BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

​​​​​​​

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 26 de gener de 2023, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'activitats d'una instal·lació de gestió de residus de restes vegetals d'origen agrícola, forestal i jardineria (polígon 5, parcel·la 339, TM de Santa Maria del Camí), en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 2 del Decret legislatiu, el Projecte d'activitats d'instal·lació de gestió de residus vegetals d'origen agrícola, forestal i jardineria, s'inclou al punt 1 del grup 6:

Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de l'R1 a l'R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial i no estiguin incloses en l'annex 1 d'aquesta Llei.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

L'objecte del projecte és l'ampliació de l'activitat existent de gestió de residus al pol. 5, parcel·la 339 (finca de Son Borràs, amb una superfície de 3.456 m²), TM de Santa Maria, amb un màxim de 50 t anuals de residus biodegradables procedents de la neteja de parcs i jardins urbans (LER 20 02 01). Segons el document ambiental, la finca d'estudi està donada d'alta al Registre de Gestors de Biomassa (GB0521).

Actualment, l'activitat referida ja tracta residus de teixits vegetals (LER 02 01 03) i residus de silvicultura (LER 02 01 07), amb les mateixes característiques físiques (i mateixa codificació, segons la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular) que el nou material a tractar, però diferent origen. En total, es tractaran 600 t anuals de residus d'origen vegetal, sense que sigui necessari modificar la instal·lació existent, mantenint-se les operacions de valorització originals.

La finca objecte d'estudi no té cap construcció i disposa de connexió d'aigua provinent de la bassa d'aigua depurada de Santa Maria, situada a uns 750 m al nord-oest, a més d'un extintor homologat que permeti una primera intervenció immediata en cas d'incendi que s'origini a la maquinària que s'hagi d'utilitzar. Es preveu la instal·lació de dos extintors addicionals de 9 kg de capacitat (pols ABC polivalent), distribuïts per la finca, a més de la instal·lació de punts d'aigua cada 10 m al llarg de la paret del límit Nord i del límit Sud. L'activitat es realitzarà exclusivament en horari diürn, per la qual cosa no es preveu il·luminació artificial.

Les activitats de valorització de biomassa vegetal previstes a la instal·lació i les diferents zones seran les següents:

Zona de recepció i tractament

- Recepció de restes vegetals sense transformar i emmagatzematge inicial temporal. Inicialment, tot el material se situarà en el recinte a on estan les cabres que, durant uns dies en funció del tipus de restes, s'alimentaran de les parts tendres.

- Posteriorment, es retirarà el brancam ja sense fulles i se separaran els troncs de dimensions majors útils per llenya, de les branques més fines.

Consistirà en una zona amb terra compactada, no pavimentat, amb els pendents adequats per a la recollida d'aigües pluvials.

Zona de descomposició/maduració

- Estellat dels troncs forestals: aquesta activitat es realitzarà a la zona C, és la fase de transformació de les restes forestals en estella. També està situat a l'aire lliure.

- Emmagatzematge, assecat natural de l'estella i/o llenyes i control de qualitat: L'estella/llenyes estarà emmagatzemada a la zona A i l'assecatge es farà a l'aire lliure de manera natural. A més s'hi realitzarà el control de qualitat.

- Trituració de les restes més fines i apilament per procedir a la realització de compost, que es podrà mesclar amb terres porgades per fer terra vegetal. Els munts de compost tendran una altura màxima de 2,5-3 m.

Consistirà en un espai amb solera de terra pitjada, amb un sistema de canalització per excavació de síquia de poca profunditat fins a dipòsit d'emmagatzematge de 10 m³. La bassa recollirà principalment les aigües de rentat de les bermes de creació de compost, de resultes dels dies de pluja, en cas que no s'hagin pogut tapar, com es preveu a les mesures correctives.

D'altra banda, es preveu la instal·lació d'equips que permetin aportar aigua quan el material o la mescla a compostar estigui per sota dels nivells d'humitat necessaris perquè el compostatge arrenqui o es desenvolupi amb normalitat.

En transcurs de les etapes de descomposició-maduració, o bé al final d'aquestes, es realitzarà un cribratge per eliminar part dels impropis de grans dimensions que puguin ser presents al material o per recuperar part de l'estructurant de la barreja que s'està compostant.

Les diferents etapes es desenvolupen directament sobre el terra, ja que no s'incorpora al compostatge de fracció vegetal cap solució nitrogenada per afavorir el procés ni residus d'alta degradabilitat (FORM, fems...), existint també una zona diferenciada d'emmagatzematge i sortida del compost.

La maquinària que s'utilitzarà serà la següent: estelladora de 20 t de pressió, tractors de 180 CV i 50 CV, pala carregadors OKKA, motoserres, desbrossadores, martell estellador, podadora, carretons i altres eines manuals, i camió per al transport privat.

Es preveu un posttractament del compost resultant, amb l'obtenció dels materials següents:

- Compost de diferents granulometries, així com fertilitzants i esmenes, obtinguts en mesclar el compost amb altres materials aliens al procés de compostatge. Tots aquests productes s'emmagatzemaran fins a la comercialització o fins que arribin a la destinació final. Es preveu que el seu ús sigui, principalment, a explotacions agràries.

- L'estructurant, consistent en el recirculat, és a dir, la totalitat o fracció de l'estructurant recuperat que es reutilitzarà en nous cicles de compostatge. La fracció o les fraccions de l'estructurant que no presenten les característiques adequades per reutilitzar-les es consideren habitualment rebuig i es tracten com a tal.

La finca disposa de tancament perimetral (paret de bloquet i reixa metàl·lica) que delimita tota la instal·lació i té accés per un camí lateral sense sortida al punt quilomètric 5,300 de la ctra. Ma-3030. A l'interior de la finca hi ha un segon tancament, explícitament destinat als animals de la mateixa finca, de malla cinegètica reforçada. Així mateix, entre la parcel·la objecte d'estudi i la parcel·la més situada al nord (polígon 5, parcel·la 350), hi ha una barrera vegetal conformada pels arbres existents a efecte de pantalla vegetal, la qual s'està complementant amb nous exemplars.

El pressupost estimat del projecte és de 7.674,20 euros, corresponent a les instal·lacions de drenatge de possibles lixiviats i als sistemes de prevenció contra incendis.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Segons el document ambiental, els principals impactes ambientals considerats durant la fase de funcionament del projecte seran la generació de pols, principalment pel trànsit de vehicles pesants per camins no asfaltats, tot i que es consideren entrades puntuals i de poc recorregut, l'emissió de renous durant els 3/6 mesos en els quals es produeix la trituració de les restes vegetals aportades, i el risc de contaminació del sòl i aigües subterrànies per lixiviats i abocament accidental de substàncies contaminants. Com a impactes positius, destaca la generació de compost per al seu ús com a fertilitzant a terres agrícoles.

Respecte de l'emissió de renous i l'impacte paisatgístic de l'activitat, cal tenir en compte que entre els terrenys objecte d'estudi i la parcel·la més situada al nord (polígon 5, parcel·la 350), s'han mantingut els arbres existents com a pantalla vegetal, i s'estan plantant de nous. D'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge, «No obstant això, una vegada analitzada la proposta (munts de compost de 2,5 a 3 m d'alçada) així com la situació de la parcel·la a prop d'una carretera i d'habitatges unifamiliars, sembla que sí que podria generar un impacte paisatgístic negatiu a l'entorn proper. Per tant, en cas que s'autoritzi la proposta, caldria ampliar la barrera vegetal als límits est i sud de la parcel·la, a base d'espècies vegetals arbòries i arbustives autòctones, preferentment existents a l'entorn i de baix requeriment hídric.»

D'altra banda, malgrat que dins la zona d'estudi hi figura l'hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari Matolls termomediterranis i predesèrtics, subtipus Ullastrars i matollars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratorietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris) (5330-6), cal tenir en compte que el projecte plantejat es considera una ampliació d'una activitat ja existent dins la mateixa ubicació.

Pel que fa al risc de contaminació del sòl i aigües subterrànies per lixiviats, es preveu, entre d'altres, el tapament de les bermes en moments puntuals per evitar el rentat per pluges, així com reconduir les aigües lixiviades (per síquia excavada) a un contenidor soterrat no permeable, adequat per a contenir aigües lixiviades de compost, i el seu tractament mitjançant gestor autoritzat.

Quant als efectes sobre la mobilitat de l'àmbit, el document ambiental aclareix que «La nova activitat, no modificaria el trànsit de vehicles, donat que la finca és d'unes dimensions petites i les aportacions màximes possibles (600 Tn/anuals de teixits vegetals), vendrien a substituir parcialment les aportacions de restes agrícoles i silvícoles al punt de gestió de Biomassa.»

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat les consultes següents:

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Infraestructures, del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca.

- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Ajuntament de Santa Maria del Camí.

- GOB.

- Amics de la Terra.

- Terraferida.

En el moment de redactar el present informe, es disposa dels següents informes de les administracions previsiblement afectades:

- La Direcció Insular d'Infraestructures, del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, amb data 20 de maig de 2022, va informar el següent:

Segons l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirectament a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (¨50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, com que el polígon 5, parcel·la 339, és més enllà de seixanta (60) metres des de l'aresta exterior de la carretera Ma-3030, no és preceptiu informe d'aquesta Direcció Insular.

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, amb data 31 de maig de 2022, va informar el següent:

Es conclou que:

Un cop avaluada la informació s'emeten les següents conclusions:

1. El titular de la instal·lació ha de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa com APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on identifiqui tots els focus d'emissions, així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes.

2. La resolució d'inscripció APCA o, si escau, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com de les mesures de gasos i partícules dels possibles equips de combustió existents, si s'escau.

3. Es considera adequat l'annex de consum energètic i canvi climàtic presentat. A més a més, l'activitat projectada va en concordança amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

- El Servei d'Ordenació del Territori, del Departament de Territori del Consell de Mallorca, amb data 7 de juny de 2022, va informar el següent:

En relació amb l'ordenació territorial general:

Segons el Pla Territorial Insular de Mallorca, la parcel·la objecte d'aquest informe, està situada en sòl rústic comú, dins la categoria de sòl rústic general (SRG). A més, una part de la parcel·la està situada dins la Unitat de Paisatge UP-9, Pla, i una altra part està situada dins la Unitat de Paisatge UP-2, Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany. La parcel·la té un grau de valoració paisatgístic moderat.

D'acord amb el projecte aportat, es considera que l'ús proposat és un equipament sense construcció, però, d'acord amb la documentació ambiental aportada es considera que l'ús proposat és una infraestructura tipus E-5.

No obstant això, segons la matriu d'ordenació del sòl rústic del PTIM, la instal·lació proposada, de gestió de residus de restes vegetals d'origen no agrari ni forestal, és una indústria de transformació agrària que, en SRG, és un ús condicionat. Per tant, serà necessària la declaració d'interès general prèvia a l'autorització.

En relació amb l'ordenació territorial sectorial:

Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l'illa de Mallorca (PDSRNPM):

Per una banda, d'acord amb l'art. 2 del PDSRNPM, sembla que s'inclou com a residus no perillosos de tractament obligatori dins el servei públic insularitzat de gestió de residus urbans, entre d'altres, els residus biodegradables de parcs i jardins (20 02 01).

Per altra banda, d'acord amb l'art. 10 del PDSRNPM, sembla que s'ha planificat la ubicació de 6 zones a Mallorca per ubicar plantes de compostatge de FORM que no es corresponen amb la parcel·la objecte d'aquest informe.

No obstant això, d'acord amb el punt 5 de l'art. 10, sembla que es permeten iniciatives que tinguin com a objectiu el tractament de matèria orgànica de forma ambientalment segura als efectes d'obtenir compost, amb un límit de tractament de 300 tones de residus LER 20 01 08 (residus biodegradables de parcs i jardins), en total, per any, i dins cada municipi, i prèvia obtenció de les autoritzacions que corresponguin.

Una vegada analitzada la documentació presentada, sembla que la suma dels residus sol·licitats a la parcel·la seran de 600 Tn/any.

Per tant, caldria consultar l'existència d'altres centrals de compostatge al municipi de Santa Maria i reduir les tones anuals de residus del projecte objecte d'aquest informe, per tal que, entre totes les centrals existents en el municipi, no excedir les 300 tones de residus LER 20 01 08 i LER 20 02 01 en total, per any i per municipi, permeses pel PDSRNPM.

No obstant això, en allò referent estrictament a residus, s'estarà amb allò que determini l'administració competent en la matèria (Direcció Insular de Residus del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca).

En aquest sentit, cal tenir en compte que, segons informe de resposta de viabilitat del projecte de l'òrgan substantiu, de data 9 de gener de 2023, «S'informa que el canvi introduït al projecte d'activitats d'una instal·lació de gestió de residus de restes vegetals d'origen no agrari o forestal, consisteix únicament en un desglossament de la codificació dels LER dels residus tractats, segons l'origen d'aquests, sense altres canvis respecte de la naturalesa dels residus, les operacions a realitzar i la capacitat total de gestió de la instal·lació.

Vist que:

«1. El projecte preveu el tractament de residus biodegradables de parcs i jardins amb codi 20 02 01, amb una quantitat màxima de 50 tn/any.

2. En cap cas es preveu gestionar residus amb codi LER 20 01 08 (Residus biodegradables de cuines i restaurants).

3. No consta, en data del present ofici, en el registre de producció i gestió de residus de les Illes Balears, cap altra instal·lació de gestió de residus (compostatge) amb codi LER 20 01 08 i/o LER 20 02 01 dins el TM de Santa Maria del Camí.

 

Es conclou que el Projecte d'instal·lació de gestió de residus de restes vegetals d'origen agrícola, forestal i jardineria a nom d'Iván Santandreu Madrid, al polígon 5, parcel·la 339, TM de Santa Maria del Camí, és viable pel que fa a les tones a tractar de residus de restes vegetals d'origen no agrari o forestal per any, donant compliment a la normativa sectorial, sense perjudici del compliment de la normativa d'ordenació del sòl rústic prèvia a l'autorització.»

En relació amb la integració paisatgística:

El Consell de Mallorca, en l'àmbit de les seves competències en matèria de planificació territorial i urbanística i d'altres polítiques sectorials d'incidència paisatgística, va elaborar i aprovar l'any 2019 l'Estratègia del paisatge del Consell de Mallorca, que té com a marc de referència el Conveni Europeu del Paisatge (CEP) del Consell d'Europa, tenint en compte que Espanya va ratificar el conveni el novembre de 2007 i que el Consell de Mallorca, mitjançant l'Acord de 4 de febrer de 2008, es va adherir als principis, els objectius i les mesures que conté el conveni.

Un dels objectius d'aquesta Estratègia de paisatge és incorporar la dimensió paisatgística a les polítiques i als instruments sectorials d'incidència en el paisatge, a través, entre d'altres, de la qualificació i adequació paisatgística de les infraestructures viàries, de la interpretació de les relacions entre béns culturals i paisatge, de la gestió d'entorns dels BIC i de la incorporació de mesures d'integració paisatgística en l'execució d'obres d'infraestructures i equipaments en sòl rústic.

Per una banda, el projecte considera que la nova activitat no generarà cap tipus d'impacte visual, però, per altra banda, proposa mantenir l'arbrat existent en el límit nord de la parcel·la i plantar altres arbres com a barrera vegetal.

A més, l'estudi d'impacte ambiental aporta un estudi d'incidència paisatgística que estableix que la parcel·la tindria una fragilitat visual intrínseca baixa i una qualitat ecològica baixa.

No obstant això, una vegada analitzada la proposta (munts de compost de 2,5 a 3 m d'alçada) així com la situació de la parcel·la a prop d'una carretera i d'habitatges unifamiliars, sembla que sí podria generar un impacte paisatgístic negatiu a l'entorn proper.

Per tant, en cas que s'autoritzi la proposta, caldria ampliar la barrera vegetal als límits est i sud de la parcel·la, a base d'espècies vegetals arbòries i arbustives autòctones, preferentment existents a l'entorn i de baix requeriment hídric.

En relació amb els impactes ambientals

D'acord amb la documentació aportada, el projecte considera que la nova activitat només emetrà renous significatius en el moment de funcionament de la capoladora de branques. Es proposen mesures correctores, entre d'altres, limitació de la velocitat a 10 km/h i reforç de la pantalla vegetal existent.

També considera que la nova activitat no emet fums, ni olors ni altres emanacions, però sí que hi haurà un cert risc d'incendi per acumulació de material combustible. A més, es mantindrà una franja lliure de 3,5 m a la zona nord de la parcel·la que limita amb un habitatge, per tal de reduir el risc d'incendi.

D'acord amb el projecte, la nova activitat no augmentarà el trànsit de camions, però si augmenta la matèria a tractar sembla que sí que es generarà un major trànsit de vehicles pesants i, per tant, efectes ambientals negatius en l'entorn. Per tant, tenint en compte que l'accés es produeix per un camí rural, sense asfaltar, sembla que seria convenient analitzar les afeccions al trànsit.

A més, d'acord amb la documentació aportada, totes les accions descrites en la nova activitat comporten l'aixecament de pols i partícules en suspensió. Per això, es proposen mesures correctores: limitació de la velocitat a 10 km/h, regar les zones de trànsit, evitar la trituració els dies de vent...

Tenint en compte l'augment del risc d'incendi, les males olors produïdes, la pols generada i l'augment del trànsit de vehicles pesants així com l'impacte visual dels munts de compost, es considera que sí hi haurà un impacte ambiental negatiu.

Es conclou que:

Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, des del punt de vista d'ordenació del territori i paisatge, informam desfavorablement la tramitació d'avaluació d'impacte ambiental simplificada proposant que se sotmeti a una avaluació ambiental ordinària, atès que la implantació proposada de gestió de residus de restes vegetals d'origen no agrari ni forestal provocarà nombrosos efectes ambientals i paisatgístics negatius que no s'han valorat adequadament, així com tampoc s'han valorat altres alternatives d'ubicació.

Així mateix, es considera necessari realitzar consulta a l'òrgan competent en residus, per tal d'analitzar la compatibilitat del projecte amb el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos a l'illa de Mallorca.

D'altra banda, s'adverteix que pel que fa al tràmit substantiu d'autorització de la proposta de l'assumpte serà necessària la tramitació prèvia de la Declaració d'interès general a l'empara de l'article 37 i correlatius de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

- El Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, amb data 9 de juny de 2022, va informar el següent:

Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és de preveure que el projecte pugui suposar un efecte negatiu sobre les espècies presents a la zona.

Existeix la possibilitat que, durant el transport del material vegetal cap al centre gestor, es produeixi una dispersió de propàguls o llavors d'espècies al·lòctones, o fins i tot invasores, pròpies de jardineria i ornamentals. Com a mesura preventiva seria necessari l'ús de lones protectores o altres sistemes durant el transport fins al centre de gestió que n'evitin la dispersió per acció del vent.

Es conclou que:

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre el projecte d'instal·lació de gestió de residus de restes vegetals d'origen no agrari o forestal TM de Santa Maria del Camí, amb el següent CONDICIONANT:

- Ús de lones protectores o sistema equivalent, durant el transport del material fins al centre d'emmagatzematge i gestió, sempre que hi hagi presència de restes d'espècies al·lòctones.

- El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb data 16 de juny de 2022, va informar el següent:

En relació a l'expedient abans esmentat i vista la documentació presentada, la parcel·la forma part d'una explotació agrària inscrita en el Registre Insular Agrari amb el nº 22.140 com a general.

Per tant, aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, informa favorablement l'objecte del projecte des del punt de vista agrari.

- La Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca, amb data 23 de juny de 2022, va informar el següent:

 

(...)

(...) L'activitat proposada, no està específicament regulada en la llei (8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears), ja que no es tracta de compostatge domèstic i comunitari, i, per altra banda, el compostatge es considera un servei de competència municipal no obligatori.

(...)

El projecte no compleix amb els paràmetres d'ocupació i parcel·la mínima permesos, ni amb les separacions mínimes a llindars, no podem comprovar la resta per falta de documentació gràfica. Segons el que s'exposa a la memòria, tenint en compte les instal·lacions existents, les proposades i les zones de circulació entre els diferents espais proposats, la parcel·la perd tota la seva naturalesa rústica, passant a ser un sòl totalment transformat.

Es conclou que:

Com s'ha indicat en l'apartat anterior es tracta d'una activitat relacionada amb els usos no prohibits, diferents dels admesos o dels d'habitatge unifamiliar i, per tant, segons preveu l'article 26 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic només es podrà autoritzar quan resulti declarada d'interès general per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme. Caldrà tenir en compte totes les indicacions fetes en les consideracions tècniques, tant pel que fa a la normativa sectorial aplicable com per les determinacions urbanístiques d'aplicació.

- El Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics, amb data 23 d'agost de 2022, va informar el següent:

Es conclou que:

Informam favorablement, condicionat al compliment dels següents condicionants:

1. En relació a la barrera vegetal, es plantarà vegetació pròpia de la zona i de baix requeriment hídric.

2. Atès que el nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat, s'assegurarà el compliment de les mesures establertes al document ambiental, especialment el tapament de les bermes els dies de pluja, així com la correcta gestió dels lixiviats que es puguin generar. Els justificants de les retirades de lixiviats realitzades pel gestor autoritzat romandran a disposició de l'administració.

5.Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: L'objecte del projecte és l'ampliació d'una activitat existent de gestió de residus, amb un màxim de 50 t anuals de residus biodegradables procedents de la neteja de parcs i jardins urbans (LER 20 02 01). Actualment, l'activitat referida ja tracta residus de teixits vegetals (LER 02 01 03) i residus de silvicultura (LER 02 01 07), amb les mateixes característiques físiques (i mateixa codificació, segons la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular) que el nou material a tractar, però diferent origen. En total, es tractaran 600 t anuals de residus d'origen vegetal, sense que sigui necessari modificar la instal·lació existent, mantenint-se les operacions de valorització originals.

La finca objecte d'estudi no té cap construcció i disposa de connexió d'aigua provinent de la bassa d'aigua depurada de Santa Maria, situada a uns 750 m al nord-oest, a més d'un extintor homologat que permeti una primera intervenció immediata en cas d'incendi que s'origini a la maquinària que s'hagi d'utilitzar. Es preveu la instal·lació de dos extintors addicionals de 9 kg de capacitat de (pols ABC polivalent), distribuïts per la finca, a més de la instal·lació de punts d'aigua cada 10 m al llarg de la paret del límit Nord i del límit Sud. L'activitat es realitzarà exclusivament en horari diürn, per la qual cosa no es preveu il·luminació artificial.

Les activitats de valorització de biomassa vegetal previstes a la instal·lació es distribuiran en zona de recepció i tractament, zona de descomposició/maduració i posttractament del compost resultant.

Es preveu un sistema de canalització per excavació de síquia de poca profunditat fins a dipòsit d'emmagatzematge de 10 m³. La bassa recollirà principalment les aigües de rentat de les bermes de creació de compost, de resultes dels dies de pluja, en cas que no s'hagin pogut tapar, com es preveu a les mesures correctives.

La finca disposa de tancament perimetral (paret de bloquet i reixa metàl·lica) que delimita tota la instal·lació i té accés per un camí lateral sense sortida al punt quilomètric 5,300 de la ctra. Ma-3030. A l'interior de la finca hi ha un segon tancament, explícitament destinat als animals de la mateixa finca, de malla cinegètica reforçada. Així mateix, entre la parcel·la objecte d'estudi i la parcel·la més situada al nord (polígon 5, parcel·la 350), hi ha una barrera vegetal conformada pels arbres existents a efecte de pantalla vegetal, la qual s'està complementant amb nous exemplars.

El pressupost estimat del projecte és de 7.674,20 euros, corresponent a les instal·lacions de drenatge de possibles lixiviats i als sistemes de prevenció contra incendis.

 

2. Ubicació del projecte: l'activitat es localitza al pol. 5, parcel·la 339 (finca de Son Borràs, amb una superfície de 3.456 m²), TM de Santa Maria. Segons el document ambiental, la finca d'estudi està donada d'alta al Registre de Gestors de Biomassa (GB0521).

D'acord amb el PTM, la parcel·la on s'ubica l'activitat està qualificada com a sòl rústic general (SRG), majoritàriament dins la unitat paisatgística 2 (UP-2) «Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany» i afectada per servituds aeroportuàries i radioelèctriques. Es localitza fora d'espais de rellevància ambiental, d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener i d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. Segons la capa de la IDEIB d'hàbitats d'interès comunitari 2022 de les Illes Balears, dins la zona d'estudi trobam l'hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari Matolls termomediterranis i predesèrtics, subtipus Ullastrars i matollars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratorietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris) (5330-6).

L'àmbit d'actuació no es troba afectat per àrea de protecció territorial (APT) de la ctra. Ma-3030, ni per àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió, d'esllavissament, d'inundacions o d'incendis. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024, es correspon amb una zona amb baix risc d'incendi forestal.

D'acord amb el document ambiental, la finca de Son Borràs, que ha esdevingut amb el pas del temps en una màquia amb ullastres, ha estat condicionada per a una correcta acumulació i gestió de biomassa, eliminant la vegetació existent i compactant la capa superior del terreny. Sobre aquest llit estable es dipositen les restes de vegetació aportades a l'espai com a punt d'emmagatzematge i gestió de biomassa. L'entorn proper a les finques d'estudi és un mosaic de finques, dedicades principalment al conreu en secà (fruiters, com l'olivera o l'ametler), però també molt destacable la vinya, que ha multiplicat la seva presència els darrers anys. També hi ha finques residencials i combinades amb altres dedicades a un ús agrari més lúdic (explotacions agràries d'oci i d'autoconsum).

Els terrenys objecte d'estudi s'ubiquen sobre la massa d'aigua subterrània 1814M3 «Pont d'Inca», aqüífer poc profund en mal estat qualitatiu i bon estat quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Es correspon amb una zona vulnerable a nitrats (ZVCN). A uns 980 m de distància de l'àmbit d'actuació trobam un pou d'abastiment urbà (CAS_1132_Vigent-A_S_7731), dins perímetre de restriccions moderades.

D'acord amb el Servei de Protecció d'Espècies, a la zona d'estudi hi figuren com a espècies protegides pel catàleg autonòmic (Decret 75/2005) el garballó (Chamaerops humilis) i el llampúgol (Rhamnus alaternus). No hi ha constància de la presència de cap niu de rapinyaire a menys de 1.000 m de la parcel·la on es desenvolupa l'activitat.

Segons el document ambiental, la finca d'estudi no presenta elements d'interès patrimonial. No hi ha evidència de restes arqueològiques, ni elements patrimonials o etnològics catalogats. Tampoc figuren elements d'interès etnogràfic, com marjades construïdes amb el sistema de construcció de pedra en sec o altres construccions del paisatge rural tradicional. D'altra banda, no hi ha cap element BC, BIC o catalogat en l'àmbit insular o municipal, pròxim a la zona d'estudi.

 

3. Característiques del potencial impacte: Cal tenir en compte que el projecte suposa una ampliació d'una activitat ja existent de gestió de biomassa vegetal i producció de compost. D'acord amb el Servei de Residus i Sòls Contaminats, el projecte és viable pel que fa a les tones a tractar de residus de restes vegetals d'origen no agrari o forestal per any, donant compliment a la normativa sectorial, sense perjudici del compliment de la normativa d'ordenació del sòl rústic prèvia a l'autorització.

​​​​​​​Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el Projecte d'activitats d'una instal·lació de gestió de residus de restes vegetals d'origen agrícola, forestal i jardineria (polígon 5, parcel·la 339, TM de Santa Maria del Camí), atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures proposades en el document ambiental, signat per la Sra. Irene Moya Pais, geògrafa, de la consultora EIMA enginyeria i medi ambient, amb data abril de 2022, i les condicions següents:

1. D'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge, caldria ampliar la barrera vegetal als límits est i sud de la parcel·la, a base d'espècies vegetals arbòries i arbustives autòctones, preferentment existents a l'entorn i de baix requeriment hídric.
2. S'hauran d'utilitzar lones protectores o sistema equivalent durant el transport del material fins al centre d'emmagatzematge i gestió, sempre que hi hagi presència de restes d'espècies al·lòctones.
3. Atès que el nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat, s'assegurarà el compliment de les mesures establertes al document ambiental, especialment el tapament de les bermes els dies de pluja, així com la correcta gestió dels lixiviats que es puguin generar. Els justificants de les retirades de lixiviats realitzades pel gestor autoritzat romandran a disposició de l'administració.
4. En cas que sigui necessària l'aportació d'aigua per humitejar el material per al procés de compostatge, aquesta haurà de ser pluvial, o alternativament aigua regenerada.
5. El pressupost del projecte haurà de disposar d'una partida específica per al seguiment de les mesures adoptades per a minimitzar els impactes ambientals.
6. En cas d'un eventual cessament de l'activitat, s'haurà de procedir a la restauració del terreny afectat al seu estat original, així com a la retirada i entrega dels residus a gestor autoritzat.

Així mateix, es recorda que:

- D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

a) El titular de la instal·lació ha de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa com APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on identifiqui tots els focus d'emissions, així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes.

b) La resolució d'inscripció APCA o, si escau, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com de les mesures de gasos i partícules dels possibles equips de combustió existents, si s'escau.

- Segons la Direcció Insular d'Urbanisme, atès que, d'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic del PTIM, l'activitat es considera un ús condicionat a sòl rústic general (SRG), serà necessària la declaració d'interès general prèvia a la seva autorització. En el seu informe, la Direcció Insular d'Urbanisme apunta que, «En aquest sentit cal avançar que segons les dades que consten en els documents presentats, tot i que no aporta memòria urbanística, ni plànols, el projecte no compleix amb els paràmetres d'ocupació i parcel·la mínima permesos, ni amb les separacions mínimes a llindars, no podem comprovar la resta per falta de documentació gràfica...»

- L'ús d'aigua regenerada a l'activitat haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades i, si escau, disposar de les autoritzacions pertinents de la DG de Salut Pública.

- Atès que la finca d'estudi se situa en zona de servitud aeroportuària, si escau, s'haurà de disposar de l'autorització pertinent de l'AESA.

- Segons l'art. 10, apartat 5, del Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca, s'haurà d'informar semestralment al Consell Insular de Mallorca de les tones de residus tractades, les tones de compost obtingut i la qualitat d'aquest compost.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 8de març de 2023)

La secretària general Catalina Inès Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)