BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de febrer de 2022,

Declaració d'Impacte Ambiental

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei.

Entre els projectes inclosos a l'annex 1, «el projecte de nova subestació San Jorge i actuacions associades», per les seves característiques s'inclou al Grup 3. Energia. Punts 6 i 8:

6. Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic.

8. Línies de transmissió d'energia elèctrica de tensió igual o superior a 66 kV a partir de 500 m de longitud.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El conjunt del projecte es realitza amb la finalitat de poder atendre als increments de demanda i per millorar la fiabilitat de la xarxa, incrementant el grau d'interconnexions. Les instal·lacions incloses al projecte pertanyen al pas de 66 kV a 132 Kv de la xarxa de transport del sud d'Eivissa. Es proporcionarà una millora molt substancial en la seguretat del conjunt del sistema elèctric d'Eivissa i Formentera.

Les actuacions concretes del projecte són les següents:

- Execució de canvi topològic i construcció de la línia aèria de transport d'energia elèctrica a 66 kV simple circuit Eivissa- 23 (antiga Bossa).

- Construcció de nova línia subterrània de transport d'energia elèctrica a 132 kV, de Bossa- Sant Jorge 1- 2.

- Construcció de nova subestació elèctrica Sant Jordi 132 Kv.

- Modificació del parc de la SE Sant Jordi 66 kV a configuració doble barra, ampliació en dues posicions de transport 66 kV i adequació de les posicions de línia Sant Antoni–Sant Jordi i Eivissa- 23 (antiga Bossa).

- Modificació de la línia aèria de transport d'energia elèctrica de simple circuit a 66 kV Sant Antoni - Sant Jordi.

Aquestes actuacions estan incloses en el document "Planificació Energètica. Pla de desenvolupament de la xarxa de transport d'energia elèctrica 2015- 2020" aprovat pel Consell de Ministres de 16 d'octubre de 2015 (B.O.E. núm. 254 de 23 d'octubre de 2015), contemplada a l'Annex I.2 amb previsió d'execució per a 2020 (de màxima prioritat dos d'elles), així com en el Pla Director Sectorial Energètic (PDSE) de les Illes Balears, atès l'article 19 del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears, que modifica la disposició addicional segona del Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del PDSE. Aquesta disposició addicional segona estableix que les obres i instal·lacions previstes en la planificació estatal obligatòria de les xarxes de transport d'electricitat i de gas, com també les modificacions a les subestacions de distribució d'energia elèctrica existents o planificades, desenvolupades d'acord amb les lleis del sector elèctric i d'hidrocarburs, queden automàticament incloses en les determinacions del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears especialment, quant als efectes de declaració d'utilitat pública energètica.

El projecte s'executa en les parcel·les 243, 244 i 9006 del Polígon 7 del TM de Sant Josep de sa Talaia, a la zona nord del nucli de població de Sant Jordi de ses Salines. La nova subestació s'ubicarà al costat de l'actual subestació SAN JORGE 66 kV, al camí sense nom que part del carrer Pica- Soques a l'alçada del número 73. L'accés es realitzarà a través de la carretera PM- 803 d'Eivissa a Sant Josep, a l'alçada del p.k. 2, carrer Tudó i Carrer Sant Jordi, abans de desembocar al camí sense nom.

Les obres consistiran en la construcció d'una nova subestació elèctrica "San Jorge" 132 kV al costat de l'actual subestació Sant Jordi de 66 kV, amb una superfície de 6.843 m2, després de la construcció de la nova SE Sant Jordi 132 kV, la superfície total ocupada serà de 13.724 m²; l'abast de la nova subestació San Jorge 132 kV, de 6.881 m², és el següent:

Parc de 132 kV, en configuració d'interruptor i mig, tecnologia GIS:

- Dues posicions de línia per circuits a Bossa 1 i 2.

- Dues posicions de transformador de potència 132/66/24 kV 80/80/30 MVAs.

- Tres posicions d'interruptor central.

S'instal·laran dos transformadors de potència de 132/66/24 kV i 80/80/30 MVAs.

Complementàriament, s'instal·larà un nou tram de línia aèria de transport de simple circuit a 66kV amb una longitud de 23 metres que connectarà el suport T- 12bis de l'actual línia aèria- subterrània a 66 kV Bossa- Ibiza "canvi topològic de la línia aèria Eivissa - Sant Jordi 66 kV" i un nou tram de línia subterrània de doble circuit de 109 metres, que completarà la unió entre les subestacions Bossa i Sant Jordi. A més es realitzarà una adequació de les instal·lacions de l'actual ES Sant Jordi 66 kV i es modifica la línia aèria de transport d'energia elèctrica, de simple circuit, a 66 kV, Sant Antoni- Sant Jordi, desmuntant un tram de 24 metres de longitud, i executant una variant amb una longitud de 34 metres, entre el nou suport T- 24 de la línia Sant Antoni- Sant Jordi i la subestació de Sant Jordi.

Es realitzarà un tancament de tota la subestació d'almenys 2,30 metres d'altura de tanca metàl·lica d'acer galvanitzat reforçat.

El nou tram de línia subterrània discorrerà pel carrer Pica- Soques asfaltat per la qual cosa no afectarà terrenys naturals. El traçat de la nova línia tindrà un total de 109 metres. La rasa tipus tindrà 1,4 metres d'amplada i 1,3 de fondària. Una vegada disposat el material projectat es formigonarà i es reomplirà la part superior amb capes compactades de no més de 0,25 metres, amb terra procedent de l'excavació, sorra o «zahorra». Finalment, es procedirà a la reposició del paviment o ferm preexistent.

La nova subestació projectada afecta a terrenys agrícoles amb vegetació arvense i quasi no existeix vegetació natural i manté poc potencial per assentament faunístic.

Per contra, a la zona on es projecta una adequació de les instal·lacions de l'actual ES Sant Jordi 66 kV amb el canvi topològic de la línia aèria Eivissa - Sant Jordi 66 kV, ubicat a l'altra part del carrer asfaltat i que requereix actuacions de tala i poda a la zona forestal que es troba entre els suports T- 11 bis i T- 12 bis per tal de garantir les distàncies reglamentàries d'arbrat, està formada per un sistema forestal de pinar savinar aclarit.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

L'àmbit afectat per l'actuació és el següent: sòl rústic comú en règim general (SRC- SRG) i puntualment a sòl rústic protegit àrea de prevenció de riscos (SRP- APR) d'incendis, segons el Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera (PTI) publicat en el BOIB núm. 50 de 31- 03- 2005 i la seva modificació núm. 1 (BOIB núm. 67 de 18.05.2019).

El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc forma part de Xarxa Natura 2000.

La vulnerabilitat per contaminació d'aqüífers és moderada i no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

No es troba a una zona de protecció per col·lisió o electrocució per avifauna.

Part de l'àmbit d'actuació està classificat amb un risc d'incendi molt alt, segons el mapa de risc d'incendis forestals del IV Pla General de Defensa Contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015- 2024).

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, atmosfera, canvi climàtic, geomorfologia i sòl, hidrologia), biòtic (vegetació, fauna, hàbitats) i medi antròpic (paisatge, territori, patrimoni, medi socioeconòmic).

a) En relació amb la topografia, la zona es troba en una àrea pràcticament plana amb una lleugera pendent nord- sud.

b) Referent al Sòl: el tram de línia subterrània discorrerà per tram asfaltat, la subestació projectada afecta a terrenys agrícoles amb vegetació arvense i quasi sense vegetació natural, i el tram que ha de sofrir el canvi topològic està format per un sistema forestal de pinar savinar aclarit.

c) En relació amb l'aigua, el projecte es desenvolupa sobre la Massa d'Aigua Subterrània: MAS 2006M3 denominada Serra Grossa: és un aqüífer profund i la massa es troba en mal estat (mal estat quantitatiu i mal estat químic). La massa es troba en risc per clorurs i no és ZVCN.

El nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat - alt i la zona està afectada pels perímetres de restriccions moderades de 4 pous de proveïment urbà (els pous es troben a menys de 1000 m de l'obra).

Pel que fa a Masses d'aigua superficial, a l'àmbit del projecte no hi ha afecció de cap massa d'aigua superficial.

d) Quan a la vegetació, a la part est del camí d'accés a la subestació trobam una parcel·la coberta per vegetació forestal formada principalment per Pi blanc «Pinus halepensis», acompanyada de savina «Juniperus phoenicea» i de vegetació arbustiva destaca la mata «Pistacia lentiscus». A la part oest trobam parcel·les agrícoles i als marges d'aquestes algunes espècies de garrover «Ceratonia siliqua» i mata «Pistacia lentiscus».

e) Referent a la fauna, segons font de l'IDEIB, apareixen les següents espècies amenaçades, a la quadrícula de 5 x 5 amb codi 902, del Bioatles:

- Tortuga mora "Testudo graeca subsp. graeca"

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

 

Nom comú (Espècie)	Tàxon (Espècie)
Serp blanca	Zamenis scalaris
Eriçó	Atelerix algirus
Dragó	Tarentola mauritanica
Sargantana de les Pitiüses	Podarcis pityusensis pityusensis
Ratapinyada de ferradura petita	Rhinolophus hipposideros
Ratapinyada comuna	Pipistrellus pipistrellus
Ginestell eivissenc	Genista dorycnifolia subsp. dorycnifolia
Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor	Ruscus aculeatus
Pi de Cecília	Pinus halepensis var. ceciliae

 

D'acord amb les dades del servei de protecció d'espècies, a la zona on es desenvolupa el projecte hi ha presència de les següents espècies protegides:

Espècies incloses al Llistat d'espècies en Règim de Protecció Especial RD

139/2011 : eriçó (Atelerix algirus), sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis pityusensis), Dragó (Tarentola mauritanica), i xoriguer (Falco tinnunculus).

A més, consta la presència de nius de rapinyaires a la zona a una distància major de 1000 metres.

D'acord amb l'EsIA, a l'àmbit del projecte trobem espècies incloses a l'annex I de la Directiva 2009/147/CE , de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres:

• Anthus campestris

• Burhinus oedicnemus

• Calandrella brachydactyla

• Caprimulgus europaeus

• Galerida theklae

f) Quan els hàbitats, A uns 300 metres cap al Nord trobem els següents habitats: «Hypochoerido- Brachypodietum retusi», «Andropogonetum hirto- pubescentis», «Teucrio piifonti- Corydothymetum capitati» que corresponen a l'Hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics i a l'hàbitat Prioritari 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero- Brachypodietea).

g) Quan al paisatge, l'àmbit del projecte es troba a una zona rural al peu de la Serra Grossa, amb poca densitat de població, a la que predomina un paisatge de camps de conreu i zones forestals. Tot i trobar- se a una zona rural, l'àrea d'actuació està altament antropitzada, per una banda, tenim la presència de la SE San Jorge i per l'altra, la presència d'habitatges unifamiliars que corresponen a una zona residencial de baixa densitat.

h) Referent al Patrimoni, no s'afecta cap Bé d'Interès Cultural, a l'entorn s'hi troba:

• Torre de cas Orvais

Elements inclosos al catàleg de patrimoni històric del municipi pròxim al projecte:

• Can Pareta

• Can Tonió

Durant l'execució del projecte s'afectarà un mur de paret seca.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

Al BOE Núm 53 de 3 de març de 2021 i al BOIB núm. 27 de 25 de febrer de 2021 es va publicar l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, la declaració d'utilitat pública i l'AIA Ordinària de la nova subestació San Jorge i actuacions associades. Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

- Infraestructures Viàries del Consell Insular d'Eivissa.

- Ordenació del Territori del Consell Insular d'Eivissa.

- Servei de Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa.

- Àrea de Medi ambient del Consell d'Eivissa.

- Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum del Govern.

- Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia. Àrea d'Urbanisme.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Direcció General de Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Departament d'Emergències de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la direcció General d'energia i Canvi Climàtic.

- Aqualia S.A.

- Abaqua.

- Telefónica de España SA.

- EDistribucion Redes Digitales SL.

- Redexis Gas SA.

- GOB.

- Amics de la Terra.

El dia d'avui els informes que consten a l'expedient que s'han sol·licitat durant el període d'exposició pública, són els següents:

- EDistribucion Redes Digitales SLU aporta informe favorable indicant els següents condicionants:

«1. Si fuese necesario desplazar o modificar alguna de las instalaciones de Media y Baja Tensión, el promotor tendrá que solicitarlo formalmente a EDistribucion Redes Digitales SLU., que realizará el estudio de viabilidad y el presupuesto de dicha modificación.

1. Antes del inicio de las obras se tendrá que solicitar a EDistribucion Redes Digitales SLU, un replanteo in situ, para evitar posibles daños, tanto a personas como a las instalaciones.».

- Servei d'Ordenació d'Emergències de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, informe de la no necessitat d'avaluar aquest tipus d'actuació.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la direcció General d'energia i Canvi Climàtic en quant a l'afecció al canvi climàtic i l'atmosfera. Com a conclusions indica:

«1. En la fase de construcció s'haurien de tenir en compte bones pràctiques per prevenir l'emissió de contaminants a l'atmosfera.

2. Recordar als òrgans encarregats de desenvolupar la xarxa de distribució elèctrica, la Secretaria d'Estat d'Energia, i la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, de la necessitat de donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i més específicament als articles 44 i 55.»

- Telefònica de España S.A. Indica al seu informe:

«Havent analitzat la documentació que acompanya el vostre escrit, us indiquem que Telefónica no té cap objecció a l'execució del projecte esmentat sempre i quan es compleixi la normativa vigent en relació amb els paral·lelismes i creuaments amb línies de telecomunicació i en particular els Reglaments Electrotècnics d'Alta i Baixa Tensió. Tanmateix, us recordem que el compliment de la normativa vigent tant en fase de disseny com d'execució, és responsabilitat de l'empresa que promou els treballs continguts en el projecte.»

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori aporta informe favorable

- Informe favorable del Servei d'Infraestructures Viàries del Consell Insular d'Eivissa amb prescripcions:

« 1. En cas de modificar- se qualsevol dels projectes esmentats a l'informe, de manera que es pogués afectar qualsevol zona d'afecció de carreteres, serà necessari obtenir l'informe favorable d'aquesta modificació, mitjançant la prèvia sol·licitud al respecte, a aquest Servei.

3. La tramitació administrativa del vehicles especial es farà des de la corresponent oficina de la DGT.

4. Si s'ha d'actuar a l'entorn de les carreteres del CIE, s'haurà de fer previsió de senyalització i abalisament, tant diürn com nocturn, garantint la seguretat de la circulació, sempre d'acord amb la normativa 8.3- I.C de Senyalització d'obres de carretera i el Manual d'exemples de senyalització d'obres.

5. S'haurà de fer previsió d'ubicació de les provisions i les escombraries, que no hauran d'ocupar la calçada, els vorals o les cunetes i no es permetrà dificultar el trànsit de vianants amb l'execució de les obres, habilitant una alternativa a l'itinerari de vianants que es vegi afectat.

6. D'acord amb l'article 33.2 de la Llei 5/90, les obres i les activitats sol·licitades no podran afectar la seguretat del trànsit i hauran de mantenir com a mínim les condicions prèvies de visibilitat i geometria.

7. Els senyals, els sistemes de contenció de vehicles, balises i altres elements de la carretera, que per poder portar a terme l'obra s'hagin de retirar es duran a un magatzem per tal de, en acabar l'obra, poder reposar- los en perfectes condicions. Durant el període d'obra, i una vegada que s'hagi modificat la senyalització existent, s'haurà de disposar la senyalització provisional que substitueix la definitiva, fins al seu final.

8. L'autorització que es pugui desprendre del present informe, s'entendrà exceptuant el dret de propietat i sense perjudici de tercers. En cap cas, ni sota cap pretext, el peticionari no adquirirà dret de propietat ni de possessió sobre el terreny del Consell Insular d'Eivissa o de domini públic que s'ocupi amb l'obra de la instal·lació sol·licitada. Aquest informe no suposarà l'assumpció per part d'aquesta Administració pública de cap mena de responsabilitat respecte del titular o de tercers.

9. L'execució de les obres a què es refereix aquest informe serà objecte de vigilància per part del personal del Consell Insular d'Eivissa encarregat l'explotació de les carreteres, el qual podrà exigir la presentació de la corresponent autorització. Per poder complir aquest requisit, l'esmentada autorització haurà d'estar a l'obra durant tota la seua durada.

10. Aquest informe s'expedeix als únics efectes del que preveu la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB, i per tant no eximeix de l'obligació d'obtenir les llicències i les autoritzacions que la legislació vigent exigeixi en virtut de les competències concurrents atribuïdes a aquesta o a d'altres administracions públiques.

11. L'autorització que es pugui desprendre del present informe s'haurà d'exercitar en el termini d'un any a partir del dia següent al de la data de recepció del present escrit, i quedarà sense efecte una vegada hagi transcorregut l'esmentat termini d'un any.

- Resolució núm. 2021000312 del conseller executiu del Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació turística i Lluita contra l'Intrusisme de l'informe anterior.

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular d'Eivissa que conclou:

«Atès que les instal·lacions previstes es troben recollides en:

- El Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (BOIB núm. 143 de 27.09.2005).

- En la «Modificación de aspectos puntuales de la Planificación Energética. Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de Energía eléctrica 2015- 2020», aprovada pel Consejo de Ministros de 27 de juliol de 2018.

Atès l'article 24.2 (transcrit) de Llei 6/1997, de 8 de juliol del Sòl Rústic de les Illes Balears.

Per tant, no és exigible la prèvia declaració d'interès general, pel que fa a la part del projecte que transcorre per sòl rústic.

Aquest informe s'emet sense perjudici d'altres informes i/o autoritzacions escaients.»

- Informe del Servei de Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa que indica:

«A nivell de Patrimoni històric, la única referencia en els documents presentats és aquesta :

​​​​​​​2.2.4 Patrimonio cultural

Si durante la ejecución de las obras apareciesen restos arqueológicos y/o paleontológicos, se informará a las autoridades competentes y se pararán los trabajos hasta la adopción de las medidas oportunas.

Per altra banda, i en relació al tema de referència, s'observa que el projecte comporta nombrosos moviments de terra en sectors molt rics a nivell arqueològic, com han demostrat tantes intervencions preventives.»

I conclou:

«En conclusió s'haurà de preveure un control arqueològic, a peu d'obra, dels moviments de terra per part de tècnic qualificat, ja que la proposta esmentada no és ni eficaç, ni operativa, en ser gairebé impossibles d'apreciar les dites restes des de les màquines pesades que s'empren actualment.

No es fan altres objeccions o observacions des del punt de vista del Patrimoni.

- Informe i segon informe de l'Àrea de Medi ambient del Consell d'Eivissa conclou:

«es considera que la correcta diagnosis ambiental i adequada valoració de impactes determinen que amb la aplicació de les pertinents mesures preventives el projecte es consideri ambientalment viable.»

- Informe favorable amb condicionants del Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública i Participació:

«1. Compliment de les mesures protectores i correctores indicades a l'Estudi d'Impacte Ambiental de referència.

2. Els regs de camins i neteja de zona d'obra es farà amb aigua regenerada, evitant així el consum innecessari d'aigua de consum humà.

3. L'EIA indica que els valors de camps electromagnètics generats pel cable no son significatius. Es considera necessari realitzar un seguiment d'aquests valors durant la vida útil de la instal·lació per tal d'evitar afeccions a la població.»

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la D.G. d'Espais Naturals i Biodiversitat indica:

Atesos els elements de l'entorn, les característiques del projecte i la documentació aportada, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl pel que fa al risc d'incendi forestal, la gestió forestal i protecció del sòl, dins del tràmit de consulta a les administracions públiques afectades:

1. Època de perill d'incendis forestals: es compliran les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions amb relació al risc d'incendi i a l'art. 8.2.c del Decret 125/2007. Aquest article fa referència a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, que puguin generar deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, en quests casos s'ha de disposar, per a ús immediat, d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar. Així mateix, les obres es realitzaran preferentment fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, per norma general entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril, quedant en tot cas paralitzades els dies de màxim risc d'incendi.

2. Franja de prevenció d'incendis forestals: atès que es tracta d'una edificació limítrof a zona forestal, d'acord amb el decret llei 1/2016, el Codi Tècnic d'Edificació (CTE), l'art. 11 del Decret 125/2007 i el punt 4.3 de la norma 9 del Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera caldrà complir les següents condicions per a les instal·lacions:

Amplada i característiques de la franja: hi ha d'haver una franja de 30 metres d'amplada separant la zona edificada de la forestal, amb baixa càrrega de combustible vegetal, així com un camí perimetral de 5 metres, que podrà estar inclòs en aquesta. Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, es farà segons concreti sobre el terreny l'Agent de medi Ambient i es recomana, a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals, que tingui les següents característiques:

a. Arbrat: distancia entre copes mínim 3 m, esporgats a un mínim de 3 m d'alçaria.

b. Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30%. Els matolls tindran una distància entre ells d'un mínim de 3 m. en tots els casos es respectaran les espècies vegetals amenaçades especificades en la normativa vigent. S'ha de trencar la continuïtat entre les espècies arbustives i les arbòries.

c. Restes vegetals: s'hauran de retirar o tractar les restes vegetals en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació.

3. Els trams de xarxa aèria que travessa terreny forestal, s'adequarà una franja en el seu corredor de 5 metres a cada banda d'aquest i cobertura arbòria i arbustiva màxima del 50% de fracció de cabuda coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin un perill de contacte amb els conductors, hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent.

4. Manteniment de les mesures de prevenció: totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives.

5. Les obres de manteniment temporal es realitzaran preferentment fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril i s'adoptaran en tot cas les mesures preventives necessàries per a l'eliminació de qualsevol risc d'incendis, extremant el compliment de les normes de prevenció d'incendis i, en especial, es prendran les mesures establertes a l'article 8.2.c del Decret 125/2007.

6. Els operaris participants en les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el nombre telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

En qualsevol cas, us recordem la responsabilitat dels propietaris de l'acompliment de la legislació adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i de lús responsable dels mitjans o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

- Informe favorable amb condicionants del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics:

« En relació a les aigües residuals, el depòsit estanc d'acumulació haurà de complir amb les condicions i amb l'establert a l'article 80 i l'Annex 3 del PHIB 2019:

«Els dipòsits estancs de buidatge periòdic han d'estar homologats i disposar de marcatge CE. Els sistemes prefabricats han de complir el conjunt de normes UN E- EN 12566».

Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat - alt, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1 /2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística:

«Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries»

- Al·legacions:

- Nieves Tur Torres, com a titular de diverses parcel·les afectades, presenta al·legacions al tràmit d'informació pública dels projectes.

- Ramon Baradat Fontanet, com a representant de José Mayans Marí, Emilia Mayans Marí, Bartolomé Mayans Marí i Carmen Mayans Marins, titulars de diverses parcel·les afectades, presenta al·legacions al tràmit d'informació pública dels projectes.

En relació a les respostes de REE a les al·legacions dels particulars, aquestes es remeten als mateixos en data 14 de maig de 2021. Ramon Baradat, va rebre escrit de respost en data 18 de maig, per tant, ha finalitzat el termini per al·legar. Nieves Tur Torres presenta un nou escrit d'al·legacions el 24 de maig de 2021, indicant que s'oposa a l'aprovació de tots els expedients en exposició pública, sol·licitant entre d'altres, informació addicional dels plànols d'afecció a les seves parcel·les. Per aquest motiu, es dona trasllat novament al promotor el 01/06/21 d'aquest escrit d'al·legacions perquè puguin aportar la documentació sol·licitada per la interessada. En data 23 de juliol aporten novament informe de resposta a les al·legacions, les quals es remeten a Nieves Tur Torres en data 26/07/21. Com a resposta, aquesta aporta un tercer escrit d'al·legacions en data 03/08/21, indicant la necessitat de disposar de plànols exactes, mesuraments i concrecions de les actuacions a les seves parcel·les.

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Les alternatives presentades d'acord amb la viabilitat tècnica, econòmica, social i ambiental:

Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. Per tal de descartar- la, indiquen que la no execució del projecte impediria obtenir els objectius del projecte, tal com, l'estabilitat del sistema elèctric de l'illa i reforçar la garantia del subministrament en distribució.

Alternativa 1: l'alternativa proposada per executar el projecte.

Alternativa 2: proposen realitzar el projecte amb la construcció de la nova subestació a l'oest de la ubicació de l'actual SE San Jorge 66 kV.

Alternativa 3: plantegen la nova subestació fora d'edifici i amb una àrea d'ampliació major que les altres alternatives.

Per definir l'alternativa més adequada presenten una taula comparativa, valorant de menys favorable (*) a més favorable (***), cada un dels elements del medi considerats:

Variable	Alternativa 1	Alternativa 2	Alternativa 3
Atmosfera i canvi climàtic	**	**	*
Geomorfologia i sòl	**	**	**
Hidrologia i hidrogeologia	***	***	***
Hàbitats	**	**	**
Vegetació	**	**	**
Fauna	**	*	*
Espais protegits	***	***	***
Paisatge	**	*	*
Patrimoni cultural	**	**	**
Ocupació temporal i permanent	***	**	*
Medi socioeconòmic	***	***	***
Viabilitat tècnica i econòmica	***	**	*
Total	29	25	22

L'alternativa 1 és la que obté major puntuació. Per una banda, la principal diferència entre les alternatives a l'àmbit tècnic és la viabilitat. La més viable des del punt de vista tècnic i econòmic és l'alternativa 1.

Per altra banda, a l'àmbit ambiental, les alternatives 2 i 3 suposen una major possible afecció a l'avifauna; l'alternativa 3 suposaria una major afecció a l'atmosfera per no tenir sistemes de contenció en cas de produir- se fuita de gasos; l'ocupació de l'alternativa 3 és la major de les 3 alternatives; les alternatives 2 i 3 suposarien major impacte paisatgístic que l'alternativa 1, que té menys suports que l'alternativa 2 i per la dificultat de dissimular la ubicació de la subestació sense coberta i l'alçada de les instal·lacions de l'alternativa 3.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn a cada una de les fases del projecte. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en els següents àmbits: medi físic, medi biòtic, paisatge, territori, patrimoni, i medi socioeconòmic.

A la fase de construcció, es projecta la instal·lació de les noves línies i l'ampliació de la subestació amb les actuacions prèvies de condicionament del terreny, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

- Línies elèctriques:

a) Obertura i condicionament d'accessos:

- Desbrossaments.

- Moviments de terres.

- Ocupació temporal de sòl.

b) Excavació de rases i construcció de càmeres d'entroncament:

- Desbrossaments

- Moviments de terres

c) Trànsit de maquinària i transport de materials i equips.

d) Formigonat.

e) Instal·lació de suports.

f) Estesa de conductors.

- Ampliació de la subestació existent i construcció de la nova subestació:

a) Obra civil i edificació:

- Moviments de terres.

- Drenatges i sanejaments.

- Fonamentacions, vials i canals de cable.

- Accessos.

- fonamentacions per transformadors i bancades per recollida d'olis.

- Edifici GIS de comandament i control.

- Tancament.

b) Instal·lació i aparellatge:

- Equips amb aïllament en SF6 (Cel·les GIS).

- Transformadors.

- Conductors.

- Estesa.

- Connexions a terra.

c) Xarxa de terres.

d) Instal·lació d'estructures metàl·liques.

e) Instal·lació d'enllumenat i força.

f) Instal·lació de sistema antiintrusisme i sistema contra incendis.

A la fase de funcionament s'han identificat les següents actuacions productores d'impacte:

a) Subestacions elèctriques.

b) Infraestructures de transport elèctric.

c) Transport d'energia elèctrica.

d) Manteniment.

A la fase de desmantellament es contempla el desmantellament del suport existent T- 24 de la línia San Antonio- San Jorge:

a) Picat de la cimentació.

b) Desmuntatge de conductors i cable.

c) Desmuntatge del suport.

d) Restauració del terreny.

Els principals impactes que es poden produir amb l'execució del projecte:

Sobre el medi físic:

1- Impacte sobre la qualitat de l'aire: emissions de gasos contaminants i pols per part de la maquinària i vehicles utilitzats a l'obra. Aquestes emissions es produiran tant a la fase d'execució com a la de desmantellament.

A la fase d'explotació es produiran emissions dels equipaments de les subestacions (grups electrògens, etc.) que consumeixen combustibles fòssils i pels camps electromagnètics i l'efecte corona de les línies elèctriques.

L'EsIA indica que adoptaran les mesures preventives adequades que inclouen revisions i manteniments adequats de la maquinària i els equips, a més de l'aplicació de mesures preventives en el disseny de la línia i les subestacions per minimitzar els efectes del camp electromagnètic i l'efecte corona.

Les mesures preventives i correctores proposades: la maquinària tindrà el marcatge de la CE i complirà amb els estàndards d'emissió establerts a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, a més d'ITV i de comptar amb catalitzador, limitació de velocitat a 30 km/h, els acopis de terra emmagatzemada es tindran el mínim de temps possible, regs de vials a l'estiu i primavera, els camions de transport aniran coberts amb lones.

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera indica que:«1. En la fase de construcció s'haurien de tenir en compte bones pràctiques per prevenir l'emissió de contaminants a l'atmosfera.2. Recordar als òrgans encarregats de desenvolupar la xarxa de distribució elèctrica, la Secretaria d'Estat d'Energia, i la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, de la necessitat de donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i més específicament als articles 44 i 55.» En aquest sentit, s'inclourà el punt 1 com a condicionant a l'apartat de conclusions de la present DIA i el punt 2 com a recordatori.

El servei de Salut Ambiental indica: «2. Els regs de camins i neteja de zona d'obra es farà amb aigua regenerada, evitant així el consum innecessari d'aigua de consum humà.

2. L'EIA indica que els valors de camps electromagnètics generats pel cable no són significatius. Es considera necessari realitzar un seguiment d'aquests valors durant la vida útil de la instal·lació per tal d'evitar afeccions a la població.»

Ambdós condicionants s'inclouran a l'apartat de conclusions de la present DIA.

3- Renous: les emissions de renous seran produïdes per la maquinària necessària per fer els treballs de construcció i desmantellament.

A la fase de funcionament es produiran els renous associats a les línies aèries (irrellevants) i els equips de les subestacions.

Les mesures preventives i correctores proposades: tota la maquinària tindrà el marcatge de CE i complirà amb els estàndards d'emissió establerts a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, complir amb la legislació vigent d'emissions de renou, i l'horari es limitarà de 08- 22 hores.

4- Contaminació lumínica: correspon a la fase d'explotació de la subestació, en la qual la lluminària emprada a la subestació generarà l'impacte.

A l'EsIA no s'inclouen mesures per minimitzar aquest impacte.

La disposició addicional quarta de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat

de l'aire i protecció de l'atmosfera (BOE núm.275 de 16- 11- 2007) encomana a les

administracions públiques, dins l'àmbit de les seves competències, que promoguin la prevenció i reducció de la contaminació lumínica per preservar al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general. En aquest sentit, s'inclourà com a condicionant a l'apartat de conclusions.

5- Canvi Climàtic: correspon a la fase de construcció, es realitza l'ompliment de les cel·les de la subestació amb el gas SF₆ i a la fase de funcionament que es poden produir fuites per deteriorament o ruptura de les instal·lacions que els contenen.

L'EsIA indica que per la quantitat de gas empleada i amb l'aplicació de mesures pertinents (sistema de recollida de gasos, ompliment per part d'especialistes i una bona gestió de les ampolles buides o mig usades) provoquen que l'impacte sigui compatible.

Tot i això, l'aïllament de cel·les amb SF₆ pot suposar una contribució important a l'escalfament global, el principal problema mediambiental que té és que un cop alliberat, és un agent intensificador de l'efecte hivernacle, tenint un potencial d'escalfament global i un temps de vida a l'atmosfera molt elevat, per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas.

Per aquesta raó, a les conclusions del present document s'indicaran les mesures correctores, preventives i compensatòries per minimitzar l'impacte.

6- Alteració del sòl: a la fase de construcció la produeix la instal·lació de 2 nous suports i el pas de la maquinària que pot produir compactació o erosió del sòl al circular. L'ocupació temporal de terrenys serà:

- En el camí d'accés de la zona de la subestació 3.155 m².

- Demolició i reconstrucció de murs de pedra en sec 1.522 m².

- Voltants de la SE 1.311 m².

- Canvi topològic línia aèria 8.977 m².

Durant l'explotació, és la presència de les mateixes instal·lacions que produeixen una ocupació permanent del sòl:

- L'ocupació de ple domini de la nova SE Sant Jordi 132 kV tindrà una superfície total de 6.881 m². A més, es produiria una ocupació de ple domini a les finques privades del camí d'accés de 373 m².

- La servitud subterrània permanent de la línia Sant Jordi – Bossa 132 kV en el camí d'accés serà de 233,4 m².

- La línia aèria Eivissa – Sant Jordi 66 kV tindrà una superfície d'ocupació permanent de 495 m².

Les mesures preventives i correctores proposades: circulació de vehicles i maquinària restringida a les zones condicionades a l'efecte, es minimitzaran l'obertura de nous vials, les excavacions es tindran obertes el mínim de temps possible, minimització dels moviments de terres; reutilització de terres a l'àmbit d'actuació, restauració de terrenys, etc.

7- Contaminació del sòl: a la fase de construcció i desmantellament es poden ocasionar per accident o per mala gestió dels materials utilitzats i generats a l'obra. Per a la fase de funcionament, es poden produir vessaments de material combustible o substàncies perilloses dels grups electrògens i altres equips de la subestació.

Les mesures preventives i correctores proposades: revisió de maquinària per evitar vessaments de lubricants i combustibles; les tasques de neteja, manteniment i reparació de la maquinària es farà a tallers autoritzats, en cas d'haver- se de realitzar a les instal·lacions protegiran el sòl amb materials impermeables i es disposarà de mitjans per recollir els vessaments; gestió adequada dels residus; les formigoneres no podran descarregar el sobrant de formigó ni es podrà fer la neteja dels tancs i altres utensilis a l'obra; aplicació de sistemes de retenció i recollida de vessaments d'olis i fluids; instal·lació d'una xarxa de sanejament; etc.

- L'informe del Servei d'Estudis i Planificació condiciona el seu favorable a:

«En relació a les aigües residuals, el dipòsit estanc d'acumulació haurà de complir amb les condicions i amb l'establert a l'article 80 i l'Annex 3 del PHIB 2019:

«Els dipòsits estancs de buidatge periòdic han d'estar homologats i disposar de marcatge CE. Els sistemes prefabricats han de complir el conjunt de normes UN E- EN 12566».

Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat - alt, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1 /2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística:

«Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries»

En aquest sentit, s'inclouran els condicionants a les conclusions de la DIA.

8- Hidrologia Superficial: a la fase d'execució i desmantellament es podrien produir vessaments de maquinària ocasionats per accidents o negligències. Les tasques d'excavació poden afectar a la xarxa superficial de drenatge tant per l'ús de materials impermeables, que dificultin el pas de l'aigua al subsòl, com per la mescla d'aigües contaminades de les obres amb aigües pluvials.

Tenint en compte que no hi haurà grans moviments de terres associats al projecte, les alteracions del drenatge superficial de la zona no seran significatives.

A la fase de funcionament, no es generaran residus, per tant, no hi haurà risc de contaminació.

Les mesures preventives i correctores proposades: xarxa de drenatge que separi les aigües pluvials externes de les que travessen la zona d'explotació; evitar l'ús de materials impermeables.

8.- Hidrologia Subterrània: a la fase d'execució i desmantellament es podrien produir vessaments de combustibles o olis de la maquinària. A la fase d'explotació no es preveuen afeccions.

Les mesures proposades són les mateixes que a l'apartat de contaminació del sòl.

Sobre el medi biòtic:

1.- Vegetació

Els principals potencials impactes sobre la vegetació:

- Eliminació de la vegetació tan temporalment com permanent.

- Degradació de la vegetació dels voltants immediats a la zona d'obres.

- Increment del risc d'incendis pel trànsit de maquinària i personal per zones naturals.

S'esperen les següents afeccions:

- Per a la línia aèria Eivissa - Sant Jordi 66 kV, les actuacions projectades entre els suports T- 12bis y T- 11bis per a garantir les distàncies reglamentàries a arbrat (Instrucció Tècnica Complementària ITC- LAT 07 del reglament de línies i el  Decreto 125/2007, de 5 d'octubre) afectaran a 5.006 m² de massa forestal, aquesta superfície està coberta per Pinus halepensis, Olea europaea var. sylvestris, Pistacia lentiscus i, en menor proporció, Juniperus phoenicea. L'EsIA indica que s'evitarà la tala d'aquesta darrera espècie en la mesura del possible.

Durant la fase de funcionament, l'afecció sobre la vegetació serà causada per les tasques de tala i poda per manteniment de les distàncies de seguretat entre la massa arbòria i la línia elèctrica.

- Per a la línia subterrània Bossa- San Jorge 132 kV s'estima que la superfície afectada serà de 193 m². A la fase de funcionament no s'esperen impactes sobre la vegetació.

- Per a l'ampliació de la SE San Jorge 66 kV i nova Subestació San Jorge 132 kV, els terrenys que es veuran afectats corresponen a cultius agrícoles de cereals i puntualment es pot afectar a vegetació arvense. S'estima que els arbres a talar dins el recinte tenen una superfície total de 64 m².

Per una altra banda, el transport dels elements a instal·lar a la subestació requerirà de vehicles de grans dimensions, per tant, serà necessari ampliar camins eliminant la vegetació confrontant. S'estima que les tales necessàries per adequar el camí tindrà una superfície total de 209 m².

Les mesures preventives i correctores proposades: aprofitar al màxim la xarxa de vials preexistents; s'evitarà el pas o estacionament de vehicles i maquinària per les superfícies amb vegetació natural que no estiguin projectades; els residus vegetals seran retirats abans de 10 dies; es faran tasques de revegetació de zones afectades que es trobin fora de servitud de les línies elèctriques; tècniques de desbrossament que afavoreixin la revegetació per espècies autòctones, prohibir l'ús d'herbicides i foc; etc.

No s'indica la superfície de revegetació, ni tampoc es compensa l'ocupació del territori. Es tindrà en consideració a l'apartat de conclusions de la present DIA.

2. Fauna

A la fase de construcció, les molèsties a la fauna es produiran pel trànsit de maquinària pesant que produeix renous i pols, a més del risc d'atropellament d'espècies de mida petita i poca mobilitat. Les principals afeccions es produiran per la tala de vegetació que afectarà a les espècies que tenen com a hàbitat les zones forestals. Cal destacar la potencial presència d'avifauna que utilitzen les zones forestals com a àrees de campeig i nidificació, entre elles, trobem les següents espècies incloses a l'annex I de la Directiva 2009/147/CE , de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres:

• Anthus campestris

• Burhinus oedicnemus

• Calandrella brachydactyla

• Caprimulgus europaeus

• Galerida theklae

A la fase de funcionament, les afeccions a la fauna es donaran per la presència de les instal·lacions de la subestació i el risc de col·lisió de les aus amb la línia, que serà mínim, si s'apliquen les mesures especificades en el Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen les mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió en línies elèctriques d'alta tensió. Un altre factor a tenir en compte és la tala i poda necessària per mantenir les distàncies de seguretat de la vegetació amb els conductors de la línia.

Les mesures preventives i correctores proposades: preservar les comunitats vegetals afectades per l'obra; minimitzar l'eliminació de la vegetació; s'evitarà envair hàbitats; abans de tales, podes i desbrossaments es comprovarà que no hi hagi nius d'espècies incloses a l'annex I de la Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre; a més aquestes tasques es realitzaran fora del període compres entre el 31 de març i el 30 de juny que es correspon amb l'època de nidificació; comprovacions periòdiques de les afeccions en el comportament i els usos d'hàbitat de la fauna; a l'hora d'executar la línia elèctrica es tindrà en compte el Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost.

Sobre el Paisatge

A les fases de construcció i desmantellament, la presència de maquinària i els condicionaments de zones de treball causaran un lleu impacte visual, que desapareixerà un cop finalitzades les obres.

A la fase d'explotació, l'impacte sobre el paisatge estarà produït principalment per la presència de la subestació, i mínimament per la presència dels nous suports.

Les mesures preventives i correctores proposades: limitar les àrees d'utilització de la maquinària; restauració de les superfícies afectades; construccions temporals ubicades a zones de baix impacte visual; tècniques de mimetització per integrar la subestació; restaurar els murs de pedra seca.

Sobre el Territori

L'únic risc natural sobre el qual el projecte pot tenir influència és sobre el risc d'incendi forestal. El projecte es troba molt pròxim a una àrea d'alt risc d'incendi.

A la fase de construcció i desmantellament, la presència de treballadors i maquinària augmenta el risc d'incendi, qualsevol negligència o accident pot provocar un incendi. Pel que fa a fase d'explotació, el risc és mínim, es podria produir per la ruptura d'un conductor.

Les mesures preventives i correctores proposades: prohibició d'encendre foc; de fumar; manteniment dels camins, pistes, faixes tallafocs... lliures d'obstacles i nets de residus; retirar els residus vegetals abans dels 10 dies; emmagatzematge de productes inflamables allunyats de fonts de calor; maquinària ha de complir amb la DIRECTIVA 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006; disposar d'equips d'extinció; establir normativa per l'abastiment i estacionament de la maquinària; etc.

En aquest sentit, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va realitzar una sèrie d'observacions que seran incloses a l'apart de condicionants de la present DIA.

Sobre el Patrimoni

Els BICs i Béns catalogats pròxims a l'àmbit del projecte no es veuran afectats. En canvi, sí que s'afectarà al mur de pedra seca situat al camí existent d'accés a la subestació. La longitud afectada serà d'aproximadament 432 metres.

Les mesures preventives i correctores proposades: minimitzar l'afecció sobre el mur de paret seca, sol·licitar les autoritzacions pertinents, tasques de restauració a l'estat inicial realitzat per margers; si durant les obres es trobàs qualque element de patrimoni no identificat en els estudis previs, es paralitzarien les obres i s'informarà a l'Administració.

Convé destacar, que l'informe del Servei de Patrimoni indica: s'observa que el projecte comporta nombrosos moviments de terra en sectors molt rics a nivell arqueològic, com han demostrat tantes intervencions preventives.» a les conclusions indica: «s'haurà de preveure un control arqueològic, a peu d'obra, dels moviments de terra per part de tècnic qualificat, ja que la proposta esmentada no és ni eficaç, ni operativa, en ser gairebé impossibles d'apreciar les dites restes des de les màquines pesades que s'empren actualment. Aquesta conclusió serà recollida a l'apartat de condicionants d'aquesta DIA.

Sobre el medi socioeconòmic

1.- Població

La realització de les obres, tant a la fase de construcció com de desmantellament, suposarà molèsties a la població de la zona, principalment per la generació de renous i talls de vies de pas o de circulació.

Les mesures preventives i correctores proposades: senyalització de les zones afectades per les obres indicant l'estat, temps d'execució i l'horari d'afecció; fer els treballs a les hores menys molestes, així com evitar treballs nocturns; executar les obres en el menor temps possible; els transports als horaris de menys tràfic; evitar afeccions a les estructures existents; extremar les precaucions a l'hora de fer les rases.

2.- Activitat econòmica:

L'execució del projecte es considera que tindrà un efecte positiu, fomentant el consum de béns i serveis.

3.- Abastiment energètic:

L'objectiu del projecte és reforçar l'estabilitat del sistema elèctric de transport de l'illa i la garantia de subministrament en distribució. Un cop finalitzades les obres es produirà una millora del subministrament elèctric, per tant, suposa un impacte positiu.

Valoració dels Impactes:

Una vegada identificats els factors ambientals de l'entorn del projecte, així com les activitats del projecte productores d'impacte; els principals impactes produïts sobre el medi abiòtic, medi biòtic i el medi socioeconòmic; i que s'han establert les mesures preventives i correctores per tal de minimitzar els impactes; es realitza una caracterització i valorització dels impactes residuals:

Donades les característiques i condicions de la zona i del projecte l'impacte és perfectament assimilable pel medi. Tots els impactes s'han valorat com a compatibles, principalment perquè no es tracta d'una zona d'especial rellevància ambiental, la poca entitat de les actuacions a desenvolupar, i donada l'existència d'infraestructures elèctriques similars a la zona.

Pla de Vigilància Ambiental:

L'EsIA indica que realitzarà un PVA que inclourà totes les mesures correctores i preventives proposades a l'apartat 10 “MEDIDAS PREVENTIVAS Y CORRECTORAS” a més de les addicionals que es formulin a la present DIA. En aquest sentit, abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental, que cal que defineixi uns indicadors clars i específics per fer el seguiment objectiu i documentat de l'efectivitat de les mesures correctores i preventives a cada una de les fases del projecte, a més, d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures no obtinguin el resultat desitjat, tant a l'òrgan ambiental com al Substantiu. Aquests condicionants, s'inclouran a l'apartat de conclusions de la present DIA.

El projecte té un pressupost de 7.519.032 € per a la nova subestació Sant Jordi a 132 kV, de 127.162 € per al canvi topològic en la línia aèria- subterrània 66 kV SC Eivissa- Bossa 1 per generar la línia aèria Eivissa- Sant Jordi 1 i d'1.166.192,4 € per la Línia subterrània 132 kV DC Bossa- Sant Jordi 1- 2. ,raó per la qual i d'acord amb l'article d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

El pressupost destina les següents partides pel seguiment ambiental:

Mesura	Medició	Preu unitari	Cost
Supervisió ambiental en obra	64 jornades	300 €/jornada	19.200 €
Supervisió arqueològica en obra	64 jornades	300 €/jornada	19.200 €
Elaboració PVA	1 unitat	1.300 €/unitat	1.300 €
Curs de bones pràctiques ambientals	1 curs	1.500 €/curs	1.500 €
Restauració superfícies	1.352 m2	4,3 €/m2	5813,6 €

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de nova subestació Sant Jordi i actuacions associades, al TM de Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives, correctores i/o compensatòries de l'EsIA signat per Mariló Trinidad, Silvia Bassas, Aitor Barroso y Gastón Val el 6 de maig de 2021, a més dels condicionants següents:

1. Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a tres mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un Pla de Vigilància amb les característiques que a s'esmenten a l‘Estudi d'Impacte Ambiental, a més d'incloure els condicionants de la present Declaració d'Impacte Ambiental.

2.S'ha de designar un auditor ambiental atès que el projecte supera el milió d'euros d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, el qual serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar.

3.Es realitzarà un inventari de la massa forestal eliminada i es compensarà mitjançant reforestacions, com mínim de la mateixa superfície, a terrenys degradats.

4.La desforestació ha de ser l'estrictament necessària per a l'execució de l'obra i durant la realització de les obres caldrà complir amb els condicionants establerts a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl inclòs al punt 3 «Resum del procés d'avaluació».

5.S'haurà de preveure un control arqueològic, a peu d'obra, dels moviments de terra per part de tècnic qualificat.

6.S'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: "Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries".

7.S'hauran d'establir mesures per a la prevenció de pols i gasos durant la fase de construcció. Aquestes mesures s'han d'incloure al pla de vigilància ambiental per tal de registrar el seu seguiment. Es recomanen les mesures indicades a la Guia de prevenció de la contaminació atmosfèrica al sector de la construcció:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_de_la_demolicio- 30632/.

8.Els regs de camins i neteja de zona d'obra es farà amb aigua regenerada, evitant així el consum innecessari d'aigua de consum humà. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

9.Amb relació a les aigües residuals, el dipòsit estanc d'acumulació haurà de complir amb les condicions i amb l'establert a l'article 80 i l'Annex 3 del PHIB 2019: «Els dipòsits estancs de buidatge periòdic han d'estar homologats i disposar de marcatge CE. Els sistemes prefabricats han de complir el conjunt de normes UNE- EN 12566».

10.S'ha de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC- RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

11.La instal·lació de l'enllumenat exterior haurà de ser de la brillantor mínima, les lluminàries no hauran de tenir flux a l'hemisferi superior i s'hauran d'instal·lar dispositius de detecció de presència els quals hauran de ser temporitzats per tal que la duració de la il·luminació sigui la mínima indispensable per garantir la seguretat del personal.

12.Es considera necessari mantenir, conservar i restaurar tots els trams de paret de pedra seca que es vegin afectats per l'acompliment del projecte, sense perjudici d'admetre el desmuntatge dels trams estrictament indispensables per a poder executar el projecte. Posteriorment, s'haurà de restaurar en el seu estat original.

Les restauracions dels murs de pedra seca hauran de garantir el manteniment de les característiques volumètriques dels murs (amplada i alçada aproximada), així com dels materials i tècniques de construcció tradicional (s'hauran de realitzar per «margers»): murs a partir de pedra poc o mica treballada, disposada en doble filada, correctament travada i tasconada sense cap tipus de morter d'unió, rebliment de la part central del mur i coronament amb enllosat.

13.Respecte el gas hexafluorur de Sofre, de les cel·les del centre de transformació, durant la fase d'explotació es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆ ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF_6.

14.En cas de detectar- se la presència de genista dorycnifolia, es comunicarà al Servei de Protecció d'Espècies, amb una proposta de mesures correctores dirigides a evitar- ne l'afecció.

Es recorda:

- Que la zona d'actuació del projecte està afectada pels perímetres de restriccions moderades de 4 pous de proveïment urbà (els pous es troben a menys de 1000 m de l'obra). Segons l'art. 87 del PHIB 2019, dins el perímetre de restriccions moderades, l'activitat projectada s'entén com a permesa sense perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives.

- Tal com indica l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera «Recordar als òrgans encarregats de desenvolupar la xarxa de distribució elèctrica, la Secretaria d'Estat d'Energia, i la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, de la necessitat de donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i més específicament als articles 44 i 55.»

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 25 de febrer de 2022

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias