o circumstàncies amb transcendència tributària podran encomanar-se a altres empleats públics que no ostentin la condició de funcionaris.

3. Els funcionaris de la Inspecció tributària, en l'exercici de les funcions inspectores, seran considerats agents de l'autoritat a l'efecte de la responsabilitat administrativa i penal dels qui ofereixin resistència o cometin atemptat o desacatament contra ells, de fet o de paraula, en actes de servei o amb motiu d'aquest.

4. L'Ajuntament proveirà el personal inspector d'un carnet, o una altra identificació, que els acrediti per a l'acompliment del seu lloc de feina.

Article 79. Classes d'actuacions.

1. Les actuacions inspectores podran ser:

a) De comprovació i investigació.

b) D'obtenció d'informació amb transcendència tributària.

c) De valoració.

d) D'informe i assessorament.

2. L'abast i el contingut d'aquestes actuacions es troben definits en la Llei general tributària i en el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs.

3. L'exercici de les funcions pròpies de la inspecció tributària s'adequarà als corresponents plans d'actuacions inspectores, elaborats atenent als suggeriments de l'Ajuntament i coordinats, si escau, amb altres actuacions de comprovació executades per l'administració estatal.

Article 80. Lloc i temps de les actuacions.

1- Les actuacions de comprovació podran desenvolupar-se:

a) Al lloc on el subjecte passiu tengui el seu domicili fiscal o en aquell on el representant tengui el seu domicili, despatx o oficina.

b) Al lloc on es realitzin totalment o parcialment les activitats gravades.

c) On existeixi alguna prova, almenys parcial, del fet imposable.

d) A les oficines de l'Ajuntament per a l'examen de registres i documents establerts per norma de caràcter tributari o de justificants exigits per aquestes.

2- La inspecció determinarà en cada cas el lloc on hagin de desenvolupar-se les seues actuacions, fent-ho constar en la comunicació corresponent.

3- El temps de les actuacions es determinarà pel que es disposa en el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària.

4- Els obligats tributaris podran actuar per mitjà de representant, que haurà d'acreditar tal condició. En aquest cas, s'entendran realitzades les actuacions corresponents amb el subjecte passiu o obligat tributari.

Article 81. Iniciació i desenvolupament de les actuacions inspectores.

1- Les actuacions de la inspecció podran iniciar-se:

a) Per pròpia iniciativa d'aquesta, atenent-se al pla previst a aquest efecte.

b) A conseqüència d'ordre superior escrita i motivada.

c) En virtut de denúncia pública.

d) A petició de l'obligat tributari, quan la normativa pròpia de cada tribut així ho estableixi.

2- En els casos previstos en les lletres c) i d) anteriors, el cap d'inspecció ponderarà i valorarà la conveniència de la realització d'aquesta.

3- Les actuacions de la Inspecció es podran iniciar mitjançant comunicació notificada o compareixent sense prèvia notificació i es desenvoluparan amb l'abast, facultats i efectes que estableix el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària.

4- El personal inspector podrà entrar a les finques, locals de negoci i altres llocs en què es desenvolupin activitats sotmeses a gravamen, existeixin béns subjectes a tributació o es produeixin fets imposables, quan es consideri necessari amb vista a la pràctica de l'actuació inspectora.

5- Les actuacions inspectores hauran de prosseguir fins a la seua terminació i es podran interrompre per moció raonada dels actuaris, que es comunicarà a l'obligat tributari perquè en prengui coneixement.

6- Les actuacions es documentaran en diligències, comunicacions, informes i actes prèvies o definitives. Aquests documents tendran les funcions, finalitats i efectes que per a ells estableix el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària, i s'entén, a aquest efecte, que les referències a l'inspector en cap ho són a l'Alcaldia de l'Ajuntament.

 

TÍTOL V  RÈGIM SANCIONADOR

Article 82. Concepte i classes. Principi de no concurrència de sancions tributàries.

1. Són infraccions tributàries les accions o omissions doloses o culposes amb qualsevol grau de negligència que estiguin tipificades i sancionades com a tals en qualsevol disposició legal.

2. Les infraccions tributàries es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d'acord amb el que es disposa en cada cas en els articles 191 a 206 de l'LGT i normativa de desenvolupament, RD 2063/2004, de 15 d'octubre. Cada infracció tributària es qualificarà de manera unitària com a lleu, greu o molt greu i, en el cas de multes proporcionals, la sanció que sigui procedent s'aplicarà sobre la totalitat de la base de la sanció que en cada cas correspongui.

3. Quan l'administració tributària apreciï indicis de delicte contra la hisenda pública, es continuarà la tramitació del procediment d'acord a les normes generals que resultin d'aplicació, sens perjudici que es passi el tant de culpa a la jurisdicció competent o es remeti l'expedient al ministeri fiscal, i amb subjecció a les regles que s'estableixen en el títol VI de l'LGT.

4. Una mateixa acció o omissió que hagi d'aplicar-se com a criteri de graduació d'una infracció o com a circumstància que determini la qualificació d'una infracció com a greu o molt greu no podrà ser sancionada com a infracció independent. No obstant això, la realització de diverses accions o omissions constitutives de diverses infraccions possibilitarà la imposició de les sancions que siguin procedents per totes elles.

Article 83. Subjectes infractors. Responsables i successors de les sancions tributàries.

1. Seran subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats esmentades en l'apartat 4 de l'article 35 de l'LGT que realitzin les accions o omissions tipificades com a infraccions en les lleis i, en particular, les següents:

a) Els contribuents i els substituts dels contribuents.

b) Els obligats al compliment d'obligacions tributàries formals.

c) El representant legal dels subjectes obligats que manquin de capacitat d'obrar en l'ordre tributari.

La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d'una in-fracció tributària determinarà que quedin solidàriament obligats enfront de l'administració al pagament de la sanció.

2. Respondran solidàriament del pagament de les sancions tributàries, deriva-des o no d'un deute tributari, les persones o entitats que es trobin en els supòsits dels paràgrafs a) i c) de l'apartat 1 i en els de l'apartat 2 de l'article 42 de l'LGT, en els termes establerts en aquest article. El procediment per declarar i exigir la responsabilitat solidària serà el previst en l'article 175 de l'LGT.

3. Respondran subsidiàriament del pagament de les sancions tributàries les persones o entitats que es trobin en els supòsits dels paràgrafs a), g) i h) de l'apartat 1 de l'article 43 de l'LGT en els termes establerts en aquest article. El procediment per declarar i exigir la responsabilitat subsidiària serà el previst en l'article 176 de l'LGT.

4. Les sancions tributàries no es transmetran als hereus i legataris de les persones físiques infractores.

Les sancions tributàries per infraccions comeses per les societats i entitats dissoltes, es transmetran als seus successors en els termes previstos en l'article 40 de l'LGT.

Article 84. Principi de responsabilitat en matèria d'infraccions tributàries. Extinció de la responsabilitat derivada de les infraccions tributàries. Extinció de les sancions tributàries.

1. Les accions o omissions tipificades en les lleis no donaran lloc a responsabilitat per infracció tributària en els casos següents:

a) Quan es realitzin pels qui manquin de capacitat d'obrar en l'ordre tributari.

b) Quan concorri força major.

c) Quan derivin d'una decisió col·lectiva, per als qui haguessin salvat el seu vot o no haguessin assistit a la reunió en què es va adoptar la decisió.

d) Quan s'hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. Entre altres supòsits, s'entendrà que s'ha posat la diligència necessària quan l'obligat hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma, o quan l'obligat tributari hagi ajustat la seua actuació als criteris mantenguts per l'administració tributària competent en les publicacions i comunicacions escrites a les quals es refereixen els articles 86 i 87 de l'LGT. Tampoc s'exigirà aquesta responsabilitat si l'obligat tributari ajusta la seua actuació als criteris manifestats per l'administració en la contestació a una consulta formulada per un altre obligat, sempre que entre les seues circumstàncies i les esmentades en la contestació a la consulta, existeixi una igualtat substancial que permeti entendre aplicables aquests criteris i aquests no hagin estat modificats.

e) Quan siguin imputables a una deficiència tècnica dels programes informàtics d'assistència, facilitats per l'administració tributària per al compliment de les seues obligacions tributàries.

2. Els obligats tributaris que voluntàriament regularitzin la seua situació tributària o esmenin les declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds presentades amb anterioritat de manera incorrecta no incorreran en responsabilitat per les infraccions tributàries comeses en ocasió de la presentació d'aquelles, sens perjudici del que es disposa en l'article 27 de l'LGT, i de les possibles infraccions a conseqüència de la presentació tardana o incorrecta de les noves declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds. Els ingressos que es realitzin amb posterioritat a la comunicació de l'administració per la qual s'inicia un procediment de gestió o inspecció, tendran la consideració de bestreta a compte de la liquidació que sigui procedent, i no disminuiran les sancions que calgui imposar.

3. La responsabilitat derivada de la infracció tributària s'extingeix per:

a) Defunció de l'infractor.

b) Pel transcurs del termini de prescripció que serà de 4 anys i començarà a comptar-se des del moment en què es van cometre les infraccions corresponents.

4. El termini de prescripció per imposar sancions tributàries s'interromp:

a) Per qualsevol acció administrativa, realitzada amb coneixement formal de l'interessat, conduent a la imposició de la sanció. Les accions administratives conduents a la regularització de la situació tributària de l'obligat interrompran el termini de prescripció per imposar les sancions tributàries que puguin derivar-se d'aquesta regularització.

b) Per la interposició de reclamacions o recursos de qualsevol classe, per la remissió del tant de culpa a la jurisdicció penal, així com per les actuacions realitzades amb coneixement formal de l'obligat en el curs d'aquests procediments.

5. Les sancions tributàries s'extingeixen:

a) Pel pagament (sanció pecuniària) o compliment (sanció no tributària).

b) Per prescripció del dret a exigir el pagament.

c) Per compensació.

d) Per condonació.

e) Per defunció de tots els obligats a satisfer-la.

Article 85. Classificació de les infraccions i sancions tributàries.

1. Cada infracció tributària es qualificarà de manera unitària com a lleu, greu o molt greu i, si li correspon una multa proporcional, s'aplicarà sobre la totalitat de la base de la sanció que en cada cas sigui procedent. La base de la sanció serà, en general, l'import de la quantitat a ingressar resultant de la regularització practicada, excepte les parts d'aquell import regularitzat que es derivin de conductes no sancionables.

2. A l'efecte de la qualificació de les infraccions, s'entendrà que existeix ocultació de dades a l'administració tributària quan no es presentin declaracions o es presentin declaracions que incloguin fets o operacions inexistents o amb imports falsos o, en les quals s'ometin totalment i parcialment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari, sempre que la incidència del deute derivat de l'ocultació en relació amb la base de la sanció sigui superior al 10%.

3. Constitueixen infraccions tributàries les conductes següents:

a) Deixar d'ingressar dins del termini establert en la normativa de cada tribut la totalitat o part del deute tributari que hagués de resultar de la correcta autoliquidació del tribut, tret que es regularitzi conforme a l'article 27 o sigui procedent l'aplicació del paràgraf b) de l'apartat 1 de l'article 161, tots dos de l'LGT.

La base de la sanció serà la quantia no ingressada de l'autoliquidació.

La infracció serà lleu, greu o molt greu d'acord amb el que es disposa en els apartats següents.

La infracció serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros, o si és superior, no existeixi ocultació. No serà lleu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits regulats en els apartats a), b), c) de l'article 191.2 de LGT.

La sanció per infracció lleu consistirà en multa pecuniària proporcional del 50%.

La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000 euros i existeixi ocultació. També serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció en els supòsits regulats en els apartats a), b), i c) de l'article 191.3 de l'LGT.

La sanció per infracció greu consistirà en multa pecuniària proporcional del 50 al 100%, i es graduarà incrementant el percentatge mínim conforme als criteris de comissió repetida d'infraccions i de perjudici econòmic per a la hisenda pública.

La infracció serà molt greu si s'haguessin utilitzat mitjans fraudulents.

La sanció per infracció molt greu consistirà en multa pecuniària proporcional del 100 al 150% i es graduarà conforme als mateixos criteris expressats anteriorment per a la greu.

b) Incomplir l'obligació de presentar de manera completa i correcta les declaracions o documents necessaris, perquè l'administració tributària pugui practicar l'adequada liquidació d'aquells tributs que no s'exigeixen pel procediment d'autoliquidació, tret que es regularitzi conforme a l'article 27 de l'LGT.

La base de la sanció serà la quantia de la liquidació quan no s'hagués presentat declaració, o la diferència entre la quantia que resulti de l'adequada liquidació del tribut i la que hagués set procedent d'acord amb les dades declarades. La infracció serà lleu, greu o molt greu d'acord amb el que es disposa en els apartats següents. La infracció serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros, o si és superior, no existeixi ocultació. No serà lleu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits regulats en els apartats a), b), c) de l'article 192.2 de LGT.

La sanció per infracció lleu consistirà en multa pecuniària proporcional del 50%.

La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000 euros i existeixi ocultació. També serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció en els supòsits regulats en els apartats a), b), i c) de l'article 192.3 de l'LGT.

La sanció per infracció greu consistirà en multa pecuniària proporcional del 50 al 100% i es graduarà incrementant el percentatge mínim conforme als criteris de comissió repetida d'infraccions i de perjudici econòmic per a la hisenda pública.

La infracció serà molt greu si s'haguessin utilitzat mitjans fraudulents.

La sanció per infracció molt greu consistirà en multa pecuniària proporcional del 100 al 150%, i es graduarà conforme als mateixos criteris expressats anteriorment per a la greu.

c) Obtenir indegudament devolucions derivades de la normativa de cada tribut.

La base de la sanció serà la quantitat retornada indegudament com a conseqüència de la comissió de la infracció. La infracció serà lleu, greu o molt greu d'acord amb el que es disposa en els apartats següents.

La infracció serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros, o si és superior, no existeixi ocultació. No serà lleu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits regulats en els apartats a), b), c) de l'article 193.2 de LGT.

La sanció per infracció lleu consistirà en multa pecuniària proporcional del 50%.

La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000 euros i existeixi ocultació. També serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció en els supòsits regulats en els apartats a), b), i c) de l'article 193.3 de l'LGT.

La sanció per infracció greu consistirà en multa pecuniària proporcional del 50 al 100%, i es graduarà incrementant el percentatge mínim conforme als criteris de comissió repetida d'infraccions i de perjudici econòmic per a la hisenda pública.

La infracció serà molt greu si s'haguessin utilitzat mitjans fraudulents.

La sanció per infracció molt greu consistirà en multa pecuniària proporcional del 100 al 150%, i es graduarà conforme als mateixos criteris expressats anteriorment per a la greu.

d) Sol·licitar indegudament:

— Devolucions derivades de la normativa de cada tribut mitjançant l'omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses en autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds sense que les devolucions s'hagin obtengut. La base de la sanció serà la quantitat indegudament sol·licitada. La infracció prevista en aquest apartat serà greu i la sanció consistirà en multa pecuniària proporcional del 15%.

— Beneficis o incentius fiscals mitjançant l'omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses sempre que, a conseqüència d'aquesta conducta, no sigui procedent imposar al mateix subjecte sanció per alguna de les infraccions previstes en els apartats a) o b) d'aquest article, o en el primer paràgraf d'aquest apartat. La infracció prevista en aquest paràgraf serà greu i se sancionarà amb multa pecuniària fixa de 300 euros.

e) No presentar en termini autoliquidacions o declaracions, sempre que no s'hagi produït o no es pugui produir perjudici econòmic a la hisenda pública.

Aquesta infracció serà lleu. La sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 200 euros o, si es tracta de declaracions censals, de 400 euros.

Si es tracta de declaracions exigides amb caràcter general, en compliment de l'obligació de subministrament d'informació recollida en els articles 93 i 94 de l'LGT, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 20 euros per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa persona o entitat que s'hagués d'incloure en la declaració amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros. No obstant això, si les autoliquidacions o declaracions es presenten fora de termini sense requeriment previ de l'administració tributària, la sanció i els límits mínim i màxim seran la meitat dels previstos en el paràgraf anterior.

f) Presentar de manera incompleta, inexacta o amb dades falses autoliquidacions o declaracions, sempre que no s'hagi produït o no es pugui produir perjudici econòmic a la hisenda pública, o contestacions a requeriments individualitzats d'informació.

Aquesta infracció serà greu i la sanció general consistirà en multa pecuniària fixa de 150 euros, que s'incrementarà fins a 250 euros si són declaracions censals.

Tractant-se de requeriments individualitzats o de declaracions exigides amb caràcter general, en compliment de l'obligació de subministrament d'informació recollida en els articles 93 i 94 de l'LGT, cal distingir entre aquelles que no tenguin per objecte dades expressades en magnituds monetàries, que se sancionaran amb 200 euros per dada omesa, inexacta o falsa; i aquelles que sí que contenguin dades expressades en magnituds monetàries, en les quals la sanció consistirà en multa pecuniària proporcional de fins al 2% de l'import de les operacions no declarades o declarades incorrectament, amb un mínim de 500 euros.

g) La resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'administració tributària. S'entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor, degudament notificat a aquest efecte, hagi realitzat actuacions tendents a dilatar, entorpir, o impedir les actuacions de l'administració tributària en relació amb el compliment de les seues obligacions. Entre d'altres, la constitueixen les conductes següents:

— No facilitar l'examen de documents, informes, antecedents, llibres, registres, fitxers, factures, justificants i assentaments de comptabilitat principal o auxiliar, programes i arxius informàtics, sistemes operatius i de control i qualsevol altra dada amb transcendència tributària.

— No atendre algun requeriment degudament notificat.

— La incompareixença, excepte causa justificada, en el lloc i temps que s'hagués assenyalat.

— Negar o impedir indegudament l'entrada o permanència en finques o locals als funcionaris de l'administració tributària o el reconeixement de locals, màquines, instal·lacions i explotacions relacionats amb les obligacions tributàries.

— Les coaccions als funcionaris de l'administració tributària.

Aquesta infracció serà greu i la sanció general consistirà en multa pecuniària fixa de 150 euros.

Quan la infracció consisteixi a desatendre en el termini concedit requeriments diferents als previstos en el paràgraf següent, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de:

— 150 euros, si s'ha incomplert per primera vegada un requeriment.

— 300 euros, si s'ha incomplert per segona vegada el requeriment.

— 600 euros, si s'ha incomplert per tercera vegada el requeriment.

Quan la resistència es refereixi a l'aportació o a l'examen de documents, llibres, fitxers, factures, justificants i assentaments de comptabilitat principal o auxiliar, programes, sistemes operatius i de control o consisteixi en l'in-compliment per persones o entitats que realitzin activitats econòmiques del deure de comparèixer, de facilitar l'entrada o permanència en finques i locals o el reconeixement d'elements o instal·lacions, o del deure d'aportar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària d'acord amb el que es disposa en els articles 93 i 94 de l'LGT, la sanció consistirà en:

— Multa pecuniària fixa de 300 euros, si no es compareix o no es facilita l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini concedit en el primer requeriment notificat a aquest efecte.

— Multa pecuniària fixa de 1.500 euros, si no es compareix o no es facilita l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini concedit en el segon requeriment notificat a aquest efecte.

— Multa pecuniària proporcional de fins al 2 per cent de la xifra de negocis del subjecte infractor l'any natural anterior a aquell en què es va produir la infracció, amb un mínim de 10.000 euros i un màxim de 400.000 euros, quan no s'hagi comparegut o no s'hagi facilitat l'actuació administrativa o la informació exigida en el termini concedit en el tercer requeriment notificat a aquest efecte. Si l'import de les operacions a què es refereix el requeriment no atès representa un percentatge superior al 10, 25, 50 o 75 per cent de l'import de les operacions que s'haurien d'haver declarat, la sanció consistirà en multa pecuniària proporcional del 0,5, 1, 1,5 i 2 per cent de l'import de la xifra de negocis, respectivament.

h) Constitueix infracció tributària l'incompliment de les obligacions relatives a la utilització del número d'identificació fiscal i d'altres números o codis establerts per la normativa tributària. La infracció prevista en aquest article serà lleu.

La sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 150 euros.

Article 86. Criteris de graduació i reducció de les sancions.

1. Les sancions tributàries es graduaran exclusivament conforme als següents criteris:

a) Comissió repetida d'infraccions tributàries.

S'entendrà produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor hagués estat sancionat per una infracció de la mateixa naturalesa, ja sigui lleu, greu o molt greu, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins dels quatre anys anteriors a la comissió de la infracció.

Quan concorri aquesta circumstància, la sanció mínima s'incrementarà en 5, 10 o 25 punts percentuals, en funció que el subjecte infractor hagués estat sancionat per una infracció lleu, greu o molt greu, respectivament.

b) Perjudici econòmic per a la hisenda pública.

El perjudici econòmic es determinarà pel percentatge resultant de la relació existent entre la base de la sanció i la quantia total que hagués hagut d'ingressar-se en l'autoliquidació, o per l'adequada declaració del tribut, o l'import de la devolució inicialment obtenguda.

Quan concorri aquesta circumstància, la sanció mínima s'incrementarà en 10, 15, 20 o 25 punts percentuals, segons que el perjudici sigui superior al 10, 25, 50 o 75 per 100, respectivament.

c) Acord o conformitat de l'interessat.

En els procediments de verificació de dades i comprovació limitada, tret que es requereixi la conformitat expressa, s'entendrà produïda la conformitat sempre que la liquidació resultant no sigui objecte de recurs o reclamació economicoadministrativa.

En el procediment d'inspecció s'aplicarà aquest criteri quan l'obligat tributari subscrigui una acta amb acord o una acta de conformitat.

Quan concorri aquesta circumstància, la quantia de les sancions pecuniàries imposades segons el que es disposa en els paràgrafs, a, b, c i d de l'apartat 1 de l'article anterior, es reduirà en els percentatges següents:

— Un 50% en els supòsits d'actes amb acord. Aquesta reducció practicada s'exigirà sense més requisit que la notificació a l'interessat, quan l'obligat hagi interposat contra la regularització, o contra la sanció inclosa en el mateix acte, recurs contenciós administratiu o, en el supòsit d'haver-se presentat aval o certificat d'assegurança de caució en substitució del dipòsit, quan no s'ingressin les quantitats derivades de l'acta amb acord en el termini de l'apartat 2 de l'article 62 de l'LGT, o en els terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament que s'hagués concedit per aquest organisme, amb garantia d'aval o certificat d'assegurança de caució.

— Un 30% en els supòsits de conformitat. Aquesta reducció s'exigirà quan s'hagi interposat recurs o reclamació contra la regularització.

L'import de la sanció que hagi d'ingressar-se per la comissió de qualsevol infracció, una vegada aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30%, es reduirà en el 25% si concorren les circumstàncies següents:

— Que es realitzi l'ingrés total de l'import restant d'aquesta sanció en el termini de l'apartat 2 de l'article 62 de l'LGT, o en el termini o terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament que s'hagués concedit amb garantia d'aval o certificat d'assegurança de caució, i que l'obligat al pagament hagués sol·licitat amb anterioritat a la finalització de l'indicat termini.

— Que no s'interposi recurs o reclamació contra la liquidació o la sanció.

L'import d'aquesta reducció, que no serà aplicable a les sancions que siguin procedents en els supòsits d'actes amb acord, s'exigirà quan s'hagi interposat recurs o reclamació en termini contra la liquidació o la sanció.

2. Els criteris de graduació són aplicables simultàniament.

Article 87. Regulació del procediment sancionador en matèria tributaria.

1. El procediment sancionador en matèria tributària es regularà:

a) Per les normes especials establertes en el títol IV de la Llei general tributària i la normativa reglamentària dictada en el seu desenvolupament.

b) En defecte d'això, per les normes reguladores del procediment sancionador en matèria administrativa.

2. Quan en el moment d'iniciar-se l'expedient sancionador es trobin en poder de l'òrgan competent tots els elements que permetin formular la proposta d'imposició de sanció, aquesta s'incorporarà a l'acord d'iniciació. Aquest acord es notificarà a l'interessat, indicant-li la posada de manifest de l'expedient i concedint-li un termini de 15 dies perquè al·legui tot el que consideri convenient i presenti els documents, justificants i proves que estimi oportuns. Així mateix, s'advertirà expressament a l'interessat que, si no formula al·legacions ni aporta nous documents o elements de prova, podrà dictar-se la resolució d'acord amb aquesta proposta.

3. Quan en un procediment sancionador iniciat a conseqüència d'un procediment d'inspecció l'interessat presti la seua conformitat a la proposta de resolució, s'entendrà dictada i notificada la resolució per l'òrgan competent per imposar la sanció, d'acord amb aquesta proposta, pel transcurs del termini d'un mes a comptar des de la data en què aquesta conformitat es va manifestar, sense necessitat de nova notificació expressa a aquest efecte, tret que en aquest termini l'òrgan competent per imposar la sanció notifiqui a l'interessat acord amb algun dels continguts a què es refereixen els paràgrafs de l'apartat 3 de l'article 156 de la Llei general tributària.

4. L'acte de resolució del procediment sancionador podrà ser objecte de recurs  o reclamació independent. En el cas que el contribuent impugni també el deute tributari, s'acumularan tots dos recursos o reclamacions, i serà competent el qui conegui la impugnació contra el deute.

5. Seran competents per acordar la iniciació i instrucció del procediment sancionador els responsables de les unitats de gestió, recaptació o inspecció tributària. La resolució de l'expedient correspondrà al tresorer/a.

 

TÍTOL VI REVISIÓ D'ACTES EN VIA ADMINISTRATIVA

Article 88. Mitjans de revisió.

1. De conformitat amb el determinat pels articles 14 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, 108 i 110 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases de règim local, en matèria de tributació local, els actes i actuacions d'aplicació dels tributs i altres ingressos de dret públic podran revisar-se mitjançant:

a) Els procediments especials de revisió regulats en els articles 216 a 221 de l'LGT i RD 520/2005, pel qual s'aprova el Reglament general de desenvolupament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en matèria de revisió en via administrativa.

b) El recurs de reposició preceptiu.

2. En cap cas seran revisables en via administrativa els actes d'aplicació de tributs i imposició de sancions confirmats per sentència judicial ferma.

3. La resolució dels procediments especials de revisió, recurs de reposició i actes enumerats en l'article 215.2 de l'LGT, hauran de ser motivats, amb succinta referència als fets i fonaments de dret.

Article 89. Procediments especials de revisió.

Són procediments especials de revisió:

1. Revisió d'actes nuls de ple dret.

2. Declaració de lesivitat d'actes anul·lables.

3. Revocació.

4. Rectificació d'errors.

5. Devolució d'ingressos indeguts.

Article 90. Declaració de nul·litat de ple dret.

1. Podrà declarar-se la nul·litat de ple dret dels actes dictats en matèria tributària, en els supòsits següents:

a) Que lesionin els drets i llibertats susceptibles d'empara constitucional.

b) Que hagin estat dictats per òrgans manifestament incompetents per raó de la matèria o del territori.

c) Que tenguin un contingut impossible.

d) Que siguin constitutius d'infracció penal o es dictin a conseqüència d'aquesta.

e) Que hagin estat dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert per a això, o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

f) Els actes expressos o presumptes contraris a l'ordenament jurídic pel qual adquireixen facultats o drets, quan manquin requisits essencials per a la seua adquisició.

g) Qualsevol altre que així ho estableixi expressament una norma amb rang legal.

El procediment anterior podrà iniciar-se per acord de l'òrgan que va dictar l'acte o del seu superior jeràrquic, i a instàncies de l'interessat.

2. Es podrà acordar la inadmissió a tràmit de la sol·licitud, sense necessitat de sol·licitar el dictamen consultiu, quan l'acte no sigui ferm en via administrativa o la sol·licitud no es basi en algunes de les causes de nul·litat de l'apartat 1 d'aquest article o manqui manifestament de fonaments; així com en el cas que s'haguessin desestimat, quant al fons, altres sol·licituds substancialment iguals.

3. El termini màxim per dictar resolució expressa serà d'un any des que es presenti la sol·licitud per l'interessat, o des que es notifiqui l'acord d'iniciació d'ofici del procediment. Transcorregut aquest termini sense haver recaigut resolució expressa es produirà:

a) La caducitat del procediment iniciat d'ofici, sens perjudici de la possibilitat d'iniciar-ne un altre en un futur.

b) La desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud de l'interessat.

Article 91. Declaració de lesivitat dels actes anul·lables.

1. Fora dels casos previstos en els articles 217 i 220 de l'LGT, l'administració tributària no podrà anul·lar els seus propis actes i resolucions en perjudici dels interessats.

2. No obstant això, es podrà declarar lesius per a l'interès públic els seus actes i resolucions favorables als interessats que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, a fi de procedir a la seua posterior impugnació en via contenciosa administrativa.

El termini per interposar recurs de lesivitat davant la jurisdicció contenciosa administrativa serà de 2 mesos, a comptar des de l'endemà de la data de la declaració de lesivitat.

3. La declaració de lesivitat no podrà adoptar-se una vegada transcorreguts quatre anys des que es va notificar l'acte administratiu.

4. Transcorregut el termini de 3 mesos des de la iniciació del procediment sense que s'hagués declarat la lesivitat, se'n produirà la caducitat.

Article 92. Revocació.

1. L'Ajuntament podrà revocar els seus actes en benefici dels interessats quan s'estimi que infringeixen manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevengudes que afectin una situació jurídica particular posin de manifest la improcedència de l'acte dictat, o quan en la tramitació del procediment s'hagi produït indefensió als interessats.

La revocació no podrà constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic.

2. La revocació només serà possible mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció.

3. El present procediment de revocació només s'iniciarà d'ofici, sens perjudici que els interessats puguin promoure'n la iniciació.

4. La terminació ha de produir-se en 6 mesos. En defecte d'això, es produeix la caducitat del procediment.

5. L'òrgan que hagi de resoldre el procediment serà diferent del que va dictar l'acte.

Article 93. Rectificació d'errors.

1. L'òrgan o organisme que hagués dictat l'acte o resolució, rectificarà en qualsevol moment, d'ofici o a instàncies de l'interessat, els errors materials, de fet o aritmètics, sempre que no hagués transcorregut el termini de prescripció.

2. Així mateix, se'n podrà suspendre l'execució sense necessitat d'aportar garantia. Quan el procediment s'iniciï d'ofici es notificarà la proposta de rectificació perquè l'interessat pugui formular al·legacions en el termini de 15 dies. Si la rectificació es realitza en benefici dels interessats, o bé s'ha iniciat a instàncies d'aquests i no són tenguts en compte en la resolució altres fets, al·legacions o proves que els presentats per ells, es podrà notificar directament la resolució del procediment sense tràmit d'al·legacions.

3. La resolució corregirà l'error en la quantia o en qualsevol altre element de l'acte o resolució que es rectifica.

4. El termini màxim per notificar resolució expressa serà de sis mesos des que es presenti la sol·licitud per l'interessat o des que se li notifiqui l'acord d'iniciació d'ofici del procediment.

El transcurs del termini màxim previst, sense que s'hagués notificat resolució expressa, produirà l'efecte de caducitat del procediment en procediments iniciats d'ofici; sense que això impedeixi que pugui iniciar-se de nou un altre procediment amb posterioritat; i la desestimació per silenci administratiu, si s'hagués iniciat a instàncies de l'interessat.

5. Les resolucions que es dictin en aquest procediment seran susceptibles de recurs de reposició.

Article 94. Recurs de reposició.

1. Contra els actes d'aplicació i efectivitat dels tributs i restants ingressos de dret públic de les entitats locals, com ara prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries, preus públics, i multes i sancions pecuniàries, haurà d'interposar-se necessàriament, amb caràcter previ a la via judicial contenciosa administrativa, excepte en el cas de municipis de gran població, el recurs de reposició regulat en l'article 14 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, sens perjudici dels supòsits en què la llei preveu la possibilitat de formular reclamacions econòmiques administratives contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals; en tals casos, quan els actes hagin estat dictats per una entitat local, el present recurs de reposició serà previ a la reclamació econòmica administrativa.

2. Per a la tramitació i resolució del recurs de reposició preceptiu contemplat en l'article esmentat, s'atendrà les normes següents:

a) Termini d'interposició.

En el termini d'un mes a comptar des de l'endemà del dia de la notificació expressa de l'acte la revisió del qual se sol·licita, o al de finalització del període d'exposició pública dels corresponents padrons o matrícules de contribuents o obligats al pagament.

b) Legitimació.

Podran interposar el recurs de reposició: els subjectes passius i, si escau, els responsables dels tributs, així com els obligats a efectuar l'ingrés de dret públic de què es tracti; i qualsevol altra persona els interessos legítims i directes de la qual resultin afectats per l'acte administratiu.

Els recurrents podran comparèixer per si o per mitjà de representant.

c) Iniciació.

El recurs de reposició s'interposarà per mitjà d'escrit en el qual es faran constar els extrems següents:

— Identificació del recurrent i, si escau, del representant, i en aquest últim supòsit s'haurà d'acreditar tal circumstància, assenyalament del domicili a efectes de notificacions, lloc i data d'interposició del recurs i la signatura del recurrent o representant.

— Òrgan davant el qual es formula el recurs.

— Identificació de l'acte objecte de revisió.

En l'escrit d'interposició es formularan les al·legacions tant sobre qüestionis de fet com de dret, i es presentaran aquells documents que serveixin de base per a la pretensió.

Si se sol·licita la suspensió de l'acte impugnat, a l'escrit d'interposició s'acompanyarà justificant de garantia, excepte en els supòsits legalment previstos.

d) Presentació del recurs.

L'escrit d'interposició del recurs es presentarà en la seu de l'òrgan autor de l'acte objecte d'impugnació o en defecte d'això en les dependències o oficines a què es refereix l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

e) Suspensió de l'acte impugnat.

La interposició del recurs de reposició no suspendrà l'executivitat de l'acte impugnat amb les conseqüències legals consegüents, fins i tot la recaptació de quotes o drets liquidats, interessos i recàrrecs. Sens perjudici de l'anterior, els actes d'imposició de sancions tributàries quedaran automàticament suspesos de conformitat amb el que es preveu en l'LGT; en aquests casos no s'exigiran els interessos de demora pel temps que transcorri fins a la finalització del termini de pagament en període voluntari obert per la notificació de la resolució que posi fi a la via administrativa.

No obstant això, i en els mateixos termes que a l'Estat, es podrà suspendre l'execució de l'acte impugnat mentre duri la substanciació del recurs aplicant el que s'estableix en els articles 224 i 233 de l'LGT i RD 520/2005, de 13 de maig, pel qual s'aprova l'RGRVA, amb les especialitats previstes en l'apartat I) de l'article 14 del Reial decret legislatiu 2/2004.

En tot cas serà competent per resoldre la sol·licitud de suspensió l'òrgan que conegui el recurs interposat, i seran les resolucions desestimatòries de la suspensió, que hauran de ser motivades, recurribles en via contenciosa administrativa.

La garantia a constituir pel recurrent per obtenir la suspensió automàtica serà posada a la disposició de l'òrgan recaptatori i podrà consistir en qualsevol de les formes previstes en els preceptes esmentats:

— Dipòsit de diners o valors públics.

— Aval o fiança de caràcter solidari d'entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d'assegurança de caució.

— Fiança personal i solidària d'altres contribuents de reconeguda solvència.

Si la garantia aportada no és suficient per no ajustar-se en la seua naturalesa o quantia al determinat per tals preceptes o per no reunir els requisits necessaris per a la seua eficàcia, es concedirà a l'interessat un termini de 10 dies per a esmenar tals defectes.

En el que no preveu aquest apartat s'aplicarà el que disposa l'article 224 de l'LGT.

f) Extensió de la revisió.

La revisió sotmet a coneixement de l'òrgan competent per a la seua resolució, totes les qüestions que ofereixi l'expedient, hagin set plantejades o no en el recurs.

Si l'òrgan estima pertinent examinar i resoldre qüestions no plantejades pels interessats, les exposarà als qui estiguessin personats en el procediment, i els concedirà un termini de 5 dies per formular al·legacions.

g) Resolució del recurs.

El recurs serà resolt en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la seua presentació. No obstant això, el transcurs del termini màxim per resoldre i notificar la resolució podrà suspendre's en els supòsits contenguts en l'article 22 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

El recurs s'entendrà desestimat quan no hagi recaigut resolució expressa en termini. La denegació presumpta no eximeix de l'obligació de resoldre el recurs.

La resolució expressa es produirà sempre de manera escrita, contenint una succinta referència als fets i a les al·legacions del recurrent, expressant de manera clara les raons per les quals es confirma, revoca totalment o parcialment l'acte impugnat, i haurà de ser notificada al recurrent i altres interessats, si n'hi hagués, en el termini màxim de 10 dies des que es produeixi.

Una vegada resolt de manera expressa el recurs, interposat amb aportació de garantia i acordada la suspensió de l'executivitat de l'acte, es procedirà en la forma següent:

— Si la resolució del recurs és desestimatòria, els òrgans recaptatoris no iniciaran o, si escau, reprendran les actuacions del procediment de constrenyiment mentre no conclogui el termini per interposar el recurs contenciós administratiu, sempre que la vigència i eficàcia de la caució inicialment aportada es mantengui fins llavors. Si durant aquest termini l'interessat comunica a aquest òrgan la interposició del recurs, amb petició de suspensió i oferiment de caució per garantir el pagament del deute, es mantendrà la paralització del procediment mentre conservi la seua vigència i eficàcia la garantia aportada en via administrativa. El procediment es reprendrà o suspendrà segons la decisió que adopti l'òrgan judicial en la peça de suspensió.

— Si la resolució del recurs és desestimatòria, no trobant-nos en el supòsit anterior i sempre que el deute estigués incurs en via de constrenyiment en el moment de la suspensió, es procedirà a l'execució de la garantia aportada amb subjecció als tràmits previstos reglamentàriament.

— Si la resolució del recurs és desestimatòria i la suspensió es va acordar en període voluntari de pagament, en notificar-se aquest acord i en tot cas, s'haurà de concedir a l'interessat els terminis de l'article 62 de l'LGT per al pagament del deute en període voluntari, i es computaran des de la notificació del referit acord.

— Si la resolució del recurs anul·la o modifica l'acte o liquidació objecte d'impugnació es procedirà a la devolució de la garantia i el reemborsament del seu cost en la forma i determinació prevista per l'article 33 de l'LGT i altra normativa de desenvolupament.

h) Impugnació de la resolució.

Contra la resolució del recurs de reposició no podrà interposar-se de nou aquest recurs, i podran els interessats interposar directament recurs contenciós administratiu en el termini de 2 mesos si la resolució fos expressa, o 6 mesos comptats a partir de l'endemà del dia en què hagi de considerar-se desestimat per silenci administratiu el recurs. Tot això sens perjudici dels supòsits en els quals la Llei preveu la interposició de reclamacions econòmiques administratives, contra actes dictats en via de gestió dels tributs locals.

​​​​​​​Article 95. Recurs contenciós administratiu.

Les resolucions que posin fi a la via econòmica administrativa i aquelles que resolguin el corresponent recurs de reposició preceptiu, seran susceptibles de recurs contenciós administratiu davant l'òrgan jurisdiccional competent, conforme al que s'estableix en la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa 29/1998.

VIGÈNCIA

Les modificacions de la present ordenança fiscal, aprovades pel Ple de la corporació en sessió celebrada el dia 28 d'octubre de 2021, i publicada l'aprovació definitiva en el BOIB de dia XX, número XXX, entraran en vigor a partir del dia XX, i continuarà la seua vigència fins a la seua modificació o derogació expressa.

 

Document signat digitalment a Santa Eulària des Riu (28 de setembre de 2022)

L'alcaldessa Mª del Carmen Ferrer Torres