null BOIB, butlletí oficial
Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS

Núm. 139372
Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació de les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Els contextos educatius actuals es veuen afectats en gran mesura pels fenòmens que s'esdevenen en la nostra societat, que experimenta canvis profunds a gran velocitat, perquè un dels aspectes més significatius de l'actualitat consisteix en la vivència d'una realitat mutable i accelerada. Els canvis en el món laboral i els sistemes de producció, en la comunicació i la transmissió d'informació, en la mobilitat i les migracions, en les formes de relació i en la recerca científica i la generació de coneixement es produeixen cada cop més ràpidament i provoquen la sensació que l'educació no els arriba a assimilar ni dona una resposta eficaç als desafiaments que comporten.

Els centres educatius són un reflex de la diversitat cultural de la nostra societat en la qual conflueixen valors diversos, cultures distintes, diferents religions, costums o llengües que poden ser percebuts com a divergents. Cal promoure una educació que vagi més enllà del multiculturalisme i la integració, una educació fruit del diàleg, la convivència i el respecte que faci possible un intercanvi real entre totes les cultures que compartim un mateix territori. Aquesta tasca tan sols serà possible en el marc d'una perspectiva inclusiva, d'una educació intercultural amb l'objectiu d'una integració i un acolliment reals dins la nostra societat respectant la nostra cultura pròpia.

Amb aquesta llei s'opta de forma clara per evitar les desigualtats i garantir la inclusió i la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat amb la finalitat de bastir un sistema educatiu sense exclusions que permeti l'exercici de les llibertats individuals, l'aprenentatge en el marc d'un sistema obert i inclusiu sense barreres en tots els àmbits. Aquest principi d'inclusió, juntament amb l'atenció a la diversitat, abraça els criteris organitzatius, pedagògics, d'atenció educativa personalitzada, de recursos i de participació necessaris per promoure l'èxit educatiu garantint l'educació més adequada per a l'alumnat.

Dins del principi d'inclusió, a les Illes Balears, en tant que comunitat amb doble oficialitat lingüística, constitueix un repte singular la inclusió lingüística de l'alumnat. Efectivament, l'exercici ple de la ciutadania a les Illes Balears demana que el sistema educatiu garanteixi que en finalitzar l'educació obligatòria tots els ciutadans siguin capaços d'emprar amb correcció les dues llengües oficials. Atesa la situació sociolingüística, amb una gran preponderància del castellà en múltiples esferes de la vida social, demana que el sistema educatiu estigui especialment amatent a garantir una exposició suficient a l'ús habitual i funcional de la llengua catalana com a forma de contribuir a garantir el dret al coneixement de les dues llengües oficials que consagra l'article 4.3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

D'altra part, els centres educatius estan immersos en aquesta era de canvis amb un volum d'interrogants que fan que es plantegi el sentit últim de l'acció educativa: educar per què i vers quin model de societat i de ciutadania. Caldrà respondre a tot això si es vol que l'alumnat domini competències diverses i desenvolupi destreses que li permetran fer front amb èxit a les situacions imprevisibles que se li presentaran en la vida quotidiana.

L'objectiu de l'educació ha de ser desenvolupar persones obertes al canvi perquè puguin encarar de manera constructiva les perplexitats d'un món on els problemes sorgeixen més veloçment que les respostes. Cal una educació que pugui facilitar la formació de persones amb la capacitat de fer front als nous reptes que la societat planteja, amb capacitat crítica per contribuir a la millora de la societat i a la construcció d'un món més just. El sistema educatiu ha d'afavorir l'evolució personal de l'alumne amb totes les seves capacitats i dimensions personals i intrapersonals. La innovació s'hi ha de promoure i el potencial creatiu dels equips directius, del professorat i de l'alumnat s'hi ha de poder estimular. En aquest sentit, la docència s'ha d'entendre com la mediació entre el coneixement i l'aprenentatge en la línia d'aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conèixer i aprendre a conviure.

El desenvolupament educatiu de la ciutadania ha de permetre la participació social, democràtica, responsable i lliure, per la qual cosa és necessari, cada cop més, garantir que totes les persones rebin un nivell formatiu de qualitat per actualitzar les seves competències i coneixements, que els han de permetre adaptar-se a la societat avançada en la qual estan immerses.

La Recomanació (UE) 2018/C 189/01 del Consell, de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent, insta els estats membres a desenvolupar l'oferta de les competències clau com una combinació de coneixements, capacitats i actituds, i les identifica com aquelles competències que totes les persones precisen per al seu desenvolupament personal i la seva possibilitat d'ocupació, integració social, estil de vida sostenible, èxit en la vida de les societats pacífiques, manera de viure saludable i ciutadania activa. Aquestes competències s'han de desenvolupar amb una perspectiva d'aprenentatge permanent, des de la primera infància fins a la vida adulta, i per mitjà de l'aprenentatge formal, el no formal i l'informal en tots els contextos, inclosos la família, el centre educatiu, el lloc de treball, l'entorn i altres comunitats.

L'educació, per tant, és un dret de totes les persones que s'ha de garantir al llarg de tota la vida i ha d'atendre totes les facetes del seu desenvolupament personal, emocional i professional. Una de les obligacions essencials dels poders públics és garantir d'una manera efectiva aquest dret a l'educació i proporcionar els mitjans necessaris per elevar la qualitat del sistema educatiu a fi de permetre l'actualització dels coneixements, la implementació de noves eines educatives, la millora de la formació del professorat, la gestió àgil i eficaç dels centres educatius, més participació i corresponsabilitat del conjunt de la comunitat educativa i l'establiment de ponts efectius entre els interessos educatius i socials i els altres agents, perquè els avantatges d'una educació de qualitat arribin a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva procedència, independentment de les seves capacitats i característiques culturals, lingüístiques, de gènere o religioses.

L'exercici d'aquest dret a l'educació implica que l'acció educativa s'ha d'entendre com a servei públic que s'exerceix per mitjà d'una xarxa de centres sostinguts amb fons públics que inclou els centres educatius de titularitat pública i els centres privats concertats. Així, conforme al que s'estableix en l'article 27.3 de la Constitució Espanyola, els poders públics han de garantir el dret que assisteix als pares i les mares a l'educació dels seus fills d'acord amb les pròpies conviccions, per la qual cosa es constata que, si bé l'educació pública constitueix la base del sistema educatiu, l'escola privada i concertada és un element clau d'aquest sistema, que queda reconegut en aquesta llei per la seva rellevància i contribució al fet educatiu a les Illes Balears.

Una educació de qualitat ha d'arribar a tots els alumnes, sense exclusió, perquè la qualitat i l'equitat constitueixen dos principis indissociables. Un dels instruments més efectius per aconseguir aquesta finalitat és una escolarització equilibrada i equitativa de l'alumnat que ha d'anar acompanyada d'una dotació de recursos suficient i que suposa situar els drets de la infància entre els principis rectors del sistema educatiu, segons el que estableix la Convenció sobre els drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides, que reconeix l'interès superior del menor, el seu dret a l'educació i l'obligació dels poders públics d'assegurar el compliment efectiu d'aquests drets, a més de suposar que es compleix amb els principis establerts en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

L'educació, així mateix, ha de garantir també el compliment efectiu dels drets dels infants, joves i de la resta de persones amb diversitat funcional, d'acord amb el que determina la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per les Nacions Unides, especialment pel que es refereix a l'accés a una educació inclusiva.

L'educació en els primers anys de vida d'una persona és fonamental per a la construcció de la personalitat i el desenvolupament de totes les capacitats individuals; és per aquest motiu que la programació i el desenvolupament de l'educació infantil han d'atendre, prioritàriament, la compensació dels efectes que les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic tenen en l'aprenentatge i l'evolució infantils, així com la detecció precoç i l'atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu, per assolir una educació amb caràcter preventiu, igualitari i compensador que garanteixi l'equitat i la qualitat en l'atenció i educació a la primera infància.

Les polítiques públiques educatives esdevenen imprescindibles a l'hora de combatre el masclisme i denunciar i pal·liar les situacions de desigualtat que es generen. Tal i com es posa de manifest en la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, «el principi d'igualtat de dones i homes i la prohibició expressa de qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe estan recollits en diferents normes jurídiques». És més necessari que mai que l'educació adopti un enfocament amb perspectiva de gènere a fi d'aconseguir un model educatiu basat en el desenvolupament integral de la persona al marge dels estereotips i els rols segons el gènere i l'orientació i la identitat sexuals. Un dels pilars del sistema educatiu ha de ser la coeducació. Les polítiques públiques educatives, partint de la coeducació com a eina indispensable, han de dirigir els esforços a treballar en la prevenció de les violències masclistes i en el respecte a la diversitat afectivosexual. En el marc de les escoles coeducatives s'ha de promoure l'ús no sexista del llenguatge i la reproducció d'una imatge plural, diversa i no estereotipada de les dones i els homes. Així mateix, s'ha de tenir en especial consideració el principi de transversalitat i d'interseccionalitat en el marc de les polítiques públiques educatives.

El reconeixement de la importància d'atendre un desenvolupament sostenible, d'acord amb el que estableix l'Agenda 2030 de la UNESCO, fa necessari impulsar un sistema educatiu que aposti per programes educatius que incorporin els coneixements, els valors i les actituds adients per viure de manera activa i crítica, resoldre problemes comuns a tota la ciutadania i potenciar l'educació per a la pau, els drets humans i la memòria democràtica, la igualtat entre homes i dones, la interculturalitat, la transició ecològica, el benestar nutricional, la vida saludable, i els hàbits convenients per a l'exercici físic.

L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, que s'ha inserit de manera quotidiana en la societat, condiciona la manera de comprendre la realitat i de participar en la vida social. Així, una educació per al segle XXI també ha d'incloure la competència digital, amb accés per a tot l'alumnat i en totes les etapes educatives, especialment des d'un enfocament transversal i a partir d'una educació comprensiva, perquè la societat reclama un sistema més inclusiu, més modern, més obert i amb menys rigidesa que desenvolupi el potencial i el talent de l'alumnat, per la qual cosa el sistema educatiu ha d'estar obert a les possibilitats que ofereixen els nous models educatius i garantir les mateixes oportunitats a tots els alumnes perquè puguin assolir un nivell òptim d'aprenentatge.

Caldrà adoptar enfocaments més transversals, orientats a fer que tot l'alumnat tengui garanties d'èxit en els processos educatius, i assegurar una formació integral centrada en el desenvolupament de les competències que incorpori elements formatius associats a la comunicació, la formació artística, les ciències i la tecnologia, les humanitats i l'activitat física, des d'una òptica d'educació inclusiva, d'igualtat entre homes i dones i de no-discriminació, de promoció de la salut, d'educació afectivosexual, d'igualtat d'oportunitats, de cura del medi ambient, de respecte mutu i de cooperació entre iguals.

Així doncs, el procés educatiu ha d'estar centrat en la formació integral de l'alumnat, tant en l'àmbit de la seva formació en diferents disciplines com en l'àmbit del seu creixement personal. En aquest sentit, es treballaran els aspectes relacionats amb l'educació emocional al llarg de les diferents etapes educatives per contribuir a l'autoconeixement, l'autoestima i la capacitat d'establir unes relacions interpersonals satisfactòries, de tal manera que, indistintament de les circumstàncies socials i personals que envoltin l'alumne, pugui disposar de les eines adients per enfrontar-les amb èxit.

En el benentès que l'esforç personal és una garantia per a la superació constant i la consecució dels objectius individuals i col·lectius, es treballarà des de la perspectiva i la convicció que el valor de l'esforç és inherent a la qualitat educativa i necessari per a l'assoliment dels objectius acadèmics i personals. L'equitat educativa només es pot aconseguir mitjançant un sistema educatiu obert, flexible i adaptat a les necessitats individuals de cada alumne i de cada grup-classe, unit a l'interès i a l'esforç personal, al foment i la valoració de l'estudi i el treball individual i a la implementació de didàctiques de treball i cooperació en grup.

II

L'article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de totes les persones a l'educació i estableix els principis essencials sobre els quals se sustenta l'exercici d'aquest dret.

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix en l'article 36.2 que correspon a la comunitat autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Per mitjà del Reial decret 2243/1996, de 18 d'octubre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria d'universitats, la comunitat autònoma de les Illes Balears es va fer càrrec de la gestió educativa universitària a partir de l'1 de novembre de 1996. Igualment, des de l'1 de gener de 1998, el Govern de les Illes Balears ha gestionat l'educació no universitària, en virtut del Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari, ampliat per mitjà del Reial decret 1001/1999, d'11 de juny, sobre ampliació de mitjans adscrits als serveis traspassats a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari.

L'experiència en la gestió educativa de més de vint anys aconsella poder disposar d'un marc general de regulació del sistema educatiu no universitari de les Illes Balears que permeti un ordenament legal de l'educació que garanteixi la qualitat, la millora dels resultats educatius i l'augment de les oportunitats educatives i formatives de tota la ciutadania.

A més, aquesta regulació ha de ser prou flexible per garantir l'execució de les polítiques educatives des de les diverses opcions polítiques que tenguin responsabilitat de govern. No obstant això, cal dotar el sistema educatiu d'una major estabilitat, amb la finalitat de permetre que les decisions que s'adoptin no siguin arbitràries i se sustentin en fonaments científics i pedagògics; es basin en el consens, en la transparència i en l'anàlisi objectiva de la situació del sistema educatiu; i garanteixin la participació de la comunitat educativa.

Des que es van assumir les competències en matèria d'educació no universitària, el sistema educatiu a les Illes Balears ha aconseguit canvis positius en el decurs de les dues darreres dècades, però encara té importants reptes per resoldre. Els intensos canvis socials, econòmics i culturals que es produeixen a les Illes Balears fan més complexa la realitat educativa.

De fet, la comunitat autònoma de les Illes Balears és una de les comunitats amb més alumnat estranger a gairebé tots els nivells educatius. Les taxes d'escolarització en els ensenyaments no obligatoris són més baixes que la mitjana estatal. En conjunt, l'esperança de vida escolar en el sistema educatiu de les Illes Balears és menys llarga que a la resta de comunitats autònomes, la qual cosa significa que hi ha una tendència a no continuar amb els estudis després de l'etapa obligatòria, que fa que també sigui inferior l'esperança de vida escolar en els ensenyaments universitaris en relació amb el conjunt de l'Estat.

Encara que s'hagin produït millores constatables els últims anys, la taxa d'idoneïtat de la comunitat autònoma de les Illes Balears és encara baixa i minva a mesura que s'incrementa l'edat de l'alumnat, amb un dels nivells més alts de repetició de curs en l'educació primària i l'educació secundària obligatòria en comparació amb altres comunitats autònomes. Especialment als dotze anys, coincidint amb el trànsit entre l'etapa de l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, les taxes d'idoneïtat a les Balears són inferiors a les estatals.

L'índex d'abandonament escolar a l'Estat espanyol és alt en relació amb els dels països de l'entorn i es troba lluny de l'objectiu de no superar el 10% establert per la Unió Europea. Les Illes Balears presenten un índex d'abandonament encara superior al de la mitjana estatal. Si bé, igual que en altres indicadors, es detecta una millora progressiva tant al conjunt de l'Estat com a les Illes Balears, queda molt de camí a recórrer. Els indicadors de fracàs i abandonament dels estudis postobligatoris solen associar-se amb indicadors de context laboral relacionats amb taxes d'activitat, ocupació i atur. Així, l'obertura del mercat laboral a la contractació de mà d'obra juvenil es pot traduir en vulnerabilitat d'aquest col·lectiu si es comprova que les taxes d'atur més altes corresponen a aquelles persones que tenen un nivell inferior en la segona etapa de l'educació secundària. Tot plegat, fa urgent la millora del nivell educatiu de la població activa de les Illes Balears que presenta un dels valors més reduïts de tot l'Estat en titulació en estudis superiors.

A la necessitat de donar resposta a la influència del context socioeconòmic i laboral sobre el rendiment educatiu s'ha d'afegir la vinculació existent entre el sistema educatiu i el productiu, entre la formació professional i el món laboral, per tal de donar més valor a la formació i adoptar mesures que afavoreixin la permanència en el sistema educatiu. No obstant això, a la finalitat econòmica i laboral s'hi suma la necessitat que el sistema educatiu sigui realment equitatiu, per la qual cosa cal revisar el model de repetició, detectar els problemes d'aprenentatge, ajustar l'atenció a les necessitats dels alumnes i fomentar la continuïtat dels estudis postobligatoris.

D'altra part, el constant increment de la població escolar de les Illes Balears, la necessitat de reduir l'abandonament escolar i el dèficit històric en infraestructures educatives que pateix les Illes Balears fan urgent una major inversió en infraestructures educatives i una intensificació en la reforma i nova construcció de centres educatius, al marge de la possibilitat d'establir nous concerts educatius per entendre ateses necessitats d'escolarització. Es tracta, a més d'incrementar els recursos disponibles, de cercar vies més àgils per implementar els plans d'infraestructures i els serveis complementaris d'acord amb les noves necessitats, amb la col·laboració del conjunt de les administracions públiques. Aquest fet ha d'implicar la posada en funcionament d'instruments de col·laboració per mitjà de convenis o de delegació de competències, amb el finançament adequat per fer possible l'abastiment de les infraestructures i els serveis complementaris adients per a la millora del sistema educatiu.

La situació exigeix adoptar iniciatives per avançar vers una educació de més qualitat, atenent les desigualtats i consolidant una oferta formativa atractiva. Les administracions públiques han d'apostar decididament per un augment de la inversió en polítiques educatives i per la seva eficiència, que encara és lluny de situar-se en la dotació necessària per salvar el desnivell que ens separa dels països més avançats.

Certament, la millora educativa no és una qüestió només dels recursos ni de les polítiques de les administracions públiques. El conjunt de la societat té responsabilitats que no es poden obviar, des de l'empresariat, que ha de valorar la formació; les famílies, que són clau en la transmissió de valors i l'impuls de la motivació per a l'aprenentatge; el conjunt de la societat civil; els mitjans de comunicació; les organitzacions del tercer sector; i, especialment, la comunitat educativa, com a actor principal de l'educació, sense la qual no es poden abordar els desafiaments per donar solució als problemes del sistema educatiu i fer front als nous reptes.

Aquesta llei pretén posar les bases per assolir una societat més preparada i millor formada, més democràtica, més justa, més plural, més solidària i més tolerant en el marc de la Constitució Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i vol avançar en aspectes fonamentals que han de fer possible una educació de més qualitat per a la ciutadania de les Illes Balears.

Així, es pretén millorar la capacitat d'aprendre al llarg de la vida, fomentar un aprenentatge de qualitat per a l'alumnat de totes les etapes, augmentar el rendiment escolar en l'educació bàsica, obligatòria i postobligatòria, disminuir la taxa d'abandonament escolar, adequar l'educació als requeriments de la societat del coneixement, reduir les desigualtats, abordar la inclusió escolar de tot l'alumnat, millorar la qualificació professional i mantenir la cohesió social i les senyes d'identitat i culturals pròpies de les Illes Balears.

També s'intenta dotar d'una major estabilitat el sistema educatiu, facilitant un marc institucional que en garanteixi la millora sistemàtica a partir d'una avaluació qualitativa que proposi mesures correctores en tot allò que sigui necessari. Es tracta de promoure que l'acció educativa es desenvolupi en un context que estimuli la innovació i l'autonomia dels centres i consolidi les bones pràctiques.

Aquesta llei regula els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen als diversos agents de la comunitat educativa, perquè només a partir del consens social serà possible la implementació de les actuacions que requereix per assolir els objectius que s'hi estableixen. Alhora, pretén impulsar l'equitat del sistema educatiu i les actuacions que ha de dur a terme l'administració educativa per eliminar les barreres que limiten l'accés, la participació i l'aprenentatge del conjunt de l'alumnat. Es tracta de donar el suport necessari per fomentar de manera òptima el desenvolupament educatiu i social i que així tothom pugui accedir a una educació inclusiva en igualtat de condicions amb les altres persones.

De fet, el Consell Escolar de les Illes Balears va aprovar el dia 4 d'abril de 2017 el document que estableix les bases per a un possible acord educatiu i proposa algunes de les mesures que s'inclouen en aquesta llei. També s'han tingut en compte algunes aportacions de l'informe de 2 d'octubre de 2018 emès per la ponència creada el dia 11 d'octubre de 2017 en el si de la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears per a l'estudi d'aquest document lliurat al Parlament pel Consell Escolar de les Illes Balears.

Dit document es va elaborar a partir de la feina feta per la plataforma Illes per un Pacte, que agrupa més de quaranta entitats socials del conjunt de les Illes Balears amb incidència en l'àmbit educatiu. El document sol·licita una normativa que pugui ser acceptada per la majoria social i que permeti cobrir les necessitats reals del sistema educatiu i afavoreixi una educació de qualitat que es fonamenti, entre altres aspectes, en la necessitat de promoure una educació de qualitat i en equitat, en la recuperació de l'educació en valors cívics, en la participació democràtica de la comunitat educativa, en l'avaluació formativa orientada a la millora del procés d'aprenentatge, en la descentralització dels currículums i l'enfocament curricular per competències, en la dignificació de la tasca docent, en la millora de les infraestructures educatives, en el reconeixement de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i com a element essencial per al manteniment de la cohesió social, en els plans de millora per a l'èxit escolar i la convivència, en l'adequació de la formació i els recursos didàctics i tecnològics a les noves necessitats educatives i en la consideració de la xarxa pública de centres com a element bàsic del sistema, en convivència amb l'ensenyament concertat, i que tot això permeti la consideració real de l'educació com un servei públic de qualitat.

L'objectiu últim d'aquesta llei és la millora de la qualitat de l'educació a les Illes Balears. Es tracta, si més no, d'incorporar les noves sensibilitats i demandes socials vers l'educació per ser capaços de reafirmar la confiança en el sistema educatiu i promoure un nou impuls a les vies de l'èxit educatiu. No obstant això, la millora de la qualitat requereix el diàleg permanent amb la comunitat educativa i tots els agents implicats, des d'un compromís col·lectiu per a la recerca de les respostes més adients a les necessitats que planteja el sistema.

Aquest objectiu és coherent amb la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, que, segons indica el seu preàmbul, té per finalitat la d'establir un ordenament legal renovat que augmenti les oportunitats educatives i formatives de tota la població per contribuir a la millora dels resultats educatius de l'alumnat i satisfer la demanda generalitzada en la societat espanyola d'una educació de qualitat per a tothom.

III

Aquesta llei s'estructura en un títol preliminar, nou títols específics, disset disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

El títol preliminar estableix l'objecte de la llei, promulga el dret constitucional a l'educació, que s'ha d'exercir en condicions d'igualtat, les quals ha de garantir el Govern de les Illes Balears, i estableix els principis generals, pedagògics i organitzatius del sistema educatiu de les Illes Balears. En aquest apartat destaca la consideració que s'atorga al sistema educatiu de principal instrument per garantir el dret que l'Estatut d'Autonomia garanteix als ciutadans de les Illes Balears de conèixer les dues llengües oficials, que és el marc en el qual cal entendre les diverses disposicions que conté la llei respecte de l'ús de les llengües oficials en el sistema educatiu.

El títol I determina l'estructura del sistema educatiu, l'ordenació dels ensenyaments i les etapes educatives que el constitueixen, l'avaluació i la promoció en les diferents etapes, la formació professional com un sistema integrat, l'oferta educativa de la formació professional, que aposta per la flexibilitat i la conciliació de la formació amb l'ocupació d'un lloc de feina; l'educació de les persones adultes com a sistema de formació permanent al llarg de la vida; els ensenyaments de règim especial i els ensenyaments artístics superiors.

En el marc d'aquest títol cal esmentar la vigència de la Llei 4/2006, de 30 de març, d'educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears, que determina els principis generals de l'educació i la formació permanents de persones adultes i n'estableix les característiques principals.

El títol II regula els objectius de la cooperació amb la Universitat de les Illes Balears per a la millora del sistema educatiu i la col·laboració de les diferents administracions públiques per afavorir un model educatiu propi, i per a la millora de l'oferta de l'educació formal i no formal, atès que l'educació és una responsabilitat compartida entre administracions d'acord amb les respectives competències.

Així mateix, preveu els mecanismes de cooperació entre l'administració educativa, els consells insulars i els ajuntaments, així com la delegació de competències, per fer més eficaç la gestió educativa. El conjunt de les administracions públiques –l'estatal, l'autonòmica, les insulars i les locals– ha de col·laborar per facilitar un acostament dels centres a les demandes i als recursos de l'entorn i ha d'ajudar a fer possible l'educació al llarg de tota la vida com a repte essencial establert per la Unió Europea.

El títol III es dedica a la comunitat educativa, element clau per al bon funcionament del sistema educatiu, del qual n'és la protagonista. Defineix els agents i les institucions que la integren, regula els drets i els deures dels diferents agents i amplia les formes de participació i la presa de decisions compartides. Amb aquesta finalitat institucionalitza un conjunt d'òrgans de participació per tal de garantir que les decisions educatives s'adoptin amb el màxim consens possible com a via per estabilitzar el sistema educatiu i millorar-ne la qualitat.

Tenen una consideració especial la Mesa Sectorial d'Educació com a òrgan de negociació col·lectiva de les condicions sociolaborals del personal docent, i la Mesa de l'Ensenyament Concertat com a òrgan de negociació tripartita d'acords de millora per al finançament de les condicions sociolaborals del personal docent i no docent d'aquests centres que, a partir de l'aprovació d'aquesta Llei, ha de veure processos de millores en les condicions de treball i en el reconeixement de la seva tasca educativa.

És responsabilitat del conjunt de la comunitat educativa la millora del sistema. L'horitzó de qualitat afecta les administracions públiques, que tenen l'obligació de disposar els mitjans i recursos adients i facilitar condicions adequades per avançar i consolidar els elements de millora, i afecta i compromet també el professorat, que és el responsable de l'exercici de l'acció educativa. Les famílies tenen també la seva responsabilitat en la millora del sistema educatiu en funció del dret i el deure de contribuir a l'educació dels seus fills i implicar-se en la participació en el si de la comunitat educativa.

El títol IV es refereix a les característiques de la funció docent i en regula les formes d'accés i provisió, el règim de comissió de serveis, el suport, la protecció i la dignificació professional en el marc de la carrera docent. Així mateix, regula el Registre General del Personal Docent no Universitari de les Illes Balears i l'accés a les dades personals que figuren en l'expedient. Sense la participació i la implicació dels docents no serà operativa la implantació del model que s'estableix en aquesta llei. Per això s'intenta ampliar les seves perspectives professionals, potenciar la seva formació i garantir el suport de l'administració a la funció docent.

La regulació té en compte el que s'estableix en la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que preveu que determinats col·lectius de l'administració autonòmica, en consideració a les seves característiques especials, puguin ser objecte de regulació específica mitjançant normes que adeqüin aquesta llei a les seves peculiaritats. Específicament, l'article 3.1.b) determina que el personal docent i el personal estatutari al servei de la sanitat pública autonòmica es regulen pels preceptes d'aquesta llei únicament en aquelles matèries que no estiguin regulades per la normativa bàsica específica de l'Estat ni per la normativa autonòmica específica de desplegament.

En aquest títol també s'insereix la regulació de la figura dels assessors tècnics docents i es dota d'objectivitat la selecció d'aquest personal amb funcions en els serveis educatius, així com la de professors associats i visitants, en els termes establerts en la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats.

El títol V regula la xarxa de centres educatius i la creació de nous centres, n'estableix la tipologia i regula els processos d'escolarització des d'un marc d'escolarització equitativa i d'inclusió educativa.

A més, aquest títol aposta per l'autonomia dels centres, tant pedagògica i organitzativa com de gestió ordinària, i dota els centres d'una major capacitat, dins els límits de les competències pròpies, per al desenvolupament curricular i l'elaboració i la implementació d'un projecte educatiu que respongui a les característiques del seu entorn i del seu alumnat.

L'autonomia de centres permet millorar-ne el funcionament, però requereix també l'adopció de mesures que impulsin els projectes de direcció i la formació dels equips directius per fomentar la seva capacitat per a una gestió eficaç dels recursos. S'estableixen les formes de selecció de la direcció, així com l'avaluació de la tasca directiva, el reconeixement professional de la funció directiva i l'exercici del lideratge pedagògic, i, en aquest marc, caldrà estimular la participació activa de les famílies i de l'alumnat com a agents actius dels centres educatius, i també garantir l'exercici de les funcions pròpies del claustre del professorat.

Es necessiten, per tant, centres amb capacitat d'exercir responsablement un alt grau d'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, tant en l'àmbit curricular com en la gestió dels recursos econòmics i la gestió del personal que tenen assignat, per fer possible una adequada comunitat d'aprenentatge oberta a les demandes i a les necessitats de l'alumnat.

El títol VI es dedica als elements específics propis del sistema educatiu de les Illes Balears. Així, s'hi inclou el model lingüístic escolar, que, d'acord amb el que determinen l'Estatut d'Autonomia i la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, segueix el model denominat de conjunció lingüística o bilingüisme integral. Es basa en l'aprenentatge de les llengües oficials i l'adquisició de competències lingüístiques en llengües estrangeres, i consolida l'ús de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua vertebradora de l'ensenyament. D'aquesta manera, es dona continuïtat a un model implementat progressivament i que s'emmarca coherentment en el marc normatiu definit per l'Estat i, en concret, per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

L'objectiu del model lingüístic és garantir que els alumnes, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà i assegurar els coneixements d'almenys una llengua estrangera al final del període d'escolaritat obligatòria i, alhora, donar compliment als objectius propis del procés de normalització lingüística establerts per mandat estatutari. Així, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, es garanteix que en finalitzar l'educació bàsica tot l'alumnat haurà d'assolir el domini ple i equivalent de les dues llengües oficials i l'adquisició de competències lingüístiques en una llengua estrangera. Es tracta d'un model reiteradament avalat per la jurisprudència constitucional ja des de la Sentència 337/1994, de 23 de desembre, del Tribunal Constitucional, que, sense perjudici de la utilització de la llengua castellana com a llengua d'ensenyament i d'aprenentatge, permet alhora compensar situacions històriques i presents de desequilibri que col·loquen el català en una posició de desavantatge, i es troba justificat pels resultats aconseguits fins al moment.

Formen part de les polítiques escolars específiques totes les mesures que impulsin l'educació inclusiva com a principi fonamental i transversal del sistema educatiu, orientada a la participació i la inclusió plena de tot l'alumnat, i que garanteixin els drets dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu i la intervenció educativa necessària per al seu desenvolupament.

Així mateix, el títol aposta per la millora i la consolidació de la formació del professorat des d'un marc que impulsi la formació als centres educatius i que es basi en un model de competències professionals.

També s'inclou el reconeixement dels aprenentatges adquirits en l'educació no formal en el marc d'una cultura d'aprenentatge al llarg de la vida i es promouen els projectes d'aprenentatge-servei orientats a desenvolupar la competència social i ciutadana i l'exercici actiu de la ciutadania en consonància amb els objectius de desenvolupament sostenible.

El títol VII estableix les bases del seguiment i l'avaluació del sistema educatiu i regula la inspecció educativa, que ha de vetlar pel compliment de l'ordenament jurídic als centres educatius i ha de garantir l'exercici dels drets de la comunitat educativa i el compliment dels deures per contribuir a la millora de la qualitat i l'equitat en l'educació.

La qualitat necessita un sistema d'avaluació que permeti exercir el control social per detectar, des d'un plantejament rigorós, els avançaments, i també les deficiències, en el procés educatiu i en els diferents àmbits que hi incideixen –centres, alumnat, professorat, administració, serveis educatius i d'altres–, amb la finalitat d'adoptar amb eficiència les mesures que calguin.

Amb aquesta finalitat es necessita una inspecció dotada de capacitat jurídica i tècnica que pugui fer el seguiment dels processos educatius, avaluar-ne la implantació i proposar les mesures correctores que convenguin.

Pel que fa a l'avaluació, la llei hi dona un impuls important com a eina per assegurar la millora continua. En aquesta línia, es garanteix un sistema d'avaluació externa que no faci dependre la millora exclusivament de les energies internes dels centres, i un exercici periòdic de l'avaluació en tots els centres de les Illes Balears.

El títol VIII estableix l'organització territorial de la conselleria competent en matèria educativa, determina les funcions de les direccions territorials i les dota de capacitat administrativa per fer més eficaç la intervenció a partir d'una major descentralització en la presa de decisions.

El títol IX determina els principis i objectius del finançament necessari per al funcionament eficaç del sistema educatiu. Els recursos econòmics posats a disposició del sistema educatiu s'han de gestionar d'acord amb els principis generals d'equitat, eficàcia, eficiència i economia sostenible, a partir d'una planificació econòmica que garanteixi la suficiència i l'estabilitat, així com el control financer.

En les disposicions addicionals s'adopten mesures per assegurar la convivència als centres educatius; es preveu la necessitat d'avançar en la implantació del primer cicle de l'educació infantil; els compromisos de l'administració per disminuir de manera progressiva les ràtios màximes; el pagament delegat al professorat de l'ensenyament concertat, que s'ha d'anar aproximant a l'equiparació retributiva amb el professorat de l'ensenyament públic; i la revisió de l'import dels mòduls econòmics de l'ensenyament concertat per garantir la gratuïtat efectiva de l'ensenyament.

Així mateix, es pretén garantir la prestació dels serveis complementaris de menjador i transport escolar establint un sistema d'ajuts per compensar les desigualtats i fer-lo compatible amb altres sistemes per raons de doble i triple insularitat, dotar d'autonomia els òrgans de coordinació didàctica per adoptar els materials didàctics i curriculars, promoure la digitalització i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, promoure el voluntariat als centres sostinguts amb fons públics, fer sostenible la delegació de competències, possibilitar la creació d'una unitat delegada per a l'àmbit territorial de Formentera, garantir la conservació i la difusió del patrimoni històric educatiu, assegurar el compromís del Govern de les Illes Balears per incrementar la despesa pública educativa de manera progressiva, el reconeixement social dels equips directius i el pla d'impuls dels col·legis integrats de primària i secundària.

Les disposicions transitòries primera i segona estableixen el manteniment de l'estructura retributiva actual del personal funcionari docent i del personal laboral docent, respectivament, fins a la determinació d'una nova estructura retributiva, i la disposició transitòria tercera estableix el règim de les delegacions territorials d'Educació mentre no es creïn les direccions territorials previstes en aquesta llei. La disposició derogatòria deroga les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta llei.

Les disposicions finals fan referència al manteniment dels actuals ens i òrgans instrumentals fins que es modifiquin reglamentàriament, a la integració dels estudis superiors artístics en l'Institut d'Ensenyaments Artístics Superiors, al compromís per desenvolupar la carrera docent, a regular la figura d'altres professionals que intervenen en el sistema educatiu, a adaptar el Reglament d'organització dels centres a les disposicions d'aquesta llei i a regular el règim jurídic de l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics. També es preveu la modificació del text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, i al que s'entén per administració educativa en el marc d'aquesta Llei; habiliten el Govern a dictar les disposicions adients per desplegar-la i aplicar-la, i determinen quan entrarà en vigor.

IV

Aquesta llei compleix amb els principis de bona regulació establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que són els de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, i amb els principis de bona regulació de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, que són els de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació, establerts en la normativa estatal bàsica.

D'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, la iniciativa legislativa pretén regular el sistema educatiu de les Illes Balears. Resulta imprescindible la present llei per poder generar el desplegament normatiu que permeti una eficaç adaptació i anticipació del sistema educatiu als contextos socials canviants. La millora del rendiment escolar, la disminució de la taxa d'abandonament escolar, la integració i la inclusió de tot l'alumnat i la universalització i la gratuïtat progressiva del primer cicle d'educació infantil, entre d'altres finalitats, necessiten una major estabilitat del sistema educatiu i una llei de referència d'àmbit autonòmic que permeti el desplegament de normatives i mesures adaptades al context.

Respecte del principi de proporcionalitat, aquesta norma conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s'hi ha de cobrir i a la qual respon, després de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposin menys obligacions a l'alumnat, a les famílies, al professorat, al personal d'atenció a les necessitats educatives dels alumnes i al personal no docent dels centres educatius.

La seguretat jurídica també presideix aquesta llei, ja que s'exerceix de manera coherent amb l'article 27 de la Constitució Espanyola, amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i autonòmic, així com amb el Marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació (ET 2020) de la Unió Europea. Genera un marc normatiu estable, clar i de certesa, que facilita el desplegament normatiu d'aspectes com la participació de la comunitat educativa als centres educatius, l'autonomia de gestió dels centres, la integració i la inclusió de l'alumnat i l'aplicació general de criteris i procediments d'avaluació del sistema educatiu en tots els nivells.

En virtut del principi de transparència, s'ha sotmès al tràmit de la consulta pública en els termes que indica l'article 133 de la Llei 39/2015, ja esmentada. Així mateix, el principi de transparència també s'ha garantit amb l'exposició pública en el lloc web de l'administració autonòmica per a la consulta de la iniciativa legislativa i l'estat de la tramitació, així com les consultes prèvies a l'elaboració de l'esborrany, a fi de garantir l'accés permanent dels ciutadans a la informació i la presentació de suggeriments per mitjans telemàtics, tal i com s'estipula en l'article 51 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Conforme al principi d'eficiència, per tal de racionalitzar la gestió dels recursos públics a l'hora d'aplicar-la, aquesta llei no preveu càrregues administratives innecessàries o accessòries per a la consecució dels objectius.

S'ha vetlat pel principi de qualitat en el procediment d'aprovació de la norma, ja que s'ajusta als procediments definits legalment. Així mateix, racionalitza la gestió del servei públic i, amb aquesta finalitat, s'ha treballat en la qualitat formal de la norma, a més de redactar-la en termes clars, precisos i assequibles per a la ciutadania.

Aquesta llei s'ajusta al principi de simplificació, ja que ajuda els ciutadans a conèixer i entendre millor el conjunt de la regulació i de les mesures normatives que els afecten. Aquesta llei permetrà que es desplegui, simplifiqui i doti de més coherència la normativa reguladora posterior. Es tracta d'un text normatiu amb normes clares i amb un llenguatge accessible per facilitar-ne el compliment.

L'amplitud d'aquesta llei i el seu contingut són fonamentals per adequar el sistema educatiu als canvis que la societat de les Illes Balears ha experimentat aquestes darreres dècades i per respondre de forma adient a les noves necessitats de formació i aprenentatge que requereix la societat del segle XXI.

La iniciativa legislativa s'ha sotmès a consulta prèvia, a informació pública i a audiència de les persones interessades; també s'ha presentat al Consell Escolar de les Illes Balears, que ha emès l'informe corresponent, i al Consell Econòmic i Social, que ha emès el preceptiu dictamen.

 

TÍTOL PRELIMINAR L'OBJECTE I ELS PRINCIPIS DE LA LLEI

Article 1

Objecte de la llei

1. Aquesta llei té per objecte regular el sistema educatiu en els nivells de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears, fomentar la participació de la comunitat educativa, possibilitar l'èxit i l'equitat educativa, i la igualtat d'oportunitats, amb la finalitat que tot l'alumnat arribi al seu nivell òptim d'aprenentatge, assegurar el coneixement de les dues llengües oficials a tots els ciutadans, dotar els centres de més autonomia i institucionalitzar l'avaluació, d'acord amb les competències pròpies i en el marc del sistema educatiu espanyol.

2. Les disposicions d'aquesta llei i les normes que la desenvolupen defineixen un model educatiu propi de les Illes Balears d'interès públic, participatiu, de qualitat i d'equitat, i la igualtat d'oportunitats.

3. El sistema educatiu és el principal instrument de què disposa la comunitat autònoma de les Illes Balears per fer efectiu el mandat contingut a l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per prendre les mesures necessàries per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials. Per això, totes les disposicions relatives a l'ús de les llengües oficials, a l'avaluació del seu aprenentatge i a l'avaluació de l'èxit del sistema educatiu per complir el mandat esmentat s'han d'entendre adreçades a aquest objectiu.

4. Queda exclòs de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei el sistema universitari de les Illes Balears, que es regeix per la seva normativa específica.

Article 2

Dret a l'educació

1. Els alumnes tenen dret a una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat i amb respecte als principis democràtics de convivència i equitat i als drets i a les llibertats fonamentals així com a l'assoliment de competències i al desplegament de les seves capacitats.

2. Tothom té dret a accedir en igualtat de condicions al sistema educatiu i a l'elecció de centre en el marc de l'oferta educativa, d'acord amb el dret fonamental a l'educació regulat en l'article 27 de la Constitució Espanyola.

3. El Govern de les Illes Balears ha de fer efectiu el dret a l'educació mitjançant una programació general de l'ensenyament amb l'objectiu d'institucionalitzar el servei públic d'educació de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. Per garantir el dret a l'educació de totes les persones en condicions d'igualtat d'oportunitats, el Govern de les Illes Balears ha de regular un procediment d'accés únic als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.

5. Per garantir el dret a l'educació de totes les persones en condicions d'igualtat d'oportunitats, el Govern de les Illes Balears, juntament amb els consells insulars i els ajuntaments, ha de promoure una xarxa integrada de serveis de salut, socials, comunitaris i de programes de suport i reforç, amb criteris professionals, per donar resposta a les necessitats socials, de salut, culturals i educatives de l'alumnat. La intervenció de la xarxa integrada s'ha de fer en coordinació amb els centres educatius i preferentment en els mateixos centres.

Article 3

Principis generals, pedagògics i organitzatius

1. El sistema educatiu de les Illes Balears, en el marc dels valors definits per la Constitució Espanyola i per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es regeix pels principis generals següents:

a) El respecte als drets humans i la formació per a la pau.

b) El compliment efectiu dels drets de la infància segons s'estableix en la Convenció sobre els drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides, i els seus protocols facultatius, reconeixent l'interès superior del menor, el dret a l'educació, a no ser discriminat i a participar en les decisions que l'afectin i l'obligació de les administracions d'assegurar aquests drets.

c) El compliment dels drets dels infants, joves i de la resta de persones amb diversitat funcional segons s'estableix en la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per les Nacions Unides, especialment el dret d'accés a una educació inclusiva i la millora de la seva qualitat de vida.

d) La transmissió i la posada en pràctica dels valors propis de la societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte, la participació, la justícia, la igualtat, la convivència, la tolerància i els valors d'una economia social.

e) L'accessibilitat universal, l'equitat, la igualtat de drets i d'oportunitats i la cohesió social i cultural dins el marc de la inclusió educativa de tot l'alumnat.

f) L'escolarització equilibrada de tot l'alumnat entre centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

g) El respecte a la llibertat d'ensenyament i la llibertat de creació de centres.

h) La llibertat acadèmica del professorat en el marc dels ensenyaments regulats en aquesta llei i amb respecte a l'autonomia de centre i, si escau, del seu caràcter propi.

i) El pluralisme educatiu dins els límits d'aquesta llei i la normativa vigent.

j) La responsabilitat del sistema educatiu de garantir que al final del procés de l'ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents per emprar amb correcció i fluïdesa les dues llengües oficials, tant oralment com per escrit.

k) L'exercici del dret a rebre una educació de caràcter no confessional, d'acord amb el que s'estableix en els punts 1 i 3 de l'article 16 de la Constitució Espanyola.

l) La garantia del dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions, segons el que determinen l'article 27.3 de la Constitució Espanyola i els acords subscrits per l'Estat espanyol amb les diferents confessions religioses.

m) La lliure elecció de centre, que atorgui a les famílies la possibilitat de sol·licitar l'escolarització dels seus fills als centres de la seva preferència d'acord amb el que determini la normativa vigent, en la mesura que sigui possible.

n) La qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies, i la consecució de l'excel·lència en el marc de l'equitat educativa.

o) L'impuls a la innovació pedagògica per millorar l'educació.

p) El foment de la convivència, la no-violència, la pau, la prevenció i la resolució pacífica dels conflictes des de la tolerància i la llibertat en el marc dels principis democràtics.

q) El respecte al medi ambient, el foment de la seva sostenibilitat, la conscienciació davant la crisi climàtica i ambiental i l'adquisició de valors que propiciïn el respecte vers els éssers vius.

r) La promoció de la salut i el consum responsable.

s) El desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per regular el seu propi aprenentatge i confiar en les seves aptituds i coneixements, i el foment de la creativitat, la iniciativa personal i l'emprenedoria.

t) El compromís amb el territori, el patrimoni, la cultura, la història, la llengua i les tradicions de les Illes Balears.

u) La coeducació, la igualtat real entre homes i dones, el respecte a la diversitat sexual, la identitat i l'expressió de gènere i la prevenció de la violència masclista.

v) La promoció de l'educació més enllà del centre educatiu i el foment de l'educació al llarg de la vida.

w) La construcció d'un sistema plurilingüe que tengui com a eix vertebrador la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

x) La implantació de la cultura de l'avaluació constructiva com a instrument de millora del sistema educatiu.

y) El foment del talent a totes les etapes educatives.

2. Els principis pedagògics i organitzatius que conformen aquesta llei són els següents:

a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, morals, físiques, emocionals i socials dels alumnes.

b) L'educació basada en competències fonamentades científicament: aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a conviure.

c) La capacitació competencial adequada per exercir activament la ciutadania responsable i solidària.

d) La capacitació competencial necessària per a una plena integració professional i laboral.

e) La capacitació per exercir la competència digital.

f) L'avaluació competencial.

g) L'autonomia dels centres.

h) La gestió integrada i descentralitzada.

i) La participació efectiva de la comunitat educativa.

j) El respecte, l'atenció a la diversitat i la inclusió educativa.

k) El foment del treball cooperatiu.

l) El reconeixement social i professional dels docents.

m) El compromís i la participació de les famílies en el procés educatiu.

n) La programació de les necessitats educatives de forma equilibrada entre tots els centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.

o) La cooperació i la col·laboració educativa entre les diverses administracions públiques i els agents econòmics i socials.

p) La col·laboració educativa amb la Universitat de les Illes Balears.

 

TÍTOL I L'ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

Capítol I Disposicions generals

Article 4

Ordenació general del sistema educatiu

1. El sistema educatiu de les Illes Balears s'estructura d'acord amb el marc normatiu existent segons les competències de l'Estat i les pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Són ensenyaments obligatoris els compresos en l'educació bàsica, que inclou:

a) L'educació primària.

b) L'educació secundària obligatòria.

3. Són ensenyaments gratuïts i universals els ensenyaments següents:

a) El segon cicle d'educació infantil.

b) L'educació primària.

c) L'educació secundària obligatòria.

d) La formació professional de grau bàsic que, en el marc de la normativa bàsica, condueix al títol de graduat en educació secundària obligatòria.

4. Són ensenyaments no obligatoris del sistema educatiu no universitari de les Illes Balears:

a) El primer cicle d'educació infantil.

b) El batxillerat.

c) La formació professional de grau mitjà i de grau superior i els cursos d'especialització.

d) Els ensenyaments de règim especial.

e) L'educació permanent de persones adultes.

Capítol II L'educació infantil

Article 5

Estructura de l'educació infantil

1. L'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil s'ha de regir a les Illes Balears pel que disposen la normativa bàsica de l'Estat i aquesta llei.

2. L'educació infantil s'estructura com a una única etapa educativa, des del naixement fins als sis anys, i comprèn dos cicles de tres anys cada un.

3. El primer cicle comprèn entre els zero i els tres anys i el segon cicle, entre els tres i els sis anys. S'han de garantir la necessària continuïtat curricular i la coherència educativa entre els dos cicles.

Article 6

Objectius i principis de l'educació infantil

1. L'educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, i ha de compensar les desigualtats d'origen social, familiar, econòmic o cultural o per raó de diversitat funcional per prevenir-ne amb equitat els efectes.

2. L'educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:

a) Descobrir i conèixer el seu propi cos i el dels altres i les seves possibilitats d'acció, i aprendre a respectar les diferències.

b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social i reflexionar-hi, mantenint una actitud de curiositat.

c) Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals i en l'organització de les seqüències temporals i espacials quotidianes.

d) Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar progressivament amb més seguretat i confiança en si mateixos.

e) Relacionar-se positivament amb els altres infants i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i de relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.

f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges, formes d'expressió i les dues llengües oficials.

g) Iniciar-se en una llengua estrangera.

h) Iniciar-se en les habilitats lògiques i matemàtiques, en la lectura i l'escriptura, en el moviment, el gest i el ritme, així com en els llenguatges visuals, plàstics i musicals.

i) Participar en les manifestacions culturals presents a l'entorn i gaudir-ne i conèixer les més identificatives de les Illes Balears.

j) Adoptar hàbits bàsics de salut corporal i alimentària.

k) Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.

l) Promoure, aplicar i desenvolupar normes socials per adquirir pautes dirigides cap a la igualtat de gènere.

3. Per impulsar i facilitar la cooperació entre els centres i les famílies i garantir la corresponsabilitat de les famílies en l'educació dels infants, els centres els han de facilitar informació suficient sobre l'evolució educativa dels seus fills i sobre l'avaluació en l'assoliment dels objectius educatius.

4. Són principis pedagògics d'aquesta etapa l'atenció a la diversitat de l'alumnat, l'atenció individualitzada, la detecció precoç i la prevenció de les dificultats d'aprenentatge, així com la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes dificultats per proporcionar als alumnes una atenció ajustada a les seves característiques personals i possibilitar que s'escolaritzin de forma equilibrada entre els centres sostinguts amb fons públics, que hauran de comptar amb els recursos suficients.

Article 7

Regulació del primer cicle d'educació infantil

1. El Govern de les Illes Balears ha de regular, en el marc de les seves competències, el primer cicle d'educació infantil que va de zero a tres anys des d'un enfocament educatiu. El caràcter educatiu del primer cicle ha de formar part de la proposta pedagògica de tots els centres que l'imparteixen.

2. L'objectiu de la regulació del primer cicle d'educació infantil és universalitzar aquest cicle, fer-lo gratuït progressivament i garantir una educació equitativa i de qualitat.

3. Per al desenvolupament d'aquest cicle es poden realitzar convenis de cooperació territorial amb el Govern de l'Estat.

4. Així mateix, s'han de subscriure convenis de col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments per a la creació de noves places i per al seu manteniment tenint en compte l'oferta existent en el municipi o zona escolar.

5. La xarxa d'escoles infantils públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de tenir per objecte, entre d'altres, la creació de noves places, el sosteniment dels centres, la prevenció de dificultats i la detecció, el diagnòstic i la inclusió dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu.

6. L'administració educativa, amb la participació dels agents que intervenen en l'atenció de l'alumnat de primera infància, ha de regular les condicions i els requisits dels centres privats que vulguin incorporar-se a la xarxa complementària a la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil amb la finalitat d'ampliar l'oferta educativa del primer cicle d'educació infantil.

7. L'administració educativa pot formalitzar convenis amb centres privats de primer cicle d'educació infantil per constituir la xarxa educativa complementària de la xarxa d'escoles públiques d'educació infantil. Aquests convenis poden contemplar ajuts per al sosteniment dels centres.

8. Els centres públics i els privats de primer cicle d'educació infantil que compleixin les condicions legals, estiguin autoritzats prèviament per l'administració educativa i formin part de la xarxa pública o de la complementària d'educació infantil podran rebre els ajuts econòmics que es convoquin. Els tipus d'ajuts que convoqui la conselleria han de tenir per finalitat pal·liar la manca de places, contribuir a reduir les desigualtats i afavorir els sectors més vulnerables socialment. Els alumnes d'aquests centres i els dels centres d'educació infantil autoritzats en situació de vulnerabilitat que reuneixin els requisits que s'estableixin, podran rebre els ajuts d'escolarització i menjador que siguin pertinents.

9. Les administracions públiques han de fomentar el reconeixement i la posada en valor de la tasca educativa dels professionals que imparteixen el primer cicle d'educació infantil i adoptar mesures per promoure la millora de les seves condicions sociolaborals.

Article 8

Regulació del segon cicle d'educació infantil

1. El segon cicle d'educació infantil ha de ser gratuït. L'administració educativa ha de garantir una oferta suficient de places als centres públics i en pot concertar amb els centres privats en el marc de la planificació educativa, que ha de tenir en compte les preferències de les famílies.

2. El caràcter educatiu del segon cicle ha de formar part de la proposta pedagògica de tots els centres que imparteixen educació infantil.

3. El Govern de les Illes Balears ha de determinar els continguts educatius del segon cicle d'educació infantil d'acord amb les seves competències i en el marc de la normativa bàsica, i ha de regular els requisits que els centres han de complir en relació amb les ràtios, les instal·lacions i el nombre de llocs escolars.

4. En el segon cicle d'educació infantil s'ha de garantir la coherència de l'acció educativa amb la dels primers anys de l'educació primària, la qual cosa ha d'implicar una col·laboració entre el professorat d'ambdues etapes. L'administració educativa ha de regular els àmbits d'aquesta col·laboració.

Capítol III L'educació bàsica

Article 9

Estructura de l'educació bàsica

1. L'educació primària i l'educació secundària obligatòria constitueixen l'educació bàsica, que és obligatòria i gratuïta per a totes les persones.

2. L'educació bàsica comprèn deu anys d'escolaritat i es desenvolupa ordinàriament entre els sis i els setze anys d'edat. No obstant això, els alumnes tenen dret de romandre als centres en règim ordinari cursant l'educació bàsica fins als divuit anys en les condicions que s'estableixin.

3. L'educació bàsica ha de mantenir la coherència necessària amb l'educació infantil i amb l'educació postobligatòria i ha de garantir la coordinació entre les etapes que la componen per assegurar una transició adequada dels alumnes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.

Article 10

Objectius i principis de l'educació bàsica

1. Els objectius, l'organització i els principis pedagògics de l'educació bàsica i l'avaluació dels alumnes de les etapes que en formen part s'han d'establir reglamentàriament de conformitat amb la normativa bàsica de l'Estat i aquesta llei.

2. L'educació bàsica s'ha d'orientar a l'adquisició de les competències que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa, i ha d'incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d'aprenentatge. En aquesta etapa s'han d'establir mecanismes per a la detecció de necessitats específiques de suport educatiu i s'han d'implementar, si escau, recursos d'intervenció i de compensació, i ajusts metodològics i en l'avaluació per a la seva correcta gestió.

3. En l'educació bàsica s'ha d'evitar la repetició de curs, que ha de tenir un caràcter excepcional, i només es pot aplicar després de les altres mesures de suport ordinari i associada a un pla personalitzat per a cada alumne, orientat a la superació de les dificultats detectades anteriorment i al desenvolupament del seu potencial màxim.

4. Per possibilitar la promoció dels alumnes amb més dificultats curriculars i/o dels alumnes amb talent, els equips docents han de determinar les mesures preventives, d'acompanyament i de suport educatiu necessàries i, en cap cas no s'ha de decidir la no-promoció o l'acceleració sense un pla específic que millori substancialment les seves expectatives de rendiment escolar els cursos següents.

5. S'han d'establir mecanismes de coordinació entre els centres que imparteixen l'educació secundària obligatòria i els centres educatius d'educació primària adscrits, així com entre les dues etapes en un mateix centre, a fi de garantir una adequada transició de l'alumnat entre les dues etapes educatives que conformen l'ensenyament bàsic i facilitar la continuïtat del procés educatiu.

6. S'han d'establir reglamentàriament les obligacions dels centres i dels seus òrgans de govern i de coordinació docent respecte del que regula el present article.

Article 11

Estructura de l'educació primària

L'etapa de l'educació primària comprèn sis cursos, que s'organitzen en cicles, i es cursa normalment entre els sis i els dotze anys d'edat, amb el currículum organitzat d'acord amb la normativa vigent.

Article 12

Objectius i característiques de l'educació primària

1. L'educació primària té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la seva personalitat i que, d'acord amb les competències fixades en el currículum, els permeti:

a) Identificar, expressar i comprendre els aspectes emocionals i afectius, les habilitats socials i la resolució de conflictes.

b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora en les llengües oficials i en una llengua estrangera en el nivell que correspongui.

c) Adquirir les competències establertes en matemàtiques i les competències digitals necessàries per a l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació audiovisual.

d) Adquirir nocions bàsiques de la cultura, la història i la geografia, amb especial referència a la pròpia de les Illes Balears.

e) Fomentar l'autoconeixement, el coneixement del propi cos, l'activitat motriu i de desenvolupament físic i els hàbits saludables.

f) Desenvolupar la capacitat d'esforç, els hàbits d'estudi i de feina, la cooperació i l'ajuda mútua.

g) Expressar el sentit artístic i la creativitat.

h) Adquirir consciència de pertànyer a la comunitat educativa del centre com a col·lectiu actiu i col·laborador que ha de participar en els òrgans corresponents.

i) Adquirir la consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears.

j) Valorar i fomentar les actituds solidàries i no discriminatòries, per assumir els deures i exercir els drets com a ciutadans.

k) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb les relacions amb les altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

2. En aquesta etapa s'ha de posar especial èmfasi en l'atenció a la diversitat dels alumnes, en l'atenció individualitzada i la detecció precoç, i en la prevenció de les dificultats i els ritmes excepcionals d'aprenentatge, amb mecanismes de reforç i metodologies adaptades tan aviat com es detectin aquestes dificultats, per aconseguir un nivell òptim d'aprenentatge, i utilitzant, si escau, sistemes de disseny universal per a l'aprenentatge i els ajusts alternatius que siguin adients.

3. En l'educació primària, l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha de ser contínua i global, ha de tenir un caràcter progressiu i ha de tenir en compte el procés d'aprenentatge. Així mateix, ha de preveure mesures de millora.

4. La decisió de promoció de curs ha de tenir un caràcter global, de manera que s'ha de determinar a partir del progrés conjunt en les diverses àrees que configuren el currículum i del grau d'assoliment de les competències establertes i a partir de la valoració del nivell maduratiu i socioemocional de l'alumne.

Article 13

Estructura de l'educació secundària obligatòria

L'etapa de l'educació secundària obligatòria comprèn quatre cursos, que se segueixen ordinàriament entre els dotze i els setze anys d'edat, amb els continguts organitzats per matèries o per àmbits, que es poden desenvolupar en projectes interdisciplinaris d'aprenentatge i recerca i mitjançant metodologies centrades en l'aprenent.

Article 14

Objectius i característiques de l'educació secundària obligatòria

1. L'educació secundària obligatòria s'ha d'orientar a l'adquisició de les competències establertes per a l'etapa i té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que els permeti:

a) Adquirir els elements bàsics culturals, amb especial referència a la cultura pròpia de les Illes Balears, principalment en els aspectes lingüístic, artístic, científic, humanístic i tecnològic.

b) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid en relació amb l'autonomia personal i emocional, l'acceptació de la diversitat, la interdependència personal, la gestió de l'afectivitat i la sexualitat, i el foment de la igualtat real d'oportunitats entre homes i dones, així com l'erradicació d'estereotips i rols sexistes i la violència masclista.

c) Desenvolupar una consciència de rebuig i lluita contra qualsevol altre tipus de violència.

d) Consolidar hàbits de disciplina, capacitat crítica, estudi i feina individual i en equip que afavoreixin l'aprenentatge autònom, l'aprenentatge cooperatiu i el desenvolupament de les seves capacitats, i que possibilitin la formació contínua al llarg de la vida.

e) Assumir responsablement els seus deures i conèixer i exercir els seus drets en el respecte a les persones, en l'exercici de la tolerància, la cooperació i la solidaritat; exercitar-se en el diàleg i l'empatia, i promoure els drets humans i la memòria democràtica com a valor comú d'una societat plural, així com preparar-se per a l'exercici de la ciutadania activa.

f) Desenvolupar les habilitats i les competències culturals, personals i socials relatives a l'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora en les llengües oficials en el nivell necessari per garantir al final del període d'escolaritat obligatòria l'ús normal i correcte d'ambdues llengües i, almenys, d'una llengua estrangera en el nivell mitjà, incorporant, si escau, sistemes de disseny universal d'aprenentatge o mesures inclusives de qualsevol tipus que permetin l'eliminació de barreres a la vegada que es generin suports per a tot l'alumnat, fent especial atenció al de capacitats diverses.

g) Adquirir les competències establertes en matemàtiques i les competències digitals necessàries per a l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació audiovisual i potenciar l'ús segur d'aquestes tecnologies per evitar-hi l'addicció.

h) Desenvolupar-se íntegrament com a membre de la societat amb capacitat de resoldre problemes de la vida quotidiana.

i) Fomentar el coneixement i l'acceptació del propi cos, l'adquisició d'hàbits i alimentació saludables, l'educació afectivosexual i l'activitat física i esportiva.

j) Incorporar-se a estudis posteriors i al món laboral amb les garanties pertinents.

k) Assumir els seus deures i exercir els seus drets com a ciutadans responsables.

l) Adquirir consciència de pertànyer a la comunitat educativa del centre i promoure-hi la participació activa a través dels òrgans corresponents.

m) Adquirir consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears i contribuir al coneixement i a la valoració del seu patrimoni lingüístic, històric, territorial, artístic, cultural i ambiental.

n) Conèixer, comprendre i relacionar els conceptes bàsics de les diferents matèries curriculars.

2. Els centres educatius han de desenvolupar i han de complementar el currículum i les mesures d'atenció a la diversitat establerts per les administracions educatives, per adaptar-los a les característiques de l'alumnat i a la seva realitat educativa.

3. En els cursos primer i segon de l'educació secundària obligatòria, i en les condicions que es determinin, els centres educatius poden adoptar mesures de caràcter organitzatiu i metodològic a través de l'organització de continguts, activitats pràctiques i àmbits per facilitar la transició de l'alumnat entre l'educació primària i aquesta etapa, garantir-hi l'adaptació i assegurar la continuïtat del procés d'aprenentatge.

4. A partir del segon curs de l'educació secundària obligatòria, i en les condicions que es determinin, els centres educatius poden adoptar mesures extraordinàries de caràcter organitzatiu i metodològic a través de la preparació de continguts, activitats pràctiques i àmbits, diferents de les establertes amb caràcter general, per facilitar el progrés acadèmic i l'èxit escolar dels alumnes que presentin dificultats rellevants d'aprenentatge, amb l'objectiu que puguin obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria, sempre que es garanteixin els principis de no-discriminació i no-segregació i afavoreixin la inclusió educativa, així com l'atenció específica als alumnes amb l'objectiu de proporcionar-los una orientació específica i més adequada al seu futur professional i acadèmic.

5. En l'educació secundària obligatòria, s'ha de garantir un sistema global d'orientació educativa, psicopedagògica, professional i acadèmica que permeti als alumnes millorar en el procés d'aprenentatge i conèixer les característiques del sistema formatiu i productiu a fi de triar les opcions formatives adequades a les seves aptituds i preferències.

Article 15

Avaluació i promoció en l'educació secundària obligatòria

1. L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes de l'educació secundària obligatòria ha de ser contínua, formativa i integradora, en el marc regulat per la normativa bàsica, amb mesures de millora progressives, per arribar a una avaluació del procés d'aprenentatge final de caràcter global.

2. Per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu l'avaluació s'ha d'ajustar al que s'hagi establert a les seves adaptacions curriculars.

3. En l'avaluació final, l'equip docent ha de decidir sobre la promoció de curs o la titulació tenint en compte la valoració del progrés global de cada alumne en funció de l'adquisició de les competències, l'assoliment dels objectius de l'etapa i les expectatives d'èxit per enfrontar un nivell acadèmic superior o una nova etapa.

4. La permanència dels alumnes en el mateix curs es considera una mesura de caràcter excepcional i ha d'anar acompanyada d'un pla específic personalitzat orientat a la superació de les dificultats detectades anteriorment.

5. En el cas d'alumnes que passin al curs següent sense haver superat totes les matèries o àmbits, els professors d'aquestes matèries o àmbits han d'establir els programes de reforç corresponents.

Capítol IV El batxillerat

Article 16

Estructura del batxillerat

1. L'etapa del batxillerat comprèn dos cursos, que se segueixen ordinàriament entre els setze i els divuit anys d'edat, amb els continguts organitzats per matèries.

2. Hi ha diverses modalitats de batxillerat: batxillerat de Ciències i Tecnologia, batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, batxillerat d'Arts i batxillerat General.

Article 17

Objectius i característiques del batxillerat

1. El batxillerat té per finalitat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, a més de capacitar-los per accedir a l'educació superior o a la vida professional.

2. Els objectius, l'organització i els principis pedagògics del batxillerat, i l'avaluació dels alumnes d'aquesta etapa s'han d'establir de conformitat amb la normativa bàsica de l'Estat i d'aquesta llei.

3. El currículum i les activitats educatives del batxillerat han d'afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa; l'adquisició d'habilitats per a l'autoaprenentatge, per a la feina en equip i per a l'aplicació dels mètodes de recerca apropiats; el desenvolupament de l'esperit crític i l'adquisició de les competències necessàries en relació amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació; així com l'accés als coneixements científics i tecnològics fonamentals i el domini de les habilitats i els coneixements bàsics de la modalitat triada.

4. En aquesta etapa, s'ha d'atendre la diversitat de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu ajustant, quan calgui, les metodologies d'aprenentatge. Els materials curriculars que s'utilitzin han de ser inclusius.

 

Article 18

Avaluació del batxillerat

1. L'avaluació dels alumnes de batxillerat ha de ser contínua i la qualificació ha de ser diferenciada segons les matèries del currículum.

2. Els alumnes promocionaran de primer a segon curs de batxillerat quan hagin superat totes les matèries cursades o hagin obtingut avaluació negativa en dues matèries com a màxim.

3. L'equip docent proposarà per a l'obtenció del títol de batxiller l'alumnat que hagi superat totes les matèries de l'etapa.

4. També, excepcionalment, es podran proposar per a l'obtenció del títol de batxiller els alumnes que en finalitzar l'etapa tenguin una sola assignatura amb avaluació negativa en la convocatòria extraordinària, sempre que no s'hagi donat una inassistència continuada i injustificada de l'alumne durant el curs, que no s'hagi presentat a la convocatòria extraordinària o qualsevol altra circumstància que suposi un abandonament voluntari de la participació i del seguiment en les sessions de classe i de les activitats proposades, i que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a totes les matèries de l'etapa sigui igual o superior a 5.

5. S'han d'establir mesures adequades per adaptar les avaluacions a les necessitats de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Article 19

Oferta formativa del batxillerat

La conselleria ha de programar una oferta formativa, tant en la modalitat d'educació no presencial com en la modalitat d'educació presencial o semipresencial, que permeti a l'alumnat la conciliació dels estudis amb l'activitat laboral.

Capítol V La formació professional

Article 20

Objecte i àmbit de la formació professional

1. La formació professional es constitueix com a sistema integrat que abraça el conjunt d'accions formatives i d'ensenyament i aprenentatge que capaciten per al desenvolupament qualificat de les diverses professions, l'accés a l'ocupació i la participació activa en la vida social, cultural i econòmica. Ha d'incloure els ensenyaments propis de la formació professional inicial i els de la formació professional per a l'ocupació. Aquests darrers també han d'incloure els ensenyaments orientats a la formació permanent a les empreses, que permetin l'adquisició i l'actualització contínua de les competències professionals.

2. El Govern de les Illes Balears ha de promoure la coordinació de les actuacions en matèria de formació professional inicial i de formació professional per a l'ocupació, a fi d'ampliar i millorar l'oferta d'accions formatives i fer un ús eficient dels recursos públics i privats.

3. El Govern de les Illes Balears ha de garantir la flexibilitat i l'especialització de la seva oferta formativa amb l'objectiu d'incentivar la innovació i l'ocupació.

4. El Govern de les Illes Balears, en el marc de la normativa bàsica, ha d'adaptar els currículums dels ensenyaments de la formació professional a les necessitats del teixit productiu de les Illes Balears.

Article 21

Finalitats del sistema integrat de formació professional

Les finalitats del sistema integrat de formació professional són les següents:

a) Capacitar per a l'exercici d'activitats professionals, de manera que es puguin satisfer tant les expectatives personals de promoció professional com les necessitats de qualificació del sistema productiu.

b) Desenvolupar les competències pròpies de cada títol de formació professional.

c) Fomentar el coneixement de la legislació laboral i els drets i les obligacions en el marc de les relacions laborals, així com les característiques i l'organització del sector productiu i els mecanismes de la inserció professional.

d) Avaluar i acreditar oficialment la competència professional, sempre amb referència als instruments de concreció que estableix la normativa bàsica, amb independència de la forma en la qual s'ha produït l'aprenentatge.

e) Actuar com un nexe entre les empreses i el sistema educatiu i formatiu per incorporar en els diferents ensenyaments els avenços tecnològics i de productes del teixit productiu, així com les noves competències tècniques requerides per les empreses.

f) Formar professionals amb capacitat d'anàlisi de les situacions socials i econòmiques, amb esperit crític i creatiu que fomenti la competència de donar respostes a la complexitat del seu àmbit professional.

g) Potenciar l'autoaprenentatge, el treball en equip, la cooperació i la formació en prevenció i resolució de conflictes de forma pacífica en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, amb especial atenció a la prevenció de la violència masclista.

h) Fomentar la igualtat efectiva d'oportunitats entre homes i dones, així com amb les persones amb diversitat funcional per accedir a una formació que permeti tot tipus d'opcions professionals i exercir-les.

i) Desenvolupar una identitat professional motivadora per a futurs aprenentatges i potenciar les actituds adients de la iniciativa personal i l'emprenedoria ètica, social i solidària.

j) Conèixer i prevenir els riscos mediambientals i afavorir la formació de professionals amb actituds proactives per a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.

 

Article 22

Formació professional inicial

1. La formació professional inicial forma part del sistema educatiu i té per finalitats preparar els alumnes per a l'activitat en un camp professional, facilitar que s'adaptin a les modificacions laborals que es poden produir al llarg de la seva vida, contribuir al seu desenvolupament personal i permetre que progressin dins el sistema educatiu i dins el sistema de la formació professional per a l'ocupació.

2. La formació professional en el sistema educatiu comprèn un conjunt de cicles formatius i de cursos d'especialització amb una organització modular integrada per mòduls professionals constituïts com a unitats de formació, d'una durada variable i continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals.

3. Els cicles formatius poden ser de formació professional de grau bàsic, de grau mitjà o de grau superior. Tant els cicles formatius com els cursos d'especialització s'han de referir als instruments de concreció que estableix la normativa bàsica.

4. Els cicles formatius de grau bàsic han de contribuir a l'adquisició de les competències de l'educació secundària obligatòria.

5. Correspon a la conselleria, en col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, adequar els currículums dels títols a les peculiaritats del sistema productiu i a les necessitats socials i econòmiques de les Illes Balears.

6. Els currículums propis que s'estableixin han d'incloure, a més dels mòduls associats a competències professionals i un mòdul de formació en centres de treball, formació relativa a la prevenció de riscs laborals i a les tecnologies de la informació i la comunicació; el reforç del coneixement de les dues llengües oficials i, almenys, d'una llengua estrangera; el foment de la iniciativa emprenedora i valors vers una economia sostenible; i el respecte a l'entorn i a la dignitat dels treballadors, així com la formació que es prevegi en el marc de les directrius marcades per la Unió Europea.

Article 23

Formació professional per a l'ocupació

1. La formació professional per a l'ocupació forma part del sistema nacional de formació professional i té per finalitat preparar els alumnes per a les competències professionals, bé de tipus inicial, bé de millora i actualització dels requeriments i les competències demanades pel teixit productiu. Així, la formació professional per a l'ocupació s'estableix com un procés al llarg de la vida del treballador, el qual també pot actuar com un instrument de segona oportunitat per al retorn de les persones al sistema educatiu.

2. Els certificats de professionalitat s'han de referir als instruments de concreció que estableix la normativa bàsica.

Article 24

Oferta de formació professional

1. El Govern de les Illes Balears ha d'establir les mesures oportunes per adequar l'oferta de formació professional de cadascuna de les illes a les necessitats del teixit productiu de cadascuna de les Illes Balears, en col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials i els centres educatius sostinguts amb fons públics. Amb aquesta finalitat es poden subscriure els convenis de col·laboració necessaris per garantir una oferta àmplia i de qualitat. Així mateix, es pot concertar amb els centres privats.

2. Els ensenyaments de formació professional es podran cursar en règim presencial, semipresencial i a distància. En tots els casos es podran oferir en la modalitat dual a tots els centres sostinguts amb fons públics.

3. Els poders públics han de promoure la formació professional dual com un conjunt d'accions i iniciatives formatives mixtes, de feina i formació, que tenen per objecte la qualificació professional en un règim d'alternança entre l'activitat laboral en una empresa i una activitat formativa rebuda en el marc del sistema integral de formació professional.

4. L'oferta formativa de la formació professional dual s'ha d'estendre al llarg de la durada del cicle formatiu i de la corresponent a la formació professional en l'àmbit laboral i s'ha de formalitzar mitjançant la subscripció d'un contracte de treball per a la formació i l'aprenentatge d'acord amb la legislació laboral vigent que sigui aplicable.

5. El Govern de les Illes Balears ha de promoure la subscripció de convenis de col·laboració amb entitats, sindicats, cambres de comerç, associacions empresarials, empreses cooperatives i empreses d'economia social per promocionar la formació professional dual, millorar la formació als centres de treball i establir models d'implantació flexibles i adaptats a les peculiaritats del teixit productiu de les Illes Balears.

6. A l'efecte d'accedir als cicles formatius de formació professional, tots els centres docents sostinguts amb fons públics que imparteixin aquests ensenyaments s'han de constituir en una zona escolar única.

7. S'ha de garantir una oferta equitativa i suficient de formació professional a totes les illes de la comunitat autònoma.

8. S'ha de promoure progressivament la implantació de la modalitat dual en els ensenyaments de cicles formatius de formació professional.

Article 25

Flexibilització de la formació professional

1. Els ensenyaments de formació professional s'han d'organitzar de manera que permetin la conciliació de l'aprenentatge de les persones amb l'activitat laboral i altres responsabilitats, mitjançant itineraris formatius i modalitats horàries adaptats als diferents ritmes i possibilitats d'aprenentatge.

2. L'administració educativa ha de prestar una atenció adequada amb condicions d'accessibilitat universal i amb els recursos de suport necessaris, en cada cas, a les persones amb capacitats diverses. Així mateix, s'han d'adoptar mesures per fer efectiu el principi d'inclusió i garantir la igualtat efectiva d'oportunitats per a tothom, amb una atenció especial a la igualtat entre homes i dones.

3. A l'efecte de facilitar la continuïtat de la formació i la inclusió laboral a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, la conselleria ha d'establir i ha d'autoritzar altres ofertes formatives de formació professional en forma de programes de qualificació inicial que incloguin mòduls professionals d'un títol professional bàsic i altres mòduls de formació general extrets del currículum de l'ensenyament secundari per a persones adultes.

4. Per afavorir la incorporació de les persones a les diferents ofertes formatives, la conselleria ha de convocar i organitzar periòdicament les proves d'accés a la formació professional d'acord amb els criteris establerts per la normativa bàsica. També ha de determinar, d'acord amb els criteris bàsics establerts pel Govern de l'Estat, les exempcions aplicables i els cursos destinats a la preparació de les proves.

5. La conselleria ha de convocar periòdicament proves lliures per a l'obtenció de títols de tècnic i de tècnic superior seguint els criteris que es determinin.

Article 26

Instal·lacions i equipaments docents

1. Els ensenyaments de formació professional que regula aquesta llei es poden impartir als centres educatius de secundària, als centres d'educació de persones adultes autoritzats, als centres integrats de formació professional, als centres de referència nacional i a tots els centres autoritzats que s'ajustin a la normativa aplicable.

2. Els centres integrats de formació professional són els que compleixen els requisits establerts per la normativa bàsica de l'Estat i imparteixen el conjunt de les ofertes formatives del sistema de formació professional referides als instruments de concreció que estableix la normativa bàsica i altres especialitats formatives autoritzades.

3. Les conselleries competents en matèria d'educació i d'ocupació, en col·laboració amb les organitzacions empresarials i sindicals, han de planificar, regular i coordinar la xarxa de centres integrats de formació professional per avançar cap a un sistema de centres especialitzats sectorialment i amb cobertura de tot el territori.

4. El Govern de les Illes Balears i l'Administració General de l'Estat, en l'àmbit de les respectives competències, han de col·laborar en la implantació de centres de referència nacional, especialitzats en diferents sectors productius, per al desenvolupament de la innovació i l'experimentació en matèria de formació professional. Aquests centres poden incloure accions formatives adreçades a estudiants, formadors, treballadors ocupats i aturats, així com a empreses i sindicats.

5. El Govern de les Illes Balears ha d'establir reglamentàriament el procediment de designació de la direcció dels centres integrats de formació professional i el dels centres de referència nacional entre els funcionaris públics, d'acord amb els principis de mèrit, capacitat i publicitat.

6. La conselleria ha de dotar els centres públics que imparteixen formació professional de les infraestructures i l'equipament necessaris per al desenvolupament adequat del currículum, sense perjudici dels convenis que es puguin subscriure amb altres administracions i amb entitats públiques o privades, empreses i persones físiques o jurídiques per a l'ús compartit d'instal·lacions i equipaments.

Article 27

Orientació acadèmica i professional

1. Les conselleries competents en matèria d'educació i d'ocupació han de garantir una informació i una orientació acadèmica i professional sobre el sistema integrat de formació professional que sigui accessible a tota la ciutadania i, en especial, a l'alumnat i a les seves famílies, als centres educatius, a les altres administracions, als sindicats i a les entitats i empreses.

2. A l'efecte del que disposa el punt anterior, s'ha d'establir una xarxa de punts d'orientació acadèmica i professional amb la finalitat d'assessorar sobre les possibilitats que ofereix el sistema integrat de formació professional i dur a terme projectes relacionats amb la formació, la difusió i la promoció de la formació professional que complementi l'orientació que s'ofereix des dels centres educatius i la xarxa del Servei d'Ocupació de les Illes Balears.

3. L'administració educativa, en col·laboració amb altres administracions i amb els agents socials i empresarials, ha de dur a terme programes de promoció i difusió de la formació professional i ha d'adoptar mesures per incentivar l'organització d'esdeveniments als centres educatius per informar i orientar l'alumnat sobre aquests ensenyaments.

Article 28

Qualitat de la formació professional

Amb la finalitat de millorar la qualitat de la formació professional, el Govern de les Illes Balears ha de promoure les actuacions següents:

a) Facilitar la participació en projectes i competicions de competències professionals i adoptar mesures perquè els departaments de formació professional desenvolupin projectes d'innovació aplicada que contribueixin a la generació de coneixement i la millora de l'economia balear.

b) Convocar premis extraordinaris per fomentar l'excel·lència.

c) Col·laborar amb la Universitat de les Illes Balears a fi d'establir convalidacions entre estudis universitaris i estudis de formació professional de grau superior i desenvolupar projectes d'innovació conjunts, així com fomentar la col·laboració dels centres de formació professional amb les empreses per desenvolupar projectes estratègics comuns.

d) Fomentar el manteniment o, si escau, la implantació de sistemes de gestió de qualitat i de millora contínua als centres que imparteixen formació professional amb la possibilitat d'aconseguir o mantenir una certificació externa encaminada al reconeixement en el món productiu.

e) Incentivar els canvis metodològics necessaris vinculats al treball per reptes.

f) Vetlar per la dotació suficient d'infraestructures, recursos i equipaments i la seva actualització per garantir la qualitat de les activitats formatives a totes les Illes.

g) Impulsar la participació dels centres educatius en programes d'internacionalització de la formació professional, en el programa «Erasmus» i en programes similars o en activitats de formació especialitzada d'àmbit internacional per afavorir tant la mobilitat de l'alumnat perquè dugui a terme les pràctiques a centres de treball ubicats a països de la Unió Europea com la del professorat i la cooperació de centres per conèixer pràctiques innovadores dins l'àmbit pedagògic, tecnològic o de gestió.

 

Article 29

Reconeixement de les competències professionals

1. Correspon a l'Institut de Qualificacions Professionals de les Illes Balears (IQPIB) regular el procediment per avaluar, reconèixer i acreditar les competències professionals adquirides per l'experiència laboral o altres vies no formals i informals de formació.

2. Aquest procediment ha de tenir per referent la tipologia de les ofertes i els graus de formació que estableix la normativa bàsica i s'ha de desenvolupar seguint criteris que garanteixin la fiabilitat, l'objectivitat i el rigor tècnic de l'avaluació.

Capítol VI L'educació permanent de persones adultes

Article 30

Finalitats i àmbits de l'educació de persones adultes

1. L'educació de persones adultes té per finalitat fer efectiu, en els termes que determina la llei específica que la regula, el dret a l'educació en qualsevol etapa de la vida.

2. L'educació permanent de persones adultes es regeix per aquesta llei i per la Llei 4/2006, de 30 de març, d'educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears.

3. Els programes d'educació de persones adultes, en el marc de les accions formatives de segona oportunitat, poden incloure l'àmbit de l'ensenyament formal, que condueix a titulacions oficials no universitàries, i l'àmbit de l'ensenyament no formal, orientat a la preparació de proves lliures i d'accés als diferents itineraris del sistema; accions formatives adreçades a facilitar la inclusió en l'entorn social de persones nouvingudes; així com, en les condicions que s'estableixin, la realització de cursos de llengües que tenguin reconeixement oficial o altres activitats formatives i de formació professional referides als instruments de concreció que estableix la normativa bàsica.

4. En l'educació permanent de persones adultes s'ha d'atendre la diversitat de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a través d'adaptacions curriculars, metodològiques o d'avaluació.

5. S'ha d'establir reglamentàriament l'ordenació de l'educació secundària de persones adultes i les condicions i les característiques de l'oferta formativa adreçada a persones adultes.

Article 31

Accés a l'educació permanent de persones adultes

1. Poden accedir a l'educació permanent de persones adultes les persones de més de divuit anys o les que compleixin aquesta edat dins l'any natural en què inicien la formació.

2. Excepcionalment, poden cursar aquests estudis les persones de més de setze anys que estiguin en un dels supòsits següents:

a) Disposar d'un contracte laboral amb un horari de feina que no els permeti anar als centres educatius en règim ordinari, o estar donades d'alta a la seguretat social com a treballadors per compte propi.

b) Ser esportistes d'alt rendiment o d'alt nivell.

c) Complir mesures de justícia juvenil imposades pels jutjats de menors en el marc de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

d) Trobar-se en una situació personal extraordinària per malaltia o diversitat funcional o en qualsevol altra situació de caràcter excepcional que els impedeixi cursar els ensenyaments en règim ordinari.

3. La conselleria ha d'establir les mesures oportunes per donar una atenció adequada a les persones adultes que presentin necessitats específiques de suport educatiu.

4. La població reclusa ha de tenir garantit, als centres penitenciaris, l'accés a aquests ensenyaments.

Article 32

Centres d'educació permanent de persones adultes

1. L'educació permanent de persones adultes es pot impartir en centres específics, en centres ordinaris i en unitats educatives dels establiments penitenciaris, prèviament autoritzats, sense perjudici de crear punts de suport a la formació.

2. L'educació permanent de persones adultes es pot oferir en les modalitats presencial, semipresencial i a distància, prèvia autorització de la conselleria d'acord amb la planificació educativa. En les modalitats semipresencial i a distància s'ha d'utilitzar una metodologia que inclogui preferentment les tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 33

Col·laboració amb els ajuntaments i els consells insulars en l'educació permanent de persones adultes

1. Els consells insulars i els ajuntaments han d'afavorir la col·laboració amb els centres d'educació de persones adultes.

2. La conselleria ha de fomentar la subscripció de convenis amb els ajuntaments i els consells insulars per a la contribució conjunta en l'educació permanent de persones adultes i per a l'optimització dels recursos públics.

Capítol VII Els ensenyaments de règim especial

Article 34

Característiques dels ensenyaments de règim especial

Els ensenyaments de règim especial fan referència als ensenyaments d'idiomes, als ensenyaments artístics i als ensenyaments esportius.

 

Article 35

Ensenyaments d'idiomes

1. Els ensenyaments d'idiomes tenen per finalitat capacitar els alumnes per a l'ús adequat de diferents idiomes, al marge de les etapes ordinàries del sistema educatiu.

2. Els ensenyaments reglats d'idiomes condueixen a l'obtenció de certificats homologats, s'organitzen en els nivells que es determinen en l'ordenament d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües i s'ofereixen en les modalitats d'educació presencial, d'educació semipresencial i d'educació no presencial.

3. Els ensenyaments reglats d'idiomes s'imparteixen en la modalitat d'ensenyaments presencials a les escoles oficials d'idiomes. S'ha de promoure que els alumnes que cursen educació secundària puguin rebre la tutorització i la preparació per a les proves dels diferents nivells dels ensenyaments reglats d'idiomes i puguin fer aquestes proves.

4. Correspon a l'administració educativa determinar els currículums dels diferents nivells bàsics dels ensenyaments reglats d'idiomes i els requisits que han de complir les escoles oficials d'idiomes.

5. Correspon a l'administració educativa fomentar l'ensenyament públic d'idiomes mitjançant les escoles oficials d'idiomes.

Article 36

Ensenyaments artístics

1. Els ensenyaments artístics tenen per finalitat facilitar una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música, la dansa, les arts plàstiques, el disseny, l'art dramàtic i la conservació i la restauració de béns culturals.

2. Els ensenyaments artístics comprenen:

a) La música i la dansa.

b) Les arts plàstiques i el disseny.

c) L'art dramàtic.

d) La conservació i la restauració de béns culturals.

3. Els ensenyaments artístics es classifiquen en:

a) Ensenyaments elementals de música i dansa.

b) Ensenyaments artístics professionals. Tenen aquesta condició els ensenyaments professionals de música i de dansa, així com els graus mitjà i superior d'arts plàstiques i disseny.

c) Ensenyaments artístics superiors. Tenen aquesta condició els estudis superiors de música i de dansa, els ensenyaments d'art dramàtic, els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals, els estudis superiors de disseny i els estudis superiors d'arts plàstiques.

4. Els ensenyaments artístics s'imparteixen en escoles d'art, conservatoris, centres especialitzats i altres centres públics o privats autoritzats. En les condicions que s'estableixin els ensenyaments artístics de grau elemental es podran impartir integrats amb els ensenyaments de règim general en centres públics, privats i privats concertats, que tendran la consideració de centres de currículum singular o especialització curricular. L'administració educativa podrà adoptar mesures d'organització i d'ordenació acadèmica per possibilitar la compatibilitat dels ensenyaments artístics professionals i l'educació secundària.

5. L'administració educativa ha de garantir les infraestructures i equipaments necessaris per a aquests ensenyaments, així com les mesures per fer efectiu el principi d'inclusió i accessibilitat universal i la igualtat d'oportunitats en l'accés.

6. La conselleria competent en matèria d'educació ha de garantir un finançament estable de les escoles de música o dansa reconegudes, d'acord amb els paràmetres que es determinin reglamentàriament.

7. L'administració educativa ha de garantir una informació i una orientació acadèmica i professional sobre el sistema d'ensenyaments artístics que sigui accessible a tota la ciutadania i, en especial, a l'alumnat i a les seves famílies i als centres educatius.

8. Les administracions públiques, juntament amb els agents socials i empresarials interessats, han de dur a terme programes de promoció i difusió dels ensenyaments artístics i han d'adoptar mesures per incentivar l'organització d'esdeveniments als centres educatius per informar i orientar l'alumnat sobre aquests ensenyaments.

 

Article 37

Ensenyaments esportius

1. Els ensenyaments esportius tenen com a objectiu capacitar els alumnes per desenvolupar una activitat professional en el camp de l'activitat física i l'esport: iniciació esportiva, tecnificació esportiva i conducció de l'activitat o la pràctica esportiva en tota la seva extensió; així com entrenar i dirigir equips i esportistes d'alt rendiment, i facilitar la seva adaptació a l'evolució del món laboral i esportiu i la incorporació a la ciutadania activa.

2. Els ensenyaments esportius s'organitzen a partir de les diferents modalitats i especialitats esportives i s'estructuren en grau mitjà i grau superior.

3. Els alumnes que superen els ensenyaments esportius de grau mitjà reben el títol de tècnic esportiu. Els alumnes que superen els ensenyaments de grau superior reben el títol de tècnic esportiu superior.

4. L'administració educativa ha de desenvolupar els currículums de les diferents modalitats i especialitats dels ensenyaments esportius, l'oferta formativa i les proves d'accés corresponents, en el marc de la normativa bàsica, amb la participació de les administracions competents en matèria d'esports i la col·laboració de les entitats esportives, garantint que el currículum contemplarà l'educació en valors i un procés formatiu de caràcter integral dels esportistes.

Capítol VIII Els ensenyaments artístics superiors

Article 38

Característiques i objectius dels ensenyaments artístics superiors

1. Els ensenyaments artístics superiors tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música, la dansa, l'art dramàtic, les arts plàstiques i el disseny.

2. Dins els ensenyaments artístics superiors s'hi inclouen els ensenyaments superiors de música i de dansa, els ensenyaments d'art dramàtic, els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals, els ensenyaments superiors de disseny i els ensenyaments superiors d'arts plàstiques, en els quals s'insereixen els ensenyaments superiors de ceràmica i de vidre.

3. Els ensenyaments superiors de música i de dansa s'han de cursar als conservatoris o escoles superiors de música i dansa i els d'art dramàtic a les escoles superiors d'art dramàtic; els de conservació i restauració de béns culturals, a les escoles superiors de conservació i restauració de béns culturals; els ensenyaments superiors d'arts plàstiques, a les escoles superiors de l'especialitat corresponent; i els ensenyaments superiors de disseny, a les escoles superiors de disseny.

Article 39

Estructura dels ensenyaments artístics superiors

1. L'estructura dels ensenyaments artístics superiors ha de seguir els aspectes bàsics de l'ordenació dels ensenyaments conduents a l'obtenció del títol de grau en ensenyaments artístics i del títol de màster en ensenyaments artístics, dins el marc de l'espai europeu d'educació superior.

2. L'administració educativa ha de determinar reglamentàriament, en el marc de la normativa bàsica, l'estructura dels ensenyaments artístics superiors i l'organització dels centres que els imparteixen.

3. La conselleria ha de fomentar l'establiment de convenis amb la Universitat de les Illes Balears per a l'organització d'estudis de doctorat, màsters oficials i títols propis dels ensenyaments artístics.

 

TÍTOL II LA COL·LABORACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS I LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Capítol I La col·laboració de l'administració educativa autonòmica i la Universitat de les Illes Balears i altres institucions universitàries

Article 40

Objectius i característiques de la col·laboració

1. L'administració educativa i la Universitat de les Illes Balears han de col·laborar en aquells aspectes que contribueixin a la millora del sistema educatiu i, especialment, en els àmbits següents:

a) Potenciar la coherència del sistema educatiu de les Illes Balears amb la Universitat de les Illes Balears, transferint la informació entre els diferents nivells i l'ensenyament universitari.

b) Difondre, fer atractiva i propera a la societat l'oferta formativa de la Universitat de les Illes Balears.

c) Coordinar, dissenyar i organitzar les proves d'accés a la universitat d'acord amb la normativa vigent.

d) Millorar la formació inicial i permanent del professorat d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària, de formació professional i de batxillerat.

e) Garantir la competència lingüística i comunicativa necessària per exercir la tasca docent.

f) Gestionar les pràctiques en el sistema educatiu de l'alumnat universitari.

g) Establir una xarxa de centres col·laboradors en la formació inicial del professorat.

h) Incorporar el professorat dels cossos docents als departaments universitaris d'acord amb la normativa vigent, per a la millora de la qualitat educativa.

i) Col·laborar en la realització de treballs de recerca en innovació i en avaluació educativa, així com elaborar materials pedagògics i de suport al currículum.

j) Potenciar l'activitat acadèmica en llengües estrangeres, a més de fer-ho en les llengües oficials de la comunitat autònoma.

k) Oferir formació per a persones majors.

l) Col·laborar en la millora de la formació professional i dels ensenyaments de règim especial.

m) Col·laborar en la gestió i la promoció del talent mitjançant el disseny de programes de detecció d'altes capacitats, elaboració de materials didàctics, programes adaptats i desenvolupament de metodologies d'atenció individualitzada.

2. Per fer efectiva la col·laboració referida en l'apartat anterior, es poden subscriure els corresponents convenis, en els quals s'han d'establir les condicions generals que articulin dita cooperació.

3. L'administració educativa pot acordar mesures de col·laboració amb altres institucions universitàries que imparteixen estudis de formació inicial del professorat referents a les matèries que es contemplen en les lletres d), e), f) i g) de l'apartat 1 d'aquest article.

Capítol II La col·laboració i la cooperació amb altres administracions

Article 41

Col·laboració amb els consells insulars

La conselleria pot establir protocols i mecanismes de col·laboració amb els consells insulars corresponents, d'acord amb les competències respectives.

Article 42

Col·laboració amb els ajuntaments

1. La conselleria ha d'establir protocols i procediments de col·laboració amb els ajuntaments i amb la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

2. Els protocols de col·laboració a què es refereix el punt anterior poden fer referència a les actuacions següents:

a) La creació, la conservació i la vigilància dels centres educatius públics.

b) La col·laboració en relació amb l'escolarització en els ensenyaments gratuïts i universals.

c) La col·laboració en relació amb l'escolarització en el primer cicle d'educació infantil.

d) La col·laboració en relació amb les escoles de música de titularitat municipal.

e) La col·laboració en relació amb l'educació permanent de persones adultes.

f) La col·laboració en relació amb la prestació de diversos serveis educatius i la realització d'activitats o serveis complementaris.

g) La col·laboració en matèria de promoció de la participació infantil.

h) La col·laboració per garantir la seguretat i un entorn protector de la infància i l'adolescència als centres escolars.

i) La col·laboració amb els centres educatius sostinguts amb fons públics per a l'ús i l'optimització dels recursos sociocomunitaris de proximitat.

j) Qualsevol altra actuació que tengui com a objectiu l'impuls del municipi com a entitat educadora.

3. Per fer efectiva la col·laboració pertinent es poden subscriure els convenis corresponents.

Article 43

Articulació de la cooperació

1. Els consells insulars i els ajuntaments poden establir amb el Govern de les Illes Balears el règim que articuli la cooperació per dur a terme la construcció, l'ampliació, l'adequació, la reforma i l'equipament, si escau, de centres docents públics; així com la prestació de serveis complementaris, la prestació del servei educatiu del primer cicle d'educació infantil, o la complementació de programes en matèria d'educació permanent de persones adultes, ensenyaments de règim especial o formació professional o d'altres actuacions incloses en l'article anterior.

2. La cooperació s'ha de materialitzar, principalment, a través de la delegació, per part del Govern de les Illes Balears, de l'exercici de les seves competències en les matèries assenyalades en l'apartat anterior.

Article 44

Subjectes receptors de la delegació

1. Les delegacions s'han de realitzar a favor dels consells insulars i dels municipis, segons correspongui, en el territori dels quals s'ha d'executar l'actuació. No obstant això, aquesta delegació també es pot realitzar a favor de qualsevol entitat que tengui reconeguda la naturalesa de local o de mancomunitat de municipis amb capacitat per exercir les competències delegades al corresponent àmbit territorial.

2. En tot cas, els subjectes receptors de la delegació s'han de subjectar al que preveu la normativa de contractes del sector públic.

Article 45

Actuacions susceptibles de delegació

1. Atenent les circumstàncies concurrents, es poden delegar tots aquells tràmits previs, actuacions tècniques i actes administratius relatius a viabilitat de parcel·les, direccions facultatives i assistències tècniques, redacció de projectes, supervisió i aprovació d'aquests; construcció de nous centres públics; obres d'ampliació, reforma, millora i substitució; seguiment de les inversions i recepció d'aquestes; equipaments dels centres educatius; creació i manteniment de places de primer cicle d'educació infantil; transport escolar i altres serveis complementaris; i educació permanent de persones adultes, ensenyaments de règim especial o formació professional o d'altres inclosos en l'article 43 d'aquesta llei.

2. En qualsevol cas, és condició necessària que les actuacions en matèria d'infraestructures educatives estiguin prèviament contingudes en les successives programacions d'obres, així com en el mapa d'infraestructures escolars de la conselleria. No obstant això, podran autoritzar-se actuacions no previstes en aplicació de criteris objectius vinculats a necessitats d'escolarització, eliminació d'instal·lacions provisionals o a programes específics.

Article 46

Característiques de la delegació

1. Amb caràcter general, la delegació s'ha de formalitzar mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'educació. Excepcionalment, es podrà formalitzar mitjançant conveni, en funció de la complexitat de l'actuació que s'ha de desenvolupar i de la situació econòmica financera de l'entitat local o supramunicipal que estigui implicada en la seva execució.

2. La delegació ha de determinar l'abast, el contingut, les condicions, la durada i el control d'eficiència que es reserva la conselleria i ha d'anar acompanyada de la corresponent memòria econòmica.

3. La conselleria pot sol·licitar l'assistència dels consells insulars per a la coordinació i el seguiment de les delegacions als ajuntaments o a les entitats locals supramunicipals.

4. També pot demanar, en qualsevol moment, informació sobre la gestió de la competència delegada així com enviar el personal comissionat i formular els requeriments pertinents per a l'esmena de deficiències observables.

5. La delegació exigeix, en tot cas, la prèvia acceptació del consell insular o entitat local interessada, segons correspongui, i ha d'ajustar-se al que preveu la normativa bàsica en la matèria objecte de delegació.

Article 47

Règim econòmic de la delegació

1. Els diferents projectes de llei de pressupostos han de reflectir la dotació pressupostària suficient per atendre els compromisos econòmics derivats de les delegacions regulades en aquesta llei.

2. El finançament de la delegació s'ha d'ajustar al ritme d'execució de les actuacions delegades. No obstant això, quan la delegació es refereix a la realització d'obres, pot acordar-se que el pagament del preu es faci de manera total i d'una sola vegada després que es finalitzin o mitjançant qualsevol altre mecanisme d'acord a dret que per mitjà de conveni acordin les parts.

3. De manera excepcional, es pot acordar que l'entitat insular o local anticipi el finançament. En aquest cas, aquesta delegació s'ha d'establir per conveni.

4. Amb la finalitat de millorar i mantenir l'estat de conservació, l'accessibilitat i l'eficiència dels centres públics, els ajuntaments i els consells insulars poden contribuir al finançament, a la gestió i a l'execució de millores en les instal·lacions, les edificacions i els equipaments dels centres públics, en cooperació amb l'administració autonòmica.

Article 48

Cooperació amb altres administracions autonòmiques

1. La conselleria pot establir convenis de col·laboració i de cooperació educativa d'acord amb la normativa vigent i les seves competències, amb les altres comunitats autònomes.

2. La conselleria pot promoure d'acord amb les seves competències, la subscripció de convenis de col·laboració i cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears, en matèria d'ensenyament de la llengua i sobre altres qüestions educatives d'interès comú.

 

TÍTOL III LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Capítol I La comunitat educativa

Article 49

Membres de la comunitat educativa

1. La comunitat educativa està integrada per totes les persones i institucions que intervenen en el procés educatiu.

2. En formen part l'alumnat, les famílies, el professorat, els diversos professionals educatius, el personal d'administració i serveis, i el voluntariat educatiu.

3. També en formen part l'administració educativa, les associacions d'alumnes, els sindicats, les associacions de famílies d'alumnes, les patronals d'educació, les organitzacions de titulars de centres i de les cooperatives d'ensenyament, els col·legis professionals, les associacions de docents, els ajuntaments i els consells insulars i tot el personal i les entitats que col·laboren en el procés educatiu.

4. Tots els membres de la comunitat educativa han de coordinar les seves actuacions de manera integrada a fi de garantir la qualitat i l'equitat, el respecte dels drets de tothom i l'adequada convivència als centres.

5. L'administració educativa i els centres han d'adoptar mesures perquè el conjunt de la comunitat educativa disposi de vies de participació activa, accés a la informació i mecanismes que facilitin la representació i fomentin la seva formació en aquests àmbits.

6. Així mateix, tots els membres de la comunitat educativa tenen els drets i deures reconeguts en les normes bàsiques de l'Estat i en la present llei.

Article 50

Garantia de l'exercici dels drets i deures de l'alumnat

1. L'alumnat té dret a una educació que afavoreixi el ple desenvolupament personal, professional, intel·lectual, social i emocional per gaudir d'una vida saludable, en el respecte als principis democràtics de la convivència i als drets i les llibertats fonamentals.

2. El Govern de les Illes Balears ha de garantir l'exercici del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, adoptant les mesures necessàries per compensar els desavantatges econòmics, socials, culturals, lingüístics o personals de partida que presenti l'alumnat.

3. Tot l'alumnat té els mateixos drets i deures. Exercir-los i complir-los, s'adequarà, quan sigui procedent, a la seva edat i a les característiques dels ensenyaments que estigui cursant. Els centres educatius han de disposar el que sigui necessari per orientar la formació de l'alumnat en el coneixement i el correcte exercici dels drets i deures.

4. El Govern de les Illes Balears ha de garantir l'exercici del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, adoptant les mesures necessàries per compensar qualsevol discriminació o falta d'equitat derivades de la diversitat de l'alumnat, ja sigui funcional, emocional, de gènere o de qualsevol altre tipus.

 

Article 51

Drets de l'alumnat

1. Són drets i llibertats de l'alumnat en l'àmbit educatiu els següents:

a) L'accés a l'educació en condicions d'equitat i igualtat d'oportunitats.

b) L'avaluació objectiva del seu rendiment escolar, esforç i progrés, i el dret a ser informat dels criteris i procediments d'avaluació.

c) La formació integral que respecti les seves capacitats i necessitats, el seu ritme d'aprenentatge i que estimuli l'esforç personal, la motivació per a l'aprenentatge i la responsabilitat individual.

d) La participació efectiva en el funcionament i en la vida del centre.

e) L'accessibilitat universal als centres, als materials d'estudi i als seus recursos amb independència de les seves característiques i eventual diversitat funcional.

f) La utilització de la llengua de signes, així com el codi de lectoescriptura Braille o altres mitjans de suport per a dificultats d'aprenentatge en l'ensenyament, quan així ho requereixi per les seves circumstàncies personals.

g) L'orientació escolar i professional, tenint en consideració la seva personalitat i els seus objectius particulars.

h) L'accés i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la pràctica educativa i la utilització segura d'Internet als centres docents.

i) El respecte a la seva identitat, integritat i dignitat personals.

j) La llibertat d'expressió i d'associació, així com de reunió, el respecte a la seva llibertat de consciència i a les seves conviccions religioses i morals.

k) L'educació que afavoreixi l'assumpció d'una vida responsable per a l'assoliment d'una societat lliure i igualitària, l'adquisició d'hàbits de vida saludable, la conservació del medi ambient i la sostenibilitat.

l) Qualssevol altres prevists en les lleis i la resta de l'ordenament jurídic.

2. L'administració educativa i els centres educatius han de garantir els drets recollits en la Convenció sobre els drets de l'infant i en la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovades per les Nacions Unides, i en la resta d'instruments de legalitat internacional vigents a Espanya, i l'aplicació dels principis d'interès superior del menor, de participació i de no-discriminació que s'hi preveuen.

Article 52

Deures de l'alumnat

En el procés educatiu, l'alumnat té els deures següents:

a) Comprometre's responsablement en l'aprenentatge i estudiar per assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals.

b) Respectar el professorat i els seus drets, així com complir les seves directrius i orientacions.

c) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre docent.

d) Respectar les normes de convivència i organització del centre docent, col·laborant en la millora de la convivència i en l'exercici del dret de tot l'alumnat a l'educació.

e) Assistir puntualment a classe i a la resta de les activitats educatives.

f) Adoptar una actitud fonamentada en la responsabilitat personal en tots els actes de la vida escolar.

g) Participar en les activitats educatives prescrites pel centre.

h) Respectar la dignitat i la integritat de tots els membres de la comunitat educativa, així com la igualtat entre dones i homes.

i) Participar responsablement en la dinàmica del centre educatiu i traslladar les inquietuds, necessitats i propostes de millora a través dels òrgans de participació.

j) No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, gènere, llengua, orientació sexual, religió, opinió, pertinença a minories o diversitat funcional, així com per qualsevol altra circumstància personal o social.

k) Fer un bon ús de les instal·lacions i del material didàctic del centre.

l) Qualsevol altre deure previst en les lleis i la resta de l'ordenament jurídic.

 

Article 53

Tasca de les famílies

1. Les famílies tenen una tasca essencial en l'àmbit escolar, i han de participar en els centres i corresponsabilitzar-se amb el professorat del procés educatiu dels seus fills.

2. La conselleria, juntament amb les altres administracions públiques, ha d'adoptar mesures que afavoreixin la funció educativa de les famílies, els donin suport i facilitin la conciliació.

Article 54

Formació i suport a les famílies

1. L'administració educativa ha de promoure programes que estimulin la participació i la implicació de les famílies i la seva formació. Així mateix, ha de donar suport econòmic a les confederacions, federacions i associacions de famílies.

2. Els centres educatius han d'afavorir l'assistència de les famílies a les reunions i tutories, així com la dels seus representants a les sessions del consell escolar i als altres òrgans de representació en què participin.

Article 55

Drets de les famílies

1. Les famílies i, si escau, els tutors legals, tenen els drets següents:

a) Que els seus fills rebin una educació amb les màximes garanties de qualitat i equitat, d'acord amb els fins i principis establerts en la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, les lleis educatives i els tractats internacionals vigents a Espanya.

b) L'elecció de centre educatiu d'acord amb les seves conviccions i preferències dins el marc de la normativa vigent.

c) Conèixer les programacions didàctiques i els criteris d'avaluació, així com, si es dona el cas, les adaptacions curriculars que s'apliquen als seus fills.

d) Ser informats del procés educatiu i participar-hi activament, en col·laboració amb el professorat i els centres educatius.

e) Ser escoltats en les decisions relatives a l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat.

f) Rebre informació completa relativa al projecte educatiu del centre i el seu caràcter propi i participar en l'elaboració d'aquest a través del consell escolar, així com referida als serveis complementaris, a les normes de convivència i a altres aspectes de caràcter general.

g) Rebre formació que faciliti la participació en el procés educatiu dels seus fills.

h) Participar en la gestió dels centres i en la definició del projecte educatiu i formar part dels òrgans de govern i participació d'acord amb la normativa vigent, així com de les comissions de treball que corresponguin.

i) Qualsevol altre de previst en les lleis i la resta de l'ordenament jurídic.

2. L'administració educativa ha d'establir els mitjans necessaris perquè els equips directius dels centres i el professorat es relacionin amb les famílies i els prestin una atenció adequada a través de tutories, reunions i altres mitjans. Així mateix, s'ha de potenciar, especialment, l'intercanvi d'informació per les vies de comunicació electrònica, utilitzant com a suport les tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 56

Deures de les famílies

Les famílies i, si escau, els tutors legals, tenen els deures següents:

a) Participar en l'educació dels seus fills respectant el projecte educatiu, el caràcter propi i les normes del centre.

b) Col·laborar amb el professorat per contribuir a l'èxit educatiu de l'alumnat.

c) Contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa.

d) Adoptar les mesures necessàries perquè els seus fills cursin els nivells obligatoris de l'educació i assisteixin regularment a classe.

e) Informar de les dificultats d'aprenentatge, de socialització o d'integració dels seus fills respecte a l'entorn educatiu.

f) Qualsevol altre de previst en la resta de l'ordenament jurídic.

 

Article 57

Promoció d'activitats educatives, culturals i esportives

1. Els centres educatius i les administracions públiques han de promoure la realització d'activitats extraescolars de caràcter educatiu, cultural i esportiu a fi de facilitar i consolidar les relacions entre els membres de la comunitat educativa, així com afavorir el seu enriquiment formatiu.

2. L'administració educativa i els ajuntaments han de facilitar la realització d'activitats extraescolars educatives, culturals i esportives als centres públics fora de l'horari lectiu.

3. Les administracions públiques han de donar suport econòmic per a la realització de les esmentades activitats educatives, culturals i esportives.

4. En les condicions que s'estableixin, les administracions públiques han de facilitar l'obertura dels centres públics en horari no lectiu perquè les entitats culturals, esportives i del tercer sector de l'entorn hi puguin desenvolupar activitats en benefici de la comunitat educativa.

 

​​​​​​​Article 58

Personal docent

1. El personal docent és el conjunt de professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu als centres i l'autoritat que se'n desprèn. Aquesta responsabilitat inclou la transmissió de coneixements, habilitats i valors i l'acompanyament educatiu de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i desenvolupament personal, així com la col·laboració amb l'administració educativa en la detecció de les dificultats d'aprenentatge i la iniciació dels procediments per a una intervenció educativa adient.

2. Els membres dels equips directius i el professorat seran considerats autoritat pública, d'acord amb la normativa bàsica. En els procediments d'adopció de mesures correctores en l'àmbit educatiu, els fets constatats pel personal docent i els membres dels equips directius dels centres tindran valor probatori i gaudiran de presumpció de veracitat llevat que es provi el contrari, sense perjudici de les proves que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguin assenyalar o aportar els propis alumnes.

3. L'administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequades per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del personal docent.

4. El personal docent ocupa la posició preeminent en l'exercici de les seves funcions docents i gaudeix d'autonomia, dins els límits que determinen la legislació i el projecte educatiu de centre.

Article 59

Funció docent

1. El professorat, com a element clau del sistema per a la millora de la qualitat de l'educació, ha d'exercir la seva funció docent amb responsabilitat i professionalitat, i tenir com a objectiu irrenunciable la formació integral i el ple èxit educatiu de l'alumnat.

2. La conselleria ha de donar suport al desenvolupament de la funció docent a través de mesures de millora professional, personal i salarial del professorat per aconseguir un major reconeixement social i prestigiar la seva tasca. Aquestes mesures han de ser negociades amb els representants sindicals dels docents.

Article 60

Funcions del personal docent

Les funcions del personal docent són les següents:

a) Exercir la docència i l'avaluació dels ensenyaments, facilitar l'aprenentatge i promoure el desenvolupament integral de l'alumnat.

b) Aplicar els principis de col·laboració, de coordinació i de treball en equip d'acord amb el projecte educatiu del centre.

c) Col·laborar en la prevenció i la detecció primerenca de les necessitats educatives de suport específic de l'alumnat i aplicar les adaptacions curriculars corresponents, com també col·laborar en la prevenció de l'absentisme i l'abandonament escolar.

d) Contribuir a la protecció de la infància i a la identificació de situacions de maltractament o desatenció.

e) Exercir la tutoria i l'orientació de l'aprenentatge amb la col·laboració activa de les famílies per tal d'afavorir la individualització de l'ensenyament.

f) Participar en l'orientació acadèmica, psicopedagògica i professional, en col·laboració amb els serveis o departaments competents.

g) Atendre el desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral de tot l'alumnat i contribuir a fer que les activitats del centre es realitzin en un clima de respecte, de tolerància i de llibertat.

h) Promoure el respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat educativa, així com a la igualtat d'oportunitats.

i) Impulsar la igualtat de gènere i facilitar un coneixement millor dels obstacles i les discriminacions que dificulten la plena igualtat entre dones i homes.

j) Participar en les activitats programades del centre, dins i fora del recinte escolar, i en la coordinació i la direcció de les altres que li siguin encomanades, en el marc de les seves funcions i competències.

k) Dur a terme pràctiques d'experimentació i innovació educatives, fent ús, especialment, de les tecnologies de la informació i la comunicació.

l) Participar i col·laborar en l'elaboració dels plans d'avaluació que l'administració educativa o els mateixos centres determinin.

m) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d'aprenentatge dels seus fills, i orientar-les per contribuir a millorar-lo.

n) Contribuir a la millora de la pràctica docent i responsabilitzar-se de la seva formació en l'àmbit de l'equip docent i de la seva especialitat professional.

o) Qualsevol altra de prevista per l'ordenament jurídic.

 

Article 61

Altres professionals educatius

1. Els centres educatius poden disposar d'altres professionals de diversos àmbits per al desenvolupament de programes, per a l'atenció psicopedagògica i social i per a altres actuacions educatives o la formació complementària de l'alumnat.

2. Aquests professionals, de caràcter no docent, han de tenir la deguda qualificació en funció de la tasca que han de desenvolupar i han de treballar en coordinació amb el professorat, sota la supervisió de l'equip directiu.

3. Les administracions públiques, en les condicions que es determinin, han de promoure la incorporació d'aquests professionals educatius de caràcter no docent als centres per al desenvolupament de les funcions que s'estableixin.

4. L'administració educativa ha d'establir, entre d'altres, les funcions dels auxiliars tècnics educatius i dels educadors socials que intervenen en els centres públics, així com els requisits i els mèrits per accedir a aquests llocs, prèvia negociació amb els representants dels treballadors.

Article 62

Personal d'administració i serveis dels centres públics

1. El personal d'administració i serveis exerceix les seves funcions per a la millor prestació dels serveis educatius i de conformitat amb els principis que estableix aquesta llei i d'acord amb la resta de l'ordenament jurídic que li és d'aplicació, sota les directrius de l'equip directiu.

2. El Govern de les Illes Balears ha de dotar els centres educatius de la seva titularitat del personal d'administració i serveis necessari per garantir el suport tècnic a la gestió escolar.

3. El personal d'administració i serveis dels centres públics depèn orgànicament de la conselleria competent en matèria de funció pública i funcionalment de la conselleria competent en matèria d'educació.

4. L'administració educativa ha de proporcionar a aquest personal la protecció deguda i ha de garantir l'exercici dels altres drets que li atribueix l'ordenament jurídic. Així mateix, ha de promoure que se'l valori socialment de manera adequada.

5. El personal d'administració i serveis, com a membre de la comunitat educativa, ha de participar activament en la vida del centre amb vista a la consecució dels objectius del projecte educatiu. L'administració educativa ha de fomentar la seva participació en els consells escolars.

6. L'administració autonòmica ha d'establir plans de formació encaminats a l'aprenentatge permanent i la promoció professional, que han de preveure tant la formació en aspectes educatius com en els relatius al compliment de les seves funcions.

Article 63

Voluntariat educatiu

S'han de regular reglamentàriament les diverses figures del voluntariat educatiu, definint les seves funcions i les seves característiques, en el marc de l'ordenament jurídic vigent.

Capítol II Les formes de participació de la comunitat educativa

Article 64

Principi i vies de participació

1. La participació dels diversos sectors que configuren la comunitat educativa constitueix un principi fonamental del sistema educatiu de les Illes Balears, que ha de basar-se en la presa de decisions sectorials i globals en matèria de política escolar, en la realització de negociacions de les condicions sociolaborals del personal al servei educatiu i en el diàleg amb la comunitat educativa.

2. La participació de la comunitat educativa en el si de la conselleria competent en matèria d'educació, sense perjudici del que disposen altres normes reguladores de la participació, s'ha de realitzar a través de diverses meses específiques dels diferents sectors de la comunitat educativa, entre les quals s'han de constituir les següents:

a) La Mesa Sectorial d'Educació.

b) La Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

c) La Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors.

d) La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

e) La Mesa dels Docents.

f) La Mesa de l'Alumnat.

3. Reglamentàriament s'han de determinar la composició i les funcions d'aquestes meses.

4. En qualsevol cas, els màxims òrgans de participació i consulta de la comunitat educativa són els consells escolars.

Article 65

Participació de l'alumnat

1. L'administració educativa ha de promoure la participació efectiva de l'alumnat, directament o a través dels seus representants i de forma adequada a la seva edat, en els consells escolars dels centres, en les juntes de delegats, en els consells escolars municipals, en els consells escolars insulars i en el Consell Escolar de les Illes Balears.

2. Els centres educatius han d'estimular la col·laboració de l'alumnat en la millora de la convivència i l'aprenentatge a través de mecanismes i estructures adequades a la seva edat i al seu desenvolupament educatiu i personal, i mitjançant l'aprenentatge cooperatiu i d'ajuda entre iguals.

Article 66

La junta de delegats del centre

1. Cada centre haurà de constituir una junta de delegats on hi participaran tots els delegats de totes les aules del centre. La junta de delegats del centre s'ha de reunir almenys un cop cada trimestre durant el curs escolar.

2. La junta de delegats del centre haurà de ser consultada, almenys, en la programació d'activitats complementàries, activitats lúdiques i normes de funcionament dels espais comuns del centre.

3. En el cas dels centres d'educació secundària, a més de les atribucions previstes en l'apartat anterior, la junta de delegats serà concebuda com un espai de reflexió sobre el model de centre, com un espai de comunicació entre l'alumnat i el centre, a més de com una eina per cohesionar la comunitat educativa.

Article 67

Associacions d'alumnes

1. L'administració educativa ha de fomentar la creació i el desenvolupament d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnes.

2. L'alumnat dels centres educatius pot associar-se, d'acord amb la seva edat i l'etapa educativa que cursi, en els termes prevists en les normes legals i reglamentàries que regulin aquestes associacions. Així mateix, pot constituir associacions segons el que disposen les lleis que regulen el dret d'associació i la protecció jurídica del menor.

3. Les associacions d'alumnes tenen com a finalitat essencial promoure la participació dels alumnes en l'educació i facilitar l'exercici dels seus drets i el compliment dels seus deures.

4. Els estatuts de les associacions d'alumnes han d'incloure almenys les finalitats següents:

a) Expressar l'opinió de l'alumnat en tot allò que afecti la seva situació als centres.

b) Col·laborar en la tasca educativa dels centres i en el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars.

c) Promoure la participació de l'alumnat en els òrgans col·legiats del centre docent.

d) Desenvolupar activitats culturals, esportives i de foment de l'acció cooperativa i del treball en equip.

5. La regulació d'aquestes associacions s'ha de determinar reglamentàriament.

6. Sense perjudici de la seva inscripció en el Registre d'associacions de les Illes Balears, les associacions, les federacions i les confederacions d'alumnes s'han d'inscriure en el registre específic que s'estableixi a l'efecte.

Article 68

Participació de les famílies

1. L'administració educativa i els centres han de promoure l'exercici real i efectiu del dret de les famílies i, si escau, dels tutors legals, a participar en els centres i en l'educació dels seus fills per donar suport al seu aprenentatge.

2. Les famílies tenen el dret a participar en el procés educatiu a través dels seus representants, segons els termes que es determinin, en els consells escolars dels centres, en els consells escolars municipals i insulars i en el Consell Escolar de les Illes Balears.

Article 69

Associacions de famílies d'alumnat

1. Les famílies i els tutors legals tenen dret a constituir associacions, federacions i confederacions i a pertànyer-hi, de conformitat amb la legislació bàsica de l'Estat, com a instruments de participació activa en les activitats dels centres i en l'educació dels seus fills.

2. L'administració educativa ha de fomentar la creació i el desenvolupament d'aquestes associacions mitjançant mesures específiques i ha d'establir el procediment perquè participin en les institucions i hi estiguin representades.

3. En el marc de la seva autonomia, els centres han de facilitar la realització d'actuacions amb l'alumnat i les famílies i les seves respectives associacions o federacions que contribueixin a la millora de la qualitat educativa, de l'èxit acadèmic i de la convivència escolar.

4. Les associacions de famílies d'alumnat tindran les finalitats que s'estableixin en els seus propis estatuts, entre les quals s'han d'incloure les següents:

a) Assessorar les famílies en tot allò que concerneix l'educació dels seus fills.

b) Promoure la participació de les famílies en la gestió del centre i facilitar que estiguin representades en els consells escolars i hi participin.

c) Cooperar en les activitats educatives dels centres, en el marc del projecte educatiu.

d) Col·laborar en les activitats de formació de les famílies.

5. La regulació d'aquestes associacions s'ha de determinar reglamentàriament.

6. Sense perjudici de la seva inscripció en el Registre d'associacions de les Illes Balears, les associacions, les federacions i les confederacions de famílies de l'alumnat s'han d'inscriure en un registre específic.

Capítol III Els òrgans de participació

Article 70

Mesa Sectorial d'Educació

1. La Mesa Sectorial d'Educació de les Illes Balears és l'òrgan constituït a la comunitat autònoma de les Illes Balears per exercir les funcions i les competències que se li atribueixen legalment segons la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic i sense perjudici de les especialitats de procediment que se li puguin atribuir reglamentàriament.

2. Formen part de la Mesa Sectorial d'Educació representants de la conselleria competent en matèria d'educació, així com representants de les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10% o més dels representants en les eleccions a les diverses juntes de personal docent no universitari de les diverses illes.

3. Són competències de la Mesa Sectorial d'Educació la negociació col·lectiva de les condicions de treball dels funcionaris docents i tots els assumptes enumerats en la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, sempre que es refereixin o siguin aplicables a l'àmbit de les condicions de treball dels funcionaris docents. Així mateix, també són competència de la Mesa tots els assumptes que afectin directament o indirectament les condicions sociolaborals del personal docent i és l'única competent en matèria de negociació d'aquestes condicions.

Article 71

Òrgans de representació del personal docent públic

Els òrgans de representació del personal docent públic no universitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears són les juntes de personal docent no universitari de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera.

Article 72

Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat

1. La Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat de les Illes Balears és l'òrgan autonòmic de negociació entre la conselleria i les entitats representatives del sector.

2. L'àmbit de competència de la Mesa se circumscriu a la negociació de les qüestions relacionades amb l'execució dels concerts educatius, les millores de finançament dels mòduls de concert i la participació en l'elaboració d'instruments d'ordenació, reglaments i normes legals d'àmbit autonòmic que afectin el sector de l'ensenyament privat concertat de les Illes Balears.

3. La Mesa ha d'estar formada pels representants de la conselleria competent en matèria d'educació, dels sindicats, de les organitzacions patronals i de titulars de centres i de les cooperatives d'ensenyament representatives del sector a les Illes Balears. S'elaborarà un reglament de funcionament.

4. La conselleria donarà suport a les organitzacions participants en la Mesa per al desenvolupament de les activitats i funcions de participació i representació institucionals que els són pròpies.

Article 73

Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors

1. La Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors s'ha de constituir com un òrgan de participació, informació i estudi de les qüestions relacionades amb la millora dels processos educatius, el model de funció directiva i el bon funcionament dels centres educatius no universitaris sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Han de formar part de la Mesa, a més de representants de l'administració educativa, directors en representació de les associacions de directors de l'ensenyament públic, així com directors de l'ensenyament privat concertat en representació de les entitats patronals més representatives del sector, i de les cooperatives d'ensenyament. També en podran formar part exdirectors de centres educatius no universitaris sostinguts totalment o parcialment amb fons públics com a personalitats de reconegut prestigi.

3. Quan els temes que s'hagin de tractar afectin exclusivament el sector de l'ensenyament públic o el sector de l'ensenyament privat concertat, es podran constituir per separat submeses de diàleg amb directors i representants del sector esmentat.

4. La conselleria donarà suport a les associacions de directors legalment constituïdes per al desenvolupament de les seves activitats.

Article 74

Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat

1. La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat de les Illes Balears és l'òrgan col·legiat de participació i assessorament de les associacions de famílies d'alumnat per mitjà de les federacions i de les confederacions en les quals es trobin agrupades.

2. La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat és l'òrgan de participació, de consulta i d'assessorament de les famílies en totes les qüestions que afectin l'educació dels seus fills.

3. La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat ha d'estar formada per representants de l'administració educativa, de les federacions d'associacions de famílies d'alumnat i de les confederacions, i per personalitats de reconegut prestigi en el món educatiu designades per consens de la Mesa.

Article 75

Mesa dels Docents

1. La Mesa dels Docents és un òrgan de participació i assessorament del professorat en allò que afecta la seva tasca educativa professional i en les qüestions que facin referència als aspectes pedagògics, curriculars i didàctics i als diferents plans d'innovació pedagògica que promogui la conselleria per a la millora de la qualitat educativa.

2. Poden participar en aquesta Mesa dels Docents, en les condicions que s'estableixin, les associacions de docents i els col·legis professionals que tenguin competències sobre el procés educatiu.

3. L'administració educativa, sense perjudici de la representativitat sindical reconeguda per la normativa bàsica, pot promoure acords amb els col·legis professionals i les associacions de docents legalment constituïdes i facilitar la seva participació pel que fa a activitats d'innovació i de formació permanent.

Article 76

Mesa de l'Alumnat

1. La Mesa de l'Alumnat és l'òrgan de participació de l'alumnat de l'ensenyament no universitari en totes les qüestions que l'afectin.

2. Poden participar en la Mesa de l'Alumnat, en les condicions que s'estableixin, les associacions d'alumnes que estiguin legalment constituïdes i que en siguin representatives.

Article 77

Consells escolars

1. La participació de la comunitat educativa s'articula, també, i d'acord amb la normativa vigent, a través dels diversos consells escolars.

2. Els diversos consells escolars són els següents:

a) Els consells escolars de centre.

b) Els consells escolars municipals.

c) Els consells escolars insulars.

d) El Consell Escolar de les Illes Balears.

3. La conselleria, els consells insulars respectius, els ajuntaments i els mateixos centres els han de regular en el marc de la normativa vigent i de les seves competències.

4. La composició dels consells escolars ha de tendir a l'equilibri entre ambdós sexes en compliment de la normativa d'igualtat de dones i homes.

Article 78

Consell Escolar de les Illes Balears

1. El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) és l'organisme superior de participació i de consulta dels diversos sectors de la comunitat educativa en totes les qüestions que afecten la política educativa de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La composició, les funcions i l'organització del CEIB s'han d'establir per llei. En aquest sentit, el CEIB podrà fer una proposta de llei perquè es tramiti, si escau, en forma de projecte o de proposició de llei.

3. El CEIB ha de funcionar en ple i en comissions. En tot cas, el CEIB ha de tenir una comissió permanent.

4. El president del CEIB ha de ser proposat pel mateix CEIB d'acord amb la normativa aprovada respecte d'aquesta qüestió. En tot cas, el president ha de ser nomenat pel Govern, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria d'educació.

5. Els membres del CEIB han de ser nomenats pel conseller competent en matèria d'educació a proposta de les entitats que en formen part.

6. El CEIB ha d'elaborar periòdicament un informe sobre l'estat del sistema educatiu amb caràcter descriptiu i explicatiu i amb les corresponents recomanacions de millora.

7. El CEIB ha d'elaborar una memòria anual de les seves activitats, que s'ha de fer pública.

8. El CEIB pot sol·licitar, per raó de la qüestió tractada, que hi compareguin, amb veu i sense vot, representants d'entitats que tenguin incidència en matèria educativa.

9. El CEIB pot sol·licitar, d'acord amb les seves competències, la presència del conseller competent en matèria d'educació o de membres de la mateixa conselleria.

Article 79

Consells escolars insulars

1. Els consells escolars insulars són els òrgans de participació i consulta de la comunitat educativa de cada illa en les qüestions educatives i tenen com a objectiu, entre d'altres, analitzar la situació de necessitats educatives del seu territori i fer les recomanacions corresponents per millorar-la.

2. S'han de constituir els consells escolars de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera.

3. La composició, l'estructura, les competències i el funcionament dels consells escolars insulars s'han d'establir reglamentàriament prèvia consulta amb els consells insulars. Cada consell insular s'ha de fer càrrec de la dotació dels recursos necessaris per al seu funcionament.

Article 80

Consells escolars municipals

1. Els consells escolars municipals són els òrgans de participació i consulta de la comunitat educativa de cada municipi en les qüestions educatives.

2. Cada ajuntament pot constituir un consell escolar municipal. L'administració educativa ha de promoure la constitució d'un consell escolar municipal en aquells municipis en els quals s'hagi de crear preceptivament. La comunitat educativa de cada municipi podrà participar i implicar-se tant en el seu funcionament com en les seves activitats.

3. Els consells escolars municipals han de tenir la composició, l'estructura, les competències i el funcionament que s'estableixi reglamentàriament.

Article 81

Consells escolars dels centres públics

1. El consell escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern del centre.

2. El consell escolar, com a màxim òrgan de representació dels diferents membres de la comunitat educativa, ha de ser el principal òrgan decisori del centre.

3. Correspon a la conselleria, d'acord amb la normativa vigent, determinar el nombre i el procediment d'elecció dels membres del consell escolar del centre.

4. Corresponen al consell escolar del centre les funcions següents:

a) Aprovar el projecte educatiu i les seves modificacions per una majoria de dos terços dels seus membres.

b) Aprovar la programació anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

c) Aprovar els acords de col·laboració i els convenis amb entitats i institucions, a proposta de la direcció del centre.

d) Aprovar les normes de funcionament i organització del centre.

e) Aprovar el pressupost del centre i la rendició de comptes.

f) Participar d'acord amb la normativa vigent en el cessament i en la selecció del director.

g) Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels candidats.

h) Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.

i) Ser informat de la resolució de conflictes i de les mesures correctores educatives als alumnes i vetlar perquè s'ajustin a la normativa vigent.

j) Aprovar, si escau, la programació d'activitats escolars complementàries i d'activitats extraescolars, així com avaluar aquestes activitats.

k) Participar en les avaluacions del centre i conèixer l'evolució del rendiment escolar.

l) Proposar mesures que afavoreixin la convivència, la igualtat efectiva entre homes i dones, la no-discriminació, la prevenció de la violència de gènere i la resolució pacífica dels conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

m) Establir mesures que facilitin la participació del conjunt de la comunitat educativa.

n) Aprovar criteris de col·laboració amb altres centres educatius.

o) Avaluar el propi funcionament del consell escolar com a òrgan de participació i presa de decisions.

p) Designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones i de prevenció de la violència de gènere que es pugui donar al centre.

q) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la normativa legal.

5. El consell escolar actua normalment en ple, però s'hi poden constituir comissions específiques. Als centres públics és obligatòria la constitució d'una comissió econòmica i una comissió permanent.

6. L'òrgan de participació dels centres integrats de formació professional és el consell social del centre. La seva composició i funcionament s'han de regular reglamentàriament.

Article 82

Consell escolar dels centres privats concertats

1. Tots els centres privats concertats han de comptar amb un consell escolar amb les competències i la composició que s'estableixen en la normativa orgànica bàsica, com a òrgan en el qual s'exerceix la participació de docents, famílies i alumnes en la gestió i el control del centre, sense perjudici que el reglament de règim interior prevegi altres òrgans per a la participació de la comunitat educativa.

2. Un dels representants de les famílies en el consell escolar ha de ser designat per l'associació de famílies d'alumnat més representativa en el centre.

3. Als centres específics d'educació especial i en aquells que tenguin aules especialitzades, també ha de formar part del consell escolar un representant del personal d'atenció educativa complementària. Així mateix, els centres concertats que imparteixen formació professional poden incorporar al seu consell escolar un representant del món de l'empresa, designat per les organitzacions empresarials, d'acord amb el procediment que l'administració educativa estableixi.

4. El consell escolar ha de designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones i de prevenció de la violència de gènere, promovent els instruments necessaris per fer un seguiment de les possibles situacions de violència de gènere que es puguin donar al centre.

 

TÍTOL IV LA FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT A LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Capítol I ​​​​​​​Les característiques de la funció pública docent

Article 83

Ordenació de la funció pública docent

1. La funció pública docent de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que ha d'estar informada pels principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, s'ordena d'acord amb la normativa bàsica específica estatal, per l'establert en la present llei i per la normativa autonòmica específica de desplegament. En aquelles matèries no regulades per la normativa anterior, serà d'aplicació la normativa bàsica estatal de funció pública i la normativa de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El personal docent no universitari al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears es classifica en:

a) Personal funcionari de carrera.

b) Personal funcionari interí.

c) Personal laboral.

3. El personal docent funcionari de carrera i interí s'ha de regir per:

a) Les normes que regulen les bases del règim estatutari del personal funcionari docent.

b) Les disposicions d'aquesta llei i les normes que la desenvolupin.

c) La norma de rang legal reguladora de l'Estatut bàsic de l'empleat públic que li sigui aplicable.

d) La normativa reguladora de la funció pública de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en cas que no hi hagi una normativa específica aplicable.

4. El personal docent de règim laboral s'ha de regir per la legislació laboral, pel que estableix el conveni col·lectiu que li sigui aplicable i pels preceptes de la normativa esmentada per al personal funcionari que així ho disposin.

Article 84

Llocs de treball amb funcions específiques

1. La conselleria, de forma motivada, podrà establir requisits o perfils específics per a determinats llocs de feina docents.

2. L'administració educativa pot adscriure mestres especialitzats a l'educació secundària obligatòria per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials, en els supòsits que s'estableixin i en el marc del que recull la disposició addicional setena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, o la norma que la substitueixi.

3. Excepcionalment, la conselleria pot encomanar al personal funcionari docent l'exercici de funcions en una etapa o ensenyaments diferents dels assignats amb caràcter general al cos docent a què pertany, d'acord amb el que, a aquest efecte, es determini per reglament i en el marc de la normativa bàsica de l'Estat.

4. Excepcionalment, per a determinats mòduls de formació professional, inclosos els ensenyaments artístics, esportius i tècnics, l'administració educativa pot incorporar, com a professors especialistes, professionals no necessàriament titulats que desenvolupin la seva activitat en l'àmbit laboral, atenent la seva qualificació i les necessitats del sistema educatiu. Aquesta incorporació s'ha de fer d'acord amb la normativa que sigui aplicable.

5. L'administració educativa pot incorporar, d'acord amb la normativa que es desenvolupi, professorat d'altres països, amb la mateixa titulació que la requerida per al personal funcionari, tant per a l'ensenyament d'idiomes com per impartir altres matèries que es desenvolupin en una llengua estrangera.

6. També es podran contractar, excepcionalment, professionals d'altres països per als ensenyaments artístics i per als ensenyaments d'idiomes com a professorat especialista, en els termes que es preveuen en la normativa bàsica de l'Estat, sense que necessàriament compleixin el requisit de titulació establert amb caràcter general.

7. L'administració educativa podrà contractar professors associats i visitants per als ensenyaments artístics superiors i també incorporar-hi emèrits, en els termes establerts en la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, o, si n'és el cas, pel que fa als emèrits, en els termes que s'estableixin en el desplegament de l'article 96.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

Capítol II L'ingrés i la provisió

Article 85

Ingrés a la funció pública docent

1. L'ingrés a la funció pública docent com a funcionari de carrera s'ha de dur a terme de conformitat amb el que estableix la legislació bàsica de l'Estat, amb el que estableix la present llei, i amb el que, en el seu desenvolupament, aprovi l'administració educativa en el marc de les seves competències.

2. En qualsevol cas, s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

3. L'administració educativa, en el marc de les seves competències, ha de promoure que la fase de pràctiques per a l'accés a la funció pública docent permeti als nous docents adaptar-se al context del seu treball i asseguri l'adquisició de les competències docents exigibles.

4. Així mateix, s'ha de garantir que el personal docent que ostenti la tutoria dels candidats a funcionaris de carrera en la fase de pràctiques compleixi els requisits que s'estableixin de formació i experiència, i disposi de les condicions adients en la distribució de la seva càrrega horària que li permetin exercir amb eficàcia les funcions d'assessorament i avaluació que li són pròpies.

Article 86

Personal funcionari interí

1. La selecció del personal funcionari interí docent s'ha de fer per mitjà de convocatòries públiques sota els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

2. S'han de determinar reglamentàriament els requisits i els procediments d'accés, la durada del nomenament, el període de pràctiques tutelades i els criteris d'ordenació en la borsa de feina. A l'oferta de places s'ha d'incloure, si escau, la informació de les places amb perfil específic vinculat al projecte educatiu de centre.

Article 87

Provisió de llocs de feina docent mitjançant concurs

1. Els llocs de feina docents als centres públics, les zones i els serveis educatius s'han de proveir per professorat funcionari de carrera mitjançant concursos de trasllats ordinaris o específics. En qualsevol cas, els concursos de provisió s'han de fer per mitjà de convocatòries públiques sota els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, i poden ser generals i específics.

2. Els concursos generals són el procediment ordinari de provisió de places o llocs de feina docents vacants.

Article 88

Provisió de llocs de feina mitjançant comissió de serveis

1. La conselleria, de manera motivada i per necessitats del servei o funcionals, pot traslladar, en comissió de serveis, els funcionaris de carrera docents a llocs de feina a altres centres o serveis educatius diferents del centre on van obtenir plaça per concurs, donant prioritat a la voluntarietat dels trasllats si impliquen canvi de residència.

2. La conselleria pot fer convocatòries per ocupar llocs en comissió de serveis entre els funcionaris de carrera. Les convocatòries, que han de respectar els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, han de determinar, almenys, els requisits, les circumstàncies, els mèrits i les condicions per sol·licitar-les i han d'establir les prioritats per atorgar-les.

3. L'adjudicació d'una comissió de serveis o d'una atribució temporal de funcions comporta la reserva del lloc de feina d'origen.

4. El personal docent funcionari de carrera podrà accedir als llocs de feina de l'administració autonòmica que es determinin. En tot cas, tindrà les mateixes garanties que les establertes amb caràcter general en la normativa de funció pública per als casos de remoció i cessament.

Article 89

Comissions per a la dotació de places amb perfil educatiu

1. L'administració educativa, a proposta del consell escolar del centre i d'acord amb el procediment i les condicions que s'estableixin, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s'atorga un perfil específic, per garantir la continuïtat del projecte educatiu.

2. La conselleria ha de fer convocatòries de comissió de serveis específiques per a la provisió de places vacants per al professorat catalogades amb un perfil vinculat al projecte educatiu de centre. En qualsevol cas, aquestes convocatòries s'han de fer sota els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

3. Aquestes convocatòries han d'anar destinades a cobrir llocs de feina docents que requereixen tècniques, responsabilitats o condicions d'ocupació específiques d'acord amb el projecte educatiu del centre, sempre que el centre hagi definit els seus perfils d'acord amb la regulació feta per l'administració educativa. En aquestes convocatòries, s'han de determinar els requisits i els mèrits avaluables segons el perfil educatiu i es pot exigir l'elaboració de memòries.

Article 90

Comissions per al personal docent amb funcions d'assessor tècnic docent

1. L'administració educativa, a més dels llocs de feina catalogats per a personal funcionari dels cossos i les escales dels serveis generals de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que formen part de la seva relació de llocs de treball (RLT), també pot tenir incorporats, amb caràcter temporal i voluntari, funcionaris dels cossos docents no universitaris als quals s'assignen funcions que impliquen dur a terme tasques de suport i assessorament en aspectes i assumptes directament relacionats amb els serveis educatius.

2. La conselleria ha d'establir els criteris i les pautes d'actuació per adjudicar les comissions del personal docent amb funcions d'assessor tècnic docent (ATD) en l'administració educativa. Aquestes comissions s'han d'assignar a personal funcionari de carrera dels cossos docents no universitaris. Només en casos excepcionals i degudament motivats es poden assignar a personal docent interí.

3. Els assessors tècnics docents han de fer el mateix horari que el personal d'administració i serveis de la conselleria. També han de gaudir de les mateixes vacances i llicències i s'han d'ajustar al mateix control horari.

Capítol III El reconeixement de la funció pública docent

Article 91

Jornada de treball

1. La conselleria ha de regular la jornada de treball del professorat, la dedicació a les activitats escolars i la seva distribució horària, així com la participació en activitats complementàries, d'acord amb la normativa vigent i les pròpies competències.

2. La jornada de treball ordinària pot ser a temps complet o a temps parcial. Les retribucions bàsiques i complementàries dels funcionaris docents que tenen assignada una jornada de treball a temps parcial han de ser proporcionals a la jornada realitzada, en les condicions que es determinin reglamentàriament.

3. Al personal docent no universitari li són d'aplicació els permisos regulats en el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.

4. El personal docent no universitari té dret a un mes de vacances dins l'any natural, que s'ha de gaudir normalment el mes d'agost. Els dies o períodes no lectius de la resta de mesos no tenen la consideració de vacances i el personal docent està a disposició de l'administració educativa.

Article 92

Carrera docent

1. El Govern de les Illes Balears, en el marc de la normativa bàsica, ha d'establir un sistema de carrera docent per al personal de la funció pública vinculada a l'avaluació del seu acompliment professional segons les funcions docents desenvolupades, el progrés del seu alumnat, les activitats de formació i les tasques d'innovació i recerca.

2. La conselleria ha d'afavorir l'accés i la permanència del professorat, sigui de carrera o interí, als centres que hagin d'adoptar mesures singulars derivades de les necessitats de l'alumnat i de les característiques de l'entorn, i que puguin estar subjectes eventualment a un elevat índex de mobilitat del personal docent. A aquest efecte, i sense perjudici dels incentius econòmics que es puguin arbitrar, l'administració educativa ha de fer prevaler, com a mèrit específic, l'exercici continuat de llocs de treball en aquests centres tant en els concursos de trasllat que li correspongui organitzar com en els procediments de selecció dels funcionaris interins.

3. L'administració educativa ha de facilitar i promoure entre el personal docent el desenvolupament de projectes que fomentin la innovació educativa.

Article 93

Sistema retributiu

El sistema retributiu dels funcionaris docents i del personal laboral docent s'ha d'establir per mitjà d'una disposició de rang legal, en el marc de la normativa bàsica de l'Estat, de la normativa aplicable de la funció pública de l'administració autonòmica i de les disposicions d'aquesta llei.

Article 94

Llicències i ajudes

1. La conselleria pot convocar llicències per al professorat, retribuïdes i no retribuïdes, a fi d'estimular la realització d'activitats de formació i de recerca i innovació en l'àmbit educatiu. Aquestes llicències, en el supòsit del professorat de formació professional, poden consistir, a més, en estades en empreses i institucions per tal de possibilitar l'actualització científica i tecnològica.

2. La conselleria pot atorgar ajudes per a la realització d'activitats per part del professorat que contribueixin a la seva formació i promoció professional.

Article 95

Premis

La conselleria ha d'establir les bases reguladores de premis que reconeguin l'excel·lència del professorat i la seva contribució a l'òptim funcionament dels centres educatius de les Illes Balears.

Article 96

Seguretat i salut en el treball

L'administració educativa ha d'adoptar mesures destinades a promoure el benestar i la millora de la salut laboral del personal dels centres educatius i dels serveis de suport a l'ensenyament i promoure activitats formatives específicament orientades a perfeccionar els nivells de prevenció i de protecció als centres.

Article 97

Mesures de suport i protecció de la funció pública docent

1. L'administració educativa ha de dispensar al professorat la protecció deguda, ha de garantir l'exercici dels seus drets i ha de promoure que sigui valorat socialment.

2. El professorat dels centres públics té dret a l'assistència jurídica i a la cobertura de la responsabilitat civil respecte dels fets relacionats directament amb el seu exercici legítim de les funcions professionals.

3. La conselleria ha de posar immediatament en coneixement de la Fiscalia i l'autoritat judicial competent els fets que, en detriment de la integritat o la dignitat del professorat, puguin constituir infracció penal, a l'efecte que se'n dedueixin les responsabilitats procedents.

4. La conselleria ha de vetlar per la millora de les condicions de treball i adoptar accions per facilitar la conciliació de l'exercici professional i la vida familiar del professorat dels centres públics.

5. Així mateix, s'han d'adoptar les mesures que siguin necessàries per garantir la igualtat d'oportunitats i la protecció de les persones en situació vulnerable i de les víctimes de la violència de gènere o terrorista. Amb aquesta finalitat, s'han d'elaborar els protocols corresponents.

6. Amb la finalitat d'afavorir la formació permanent, de conformitat amb la legislació bàsica estatal, el professorat ha de disposar d'accés gratuït a les biblioteques i als museus dependents dels poders públics de les Illes Balears.

7. La conselleria ha de promoure convenis amb la Universitat de les Illes Balears a fi de facilitar la incorporació als departaments universitaris del professorat dels cossos docents a què es refereix aquesta llei.

Capítol IV El Registre General del Personal Docent i el reconeixement de competències

Article 98

Registre General del Personal Docent no Universitari de les Illes Balears

1. El Registre General del Personal Docent no Universitari de les Illes Balears, òrgan administratiu adscrit a la direcció general competent en matèria de personal docent, té atribuïdes les competències d'inscripció del personal docent no universitari al servei de l'administració autonòmica i d'anotació de tots els actes que afecten la vida administrativa d'aquest personal, així com les de gestió, manteniment i actualització de les relacions de llocs de feina.

2. L'organització i el funcionament del Registre General del Personal Docent no Universitari de les Illes Balears i les dades que hi han de constar s'han d'establir per decret del Consell de Govern.

3. Els membres del personal docent tenen dret a accedir lliurement als seus expedients individuals i a les dades relatives a la seva vida administrativa que hi figuren inscrites, així com a obtenir-ne els certificats corresponents.

Article 99

Reconeixement de competències

1. En matèria de funció pública docent, corresponen al Consell de Govern de les Illes Balears les competències que li siguin atribuïdes en la legislació general de la comunitat autònoma.

2. La persona titular de la conselleria competent en matèria d'educació, té les atribucions següents:

a) Exercir la potestat reglamentària en la matèria, sense perjudici de la que correspon al Consell de Govern.

b) Proposar al Consell de Govern l'aprovació de la relació de llocs de feina del personal docent no universitari.

c) Proposar al Consell de Govern l'establiment de la jornada i de l'horari de treball i l'adopció d'acords en matèria de funció pública docent.

d) Establir, si escau, els perfils lingüístics i d'altres exigibles per a l'exercici de determinats llocs de feina en la funció pública docent.

e) Proposar al Consell de Govern l'oferta pública d'ocupació del personal docent no universitari.

f) Impulsar les polítiques de formació permanent del professorat.

g) Resoldre sobre les situacions administratives i la jubilació del personal funcionari docent.

h) Dictar ordres de servei, instruccions i circulars en matèria de personal docent no universitari.

i) Convocar i resoldre els procediments de selecció del personal docent no universitari i nomenar els membres dels òrgans de selecció.

j) Nomenar i fer cessar el personal docent funcionari en pràctiques i interí i formalitzar els contractes de treball del personal laboral.

k) Convocar i resoldre els procediments ordinaris de provisió de llocs de feina del personal docent no universitari, establir-ne les bases i nomenar els membres dels òrgans de valoració.

l) Convocar i resoldre les comissions de serveis del personal docent no universitari en l'àmbit de l'administració autonòmica.

m) Autoritzar les comissions de serveis del personal docent no universitari de l'administració autonòmica a altres administracions públiques o a entitats de dret públic, a proposta dels organismes afectats.

n) Resoldre les sol·licituds d'autorització i reconeixement de compatibilitat del personal docent no universitari al servei de l'administració autonòmica.

o) Vigilar el compliment de les normes d'aplicació general i exercir la inspecció en matèria de personal docent no universitari.

p) Iniciar i resoldre els procediments disciplinaris del personal funcionari docent no universitari per faltes greus o molt greus, excepte quan impliquin separació del servei.

q) Exercir la facultat disciplinària en relació amb el personal laboral docent i acordar l'extinció dels contractes de treball d'aquest personal.

r) Preparar els projectes de llei i de disposicions reglamentàries en matèria de funció pública docent i proposar-ne l'aprovació al Consell de Govern, quan correspongui.

s) Atorgar els premis, les recompenses i les distincions que es determinin reglamentàriament.

t) Qualsevol altra competència que, en matèria de funció pública docent no universitària, li atribueixi la normativa vigent i, en general, les que no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans.

 

TÍTOL V ELS CENTRES EDUCATIUS

Capítol I La xarxa de centres educatius de les Illes Balears

Article 100

Classificació dels centres educatius

1. Els centres educatius es classifiquen en públics i privats. Són centres públics els centres el titular dels quals és una administració pública. Són centres privats els centres el titular dels quals és una persona física o jurídica de caràcter privat i són centres privats concertats els centres privats acollits al règim de concerts legalment establert.

2. Tots els centres docents han de tenir una denominació específica i s'han d'inscriure en el Registre de centres dependent de l'administració educativa, que ha de traslladar els assentaments registrals al ministeri competent en matèria d'educació. Els centres no podran emprar identificacions diferents a les que figuren en la corresponent inscripció registral.

3. Tots els centres docents han de reunir uns requisits mínims per impartir els ensenyaments amb garantia de qualitat. L'Estat, a través de la seva normativa bàsica, i el Govern de les Illes Balears, mitjançant reglament, han d'establir els requisits mínims. Els requisits mínims s'han de referir, en tot cas, a la titulació acadèmica del professorat, la relació numèrica alumnat/professorat, les instal·lacions docents i esportives i el nombre de places escolars. El Govern de les Illes Balears, si és necessari i en ús de les seves competències, pot incorporar requisits propis per als centres que imparteixen ensenyaments que preveu aquesta llei.

Article 101

Recursos i suport als centres educatius

1. Els centres educatius han d'estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació.

2. L'administració educativa ha de donar suport i ha d'assignar, en cas que siguin necessàries, majors dotacions de recursos a determinats centres públics o privats concertats que estiguin situats en zones econòmiques, socials o culturals desfavorides o que escolaritzin alumnat amb una determinada problemàtica social, alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, alumnat procedent d'altres països i alumnat que presenta una elevada mobilitat o d'altres circumstàncies sobrevingudes. Aquestes dotacions addicionals han d'anar encaminades a millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i els resultats educatius de forma continuada, han d'estar vinculades a l'acreditació de projectes educatius innovadors que promoguin l'equitat educativa, i han d'estar condicionades a la rendició de comptes i la justificació de l'adequada optimització d'aquests recursos.

3. Es poden establir compromisos amb els centres que, en l'ús de la seva autonomia i basant-se en l'anàlisi de les seves avaluacions internes i externes, adoptin decisions o projectes que siguin valorats d'especial interès pel context socioeconòmic del centre, per al seu currículum o per a la seva organització. En qualsevol cas, s'ha de fer un seguiment i una valoració dels resultats obtinguts.

4. En les condicions que es determinin, s'han d'afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d'innovació educativa i curricular que tenguin l'objectiu d'estimular la capacitat d'aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l'èxit escolar i el nivell òptim d'aprenentatge de tot l'alumnat, la millora de l'activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres.

Article 102

Creació de centres

1. La creació, la supressió i la transformació de centres públics correspon al Govern de les Illes Balears, que ha d'establir els tipus d'ensenyaments que s'hi desenvoluparan.

2. La creació, la supressió i la transformació de centres privats s'ha de sotmetre a l'autorització administrativa corresponent.

3. El Govern de les Illes Balears ha de promoure una xarxa de centres públics suficient per cobrir la demanda de la població escolar de les Illes Balears.

Article 103

Principi d'autorització administrativa

1. L'administració educativa ha d'assegurar que tots els centres docents reuneixen les condicions i els requisits mínims establerts en la legislació vigent.

2. Els centres privats de les Illes Balears, inclosos els centres estrangers, que imparteixen ensenyaments de règim general o de règim especial s'han de sotmetre al principi d'autorització administrativa establert en aquesta llei i en l'article 23 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.

3. Els centres privats que imparteixen ensenyaments que no condueixen a l'obtenció d'un títol amb validesa acadèmica queden sotmesos a les normes del dret comú. Aquests centres no poden utilitzar cap de les denominacions establertes per als centres docents, ni qualsevol altra que pugui conduir a error o confusió amb aquestes.

Article 104

Planificació de les infraestructures educatives públiques

1. L'administració educativa ha de dur a terme la planificació de les infraestructures educatives públiques per garantir, d'una banda, que els centres educatius es troben en les millors condicions i, de l'altra, per donar resposta a les necessitats socials d'escolarització, a la diversificació de l'oferta formativa i a les demandes de les famílies amb una dotació de places escolars públiques suficients. La distribució dels centres educatius ha d'incloure el criteri d'equilibri entre demografia i territori. Aquesta planificació ha de tenir en compte la valoració de la comunitat educativa a través dels consells escolars insulars.

2. La planificació de les infraestructures educatives s'ha de dur a terme, previs els estudis demogràfics i de necessitats de les diverses zones, per mitjà de l'elaboració dels plans d'infraestructures a mig termini, revisables cada dos anys, que han de contenir la memòria econòmica i la previsió de finançament, després d'haver dut a terme els estudis demogràfics i de necessitats.

3. L'arquitectura dels nous centres educatius públics ha de comptar amb assessorament pedagògic i possibilitar la implantació de noves propostes metodològiques i noves formes d'organització, orientades a la millora dels processos educatius en aplicació dels principis d'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius.

4. S'ha d'incloure en els plans d'infraestructures la previsió de les reformes necessàries als centres educatius existents que ho requereixen per a l'adequació i la millora de les instal·lacions i per possibilitar la implantació de noves metodologies i noves formes d'organització.

5. El disseny de les infraestructures educatives ha de vetlar per introduir els criteris de sostenibilitat en relació amb l'aprofitament de l'energia solar, l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua, la mobilitat sostenible i la gestió de residus.

Article 105

Aportació de terrenys per a la construcció de centres públics

Els municipis han de posar a disposició de l'administració educativa els terrenys necessaris per construir-hi els centres educatius públics d'educació infantil i primària, i han de cedir els terrenys necessaris per a la construcció dels centres educatius públics d'educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i ensenyaments de règim especial.

Article 106

Conservació, manteniment i vigilància dels edificis destinats a centres educatius públics

1. Sens perjudici d'altres modalitats de col·laboració que es puguin establir, la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats als centres educatius públics de segon cicle d'educació infantil i primària de titularitat municipal corresponen al municipi on es troben situats. Això no obstant, la conselleria és competent en les obres i les actuacions de reforma, ampliació o adequació i millora d'aquests centres educatius.

2. La conselleria ha d'assumir la part de les despeses corresponents si per necessitats d'escolarització s'han de destinar els edificis a què fa referència l'apartat anterior a impartir educació secundària obligatòria o formació professional. En el supòsit d'afectacions parcials, s'ha d'establir el conveni de col·laboració corresponent.

Article 107

Tipologia de centres públics

1. La conselleria ha d'establir els criteris per determinar la tipologia dels centres docents públics no universitaris i l'assignació d'equips directius.

2. Els centres docents públics no universitaris de les Illes Balears poden adoptar alguna de les tipologies següents, en funció dels estudis que tenguin autoritzats:

a) Centres d'educació especial (CEE).

b) Escoles infantils (EI).

c) Col·legis d'educació primària (CP).

d) Col·legis d'educació infantil i primària (CEIP).

e) Col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música (CEIPIEEM).

f) Col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària obligatòria (CEIPIESO).

g) Instituts d'educació secundària (IES).

h) Escoles d'art (EA).

i) Centres d'educació de persones adultes (CEPA).

j) Conservatoris professionals de música i dansa (CMD).

k) Escoles oficials d'idiomes (EOI).

l) Instituts de formació professional (IFP).

m) Centres integrats de formació professional (CIFP).

n) Conservatoris superiors de música i dansa.

o) Escoles superiors de disseny i arts escèniques.

3. La conselleria pot crear noves tipologies de centres docents públics no universitaris i pot establir criteris específics per a cada tipologia de centre.

4. La conselleria pot resoldre, prèvia consulta als consells escolars afectats, la reconversió de centres d'una tipologia determinada en una altra, i autoritzar els estudis corresponents.

5. L'administració educativa ha de promoure la creació o la reconversió de centres ja existents en col·legis integrats d'educació infantil i primària amb educació secundària obligatòria (CEIPIESO), per tal d'afavorir la coordinació entre els docents de les etapes d'ensenyament obligatori i un major acompanyament als alumnes en la transició entre etapes educatives.

6. En relació amb els estudis artístics superiors, la conselleria pot promoure que aquests estudis, ateses les seves característiques, es puguin dur a terme mitjançant ens instrumentals de gestió previstos legalment i que el personal docent es pugui contractar mitjançant contractes laborals.

Capítol II L'escolarització equitativa

Article 108

Igualtat d'oportunitats i equitat en l'escolarització

1. La conselleria ha de garantir la gratuïtat efectiva dels ensenyaments, en els termes establerts en la normativa bàsica de l'Estat.

2. En l'admissió d'alumnat no es poden establir criteris discriminatoris per raons de naixement, raça, gènere, diversitat funcional, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

3. El procés d'escolarització en centres educatius sostinguts amb fons públics s'ha de regir per un principi d'equilibri que conjugui criteris d'equitat i de proximitat i faci possible, alhora, el dret a triar un projecte educatiu singular.

4. En el cas d'admissió en el primer cicle d'educació infantil als centres públics i de la xarxa complementària, l'administració educativa ha d'establir el mateixos principis i criteris d'admissió que per a la resta de trams educatius i vetlar perquè els infants en situació vulnerable tenguin accés a les places ofertes.

Article 109

Dret d'escolarització

1. Tot l'alumnat té dret a una plaça escolar en centres sostinguts amb fons públics en les etapes i els nivells obligatoris que constitueixen l'ensenyament bàsic, així com en el segon cicle d'educació infantil.

2. El règim d'admissió de l'alumnat als centres docents es fonamenta en el dret a la lliure elecció de centre per part de les famílies o els tutors legals, o per part dels alumnes en cas que siguin majors d'edat.

3. En la programació de l'oferta educativa s'han de tenir en compte les necessitats socials de l'escolarització, les demandes de les famílies i les consignacions pressupostàries existents, i s'han d'atendre els principis d'eficiència i economia en l'ús dels recursos públics.

4. La regulació del procés d'elecció de centre constitueix un element fonamental per assegurar la igualtat d'oportunitats i garanteix les mateixes condicions per a totes les famílies en els diferents moments o contextos d'escolarització. L'administració educativa ha de vetlar per fer efectiu aquest dret mitjançant la programació general de l'ensenyament i l'oferta anual de places escolars, les quals han de garantir una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu entre els centres escolars sostinguts totalment o parcialment amb fons públics d'un mateix municipi, àrea o zona d'escolarització.

5. La matriculació d'alumnat en un centre públic o privat concertat suposa respectar el projecte educatiu del centre i, si escau, el seu caràcter propi, sens perjudici dels drets reconeguts a l'alumnat i a les seves famílies en les lleis.

6. Una vegada matriculat un alumne en un centre sostingut amb fons públics, hi quedarà garantida la seva permanència sempre que sigui el mateix règim econòmic fins al final de l'ensenyament obligatori i el batxillerat, si en disposa, llevat que es produeixi un canvi de centre voluntari o per l'aplicació d'algun supòsit previst en la normativa sobre drets i deures de l'alumnat.

7. La conselleria ha de dur a terme l'escolarització immediata o, si escau, el canvi immediat de centre, dels alumnes que es vegin afectats per actes de violència de gènere o assetjament escolar i així ho sol·licitin.

Article 110

Processos d'escolarització

1. En cas que sigui pertinent per a un millor equilibri en l'escolarització, la conselleria pot crear oficines d'escolarització territorials per a la gestió de la informació, l'acompanyament i la tramitació de sol·licituds.

2. Els centres docents han de facilitar al pare, la mare o el tutor, o a l'alumne en el cas que sigui major d'edat, informació objectiva i completa sobre el seu projecte educatiu, incloent-hi, si n'és el cas, el seu caràcter propi. Així mateix, han d'informar sobre el règim legal de les aportacions econòmiques, especialment del seu caràcter voluntari i no associat a l'escolarització, així com del nombre de vacants de què disposa i de les que es vagin generant fins a l'inici del curs.

3. En les condicions que s'estableixin i sens perjudici de les competències que els són pròpies, les administracions podran constituir comissions d'escolarització, que han d'actuar com a òrgans de garanties d'admissió en els processos d'adscripció i d'admissió d'alumnes, les quals han d'estar integrades per representants de l'administració educativa, de l'administració local, dels centres educatius públics i dels privats concertats, de les famílies o tutors i, si escau, dels centres de la xarxa complementària del primer cicle d'educació infantil.

Article 111

Escolarització de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

1. L'escolarització de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s'ha de regir pel principi d'inclusió i ha d'assegurar la no-discriminació i la igualtat efectiva d'accés al sistema educatiu, així com la permanència en aquest.

2. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu s'han d'escolaritzar preferentment als centres ordinaris amb els recursos humans i materials necessaris i, excepcionalment, en unitats educatives especials en centres ordinaris, en centres d'educació especial o en la modalitat d'escolarització combinada, amb la finalitat de garantir la seva escolarització en les condicions més apropiades.

3. L'escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu en centres ordinaris o centres d'educació especial requerirà un informe dels serveis d'orientació, de la Inspecció Educativa i d'altres organismes específics. En qualsevol cas l'escolarització requerirà la conformitat de les famílies o dels representants legals dels alumnes.

Article 112

Escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

1. S'ha de garantir l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Per garantir aquest objectiu, l'administració ha de promoure acords d'escolarització equilibrada d'àmbit municipal amb la participació de les diferents administracions i representants de la comunitat educativa, i pot dur a terme una reserva de places escolars per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu fins a l'inici del curs escolar.

2. En el cas de centres amb una ràtio elevada d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, l'administració ha de dotar el centre de mesures o recursos humans i materials suficients, equilibrats i revisables al llarg del curs escolar, i pot limitar l'escolarització fora de termini de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

3. S'han de considerar necessitats específiques de suport educatiu les que afecten alumnat amb necessitats educatives especials, especialment les associades a mobilitat reduïda, diversitat intel·lectual o sensorial, trastorns de l'espectre autista, trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, trastorns greus de conducta, trastorns mentals o malalties degeneratives greus i minoritàries; alumnat amb dificultats específiques d'aprenentatge; alumnat d'altes capacitats intel·lectuals; alumnat amb condicions personals o història escolar amb un desfasament curricular significatiu; alumnat d'incorporació tardana dins el sistema educatiu; alumnat amb desconeixement de les dues llengües oficials; alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides o amb risc d'abandonament escolar; i altres situacions reconegudes per la normativa.

4. A l'efecte d'aplicar el criteri de proximitat domiciliària i vetlar per l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, la conselleria, amb la consulta prèvia als consells escolars insulars i, si escau, als consells escolars municipals, pot definir zones escolars.

5. L'administració educativa podrà col·laborar amb altres administracions o entitats públiques o privades, institucions o associacions, per tal de facilitar l'escolarització, una millor incorporació de l'alumnat al centre educatiu, la promoció de l'èxit educatiu i la prevenció de l'abandonament escolar primerenc.

Capítol III L'autonomia dels centres

Article 113

Autonomia dels centres

1. El desenvolupament de l'autonomia dels centres educatius per mitjà de la planificació estratègica, la corresponsabilitat i la cooperació entre la conselleria, els centres, l'administració local i els agents de la comunitat educativa ha de constituir un element clau per millorar el sistema educatiu i ha d'implicar que els centres educatius puguin establir el model organitzatiu, pedagògic i de gestió que s'adapti al seu projecte educatiu i al seu entorn amb l'objectiu de millorar els aprenentatges de tot l'alumnat.

2. En el desenvolupament de l'autonomia dels centres, la conselleria ha de fixar les competències que l'alumnat ha d'assolir en cada etapa educativa, generar els mecanismes per avaluar els resultats de l'alumnat i dels centres, i donar suport als processos de millora.

3. La conselleria ha d'adoptar les mesures necessàries per possibilitar l'exercici efectiu de l'autonomia dels centres i hi ha de garantir el suport necessari.

4. Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat educativa i a l'administració de la seva gestió, dels resultats obtinguts i de l'aplicació dels acords de la seva autonomia, d'acord amb l'ordenament jurídic.

Article 114

Autonomia dels centres educatius públics

1. Els centres educatius públics disposen d'autonomia pedagògica, de gestió del personal del centre, dels recursos materials i econòmics i d'organització, com a instrument per donar resposta a les necessitats i a la diversitat de l'alumnat, i per contribuir a garantir l'equitat i la igualtat d'oportunitats i la qualitat de l'educació en els termes recollits en la present llei i en les normes que la desenvolupin.

2. En l'exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per aplicar el projecte educatiu, d'acord amb l'ordenament jurídic.

Article 115

Principis i característiques de l'autonomia dels centres

1. L'autonomia dels centres ha de suposar una descentralització subjecta a l'establert en el projecte educatiu del centre i a l'avaluació de l'assoliment dels objectius que s'hi plantegin, en els termes que es determinin en el desenvolupament reglamentari d'aquesta llei, per garantir els principis d'equitat, igualtat d'oportunitats, accessibilitat universal, professionalitat i participació de la comunitat educativa dins un sistema inclusiu que no exclogui cap alumne.

2. L'autonomia dels centres ha de permetre orientar el seu funcionament vers el foment de comunitats d'aprenentatge i del treball en equip basat en la col·laboració, amb autonomia suficient per crear les condicions necessàries per a un bon desenvolupament personal i un òptim rendiment acadèmic de l'alumnat en un entorn inclusiu.

3. Per al desenvolupament de l'autonomia dels centres, l'administració educativa ha de facilitar que els centres educatius disposin d'un lideratge compartit i distribuït que fomenti processos de millora continuats i sostenibles i que afavoreixi el desenvolupament professional dels docents.

Article 116

Autonomia pedagògica

1. Cada centre educatiu, a partir de les característiques del centre, de l'alumnat i del seu entorn, i del currículum bàsic fixat per l'administració educativa i definit en termes competencials, ha d'adaptar el seu projecte educatiu de centre tenint en compte criteris d'atenció a la diversitat, d'equitat, d'excel·lència i d'inclusió de l'alumnat.

2. Els centres han de completar i desenvolupar el currículum de les diferents etapes i cicles, concretar els criteris d'avaluació, incorporar objectius curriculars addicionals, integrar les matèries en àmbits en l'ensenyament bàsic, distribuir de forma flexible els horaris, els espais i els agrupaments de l'alumnat i desenvolupar projectes i metodologies didàctiques pròpies, per adaptar el currículum als objectius establerts en el seu projecte educatiu, en les lleis educatives i en els reglaments que les desenvolupen, amb la supervisió i l'assessorament del Departament d'Inspecció Educativa i dels altres serveis de la conselleria. A aquest efecte els centres poden disposar del màxim d'autonomia pedagògica possible que permeti la normativa aplicable.

3. Les concrecions esmentades en l'apartat anterior s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament a partir dels resultats i les valoracions de les avaluacions internes i externes.

4. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació ni en l'admissió d'alumnes ni en les possibilitats reals de permanència d'aquells que presentin dificultats d'aprenentatge.

5. Correspon a la direcció del centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica amb el suport del claustre i del consell escolar del centre.

Article 117

Autonomia organitzativa

1. Els centres educatius poden dotar-se d'una estructura pròpia de govern, organització, coordinació i participació dels diferents agents de la comunitat educativa, orientada al desenvolupament del seu projecte educatiu, dins el marc general que estableixi l'administració educativa. L'estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació.

2. Els centres educatius poden reorganitzar els espais, el temps dedicat a cada matèria i la coordinació i l'organització del professorat, amb l'objectiu de garantir el dret a una educació inclusiva i aconseguir l'èxit educatiu de tots els alumnes en l'aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, dins el marc general que estableixi l'administració educativa.

3. En les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres s'ha de vetlar per un ús òptim dels recursos i aplicar una gestió descentralitzada, flexible, amb participació de la comunitat educativa i amb corresponsabilitat de les famílies en el procés educatiu i en la gestió dels centres.

4. Als centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern i participació, impulsar i adoptar mesures per millorar l'estructura organitzativa del centre, amb l'objectiu de millorar l'atenció educativa de tot l'alumnat, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.

5. Als centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular de cada centre, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular del centre, informar del reglament de règim interior del centre.

Article 118

Autonomia de gestió

1. L'autonomia de gestió s'ha d'orientar a afavorir el desenvolupament del projecte educatiu del centre amb el suport i l'acompanyament de l'administració educativa, i ha de contribuir a assolir els objectius pedagògics del centre, aplicant els principis d'eficàcia, eficiència, inclusió, descentralització, participació i compromís de la comunitat educativa.

2. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:

a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.

b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.

c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.

d) El manteniment i la millora de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària i ensenyaments de règim especial.

e) L'obtenció o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals amb els límits que s'estableixin.

f) El compliment de la normativa vigent.

3. El director ha de dirigir i gestionar el personal del centre d'una manera orientada a garantir el compliment de les seves funcions. L'exercici d'aquesta funció comporta:

a) Proposar el nomenament i la destitució dels altres òrgans unipersonals de direcció i nomenar i destituir els òrgans unipersonals de coordinació i assignar-los responsabilitats específiques, amb comunicació prèvia al claustre i al consell escolar, i sempre d'acord amb el marc reglamentari i les normes d'organització i funcionament del centre.

b) Assignar al professorat del centre altres responsabilitats de gestió i de coordinació docent, a més de les funcions de tutoria i de docència que siguin requerides per a l'aplicació del projecte educatiu i que siguin adequades a la seva preparació i experiència.

c) Promoure la participació del professorat en activitats de formació permanent i d'actualització de les seves capacitats professionals i col·lectives, en funció de les necessitats i orientacions fixades en el pla de formació derivat del projecte educatiu de centre.

d) Participar en les comissions d'observació i d'avaluació formativa de la pràctica docent establertes en el projecte educatiu de centre.

e) Afavorir i impulsar la coordinació del professorat, de forma que es garanteixi l'assoliment dels objectius fixats en el projecte educatiu de centre.

4. Per al compliment dels seus projectes educatius, els centres públics poden proposar requisits de titulació i capacitació professional respecte de determinats llocs de feina del centre d'acord amb les condicions que estableixi l'administració educativa.

5. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon als seus titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu.

 

​​​​​​​Article 119

Obertura dels centres públics fora de l'horari lectiu

Els centres públics, en el marc de la seva autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden aprovar plans d'obertura de centres més enllà de l'horari lectiu, tant per a la utilització de les seves instal·lacions com per a la formació permanent de les famílies o de la comunitat en general. En aquest sentit, els centres podran establir acords amb associacions sense ànim de lucre per autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

Capítol IV El projecte educatiu

Article 120

Projecte educatiu del centre

1. El projecte educatiu de centre (PEC) és la màxima expressió de l'autonomia del centre, i ha de recollir la identitat del centre i el seu caràcter propi, si escau; ha d'especificar i contribuir a la consecució dels objectius educatius de les distintes etapes; ha d'orientar l'activitat del centre i donar-li sentit amb la finalitat que l'alumnat assoleixi les competències bàsiques, l'èxit educatiu i el seu desenvolupament integral; i ha de promoure l'equitat, la igualtat d'oportunitats i l'atenció educativa a tot l'alumnat.

2. Tots els centres educatius han de disposar d'un projecte educatiu actualitzat i adaptat a la seva realitat, que ha d'estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa i del públic en general, de forma que sigui un document públic i accessible, preferiblement en format digital i en línia.

3. El projecte educatiu s'ha d'adaptar al context de l'entorn social i econòmic del centre i ha de contribuir a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i el seu entorn social. Els centres públics que s'ubiquin en municipis que disposin d'un projecte educatiu de ciutat l'hauran de tenir en compte per a l'elaboració del projecte educatiu de centre.

4. El PEC ha de tenir un enfocament competencial i es pot organitzar a través de projectes interdisciplinaris i també interetapes.

5. El PEC ha de garantir un model inclusiu que asseguri l'accés, la participació, l'aprenentatge i el desenvolupament de tot l'alumnat.

6. Els centres integrats de formació professional han d'elaborar un projecte funcional de centre que constitueixi l'instrument fonamental per a l'organització i la planificació del centre i aplicar un model de millora continuada i d'excel·lència d'acord amb el que es determini reglamentàriament.

Article 121

Elaboració, aprovació i difusió del PEC

1. Als centres públics, l'equip directiu del centre ha de coordinar la redacció i l'actualització del PEC, en la qual han de participar el professorat i els diferents agents de la comunitat educativa, per definir els objectius i els procediments per assolir-los, així com els indicadors i els seus criteris d'avaluació. El Departament d'Inspecció Educativa i els altres serveis de la conselleria han d'assessorar els centres en l'elaboració del projecte educatiu i assegurar la coordinació entre els projectes educatius dels centres que imparteixen etapes successives a un mateix grup d'alumnes.

2. Als centres públics, el claustre ha d'aprovar els aspectes pedagògics i de concreció curricular i intervenir en l'elaboració i la modificació del projecte educatiu i en totes les decisions de tipus pedagògic. El consell escolar del centre n'ha de fer l'aprovació definitiva i encarregar-se de fer-ne difusió, de forma que estigui a disposició de tots els membres de la comunitat educativa.

3. Correspon als titulars dels centres privats sostinguts amb fons públics aprovar el projecte educatiu del centre, havent oït el consell escolar. El claustre del professorat ha de participar en la formulació del projecte educatiu d'acord amb el que estableixi el reglament de règim interior del centre.

4. Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de garantir que el centre exerceix l'autonomia, en el marc legal vinculat al règim d'autorització de centres privats.

5. La conselleria competent en matèria d'educació ha de proporcionar el suport tècnic necessari als centres que ho requereixin per a l'elaboració dels seus projectes educatius.

Article 122

Aspectes que ha d'incloure el PEC

1. El projecte educatiu s'ha de fonamentar en els principis d'equitat, inclusió i participació democràtica i ha de garantir el respecte als principis assenyalats a l'article 3 d'aquesta llei amb criteris de professionalitat. S'ha de definir al voltant de les necessitats de l'alumnat i ha d'incloure mesures de seguiment com a part d'una reflexió crítica i sistemàtica, amb la intenció que tot l'alumnat pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats diverses.

2. El PEC ha d'incloure els criteris d'organització pedagògica; les prioritats i els plantejaments educatius; els principis i criteris bàsics que caracteritzen el centre referits a la intervenció educativa, l'orientació, la tutoria, l'avaluació, la concreció i el desenvolupament dels currículums, segons els models de disseny universal o de plantejament alternatius que garanteixin l'accessibilitat universal; els criteris que defineixen l'estructura organitzativa pròpia; el projecte lingüístic; els procediments d'inclusió educativa; els valors i els objectius que regeixen l'aprenentatge de la convivència, la igualtat, la coeducació i el respecte a les identitats de gènere; els criteris per fomentar la sostenibilitat mediambiental al centre i a l'entorn personal i social de l'alumnat; els criteris per al foment de la participació i la col·laboració de la comunitat educativa; les línies que han de configurar la relació entre el centre i l'entorn social, i la formació permanent del professorat del centre, a més de les normes d'organització i funcionament del centre i altres actuacions i trets que el caracteritzin, així com els procediments i les mesures de difusió, seguiment, avaluació i revisió del projecte educatiu. També ha d'incloure un pla de millora que permeti adoptar les mesures necessàries per fomentar la qualitat i l'equitat educativa i l'èxit escolar.

3. El PEC ha de preveure uns objectius i uns mecanismes d'avaluació i control per garantir la funció de servei públic que té un centre educatiu sostingut totalment o parcialment amb fons públics. Els projectes han de definir objectius de millora mitjançant uns indicadors avaluables. Periòdicament, els centres han de fer públics els resultats d'aquests indicadors avaluables i els han de trametre als membres de la comunitat educativa que en formen part.

4. Les normes d'organització i funcionament del centre, o el reglament de règim interior en el cas dels centres privats concertats, han de recollir el conjunt d'acords i decisions d'organització i de funcionament que s'hi adoptin per assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la programació general anual.

Capítol V El desenvolupament curricular

Article 123

Currículum educatiu

1. El currículum de l'educació formal comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, les capacitats i les competències pròpies de cada un dels ensenyaments, així com les àrees, les assignatures, les matèries o els mòduls, que podran incloure objectius, continguts, els mètodes pedagògics generals i alternatius i els criteris d'avaluació, que han de ser diversos en funció de les necessitats específiques de suport educatiu.

2. La gestió dels currículums en les diverses etapes i ensenyaments ha de tenir un enfocament competencial i multidisciplinari, en el qual l'alumnat ha de tenir un paper protagonista, i la seva finalitat principal és l'assoliment de les competències bàsiques i específiques, disciplinàries i transversals.

3. El currículum de les àrees i matèries que conformen els ensenyaments que s'imparteixen, així com qualsevol altra activitat que s'encamini a la consecució dels fins de l'educació en el sistema educatiu de les Illes Balears, s'ha d'orientar vers:

a) El ple desenvolupament de la personalitat, les aptituds i les capacitats de tot l'alumnat.

b) L'educació inclusiva i l'atenció a la diversitat, com a pauta ordinària de l'acció educativa del professorat, particularment en l'ensenyament obligatori.

c) L'adquisició per part de l'alumnat dels aprenentatges essencials per entendre la societat en què viu, poder-hi actuar per millorar-la i comprendre l'evolució de la humanitat al llarg de la història.

d) L'educació en la responsabilitat individual i col·lectiva, i en el mèrit i l'esforç personal.

e) El desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per regular el seu propi aprenentatge i confiar en les seves aptituds i coneixements, així com per desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i l'esperit emprenedor.

f) El coneixement, la valoració i el respecte del medi natural, la història, la cultura, la llengua, amb les respectives modalitats insulars, l'antropologia i la identitat de l'illa pròpia i del conjunt de les Illes Balears, com a patrimoni propi i en el marc d'una cultura universal.

g) La formació en el respecte i el reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol, així com del caràcter enriquidor d'aquest plurilingüisme com a base per a l'establiment de relacions entre les diferents cultures.

h) L'aprenentatge i el foment de l'ús de la llengua catalana, com a element imprescindible no tan sols per a la comunicació, sinó també per a la interpretació i la transmissió de la identitat cultural i històrica de les Illes Balears i per a la cohesió social.

i) L'aprenentatge de la llengua castellana, com a llengua oficial de tot l'Estat per a la comunicació i l'accés a la cultura expressada en aquesta llengua.

j) L'aprenentatge d'almenys una llengua estrangera com a mitjà per a la formació de ciutadans encara més competents lingüísticament en un món cada vegada més interrelacionat.

k) L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball i de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics coherents amb una visió interdisciplinària dels continguts, així com el desenvolupament d'hàbits saludables, de l'exercici físic i de l'esport i coneixements d'una alimentació i nutrició correctes i adequades.

l) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.

m) La preparació per a l'exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable, i amb capacitat d'adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement, prenent en consideració com a elements transversals el respecte als drets humans, les llibertats fonamentals, la coeducació, la igualtat, l'abordatge de les violències masclistes i els valors que preparen l'alumnat per assumir una vida responsable en una societat lliure i democràtica.

n) La promoció de la igualtat real i efectiva entre homes i dones, amb una valoració especial de l'aportació de les dones al desenvolupament de la societat i al coneixement acumulat per la humanitat.

o) El treball de les competències personals, intrapersonals i interpersonals de relació amb els altres i l'entorn; l'esperit crític, i l'aprenentatge emocional i social.

p) El respecte al medi ambient i la sensibilització sobre l'emergència climàtica i la sostenibilitat.

q) L'educació viària i l'educació per al consum i la salut i de respecte a la interculturalitat i a la diversitat, i per a la utilització responsable del temps lliure i de l'oci i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

r) La sensibilització i el compromís cap a una ciutadania global mitjançant l'educació intercultural i l'educació per a la cooperació i el desenvolupament sostenible.

s) El disseny universal dels mètodes i materials d'aprenentatge i dels sistemes d'avaluació, o les alternatives per atendre la diversitat dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

4. L'administració educativa ha de treballar per l'actualització permanent del currículum en vista a incorporar-hi temes emergents lligats als canvis socials, així com l'adaptació d'aquest a la realitat més immediata. A aquest efecte, es poden crear equips interdisciplinaris de professors amb experiència acreditada que facin propostes en aquest sentit.

Article 124

Avaluació dels aprenentatges

1. El sistema d'avaluació dels aprenentatges, que no podrà consistir en la simple verificació de la memorització dels continguts, s'ha d'adequar a l'enfocament competencial per mitjà de l'autoavaluació, la coavaluació entre alumnes i les avaluacions internes i externes, de forma que l'avaluació acadèmica, el currículum, la metodologia d'ensenyament i aprenentatge i l'evidència d'aprenentatge siguin coherents entre si.

2. L'avaluació s'ha d'adaptar a la diversitat de l'alumnat i ha de prendre com a referència el perfil de sortida de l'alumnat al final de cada etapa, basat en les competències que ha d'haver assolit, i amb la finalitat última d'afavorir el màxim desenvolupament educatiu de tot l'alumnat i garantir la incorporació activa a la societat.

3. En qualsevol cas, l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu ha de ser avaluat a través de sistemes accessibles per a cada cas i en funció de les pròpies adaptacions curriculars.

4. L'avaluació de l'alumnat ha de ser individualitzada, contínua i formativa i ha de tenir en compte el progrés de l'alumne en el conjunt de les àrees del currículum en relació amb les competències establertes, i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge. Al final de cada curs escolar, l'informe posterior a l'última avaluació ha d'incloure el grau d'adquisició de les competències establertes i la decisió de promoció al curs, cicle o etapa següents.

Article 125

Excepcionalitat de la repetició de curs

1. En l'educació bàsica, la repetició de curs té caràcter excepcional, només es pot aplicar després de les altres mesures de suport ordinari i ha d'anar associada a un pla personalitzat de suport i de recuperació per a cada alumne. L'equip docent ha de prendre la decisió després de valorar si l'alumne està en condicions de continuar els seus estudis.

2. El sistema educatiu ha d'incorporar mesures de flexibilització creixent que permetin a l'alumnat desenvolupar itineraris diversos i disposar de passarel·les que s'ajustin a les seves necessitats i interessos.

Capítol VI La direcció i els òrgans de govern dels centres públics

Article 126

Òrgans de govern unipersonals i col·legiats

Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents:

a) El director.

b) L'equip directiu.

c) El claustre del professorat.

d) El consell escolar.

 

Article 127

Direcció dels centres educatius públics

1. Correspon a la direcció de cada centre públic l'exercici de les funcions de representació, de direcció i de lideratge pedagògic i de la comunitat educativa; d'organització, de funcionament i de gestió del centre, i de cap del seu personal.

2. Les direccions han de fomentar als centres el lideratge distribuït, per enfortir la corresponsabilitat i aprofitar el coneixement i el talent de la comunitat educativa, acompanyar els equips docents i donar-los suport, i potenciar el desenvolupament professional del professorat.

3. L'equip directiu és l'òrgan executiu de govern del centre públic i les persones que en formen part han de treballar coordinadament en l'exercici de les seves funcions.

4. L'equip directiu, en l'exercici de les seves funcions, té la consideració d'autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d'ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. Així mateix, en l'exercici de les seves funcions, el director és també autoritat competent per defensar l'interès superior de l'infant.

5. L'administració educativa ha de promoure la simplificació administrativa en la gestió dels centres educatius i ha de fomentar la capacitat de lideratge educatiu i de gestió de les direccions.

Article 128

Projecte de direcció

1. El projecte de direcció ordena el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període del mandat corresponent, orienta les successives programacions generals anuals del centre i estableix els criteris, els indicadors i els procediments per a l'avaluació de l'assoliment dels objectius prevists.

2. El projecte de direcció s'ha d'adequar al PEC i ha de ser aprovat pel claustre i el consell escolar per esdevenir un projecte estratègic del centre.

3. L'administració educativa ha de procurar que tots els centres educatius disposin d'un projecte de direcció d'un abast de quatre anys.

4. Els projectes de direcció han de ser públics i accessibles, preferiblement en format digital i en línia.

Article 129

Formació per a la funció directiva

1. La formació per a l'exercici de la direcció és un element fonamental per al seu adequat desenvolupament i per disposar de direccions ben formades i competents que donin resposta a les necessitats dels centres. La formació ha d'estar centrada especialment en les funcions de l'equip directiu.

2. El pla de formació per assolir aquests objectius ha de preveure dues fases: la d'acreditació i la d'actualització.

3. L'administració ha de promoure l'accés a la formació d'acreditació a totes les persones que disposin dels requisits d'accés que s'estableixin.

4. L'administració ha de promoure la formació contínua per als altres membres dels equips directius.

Article 130

Accés a la funció directiva

Poden accedir a la funció directiva els funcionaris de carrera amb cinc anys d'experiència que compleixin els requisits d'acreditació o d'actualització, segons correspongui, que presentin un projecte de direcció i que comptin amb un equip directiu i no hagin estat separats de les seves funcions mitjançant expedient disciplinari. En igualtat de competència, s'ha de valorar com a mèrit ser professor del centre. Els membres dels equips directius han de ser preferentment funcionaris de carrera.

 

​​​​​​​Article 131

Selecció de les direccions

La comunitat educativa, que ha de tenir participació majoritària en el procés de selecció, ha de seleccionar el director, juntament amb l'administració educativa, després de valorar el seu projecte de direcció, el qual haurà de comptar amb el vistiplau del claustre i el consell escolar pel que fa a la coherència del projecte de direcció respecte del PEC.

Article 132

Avaluació de la funció directiva

1. L'avaluació de la funció directiva s'ha de basar en l'avaluació tant de la tasca com del projecte dels equips directius i hi han de participar el claustre, el consell escolar i la Inspecció Educativa.

2. L'avaluació s'ha de dur a terme sobre els principals àmbits d'actuació reflectits en el projecte de direcció i s'han de tenir en compte els resultats de les avaluacions internes, les autoavaluacions i les avaluacions externes del centre. Durant el procés d'avaluació, la persona avaluada pot exposar a la comissió avaluadora, si n'és el cas, els diferents factors que han condicionat l'execució del projecte de direcció. L'avaluació negativa suposa la revocació del càrrec.

Article 133

Reconeixement professional de la funció directiva

1. L'exercici de la funció directiva amb avaluació positiva ha de ser reconegut com a mèrit en els processos de provisió de llocs de feina en la funció pública docent i en l'administració educativa, en els concursos de trasllats i en els processos selectius d'accés a la Inspecció Educativa.

2. La conselleria ha d'afavorir la incorporació de càrrecs directius, i especialment del càrrec de director, als diferents òrgans de caràcter consultiu i participatiu que en depenen.

3. L'administració educativa, amb la participació de la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors ha de promoure mesures per millorar el prestigi i el reconeixement professional dels equips directius, facilitar la competència professional de l'exercici de la funció directiva i promoure la incorporació dels docents a les tasques directives.

Article 134

Claustre del professorat

1. El claustre del professorat és l'òrgan de participació del professorat en el govern dels centres amb la finalitat de planificar, coordinar, informar i, si n'és el cas, decidir sobre els aspectes educatius del centre. És presidit pel director i està integrat per la totalitat dels docents que presten serveis al centre.

2. Són competències del claustre:

a) Elevar a l'equip directiu propostes per a l'elaboració del projecte educatiu de centre, el reglament d'organització i funcionament, el projecte lingüístic i altres projectes de centre que es determinin, com també la programació general anual.

b) Establir els criteris per a la concreció del currículum, aprovar-los i avaluar-los.

c) Analitzar, aprovar i avaluar, conforme al projecte educatiu, els aspectes educatius de la programació general anual, com també valorar la memòria de final de curs.

d) Fixar els criteris per a l'orientació, la tutoria i l'avaluació i la recuperació de l'alumnat.

e) Promoure iniciatives d'innovació educativa, recerca i formació del professorat del centre, si escau.

f) Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció que es presentin.

g) Analitzar el funcionament general del centre, valorar l'evolució del procés educatiu i els resultats acadèmics, així com els resultats de les avaluacions internes i externes.

h) Elegir els seus representants en el consell escolar del centre i participar en la selecció del director d'acord amb la normativa vigent.

i) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de mesures correctores, si n'és el cas, i vetlar perquè s'atenguin a la normativa vigent.

j) Proposar plans i mesures per a la millora de la convivència, la inclusió, la igualtat, la coeducació i la no-discriminació.

k) Qualsevol altra que li sigui encomanada per la normativa vigent.

 

 

​​​​​​​TÍTOL VI ELS ELEMENTS PEDAGÒGICS ESPECÍFICS DEL MODEL EDUCATIU PROPI

Capítol I El model lingüístic

Article 135

Principis del model lingüístic

1. El model lingüístic escolar de les Illes Balears es regeix pels principis següents:

a) L'adquisició de la competència comunicativa en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i en llengua castellana, de manera que al final del període de l'ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents per emprar amb fluïdesa les dues llengües, tant oralment com per escrit.

b) L'adquisició de la competència lingüística mitjana en, almenys, una llengua estrangera al final de l'ensenyament obligatori.

c) El dret dels alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és una de les oficials de la comunitat autònoma.

d) La consideració de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a instrument de cohesió social en les activitats educatives i complementàries i com a vehicle d'expressió normal en les comunicacions i en l'àmbit administratiu.

e) La garantia de no-discriminació dels alumnes i de no-separació en centres i grups classe diferents per raons de llengua.

f) L'acolliment lingüístic per als alumnes d'incorporació tardana en el sistema educatiu de les Illes Balears, amb especial atenció a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

g) L'autonomia pedagògica dels centres educatius per elaborar i implementar el seu projecte lingüístic en el marc de la normativa vigent amb la finalitat, entre d'altres, d'assegurar el coneixement de les dues llengües oficials a tots els alumnes en acabar l'ensenyament obligatori.

h) L'acreditació de la capacitació lingüística necessària dels professors que exerceixen la funció docent a les Illes Balears.

i) L'ús de les modalitats insulars de la llengua catalana d'acord amb l'establert a l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

2. Correspon al Govern de les Illes Balears, en el marc de les seves competències, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, les competències, els continguts, els criteris d'avaluació i la metodologia didàctica.

3. La llengua catalana ha de ser la llengua d'ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim en la meitat de l'horari escolar, per garantir l'assoliment dels objectius de la normalització lingüística. Per a aquesta mateixa finalitat, i amb l'objectiu de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris, aquesta proporció pot ser incrementada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic. La llengua castellana, com a llengua d'ensenyament i aprenentatge, també pot ser utilitzada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic, especialment quan es consideri necessari per garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris. Les condicions d'ús de les llengües als centres educatius s'han de desplegar reglamentàriament d'acord amb aquests criteris i els principis prevists en aquesta llei.

Article 136

Projecte lingüístic de centre

1. Els centres educatius han d'elaborar, en el marc de la seva autonomia i com a part del seu projecte educatiu, un projecte lingüístic que reculli el tractament de les llengües al centre. Aquest projecte s'ha de dissenyar en funció de les variables contextuals, amb la finalitat darrera d'aconseguir que els alumnes assoleixin les competències lingüístiques previstes en les dues llengües oficials i, addicionalment, en almenys una llengua estrangera.

2. El projecte lingüístic de centre ha de concretar l'aplicació dels principis del model lingüístic establerts en aquesta llei i ha de contenir, entre altres aspectes, els plantejaments didàctics i els criteris metodològics sobre els quals es fonamenta l'ensenyament de les llengües, els criteris per a l'adequació del procés d'ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre, i els criteris i els instruments per dur a terme el seguiment i l'avaluació del projecte lingüístic.

3. S'ha d'especificar en el projecte lingüístic de centre la llengua d'ensenyament i aprenentatge de les distintes àrees, àmbits, matèries, mòduls o projectes de caràcter no lingüístic d'acord amb els principis i els criteris que s'estableixen en l'article 135 d'aquesta llei.

4. L'administració educativa ha d'establir un sistema d'avaluació dels projectes lingüístics de centre, amb la supervisió de la Inspecció Educativa, que permeti revisar-los i adequar-los amb la finalitat d'assegurar l'assoliment dels objectius establerts en competència comunicativa dels alumnes i en normalització lingüística.

5. La Inspecció Educativa ha de supervisar els processos d'elaboració dels projectes lingüístics dels centres i avaluar-ne la implementació i l'impacte en els resultats acadèmics i en els processos de cohesió i inclusió dels alumnes. Si no garanteixen l'assoliment dels objectius establerts, ha d'instar a modificar-los.

Article 137

Programes d'acolliment lingüístic

1. L'administració educativa ha de regular els programes d'acolliment lingüístic adreçats als alumnes d'incorporació tardana que desconeixen les llengües oficials de les Illes Balears per proporcionar-los les destreses necessàries per accedir als continguts curriculars i garantir-los una inclusió acadèmica i social efectiva.

2. Els centres educatius han de facilitar una atenció lingüística i pedagògica que permeti als alumnes d'incorporació tardana amb dèficit lingüístic incorporar-se amb eficàcia a l'aprenentatge en funció del projecte lingüístic de centre. A aquest efecte, han de disposar de recursos proporcionats per l'administració educativa que complementin els propis.

Article 138

Requisits lingüístics del personal

1. El Govern de les Illes Balears ha d'establir els requisits d'acreditació de la capacitació lingüística en llengua catalana per exercir la funció docent a les Illes Balears tant als centres públics com als privats.

2. La conselleria ha d'establir els requisits per impartir als centres educatius de les Illes Balears l'àrea de llengua catalana.

3. El Govern de les Illes Balears ha d'establir els requisits d'acreditació de la competència lingüística en llengua estrangera dels professors que imparteixen àrees no lingüístiques en llengua estrangera a les Illes Balears tant als centres públics com als privats.

4. L'administració educativa ha d'adoptar les mesures necessàries per actualitzar la competència lingüística dels professors.

5. El personal no docent dels centres educatius ha de tenir una competència lingüística adient per exercir adequadament les funcions corresponents.

Capítol II L'educació inclusiva

Article 139

Educació inclusiva com a principi fonamental

1. L'educació inclusiva és un principi fonamental de la política educativa de l'administració autonòmica amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat educativa i social existent.

2. L'escola inclusiva és la que garanteix que tots els infants i joves tenen accés a l'educació en igualtat d'oportunitats, de forma justa i equitativa.

3. Tots els centres i serveis educatius de les Illes Balears han de promoure la inclusió de l'alumnat. S'ha de garantir que totes les activitats programades, siguin dins o fora de l'horari escolar, siguin inclusives.

4. El principi d'inclusió educativa és transversal en tots els nivells i serveis educatius.

5. L'educació inclusiva té presents totes les expressions de la diversitat a les aules i de la diversitat existent en la societat, així com la valoració que se'n fa en les seves diferents manifestacions.

Article 140

Característiques de l'educació inclusiva

L'educació inclusiva es caracteritza per:

a) Valorar la diversitat dels alumnes com una riquesa que dona suport a l'aprenentatge de totes les persones, proposant en l'activitat diària de l'aula activitats que possibiliten i asseguren la cooperació entre la diversitat dels alumnes en el procés d'ensenyament i aprenentatge i la corresponsabilitat tant de l'aprenentatge propi com del dels altres, així com de la construcció de les relacions positives dins els grups.

b) Aprofitar sinergies entre els components del centre escolar (alumnes, docents i famílies).

c) Disposar d'un projecte educatiu que abraci cultures, polítiques i pràctiques educatives que atenguin la diversitat de tots els alumnes.

d) Potenciar l'aprenentatge i la participació de tots els alumnes, especialment d'aquells amb més barreres i dificultats per a l'aprenentatge i la inclusió social.

e) Flexibilitzar itineraris i currículums personals i possibilitar diferents contextos d'aprenentatge, inclosos els no formals, per a la consecució de les competències establertes, així com desenvolupar les capacitats i competències de tot l'alumnat en funció de les seves possibilitats d'adquirir un nivell òptim d'aprenentatge.

f) Comprometre's en la superació de les barreres per a l'accés, la participació i l'aprenentatge de tots els alumnes i posar tots els esforços a superar les limitacions del centre a l'hora d'atendre la diversitat a través de models de disseny universal per a l'aprenentatge quan s'escaigui.

g) Organitzar i rebre els suports en espais compartits per respondre a les necessitats individuals de cadascú atenent específicament les capacitats de cada alumne.

h) Revisar i replantejar la utilització dels espais, els temps i els recursos i la tasca dels docents, d'acord amb la metodologia d'aprenentatge per competències, tant flexibilitzant el procés d'ensenyament i aprenentatge com fent més funcionals els aprenentatges de la vida per assolir les competències segons les capacitats de cadascú.

i) Organitzar el treball per projectes que impliquin la col·laboració del grup classe, de l'equip docent i d'altres persones adultes qualificades per tal de garantir una atenció educativa inclusiva i adequada.

j) Organitzar l'aula de manera que s'afavoreixi l'autonomia i el treball de col·laboració entre els alumnes.

k) Proposar activitats complementàries i extraescolars inclusives, variades i accessibles per a tots els alumnes.

l) Fer un ús eficient de les eines tecnològiques, que comportin una transformació en les metodologies d'aprenentatge, oferint així formats alternatius per a les capacitats diverses.

m) Coordinar i visualitzar els suports en contextos compartits i dins el grup, que han d'incidir en la coordinació del professorat i la col·laboració entre els professionals perquè es pugui donar resposta a les necessitats de tots els alumnes.

 

Article 141

Atenció educativa inclusiva

1. Tots els alumnes són subjectes de l'atenció educativa inclusiva i de les mesures d'atenció a la diversitat que precisin per raons pedagògiques amb independència de si estan escolaritzats en centres ordinaris o en centres d'educació especial, tenint en compte la voluntat de les famílies.

2. Tots els alumnes s'han de beneficiar de les mesures i els suports universals.

3. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que ho requereixin han de rebre els suports addicionals adients.

4. L'atenció educativa inclusiva comprèn tot el conjunt de mesures, d'accions, de personal i de suports destinats a tots els alumnes amb la finalitat d'afavorir el seu desenvolupament personal i social perquè avancin en l'assoliment de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d'un sistema educatiu i social inclusiu.

5. La conselleria ha de programar l'oferta educativa adreçada a l'alumnat que finalitza l'etapa d'educació secundària obligatòria sense haver obtingut el títol de graduat en educació secundària, mitjançant una orientació individualitzada.

6. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de rebre l'atenció educativa adequada en els ensenyaments postobligatoris i de transició a la vida adulta.

Article 142

Recursos per a l'educació inclusiva

1. La conselleria ha de proporcionar les mesures i els suports que siguin necessaris per afavorir la inclusió educativa.

2. Per fer efectiva la finalitat assenyalada en l'apartat anterior, la conselleria, a més dels recursos propis dels centres educatius, pot crear els equips específics o especialitzats necessaris que garanteixin l'atenció inclusiva a l'alumnat i la que resulti adequada a l'alumnat amb necessitats educatives especials i necessitats específiques de suport educatiu. Progressivament s'ha de dotar els centres de personal especialista en intervenció sociocomunitària atenent les seves necessitats.

3. Així mateix, la conselleria pot finançar, per als centres sostinguts amb fons públics, els serveis que resultin adients per dur a terme processos d'inclusió educativa.

4. L'administració educativa ha de donar el suport necessari als centres d'educació especial per tal que aquests, a més d'escolaritzar l'alumnat que requereix una atenció molt especialitzada, desenvolupin també una funció de centres de referència i suport per als centres ordinaris.

 

​​​​​​​Capítol III La formació del professorat

Article 143

Formació inicial del professorat

1. La formació inicial del professorat s'ha d'ajustar a les necessitats de titulació i qualificació que requereix l'ordenació general del sistema educatiu.

2. La formació inicial ha d'incloure tant l'adquisició de coneixements com el desenvolupament de capacitats i actituds professionals per preparar el professorat per exercir la facilitació dels processos d'ensenyament i aprenentatge i el desenvolupament de l'alumnat.

3. Els plans d'estudis de formació inicial han de garantir, a més de la formació científica, l'adquisició de les competències necessàries en els aspectes psicopedagògics i didàctics, el domini de les dues llengües oficials, el coneixement d'una llengua estrangera, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació, el treball docent en equip i les habilitats socials i tutorials adients per exercir la funció docent.

4. La fase de pràctiques de la formació inicial del professorat s'ha de realitzar en centres docents prèviament acreditats per l'administració educativa.

5. La conselleria pot subscriure els convenis corresponents amb les universitats per millorar la formació inicial del professorat i per garantir la qualitat d'aquesta formació, en el marc de l'espai europeu d'educació superior.

Article 144

Formació permanent del professorat

1. La formació permanent del professorat té per finalitat l'actualització i el desenvolupament de les competències professionals del professorat per a la funció docent i el lideratge pedagògic i per a la col·laboració amb la comunitat educativa, i ha d'anar encaminada a millorar la pràctica educativa i impulsar la innovació, especialment en relació amb el projecte educatiu de cada centre.

2. La formació permanent del professorat constitueix un dret i un deure dels docents i és, alhora, una responsabilitat de l'administració i dels altres titulars dels centres educatius. El dret a la formació permanent s'exerceix preferentment dins l'horari laboral.

3. La formació permanent del professorat ha de ser organitzada per l'administració educativa, pels centres educatius, pels centres de formació del professorat, pels titulars dels centres privats concertats i les seves organitzacions representatives o els sindicats de treballadors de l'ensenyament, que han de realitzar una oferta lligada a les necessitats dels centres i vinculada als seus projectes educatius. La formació s'ha de dur a terme prioritàriament per mitjà d'activitats de formació als centres educatius. Aquesta formació podrà ser reconeguda o homologada per l'administració educativa, d'acord amb la normativa vigent.

4. Altres entitats col·laboradores poden organitzar, en les condicions que s'estableixin, activitats de formació permanent del professorat, que, si compleixen els requisits que es determinin reglamentàriament, han de ser reconegudes a l'efecte de promoció professional dels docents.

5. La formació permanent ha de contenir els criteris i els instruments d'avaluació adients per garantir l'aprofitament dels programes formatius en la millora dels processos educatius dels centres.

Article 145

Principis de la formació permanent del professorat

La formació permanent del professorat s'ha de regir pels principis següents:

a) El reconeixement de la formació com una estratègia en el procés de dignificació de la funció docent, del seu prestigi i de la seva consideració social, de manera que es faciliti l'actualització permanent de les competències professionals i el reconeixement de la complexitat i el mèrit de la tasca educativa.

b) La formació vinculada al desenvolupament de les funcions docents i basada en un model de competències professionals que ha d'assolir el professorat per implementar un autèntic sistema inclusiu per a tots els alumnes.

c) L'actualització dels continguts formatius segons les necessitats del sistema educatiu, els projectes educatius dels centres i la qualificació professional i personal del professorat.

d) La transferència de la formació permanent a la pràctica educativa, a l'educació de l'alumnat i al funcionament dels centres per tal de contribuir a la millora de la qualitat educativa, a l'equitat i a l'èxit escolar.

e) El foment de la recerca i la innovació educativa, així com l'avaluació de la formació basada en els principis de la millora constant i la gestió de qualitat.

f) El foment de les metodologies formatives de caràcter actiu i experiencial que facilitin la implicació, l'intercanvi d'experiències i la reflexió pedagògica.

g) La consideració dels equips educatius dels centres com vertaders protagonistes de la formació.

h) La incidència de la formació en les actituds docents i en el desenvolupament personal i professional per millorar el caràcter educatiu en les relacions que s'estableixen al centre.

i) La col·laboració amb entitats i institucions de prestigi en matèria d'innovació, recerca i formació del professorat que potenciï la transferència del coneixement i l'especialització en matèria de formació professional.

 

Article 146

Sistema de formació permanent de les Illes Balears

1. El sistema de formació permanent del professorat de les Illes Balears s'organitza per mitjà dels centres de professorat i dels centres educatius, amb autonomia pedagògica i de gestió, en el marc dels plans pluriennals de formació del professorat. L'organització i el funcionament dels centres de professorat i de les activitats de formació dels centres educatius s'han de determinar reglamentàriament. En tot cas, les activitats que s'ajustin als plans pluriennals tindran els mateixos efectes respecte el desenvolupament professional dels docents, amb independència que siguin organitzades pels centres de professorat o pels centres educatius.

2. Les modalitats formatives del sistema de formació del professorat han de fomentar l'aprenentatge de les bones pràctiques docents, la transferència dels coneixements, l'intercanvi professional, la difusió del coneixement i les experiències formatives, per la qual cosa les estratègies metodològiques han d'estimular el treball cooperatiu, l'autoformació i la recerca educativa.

3. La formació permanent del professorat s'ha de dur a terme mitjançant un procés sistemàtic a partir d'un diagnòstic de necessitats formatives i amb plans pluriennals de formació, elaborats amb la participació del professorat, que contenguin una planificació flexible i adaptable i defineixin les línies estratègiques de formació, les modalitats formatives i els criteris d'avaluació.

Capítol IV L'educació no formal

Article 147

Reconeixement de l'educació no formal

1. En el marc d'una cultura d'aprenentatge al llarg de la vida, les administracions públiques de les Illes Balears han de promoure l'articulació i la complementarietat de l'educació no formal i l'educació formal, amb el propòsit de contribuir conjuntament al ple desenvolupament de la personalitat.

2. L'administració educativa ha de reconèixer i incorporar el caràcter educatiu de les activitats educatives no formals del camp del lleure educatiu, de l'esport, dels programes d'aprenentatge-servei i de participació associativa entre d'altres, en la mesura que aquestes activitats contribueixen a l'adquisició de les competències curriculars establertes de caràcter transversal. Els aprenentatges adquirits en l'educació no formal han de ser reconeguts pel sistema educatiu de les Illes Balears de la forma que s'estableixi reglamentàriament.

3. Els aprenentatges adquirits en l'educació no formal relacionats amb el currículum educatiu poden formar part de l'avaluació dels processos d'aprenentatge en el marc d'una avaluació contínua de les competències establertes.

Article 148

Aprenentatge-servei

1. L'aprenentatge-servei és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l'alumnat, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l'exercici actiu de la ciutadania. L'aprenentatge-servei té com objectiu garantir que els alumnes, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic.

2. Per a la realització de projectes d'aprenentatge-servei, l'administració educativa i els centres educatius, en el marc de la seva autonomia, han d'impulsar marcs de cooperació amb consells insulars, ajuntaments i entitats interessades a promoure activitats complementàries i extraescolars que vinculin els continguts curriculars amb la resposta a les necessitats socials emmarcades en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i que contribueixin a la capacitació personal en els àmbits artístics, tecnològics, lúdics, culturals i esportius; la promoció de valors comunitaris; l'animació sociocultural; i la participació social.

3. Els projectes d'aprenentatge-servei poden formar part de la programació curricular, d'acord amb el que estableixi el projecte educatiu de centre, i com a part de la concreció curricular que correspon als centres.

4. Els centres poden disposar d'un o més projectes de servei comunitari. Aquests projectes, en tot cas, han de tenir una assignació horària lectiva i pràctica i han d'estar fonamentats en els elements curriculars corresponents. Els aprenentatges adquirits en l'àmbit d'aquests projectes comunitaris, que han de tenir la consideració de transversals, han de formar part de l'avaluació educativa.

 

TÍTOL VII EL SEGUIMENT I L'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU

Capítol I La Inspecció Educativa

Article 149

Inspecció del sistema educatiu

1. L'administració educativa exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat i règim jurídic; dels programes, i de la resta d'elements que integren el sistema educatiu, amb la finalitat d'assegurar l'aplicació de l'ordenament jurídic i garantir l'exercici dels drets i el compliment dels deures que en deriven, per contribuir així a la millora de la qualitat i de l'equitat en l'educació.

2. Aquesta competència es farà efectiva a través del Departament d'Inspecció Educativa, compost per funcionaris i funcionàries del cos d'inspectors d'educació que s'ha de nodrir de persones seleccionades amb criteris tècnics, el nombre de les quals ha de ser suficient per garantir l'acompliment de les seves funcions en tots els centres educatius de les Illes Balears. En l'exercici de les seves atribucions i funcions, actuaran de conformitat amb els principis d'autonomia professional i independència de criteri tècnic, imparcialitat i transparència en les seves actuacions, instruments i tècniques utilitzades, a més dels principis ètics prevists a la normativa de funció pública. En l'exercici de les seves funcions tendran la condició d'autoritat pública.

3. Correspon al Govern de les Illes Balears regular l'estructura, les atribucions i el funcionament del Departament d'Inspecció Educativa, sota la dependència orgànica i funcional del conseller competent en matèria d'educació.

Article 150

Funcions de la Inspecció Educativa

1. Són funcions de la Inspecció Educativa de les Illes Balears les següents:

a) Supervisar, controlar i avaluar el funcionament i l'organització dels centres i dels serveis educatius, així com la pràctica docent i la funció directiva.

b) Vetlar pel compliment de les normes que regulen el sistema educatiu, pel respecte a aquestes normes i per l'aplicació dels principis i valors que s'hi recullen, inclosos els referits a la igualtat de gènere i a l'atenció de les persones amb capacitats diverses, amb especial atenció a la normativa d'accessibilitat universal.

c) Garantir l'autonomia dels centres en la implementació dels respectius projectes educatius, donant-los el suport necessari per fer-la efectiva.

d) Afavorir la millora de l'aprenentatge dels alumnes, promovent la innovació educativa, que ha de permetre la millora dels processos i de l'èxit educatiu.

e) Promoure el desenvolupament competencial del currículum als centres educatius i la implementació de metodologies centrades en l'aprenent.

f) Assessorar i orientar el professorat i els òrgans de govern i de coordinació docent en el desenvolupament de les funcions que tenguin encomanades.

g) Desenvolupar processos avaluadors i participar en l'aplicació d'avaluacions promogudes per l'administració educativa.

h) Col·laborar i coordinar-se amb els diversos serveis i unitats tècniques de l'administració educativa en el desenvolupament de les seves actuacions.

i) Orientar als òrgans directius i de coordinació de centres en l'adopció de mesures de millora de la convivència, la participació de la comunitat educativa i la resolució de conflictes, impulsant processos de mediació i arbitratge.

j) Participar en l'avaluació del sistema educatiu i els seus resultats generals i en la presentació d'informes davant les administracions i els poders públics.

k) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la conselleria en l'àmbit de les seves competències.

2. Els inspectors d'educació, sense perjudici de les facultats per fer complir drets i deures, poden intervenir en la mediació exercint funcions d'arbitratge en els conflictes que es generin entre els membres de la comunitat educativa.

 

​​​​​​​Article 151

Atribucions de la Inspecció Educativa

1. Els inspectors d'educació, en l'exercici de les seves funcions, tenen les atribucions següents:

a) Accedir a totes les activitats que tenen lloc als centres i als serveis educatius i conèixer-les i observar-les directament. A més, els correspon la denúncia de qualsevol instal·lació no autoritzada com a centre docent on es duguin a terme activitats docents; a aquest efecte, podran accedir i visitar dites instal·lacions.

b) Examinar i comprovar l'adequació dels projectes institucionals i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius.

c) Sol·licitar als diferents sectors de la comunitat educativa i als altres òrgans i serveis de l'administració la informació necessària per a l'exercici de les seves activitats.

d) Requerir als directors, als titulars dels centres i als altres agents educatius que adeqüin les seves actuacions a la normativa vigent.

e) Controlar el compliment de les obligacions professionals i laborals del professorat i del personal no docent dels centres, serveis i programes educatius.

f) Convocar reunions amb els diferents integrants de la comunitat educativa per a la millora dels processos i resultats educatius.

g) Qualsevol altra que els atribueixi l'administració educativa en l'àmbit de les seves competències.

2. Com a autoritat pública, les actes, els informes i els requeriments elaborats pels inspectors observant els requisits legals pertinents gaudiran de presumpció de veracitat i valor probatori, sense perjudici de les proves que es puguin presentar en sentit contrari.

Article 152

Organització i funcionament de la Inspecció Educativa

1. El funcionament de la Inspecció Educativa s'organitza a partir de criteris jeràrquics, territorials i funcionals al voltant de tres àmbits:

a) L'estructura interna del Departament d'Inspecció Educativa s'organitza entorn dels òrgans de govern i de coordinació. La direcció i la coordinació del Departament d'Inspecció Educativa corresponen al cap del departament. Els òrgans de coordinació tenen caràcter consultiu i de participació.

b) L'organització territorial de la Inspecció s'articula per illes i demarcacions. A les illes de Menorca, Eivissa i Formentera s'ha de tenir en compte l'especial configuració de les demarcacions i la relació funcional amb les direccions territorials insulars.

c) La planificació de les actuacions del Departament d'Inspecció Educativa es fa a partir dels plans i programes periòdics.

2. El funcionament de la Inspecció Educativa ha d'afavorir, entre d'altres aspectes:

a) El treball en equip i l'actuació coordinada de tots els inspectors d'educació.

b) La coordinació entre els inspectors d'educació i els responsables de la conselleria competent en matèria d'educació.

c) La presència habitual dels inspectors als centres educatius.

d) Les reunions periòdiques dels inspectors amb el professorat, els diferents òrgans de govern dels centres i les famílies.

 

Article 153

Formació de la Inspecció

1. La formació permanent, el perfeccionament i l'actualització professional són un dret i un deure de tots els inspectors.

2. La conselleria ha d'organitzar activitats de formació específiques i ha de facilitar l'assistència dels inspectors a les sessions de formació, experimentació i perfeccionament en les mateixes condicions que la resta de personal al servei de les administracions públiques, inclosos els programes internacionals o d'intercanvi d'experiències i bones pràctiques amb altres administracions i comunitats autònomes.

Article 154

Accés al cos d'inspectors d'educació

1. L'accés al cos d'inspectors d'educació es farà mitjançant concurs oposició, al qual podran accedir els aspirants que comptin amb una antiguitat mínima de vuit anys en un dels cossos que integren la funció pública docent i amb una experiència docent de la mateixa durada.

2. La funció inspectora educativa també podrà ser exercida per funcionaris docents en comissió de serveis, per ocupar transitòriament llocs de feina vacants, als quals es podrà accedir mitjançant un concurs que compleixi els requeriments d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

 

​​​​​​​Capítol II L'avaluació del sistema educatiu

Article 155

Finalitats de l'avaluació

1. L'avaluació del sistema educatiu és un procés intern de l'administració educativa d'abast general que té com a finalitat recollir informació referida a les polítiques educatives, a les institucions, a les pràctiques educatives i als seus resultats, per després analitzar la informació obtinguda, valorar-la i interpretar-la amb l'objecte de mantenir les pràctiques i les polítiques educatives, millorar-les o modificar-les, per convertir-la en un instrument que contribueixi a la millora dels resultats educatius.

2. Les finalitats de l'avaluació del sistema educatiu són les següents:

a) Contribuir a la millora de la funcionalitat, l'eficàcia, l'eficiència, l'equitat i el nivell d'inclusivitat del sistema educatiu.

b) Retre comptes i dotar el sistema educatiu de transparència davant la societat.

c) Aportar informació sobre el grau de consecució dels resultats i dels objectius educatius fixats per a les etapes del sistema educatiu no universitari.

d) Aportar informació que orienti i millori la política i les pràctiques educatives.

e) Constituir un instrument formatiu per als centres educatius, orientat a la innovació i la millora educatives.

f) Elaborar un catàleg d'indicadors homologats, així com criteris i mètodes d'avaluació i recerca del sistema educatiu de les Illes Balears, perquè sigui comparable amb els utilitzats per altres organismes similars autonòmics, estatals i internacionals.

g) Fer anàlisi i prospectiva del sistema educatiu.

h) Fer públiques aquestes dades a fi d'assolir-ne la màxima transparència.

3. Són d'aplicació a l'avaluació del sistema educatiu les disposicions que s'estableixen a la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, o norma de rang legal que les substitueixi.

Article 156

Àmbits de l'avaluació

L'activitat avaluadora s'ha de projectar sobre els àmbits següents:

a) Els mètodes, els processos i les estratègies d'aprenentatge.

b) Els resultats de l'aprenentatge.

c) La funció directiva.

d) La funció docent.

e) Els serveis i la inspecció educativa.

f) La participació efectiva de la comunitat educativa

g) La col·laboració amb l'entorn socioeducatiu.

h) La mateixa administració educativa.

i) L'atenció a la diversitat, el disseny universal i el nivell d'inclusivitat del centre.

j) Tots els altres àmbits que pugui fixar l'administració educativa.

 

Article 157

Modalitats de l'avaluació

L'avaluació, que s'ha d'adequar a les especificitats de cada un dels diferents àmbits objecte d'avaluació, s'ha d'aplicar com a mínim amb les modalitats següents:

a) Avaluació del rendiment educatiu, que ha d'incloure els resultats de l'avaluació interna dels alumnes realitzada als centres i de l'avaluació externa de diagnòstic de les competències assolides pels alumnes.

b) Avaluació interna i externa dels centres.

c) Avaluació de la pràctica docent.

d) Avaluació de l'exercici de la funció directiva.

e) Avaluació de programes i serveis.

 

Article 158

Òrgans responsables de l'avaluació

Els òrgans responsables de l'avaluació són l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears i el Departament d'Inspecció Educativa.

Article 159

Transparència i participació en el procés d'avaluació

1. Constitueix un dret de la ciutadania estar informada de l'estat general del sistema educatiu, així com de cada un dels seus components.

2. L'administració educativa ha de garantir, mitjançant els procediments oportuns, la participació de la comunitat educativa tant en la fase de disseny, preparació i aplicació de les avaluacions internes i externes dels centres com en el procés d'anàlisi dels resultats obtinguts i, sobretot, en la definició i l'adopció dels compromisos de millora oportuns.

Article 160

Avaluació dels centres educatius

1. L'avaluació dels centres ha de ser integral i orientada a la millora contínua, i ha de relacionar els resultats educatius amb els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, amb els recursos i la gestió que se'n fa, amb l'organització i els processos de participació, amb els objectius del centre i amb els indicadors de progrés del projecte educatiu.

2. Les avaluacions internes, l'autoavaluació i les avaluacions externes han d'orientar la presa de decisions, que tenen com a finalitat la millora de la qualitat en l'àmbit de l'organització i la gestió dels centres, de les competències professionals docents i dels processos d'aprenentatge dels alumnes.

3. L'activitat avaluadora ha de ser multinivell i s'ha de concretar en modalitats d'avaluació interna, coavaluació o autoavaluació, i en avaluació externa. A més, ha d'afectar els àmbits pedagògic, de gestió i d'organització d'acord amb les especificitats de cada centre.

4. Els agents avaluadors són el professorat, l'alumnat, les famílies, l'equip directiu i l'administració educativa, mitjançant el Departament d'Inspecció Educativa i l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears.

5. L'avaluació dels centres ha de tenir en compte, necessàriament, els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu del centre per al període considerat, que han de fer referència a resultats, processos, recursos i condicions d'equitat i que s'han d'establir de manera contextualitzada a cada centre.

6. L'avaluació del centre serà un referent a tenir en compte en l'avaluació de l'exercici de la funció directiva i en la de l'exercici de la funció docent al centre.

7. L'avaluació del centre també ha de contemplar el compliment del projecte lingüístic contingut en el projecte educatiu del centre i el grau d'ajust d'aquell a les disposicions d'aquesta llei referides al model lingüístic.

8. La conselleria ha de promoure els processos d'autoavaluació dels centres, que s'han d'establir reglamentàriament i que han d'abastar els àmbits següents: visió estratègica, gestió de persones i de recursos, interacció amb la comunitat educativa i amb els agents externs, processos d'ensenyament i aprenentatge, i seguiment i avaluació del servei educatiu. L'objectiu és millorar la coordinació pedagògica i curricular, identificar bones pràctiques docents i de lideratge i establir mecanismes àgils que permetin compartir experiències mitjançant l'aprenentatge entre iguals per estendre-les a la resta de centres educatius.

9. L'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears haurà de realitzar una avaluació, en els termes que estableix aquest article, de tots els centres educatius de les Illes Balears de forma periòdica. Aquesta avaluació periòdica es realitzarà a cada centre almenys un cop cada cinc anys.

10. Els resultats de les avaluacions internes o externes no poden ser utilitzats per establir rànquings de centres.

 

TÍTOL VIII L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA

Article 161

Direccions territorials d'Educació

1. Les direccions territorials d'Educació són òrgans desconcentrats de l'administració educativa constituïts en el marc de la normativa autonòmica sobre l'estructura i la composició del Govern de les Illes Balears.

2. S'han de constituir la Direcció Territorial d'Educació de Menorca i la Direcció Territorial d'Educació d'Eivissa i Formentera.

3. Les direccions territorials d'Educació de cada illa han de dependre orgànicament del conseller competent en matèria d'educació.

4. L'administració autonòmica ha de dotar les direccions territorials de l'estructura, del personal i del pressupost necessaris per al seu funcionament i per al desenvolupament de les seves competències i funcions.

5. El director territorial d'Educació ha d'exercir la representació institucional de la conselleria en el seu respectiu àmbit territorial.

Article 162

Funcions de les direccions territorials

Entre les funcions de les direccions territorials d'Educació es troben les següents:

a) La representació institucional de la conselleria a cada una de les illes.

b) El desenvolupament de les polítiques educatives de la conselleria.

c) El suport a la gestió dels centres i dels serveis educatius radicats al seu territori.

d) La coordinació del procés de matriculació a les illes respectives.

e) La coordinació amb l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius en tot el que es refereix a les infraestructures educatives.

f) La cooperació amb cada consell insular i els ajuntaments.

g) La coordinació a cada territori amb la Inspecció Educativa.

h) La interlocució amb la comunitat educativa.

i) La coordinació en la realització del mapa escolar de cada illa.

j) La interlocució i la coordinació amb les seus universitàries.

k) La supervisió de les rutes del transport escolar en el seu territori per optimitzar-les.

l) La supervisió i la coordinació de la prestació del servei educatiu de menjador escolar als centres educatius.

m) Qualsevol que se'ls pugui atribuir mitjançant disposicions reglamentàries.

 

TÍTOL IX EL FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU

Capítol I Els recursos econòmics i el finançament dels ensenyaments

Article 163

Recursos econòmics

1. Els recursos econòmics posats a disposició del sistema educatiu, de l'administració educativa i dels centres educatius sostinguts amb fons públics es gestionen d'acord amb els principis generals d'equitat, eficàcia, eficiència i economia sostenible.

2. La gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu es regeix pel principi de planificació econòmica, pel principi de suficiència i estabilitat pressupostària, pel principi de liquiditat i pel principi de control financer.

3. Per a la gestió dels recursos econòmics d'acord amb els principis esmentats la conselleria ha de desenvolupar totes les accions que siguin necessàries.

Article 164

Finançament dels ensenyaments

El Govern de les Illes Balears ha de finançar els diversos ensenyaments de la seva competència en els termes prevists en aquesta llei, amb la finalitat de donar compliment als objectius que s'hi estableixen.

Article 165

Finançament de les escoles infantils

1. El Govern de les Illes Balears, d'acord amb la normativa vigent i juntament amb altres administracions, ha de finançar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants del primer cicle d'educació infantil de les escoles infantils públiques. El finançament autonòmic ha de ser estable i progressiu, d'acord amb els objectius d'aquesta llei i les disponibilitats pressupostàries.

2. Així mateix, la conselleria pot subvencionar la creació i el sosteniment de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats i que formen part de la xarxa complementària, d'acord amb les condicions que es regulin a tal efecte.

Article 166

Finançament dels ensenyaments obligatoris

1. L'administració educativa ha de garantir la gratuïtat de l'escolarització dels ensenyaments obligatoris i ha de transferir als centres educatius els recursos econòmics necessaris.

2. Progressivament, la gratuïtat s'ha d'estendre a les necessitats essencials de l'escolarització, que comprèn el material didàctic i les activitats complementàries, per a les famílies amb les rendes més baixes, per la qual cosa s'han d'adoptar mesures per garantir la igualtat d'oportunitats.

Article 167

Finançament dels ensenyaments postobligatoris i els de règim especial

1. La conselleria ha de definir periòdicament l'oferta de places en els ensenyaments de batxillerat i de formació professional, i garantir un nombre suficient de places gratuïtes.

2. La conselleria ha de subvencionar, en el marc de la seva programació educativa, els ensenyaments de règim especial.

Article 168

Finançament per assolir l'equitat i la qualitat del sistema escolar

1. La conselleria ha de realitzar convocatòries per a ajuts de menjador, de llibres de text, de material tecnològic i d'altres tipus adreçats a famílies amb necessitat de suport socioeconòmic.

2. La conselleria pot establir un finançament addicional als centres públics que desenvolupin accions adreçades a l'equitat o que realitzin programes d'innovació educativa per a la millora de l'èxit educatiu.

3. La conselleria pot signar contractes programa amb centres concertats que realitzin programes i accions que tendeixin cap a la qualitat i l'equitat del sistema escolar.

4. La conselleria pot establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars.

Article 169

Finançament dels centres públics

1. En el marc de l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics, la conselleria ha de consignar en el seu pressupost les quantitats necessàries per al funcionament dels centres.

2. En qualsevol cas, els centres educatius públics poden rebre transferències addicionals per al desenvolupament de determinats programes.

3. Els centres educatius públics poden rebre finançament específic de les administracions locals, insulars, autonòmica i estatal, i d'ens públics que hi estiguin vinculats, per al desenvolupament d'activitats i projectes que fomentin l'educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, de la igualtat entre homes i dones, del dret a la no-discriminació per raó d'orientació sexual, d'identitat de gènere o d'expressió de gènere, així com l'educació en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència, i també per participar-hi.

4. Els centres públics poden obtenir recursos complementaris, amb l'aprovació prèvia del consell escolar del centre, en els termes que s'estableixin d'acord amb la normativa vigent. En qualsevol cas, aquests recursos no poden provenir de les activitats dutes a terme per les associacions de famílies en compliment dels seus fins i han de ser aplicats a les despeses del centre d'acord amb el que es determini reglamentàriament.

5. S'ha de disposar reglamentàriament el règim jurídic de l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics no universitaris dependents de la conselleria, en el marc d'aquesta llei i la normativa que els sigui aplicable.

Capítol II El règim dels concerts educatius

Article 170

Finançament dels centres concertats

1. El model ordinari de finançament amb recursos públics dels centres privats que presten un servei públic d'educació és el concert educatiu, sens perjudici que el finançament de determinats nivells o estudis no obligatoris pugui instrumentalitzar-se mitjançant convenis, subvencions o altres figures previstes en l'ordenament jurídic.

2. La conselleria, d'acord amb la programació de l'oferta educativa i de la disponibilitat pressupostària, pot establir concerts amb centres de titularitat privada que imparteixen etapes d'educació obligatòria i gratuïta, així com concerts de caràcter singular per a altres ensenyaments no obligatoris, per satisfer necessitats d'escolarització, complint les condicions bàsiques de les lleis orgàniques i d'aquesta llei.

Article 171

Condicions per a la concertació

1. Per a la concertació d'un centre privat s'han de satisfer, en tot cas, les necessitats d'escolarització i s'han de complir les condicions següents:

a) Tenir una relació mitjana d'alumnes per unitat escolar no inferior a la dels centres públics del municipi o la zona d'escolarització on estigui ubicat.

b) Aplicar el principi de coeducació en l'admissió de l'alumnat i la no-discriminació per motius de gènere, d'orientació sexual o de capacitats diverses.

2. Els centres privats concertats hauran d'escolaritzar alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu d'acord amb les disposicions d'aquesta llei i les normes que la desenvolupen, amb l'objectiu de tenir una escolarització equilibrada. D'acord amb aquestes condicions, els centres concertats han de rebre els recursos de suport educatiu necessaris, en les mateixes condicions que els centres públics.

3. En tot cas, per a la concertació tenen preferència els centres que estan constituïts i funcionen en règim de cooperativa i compleixen les condicions establertes per a aquest tipus de societats.

4. En el moment de subscriure el concert educatiu, el centre privat s'incorpora al servei públic d'educació de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb les seves preceptives obligacions i drets.

Article 172

Procediment i establiment de quanties de concertació

1. El Govern de les Illes Balears ha d'aprovar la regulació i el procediment de la concertació educativa, que s'ha de regir pels principis de transparència i publicitat.

2. Tant l'aprovació de nous concerts educatius com la pròrroga han de satisfer necessitats d'escolarització i han d'atendre les previsions de programació educativa realitzades d'acord amb aquesta llei i la normativa existent.

3. Les lleis de pressupostos de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de determinar la quantia dels mòduls econòmics dels concerts, inclosos els dels centres d'educació especial.

4. La conselleria ha d'establir els criteris per autoritzar les quanties que poden percebre els centres per a activitats complementàries.

5. Els concerts educatius, amb la sol·licitud prèvia del titular del centre, es renoven sempre que es mantenguin els requisits i les condicions i no es donin causes de no-renovació.

6. En el cas d'incompliment de les obligacions derivades de la subscripció del concert educatiu, és aplicable el procediment sancionador, que pot donar lloc a la rescissió del concert.

Disposició addicional primera

Convivència als centres educatius

1. El Govern ha de regular l'exercici de la convivència en els centres educatius en el marc de la Convenció sobre els drets dels infants amb una orientació educativa i de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes que es puguin produir.

2. La conselleria ha d'adoptar les mesures necessàries per a la prevenció de situacions d'assetjament escolar i ha d'establir els protocols adients per assegurar als afectats l'assistència adequada i la protecció del dret a la intimitat. Així mateix ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per atendre les situacions de risc d'assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d'escolarització i, en l'àmbit del personal docent, mesures extraordinàries de mobilitat si fos necessari.

3. Les normes d'organització i funcionament dels centres o el reglament de règim interior en el cas dels centres privats concertats, han d'incloure mesures per al foment de la convivència i han de determinar les mesures correctores aplicables en el cas que siguin necessàries.

 

​​​​​​​Disposició addicional segona

Pla per a la creació i el manteniment d'escoles infantils

1. En el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la conselleria ha d'elaborar i aprovar un pla de creació i manteniment d'escoles infantils amb la finalitat d'estendre progressivament el primer cicle d'educació infantil. Aquest pla, que s'ha de redactar en coordinació amb els consells insulars i els ajuntaments, així com amb l'administració educativa de l'Estat, ha de contenir la previsió de noves places escolars i ha de tenir un caràcter pluriennal.

2. L'administració educativa ha d'establir un marc estable de finançament de la xarxa d'escoles infantils públiques que garanteixi, en el termini de tres anys, la cobertura d'almenys una tercera part del cost per al sosteniment de les places efectives.

3. Així mateix, s'han d'establir els criteris per al sosteniment de places efectives de la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoles infantils.

Disposició addicional tercera

Reducció progressiva de les ràtios

En el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'administració educativa ha d'elaborar un pla que tengui com a objectiu la reducció progressiva de les ràtios màximes establertes a la normativa bàsica per permetre'n una minoració en, almenys, un 10%.

Disposició addicional quarta

Pagament delegat al professorat dels centres concertats

L'administració educativa ha d'abonar els salaris del personal docent dels centres concertats com a pagament delegat i en nom de l'entitat titular del centre i ha de realitzar el pagament directe a les cooperatives acollides al mòdul íntegre, d'acord amb la normativa bàsica estatal. Aquests salaris han de tendir a l'equiparació gradual amb les retribucions del professorat de l'ensenyament públic, en les condicions que s'estableixin i en funció dels acords que es puguin assolir en la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

Disposició addicional cinquena

Import dels mòduls econòmics de l'ensenyament concertat

En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'ha de constituir una comissió tècnica en el si de la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat, amb la participació de les organitzacions empresarials, les cooperatives d'ensenyament i els sindicats més representatius del sector, per estudiar la quantia dels mòduls d'altres despeses dels concerts que avaluï el cost total de la impartició dels ensenyaments establerts en l'article 4.3 d'aquesta llei en condicions de gratuïtat, i s'ha d'establir un pla temporalitzat per fer efectiva aquesta gratuïtat.

Disposició addicional sisena

Serveis complementaris

1. En les condicions que s'estableixin reglamentàriament, els centres docents han d'afavorir la prestació del servei de menjador escolar i el d'escola matinera per a l'alumnat de l'educació infantil i l'educació primària.

2. El servei de menjador escolar es pot prestar per a l'alumnat de l'educació secundària en els casos en què així es determini. L'administració educativa ha d'autoritzar la implantació d'aquest servei en els centres públics d'acord amb la planificació educativa.

3. L'administració educativa ha d'establir un sistema d'ajuts per a l'ús del servei de menjador que garanteixi la compensació de les desigualtats socials i econòmiques i faciliti l'accés i la permanència en el sistema educatiu en condicions d'equitat.

4. L'administració educativa ha de regular el servei complementari de transport escolar per a l'alumnat de l'ensenyament bàsic que estigui obligat a desplaçar-se fora de la seva localitat de residència perquè no hi existeix l'etapa educativa corresponent, determinarà les condicions per estendre progressivament aquest servei a l'alumnat del segon cicle d'educació infantil i ha de promoure mesures, juntament amb les altres administracions públiques, per facilitar el transport a l'alumnat de batxillerat i al de formació professional.

Disposició addicional setena

Ajuts per raons de doble i triple insularitat

Tenint en compte la doble insularitat que ha de suportar l'alumnat de Menorca i Eivissa i la triple insularitat que afecta l'alumnat de Formentera, els consells insulars respectius podran convocar ajuts complementaris i suplementaris per a les despeses de transport i desplaçaments. Aquests ajuts són compatibles amb els ajuts autonòmics amb la finalitat de fer front als costs derivats d'aquestes situacions.

 

​​​​​​​Disposició addicional vuitena

Materials didàctics curriculars

1. Els òrgans de coordinació didàctica dels centres educatius han de seleccionar els llibres de text i altres materials didàctics curriculars que s'han d'utilitzar en els ensenyaments que corresponguin, d'acord amb el seu projecte educatiu. L'edició i l'adopció d'aquests materials no requereixen autorització prèvia de l'administració educativa. En qualsevol cas, s'han d'adaptar al rigor científic i al currículum que correspongui a l'edat de l'alumnat aprovat per l'administració educativa i han de fomentar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures establerts en la Constitució Espanyola, en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i en aquesta llei. Així mateix, han de fomentar la igualtat entre homes i dones, garantir un ús no sexista del llenguatge i el respecte a l'orientació i a la identitat sexual, no han de contenir estereotips sexistes o discriminatoris i s'han d'adaptar als principis i valors que s'estableixen en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i en la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

2. Els materials didàctics, quan sigui necessari, s'han d'adaptar a l'alumnat amb capacitats diverses per mitjà d'un format de disseny universal per a l'aprenentatge o bé per mitjà de dissenys alternatius que siguin accessibles.

3. La supervisió dels llibres de text i altres materials didàctics curriculars correspon a la Inspecció Educativa en el marc de l'exercici de les seves funcions de seguiment i supervisió sobre els elements que conformen el procés d'ensenyament i aprenentatge.

4. S'ha de garantir que dins de l'estratègia d'ajudes de la conselleria, l'accés al material escolar sigui gratuït per a les famílies amb rendes més baixes.

Disposició addicional novena

Digitalització educativa

1. L'administració educativa i els equips directius dels centres han de promoure la digitalització educativa, amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines didàctiques per al procés d'ensenyament i aprenentatge, i han d'adoptar mesures per prevenir, en l'àmbit escolar, les situacions de risc derivades de la inadequada utilització d'aquestes tecnologies, atenent especialment les situacions de violència en la xarxa.

2. Els entorns virtuals d'aprenentatge que s'utilitzin en els centres educatius sostinguts amb fons públics han de respectar els estàndards d'interoperabilitat per permetre l'accés de l'alumnat des de qualsevol indret i en qualsevol moment als entorns d'aprenentatge disponibles al seu centre educatiu.

3. Els centres educatius han de disposar d'un pla de digitalització que contengui les mesures per impulsar les competències digitals del professorat i de l'alumnat i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines didàctiques per al procés d'aprenentatge.

4. L'administració educativa ha de dotar els centres educatius de la infraestructura informàtica necessària per garantir la digitalització dels centres i la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos educatius.

5. L'administració educativa ha de fomentar les mesures que siguin necessàries per tal que l'alumnat de famílies vulnerables tengui accés als aparells de suport informàtic i a la connectivitat en l'entorn habitual de residència per garantir l'equitat en la realització de les tasques educatives que es puguin encomanar fora del centre educatiu.

6. L'administració educativa ha de promoure la posada en funcionament i la constant actualització d'un banc de recursos digitals d'aprenentatge a disposició dels centres educatius per potenciar l'ús de materials didàctics en format digital, així com les activitats formatives destinades a millorar la capacitació digital del professorat.

Disposició addicional desena

Voluntariat als centres educatius

1. Els centres educatius sostinguts amb fons públics podran promoure programes de voluntariat educatiu, d'acord amb el projecte educatiu de centre, per a la millora de les possibilitats de realització d'activitats complementàries i extraescolars que puguin compensar les desigualtats i donar suport complementari als aprenentatges. En cap cas les activitats que realitzi aquest personal voluntari no podrà suplir aquells treballs o tasques que tenguin un caràcter ordinari o regular.

2. L'administració educativa ha d'establir les condicions d'aquests programes per garantir la vinculació amb els objectius i les competències dels currículums, l'educació en valors i l'autonomia pedagògica dels centres en funció del projecte educatiu de cada centre.

 

​​​​​​​Disposició addicional onzena

Sostenibilitat de les actuacions per delegació de competències

1. El desenvolupament de les actuacions derivades de la delegació de competències que s'estableixen en els articles 43, 44, 45, 46 i 47 d'aquesta llei s'ha d'ajustar als compromisos que en matèria d'estabilitat i sostenibilitat financera assumeixi el Govern per a cadascun dels exercicis.

2. A partir del segon any d'implantació del règim de cooperació previst en l'article 43 d'aquesta llei, la conselleria competent en matèria d'educació ha d'elevar a la conselleria competent en matèria d'hisenda una memòria en què es detallin tant les delegacions autoritzades, amb indicació del seu cost i estat d'execució, com una previsió, degudament quantificada, de les que té previst autoritzar durant l'exercici següent. Aquesta memòria s'ha de sotmetre a l'informe preceptiu i vinculant de la conselleria competent en matèria d'hisenda, que ha de fer constar la incidència que té la posada en marxa de les actuacions susceptibles de delegació en l'estabilitat i la sostenibilitat del corresponent exercici.

3. El Consell de Govern podrà acordar, a proposta conjunta de les conselleries competents en matèria d'hisenda i d'educació, l'ampliació tant de la dotació econòmica com del període d'execució de les actuacions delegades.

4. Les persones titulars de les conselleries competents en matèria d'hisenda i d'educació han d'interpretar i adoptar les mesures necessàries i dictar-ne les instruccions de gestió adients encaminades a la consecució de l'eficàcia del procediment de delegació de competències que s'estableix en aquesta llei.

Disposició addicional dotzena

Unitat delegada de Formentera

1. Atenent les característiques específiques de l'illa de Formentera, en les condicions que s'estableixin en el marc de l'estructura de la Direcció Territorial d'Eivissa i Formentera, es pot crear una unitat delegada per a l'àmbit territorial de Formentera.

2. S'ha de garantir que la prestació dels serveis educatius no universitaris a l'illa de Formentera es faci en coordinació i col·laboració amb el Consell Insular de Formentera, amb la finalitat que es prestin a l'illa els serveis públics educatius de manera equitativa al conjunt del territori de la comunitat autònoma, garantint, en qualsevol cas, els suports i ajuts necessaris perquè l'alumnat estigui en igualtat d'oportunitats amb l'alumnat de la resta d'illes.

3. L'administració educativa, a través de la Unitat Delegada de Formentera, i el Consell Insular de Formentera han de constituir una comissió de formació professional per assegurar una oferta suficient de places i l'adaptació al teixit productiu de Formentera.

Disposició addicional tretzena

Conservació del patrimoni històric educatiu

1. L'administració educativa ha d'assegurar, en el marc de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, o norma que la substitueixi, la conservació i la difusió del patrimoni històric educatiu a través de l'Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears.

2. L'Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears ha de tenir autonomia de gestió i ha de comptar amb els recursos suficients per exercir, entre d'altres, les funcions següents:

a) Recollir, catalogar, restaurar i conservar els documents de qualsevol naturalesa relacionats amb l'educació i els materials educatius.

b) Fomentar el coneixement de la història de l'educació de les Illes Balears i fer-ne difusió.

c) Impulsar la recerca i les publicacions sobre la història de l'educació de les Illes Balears.

d) Posar a l'abast del personal investigador els materials que formen el fons documental de l'arxiu.

e) Col·laborar amb les institucions i els agents socials de les Illes Balears relacionats amb el món de l'educació, en especial amb la Universitat de les Illes Balears.

f) Projectar la història de l'educació de les Illes Balears cap a la resta de l'Estat i de la Unió Europea.

3. L'Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears podrà comptar de manera puntual o continuada amb personal col·laborador entre aquelles persones de reconegut prestigi del món educatiu que puguin aportar el seu coneixement per a l'assoliment dels objectius de l'entitat.

4. L'organització i el funcionament de l'Arxiu i Museu de l'Educació s'han d'establir reglamentàriament.

Disposició addicional catorzena

Despesa pública educativa

El Govern de les Illes Balears, per assolir els objectius d'aquesta llei i en la mesura que millori el sistema de finançament, ha d'incrementar progressivament els recursos destinats al sistema educatiu prenent com a referència els països més desenvolupats de la Unió Europea en l'àmbit educatiu, d'acord amb el que s'estableix en l'article 155.2 i en la disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en la redacció donada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, contribuint així a l'objectiu d'elevar gradualment la despesa pública educativa total, que s'ha de situar en el termini de vuit anys en, almenys, el 5% del producte interior brut.

Disposició addicional quinzena

Col·laboració amb altres serveis públics relacionats amb els serveis educatius

Els diferents departaments i conselleries del Govern de les Illes Balears han de col·laborar per al desplegament de serveis públics relacionats amb els serveis educatius, com són la prevenció i la protecció de la salut de la comunitat educativa, l'atenció sanitària escolar, el desplegament del pla autonòmic de conciliació laboral i familiar i la resposta assistencial a les necessitats específiques dels escolars vulnerables, entre d'altres.

Disposició addicional setzena

Reconeixement social dels equips directius

En el termini de dos anys i en el marc de la normativa bàsica, el Govern haurà d'elaborar, amb la participació de la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors regulada en aquesta llei, un pla per millorar el reconeixement social dels equips directius que inclogui les mesures necessàries per millorar els incentius dels professionals docents per formar part dels equips directius. Entre les mesures del pla s'haurà d'incloure la regulació dels complements retributius associats al desenvolupament de càrrecs directius.

Disposició addicional dissetena

Pla d'impuls dels col·legis integrats de primària i secundària

En el termini d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha d'impulsar un pla per a la implantació progressiva dels col·legis d'educació infantil i primària integrats amb els d'educació secundària obligatòria (CEIPIESO) prevists a l'article 107 d'aquesta llei arreu del territori.

Disposició transitòria primera

Estructura de les retribucions del personal funcionari docent

1. Mentre no es determinin les retribucions del personal funcionari docent, d'acord amb el que s'estableix en l'article 93 d'aquesta llei, es manté l'estructura retributiva que actualment s'aplica a aquest personal, que és la que s'indica en els apartats següents.

2. Les retribucions del personal funcionari docent no universitari de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears es classifiquen en bàsiques i complementàries.

3. Són retribucions bàsiques, d'acord amb el que estableix la normativa bàsica estatal:

a) El sou base.

b) Els triennis.

4. Són retribucions complementàries:

a) El complement de destinació, que retribueix la pertinença a un grup o subgrup de classificació i nivell o l'ocupació de llocs de feina de nivell superior.

b) El complement específic anual, que està format per tres components:

1r. El component general, que retribueix l'exercici de llocs de feina de la funció pública docent.

2r. El component singular, que retribueix l'exercici en els òrgans de govern unipersonal dels centres i d'altres llocs de caràcter singular.

3r. El component per formació permanent, o sexenni, que es percep per cada sis anys de servei com a funcionari en la funció pública docent, sempre que s'hagin acreditat durant aquest període, com a mínim, cent hores d'activitats de formació, distribuïdes en crèdits d'almenys vuit hores cadascun, homologades o reconegudes per la conselleria competent en matèria d'educació.

c) El complement específic de tutor, que retribueix l'exercici de la funció tutorial.

d) El complement específic d'assessor tècnic docent, que retribueix l'exercici de funcions, als centres directius de la conselleria competent en matèria d'educació, que impliquen desenvolupar tasques administratives i d'assessorament relacionades directament amb aspectes docents.

e) La bestreta a compte del primer cicle d'educació secundària obligatòria, que retribueix el personal docent del cos de mestres que exerceix la docència en el primer cicle de l'ESO.

f) Les gratificacions, que retribueixen els serveis extraordinaris prestats fora de l'horari o la jornada habitual de treball.

g) El complement de comunitat autònoma, que retribueix l'equiparació de les retribucions del personal docent amb la dels funcionaris de l'Administració General de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

5. Les pagues extraordinàries són dues a l'any i es meriten per l'import que s'estableixi reglamentàriament, d'acord amb les previsions establertes en la legislació bàsica estatal.

6. El personal funcionari docent té dret a percebre les indemnitzacions que s'estableixin reglamentàriament, entre les quals hi haurà, en tot cas, la indemnització per residència.

Disposició transitòria segona

Estructura de les retribucions del personal laboral docent

1. Mentre no es determinin les retribucions del personal laboral docent, d'acord amb el que s'estableix en l'article 93 d'aquesta llei, es manté l'estructura retributiva que actualment s'aplica a aquest personal, que és la següent:

a) Les retribucions bàsiques: sous i triennis.

b) El complement de professor de religió i complement de professor especialista, en el qual passen a integrar-se el complement anomenat a compte del complement específic, establert en el Decret 72/2000, de 14 d'abril, d'aplicació, per a l'any 2000, de l'Acord assolit a la Mesa General de Negociació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears relatiu al fons per a la millora dels serveis públics, i el complement anomenat Acord 28-07-2007, previst en l'Acord del Consell de Govern de 28 de juliol de 2006, pel qual s'aprova la proposta d'acord per a la millora de l'ensenyament públic, relatiu a les plantilles de personal dels centres docents públics, aprovada per la Mesa Sectorial d'Educació.

c) El complement per formació permanent o sexenni.

d) El complement de comunitat autònoma.

e) Les pagues extraordinàries, que són dues a l'any.

f) La indemnització per residència.

2. En tot cas, les quanties que en el còmput global han de percebre per aquests conceptes han de ser les mateixes que perceben els funcionaris del mateix nivell educatiu.

Disposició transitòria tercera

Delegacions d'Educació

Mentre no es regulin reglamentàriament les direccions territorials previstes en l'article 161 d'aquesta llei, les actuals delegacions d'Educació de Menorca i d'Eivissa i Formentera mantindran, respectivament, les funcions que actualment tenen assignades.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions legals del mateix rang o inferior que s'oposin al que s'estableix en aquesta llei.

Disposició final primera

Òrgans i entitats instrumentals

En un termini de quatre anys comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha de regular l'estructura, la composició, l'organització i el funcionament dels òrgans i de les entitats que actualment formen part de l'organització institucional del sistema educatiu per adequar-los a aquesta llei. Aquests òrgans i entitats són els que s'enumeren a continuació:

a) L'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears.

b) L'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar de les Illes Balears.

c) L'Institut per a l'Educació de la Primera Infància.

d) L'Institut de Qualificacions Professionals de les Illes Balears.

e) L'Institut d'Ensenyaments a Distància de les Illes Balears.

f) L'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius.

g) La Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears.

 

Disposició final segona

Institut d'Ensenyaments Artístics Superiors de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears, en un termini de tres anys comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de formular les propostes legislatives necessàries per a la creació de l'Institut d'Ensenyaments Artístics Superiors de les Illes Balears com l'instrument adequat per aconseguir la màxima eficiència en la gestió del conjunt de centres públics d'estudis artístics superiors dels quals és titular la comunitat autònoma i per afavorir la qualitat d'aquests centres.

Disposició final tercera

Desenvolupament de la carrera docent

Amb la finalitat d'impulsar el desenvolupament de la professió docent i millorar-ne el reconeixement, l'administració educativa ha de presentar, en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la proposta que reguli la carrera docent.

Disposició final quarta

Regulació d'altres professionals educatius

El Govern de les Illes Balears ha de determinar el que s'estableix en l'article 61.4 d'aquesta llei en un termini de sis anys comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició final cinquena

Reglament d'organització de centres

En un termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha d'adaptar el Reglament d'organització dels centres a les disposicions d'aquesta llei.

Disposició final sisena

Autonomia de gestió econòmica dels centres

En un termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'ha de regular el règim jurídic de l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics no universitaris que es preveu en l'article 169.5 d'aquesta llei.

Disposició final setena

Modificació del text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre

El text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, es modifica en els termes següents:

U. L'article 3 bis queda redactat de la manera següent:

“Article 3 bis

1. Les reunions de tots els òrgans dels consells escolars regulats en aquesta llei es faran en un horari que possibiliti la participació de tots els seus membres.

2. Els representants del Consell Escolar de les Illes Balears tenen dret a participar telemàticament i amb plens efectes en les reunions dels seus òrgans.

3. Els representants dels alumnes als consells escolars regulats en aquesta llei han de rebre dels seus centres i del seu professorat el suport adequat per fer possible la seva participació i, a aquest efecte, han d'adoptar mesures com adaptar-los la càrrega lectiva i els calendaris de lliurament de treballs o de realització d'exàmens o proves. La dedicació a tasques de representació ha de valorar-se a efectes acadèmics d'acord amb la normativa d'aplicació.”

Dos. La lletra c) de l'article 9.1 queda redactada de la manera següent:

“c) Quatre persones en representació de l'alumnat de l'ensenyament no universitari, proposades per les confederacions o federacions d'associacions d'alumnat o, en el seu defecte, associacions d'alumnat, d'acord amb la seva representativitat. Tres d'aquestes ho han de ser en representació de l'alumnat de centres públics i una, en representació de l'alumnat de centres concertats.”

Tres. L'apartat 6 de l'article 9 queda redactat de la manera següent:

“6. El president del Consell Escolar de les Illes Balears ha de rebre les dietes o les retribucions adequades a l'eficaç compliment de les seves funcions, que han de permetre la dedicació plena a les mateixes.”

Quatre. L'article 16.3 queda redactat de la manera següent:

“3. El president i el vicepresident dels consells escolars insulars han de ser nomenats pel Consell de Govern, a proposta del consell insular respectiu. El mateix consell escolar insular ha de triar les persones proposades per majoria de dos terços en primera votació o per majoria simple en segona votació.”

Disposició final vuitena

Actualització de la regulació de les escoles de música i dansa reconegudes

El Govern de les Illes Balears, en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'actualitzar la regulació dels ensenyaments impartits per les escoles de música i dansa reconegudes, continguda al Decret 37/1999, de 9 d'abril, pel qual es regulen les escoles de música i dansa de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició final novena

Conselleria competent en matèria d'educació

Als efectes d'aquesta llei, s'entén per administració educativa l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en l'exercici de les competències educatives que li són pròpies i actua per mitjà de la conselleria competent en matèria d'educació. Així mateix, s'entén per conselleria la conselleria competent en matèria d'educació.

Disposició final desena

Desplegament normatiu

S'habilita el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta llei.

Disposició final onzena

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 8 de març de 2022

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias