BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 va aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i va establir els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar en cada una de les illes entre el dia de la publicació de l'Acord i les 24.00 hores del dia 8 de novembre.

Aquest Acord, com resta palès, va aprovar un nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 basat en l'establiment d'un seguit de mesures de caràcter i aplicació general, qualsevol que en sigui el nivell d'alerta sanitària aplicable a les illes —mesures genèriques de cautela i protecció, distàncies interpersonals, ús de la mascareta, promoció de la vacunació, consum de tabac...—, així com també un seguit de mesures aplicables exclusivament a determinats sectors d'activitat de major risc per a la generació de contagis, i que són eventualment aplicables en funció del nivell d'alerta sanitària de cada illa.

Tot aquest conjunt de mesures han suposat una reducció important de la intensitat i l'abast respecte de les que fins ara eren aplicables i una simplificació del contingut per adaptar-se a la nova realitat generada per la vacunació generalitzada de la ciutadania i molt especialment entre els grups de risc més elevat.

Aquest sistema de protecció, més senzill, ofereix a hores d'ara bons resultats, per la qual cosa esdevé innecessari introduir modificacions en el contingut però, en canvi, sí escau revisar els nivells d'alerta sanitària que són aplicables en cada una de les illes, i que determinarà el contingut de les mesures de prevenció i contenció de la COVID-19 que els són aplicables ja que, com s'ha dit, l'eficàcia de la determinació del nivell d'alerta sanitària aplicable a cada una de les illes que es va fer el 25 d'octubre conclou avui mateix.

Així doncs, les dades epidemiològiques més rellevants en dates immediatament anteriors a aquest Acord mostren un lleuger repunt dels contagis envers les dades paleses en l'Acord de 25 d'octubre de 2021, sense, això sí, que es pugui parlar d'onada i tenint present que les dades continuen sent manifestament millors que les que es produïen a finals del mes de setembre.

Així, globalment, en data 4 de novembre de 2021 la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 93,0 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc mitjà. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 62,8 casos (risc mitjà). El nombre reproductiu bàsic és de 1,02. La taxa de positivat a 7 dies és de 3,91%.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 89,0; a Menorca l'IA14 és de 117,1; Eivissa presenta una IA14 de 106,0 ( les tres illes en situació de risc mitjà pel que fa a aquest indicador) i, finalment, Formentera presenta una IA14 de 42,0 la qual cosa suposa una situació de risc baix.

D'altra banda, la situació assistencial millora de manera pausada, si bé contínua, i, a hores d'ara, l'ocupació de llits de planta per COVID-19 es troba de forma global en un nivell de nova normalitat, situada en l'1,02%, mentre que l'ocupació de llits de cures crítiques, amb un 6,16 %, es troba en un nivell de risc baix.

Per illes, Mallorca i Menorca presenten una ocupació de llits de planta en un nivell de risc propi de nova normalitat o risc controlat (0,76% i 0,61%, respectivament), mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) es troba en risc baix (3,32%). Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca (7,51%) es troba en nivell de risc baix, mentre que Menorca i Eivissa es troben en nivells de nova normalitat o risc controlat (0% i 3,28%, respectivament).

Totes aquestes dades segueixen dibuixant, com ja ho varen fer a finals del mes d'octubre, un quadre epidemiològic favorable i estable, d'altiplà amb oscil·lacions que no arriben a autèntiques dents de serra.

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infeccioses de 5 de novembre de 2021 palesa que, d'acord amb el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei Nacional de Salut (CISNS) —que estableix que s'ha de posicionar un territori en un nivell d'alerta que es correspon amb el seu nivell de risc d'acord amb l'anàlisi d'indicadors epidemiològics (IA14 i IA7 per 100.000 habitants del territori, aquests mateixos índexs referits a persones majors de 65 anys, la taxa de positivitat a 7 dies i el percentatge de traçabilitat dels casos) i indicadors assistencials (percentatge d'ocupació per malalts de COVID-19 de llits de planta i de llits d'unitats de cures sobre el total)—, de forma que el nivell d'alerta sanitària corresponent a un territori es determina pel fet que com a mínim dos indicadors epidemiològics i un d'assistencial corresponents al territori es trobin en un mateix nivell d'alerta o superior.

Així doncs, escau concloure que Menorca es troba a hores d'ara en nivell de risc 0, es a dir, risc controlat o nova normalitat, i la resta d'illes en nivell d'alerta 1 o risc baix.

Així mateix, l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infecciones esmentat, emès amb relació a la situació epidemiològica actual, conclou el següent:

• En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de baixa transmissió de la COVID-19, malgrat les incidències es mantenen encara de forma global en nivells de risc mitjà i s'ha evidenciat un repunt moderat dels contagis durant les dues darreres setmanes.
• L'avaluació del risc conclou que, de forma global, la comunitat autònoma es troba situada en nivell d'alerta 1. Per illes, Mallorca, Eivissa i Formentera es troben en nivell d'alerta 1, mentre que Menorca es troba en nivell d'alerta 0, o de risc controlat.

[...]

• La cobertura de vacunació de la població supera ja el 83,4% de la població major de 12 anys amb una dosi i el 81,5% amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia. Per una altra banda, s'ha detectat un alentiment important en el ritme de vacunació en el segment d'edats entre 20 a 39 anys, fet que assenyala la importància de dissenyar estratègies dirigides a fomentar la vacunació en aquestes poblacions.
• L'èxit assolit durant la campanya de vacunació permet que les Illes Balears es trobi front a un nou escenari de control de la pandèmia, en el que els augments de mobilitat no s'estan traduint de forma proporcional a anteriors fases de l'epidèmia en augments d'infeccions simptomàtiques i, especialment, de malaltia greu. Aquest fet permet contemplar la possibilitat de continuar amb la flexibilització de les mesures de prevenció de la transmissió de la COVID-19 en aquesta fase, de forma més intensa a aquelles illes que presenten uns indicadors de risc més favorables.
• No obstant això, és necessari destacar que aquesta nova situació planteja també incerteses sobre el resultat, donada la limitada evidència disponible sobre territoris on l'aixecament de mesures s'ha donat amb una cobertura vacunal similar a la de les Illes Balears, i davant la possibilitat de que l'eficàcia vacunal pugui disminuir amb el temps o que s'introdueixi al territori una nova variant amb major capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes. A més, cal tenir en compte que s'ha pogut observar un increment moderat en les taxes de contagis a la nostra Comunitat Autònoma durant les darreres dues setmanes.
• Per tot això, es recomana que la flexibilització de mesures vagi acompanyada d'una intensificació de la vigilància epidemiològica que permeti detectar de forma primerenca canvis en el comportament de l'epidèmia en resposta a aquesta flexibilització, i la immediata recuperació de mesures, si escau.
• A més, es recomana que aquesta flexibilització també s'acompanyi d'una intensificació de la implementació i vigilància de les mesures que més efectives s'han demostrat per prevenir la transmissió (distància, mascareta i ventilació).
• Finalment, es considera que el risc associat a la flexibilització de mesures es podria mitigar si s'acompanyés d'una intensificació en l'estratègia de testeig de persones asimptomàtiques, així com la introducció de l'ús del certificat COVID per accedir a activitats de major risc.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 8 de novembre de 2021 adoptà l‘Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 23 de novembre de 2021, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 0.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 1.

Segon. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Tercer. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Quart. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Cinquè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Sisè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 8 de novembre de 2021

La secretària del Consell de Govern (Per suplència d'acord amb l'article 5.2 del Decret 8/2021, de 3 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears) Rosario Sánchez Grau