Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 18 de març de 2026, i d'acord amb l'article 9.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, i el punt 8. d) de l'article 2 del Decret 10/2025, de 14 de juliol, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 13/2025, de 31 de juliol, pel qual es corregeixen els errors detectats en el Decret 10/2025,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental del projecte reformat d'ampliació de l'EDAR d'Inca en els termes següents:

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en l'ampliació de l'EDAR d'Inca existent. Aquest projecte ha de ser tramitat com una avaluació d'impacte ambiental ordinària per estar inclòs en el punt 2 del grup 8 (Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents) de l'annex I (Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària) del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

2. Descripció del projecte

El promotor i òrgan substantiu del projecte, ABAQUA, és l'encarregat de gestionar el sistema de sanejament i depuració d'Inca, de conformitat amb el conveni de col·laboració original formalitzat l'11 de juny de 1992 i actualitzat recentment.

L'EDAR d'Inca es troba localitzada actualment a la parcel·la 496 del polígon 12 del TM d'Inca. El projecte consisteix en l'ampliació, afegint a la parcel·la actual dues parcel·les del mateix polígon, les parcel·les adjacents 385 i 386.

Figura 1. Ubicació de l'EDAR, en vermell, respecte del nucli d'Inca, del qual rep les aigües residuals per depurar. Font: elaboració pròpia a partir de l'ortofoto més recent.

Figura 2. L'EDAR actual es troba a la parcel·la 496 del polígon 12 del T.M. d'Inca. L'ampliació de l'EDAR incorporarà les parcel·les adjacents número 385 i 386, cedides per l'Ajuntament. Font: cadastre.

L'actuació consisteix, a grans trets, a mantenir l'actual sistema de tractament, un reactor biològic de fangs actius, ampliant la capacitat hidràulica i de càrrega. També s'afegeixen els nous processos següents: desarenador, desodoració de pretractament i deshidratació i nou sistema de recepció de fosses sèptiques.

No es reutilitza cap dels elements actuals de l'EDAR a excepció de l'edifici de control i explotació, que es remodela.

El volum total del tractament biològic serà de 10.280 m³ i el disseny es farà amb dues línies paral·leles per permetre més flexibilitat. Els reactors tindran tres zones, anaeròbia, anòxica i òxica, per a eliminar tant matèria orgànica com nitrogen i fòsfor. La decantació secundària també es fa en dues línies.

Les principals actuacions consisteixen a eliminar els elements actuals (no es reutilitzen) a excepció de l'edifici principal, que es reconverteix, i la construcció de tots els elements d'obra civil i equips que possibilitin el nou disseny de dues línies.

Figura 3. Disposició dels elements de la nova EDAR reformada i ampliada. Font: Projecte reformat d'ampliació.

La disposició en dues línies permet l'execució per fases de les actuacions.

Amb aquesta ampliació/remodelació, el nombre de línies de tractament i les capacitats hidràuliques seran:

- Línia d'aigua

• Pou de gruixos i bombament d'aigua bruta amb una capacitat hidràulica de fins a 3,00 vegades el cabal mitjà de disseny.
• Desbastament en tres línies, dues automàtiques i una manual, amb una capacitat hidràulica de fins a 3,00 vegades el cabal mitjà de disseny.
• Desarenament en dues línies amb una capacitat hidràulica de fins a 3,00 vegades el cabal mitjà de disseny.
• Tractament biològic en dues línies per a tractar un cabal de fins a 2,40 vegades el cabal mitjà.
• La decantació secundària comptarà amb dues línies amb la mateixa capacitat hidràulica que el tractament biològic.
• L'efluent de sortida dels decantadors secundaris es condueix a una cambra de cloració.
• Recirculació de fangs i fangs en excés en dues línies separades hidràulicament.

- Línia de fangs:

• Digestor aerobi en una línia.
• Espessiment: en dues línies per a tractar la producció d'any horitzó.
• Deshidratació: en dues línies per a tractar la producció d'any horitzó.
• Emmagatzematge de fangs: Dues tremuges amb capacitat per a quatre dies de deshidratació d'any horitzó.

- Bypass

Es proposa un sistema de bypass del tractament biològic a torrent si el cabal a tractar supera el de disseny, és a dir, 2,40 vegades el cabal punta, incorporant un cabalímetre per mesurar possibles abocaments d'aigua sense tractar per aquesta via.

L'aigua del bypass passa per un pretractament consistent en canals de desbastament (dos amb reixes automàtiques i un amb reixes manuals) i un canal desarenador de dues línies. La cambra de sortida del desarenador consisteix en una arqueta amb tres compartiments: un primer compartiment que recull l'aigua de les dues línies del desarenador, un segon compartiment que envia l'aigua a tractament biològic i un tercer compartiment que és el que va a bypass.

Dins de la instrumentació en relació amb el bypass s'ha projectat:

• Mesurador cabal abocador bypass
• Mesurador cabal abocador bypass desarenat

- Col·lectors exteriors

La renovació de l'EDAR també inclou la renovació completa del col·lector DN400 que transcorre per la Ma-3440 i de l'emissari general a l'EDAR, així com la incorporació de sistemes de retenció de sòlids i quantificació dels cabals alleujats.

A la descripció (pàgina 29 de la memòria del projecte) s'indica: «Per a l'execució del tram sota els col·lectors actuals de pluvials i residuals de Ø1000 mm cadascun, es procedirà al clavat d'una beina d'acer o de formigó armat de Ø1400mm, pel qual discorrerà la nova conducció d'arribada a la EDAR de PEAD Ø1000mm PN6».

- Punt d'abocament

El punt d'abocament al torrent d'Inca es manté.

- Termini d'execució

D'acord amb l'apartat 10 del projecte, les obres es duran a terme en dues etapes, una primera etapa, de 2 mesos, de modificació de l'escomesa elèctrica. L'etapa 2 és l'execució de l'obra de l'EDAR i té un termini d'execució de 24 mesos.

- Consum energètic

El consum energètic calculat per la instal·lació és de 1.822.123 kWh-any, el que suposa un increment del 95% respecte de l'EDAR actual.

3. Resum de l'estudi d'impacte ambiental (EIA)

Alternatives

A l'estudi d'alternatives de l'EIA es plantegen dos tipus d'alternatives:

-  Alternatives d'ubicació

• Alternativa 0 (no actuació). Consisteix a mantenir la EDAR actual sense canvis. Va ser descartada per ser insuficient per a tractar l'increment de cabals i càrregues contaminants, la qual cosa provocaria abocaments sense la qualitat exigida i la no consecució del bon estat de les masses d'aigua.
• Alternativa 1. Implantació d'una nova EDAR a una parcel·la diferent de les previstes. L'estudi l'ha descartat a causa dels seus elevats costos, la necessitat d'expropiar sòls d'alt valor ambiental, majors afeccions paisatgístiques i dificultats tècniques (necessitat de col·lectors més llargs i major consum energètic).
• Alternativa 2. Reforma de l'actual EDAR. Planteja la remodelació i ampliació de les instal·lacions existents aprofitant la parcel·la actual i dues parcel·les annexes (385 i 386).

- Alternatives de tractament

• Alternativa 1. Procés A2/O. Tres cambres de reacció per eliminació de matèria orgànica i nutrients: anaeròbia-anòxica-òxica.
• Alternativa 2. Bardenpho de 5 etapes. Variació de l'A2/O amb etapes addicionals per millorar l'eliminació de fòsfor.
• Alternativa 3. Procés UCT, semblant a l'A2/O però amb recirculacions per reduir el risc que passin nitrats a la zona anaeròbia.
• Alternativa 4. Canal d'oxidació de tipus carrusel. Alterna zones aeròbies i anòxiques mitjançant control d'oxigen.

En relació amb la ubicació, l'alternativa seleccionada és la 2, reforma de l'EDAR actual. Segons l'Estudi d'impacte ambiental suposa una major racionalitat tècnica, menors costos i una ubicació ja consolidada en el planejament urbanístic.

En relació amb les alternatives de tractament, s'ha seleccionat la 1, un procés A2/O, per la seva simplicitat juntament amb els bons resultats i per tenir un menor consum energètic. La disposició d'aquest sistema de tractament també permetrà eliminar nutrients (fòsfor i nitrogen).

Identificació d'impactes

L'apartat 4 de l'Estudi d'impacte ambiental (EIA) és el relatiu a la identificació i valoració dels impactes sobre el medi. L'EIA ha considerat impactes durant la fase de construcció i desmantellament i durant la fase de funcionament sobre el medi ambient atmosfèric, el medi edàfic, les aigües, la vegetació, la fauna, el paisatge i el medi socioeconòmic-cultural.

Taula 1. Impactes considerats a l'EIA.

Per cada afecció al medi ambient s'ha incorporat una fitxa a la qual es valoren els diferents elements (signe, intensitat, àmbit, persistència, reversibilitat) i s'aplica una fórmula pel càlcul final.

Mesures ambientals, preventives, correctores i compensatòries

A continuació es mostren les taules resum de les mesures proposades incorporades a l'EIA:

FASE D'EXECUCIÓ

FACTOR IMPACTAT	DEFINICIÓ DE LA MESURA CORRECTORA	OBJECTIU	EFICÀCIA ESPERADA	IMPACTE RESIDUAL
MEDI FÍSIC
ATMOSFERA	Homologació i perfecta posada a punt de maquinària; conducció respectuosa d'aquesta	Protecció contra l'emissió de gasos; Protecció contra el renou	Alta	Baix
	Treballar en període diürn	Protecció contra el renou	Alta	Nul
	Reg en zones de trànsit i operacions en períodes secs	Protecció contra l'emissió de pols	Mitjana	Mitjà
	Cobrir els camions de transport		Alta	Baix
	Neteja periòdica de la maquinària		Alta	Mitjà
	Mecanismes aspiradors		Alta	Nul
	Humectació d'aplecs de terra en funció de les condicions ambientals		Mitjana	Mitjà
SÒL	Delimitació de zones d'obra	Reducció d'afectacions sobre el sòl	Alta	Nul
	Separar, recuperar i conservar la capa edàfica		Alta	Baix
	Definició de llocs d'aplec, instal·lacions auxiliars i parc de maquinària	Reducció d'afectacions sobre el sòl; evitar contaminacions	Alta	Nul
	Gestió òptima de residus	Evitar contaminacions	Alta	Baix
	Limitació de pendents en desmunts	Control de l'erosió	Mitjana	Mitjà
	Revegetació de desmunts		Alta	Baix
	Evitar l'activitat constructiva en períodes d'elevada pluviositat		Mitjana	Mitjà
	Utilització de tècniques de bioenginyeria		Alta	Baix
AIGÜES	Utilitzar vials existents	Manteniment del drenatge natural	Mitjana	Mitjà
	Delimitació de zones d'operació de formigoneres	Control de la contaminació	Alta	Baix
MEDI BIOLÒGIC
FAUNA	Evitar sorolls intensos i vibracions en època de cria	Evitar el desplaçament de fauna	Mitjana	Mitjà
	Recuperació de coberta vegetal	Facilitar la recolonització	Alta	Baix
VEGETACIÓ	Eliminar de manera correcta la vegetació estrictament necessària	Afavorir la revegetació	Alta	Baix
	Prompta recuperació de la coberta vegetal		Alta	Nul
	Delimitació del trànsit de maquinària		Mitjana	Mitjà
	Hidrosembra en talussos		Alta	Baix
	Mantenir la coberta vegetal ripària (de ribera)	Protecció dels elements del patrimoni	Alta	Nul
HÀBITAT	Delimitar la zona d'obres	Control d'afecció fora del perímetre de l'obra	Alta	Baix
MEDI CULTURAL
PATRIMONI CULTURAL	Prospecció arqueològica	Conservació del patrimoni	Alta	Baix
	Mantenir la coberta vegetal riparia (de ribera)		Alta	Baix
	Seguiment durant les obres per un especialista		Alta	Baix
PAISATGE	Situació de les instal·lacions provisionals en zones poc visibles i amb colors discrets	Integració visual	Mitjana	Mitjà
	Acabats de les instal·lacions amb colors i textures concordants amb l'entorn		Mitjana	Mitjà
	Revegetació de terrenys		Alta	Baix

Taula 2. Mesures ambientals proposades a l'EIA en fase d'execució per reduir els impactes sobre l'atmosfera, el sòl, les aigües, la fauna, la vegetació, els hàbitats, el patrimoni cultural i el paisatge.

FASE DE FUNCIONAMENT

FACTOR IMPACTAT	DEFINICIÓ DE LA MESURA CORRECTORA	OBJECTIU	EFICÀCIA ESPERADA	IMPACTE RESIDUAL
MEDI FÍSIC
ATMOSFERA	Insonorització dels equips i instal·lacions	Protecció contra el renou	Alta	Baix
	Manteniment correcte de les instal·lacions		Alta	Baix
	Tancar i desodoritzar les zones de generació potencial d'olors i recollir els gasos generats	Protecció contra les males olors	Alta	Baix
	Instal·lació d'extractors de renovació d'aire en sobreeixidors i arquetes de regulació		Alta	Baix
SÒL	Gestió correcta dels residus	Evitar contaminacions	Alta	Baix
AIGUA	Control periòdic permanent de la qualitat de l'efluent	Manteniment de la qualitat	Alta	Baix
	Control periòdic permanent de la qualitat del medi receptor		Alta	Baix
MEDI CULTURAL
PAISATGE	Restauració ambiental / Revegetació de la superfície afectada	Restauració ambiental	Alta	Baix

Taula 3. Mesures proposades en fase de funcionament per reduir els impactes sobre l'atmosfera, el sòl, l'aigua i el paisatge.

Estudi incidència paisatgística.

S'ha presentat un estudi específic d'incidència paisatgística a l'apartat 8 de l'EIA. La zona on es desenvolupa l'actuació es considera al Pla territorial de Mallorca zona de valoració paisatgística moderada i no requereix unes característiques especials d'integració. Les parcel·les adjacents a les de l'actuació són:

• Parcel·la 388 del polígon 12. Centre de pretractament i transferència de residus de construcció i demolició.
• Parcel·les 196, 173 i 480 del polígon 12. Centre d'aprofitament integral de les aigües regenerades d'Inca.

Segons l'estudi «La presència d'elements antròpics i usos agrícoles del sòl, doten la zona d'estudi d'un paisatge clarament definit. La qualitat biòtica es pot qualificar com molt baixa a causa de la notòria uniformitat d'hàbitats agrícoles formats per camps de cultiu principalment de secà, en ús o abandó. L'entorn està molt artificialitzat perquè és periurbà, existeixen vials pròxims, molts camins d'accés a finques i terrenys amb usos antròpics».

Figura 4. Ubicació de l'EDAR d'Inca i paisatge de l'entorn. La parcel·la de l'actual EDAR juntament amb les parcel·les d'ampliació es marquen en color vermell.

Es valora que l'afecció sobre el paisatge és negativa moderada tant en fase de construcció i desmantellament com en fase de funcionament i es proposen una sèrie de mesures per reduir l'impacte, com ara:

- Fase de construcció:

• Situació de les instal·lacions provisionals en zones poc visibles i amb colors discrets.
• Acabats de les instal·lacions amb colors i textures concordants amb l'entorn.
• Revegetació de terrenys.

- Fase de funcionament:

• Restauració Ambiental / Revegetació de la superfície afectada

Globalment, l'impacte paisatgístic es considera compatible.

Estudi energètic i vulnerabilitat davant canvi climàtic.

D'acord amb l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, s'ha presentat l'estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, així com la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, a l'apartat 9 de l'EIA.

Respecte de la disminució del consum energètic, s'han implementat les següents mesures en el disseny de l'EDAR:

• Millorar el sistema d'aireació i en el seu control. Programari de control específic i sondes de nitrats, redox i oxigen.
• Millora de la densitat i nombre de difusors, augmentant l'eficiència en la transferència d'oxigen. Sistema automàtic de neteja mitjançant injecció d'àcid fòrmic.
• Rendiment dels motors. Bombes i equips d'alta eficiència, motors IE3 o superior.
• Flexibilitat de les línies de tractament.
• Optimització del nombre i distribució dels equips elèctrics per millorar el rendiment.
• Sistema solar per escalfar l'aigua de serveis.
• Instal·lació de punt de recàrrega de vehicles elèctrics.
• Millora del rendiment de la desodorització. Entrada en servei del sistema segons nivells d'SH₂ mesurats en continu.
• Enllumenat LED de baix consum.
• Aïllament tèrmic de les instal·lacions per disminuir els possibles consums de climatització.

En relació amb l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, l'estudi indica que, conforme a l'acord marc de subministrament d'energia elèctrica a les instal·lacions de la CAIB (https://www.caib.es/sites/centraldecontractacio/ca/am_energia_electrica_cc_32020_am/ ), segons s'especifica  en la clàusula 30.4 del PCAP, el 100% de l'energia subministrada prové d'energies renovables pel que no s'emeten de gasos d'efecte d'hivernacle.

En relaci´o amb la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, s'indica a l'estudi que el principal impacte que pot afectar les instal·lacions objecte d'aquest projecte és el derivat de l'increment de la freqüència i intensitat de les tempestes i els riscos d'inundabilitat.

En aquest sentit, s'adopten mesures correctores adoptades com ara l'elevació de l'explanada de la nova EDAR un mínim de 30 centímetres, la implantació d'una franja sense instal·lacions de 5 metres annexa a la zona de servitud del torrent i la protecció perimetral amb dues tipologies de murs.

Pla de vigilància ambiental.

El PVA es troba detallat a l'apartat 7 de l'EIA, amb el títol «Seguimiento ambiental». El pla inclou una sèrie de consideracions genèriques, així com una proposta d'indicadors per les fases d'execució i de funcionament.

El pressupost que s'inclou dins d'aquest apartat no menciona explícitament l'auditoria ambiental. Sí que s'indica: «En els projectes avaluats es contempla la contractació de Seguiment i vigilància ambiental de les obres per tècnic competent en la matèria, amb formació i experiència acreditada mitjançant document oficial fefaent, sobre la base del document ambiental del projecte i les condicions de l'òrgan ambiental».

4. Tràmit d'informació pública i consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el projecte i l'Estudi d'impacte ambiental es va exposar a la pàgina web d'ABAQUA per un període de trenta dies. La publicació al BOIB es va realitzar el dia 19 de desembre de 2024 (Secció V. Anuncis, del BOIB número 166). El termini d'exposició va finalitzar el dia 6 de febrer de 2025 i no es va rebre cap al·legació.

En relació amb les consultes, d'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es va consultar a les següents administracions previsiblement afectades:

- Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

• AENA
• AESA

- Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl
• Servei de Protecció d'Espècies

- Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua

Direcció General de Recursos Hídrics

• Departament de Coordinació i Gestió de l'Aigua

- Conselleria d'Empresa, Autònoms i Energia

Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic

• Departament d'Energia i Canvi climàtic
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera
• Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica
• Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica

- Conselleria de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local

Direcció General d'Emergències i Interior

- Conselleria de Salut

Direcció General de Salut Pública i Participació

• Servei de Salut

- Consell de Mallorca

• Direcció Insular de Territori i Paisatge
• Direcció Insular de Mobilitat
• Direcció Insular de Medi Ambient
• Direcció Insular de Patrimoni

- Ajuntament d'Inca

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

• Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de data 21 de gener de 2025, que conclou:

Per tot això, inform favorablement sobre el projecte de reforma d'ampliació de l'EDAR d'Inca (T.M. Inca).

• Informe del Servei de Salut Ambiental, de 21 de gener de 2025, que conclou:

S'informa favorablement condicionat a:

1. Compliment de les condicions d'execució i funcionament de la documentació de referència.

2. L'aigua utilitzada per regs de sembra i per evitar l'emissió de partícules a l'atmosfera haurà de ser aigua regenerada per tal de no malbaratar un recurs escàs com és l'aigua potable.

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 22 de gener de 2025, que conclou:

Per tot això un cop avaluada la informació en relació als vectors de canvi climàtic i atmosfera dins la tramitació ambiental emet les següents conclusions:

1. S'ha de sol·licitar la modificació de la resolució de condicionants com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (exp. APCA-0137) mitjançant el tràmit telemàtic corresponent: https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites/tramite/2695861.

2. Es considera que s'hauria d'estudiar el major potencial d'instal·lació d'energies renovables a la instal·lació per donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica o justificar la impossibilitat de la instal·lació.

A més a més, cal remarcar que malgrat que es tengui contractada energia elèctrica que provingui d'energies renovables, les emissions de gasos d'efecte hivernacle no són nul·les i que s'han de quantificar a l'annex corresponent a l'Estudi de l'impacte sobre el consum energètic, la punta de demanda, les emissions de gasos hivernacle.

Per emprar el valor de 0,000 kg CO₂eq / kWh, s'ha de justificar que la instal·lació associada a la CUPS del certificat està situada a les Illes Balears. Per la resta de casos, el factor d'emissió a aplicar al consum elèctric és el factor d'emissió del mix elèctric balear [...].

3. Per altra banda es recomana:

Ús de materials de construcció i rehabilitació atenent l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni. A tal efecte es pot consultar el Catàleg de materials sostenibles de les Illes Balears que es pot consultar en el següent enllaç: https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/151761/Memoria_EPS_U1002.pdf?Sequence=1

Mobilitat sostenible: ús de vehicles lliure d'emissions i instal·lació de punt de càrrega (Art. 60 de la Llei 10/2019).

Com a mesures per reduir els efectes del canvi climàtic es recomana incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.

• Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 31 de gener de 2025, que conclou:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

• Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

•  

• Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior, de data 13 de febrer de 2025, que conclou:

Una vegada examinada la documentació del Projecte d'ampliació de l'EDAR d'Inca, s'informa favorablement l'expedient atès que és una instal·lació existent i que no augmenta cap risc dels considerats a la planificació especial de protecció Civil.

5. Elements significatius de l'entorn del projecte

El projecte s'executa a la parcel·la actual de l'EDAR d'Inca, parcel·la 496 del polígon 12, juntament amb les parcel·les adjacents del mateix polígon, la 385 i la 386.

D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, els terrenys on se situen les actuacions estan classificats com a sòl rústic general.

Tota la zona està classificada com baix risc d'incendi o sense risc.

Les obres afecten parcialment el domini públic hidràulic. El torrent d'Inca limita amb la parcel·la i és a on es troba situat el punt d'abocament.

Així mateix, està afectada per APR d'inundació i és zona potencialment inundable (ZPI).

La zona no es troba afectada per APR d'esllavissament, APR d'erosió ni és zona de flux preferent.

La zona es troba sobre la massa d'aigua subterrània d'Inca (1811M3), que es troba en estat quantitatiu bo i estat qualitatiu dolent per la presència de nitrats. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, la zona de l'EDAR està classificada amb una vulnerabilitat moderada (6 i 7 sobre 10). El projecte no està afectat per perímetres de pous de proveïment urbà.

La zona està classificada com a vulnerable a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 18/2023, de 27 de març, pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s'aprova el Programa de seguiment i control del domini públic hidràulic.

La zona no està classificada com a ZEC ni ZEPA i no afecta a cap hàbitat d'interès comunitari. No està situada en un àrea de Protecció d'Avifauna.

D'acord amb el visor del Consell de Mallorca, aquesta zona no està classifica com Bé d'Interès Cultural (BIC) i no hi ha Béns Catalogats (BC) pròxims als llocs d'actuació. Tampoc hi ha béns afectats del catàleg municipal d'Inca.

L'abocament de l'efluent depurat no es duu a terme a una zona sensible, d'acord amb el Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears.

6. Consideracions tècniques

1. Segons s'indica a la documentació presentada, tot i que tant la parcel·la actual com les parcel·les d'ampliació tenen la qualificació de sòl rústic general l'Ajuntament d'Inca està tramitant l'adaptació del PGOU d'Inca i les parcel·les a on es projecta l'ampliació de l'EDAR es reclassificaran com a sistema general en sòl rústic destinat a equipament per a tractament d'aigües  residuals, que en qualsevol cas haurà de ser objecte d'avaluació ambiental estratègica, si s'escau.

Figura 5. Segons el PTI Mallorca, les parcel·les a les quals s'ubica l'EDAR són Sòl rústic general

2. En general, tot l'entorn de l'EDAR és una zona agrícola tradicional i desenvolupada, amb classificació de SRG. A la figura següent es mostren totes les parcel·les dels voltants de l'EDAR (en vermell) amb cultius declarats l'any 2024. També es pot observar la bassa de reg de la comunitat de regants de l'EDAR d'Inca.

Figura 6. En groc es marquen les parcel·les agrícoles en ús, amb cultiu declarat l'any 2024 segons dades del Ministeri d'Agricultura

3. Ni la zona en què s'ubica l'EDAR ni l'entorn presenten afecció a un lloc de Xarxa Natura 2000. No hi ha LIC/ZEC ni ZEPA delimitades. Tampoc es troben a cap de les zones de les definides a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les illes Balears.

4. A l'àmbit de l'actuació no hi ha hàbitats d'interès comunitari.

En color verd es troben els hàbitats majoritaris segons la capa GIS m´és recent, de 2022. Es pot apreciar que l'EDAR queda fora d'aquestes zones. L'hàbitat d'interès comunitari més proper queda a més d'1 quilòmetre.

5. La major part de la zona d'actuació es troba a una zona classificada sense risc d'incendi, i una àrea petita classificada com a risc baix.

6. En relació amb les APR, el projecte no està afectat per riscos d'erosió, d'esllavissament o de despreniment.

7.  D'acord amb el visor del Consell de Mallorca, no hi ha elements d'interès cultural catalogats a l'àmbit afectat.

8. D'acord amb la capa dels catàlegs municipals del MUIB, no hi ha béns del catàleg municipal d'Inca.

9. El projecte d'ampliació de l'EDAR d'Inca suposa una millora en la protecció de l'estat de les masses d'aigua respecte de la situació actual. Tant els excessius cabals depurats actualment per l'EDAR d'Inca, com incompliments puntuals dels resultats analítics de l'efluent, posen de manifest la necessitat d'ampliar i millorar la planta de tractament.

10. Segons l'Informe Sanejament i Depuració 2024, elaborat per ABAQUA i que es pot consultar a la seva pàgina web, l'EDAR d'Inca té, actualment, una població de disseny de 25.725 habitants-equivalents. El cabal de disseny és d'1.609.640 m³/any, mentre que el cabal depurat a 2024 va ser de 2.419.180 m³, és a dir, un 50% més del cabal de disseny. Aquestes dades mostren clarament que, en l'actualitat, l'EDAR està infradimensionada. Cal dir que està infradimensionada els 12 mesos de l'any.

11. Amb freqüència, la qualitat de l'efluent de sortida actual no dona compliment a l'establert al Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes, especialment en relació amb els sòlids en suspensió, que superen els 35 mg/L en la major part de les analítiques de l'any 2024. També es produeixen incompliments puntuals del valor límit de 25 mg/L de DBO₅, mentre que els valors de DQO es mantenen per sota dels 125 mg/L. En general, els valors que ha de complir l'efluent són:

Paràmetre	Valor límit	Percentatge de reducció	Obligació
DBO5	25 mg O2/L	70-90%	Obligatori
DQO	125 mg O2/L	75%	Obligatori
SS	35 mg/L	90%	Recomanable
Fòsfor total	2 mg P/L	80%	Recomanable (no zona sensible)
Nitrogen total	15 mg N/L	70-80%	Recomanable (no zona sensible)

Taula 4. Valors límit dels principals paràmetres que ha de complir l'EDAR d'Inca segons el Reial decret 509/1996 o que és recomanable que compleixi.

Quant a la salinitat, segons la informació disponible d'ABAQUA, l'aigua d'entrada compleix els valors límits establerts. Això implica que el cabal depurat de l'EDAR es pot reutilitzar sense risc de salinització dels aqüífers.

Segons l'autorització d'abocament vigent (establerta d'acord amb el derogat Reial decret 378/2001, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears) l'abocament a torrent ha de complir:

Paràmetre	Valor límit	Periodicitat dels controls
pH	6-9	Quinzenal
DBO5	40 mg/L	Quinzenal
DQO	120 mg/L	Quinzenal
SS	60 mg/L	Quinzenal
E. Coli	< 1000 UFC/100 mg	Quinzenal

Taula 5. Valors límit d'abocament d'acord amb l'autorització d'abocament vigent, procedents del Pla Hidrològic de 2001, ja derogat.

S'haurà de demanar la modificació de l'autorització d'abocament davant la Direcció General de Recursos Hídrics quan l'ampliació estigui executada.

12. En relació amb els valors límit d'emissió que haurà de complir l'efluent depurat de la nova EDAR, cal destacar que existeix una nova directiva de depuració d'aigües residuals que estableix valors límit d'emissió més estrictes que els indicats a la taula prèvia. Es tracta de la Directiva (UE) 2024/3019 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2024, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes. Tot i que encara no ha estat transposada a l'ordenament jurídic espanyol, tenint en compte que una EDAR és un projecte a molt llarg termini, amb temps de tramitació i d'execució llargs, és convenient adaptar el disseny de la nova EDAR a les disposicions d'aquesta directiva. Ara bé, com que l'abocament no es produeix a zona sensible, no s'apliquen els valors límit de nitrogen i fòsfor. Tot i això, l'EDAR s'ha dissenyat per donar compliment als valors límit següents:

Segons l'annex 8 de la memòria del projecte, relatiu a dimensionament funcional, l'EDAR s'ha dissenyat per donar compliment als paràmetres següents, tant a curt com a llarg termini:

Paràmetre	Valor límit
DBO5	25 mg O2/L
DQO	125 mg O2/L
SS	35 mg/L
Fòsfor total	1 mg P/L
Nitrogen total	10 mg N/L

Considerant que la massa d'aigua d'Inca està declarada com a vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrari, mitjançant el Decret 18/2023, de 27 de març, pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s'aprova el Programa de seguiment i control del domini públic hidràulic i que la massa d'aigua subterrània 1811M3 Inca es troba en mal estat per nitrats, aquests valors de nitrogen total i fòsfor total són molt adequats.

13. A part del mal estat per la presència de nitrats, la massa 1811M3 Inca es troba en risc de no assolir el bon estat per la presència de contaminants (metalls pesants, composts orgànics volàtils halogenats).

Seria convenient valorar la possibilitat d'implantar un tractament terciari que permeti eliminar-los.

Així mateix, s'haurà d'analitzar periòdicament la seva concentració a l'efluent segons el que estableixi l'autorització d'abocament.

14. Els paràmetres de disseny de la nova EDAR són:

Taula 7. Paràmetres de disseny de la nova EDAR segons el projecte. CP significa a curt termini, que s'ha considerat 15 anys. LP significa a llarg termini, que s'ha considerat 25 anys.

S'ha considerat una dotació d'aigua residual de 200 L/hab·dia.

15. L'article 63 del PHIB 2022, relatiu als requisits de disseny de les estacions depuradores d'aigües residuals, estableix:

Les estacions depuradores d'aigües residuals s'ajustaran com a mínim, excepte causa justificada, a les següents condicions:

• El disseny i dimensionament serà l'adequat a les característiques de cabal i càrrega contaminant específiques de l'influent, contemplant l'evolució temporal d'aquest amb un horitzó mínim de 10 anys.
• La reserva d'espai es farà tenint en compte la població real i la previsió dels possibles creixements.
• Aquesta previsió de possibles creixements es calcularà tenint en compte un horitzó, com a mínim de 10 anys, a partir dels índexs de creixement igual observats en els nuclis de població del municipi en un nombre d'anys anteriors igual o superior al que es considera com a horitzó de previsió
• Tindran com a mínim una capacitat de tractament igual a la càrrega, estimada o mesurada, de l'influent corresponent al valor mitjà diari de la setmana de màxima càrrega de l'any, incrementada en un 10% i sense tenir en compte circumstàncies excepcionals.

Per al dimensionament del projecte s'han considerat com a horitzons 15 anys (curt termini, CP) i 25 anys (llarg termini, LP) i, per tant, superiors als 10 anys que exigeix l'article 63.1.a del PHIB 2022.

Les estimacions realitzades són:

A partir d'aquestes dades, el disseny de l'EDAR s'ha fet per una població de 50.000 habitants equivalents a curt termini i de 60.000 a llarg termini.

Per tant, el dimensionament projectat és adequat.

16. Quant al tipus de tractament, es manté el sistema actual. Els resultats analítics de l'efluent de l'EDAR d'Inca procedents de les dades d'ABAQUA per l'any 2024 mostren que, fins i tot ara que l'EDAR rep un cabal molt superior al de disseny, els incompliments de la normativa de depuració són puntuals i no continus. Amb un sistema de tractament com l'actual, però correctament dimensionat al cabal d'entrada, s'espera que l'efluent de la planta sigui de bona qualitat.

En les simulacions, el procés A2/O seleccionat va mostrar bons resultats, amb un rendiment d'eliminació de DBO₅ del 97%, DQO del 93%, SST del 95%, NT del 87% i PT del 91%.

17. L'EDAR d'Inca disposa d'autorització d'abocament de l'any 2004 (exp. de la DGRH núm. 2851/6), amb un cabal màxim anual establert de 1.609.650 m³/any (cabal mitjà diari de 4.410 m³/dia). Segons dades de la DGRH, el punt d'abocament de l'EDAR és a torrent, amb coordenades X: 494079,2, Y: 4396064,7.

Figura 7. Ubicació del punt d'abocament a torrent segons les coordenades exactes de la DGRH.

El torrent al qual es produeix l'abocament no té la categoria de massa superficial al PHIB 2022-2027 i no es tracta d'un riu permanent. D'acord amb l'article 259 bis del Reglament del Domini Públic Hidràulic, relatiu als abocaments en llits amb règim intermitent de cabal:

1. Tot abocament d'aigües residuals que es realitzi en llits amb règim intermitent de cabal i que no arribi a aconseguir un corrent permanent podrà ser considerat com a abocament directe a aigües continentals o com a abocament indirecte a les aigües subterrànies mitjançant filtració a través del sòl.

2. L'organisme de conca, després de valorar el règim de cabals i les característiques hidrogeològiques del llit aigües avall, en una distància suficient per a poder estimar la possible afecció de les aigües subterrànies, decidirà sota quin de les consideracions, o si és el cas ambdues, ha d'efectuar-se la tramitació de l'autorització d'abocament.

3. En el cas que procedeixi la tramitació com a abocament indirecte a aigües subterrànies, l'organisme de conca pot requerir al peticionari un estudi hidrogeològic quan consideri que és susceptible de contaminar els aqüífers o les aigües subterrànies, d'acord amb el que es disposa en l'article 102 del TRLA.

4. En els abocaments associats a noves instal·lacions de depuració d'aigües residuals no es podrà modificar el règim intermitent natural del llit, entès com l'associat al règim de pluviositat i descàrrega natural des dels aqüífers, a un permanent per motiu de l'abocament, excepte justificació per raons tècniques o ambientals. En les instal·lacions ja existents, conforme al que s'estableixi en la planificació hidrològica, es fomentarà la reutilització de les aigües depurades amb l'objectiu de recuperar progressivament el règim natural del corrent.

18. L'EDAR d'Inca està situada a la massa 1811M3, que es troba en bon estat quantitatiu però en mal estat qualitatiu per la presència de nitrats. No obstant això, segons el PHIB 2022-2027, cal destacar que la concentració de nitrats mostra una tendència a la baixa, amb una mitjana de 90,6 mg/L al període 2000-2012 enfront d'una mitjana de 66,3 mg/L al període 2013-2018.

Les obres de remodelació de les infraestructures existents de l'EDAR d'Inca suposaran un augment de la capacitat i una millora del tractament de les instal·lacions, i per tant, es considera que es produirà una disminució en el risc de contaminació de les aigües subterrànies.

Ara bé, cal indicar que ni al projecte ni a l'Estudi d'impacte ambiental es fa cap mena de menció a la massa d'aigua subterrània a la qual es troba emplaçada l'EDAR (menciona unitats hidrogeològiques, concepte que ja no es troba vigent), sense mencionar expressament el pla hidrològic ni l'estat qualitatiu i quantitatiu d'aquesta massa.

Ni al projecte ni a l'Estudi d'impacte ambiental es considera quin efecte pot tenir el projecte sobre la concentració de nitrats de l'entorn, tot i que la zona és, a més a més, una zona vulnerable a la contaminació per nitrats i una zona vulnerable a la contaminació d'aqüífers.

19. Més de la meitat de la superfície de l'EDAR, concretament tota la meitat sud de la ubicació projectada (parcel·les 385, 386 i 496 del polígon 12 del TM Inca), es troba a una Zona Potencialment Inundable, com es pot observar al mapa següent:

Figura 8. Classificació com a ZPI a la superfície de l'EDAR.

Les parcel·les resulten inundables per als cabals d'avinguda de T=10 anys, T=100 anys i T=500 anys, per la qual cosa és necessari establir mesures de defensa i protecció enfront d'inundacions.

En el 80% de la superfície, els volums de calat són inferiors a 30 cm per als tres períodes de retorn, arribant a valors màxims de fins a 0,70 m en la zona nord de la parcel·la 385 per als períodes de retorn de 10 i 100 anys, i de fins a 1,2 m per al període de retorn de 500 anys. Aquesta zona amb calats de fins a 1,2 metres en la parcel·la 385 es deu a l'existència d'una zona amb cotes més baixes respecte a les parcel·les 386 i 496.

La cota de l'esplanada de la nova EDAR se situarà 30 cm per sobre de la cota d'esplanada de la EDAR existent. Aquesta elevació de 30 cm coincideix amb el calat màxim que s'aconsegueix en la parcel·la 496 (ubicació EDAR existent) i 386 per a un període de retorn de 500 anys, evitant la inundabilitat de la nova EDAR per a aquest període de retorn.

Respecte a la parcel·la 385 on tenim calats de fins a 1,20 metres, establint la cota d'esplanada 30 cm per sobre de la cota d'esplanada de la EDAR existent, tampoc resultaria inundable.

Els quadres elèctrics se situaran en l'edifici de control per a evitar danys, el qual no resulta inundable per a un període de retorn de 500 anys. Quant al centre de transformació, aquests se situen també fora de l'àrea inundable.

20. L'àmbit de les obres a realitzar es troba afectat per les zones de protecció del DPH servitud i policia del torrent d'Inca.

Figura 9. La línia verda marca la zona de policia del torrent. Com es pot observar, la pràctica totalitat de la zona d'actuació es troben dins d'aquesta franja de 100 metres.

A la zona de servitud no s'emplaça cap element:

Figura 10. Zona de servitud del torrent d'Inca. Cap element de l'EDAR s'emplaça dins d'aquesta zona, a excepcions dels murs perimetrals. 

21. Les parcel·les objecte de l'actuació no es troben dins cap perímetre de protecció de pous d'abastiment urbà segons l'article 76 del PHIB 2022-2027, aprovat pel Reial decret 49/2023, de 24 de gener. El pou d'abastiment més proper es troba a més de 1.500 metres.

Sí que es troben a l'entorn pous domèstics o de reg, als quals no s'apliquen els perímetres de protecció del Pla Hidrològic.

En aquest sentit, cal indicar que l'autorització d'abocament original, de l'any 2004, va incloure als seus condicionants la realització d'anàlisis mensuals de dos pous de l'entorn inclosos a l'estudi hidrogeològic presentat en la sol·licitud d'autorització d'abocament, amb els paràmetres següents: pH, conductivitat, clorurs, nitrats, nitrits, amoni.

A més a més, es va establir l'obligació d'efectuar una analítica anual a 3 dels pous amb els paràmetres següents: pH, conductivitat, sòlids en suspensió, residu sec a 105 ºC, clorurs, sulfats, calci, magnesi, sodi, potassi, oxigen dissolt, bicarbonats, carbonats, nitrats, nitrits, amoni, nitrogen total, nitrogen orgànic NTK, DBO₅, DQO, ferro, fòsfor, metalls pesants (Cd, Cu, Zn, Pb, Ni, Mn), paràmetres microbiològics (bacteris aerobis totals, estreptococs fecals, coliformes totals i fecals, clostridis sulfitorreductors).

Aquesta autorització va establir, així mateix, que els resultats analítics s'havien de remetre periòdicament al Servei d'Estudis i Planificació de la DGRH.

22. El consum energètic calculat per la instal·lació és de 1.822.123 kWh-any, el que suposa un increment del 95% respecte de l'EDAR actual, encara que el consum per habitant equivalent passa de 38,47 kWh-any/h-e a 30,37. Ara bé, s'ha de dir que aquesta disminució es compleix quan l'EDAR tengui el dimensionament definitiu a llarg termini de 60.000 h-e. Com s'ha comentat prèviament, a curt termini l'EDAR està dissenyada per 50.000 h-e i, per tant, el consum energètic per habitant equivalent seria de 36,44 kWh-any/h-e, pràcticament igual a l'actual.

23. Quant a la implantació d'energies renovables a la nova EDAR, cal dir que, segons els mapes de sensibilitat ambiental, la zona té una classificació baixa (valor mínim, 1 sobre 5).

24. A l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte s'adjunta un annex d'Adaptació al canvi climàtic. En relació amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'informe del Servei de Canvi Climàtic remarca que, malgrat que es tengui contractada energia elèctrica que provingui d'energies renovables, les emissions de gasos d'efecte hivernacle no són nul·les i que s'han de quantificar a l'annex corresponent a l'Estudi de l'impacte sobre el consum energètic, la punta de demanda, les emissions de gasos hivernacle.

25. Així mateix, s'ha de dir que no només s'ha de tenir en compte la reducció de les emissions a l'atmosfera i la millora de l'eficiència energètica, sinó també l'adaptació a un escenari futur al qual es preveu que el volum d'aigua disponible serà menor que l'actual (apartat 6.3. de l'Annex 2 de la Memòria del PHIB 2022, «Inventari de recursos hídrics»). Així, una important mesura d'adaptació a aquesta projecció futura és el foment de la reutilització d'aigües regenerades.

26. En relació amb l'efluent de l'EDAR, tant en el Projecte com l'Estudi d'impacte ambiental, a l'apartat de justificació de la solució adoptada, indica:

El presente proyecto prevé que se vierta al torrente el total del agua tratada: 10.000 m³/d a corto plazo y 12.000 m³/d a largo plazo. El diseño de la EDAR se ha realizado de forma que las infraestructuras críticas o de muy difícil ampliación se diseñen para el largo plazo y la dotación de equipamiento electromecánico, cuya ampliación o reforma puede ser más sencilla y menos costosa, se aborde a corto plazo.

Es considera curt termini 15 anys i llarg termini 25 anys.

Per tant, aquesta redacció implica que no es contempla la reutilització de l'aigua depurada. Tampoc no es fa menció a l'existència actual d'una bassa de reg de reutilització d'aigües depurades de l'EDAR d'Inca, que es troba molt propera a la pròpia EDAR i que rep l'aigua depurada d'aquesta.

No obstant això, a altre punt del projecte, en concret a la pàgina 20 de la memòria, quan descriu la cambra de cloració de l'efluent de sortida dels decantadors secundaris, indica: «D'aquesta cambra parteixen dues conduccions de 600 mm de diàmetre, una cap al punt d'abocament i una altra cap al bombament d'aigua de la comunitat de regants.»

Per tant, serà necessari mesurar quin és el volum de l'efluent que és reutilitzat per la comunitat de regants i quin volum és abocat a torrent, disposant de cabalímetres diferenciats dels dos usos.

L'ampliació de l'EDAR, que gairebé suposa una planta nova, és una bona oportunitat per fomentar la reutilització d'aigües regenerades per tots els usos. Aquest punt ha estat tractat de forma superficial al projecte, i únicament es menciona la instal·lació d'equips per a la reutilització d'aigua de reg i neteja a la mateixa parcel·la de l'EDAR i per usos municipals, que són:

• Xarxa de serveis d'aigua industrial (aigualejos, neteges, reg): instal·lació de bombes submergibles que aspirin de la cambra de cloració (sortida secundari). Se li donarà tractament mitjançant un equip de filtració amb capacitat de filtrat de 80 m³/h. La grandària de la malla filtrant és de 130 micres.
• Xarxa d'aigua per a serveis municipals: també es capta de la cambra de cloració i se li dona un tractament amb un filtre d'anelles, a més d'una desinfecció posterior amb UVC i es clora. La capacitat de bombament és de 30 m³/h (dues bombes, 15 m³/h cadascuna). L'aigua tractada s'acumula en un dipòsit específic.

27. El drenatge de pluvials de les zones pavimentades es dirigeix a uns embornals i d'aquest cap a un sistema de pous denominats de buidatges que, finalment, es tornen a capçalera de planta.

No es menciona la gestió de les aigües pluvials de les cobertes dels edificis. Seria interessant diferenciar entre les aigües pluvials de les zones potencialment brutes de les aigües pluvials potencialment reutilitzables, i dirigir aquestes darreres, per exemple, a un SUD que permeti la infiltració de l'aigua de forma natural, en lloc de bombejar-la a capçalera i donar-li un tractament de depuració. A més a més, en cas de pluges intenses, el volum de buidatges i de xarxa de pluvials pot esser important. Tenint en compte que, tal i com està dissenyada l'EDAR, no té flexibilitat de cara a les pluges fortes, no sembla adequat haver de depurar també les aigües de pluja de les superfícies de la pròpia EDAR.

28. Segons el plànol 5.1. Conexión a sistema de saneamiento. Colector de llegada. Estado actual, la situació actual de col·lectors d'aigües pluvials i aigües residuals a l'EDAR és la següent:

Figura 11. Estat actual dels col·lectors d'arribada a EDAR, tant de pluvials com de residuals.

Com es pot observar al plànol, el col·lector de residuals de 400 mm de diàmetre, a la zona de la Connexió 1, ja presenta un sobreeixidor que va directament al col·lector de pluvials i d'aquest al torrent d'Inca. També al punt de Connexió 2 existeix un sobreeixidor que a la documentació es menciona com a «Vertedero residuales» i que també va al torrent.

Figura 12. Nou col·lector d'arribada a EDAR. La major part de la connexió 2 antiga queda anul·lada.

A continuació es mostra el detall d'aquesta nova connexió 2:

Figura 13. Noves conduccions d'arribada a l'EDAR.

Els tres nous col·lectors conflueixen en un únic col·lector de 1000 mm de diàmetre (taronja) que entra a planta. L'entrada disposa d'un sistema de sobreeiximent quan el cabal supera la capacitat de tractament. Aquest sobreeixidor disposa d'un tractament primari amb una capacitat de 9.500 m³/h (tamís per a la retenció de sòlids majors de 6 mm, a més d'un sistema de quantificació d'alleujaments per a donar compliment al RD 1290/2012).

Figura 14. Detall constructiu del sobreeixidor d'entrada. Es tracta d'un canal que, quan el volum sobrepassa la seva capacitat, desborda cap a un caragol de tractament primari i d'aquí al torrent d'Inca.

Així com un excés de cabal d'entrada, per damunt de la capacitat del pretractament, suposa alleujar aigua al sobreeixidor d'entrada, també s'ha dissenyat un bypass posterior al tractament primari. Aquest segon alleujament entra en funcionament si el cabal supera la capacitat del tractament secundari, dirigint l'excés de cabal al bypass i la resta al tractament secundari.

Per tant, al disseny hi ha dos punts  que aboquen aigua a torrent amb un tractament primari.

Figura 15. En línies blaves puntejades es mostra el circuit de bypass des del pou sobreeixidor d'entrada i des del pou posterior al tractament primari.

Figura 16. Esquema que mostra els cabals de disseny i quan l'aigua només rep tractament primari i passa a bypass.

Al projecte no s'ha pogut trobar un càlcul o una estimació de quin volum d'aigua s'espera que vagi a bypass. No obstant això, els volums que els col·lectors d'arribada poden recollir són realment elevats, per la qual cosa s'ha de fer una estimació del volum alleujat segons les circumstàncies en què es prevegi l'entrada en servei del bypass. S'ha de mesurar el volum total.

Aquests dos punts de sobreeiximent, juntament amb el punt d'abocament de l'efluent depurat, s'han d'incloure a l'autorització d'abocament preceptiva de la DGRH.

Els dos punts han de disposar de cabalímetre individual.

29. Segons s'indica al projecte, encara que el disseny de la xarxa de sanejament és separatiu a l'aglomeració d'Inca, s'aprecien intrusions d'aigua de pluja en els emissaris d'aigües residuals especialment en els sobreeixidors existents en les proximitats de la EDAR. Actualment, els dos ramals principals d'entrada a EDAR semblen transportar aigües mixtes.

Figura 17. Estat actual dels col·lectors d'entrada. Les aigües pluvials es mesclen amb les residuals i, a més a més, hi ha desviaments d'aigües sense depurar a torrent abans d'arribar a l'EDAR.

S'ha d'assegurar que el nou disseny de l'EDAR dona solució a aquestes dues circumstàncies:

• La separació d'aigües pluvials i residuals ha de ser efectiva, de forma que s'aprofiti adequadament la xarxa separativa executada i no es sobrecarregui l'EDAR en períodes de pluja. Per tant, s'ha d'evitar l'entrada d'aigües pluvials a la planta o la mescla d'aigües de pluja amb aigües residuals abans d'arribar, a excepció de les primeres aigües de pluja molt contaminades, com s'especifica al punt 29.
• No es poden produir desviaments a torrent d'aigües sense tractament i de forma incontrolada.

30. Al projecte es menciona la necessitat de donar compliment al Reial decret 1290/2012, que va incloure al Reglament del Domini Públic Hidràulic una secció específica denominada «Secció 4a bis. Desbordaments de sistemes de sanejament en episodis de pluja». Aquesta normativa ha estat modificada i ampliada posteriorment pel Reial decret 665/2023, de 18 de juliol, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic. Així, aquest nou Reial decret ha incorporat els canvis següents:

Modificació l'Article 259 ter, que havia estat afegit pel Reial decret 1290/2012.

Redacció de dos nous articles i un annex:

• Article 259 quater. Requisits dels abocaments per desbordaments del sistema de sanejament en episodis de pluja.
• Article 259 quinquies. Pla integral de gestió del sistema de sanejament
• Annex XI «Norma tècnica bàsica per al control dels abocaments per desbordaments del sistema de sanejament en episodis de pluja.

En el cas de l'EDAR d'Inca, que dona servei a una aglomeració inferior als 50.000 habitants equivalents, tant actualment com segons les projeccions realitzades a curt i a llarg termini, les implicacions d'aquesta normativa són:

• Inclusió en l'autorització: Tots els punts d'abocament per desbordament durant pluges han d'estar regularitzats i inclosos en l'autorització d'abocament de l'organisme de conca.
• Gestió de les primeres pluges: És obligatori disposar d'instal·lacions que permetin retenir i evacuar cap a l'estació depuradora les primeres aigües d'escorrentia generades per la pluja. Aquestes aigües han de rebre, com a mínim, un tractament primari (en xarxes unitàries) o un pretractament (en xarxes separatives).
• Prohibició d'abocament en temps sec: No s'admet en cap concepte l'alleujament d'aigües quan no hi ha precipitacions.
• Justificació dels desbordaments: Els abocaments en temps de pluja no estan permesos per defecte; només s'autoritzen si es justifiquen per les característiques del xàfec enfront dels llindars tècnics mínims de l'Annex XI.
• Neteja del mitjà receptor: Si un desbordament provoca l'acumulació de sòlids grossos, flotants o residus en el llit (a l'entorn del punt d'abocament), el titular és el responsable directe de la seva retirada.
• Sistemes de retenció de sòlids: El sistema de clavegueram ha d'estar dotat d'elements per a retenir sòlids gruixos i flotants abans que arribin al medi natural, assegurant que no es redueixi la capacitat de desguàs dels sobreeixidors.
• Control de connexions: No es permet incorporar a la xarxa de col·lectors aigües d'escorrentia procedents de zones exteriors a l'aglomeració.

Per tant, el projecte s'ha d'adaptar a les modificacions realitzades pel Reial decret 665/2023 al Reglament del Domini Públic Hidràulic i les seves obligacions s'han d'incorporar expressament al Pla de Vigilància Ambiental.

31. El promotor ha presentat l'Estudi d'impacte ambiental com a document número 5 del projecte, firmat en data 10 de desembre de 2024. L'estudi d'alternatives presentat està centrat en dos aspectes: la ubicació de l'EDAR i el tipus de tractament.

32. L'anàlisi relatiu a la ubicació es considera correcte, ja que l'ampliació de l'EDAR a la parcel·la ja ocupada, afegint les parcel·les annexes cedides per l'ajuntament, és l'opció més desitjable en termes ambientals.

33. També és adequada l'alternativa de tractament seleccionada, ja que ha mostrat una bona capacitat per depurar l'aigua residual de l'aglomeració d'Inca, amb les seves característiques particulars, d'ençà que l'EDAR es troba en funcionament. Els problemes actuals no són pel tipus de tractament sinó per l'elevat cabal d'entrada.

34. A l'estudi d'alternatives no s'ha valorat la possible implantació d'un tanc de tempesta o d'altres infraestructures per laminar els cabals d'entrada, optant directament per un sistema de bypass d'alleujament cap al torrent en cas d'excés de cabal. No obstant això, com s'ha comentat prèviament, l'article 259 ter del RDPH obliga a retenir i evacuar adequadament cap a l'EDAR les primeres aigües d'escorrentia generades en episodis de pluja. S'ha d'estudiar si el disseny proposat dona compliment a aquesta obligació o si seria necessari incloure un tanc de tempesta o similar. La DGRH, a la preceptiva autorització d'abocament, establirà els condicionants específics a aquest respecte.

35. Manquen, a l'estudi d'alternatives, previsions en relació amb la ubicació i la forma d'execució dels col·lectors d'entrada. Totes les alternatives plantejades són en relació amb la ubicació de l'EDAR i del tipus de tractament.

36. L'EIA no identifica cap impacte sever ni crític i, globalment, valora el projecte com a viable des d'un punt de vista mediambiental. No obstant això, cal fer les següents precisions en relació amb l'anàlisi d'impactes presentat:

• Quant al renou pel transport de camions, l'EAI l'ha considerat menyspreable, indicant que serà un màxim d'un camió al dia i que aquest impacte ja es produeix en l'EDAR actual. Ara bé, això no és correcte, ja que s'està renovant i ampliant notablement la zona de recepció de fosses sèptiques. S'haurà de dur un registre del nombre de camions que descarreguen aigua residual procedent de fosses sèptiques.
• Quant als possibles impactes sobre les aigües, la redacció de l'EIA és molt genèrica. Ni tan sols es menciona la massa d'aigua subterrània a la qual es troba l'EDAR (1811M3 – Inca) ni que aquesta massa es troba en mal estat per la presència de nitrats.

Així, no es fa cap valoració respecte de la possibilitat d'afecció a les aigües subterrànies. Tampoc es valora a l'EIA la possibilitat que es produeixin abocaments d'aigües residuals sense depurar al torrent durant la fase d'obres.

No es menciona ni es valora l'impacte sobre les aigües superficials ni subterrànies dels desbordaments d'aigües residuals sense depurar per desbordaments del sistema de sanejament en episodis de pluja.

No hi ha cap menció a les aigües pluvials ni s'ha considerat la seva gestió més enllà de la recollida i conducció cap a capçalera de planta. S'hauria d'estudiar la implantació de SUD, com per exemple jardins de pluja, a les zones enjardinades de planta, per tal d'infiltrar les aigües pluvials potencialment netes que es generin. També es podria plantejar conduir les pluvials potencialment netes a la zona de regeneració de l'aigua depurada per a usos municipals.

Així, tot i que és previsible que l'ampliació i millora de l'EDAR sigui un impacte positiu sobre l'estat de les aigües subterrànies i superficials de l'entorn, es troba a faltar major concreció en l'EIA. Sembla que l'estudi no està adaptat a la zona de l'actuació sinó que es tracta de consideracions genèriques.

37. L'apartat 6 de l'Estudi d'impacte ambiental inclou les mesures correctores, protectores i compensatòries proposades per als diferents impactes identificats a l'avaluació. Aquestes mesures es separen per fases, és a dir, mesures per a la fase d'execució i mesures per a la fase de funcionament.

Les mesures són en general adequades, però cal dir que no hi ha cap mesura proposada en relació a la necessitat d'executar rasses per als nous col·lectors. Totes les mesures indicades són de les actuacions dins de les parcel·les de l'EDAR.

38. Quant a la necessitat de contractar una auditoria ambiental, l'EIA indica: «Pressupost i Auditoria Ambiental: Amb un pressupost de 10.698.499,46 euros, el projecte requereix contractar un auditor ambiental per a assegurar el compliment de les condicions autoritzades i l'eficàcia de les mesures correctores. Aquest auditor haurà de suggerir modificacions en el PVA si és necessari». Aquesta previsió està únicament inclosa al pressupost com a «Seguiment ambiental» amb una durada de 12 mesos. D'acord amb l'article 33.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, s'ha d'incloure expressament l'obligació de contractar una auditoria ambiental externa, que haurà de cobrir tota la fase d'execució i almenys els dos primers anys de funcionament.

Tot i que no afecta al resultat final de la DIA, cal dir que l'inventari ambiental s'hauria d'haver incorporat a l'EIA i no considerar la seva elaboració prèvia a les obres.

D'aquest pressupost també destaca que s'han inclòs al pressupost partides elevades relatives a la supervisió arqueològica i a la prospecció arqueològica, que no semblen justificades per l'estudi d'elements significatius de l'entorn de projecte.

39. Quant al Pla de Vigilància Ambiental presentat és un document de caire genèric. Es proposen una sèrie d'indicadors a la fase d'execució i a la fase de funcionament, però tots els indicadors són relatius a la vigilància de les emissions de partícules i gasos per maquinària i a la vigilància de les emissions sonores.

Tenint en compte que es tracta d'una EDAR operativa que depura totes les aigües residuals del nucli d'Inca sense alternativa possible, que s'ha de desmantellar i fer nova completament, i que el període d'execució de les obres és de 24 mesos, és particularment important ambientalment el manteniment de la qualitat de l'efluent durant tot el procés. Per aquesta raó es troben a faltar mesures en relació amb el control d'abocaments al torrent al PVA.

Així mateix es troba a faltar un control periòdic i sistemàtic de les aigües subterrànies aigües amunt i aigües avall de l'EDAR, avaluant possibles tendències a l'aigua de l'aqüífer i prenent mesures en cas de detectar empitjorament de la qualitat.

En relació a la protecció de les aigües únicament indica: «Seguiment de les actuacions per a la protecció de la qualitat de les aigües durant l'execució dels treballs. Per a determinar possibles afeccions a la qualitat de les aigües durant el desenvolupament de les obres, es procedirà a un mostreig periòdic d'aquestes.

Es comprovarà també visualment i mitjançant visites periòdiques i “sorpresa” (en cas de la no permanència constant en l'obra del tècnic encarregat de la vigilància) que no es produeixen abocaments contaminants procedents de l'execució de l'obra.»

No s'especifica quines aigües es mostrejaran ni amb quina periodicitat. Tampoc queda clar què significa que es produeixin «abocaments contaminants procedents de l'execució de l'obra».

En la mesura possible, s'ha de continuar donant compliment a l'autorització d'abocament vigent durant la fase d'execució fins a la posada en servei de la nova EDAR amb la nova autorització, i aquest control s'ha de reflectir al PVA i ser acreditat per auditor extern.

Les mesures del PVA no han de ser genèriques sinó específiques, mesurables i planificades i preferiblement basades en indicadors.

En relació amb els residus, no s'inclouen indicadors al respecte, sinó que s'indica: «Els treballs de desmantellament s'inclouen en la primera fase, si bé hauria de posar l'accent en l'adequada gestió dels residus, amb especial atenció als perillosos».

Al PVA també s'inclourà el seguiment de les mesures preventives, correctores i compensatòries de l'EIA, així com qualsevol altre mesura inclosa a la DIA.

Conclusions de la declaració d'impacte ambiental

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del Projecte reformat d'ampliació de l'EDAR d'Inca, T.M. Inca, signat per l'Enginyer de canals, camins i ports Raúl Felipe Guzmán Caballero (núm. col·legiat 19.052) de l'empresa Ambling, en data 11 de desembre de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixi amb les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat també per l'enginyer del projecte, en data 17 de març de 2025, i els condicionants que s'indiquen a continuació:

1. Durant la fase d'execució, s'han de dur a terme les connexions i instal·lacions provisionals que siguin necessàries per continuar donant compliment a l'autorització d'abocament i complir estrictament la planificació temporal del projecte. Qualsevol alleujament d'aigua sense tractament secundari s'haurà de justificar adequadament i només s'efectuarà en casos estrictament necessaris.
2. S'ha de prioritzar la reutilització de l'aigua depurada abans de l'abocament al torrent.
3. S'haurà de sol·licitar la modificació de l'autorització d'abocament a la DGRH quan l'ampliació estigui executada. L'autorització d'abocament també ha d'incloure els abocaments a torrent per desbordament del sistema de sanejament, que s'hauran de monitoritzar. Per això, serà necessària la presa de mostres puntuals que hauran de ser representatives del moment de desbordament. Els punts de desbordament (bypass del pou d'entrada i bypass previ a l'entrada al tractament secundari), han de disposar de cabalímetres.
4. Si el sistema de desodorització genera aigües residuals d'elevada càrrega s'hauran de conduir a capçalera de planta per la seva mescla i depuració amb les aigües residuals d'entrada i no al punt d'abocament.
5. S'haurà de dur un control del volum d'aigua que es regenera a l'ERA de l'EDAR per a usos municipals, el seu pla de vigilància i control i la qualitat requerida, així com el punt de mostreig i la periodicitat del mostreig.
6. Al projecte executiu s'ha d'incloure la petjada de carboni associada al procés constructiu i als materials d'obra de les instal·lacions.
7. Els col·lectors de conducció i arribada a EDAR que quedin sense ús s'han de desmantellar.
8. Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.
9. S'ha de realitzar una correcta gestió de tots els residus però, en especial, dels equips elèctrics que s'han de desmantellar i eliminar, que s'han d'entregar a un gestor autoritzat.
10. El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) haurà de recollir els condicionants establerts a la present DIA així com el corresponent pressupost, i s'ha de trametre a l'òrgan ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.
11. Al PVA s'han d'incloure analítiques periòdiques d'un pou aigües amunt i dos pous aigües avall de l'EDAR o, en el seu cas, els condicionants específics que inclogui l'autorització d'abocament que s'ha de tramitar davant la DGRH.
12. Al PVA s'han d'incloure indicadors relatius al consum energètic i a la procedència de l'energia elèctrica consumida.
13. Al PVA s'han d'incloure indicadors relatius a la qualitat de l'aigua durant la fase d'obres així com indicadors que mostrin que tota l'aigua d'entrada està rebent tractament adequat durant la fase d'execució.
14. S'han d'instal·lar cabalímetres per mesurar quin volum d'aigua tractada va a la xarxa de regenerades per a reg (bassa de reg d'Inca) i quin volum s'aboca a torrent. Els volums mesurats diàriament s'han d'incloure al PVA.
15. Al PVA s'ha d'incloure el registre del nombre total de camions que descarreguen a fosses sèptiques, així com el volum total d'entrada d'aquest tipus d'aigua residual.
16. La tipologia de construcció i els materials previstos a l'obra de totes les instal·lacions hauran de ser de tipologia tradicional, coherents amb l'entorn del lloc i el seu àmbit visual per tal de reduir l'impacte visual i permetre la màxima integració paisatgística.
17. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, s'haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA, com a mínim durant tot el procés d'execució i els dos primers anys de funcionament. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.
18. Tots els dipòsits de productes químics s'han d'executar de tal manera que no es puguin produir abocaments en cas de trencaments. Per exemple, instal·lació sobre una cubeta de formigó, amb capacitat de retenció de tot el reactiu.
19. Atès que part de les actuacions projectades es troben a una zona potencialment inundable i a zona de policia de torrent serà necessària l'autorització de la DGRH.
20. En cap cas s'apilaran excedents de moviments de terra en les zones d'afecció del torrent. En finalitzar la jornada laboral es deixarà el llit del torrent lliure de material i maquinària, amb la finalitat d'evitar arrossegaments amb la pluja.
21. Durant la fase d'execució no es generaran pendents que condueixin aigües d'escorrentia a torrent i els manteniments de maquinària es duran a terme a zones impermeabilitzades.
22. S'ha de fer servir compost com adob de les zones enjardinades en comptes d'adobs minerals i tenir en consideració la concentració de nitrogen de l'aigua de reg per no aportar-lo en excés.
23. En lloc de gespa, s'han de fer servir espècies de baix requeriment hídric.
24. D'acord amb l'Informe del Servei de Salut Ambiental, de 21 de gener de 2025:

1. L'aigua utilitzada per regs de sembra i per evitar l'emissió de partícules a l'atmosfera haurà de ser aigua regenerada per tal de no malbaratar un recurs escàs com és l'aigua potable.

      25. D'acord amb l'Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 22 de gener de 2025:

1. S'ha de sol·licitar la modificació de la resolució de condicionants com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (exp. APCA-0137) mitjançant el tràmit telemàtic corresponent.

2. S'hauria d'estudiar el major potencial d'instal·lació d'energies renovables a la instal·lació per donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica o justificar la impossibilitat de la instal·lació.

3. Per emprar el valor de 0,000 kg CO2eq / kWh, s'ha de justificar que la instal·lació associada a la CUPS del certificat està situada a les Illes Balears.

Es recomana:

• Substituir l'anàlisi de DQO per l'anàlisi de COT en les analítiques periòdiques, d'acord amb els criteris que s'inclouen a la normativa d'aplicació i a la nova normativa europea de depuració d'aigües residuals.
• Projectar instal·lacions de càrrega d'aigua regenerada en camions per usos com ara la neteja de parcs fotovoltaics.
• Estudiar la implementació d'energies renovables per autoconsum a l'EDAR (generació de fotovoltaica, generació de biogàs...).
• Com a mesures per reduir els efectes del canvi climàtic es recomana incloure les mesures suggerides per a reducció d'emissions de l'annex 5 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni.
• S'ha de valorar la implantació de SUDS, com els jardins de pluja, per a la infiltració de les aigües pluvials de zones netes.
• D'acord amb l'Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 22 de gener de 2025:

Ús de materials de construcció i rehabilitació atenent a l'anàlisi del seu cicle de vida i la seva petjada de carboni. A tal efecte es pot consultar el Catàleg de materials sostenibles de les Illes Balears (https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/151761/Memoria_EPS_U1002.pdf?Sequence=1).

• Ús de vehicles lliure d'emissions i instal·lació de punt de càrrega (Art. 60 de la Llei 10/2019).

Es recorda que:

• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).
• El projecte ha de donar compliment al Reglament de Domini Públic Hidràulic en general i, en particular, a l'Annex XI. Norma tècnica bàsica per al control dels abocaments per desbordaments del sistema de sanejament en episodis de pluja (VDSS).
• En cas d'haver de modificar el planejament municipal per qualificar els terrenys com a sistema general en sòl rústic destinat a equipament per a tractament d'aigües, s'haurà de sotmetre a Avaluació Ambiental Estratègica, si escau.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'inici de l'execució del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 20 de març de 2026)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá