BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La cap del Servei de Gestió de Persones emet informe, en data 19 d'agost de 2024, en relació amb l'adaptació a l'article 76 TREBEP del grup A, el qual es transcriu a continuació:

«Informe SGP núm. 177/2024

INFORME: ADAPTACIÓ A L'ARTICLE 76 TREBEP DEL GRUP A

ANTECEDENTS:

La Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, establí a l'article 76 els grups de classificació professional del personal funcionari de carrera i les titulacions per a l'accés, concretament:

«Els cossos i escales es classifiquen, d'acord amb la titulació exigida per accedir-hi, en els grups següents:

Grup A. Dividit en dos subgrups, A1 i A2.

Per accedir als cossos o escales d'aquest grup s'exigeix tenir el títol universitari de grau. En els supòsits en què la Llei exigeixi un altre títol universitari, és aquest el que s'ha de tenir en compte.

La classificació dels cossos i escales en cada subgrup està en funció del nivell de responsabilitat de les funcions que s'han d'exercir i de les característiques de les proves d'accés.»

La disposició transitòria tercera de mateix text normatiu establia un termini d'implementació de l'article 76, fins que el nou pla d'estudis estigués implantat:

«1. Fins que no es generalitzi la implantació dels nous títols universitaris a què es refereix l'article 76, per accedir a la funció pública continuen sent vàlids els títols universitaris oficials vigents a l'entrada en vigor d'aquest Estatut.

2. Transitòriament, els grups de classificació existents a l'entrada en vigor de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, s'han d'integrar en els grups de classificació professional de funcionaris que preveu l'article 76, d'acord amb les equivalències següents:

• Grup A: subgrup A1.
• Grup B: subgrup A2.
• Grup C: subgrup C1.
• Grup D: subgrup C2.
• Grup E: agrupacions professionals a què fa referència la disposició addicional sisena.»

Des del curs 2010-2011 les universitats ja no podien oferir cursos que no foren d'acord amb el derivat del Pla Bolonya, això vol dir que des de 2015 els universitaris surten tots amb el títol de grau, tot i que anteriorment algunes universitats ja havien iniciat la seva implementació. Per aquest motiu cal entendre que des de 2015 el nou sistema de titulacions universitàries està plenament generalitzats. Així ho considerà també el TSJMadrid:

«Por consiguiente, es evidente que una vez generalizados los títulos universitarios conformes al Espacio Europeo de Educación Superior, dejan de tener validez los títulos vigentes a la entrada en vigor del Estatuto de 2007. Y en la fecha de la convocatoria que nos ocupa es indiscutible que esa generalización de los títulos está plenamente consolidada y generalizada y que la totalidad de las Universidades Españolas han implantado ya las nuevas titulaciones, en su caso, previos los correspondientes acuerdos del Consejo de Ministros de verificación de los títulos. Y, por supuesto, eso no supone una retroactividad proscrita por el artículo 9.3 de la Constitución, puesto que no resultan afectados los derechos de los funcionarios anteriores, Titulados Ingenieros Industriales.» (TSJMadrid núm. 364/2018)

Tot i aquesta evidència, les administracions públiques s'estan resistint a l'aplicació de la norma, la qual cosa està produint un greuge evident als funcionaris que s'incorporen a les plantilles en el subgrup A2 davant els que s'incorporen al subgrup A1 sense cap altra anàlisi ni raonament que la inèrcia.

Tenint present que d'acord amb l'article 103 de la Constitució espanyola

«l'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret».

El Consell Insular de Menorca va considerar que el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació publica, que posteriorment es tramità al Parlament com a Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació publica (BOE núm. 312 de 29 de desembre de 2021), oferia una oportunitat única per fer efectiva l'adaptació de la plantilla a l'Estatut bàsic de l'empleat públic, atès que donava la possibilitat d'estabilitzar la taxa del 38 % de temporalitat de la plantilla

La interpretació que es feu en aquell moment i que està actualment en vigor fou restrictiva, mantenint en el subgrup A1 únicament els habilitats nacionals i les professions regulades per a l'exercici de les quals es requereix estar en possessió d'un grau més un màster habilitant, o bé que el grau requereix més de 300 crèdits.

Aquesta interpretació ha resultat en la pràctica un desavantatge per a la gestió del Consell Insular de Menorca, per diverses causes:

• El mercat laboral d'una illa petita és molt limitat.
• Els ajuntaments i altres administracions no han adaptat les seves plantilles a la normativa de manera que algunes professions continuen tenint accés com a A1 mentre que en el Consell, aplicant la normativa, són A2. Aquesta circumstància suposa:
  • Una diferència salarial a favor del personal dels ajuntaments i per tant fa decantar la preferència del personal cap a aquests.
  • La manca de puntuació del personal del Consell en processos de concurs oposició.
  • La limitació de la mobilitat interadministrativa també amb el Govern.

La manca d'adaptació de la resta d'administracions a l'article 76 del TREBEP no eximeix el Consell Insular de Menorca de la seva aplicació.

Atès que el procés d'adaptació a la norma iniciat pel Consell Insular de Menorca no té volta enrere per tal com seria clarament discriminatiu que es continués aplicant el criteri de mantenir les places A1 amb l'argument que abans els seus estudis eren de llicenciatura, quan amb els plans d'estudi actuals totes són de grau, exceptuant únicament aquelles que requereixen almanco 300 crèdits, i atès que aquestes circumstàncies estan restant competitivitat al Consell Insular de Menorca;

Per tot això, i d'acord amb la voluntat expressada per la corporació, cal iniciar el procés de conversió de les places A2 a A1,

INFORM:

D'acord amb l'article 76 TREBEP, tant per a l'accés al subgrup A1 com al subgrup A2, és requisit posseir el títol de grau. La diferència entre els dos subgrups respon al grau de responsabilitat i de les característiques de les proves d'accés.

1. Grau de responsabilitat

El nivell de responsabilitat de les funcions que s'han d'exercir és un concepte indeterminat, que correspon definir a cadascuna de les administracions.

Per aquest motiu, res no impedeix que una administració pugui considerar que totes les seves places tenen una alta responsabilitat en el desenvolupament de les seves funcions, i que per tant consideri que totes elles són aptes per pertànyer al subgrup A1. Així ho enten també el Tribunal Suprem:

«En consecuencia, debemos responder a la cuestión planteada por el auto de admisión diciendo que los títulos universitarios de Grado en Ingeniería Forestal del Medio Natural y los grados en Ingeniería Forestal constituyen título habilitante para el acceso a un cuerpo no especial como el Superior de la Administración, Ciencias del Medio Natural y Calidad Ambiental por no tener atribuidas éste funciones relacionadas con las propias de una determinada profesión o actividad profesional reguladas.» STS 94/2022, 28 de gener de 2022.

La sentència parla d'un cos concret, en el cas de l'Administració local, que no s'articula en cossos, les referències als cos superior cal entendre-les referides al subgrup A1 i la concreta menció a l'especialitat de Ciències del medi natural i qualitat ambiental, cal entendre-les referides a qualsevol especialitat que no tenguin atribuïdes funcions relacionades amb les pròpies d'una determinada professió o activitat professional regulada.

Al respecte de les professions regulades, ja hem vist que la jurisprudència les exceptua d'aquesta atribució lliure al subgrup A1 atès que tenen les seves pròpies normes, la regulació de les quals ha estat interpretada abastament per la jurisprudència, en primer lloc per definir la correcta interpretació de l'article 76 TREBEP en relació amb l'exigència de llei per exigir un altre títol que el de grau per a l'accés al grup A:

«Así pues, a propósito del artículo 76 del Estatuto Básico del Empleado Público, del mismo modo que dijimos respecto de los Ingenieros Industriales y también respecto de los Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, de los Ingenieros Militares y de los del Cuerpo de Titulados Superiores de la Administración de la Comunidad Autónoma de Extremadura, indicaremos ahora que, aun cuando no hubiera un precepto legal que establezca la exigencia de titulación del nivel que hemos analizado anteriormente, esto es los 300 créditos europeos como mínimo y la presentación de un trabajo fin de Master, o equivalente, el requisito cuenta con la cobertura que le supone el régimen específico del Cuerpo, pues en él deben de tenerse por integradas las reglas contenidas en las disposiciones reglamentarias expuestas, entre ellas las que resultan de la incorporación de Directivas de la Unión Europea. En otras palabras, la previsión de ese precepto no priva de validez a la regulación vigente con anterioridad.» STS 890/2021, 21 de juny de 2021

Aquest criteri s'inicia amb la STS 221/2019, de 21 de febrer (cassació 416/2016), que modificà el criteri anterior establert en la Sentència 559/2016, de 9 de març, i conclou que el títol de grau no és suficient per accedir a places d'enginyers industrials de l'Estat. Sentències posteriors en concordança amb la 221 han aplicat aquest criteri en cassació per a les places d'enginyer de camins, canals i ports [STS 1241/2019 de 25 de setembre i 1268/2019, de 26 de setembre]; enginyeria agrònoma [STS 316/2021, de 8 de març].

És en aplicació d'aquesta jurisprudència que el Consell Insular de Menorca té declarats com a A1 amb el requeriment d'estar en possessió del corresponent màster o grau (o llicenciatura) de 300 crèdits mínims, i així ho ha exigit en els darrers processos d'accés. Però no totes les professions regulades exigeixen un màster o un mínim de 300 crèdits per al seu exercici.

Actualment en algunes enginyeries els plans d'estudi són comuns o amb especialitats i en acabar el grau es pot cursar un màster que dona accés a una enginyeria regulada que exigeix el màster per a l'exercici de la professió, aquest seria el cas dels enginyers tècnics industrials i dels enginyers industrials, o dels enginyers civils i enginyers de camins, canals i ports; els enginyers tècnics informàtics i els enginyers informàtics. Altres professions regulades, tot i la seva afinitat, tenen clarament diferenciades les funcions i també els estudis, com seria l'enginyer tècnic agrícola amb l'enginyer agrònom; l'arquitecte tècnic amb l'arquitecte.

Aquesta qüestió no obsta perquè cada professional exerceixi les funcions determinades per al seu lloc de feina, però aquesta circumstància ha de quedar palesa en l'RLT, que ha de donar major puntuació a aquells a qui s'exigeix un màster o un grau de mínim 300 crèdits per a l'exercici de les seves funcions.

Altrament cal tenir present que aquesta generalització de la pertinença al grup A1 té alguns límits:

Diplomatures:

L'article 76 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP), en el qual s'estableix que per accedir al grup A es requereix un grau i d'acord amb la disposició transitòria tercera.

«2. Transitòriament, els grups de classificació existents a l'entrada en vigor de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, s'han d'integrar en els grups de classificació professional de funcionaris que preveu l'article 76, d'acord amb les equivalències següents:

• Grup A: subgrup A1.
• Grup B: subgrup A2.
• Grup C: subgrup C1.
• Grup D: subgrup C2.
• Grup E: agrupacions professionals a què fa referència la disposició addicional sisena.»

Cal entendre que aquesta transitorietat de l'article, tot i que ha quedat superada per la total implantació de les titulacions sorgides del Pla Bolonya i de la reforma de la formació professional, no així per als diplomats, que mai no compliran el requeriment de titulació de l'article 76, atès que no disposen d'un títol de grau, independentment que la seva titulació de diplomat tengui la correspondència a un nivell MECES 2:

«La declaración de correspondencia con el grado MECES no muta el anterior título, ni le dota de un distinto alcance ni relevancia, pues, en lo que se refiere al ámbito profesional, la correspondencia con el nivel MECES produce sus efectos cuando así lo admita la norma sectorial. Y como hemos visto, la norma sectorial, la Ley 24/2015, de Patentes, en su artículo 177 se refiere, además de los que enumera, a los títulos "legalmente equiparados", expresión que no permite incluir aquellos a los que se refieren las declaraciones de correspondencia, cuyos efectos se constriñen a los propios del sistema MECES (nivelar de manera coherente las cualificaciones de la educación superior para su clasificación, relación y comparación y facilitar la movilidad de las personas en el espacio europeo de la educación superior). (...)

Añadimos que la afirmación de que la correspondencia de la Diplomatura en Logopedia con el nivel 2 del MECES no representa la adquisición de un nuevo título -de Grado, en este caso- es también consecuencia de que el Real Decreto 412/2014, de 6 de junio, por el que se establece la normativa básica de los procedimientos de admisión a las enseñanzas universitarias oficiales de Grado, no lo contempla así desde el momento en que su artículo 3 dispone:"Podrán acceder a los estudios universitarios oficiales de Grado en las Universidades españolas, en las condiciones que para cada caso se determinen en el presente real decreto, quienes reúnan alguno de los siguientes requisitos: k) Estudiantes en posesión de un título universitario oficial de Diplomado universitario, Arquitecto Técnico, Ingeniero Técnico, Licenciado, Arquitecto, Ingeniero, correspondientes a la anterior ordenación de las enseñanzas universitarias o título equivalente".» STS 1400/2023, 7 de novembre de 2023, i STS 2 de 8 de febrer de 2023 (recurs de cassació 4271/2020), STS 31 de març de 2016 (RC 24/2015)

Per aquest motiu, tots els funcionari o personal laboral que no hagin obtingut l'equiparació legalment constituïda del títol de grau no poden pertànyer al subgrup A1.

Tampoc ho podrien ser aquelles persones que disposin d'un altre grau o llicenciatura, aquest no es correspongui amb el grau exigit al Catàleg de llocs de feina, per a aquells llocs ja adaptats a la normativa actual, o el grau que correspongui en cada cas en atenció a les funcions a desenvolupar per a aquells llocs encara no adaptats. En aquest darrer cas, cal modificar el lloc de feina per adaptar-lo a la normativa actual.

Així mateix, un títol de màster, fins i tot si pertany a la mateixa especialitat, no serà suficient per accedir al grup A1, ni per si sol, ni amb l'afegit d'una diplomatura, atès que en cap dels dos casos substitueix el requisit de grau.

Tècnics de gestió i tècnic d'administració general (TAG):

L'article 169 de Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, estableix les escales de les quals es compon l'Administració general de l'administració local:

• Tècnic d'administració general (TAG)
• Tècnic de gestió
• Administratiu
• Auxiliar
• Subalterna

Les funcions del TAG les defineix com la realització de tasques de gestió, estudi i proposta de caràcter administratiu de nivell superior, mentre que les del tècnic de gestió són les de suport a les funcions de nivell superior.

Per a l'accés a les places de TAG estableix la titulació títol de llicenciat en dret, en ciències polítiques, econòmiques o empresarials, intendent mercantil o actuari.

Tot i que aquesta normativa està en vigor, cal revisar-la atès que tant l'intendent mercantil com l'actuari no compleixen els requisits establerts a l'article 76 del TREBEP d'estar en possessió d'un títol universitari de grau.

L'adaptació del criteri establert al RDLEG 781/1986 deriva en un conflicte d'aplicació de normes amb rang de llei bàsica, entre les quals es produeix una incongruència.

Per als casos de contradiccions o antinòmies, el dret ha establert una sèrie de principis de prelació que aplicades a aquest cas:

Principi de jerarquia normativa: En ambdós casos es tracta de reials decrets legislatius, però en el cas del TREBEP, atès que es tracta d'un text refós, es pot prendre com a base la Llei 7/2007, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, com a norma bàsica.

Per al cas de l'RDL l'article 60 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, atorga a l'article 169 esmentat el caràcter de normativa bàsica.

Per aquest motiu, cal considerar que ambdos preceptes tenen el mateix rang normatiu.

Principi de cronologia o temporalitat: En aquest cas, tot i prenent com a base la Llei 7/2007 (EBEP) i la Llei 53/2002, seria d'aplicació preeminent l'EBEP perquè és posterior.

Principi d'especialitat: En aquest cas una de les normes estaria restringida a administració local i l'altra a funció pública, per tant serien dues especialitats confrontades. Sobre aquest tema trobam doctrina precisa:

«Por otro lado, con relación a algunas de las previsiones de la legislación básica estatal sobre régimen local, y sus concretas previsiones en esos momentos sobre los empleados públicos, no hay duda de que lo establecido en el art. 3.1 del EBEP, suponía que este asumía una posición de preeminencia respecto a la citada legislación básica estatal, de forma que como afirmaba (Fuentetaja Pastor, 2013, p. 283) la vigente legislación estatal sobre régimen local solo podía complementar las previsiones del EBEP, pero en ningún caso podría contradecir lo previsto en él. (Fondevila Antolín, J. (2023). El empleo público local y su sistema de fuentes: un estudio con relación a su «supuesto» conflictivo marco jurídico. Documentación Administrativa, 11, 38-55. https://doi.org/10.24965/da.11282)»

Per tot això, cal entendre que la titulació a requerir per a l'accés a les places de TAG és la de grau en dret, en ciències polítiques, en economia, administració i direcció d'empreses o en ciències empresarials, titulacions que caldria ampliar amb la de gestió i administració pública, que seria estrictament la més adient per a les funcions establertes i que si no va ser inclosa en les titulacions referides és perquè aquest estudis no existien en aquell moment.

Tornant, doncs, a les possibles limitacions per a l'accés dels tècnics de gestió al subgrup A1, el cert és que a l'RDLEG 781/1986 no s'estableixen titulacions determinades, per la qual cosa el Consell Insular de Menorca ha obert aquestes places a qualsevol títol de grau.

Així les coses, no sembla que hi hagi impediment legal perquè aquests titulats no puguin pertànyer com la resta del subgrup A1, excepte que es donaria la paradoxa que hi haurien dues places diferenciades d'administració general en la qual una està subordinada a l'altra, atès que s'estableixen com a funcions del tècnic de gestió les de suport al TAG, però cobrant el mateix.

En aquest cas no es podria donar la solució de preveure major retribució als TAG, atès que a aquests se'ls exigeix únicament un grau, no pas un màster. En aquest cas, d'acord amb les seves funcions, queda palesa que el tècnic de gestió clarament no té el mateix grau de responsabilitat que el TAG, a qui està subordinat, per tant s'ha de mantenir al tècnic de gestió en el subgrup A2. Una altra qüestió és el d'ordenar la plantilla perquè en cada AGA hi hagi almanco un TAG que en les seves tasques tengui el suport dels tècnics de gestió.

Com ja hem dit, les professions regulades per a les quals es requereix major exigència en la titulació, així com els TAG, pertanyen clarament al subgrup A1, però res no impedeix que la resta de places d'administració especial, amb les excepcions detallades, no puguin pertànyer així mateix al subgrup A1.

2. Característiques de les proves d'accés

La segona característica que distingeix els funcionaris del subgrup A1 i A2 és la de les característiques de les proves d'accés. Aquestes característiques en l'administració local venen determinades pel Reial decret 896/1991, de 7 de juny, pel qual s'estableixen les regles bàsiques i els programes mínims a què s'ha d'ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l'Administración local.

L'article 8 de l'RD 896/1991 estableix que per a l'ingrés a la subescala del grup A les proves teòriques comptaran amb 90 temes, mentre que per a l'accés a la subescala del grup B el temari serà de 60 temes. Cal tenir present que aquesta normativa és anterior a l'entrada en vigor de l'EBEP, que és la normativa que recull la nova realitat universitària posterior al Pla Bolonya, raó per la qual cal llegir que quan es parla del grup A es refereix a l'actual A1 i quan es parla del grup B es refereix a l'actual A2.

Per aquest motiu, a partir de l'aprovació del nou encaix dels professionals universitaris del Consell en el subgrup A1, totes les places d'administració especial que s'ofereixin a les posteriors ofertes públiques ho han de ser en el subgrup A1 amb un temari de 90 temes del grup A haurien de ser del grup A1 amb noranta temes per a les proves teòricopràctiques.

Aquesta mesura establirà ja la inclusió del tots els tècnics universitaris en el subgrup A1, però cal determinar com adequar el personal que ocupa places A2 a les dues característiques que estableix la normativa. Ja complirien amb la primera premissa de responsabilitat però caldria adequar el seu procés d'accés.

Pel que fa als processos d'accés que ha seguit el personal del subgrup A2 del Consell Insular de Menorca, trobam les següents circumstàncies:

• Funcionaris de carrera que han seguit el procediment establert al Reial decret 896/1991, de 7 de juny, pel qual s'estableixen les regles bàsiques i els programes mínims a què s'ha d'ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l'Administración local.
• Funcionaris de carrera que han accedit a la seva plaça mitjançant concurs d'acord amb el Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de bases generals que regiran els processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021.
• Funcionaris de carrera que han accedit a la seva plaça mitjançant concurs oposició d'acord amb el Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de bases generals que regiran els processos d'estabilització derivats de la Llei 20/2021, amb un total de 20 temes generals.
• Funcionaris interins que han accedit a ocupar llocs de feina mitjançant proves molt diverses amb un temari de 10 temes.

Tot i aquestes variables, es creu convenient que el personal del Consell que actualment pertany al subgrup A2 faci una prova d'equiparació amb el personal pertanyent al subgrup A1 que hi ha accedit normativament, mitjançant la realització d'una prova amb un temari de 30 temes que resultarien de la diferència entre els noranta temes exigits al subgrup A1 i els seixanta del subgrup A2.

Aquesta prova no suposa una promoció interna, atès que perquè això pugui passar es requereix que hi hagi tantes places vacants com places s'ofereixen i encara que com a mínim hi hagi un 50 % més de places vacants per oferir en oferta pública oberta. En aquest cas es tracta d'una modificació de les places que ara passen totes a pertànyer al grup A. Pel que fa als llocs de feina, tots els llocs passen a ser considerats A2/A1. El procés és doncs d'adaptació a aquesta nova realitat.

Pel que fa a la distribució de temes, atès que el Consell Insular té actualment a la plantilla 137 persones pertanyents al subgrup A2 i que aquestes es distribueixen en 20 especialitats diferents, en el benentès que l'experiència acumulada durant els seus anys de feina podrien ben convalidar la determinació de la capacitat professional en l'escala, subescala o classe de funcionaris de què es tracti, així com les relacionades amb les funcions a desenvolupar i que a aquesta raó se n'afegeix una altra d'important de caire organitzatiu, atès que per fer tribunals es requeririen 200 funcionaris del Consell.

Les proves seran tipus test amb 120 preguntes amb quatre respostes alternatives.

3. Diplomats universitaris

Com ja hem repetit nombroses vegades, l'article 76 del TREBEP estableix que cal tenir un títol de grau.

El títol de diplomat universitari dels plans d'estudi anteriors no es pot convalidar de forma automàtica amb el de grau. La disposició transitòria tercera estableix el règim transitori perquè els diplomats es puguin incorporar als actuals grups i subgrups professionals i de forma transitòria els col·loca al subgrup A2.

La disposició transitòria tercera es desglosa en tres punts:

1. Hasta tanto no se generalice la implantación de los nuevos títulos universitarios a que se refiere el artículo 76, para el acceso a la función pública seguirán siendo válidos los títulos universitarios oficiales vigentes a la entrada en vigor de este Estatuto.

2. Transitoriamente, los Grupos de clasificación existentes a la entrada en vigor de la Ley 7/2007, de 12 de abril, se integrarán en los Grupos de clasificación profesional de funcionarios previstos en el artículo 76, de acuerdo con las siguientes equivalencias:

• Grupo A: Subgrupo A1.
• Grupo B: Subgrupo A2.
• Grupo C: Subgrupo C1.
• Grupo D: Subgrupo C2.
• Grupo E: Agrupaciones Profesionales a que hace referencia la disposición adicional sexta.

3. Los funcionarios del Subgrupo C1 que reúnan la titulación exigida podrán promocionar al Grupo A sin necesidad de pasar por el nuevo Grupo B, de acuerdo con lo establecido en el artículo 18 de este Estatuto.

Acollint-se al punt segon la major part de les administracions públiques estan mantenint els criteris anteriors a l'EBEP mantenint els professionals que anteriorment pertanyien al grup A, és a dir els llicenciats, en aquest grup tot i que ara en alguns casos admetin els graduats. El mateix passa amb el subgrup A2 que continuen adjudicant a tots els professionals que en els plans d'estudi anteriors pertanyien al grup B, és a dir, els diplomats, tot i que ara tots els professionals universitaris acaben el seus estudis amb un títol de grau.

El Consell Insular de Menorca entén que aquesta transitorietat no és aplicable als nous professionals universitaris i per tant des de 2021 ha fet un procés d'adaptació a la norma que ara culmina amb aquesta proposta que tots els professionals universitaris del Consell estiguin inclosos en el subgrup A1.

Pel que fa als diplomats actualment en actiu en el Consell Insular de Menorca, ara es proposta també l'adaptació amb un prova per a aquells que compleixen els requisits exigits per l'article 76, és a dir, aquells que ja disposen del títol de grau o bé la llicenciatura, potenciant d'aquesta manera l'adaptació del personal fix a la norma vigent. Però la qüestió que es planteja és si el Consell ha de limitar l'accés a nou personal que no s'adapti a la norma, és a dir, si ha de privar l'accés als diplomats universitaris. Certament la norma estableix que el límit és la generalització de la implantació dels nous títols universitaris, cosa que la jurisprudència ja ha repetit en diverses ocasions, que s'havia acomplert.

Atès que com ja hem vist la majoria d'administracions no s'estan adaptant a la norma, la qual cosa provoca un perjudici als que sí que s'hi adapten i atès que l'adaptació es produeix a partir dels universitaris que iniciaren els estudis a partir de 2011, en el benentès que hi ha encara molts universitaris de plans d'estudis anteriors, sembla poc raonable limitar l'accés dels diplomats a la funció pública.

Per poder incorporar aquest personal a la funció pública i a la vegada mantenir la coherència del Consell en les seves actuacions d'adaptació a la norma, caldria mantenir l'accés als diplomats, convocant les places com a grup A i oferint llocs A1/A2 en funció de la titulació amb la qual s'hi accedeix, A1 per a graduats i llicenciats i A2 per a diplomats. Caldrà valorar la possibilitat d'exigir als diplomats la seva adaptació al títol de grau en un termini raonable, que podria ser de cinc anys.

4. Plantilles, RLT i convocatòries posteriors

En el pressupost de 2025 totes les places d'administració especial de la plantilla que poden ser indistintament del subgrup A1 o A2 constaran com A. S'exceptuen les places dels habilitats nacionals i aquelles places per a les quals s'exigeix un màster o un grau d'un mínim de 300 crèdits, que es mantindran com a A1.

S'ha de modificar el catàleg de llocs de feina, de manera que en tots els llocs A2 de l'escala d'administració especial allà on diu A2 ha de dir A1/A2. A tot el personal actual del Consell se li ha de donar l'oportunitat de transitar a la nova realitat del grup A.

En aquesta modificació del catàleg seria bo modificar el lloc d'economista pel de tècnic d'economia i empresa, ampliant el ventall de possibles titulacions d'accés, de manera que allà on deia «grau en economia o titulació equivalent» ha de dir «grau en economia, en administració i direcció d'empreses o en ciències empresarials o titulació equivalent».

A partir de l'aprovació de l'ordenament del grup A, totes les ofertes públiques i convocatòries de borses extraordinàries per a l'accés a places del grup A es faran de forma genèrica sense determinació del subgrup. En les convocatòries de concurs oposició el nombre de temes serà d'acord amb l'article 169 de Reial decret legislatiu 781/1986 per al grup A, és a dir, 90 temes.

En la presa de possessió constarà la pertinença al subgrup A1 o A2 en funció de la documentació presentada per cada aspirant.

4. Efectes pressupostaris

Actualment el Consell Insular de Menorca té en plantilla 137 places de tècnics A2 de l'escala d'Administració especial. La reclassificació d'A2 a A1 de les 137 places suposa el següent augment pressupostari:

Sou: 293.557,60

Complement de destí: 328.630,12

Residència: 25.549,13

Productivitat: 129.259,86

Diferència Seguretat Social: 206.292,63

TOTAL: 779.996,71

El cost ha de ser íntegrament pressupostat el 2025, tot i que només una part dels funcionaris actuals podran realment reconvertir les seves places a 1 de gener de 2025.

La cap del Servei de Gestió de Persones

ANNEX I (consta a l'expedient)

ANNEX II (consta a l'expedient)

La Mesa General de Negociació acordà, en data 21 d'agost de 2024, emetre informe favorable a la classificació del subgrup A2 a A2/A1, amb les següents modificacions: esmena errors en la titulació del lloc de Tècnic SIG, error en nivell de català de l'Assessor jurídic i el TAG, i la incorporació de la menció a deixar obert l'estudi per poder classificar el subgrup A2 d'administració general.

Atesa la proposta de la consellera executiva del Departament d'Economia i Serveis Generals i en exercici de les competències atribuïdes a l'article 33 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars;

El Consell Executiu, per unanimitat i en votació ordinària, adopta els acords següents:

Primer. Aprovar la classificació del subgrup A2 d'administració especial a A2/A1, deixant obert l'estudi per incorporar en una segona etapa el subgrup A2 d'administració general.

Aquesta classificació es farà efectiva mitjançant la superació d'una prova de 30 temes d'administració general, definida en les futures bases del procés, a la qual es podrà presentar tot el personal fix pertanyent al subgrup A2. Las bases i convocatòria d'aquest procés s'aprovaran properament.

Segon. Iniciar els tràmits per a que en el pressupost de 2025 totes les places d'administració especial de la plantilla que poden ser indistintament del subgrup A1 o A2 constaran com places del grup A. S'exceptuen les places dels habilitats nacionals, aquelles places per a les que s'exigeix un màster o un grau d'un mínim de 300 crèdits que es mantindran com A1.

Tercer. Modificar el catàleg de llocs de feina, de manera que en tots els llocs A2 de l'escala d'administració especial allà on diu A2 ha de dir A1/A2, d'acord amb l'annex d'aquesta resolució.

Quart. Modificar la denominació del lloc d'Economista pel de Tècnic d'economia i empresa, ampliant el ventall de possibles titulacions d'accés de manera que allà on deia Grau en Economia o titulació equivalent ha de dir Grau en Economia, en administració i direcció d'empreses o en ciències empresarials o titulació equivalent.

Cinquè. Actualitzar en el catàleg de llocs de feina les titulacions per a l'accés a les places de Tècnic d'Administració General, de manera que allà on diu Graduat en dret, econòmiques, ciències polítiques, intendent mercantil i actuari, a de dir Graduat en l'àmbit de les ciències jurídiques o econòmiques, o graduat en ciències polítiques o en gestió de l'Administració pública o titulació equivalent.

Sisè. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de les Illes Balears als efectes oportuns.

Contra aquest acord – que no exhaureix la via administrativa – es pot interposar un recurs d'alçada davant la Comissió de Govern, per delegació del Ple del Consell Insular de Menorca (Acord de 31-7-2023, BOIB núm. 109 de 5-8-2023), en el termini d'un mes comptador des de l'endemà que s'hagi publicat, d'acord amb l'article 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

L'esmentat recurs s'entendrà desestimat, si no es notifica la resolució corresponent, quan hagin transcorregut tres mesos des de la seva interposició. Contra la desestimació del recurs d'alçada per silenci administratiu podreu interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma.

 

Maó, 18 de setembre de 2024

Per delegació del president El secretari del Consell Executiu Octavi Pons Castejón (Decret 129/2023, de 27 de juliol) (BOIB núm. 106 de 29-07-2023)