BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

ÍNDEX

El Consell Europeu va aprovar el 21 de juny del 2020 la creació del programa Next Generation EU (NGEU), un instrument d'estímul econòmic en resposta a la crisi causada pel coronavirus. El Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), establert a través del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer del 2021, és el nucli d'aquest Fons de Recuperació. L'Instrument Europeu de Recuperació es fonamenta alhora en tres pilars:

 2  DECLARACIÓ DE COMPROMÍS DE LLUITA CONTRA EL FRAU.

3 CONCEPTES BÀSICS

4 AVALUACIÓ DE RISC DE FRAU

5 ESTRUCTURACIÓ I DEFINICIÓ DE LES MESURES ANTIFRAU

Un cop realitzada l'avaluació inicial del risc de frau, s'articulen mesures adequades, proporcionades i estructurades al voltant de les quatre àrees clau del cicle de lluita contra el frau: Prevenció, detecció, correcció i persecució, que permetran evitar o minimitzar els riscs de frau identificats.

5.1 MESURES DE PREVENCIÓ

5.1.1 Desenvolupament d'una cultura ètica.

Desenvolupar una cultura contra el frau és fonamental per dissuadir els defraudadors i aconseguir el màxim compromís possible del personal per combatre el frau, a través del foment dels valors d'integritat, objectivitat, rendició de comptes i honradesa. Per això resulta indispensable el coneixement de tot el personal de les obligacions que s'estableixen a la normativa d'aplicació.

En la creació d'aquesta cultura, s'han establert obligacions de comunicació i informació al personal que hi estigui relacionat amb el Consell Insular de Mallorca per conscienciar-lo i informar-lo sobre les diferents modalitats de conflictes d'interès i les maneres d'evitar-lo, així com el concepte de frau i les seves possibilitats, per tal que sigui més fàcil detectar-lo i prevenir-lo.

Així mateix, en compliment amb la normativa disposada a la meritada Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, relativa a l'obligació de prendre les mesures oportunes per prevenir, detectar, corregir i perseguir el frau i els conflictes d'interessos, i en aplicació estricta de la normativa estatal i autonòmica relatives a la cultura ètica, la transparència i el bon govern (especialment l'article 53 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic relatiu als principis ètics , l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, relatiu a l'Abstenció i la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern ),aquest organisme imposarà un rígid compliment i seguiment de la cultura ètica i de bon govern imposat per la normativa autonòmica així com pels organismes de l'administració dedicats a la seva cura i control.

En aquesta matèria, la Comunitat Autònoma Balear ha creat diferents normes i organismes adreçats a prevenir i lluitar contra el frau i la corrupció. En aquest sentit, es crea la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, la qual, com veiem, crea aquest òrgan i en relació amb la cultura ètica disposa, a l'article 6, les funcions següents de l'esmentada Oficina:

a) En relació amb l'ètica pública:

1r Fomentar els valors i els principis d'ètica pública i d'integritat, i vetllar pel seu compliment, amb una incidència especial en la gestió de serveis públics, de contractacions, de convenis i d'ajudes i subvencions.

2n Estudiar, promoure i impulsar l'aplicació de bones pràctiques a la gestió pública i a la prevenció i la lluita contra la corrupció, amb la finalitat de garantir la destinació i l'ús dels fons públics a la prestació dels serveis públics.

3r Col·laborar, a sol·licitud de l'òrgan o la institució competents, en la formació del personal en tot allò a què fa referència aquesta llei.

4t Assessorar i formular propostes i recomanacions al Parlament de les Illes Balears, al Govern de les Illes Balears i als òrgans de govern dels consells insulars, dels municipis i de la resta de les administracions públiques de l'àmbit territorial de les Illes Balears i dels ens dependents o vinculats, amb l'objectiu d'adoptar mesures de prevenció i lluita contra la corrupció.

5è Establir relacions de col·laboració i d'elaboració de propostes d'actuació amb organismes de l'Estat, de les comunitats autònomes o de la Unió Europea, amb funcions semblants.

b) En relació amb la integritat:

1r Gestionar el Registre de declaracions patrimonials i d'activitats en els termes que regula aquesta llei. A aquest efecte, és l'encarregada de requerir les persones de qui s'hagi disposat el nomenament o el cessament en un càrrec públic que compleixin les obligacions que preveu aquesta llei; també és la responsable de la custòdia, la seguretat i la indemnitat de les dades i els documents que figurin en aquest registre, a més de la publicació de la informació d'acord amb aquesta llei, la normativa que regula la publicitat activa i la protecció de dades .

2n Comprovar i investigar la justificació de les variacions en forma d'increment del patrimoni dels càrrecs públics. L'Oficina realitzarà la investigació dels increments esmentats sempre que s'emeti informe que motivi l'acció investigadora abans de l'inici del procediment.

3r Vetllar pel compliment del règim d'incompatibilitats dels càrrecs públics.

4t Dirimir els casos de conflictes d'interessos.

c) En relació amb la prevenció, la investigació i la lluita contra la corrupció:

1r Portar a terme estudis i anàlisis de riscos previs en activitats relacionades amb els contractes, els ajuts o les subvencions públiques, inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, que permetin fer la inspecció o el seguiment de la dita activitat.

2n Promoure i impulsar mesures en matèria de lluita contra la corrupció i contra qualsevol activitat il·legal o a la gestió deguda dels fons públics, inclosa la comunicació a l'autoritat judicial o al ministeri fiscal del resultat de les investigacions, quan sigui procedent.

3r Prevenir i alertar en relació amb conductes del personal i dels càrrecs públics que comportin conflicte d'interessos, que consisteixin en l'ús o l'abús, en benefici privat, d'informacions que tinguin per raó de les seves funcions, o que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o ús irregulars de fons públics o de qualsevol altre aprofitament contrari a l'ordenament jurídic.

4t Investigar o inspeccionar possibles casos d'ús o destí irregulars de fons públics, així com les conductes oposades a la integritat o contràries als principis d'objectivitat, eficàcia i submissió plena a la llei i al dret.

5è Col·laborar en l'elaboració dels dictàmens sol·licitats per comissions parlamentàries de recerca o per la comissió parlamentària corresponent, sobre assumptes en relació amb els quals hi hagi indicis d'ús o destí irregulars de fons públics o d'un ús il·legítim i en benefici privat de la condició pública d´un càrrec. A l'efecte del que estableix aquesta disposició, el director o la directora de l'Oficina informarà d'ofici els òrgans competents perquè exerceixin les iniciatives que els corresponguin.

6è Des de l´Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears es podran proposar canvis legislatius i normatius en matèria de sancions i mesures a adoptar en el conjunt dels ens inclosos en l'àmbit d'actuació d'aquesta llei.

Aquest marc normatiu és reforçat per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/ UE, de 26 de febrer de 2014, l'objecte de la qual, segons disposa l'article 1, és el següent:

Aquesta Llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que aquesta s'ajusta als principis de llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, i no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors; i d'assegurar, en connexió amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d'integritat, una utilització eficient dels fons destinats a la realització d'obres, l'adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l'exigència de la definició prèvia de les necessitats que cal satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l'oferta econòmicament més avantatjosa”

A això s'afegeix la pretensió d'establir i garantir el compliment d'uns estàndards ètics per part de totes les empleades i empleats que siguin acords amb la dimensió pública de l'organització, per tal de promoure l'exemplaritat a través de la integritat, salvaguardar-la imatge de la institució, reforçar la seva eficiència i garantir que la confiança de la ciutadania en les institucions no pateixi cap menyscapte, per a la qual cosa són necessàries les mesures següents:

a) Aprovar el Codi ètic de Bon Govern i Transparència del Consell Insular de Mallorca.

En aquest punt, l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, al seu Annex III.C, punt 2.b), disposa l'obligació d'establir un codi de conducta davant del frau que pugui incloure aspectes com ara el conflicte de interès, obsequis, confidencialitat, vies de denúncia, etc.

Els titulars dels òrgans directius del Consell de Mallorca queden sotmesos al règim d'incompatibilitats establerts a la llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, i a la resta de normes estatals i autonòmiques que resultin de l'aplicació, d'acord amb la DA 15 de la llei  7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

Així mateix serà d'aplicació les limitacions a l'exercici d'activitats privades establertes a l'article 8 de la llei 5/2006, de 10 d'abril, de regulació de Conflictes d'interessos dels membres del Govern i Alts Càrrecs de l'Administració General de l' Estat durant els dos anys següents a la finalització del seu mandat.

 El personal directiu i els funcionaris de les Corporacions Locals amb habilitació estatal que desempenyin  llocs que hagin estat prevists mitjançant lliure designació en atenció al caràcter directiu de les seves funcions o l'especial responsabilitat que assumeixin,   formularan declaracions sobre causes de  possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics. Així mateix formularan declaració de bens patrimonials i de la participació en societats de tot tipus, amb informació de les societats per elles participades i de les liquidacions dels imposts sobre la Renda, Patrimoni i en el seu cas Societats, que seran inscrites en els Registres d'interessos amb caràcter públic, d'acord amb l'article 75  i DA 15 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

D'acord amb el Real Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, els empleats públics, per la seva banda, estan subjectes al codi de conducta, principis ètics i principis de conducta assenyalats als articles 52 i següents del Capítol VI.

En aplicació del règim d'incompatibilitats previst a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, abans esmentada,  correspon la tramitació de les sol·licituds d'autorització o reconeixement de compatibilitat a la Direcció Insular de Funció Pública, adscrita al Departament d'Hisenda i Funció Pública del Consell de Mallorca,  i la seva resolució a la Presidenta del Consell de Mallorca, essent objecte de publicació al Portal de Transparència del Consell Insular de Mallorca.

El Consell Insular de Mallorca, va aprovar per acord del Ple de dia 12 de gener de 2017, modificat per acord de dia 27 de juliol de 2017, la revisió del Codi Ètic de Bon Govern i Transparència,  adreçat a establir les normes ètiques i les pautes de conducta que han de respectar els membres de la corporació insular, electes i no electes i resta de membres del punt tercer de l'acord,  document pel qual ens regirem per complir amb l´obligació imposta per l´Ordre HFP/1030/2021.

Hi trobem definits els principals valors i principis que informen l'actuació dels titulars dels esmentats càrrecs, així com pautes de conductes acords al Codi Ètic, els comportaments dels quals venen descrits en el seu article cinquè i aquí els exposem en la seva totalitat a l'Annex IV.

Així mateix, els titulars dels càrrecs afectats per aquest acord han d'acatar i manifestar la seva promesa de complir el que estableix el Codi mitjançant la Declaració d'Adhesió al Codi Ètic que disposa l'Annex V d'aquest document.

Ambdós Annexes es publicaran al Portal de Transparència del Consell Insular de Mallorca i en el Portal web del Consell Insular de Mallorca,  perquè en prengueu coneixement i seran objecte de difusió a l'entorn de treball, així com cap a les persones beneficiàries d'ajudes o que interactuïn amb el Consell Insular de Mallorca.

La Comissió de Transparència és un òrgan col·legiat del Consell Insular de Mallorca al qual correspon fer el seguiment del compliment del Codi de Bon Govern.  Exerceix les funcions que li assigna l'article 60 del Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca:

• Fer el seguiment del compliment del Codi Ètic de Bon Govern per part de la Corporació.
• Tenir cura que els principis i les especificacions del Codi s'incorporin en la normativa aplicable del Consell de Mallorca.
• Requerir perquè compareguin davant aquesta Comissió els consellers executius o les conselleres executives, o els altres càrrecs que incompleixin el Codi ètic, amb l'objectiu que donin les explicacions oportunes sobre aquest incompliment.

Finalment, com a obligació a emplenar, totes les persones beneficiàries d'ajudes públiques, contractistes i subcontractistes hauran de signar la declaració de compromís en relació amb l'execució d'actuacions del PRTR que s'incorpora, a l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, d'acord amb l'Annex III d'aquest Pla. Aquesta obligació s'incorporarà a les diferents convocatòries d'ajudes i licitacions de contractació corresponents.

5.1.2 Formació i conscienciació per a tota l'organització i implicació per les autoritats de l'organització.

Les activitats de formació poden resultar de gran utilitat a l'hora de prevenir i detectar el frau, assenyalant-se a l'Annex III.C de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, que s'hauran d'adreçar a tots els nivells jeràrquics, implicant , no només els empleats i els empleats, sinó les autoritats i els càrrecs públics de l'organització.

El Consell Insular de Mallorca realitzarà totes les mesures necessàries per fomentar l'adquisició i la transferència de coneixements, entre les quals destaquen la impartició de seminaris, les reunions periòdiques i les creacions de grups de treball específics per analitzar i actualitzar les mesures existents. De la mateixa manera, també col·laborarem i ens comunicarem constantment amb els esmentats organismes de cura i control de la cultura ètica.

Per part seva, l'Administració del Consell Insular de Mallorca sempre ha mantingut i desenvolupat el màxim compliment en les matèries relacionades amb l'Ètica Pública i la Governança, així com sobre la gestió concreta dels Fons Next Generation UE, per al qual, des d'un inici, ja va desenvolupar el pla de ruta per gestionar-los fons, anomenat Mallorca Circular Next Generation, on es pretén donar resposta a les necessitats en l'àmbit social, econòmic i mediambiental. Posteriorment, mitjançant acord entre el Consell de Mallorca i la Cambra de Comerç de Mallorca, es crea la nova Oficina de Gestió de Projectes Europeus amb què es donarà suport sobre els fons Next Generation als municipis amb menys de 20.000 habitants de Mallorca, a més d'Alcúdia.

D'aquesta manera, i amb l'objectiu de reforçar aquesta estratègia, a través de l'Escola Balear d'Administració Pública, s'impartiran cursos de formació sobre les matèries de prevenció i control del frau i conflictes d'interessos a l'àmbit de les administracions públiques i entitats relacionades amb elles.

A aquestes mesures, se'ls donarà prou difusió per assolir la màxima participació, especialment la del personal que, directament o indirectament, participa en la gestió d'aquests fons europeus.

5.1.3 Divisió de funcions en els processos de gestió, control i pagament.

Es produeix un repartiment clar i segregat de funcions i responsabilitats en les actuacions de gestió, control i pagament evidenciant-se aquesta separació de manera visible.

Amb caràcter general, i d'acord amb les normes jurídiques d'aplicació, correspon la gestió dels procediments administratius a l'òrgan competent per raó de la matèria; el control intern, financer i comptable, a la Intervenció General; i l'ordenació de tots els pagaments a la persona titular del Departament d´Hisenda i Administració Pública, per mitjà de la Tresoreria General.

Es realitza, així mateix, un control extern a través de la Sindicatura de Comptes de les Balears creada mitjançant la Llei 4/2004, de 2 d'abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

En aquest sentit, es donarà publicitat a la composició de les meses de contractació, així com de les comissions de valoració al Portal de Transparència.

5.1.4 Sistema de control intern.

S'estableixen dos nivells de control intern:

• El primer nivell de control intern correspon al Consell Insular de Mallorca.
• El segon nivell correspon, amb caràcter general i d'acord amb el que disposen els articles 1 i 2 de la Llei 4/2004, de 2 d'abril, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, amb la Intervenció General com a òrgan fiscalitzador de l'activitat econòmica i financera de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com el centre directiu de la comptabilitat pública de la comunitat autònoma, i que exerceix les seves funcions amb plena autonomia i independència dels òrgans sotmesos a la seva fiscalització, amb subjecció als procediments previstos a les normes legals i reglamentàries d'aplicació.

5.2 MESURES DE DETECCIÓ

Les mesures de prevenció no poden proporcionar una protecció completa contra el frau i, per tant, calen sistemes per detectar a temps els comportaments fraudulents que escapin a la prevenció. En conseqüència, una bona estratègia contra el frau ha de tenir present que cal dissenyar i executar mesures de detecció del frau.

Per facilitar la detecció del frau cal emprar diverses eines entre les quals s'inclouen l'ús de bases de dades, la definició d'indicadors de frau o senyals d'alerta (banderes vermelles) així com l'establiment de mecanismes adequats i clars per informar-ne les possibles sospites del frau pels qui ho hagin detectat.

5.2.1 Ús de bases de dades

Tota la documentació (inclosa la declaració d'absència de conflicte d'interessos) podrà ser verificada amb:

• Informació externa (per exemple, informació proporcionada per persones alienes a l'organització que no tenen relació amb la situació que ha generat el conflicte d'interessos).
• Comprovacions realitzades sobre determinades situacions amb un risc alt de conflicte d'interessos, basades en l'anàlisi de riscos intern o banderes vermelles (vegeu l'apartat següent).
• Controls aleatoris. Ús de bases de dades com a registres mercantils, la Base Nacional de Subvencions (BNDS), eines de contractació (PLCSP), eines pròpies de licitació, de gestió d'incidències, de subvencions, registres públics com el Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic (ROLECE), Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic o mitjançant eines de prospecció de dades (data mining) i de puntuació de riscos (ARACHNE⁽¹⁾) en la mesura de les possibilitats i d'acord amb el principi de proporcionalitat.

5.2.2 Definició d'indicadors de frau o senyals d'alerta (banderes vermelles)

Cal assegurar que els procediments de control focalitzin l'atenció sobre els punts principals de risc de frau i, per això, cal la definició d'indicadors de frau o senyals d'alerta (banderes vermelles) que serveixen com a signes d'alarma, pistes o indicis de possible frau. L'existència d'una bandera vermella no implica necessàriament l'existència de frau, però indica que una determinada àrea d'activitat necessita atenció extra per descartar o confirmar un frau potencial.

A l'Annex VI d'aquest pla es contenen una relació dels indicadors de frau o banderes vermelles més utilitzades⁽²⁾, classificades per tipologia de pràctiques potencialment fraudulentes, per tal de detectar patrons o comportaments sospitosos, especialment en aquells casos en què diversos indicadors conflueixen sobre un mateix patró o conducta de risc.

Es tracta d'una relació no exhaustiva que es podrà completar, si escau, incorporant-hi altres indicadors adaptant-los en funció dels riscos específics que s'identifiquin a cada moment.

5.2.3. Mecanisme per informar de les possibles sospites de frau

L' estructura dels mecanismes externs de denúncia han d'esser:

a. Canal del SNCA

b. Canal del OLAF

a. Canal SNCA. Si es vol posar en coneixement del Servei Nacional de Coordinació Antifrau fets que puguin ser constitutius de frau o irregularitat en relació amb projectes o operacions finançats amb càrrec als Fons Europeus, pot utilitzar el canal habilitat a aquest efecte pel Servei esmentat, i al qual es pot accedir a través del següent enllaç:

https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/snca/Paginas/ComunicacionSNCA.aspx

b. A més de tot això, qualsevol persona pot informar a l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) de sospites de frau o corrupció que afectin els interessos financers de la Unió Europea.

És possible adreçar-se a l'OLAF per mitjà dels canals següents:

• Per carta a: Comissió Europea, Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), Investigacions i Operacions B-1049 Brussel·les, Bèlgica
• Per correu electrònic a:OLAF-COURRIER@ec.europa.eu
• Per mitjà de les línies de telèfon gratuït:

https://ec.europa.eu/anti-fraud/contacts/general-contact-details_es

Es donarà prou difusió a aquests canals de denúncia, tant internament com externament, a través del Portal d´Internet del Govern de les Illes Balears i de la Intranet corporativa.

Així mateix, la possibilitat d'utilització d'aquests canals s'inclourà a les licitacions de contractació corresponents i a les convocatòries de subvencions.

⁽¹⁾Arachne és una eina informàtica integrada que ha desenvolupat la Comissió Europea i que està destinada a l'extracció i l'enriquiment de dades. La seva funció consisteix a ajudar les autoritats de gestió als controls administratius i de gestió que duen a terme en l'àmbit dels Fons Estructurals.

⁽²⁾Vegeu l'Annex I de la Nota informativa de la Comissió Europea sobre indicadors de frau per al FEDER, el FSE i el FC (Mecanismes de frau comuns i recurrents i els indicadors corresponents) així com la Guia (COCOF 09/0003/00 of 18.2 .2009 – Information Note on Fraud Indicators per ERDF, ESF i CF).

5.3 MESURES DE CORRECCIÓ

5.3.1 Procediment a seguir en detectar-se un possible frau

L'article 6.6 de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, preveu el procediment de comunicació i correctiu a aplicar en cas que es detecti un possible frau o la seva sospita fundada⁽³⁾.

Quant a això, quan la Secretaria Tècnica^(3bis) del departament implicat en la realització de les actuacions tingui coneixement d'una sospita de frau presentada a través del canal propi, a través del seu servei competent en matèria de règim jurídic, demanarà tota la informació necessària i evidències de què es disposi amb l'objectiu de facilitar la posterior anàlisi del cas. L'aparició de diversos dels indicadors anomenats “banderes vermelles” serà un dels principals criteris per determinar l'existència de frau.

La detecció de possible frau, o la seva sospita fundada, comportarà la immediata suspensió del procediment concret en què detecti per l'òrgan competent i, la constitució d'un comitè/grup de treball coordinat per la persona titular de la Secretaria Tècnica^33bis del departament i format per la persona titular de la prefectura de servei competent en matèria de gestió econòmica, la persona titular de la prefectura de servei competent en matèria de règim jurídic, la persona designada de la Intervenció delegada competent i la persona designada de la Inspecció General de Serveis per a l'adopció de les mesures següents:

- La notificació de tal circumstància en el termini més breu possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions.

- L'avaluació de la incidència del frau i la seva qualificació com a sistèmic o puntual. Es considerarà frau sistèmic quan es trobin evidències que el frau ha pogut ser realitzat de manera recurrent i en procediments similars. Es considerarà frau puntual quan s'observi que es tracta d'un fet aïllat, que no s'ha repetit altres vegades.

- La revisió de tots aquells projectes que hi hagin pogut estar exposats.

- Si escau, instar la retirada del finançament comunitari de tots aquells expedients en què s'identifiqui la incidència detectada.

- Comunicar a les unitats executores les mesures necessàries a adoptar per solucionar la debilitat detectada, de manera que les incidències trobades no es tornin a repetir.

⁽³⁾Vid. Article 131 del Reglament (UE Euratom) 2018/1046, del Parlament i del Consell, de 18 de juliol del 2018.

^(3bis) sense perjudici de la creació d'un únic comitè que analitzi les denuncies, conflictes d'interès... i garantís un únic criteri, que sol·licités al Departament afectat l'expedient, actuacions i aclariments necessaris  i cités als responsables/tramitadors per tal de donar les explicacions oportunes

5.4 MESURES DE PERSECUCIÓ

5.4.1 Procediment per al seguiment dels potencials casos de frau.

En aquesta fase se subratlla la importància i l'obligatorietat del reporti a les autoritats competents i les accions legals a realitzar davant dels potencials casos de frau, així com de conservar la documentació relativa a l'anàlisi del potencial frau⁽⁴⁾.

En aquest sentit, com més aviat millor, la Secretaria Tècnica^(4bis) del departament implicat, a través del seu servei competent en matèria de règim jurídic, haurà de:

• Comunicar els fets produïts i les mesures adoptades a l'Autoritat Responsable, la qual podrà sol·licitar la informació addicional que consideri oportuna de cara al seguiment i la comunicació a l'Autoritat de Control.
• Comunicació dels fets produïts a les autoritats competents, dins les quals s'emmarca el Servei Nacional de Coordinació Antifrau (SNCA)⁽⁵⁾ com a òrgan encarregat de coordinar les accions encaminades a protegir els interessos financers de la Unió Europea contra el frau, en col·laboració amb l'Oficina Europea de Lluita contra el frau (OLAF).
• Comunicació dels fets directament a l'OLAF a través del seu canal referit a l'apartat 5.2.3 “Mecanisme per informar de les possibles sospites de frau” d'aquest pla.
• Denunciar els fets davant del Ministeri Fiscal o els Jutjats i Tribunals competents.

5.4.2 Informació reservada i expedient disciplinari.

Davant d'un cas potencial o confirmat de frau, es tramitarà un procediment d'informació reservada, que implicarà una anàlisi exhaustiva del cas en qüestió, en què s'hauran de documentar totes les actuacions, proves i resolucions que cal adoptar.

Tal com estableix l'article 55 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, aquest procediment és un pas previ per determinar, si escau, l'obertura d'un procediment disciplinari, evitant-ne la obertura precoç d'expedients disciplinaris, sense un mínim contrast de la realitat amb els fets denunciats.

La informació reservada no formarà part de l'expedient disciplinari, atès que la seva finalitat consistirà, exclusivament, a aportar elements de judici a l'òrgan competent per fonamentar la decisió d'incoar o no l'expedient.

Després de la finalització del procés d'informació reservada, en aquells casos en què es determini, s'incoarà un expedient disciplinari a la persona presumpta infractora que serà tramitat pels òrgans competents d'acord amb la normativa en matèria de règim disciplinari.

5.4.3 Seguiment del cas i recuperació de fons.

Es farà el seguiment del cas potencial o confirmat de frau que passarà pel control de les investigacions que es trobin en curs com a resultat de l'anàlisi, les notificacions i les denúncies dutes a terme d'acord amb els apartats precedents.

En cas de rebre resposta d'algun de les autoritats competents informades, es prendran en consideració les pautes, mesures o recomanacions aportades per aquests.

A més, quan escaigui, es tramitarà la recuperació de fons que han estat objecte d'apropiació indeguda, o que hagin estat vinculats amb un potencial frau o corrupció havent de procedir el Consell Insular de Mallorca al reintegrament⁽⁶⁾ dels diners corresponents.

⁽⁴⁾Vid. Article 132 del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol del 2018.

^(4bis) Secretaria Tècnica del Departament al que s'adscrigui el Comitè unic.

⁽⁵⁾A la Comunicació 1/2017, de 6 d'abril, sobre la manera com poden procedir les persones que tinguin coneixement de fets que puguin ser constitutius de frau o irregularitat en relació amb projectes o operacions finançats totalment o parcialment amb càrrec a fons procedents de la Unió Europea, es descriuen aspectes com ara: els canals establerts per remetre informació, el contingut que s'ha d'incloure en aquesta informació, les actuacions que realitza l'SNCA o la garantia de confidencialitat.

⁽⁶⁾Vid. Article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i article 44 del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de subvencions. La Comissió Europea també podrà sol·licitar el reintegrament dels fons d'acord amb el que preveu l'article 22 del Reglament (UE) 2021/241, del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021 en cas de frau, corrupció o conflicte de interessos que afectin els interessos financers de la Unió i que no hagi corregit l'estat membre

6 PROCEDIMENT PER ABORDAR EL CONFLICTE D'INTERESSOS

D'acord amb l'article 6.4 de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, la disponibilitat d'un procediment per abordar els conflictes d'interessos es configura com una actuació obligatòria per el Consell Insular de Mallorca.

A fi de complir el que disposen els apartats 1 i 2 de l'article 61 del Reglament Financer de la UE, el Consell Insular de Mallorca adoptarà les mesures necessàries per evitar les situacions de conflictes d'interessos per a allò que s'ha tingut en compte la Comunicació de la Comissió “Orientacions sobre com evitar i gestionar les situacions de conflictes d'interessos” que consten a l'Annex VII d'aquest pla.

6.1 MESURES DE PREVENCIÓ DEL CONFLICTE D'INTERESSOS

A l'efecte de gestionar la fase de prevenció del conflicte d'interessos s'articulen les mesures següents:

6.1.1 Comunicació i informació al personal del Consell Insular de Mallorca sobre les diferents modalitats de conflicte d'interès i de les maneres d'evitar-ho.

Cal donar a conèixer tot el personal en què consisteix el conflicte d'interessos i com és possible evitar-ho, així com la normativa que hi és aplicable, entre d'altres,

• L'article 53 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic relatiu als principis ètics.
• El Capítol V «Deures dels empleats públics. Codi de Conducta», del Títol III, art. 23 de la Llei 40/2015, de 1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, relatiu a l´Abstenció, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com el Codi de bon govern per a autoritats i càrrecs del sector públic,

6.1.2 Emplenament d'una Declaració d'Absència de Conflicte d'Interessos (DACI)

D'acord amb el que disposa l'article 6.5 i) de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, s'estableix com una actuació obligatòria l'emplenament d'una Declaració d'absència d'interessos (DACI) pels qui participin en els procediments de execució del PRTR.

Aquesta declaració haurà de ser emplenada per les persones que intervenen en la gestió de cada sub-projecte del Consell Insular de Mallorca, tals com el responsable de l'òrgan de contractació o concessió de la subvenció, les persones que redactin els documents de licitació, bases o convocatòries corresponents, les persones tècniques que valorin les ofertes, sol·licituds o propostes presentades, així com els membres de les taules de contractació i comissions de valoració.

En cas d'òrgans col·legiats, aquesta declaració es pot fer a l'inici de la reunió corresponent per tots els intervinents en aquesta i reflectint-se a l'acta.

La declaració d'absència de conflictes d'interessos es farà conforme al model que s'adjunta a l´Annex II d´aquest pla.

6.1.3 Comprovació d'informació a través de bases de dades dels registres mercantils, bases de dades d'organismes nacionals i de la UE, expedients de les empleades i empleats (tenint en compte les normes de protecció de dades) o mitjançant la utilització d'eines de prospecció de dades (data mining) o de puntuació de riscos (ARACHNE).

6.2 MESURES PER ABORDAR EL CONFLICTE D'INTERESSOS

Les persones afectades per una situació que pogués implicar l'existència d'un conflicte d'interès comunicaran per escrit aquesta circumstància al superior jeràrquic que durà a terme els controls i les investigacions necessaris per aclarir la situació i, en cas que consideri que existeix aquest conflicte , ho confirmarà, per escrit.

Si escau, es podran dur a terme les actuacions següents:

• Adoptar les mesures administratives i, si escau, les sancions disciplinàries que siguin procedents contra la persona empleada presumpta infractora en l'actuació de conflicte d'interessos que no ha complert la seva obligació de comunicació; en particular s'aplicarà el règim de sancions previst en matèria d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma a la Llei 16/2016. De 9 de desembre, als seus articles 28 i següents.
• Cessar tota l'activitat en l'assumpte i/o declarar nul·la l'actuació afectada pel conflicte d'interessos.

Així mateix, quan l'actuació o conducta sigui de naturalesa penal, s'hauran de comunicar els fets al Ministeri Fiscal a fi que aquest adopti les mesures pertinents.

7 PUBLICITAT I EFECTES I SEGUIMENT

7.1 PUBLICITAT

Aquest Pla serà objecte de publicació a l'apartat específic del Portal de Transparència del  Consell Insular de Mallorca i al Portal web del Consell Insular de Mallorca.

7.2 EFECTES

Aquest Pla resultarà aplicable a tots els projectes que el Consell Insular de Mallorca, amb independència de la data d'inici, desenvolupi en execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i durant la vigència d'aquest últim.

7.3 SEGUIMENT

Aquest pla serà objecte d´avaluació del grau de compliment i adequació de les mesures proposades el que permetrà la introducció de les modificacions que resultin aconsellables. Es realitzarà amb caràcter intermedi i final, per a la qual cosa es definiran els corresponents indicadors de seguiment i resultat que permetin analitzar si s'han aconseguit els resultats esperats.

Així mateix, es durà a terme la revisió de l'avaluació del risc de frau de conformitat amb l'article 5 c) de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, cada dos anys, i, en tot cas, quan n'hi hagi detectat algun cas de frau o hi hagi canvis significatius en els procediments o en el personal.

Ambdues actuacions de seguiment seran dutes a terme per el Consell Insular de Mallorca gestor dels fons tenint en compte, entre d'altres, els aspectes següents:

a Identificació de les mesures que són més susceptibles de ser objecte de frau, com poden ser aquelles amb alta intensitat, alt pressupost, molts requisits a justificar pel sol·licitant, controls complexos, etc.

b Identificació de conflictes d'interessos possibles.

c Resultats de treballs previs d auditories internes.

d Resultats d'auditories de la Comissió Europea o del Tribunal de Comptes Europeu, si escau.

e Casos de frau detectats amb anterioritat.

8. ÀMBIT D'APLICACIÓ

L'àmbit d'aplicació del Pla es l'Administració del Consell Insular de Mallorca i el seu sector públic instrumental que participi en l'execució dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR)