BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Antecedents

Primer.- La Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials, en el seu article 20, defineix com a prestacions del sistema públic de serveis socials les actuacions, les intervencions tècniques, els programes, els projectes, els mitjans i les ajudes econòmiques i tecnològiques que s'ofereixen a persones i que es destinen a complir les finalitats del sistema de serveis socials. I estableix que aquestes prestacions del sistema públic de serveis socials poden ser tècniques, econòmiques o tecnològiques.

Segons l'article 24 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials, la cartera de serveis socials és l'instrument que determina el conjunt de prestacions del sistema públic de serveis socials, incloent totes les prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques i que cada administració competent ha de redactar la seva cartera de serveis socials en el marc de la distribució de competències vigent

Dacord amb la definició que fa la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s'estableixen principis general per a les carteres insulars i locals (BOIB núm. 146, de 19 de novembre de 2016) al seu Preàmbul la cartera de serveis socials és el recull sistematitzat i operatiu de prestacions que el sistema ofereix a la ciutadania segons les diferents situacions de necessitat social.

D'acord amb l'esmentat article 24, la cartera de serveis socials ha de definir cada tipus de prestació, la població a la qual va adreçada, l'establiment o l'equip professional que l'ha de gestionar, els perfils i les ràtios del personal professional i els estàndards de qualitat.

Aquest mateix article diferencia entre prestacions garantides, que són exigibles com a dret subjectiu per la ciutadania, i les prestacions no garantides, que només ho són d'acord amb la disponibilitat pressupostària.

Així mateix, la cartera de serveis socials diferencia entre les prestacions en el pagament de les quals han de participar les persones usuàries i les prestacions que són gratuïtes, d'acord amb el que disposa l'article 74.1 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials.

Segon.- La Cartera bàsica de serveis socials que aprova el Govern de les Illes Balears ha de ser complementada per les carteres de serveis socials que estableixin els Consells insulars, de manera que cada Consell Insular, en el marc de les seves competències, ha de definir les prestacions pròpies, sempre des dels principis de coordinació general i de complementació. Actualment, la cartera de serveis del Govern de les Illes Balears és l'aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre (BOIB núm. 146, de 19 de novembre de 2016) amb una vigència 2017-2020.

L'article 70 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, atorga al Consell de Mallorca competències pròpies en matèria de serveis socials i assistència social; el desenvolupament comunitari i la integració; la política de protecció i atenció a persones dependents; els complements de Seguretat Social no contributiva; el voluntariat social; i les polítiques d'atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social. Així mateix, el Consell Insular de Mallorca té competències en tutela, acolliment i adopció de menors.

És l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, com a organisme autònom local creat pel Consell de Mallorca i adscrit al Departament de Benestar i Drets Socials del Consell de Mallorca, qui exerceix les competències atribuïdes per qualsevol títol al Consell de Mallorca en matèria de serveis socials i menors.

Tercer.- L' Institut Mallorquí d'Afers Socials va elaborar la Cartera Insular de Serveis Socials i dels Serveis a Menors i Família de Mallorca (en endavant, Cartera de Mallorca) i el Ple del Consell de Mallorca, en sessió del dia 13 de juliol de 2017, va aprovar-la definitivament. Es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears amb data 18 de juliol de 2017 (BOIB núm. 87). En data 30 desembre de 2017 es va publicar la correcció d'errades materials, al BOIB núm. 161.

L'aprovació de la primera Cartera de Mallorca va permetre assolir una fita molt important i un salt qualitatiu en la normativa dels serveis socials i de la infància i la família de la nostra illa, definint el marc necessari per l'acreditació de les entitats i l'accés a la concertació social.

A l'any 2018, entre el 24 de maig i el 14 de juny, es va realitzar una Consulta Pública per tal de valorar la conveniència de modificar la vigent Cartera de Mallorca, realitzant propostes únicament les entitats FEIAB i ESPIRAL. No es va arribar a tramitar cap modificació.  

El 17 de juliol de 2021 finalitza la vigència d'aquesta Cartera insular. Per part de les diferents àrees de l'IMAS s'està realitzant una anàlisi exhaustiva de tots i cadascun dels serveis inclosos a fi d'adaptar-los a les necessitats actuals, valorant:

• la possibilitat d'incloure prestacions que no es varen tenir en compte a l'hora de redactar l'aprovada
• l'adaptació de les prestacions a la realitat social i econòmica present
• les aportacions realitzades dins l`àmbit dels menors i la família per part de les entitats que participaren a la consulta pública

Atès el temps transcorregut desde la realització de la Consulta Pública per a la modificació de la Cartera de Mallorca i les modificacions sofertes per la societat com a conseqüència, entre d'altres, de la situació de pandèmia a causa de la COVID-19, es considera oportú, per tal d'afavorir al màxim la participació en la seva elaboració de tots els sectors afectats per la seva tramitació, la realització d'una nova Consulta Pública.

L'aprovació de la Cartera insular de Mallorca pels propers 4 anys permetrà seguir complint amb els seus objectius: protegir els drets dels usuaris i que siguin accessibles a tots els beneficiaris. Aquest desplegament normatiu facilitarà la construcció d'un sistema de serveis socials modern, eficaç, racional i basat en criteris d'anàlisi de necessitats de la població així com avançar en el reconeixement dels drets de la ciutadania i la cobertura de les seves necessitats socials

Fonaments jurídics

Primer. L'article 133.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (en endavant LPACAP), preveu que, amb l'objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes que tenguin impacte significatiu en l'activitat econòmica o imposin obligacions rellevants per als seus destinataris, amb caràcter previ a l'elaboració del projecte de norma, totes les administracions públiques han de realitzar una consulta pública, a través del seu portal web.

La consulta pública te caràcter previ a la redacció del text normatiu i té per objecte conèixer l'opinió de la ciutadania perquè puguin exposar les seves propostes i aportar suggeriments en relació a :

1. Els problemes que es pretenen solucionar amb l' iniciativa
2. La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
3. Els objectius de la norma.
4. Les possibles solucions alternatives regulatòries i no regulatòries.

Segòn. La competència per a l'aprovació de la convocatòria de la consulta pública correspon al President de l'IMAS de conformitat amb l'article 7.3 dels Estatuts de l'IMAS.

Per tant,

RESOLC:

1. Sotmetre a consulta pública prèvia la nova cartera de serveis socials i dels serveis a menor i família de Mallorca atès que la vigència de l'aprovada en data 13 de juliol de 2017 (publicada al BOIB núm. 97, de 18 de juliol de 2017 i correcció d'errades materials publicada al BOIB núm. 161, de 30 de desembre de 2017) finalitza el 17 de juliol de 2021, per un termini de 15 dies hàbils, comptadors des de la publicació d'aquesta resolució al BOIB, d'acord amb la informació que s'adjunta com a annex.

2. Publicar al tauler d'edictes de l'IMAS (https://imas.sedipualba.es/tablondeanuncios/a) i l'apartat d'elaboració de normativa de la seu electrònica del Consell de Mallorca tota la informació relativa a la tramitació d'aquest projecte normatiu, https://seu.conselldemallorca.net/web/seu (https://seu.conselldemallorca.net/fitxa?key=27159), des de la qual es podran fer les aportacions per part de les persones interessades.

Palma, en el dia de la signatura electrònica (14 de maig de 2021)

El president

Javier de Juan Martín