BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 18 de març de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun». Entre els projectes inclosos a l'annex I de la Llei 21/2013, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 10 de la lletra a) del grup 9 (altres projectes):

Grup 9. Altres projectes

a) Els projectes següents quan es desenvolupin en espais naturals protegits, Xarxa Natura 2000 i àrees protegides per instruments internacionals, segons la regulació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat:

10è [...]; Instal·lacions hoteleres en sòl no urbanitzable.

Per una altra banda, entre els projectes inclosos a l'annex 1 de la Llei 12/2016, el projecte d'hotel rural s'inclou al punt 8 del grup 10:

Grup 10. Projectes en espais naturals protegits

Els projectes següents, quan es desenvolupen en espais naturals protegits o espais protegits Xarxa Natura 2000, d'acord amb la Llei 42/2007 i la Llei 5/2005, en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar i en zones especialment protegides d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM) del Conveni per a la protecció del medi marí i de la regió costanera de la Mediterrània:

8. Projectes d'urbanitzacions i d'instal·lacions hoteleres fora de les zones urbanes i construccions associades.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

La disposició addicional cinquena de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, s'ocupa dels equipaments recreatius que gestiona l'IBANAT, com a infraestructures d'ús públic destinades al gaudi i l'esbarjo dels ciutadans de les Illes Balears al medi natural. D'acord amb aquesta llei, «Aquestes infraestructures permeten tenir un contacte amb la natura d'una manera gestionada i sostenible, i per a moltes persones de les Illes Balears que no són propietàries d'un espai en sòl rústic constitueixen l'únic recurs per gaudir d'una estada amb les famílies i els amics en un entorn natural. Els espais recreatius que gestiona l'IBANAT es classifiquen en àrees recreatives, zones d'acampada, refugis i aparcaments, i també en formen part algunes infraestructures de finques públiques. Les administracions públiques fa més de vint anys que gestionen alguns d'aquests espais recreatius sense que se n'hagi determinat enlloc l'existència. Per aquesta raó, es considera necessari determinar els equipaments recreatius gestionats per l'IBANAT, per tal de poder-hi executar, de manera immediata i urgent, les actuacions de manteniment i millora necessàries per oferir a tots els ciutadans de les Illes Balears el servei adequat que correspon a l'administració pública.

Disposició addicional cinquena

Equipaments recreatius gestionats per l'Institut Balear de la Natura (IBANAT)

1. Tenen la consideració d'equipament recreatiu els espais que figuren delimitats en l'annex 1 d'aquesta llei.

2. L'Institut Balear de la Natura (IBANAT) és l'entitat gestora dels equipaments recreatius que figuren en l'annex 1 d'aquesta llei.

3. Els equipaments recreatius gestionats per l'IBANAT que figuren en l'annex 1 d'aquesta llei quedaran exempts de llicència d'activitat.

No obstant això hauran de complir els plans especials d'ANEI, plans de gestió de Xarxa Natura, PORN o PRUG d'espais naturals protegits o qualsevol instrument anàleg de conservació de la natura. Així mateix, per a l'adopció dels actes administratius que en regulin l'ús i les activitats, caldrà demanar informes sectorials preceptius que escaiguin.

4. Les actuacions de manteniment i millora en aquests equipaments recreatius han de ser en tot cas considerades actuacions pròpies de gestió de la infraestructura, i no quedaran subjectes a la tramitació de la llicència municipal.

5. Per dur a terme les actuacions previstes en els punts 3 i 4 anteriors, l'IBANAT haurà de sol·licitar l'informe preceptiu a l'ajuntament corresponent. L'informe s'haurà d'emetre en el termini d'un mes. Si no s'ha emès en el termini esmentat l'informe es considerarà favorable.»

El projecte que ens ocupa està inclòs a l'annex 1 d'aquesta llei com a «Refugis Recers, codi RR-007».

1. Ubicació i Descripció del projecte

Es tracta d'un projecte de reforma de l'habitatge unifamiliar denominat «ses cases» ubicat a la finca pública de ses Figueroles per a un canvi d'ús com a refugi de muntanya. La finca on se situa el projecte s'ubica a dos termes municipals: la de major superfície de 2.515.569 m2 al polígon 15 parcel·la 27 de Selva, on es localitzen ses cases, i la menor de 788.476 m2 a l'extrem nord d'Escorca, polígon 1 parcel·la 3.

Les cases objecte del projecte s'ubiquen a l'extrem nord-oriental del municipi de Selva. Les coordenades UTM són les següents: X:492895 Y: 4406816 (ETRS8931N).

S'està tramitant la declaració d'interès general del projecte segons el procediment establert en l'article 37 de la llei 6/1997, de 08 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. Aquest refugi, per a 12 places, s'incorporarà a la Xarxa d'Àrees de Lleure a la Natura (XALEN).

Es tracta d'una edificació que d'acord amb la memòria del projecte compta amb 391,65 m2 de superfície construïda tancada, parcialment deteriorada, que data de l'any 1900. Es duran a terme les següents actuacions:

 

-Edificació principal: demolició de parets, demolició de forjats interiors (moderns), reconstrucció de forjats interiors, reforç dels forjats de coberta amb trencallums d'acer, demolició de l'escala inacabada (moderna), construcció d'una nova escala de fusta, construcció d'altells a les pallisses, paviments i revestiments, noves fusteries exteriors, noves instal·lacions i revestiments exteriors.

-Edificis annexos: Substitució/reconstrucció de les seves teulades, paviments, i revestiments interiors, fusteries exteriors, instal·lacions i revestiments exteriors. Restauració del forn de pa.

-Exteriors: arreglar el paviment de la clastra i dels murs de pedra en sec, eliminació del safareig, construcció d'una barbacoa, i reconstrucció del parral d'ombra a la clastra.

D'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental, es recuperaran els elements d'arquitectura popular i etnològics, com els paviments exteriors de pedra, pou, cisterna, forn, païsses, menjadores, cossi de bugada, rentadors, etc.

L'antic soll i galliner, es destinarà a magatzem.

Les fusteries exteriors es recuperaran, i es reaprofitaran els ancoratges (galfons, etc). No s'altera la volumetria constructiva ni la composició de façanes.

El subministrament elèctric es farà exclusivament mitjançant 3 panells fotovoltaics, per a un total de potència elèctrica instal·lada prevista de 400 W. El subministrament d'aigua provindrà de l'aigua de pluja, que es recollirà a un dipòsit. Les aigües residuals es tractaran mitjançant fosa sèptica soterrada, d'oxidació total i filtre biològic.

La finca no disposa d'accés rodat, el trasllat dels materials es farà mitjançant helicòpter (HALCON1).

Els pressupost total és de 307.901,68 Euros.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

A l'estudi d'impacte ambiental (EsIA) es presenta un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, geologia i geomorfologia, hidrologia superficial i subterrània, qualitat de l'aire, àrees de prevenció de riscos naturals (APR), biòtic (espais protegits, hàbitats, flora i fauna) i antròpic (medi perceptual i medi socioeconòmic).

1. D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, l'àmbit del projecte es troba a sòl rústic, amb la categoria d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

Segons els plànols cartogràfics del Decret 19/2007 de 16 de març, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, les actuacions projectades es troben dins del paratge natural de la Serra de Tramuntana, en zona d'ús compatible.

Part de la finca es troba inclosa dins del LIC-ZEPA ES5310027 «Cimals de la Serra».

2. La zona d'intervenció no es troba afectada per cap àrea de protecció territorial (APT) de costes ni de carreteres.

3. Segons el Pla Territorial de Mallorca, el projecte es troba a la unitat paisatgística 1 (Serra Nord i la Victòria).

4. Les actuacions projectades no es troben en àrea de protecció de risc d'inundació ni a cap plana geomorfològica d'inundació.

5. Pel que fa a la topografia, l'àrea afectada pel projecte presenta un pendent entre 5º i 10º.

6. Tota la finca es troba dins àrees de protecció de risc d'erosió.

7. Pel que fa al risc d'incendi, el projecte es troba localitzat en una àrea de risc d'incendi forestal extrem, segons el mapa de riscs d'incendis forestals vigent de Mallorca, i inclosa en APR d'Incendis segons el planejament supramunicipal vigent.

El projecte s'enclava en una àrea totalment forestal, majoritàriament arbrada (pinar, alzinar) tot i que part de l'entorn immediat del refugi projectat es localitza en un àmbit agrícola. La zona s'ubica en un fons de vall, tot i que a partir del comellar en qüestió, i en qualsevol orientació (excepte N), la continuïtat forestal és patent (models de combustible 2,4,5 i 7).

8. Pel que fa a l'aigua superficial, pel costat Oest del refugi discorr un tàlveg (Comellar de ses Figueroles), que neix a pocs metres a la mateixa finca i desemboca al torrent d'Alcanella.

9.Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

 

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1805M1 «Pollença» (aqüífer poc profund, no s'han detectat substàncies prioritàries, bon estat quantitatiu, bon estat químic, amb estat de «manteniment»).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer a l'àmbit del projecte és moderada, no obstant això, els voltants es classifiquen amb vulnerabilitat alta.

c) Les actuacions projectades es troben fora dels perímetres de restriccions dels pous de proveïment urbà.

10. Referent als hàbitats d'interès comunitari, a l'entorn del projecte s'hi troba l'hàbitat no prioritari Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae (codi 9320) i l'hàbitat prioritari Hypochoerido-Brachypodietum retusi (codi 6220).

11. En relació amb la vegetació, la finca està marcada per la presència de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) a gran part dels vessants del Puig de Castellot i la Talaia de n'Oliver i àrees amb presència de pinar (Pinus halepensis). També trobam àrees d'alzinar (Quercus ilex) delimitades per tancaments de paret seca.

Segons l'IDEIB i les dades presents a la quadrícula (1x1 km) casella 1022 cal destacar com a espècies catalogades i amenaçades:

-Llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris)

D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha presència de:

 

*Espècies d'Especial protecció (Decret 75/2005): Boix, Buxus balearica; Coixinet de monja, Teucrium balearicum; Cirerer de Betlem, Ruscus acuteatus; Llampúdol, Rhamnus alaternus; Murta, Myrtus communis

*Espècies d'Interès especial (Decret 75/2005): Llampúdol bord, Rhamnus ludovici-salvatoris.

12. Pel que fa a la fauna, d'acord amb la quadrícula 5x5 amb codi 101 del Bioatles del visor IDEIB s'hi troben:

 

Tàxon (Espècie)	Nom comú (Espècie)	Catalogat	Amenaçat	Endèmic
Aquila pennata	Àguila calçada	Sí	No	No endèmic
Bufotes balearicus	Calàpet	Sí	No	No endèmic
Cerambyx cerdo mirbeckii	Banyarriquer	Sí	No	No endèmic
Macroprotodon mauritanicus	Serp de garriga	Sí	No	No endèmic
Alytes muletensis	Ferreret, Ferrerico	Sí	Sí	Endèmic balear
Falco peregrinus	Falcó	Sí	No	No endèmic
Falco tinnunculus	Xoriguer	Sí	No	No endèmic
Loxia curvirostra	Trencapinyons	Sí	No	No endèmic
Hemidactylus turcicus	Dragonet rosat	Sí	No	No endèmic
Tarentola mauritanica	Dragó	Sí	No	No endèmic
Aliognachus (Allognachus) grateloupi	*	Sí	No	Endèmic balear
Tadarida tenoitis	Ratapinyada de coa llarga	Sí	No	No endèmic
Jynx torquilla	Formiguer	Sí	No	No endèmic
Asio otus	Mussol banyut	Sí	No	No endèmic
Otus scops	Mussol	Sí	No	No endèmic
Troglodytes troglodytes	Passaforadí	Sí	No	No endèmic
Monticola saxatilis	Mèrlera vermella	Sí	No	No endèmic
Hypsugo savii	Ratapinyada de muntanya	Sí	No	No endèmic
Nyctalus leisleri	Ratapinyada nóctul petita	Sí	No	No endèmic
Pipistrellus kuhlii	Ratapinyada de vores clares	Sí	No	No endèmic
Acer granatense	Rotaboc	Sí	No	No endèmic
Ilex aquifoltum	Arbre de visc, Arbre de mal fruit, Grèvol, Coscoll de vesc	Sí	No	No endèmic
Santolina chamaecyparissus subsp. Magonica	Camamilla de muntanya de o de Maó	Sí	No	Endèmic balear
Buxus balearica	Boix	Sí	No	No endèmic
Viburnum tinus	Marfull	Sí	No	No endèmic
Euphorbia fontqueriana	*	Sí	Sí	Endèmic balear
Ononis crispa subsp. zschakei	Motxa	Sí	Sí	Endèmic balear
Teucrium balearicum	Eixorba-rates blanc, de monja	Sí	No	Endèmic balear
Brimeura duvigneaudii subsp. Occultata	*	Sí	Sí	Endèmic balear
Ruscus aculeatus	Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor	Sí	No	No endèmic
Myrtus communis	Murta, Murtera, Murtra	Sí	No	No endèmic
Neottia nidus-avis	Magraneta borda	Sí	Sí	No endèmic
Paeonia cambessedesii	Peònia, Palònia, Pampalònia	Sí	No	Endèmic balear
Pinus halepensis var. Ceciliae	Pi de Cecilia	Sí	No	Endèmic balear
Rhamnus alaternus	Llampúgol, Aladern	Sí	No	No endèmic
Rhamnus ludovici-salvatoris	Llampúdol bord	Sí	Sí	Endèmic balear
Digitalis minor	Didalera	Sí	No	Endèmic balear
Linaria aeruginea subsp. Pruinosa	Linària	Sí	No	Endèmic balear
Taxus baccata	Teix	Sí	Sí	No endèmic
Viola jaubertiana	*	Sí	No	Endèmic balear

D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha presència de:

• Espècies catalogades com En perill d'extinció (RD 139/2011 ): Ferreret, Alytes muletensis.

• Espècies incloses al Llistat d'Espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011 ): Dragonet rosat, Hemidactylus turcicus; Àguila calçada, Aquila pennata.

Al reportatge fotogràfic de l'EsIA s'observa una colònia de Pipistrellus pipistrellus a l'interior de la casa.

13. Pel que fa al patrimoni, d'acord amb l'informe de patrimoni:

Protecció existent:

«La casa de Possessió de Ses Figueroles, està inclosa en el Catàleg municipal de protecció (AD 12/05/2020), amb el codi AE-R 19.

La protecció de l'element és la següent:

 

Grau de Protecció	Nivell de protecció integral, per a la barraca paredada en sec, l'era. Les rentadores i el pou. Nivell de protecció parcial, per a les cases, els estables, les construccions auxiliars, el safareig, la cisterna i la carrera emmacada.
Usos permesos	Els permesos pel nivell de protecció.
Elements a preservar	La barraca paredada en sec, l'era, les rentadores, el cossi i el pou. La volumetria, l'estructura i les façanes de les cases i dels estables incloent el tractament del parament i totes les obertures. El safareig i construccions auxiliars del costat oest de la carrera (forn de pa i solls). Coll de cisterna del cantó est dels estables. La carrera emmacada delimitada per una paret seca.
Intervencions preferents	Reparar els desperfectes dels paraments. Reparar les cobertes de les construccions auxiliars del costat oest de la carrera. Reparar els esbaldrecs de la paret seca que delimita la carrera.
Intervencions admissibles	Les assenyalades pels corresponents nivells de protecció.
Entorn de protecció	Es delimita com a entorn de protecció una franja de 10 m al voltant de l'era. Amb el concret traçat que figura a la documentació gràfica que s'adjunta.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 06 de juny de 2020 es va publicar en el BOIB núm. 103 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'instal·lació d'un refugi de muntanya al polígon 15, parcel·la 27, finca Ses Figueroles. T.M. Selva. No S'han presentat al·legacions. Durant la informació pública han estat consultades les administracions següents:

a) Ajuntament de Banyalbufar.

b) Direcció Insular de Patrimoni.

c) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

d) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Planificació al Medi Natural.

e) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei d'Espais Naturals.

f) Direcció General de Recursos Hídrics (Servei d'Estudis i Planificació).

g) Direcció Insular de Medi Ambient. Servei d'Estudis, Planificació i Gestió Ambiental.

h) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies.

i) Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

j) Conselleria de Salut i Consum. Direcció General de Salut Pública i Participació.

k) Terraferida.

l) Federació Balear de Muntanyisme i Escalada.

m) Grup Excursionista de Mallorca.

n) Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa.

o) Amics de la Terra.

A dia d'avui dins l'expedient consten els següents informes:

- Servei d'Espais Naturals informa favorablement amb els següents condicionants:

a) Per evitar l'alteració de la vegetació natural, no es poden ubicar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec i altres materials i estris necessaris per a l'execució de les obres. Si s'han de realitzar tasques de desbrossament, aquestes afectaran a la superfície més reduïda possible.

b) La franja de 25 m d'amplada,i el camí perimetral de 5 m als que fa referència l'article 11 del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, s'executaran de forma que es pugui conservar la major superfície possible de vegetació silvestre, en especial la de port arbori.

c) Durant l'execució de les obres s'han de prendre mesures de prevenció d'incendis, especialment si aquestes coincideixen amb l'època de perill d'incendis forestals (des de l'1 de maig fins el 15 d'octubre, ambdós inclosos).

d) Amb l'objectiu d'evitar pertorbacions sobre la fauna present a la zona, no es podran generar renous forts o estridents durant l'execució de les obres, fet que es tindrà especialment en compta durant el període reproductiu de l'àguila calçada (Aquila pennata), que s'estén des dels mesos de gener a Juny, ambdós inclosos. Igualment, per a l'elecció de la ruta de vol de l'helicòpter que subministrarà els materials de les obres es tindrà en compte aquest fet, i s'evitaran els vols propers a les zones de nidificació, sempre que sigui possible.

e) Per a la restauració dels elements etnològics s'utilitzaran exclusivament tècniques tradicionals, respectant les seves característiques originals, tant en, estructura com en materials.

f) Es prendran totes les mesures que siguin adients per a prevenir qualsevol afectació als elements del patrimoni històric presents al voltant de la zona d'actuació i en el mateix edifici de Ses Collidores (dos conjunts de foganyes, bancades de la cuina amb els rentadors, piques de la porxada).

g) Es prohibeix l'obertura de nous vials i camins.

h) Tots els residus que es generin hauran de ser retirats i lliurats a un gestor autoritzat.

-Servei de protecció d'espècies: informa favorablement.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl al seu informe de 29 de juliol de 2020 ens indica:

Atesa la resta d'elements de l'entorn, les característiques de les obres projectades, la documentació aportada, i sempre que siguin adoptades estrictament les mesures establertes a continuació, no existeix inconvenient a efectes de risc d'incendis forestals per l'execució de les obres propostes:

1. Època de perill d'incendis forestals: es compliran les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a l'art. 8.2.c. del Decret 125/2007, referents a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals. Les obres es realitzaran preferentment fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, per norma general entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

2. Franja de prevenció d'incendis forestals, accessos i punts d'aigua: atès que es tracta d'una edificació interior o limítrof a zona forestal, d'acord amb el Codi Tècnic d'Edificació (CTE), de l'art. 11 del Decret 12512007, del Pla Territorial de Mallorca i/o de la Llei 312019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, caldrà complir les següents condicions per a l'obra o edificació projectada, de conformitat amb les consideracions tècniques exposades:

a) Amplada i característiques de la franja d'autoprotecció: s'adequarà una franja de 50 metres d'amplada al voltant del volum edificat, amb baixa càrrega de combustible vegetal respecte a la matriu forestal, especialment pel que fa al sector N i O del refugi. Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, tindrà les següents característiques:

o Arbrat: distancia entre peus mínim 6 m i esporgats a un terç de la seva alçada.

o Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30%. Els matolls tindran una distància entre ells d'un mínim de 3 m.

o Restes vegetals: s'hauran de retirar o tractar les restes vegetals generades en un termini màxim de 20 dies.

o L'execució de la franja d'autoprotecció és únicament a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals de l'habitatge o volum edificat. Per tant, la necessitat de realitzar les tasques de reducció del combustible vegetal sobre terreny forestal, no ha de suposar necessàriament un canvi d'ús ni una pèrdua del caràcter forestal d'aquest en cas que l'afecti.

3. Manteniment de les mesures de prevenció: totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives durant tot l'any, especialment durant l'època de risc.

4.Tenint en compte, l'absència de punts d'aigua propers, la no existència d'accés rodat i el risc d'incendi forestal extrem de l'entorn de les cases, s'informa negativament l'adequació de qualsevol punt d'ús de foc (barbacoa) a l'exterior de les cases.

5. Al refugi es disposarà d'extintors portàtils (tipus AB de 6kg) per a una ràpida actuació en cas de conat, independentment de si són obligatoris conforme la normativa vigent.

6. Els operaris participants en les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

7.Tenint en compte l'elevat risc d'incendi a la zona, s'adequarà la corresponent senyalització informativa actualitzada amb els següents elements detallats, tant a l'interior del refugi, com de forma resumida a l'exterior:

- Informació del contacte de l'112 per cridar en cas d'emergència per incendi.

- Precaucions a tenir en compte per minimitzar el risc d'incendi a l'entorn del refugi (prohibició de fer foc al seu exterior, etc.).

- Criteris d'actuació a tenir en compte en cas d'incendi, recomanant el confinament al propi refugi en cas d'incendi forestal a la zona.

- Mapa del lloc, etc.

Altres mesures recomanades

- Totes les xemeneies de la construcció haurien comptar amb matagospires i preferentment estaran protegides amb una malla metàl·lica de diàmetre de llum inferior a 1 cm.

- A l'espai exterior i a les tanques dels habitatges s'ha d'evitar la utilització de material inflamable (plàstic, bruc, etc.), ja sigui contigu o separat de l'edificació, així com evitar la implantació de vegetació que cremi o propagui ràpidament, com ara xiprers, palmeres, etc. substituint-los per altres espècies que tinguin estructures poc inflamables.

En qualsevol cas us recordem que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en l'acompliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar, ja que només són mesures encaminades a minimitzar el risc.

-Servei de Canvi Climàtic informa favorablement i realitza les següents conclusions:

1-La documentació aportada indica que el consum energètic serà baix i la seva cobertura es farà amb energies renovables.

La demanda energètica de calefacció es cobrirà amb una xemeneia o estufa de llenya procedent del manteniment forestal de la finca. La demanda de calefacció es considera la principal demanda d'energia del refugi. Si la capacitat de regeneració anual de la finca supera el consum de llenya anual, es pot considerar una font d'energia renovable amb unes emissions de C02 anuals neutres.

No es descriuen instal·lacions de refrigeració de l'ambient, ja que no hi haurà. La ventilació es farà de forma natural. Per tant, tampoc hi haurà un consum energètic associat amb aquesta demanda a l'estiu. 0

Per a la resta de consums, enllumenat i endolls, es farà una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum aïllada, també renovable i zero emissions. S'ha de tenir en compte que, d'acord amb l'article 51 de la llei 10/2019 de canvi climàtic: «Les noves edificacions o les que tenguin un canvi d'ús en sòl rústic han de cobrir la totalitat del seu consum elèctric mitjançant generació renovable d'autoconsum sempre que no existeixi prèviament connexió disponible a la xarxa elèctrica». Per tant, es compleix amb el requerit per aquest article.

2- L'estudi d'impacte ambiental hauria d'incloure un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. L'annex aportat no aporta tota aquesta informació requerida, però de la resta de documentació ho hem pogut deduir.

- Conselleria de Salut Pública i Participació informa favorablement amb els següents condicionants:

1-Si, tal com es comprova als plànols Inclosos al document ambiental de gener de 2020, el refugi disposa de rentamans o aixetes accessibles pels usuaris, l'aigua haurà de ser apta per consum humà. En cas que només hi hagi inodors, com indica l'annex al document ambiental de data 17 de febrer de 2020, es pot utilitzar aigua de pluja a les instal·lacions.

2- Si es vol utilitzar l'efluent del sistema autònom de depuració pel reg de la parcel·la o per qualsevol altra funció, s'haurà de demanar l'autorització pertinent seguint les indicacions i condicionants establerts al Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel que s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

El promotor presenta un document d'esmenes indicant:

1- Consultat el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, cal especificar que la captació d'aigua per a consum humà procedent d'aigua de pluja no es prohibeix, però si que s'exigeixen una sèrie de controls per tal de garantir la salut de la població abastida.

D'acord a l'annex V de la normativa, s'estableix el mínim de mostres per a l'autocontrol:

Es considera una dotació de <200 litres per habitant/dia, capacitat del refugi 12 places, consum potencial menor de 100 m3 d'aigua/dia.

A. Autocontrol.

- Anàlisi de control.

*Sortida dipòsit de capçalera. 1 mostra a l'any.

*Xarxa de distribució. 1 mostra a l'any.

- Anàlisi completa

*Sortida dipòsit de capçalera. A criteri de l'autoritat sanitària.

*Xarxa de distribució. A criteri de l'autoritat sanitària.

Segons especifica l'annex X de la normativa, s'estableix el control de substàncies radioactives en aigües de consum humà. Com que el volum d'aigua distribuïda és inferior a 100 m3/dia quedarà determinat per l'autoritat sanitària.

2. No s'inclou sistema de reg, tots els arbres i plantes situats al voltant de la casa són de secà o plantes mediterrànies.

I afegeixen una nota indicant que s'informarà als usuaris del refugi que portin la seva aigua. Aclareixen que el consum tant de lavabos com el de la pica que apareixen al projecte, No seran de consum humà, només higiènic.

- Servei de Patrimoni històric en data 16 de novembre de 2020 l'arquitecta del Servei de Patrimoni històric indica que la protecció és de competència municipal i realitza les següents recomanacions:

"La demolició del safareig no estaria conforme amb el catàleg de protecció municipal. Per tant la construcció de la barbacoa s'hauria de reubicar a un lloc on tampoc no pertorbi la visió del conjunt original. El reforç dels forjats amb bigues trencallums d'acer, no respondria al nivell de protecció parcial d'acord amb la normativa del catàleg, que diu que s'han de conservar els materials i sistemes constructius originals.

La intervenció en les façanes exteriors ha de ser la mínima i estrictament necessària. No s'actuarà de manera general ni sistemàtica. No s'ha d'intervenir en les zones en bon estat, si no només en les zones amb lesions, morters rebufats i descloscats, pedres fàcilment desprenibles amb lleus tocs de paleta, i retirada pegats de morters de ciment impropis com el pòrtland. Per la seva restauració s'ha d'emprar la mateixa tècnica constructiva original existent, que està descrita en el catàleg: paredat en verd, amb pedretes incrustades a les juntes. No s'ha d'intentar treure més la pedra, sinó que la pedra ha de quedar tan tapada com està actualment en la fàbrica original. S'han d'emprar morters compatibles amb el suport, això són morters exclusivament de calç. No s'ha d'emprar ciment portland, ni ciment blanc. En tot cas, es respectaran tots els detalls i motius estilístics, com les faixes, i elements singulars (llindars, brancals, dintells, arcs, etc). En tot cas resulta acceptable l'aplicació de siloxans en general sempre que no alterin l'aspecte dels paraments originals.

En la intervenció del paviment de la clastra ha de seguir els mateixos criteris que la façana, ha de ser la intervenció mínima i estrictament necessària, no havent-se d'intervenir en les zones en bon estat. Les restitucions puntuals s'han de fer amb la mateixa tècnica constructiva original, això és de macs de pedra (recuperats) encastats en el terra i rejuntat de terra, al que es podria afegir una petita porció de calç. En cap cas es rejuntarà amb morters de qualsevol tipus.

La intervenció en murs de paredat en sec, ha de ser sempre amb les mateixes pedres, i en cas necessari amb pedres del lloc, sense cap ús de morters de lligam.

És proposa la instal·lació de tres plaques solars. La seva proposada ubicació sobre la vessant de la entrada de la casa principal, és inadequada per la seva visió des de la clastra, no essent un element tradicional propi del conjunt. En tot cas s'ha de recordar que l'immoble està en una vall, i per tant les seves cobertes són visibles des de tot el redol elevat. Els panells solars no haurien d'estar ubicats a les teulades sinó en un lloc més discret.

En la reconstrucció de teulades de les dependències annexes, es recomana no introduir cèrcols de formigó armat, sinó cercar solucions alternatives d'arriostrament com poden ser les perllongues de fusta transversals. S'ha de recordar que es tracta d'elements de planta baixa sobre terreny ja assentat.

En la mesura del possible s'haurien de recuperar, i no substituir, els elements dels buits com les fusteries i les reixes de ferro.

No s'ha trobat documentació gràfica de com es recuperarà el pou, el cossi, la pica. En tot cas es seguiran criteris de mínima intervenció, i ús de tècniques i materials originals."

Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'ha estudiat només l'alternativa 0 pels condicionants del PORN de la Serra de Tramuntana i perquè en el disseny del projecte han optat per les millors alternatives de disseny constructiu, consum d'energia i emissions de CO2. Tot i això, proposen la no instal·lació de la barbacoa exterior proposada.

Alternativa 0: la no execució del projecte. Es descarta, el fet de no desenvolupar el projecte implica que:

-Estat d'abandonament dels elements etnològics. Requereixen d'un manteniment per a la seva conservació malgrat que no es realitzi el canvi d'ús a refugi de muntanya.

-Activitats no controlades a l'interior de la finca. L'ús i manteniment de les cases disminueix el risc de certs usos no controlats a l'entorn de les mateixes.

-Deficiència de nombre de refugis per a acollir els senderistes.

- Permetran allotjar activitats d'investigació i conservació a l'entorn.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn durant la fase de construcció i explotació.

A la fase de construcció, s'han identificat els següents potencials efectes sobre:

a) Clima: es preveu l'emissió de gasos d'efecte hivernacle per l'ús de maquinària i l'helicòpter. Es preveu que sigui un impacte poc significatiu per la magnitud de l'obra.

b) L'aire:

-Emissions de renous. El trasllat dels materials amb l'helicòpter serà la principal font i en menor mesura l'execució de la pròpia obra.

Es preveu que no sigui un impacte significatiu perquè evitaran l'ús de l'helicòpter durant els mesos de nidificació de les aus presents al LIC-ZEPA ES5310027 «Cimals de la Serra».

- Emissions de pols: es produirà durant l'execució de les obres. Es preveu que sigui un impacte poc significatiu per la magnitud i temporalitat de l'obra.

-Emissions de gasos de combustió: L'obra no constitueix un focus de contaminació significativa.

c) Sòl:

-Ocupació temporal de sòl. No es preveuen efectes significatius de l'ocupació temporal de l'obra perquè es prohibirà ocupar zones sensibles com les zones naturals boscoses.

-Risc de contaminació. Vessaments d'olis i combustible i generació de RCDs. Es proposen mesures preventives i un pla de gestió de residus per minimitzar al màxim aquest risc.

-Moviment de terres: la instal·lació de la depuradora provocarà un petit moviment de terres. No es considera un efecte significatiu, un cop acabada l'obra es recuperarà l'estat inicial.

d) Aigua: Contaminació per vessaments, es proposen mesures preventives i no es preveu un efecte significatiu.

e) Processos Naturals. No es preveuen efectes significatius sobre les APRs d'erosió, esllavissament o incendis.

f) Hàbitats. No es preveuen efectes significatius sobre els hàbitats.

g) Espècies: els únics efectes possibles sobre les espècies són els derivats de les emissions de renou ambiental, efectes mencionats a l'apartat del renou.

h) Espais Naturals Protegits: No es preveuen efectes significatius.

i) Paisatge i Patrimoni: s'haurà de vigilar la correcta execució de l'obra per tal de protegir-lo.

j) Usos del sòl: no es preveu efectes negatius sobre els usos del sòl.

k) Infraestructures i serveis: no es preveu cap impacte significatiu.

l) Població: efecte positiu sobre el factor socioeconòmic poc significatiu per la poca magnitud de l'obra.

m) Planejament territorial: no es preveuen efectes significatius.

Pel que fa a la fase de funcionament, no es preveuen efectes significatius sobre:

a) Clima: Es preveu que les emissions directes o indirectes de gasos d'efecte hivernacle associats al funcionament del refugi siguin insignificants. Referent a la vulnerabilitat al canvi climàtic, es considera que el refugi queda exposat a fenòmens climàtics extrems i incendis forestals.

b) Aire:

-L'ús de l'helicòpter per transport de materials, s'ha escollit un sistema de baix manteniment que minimitza al màxim la necessitat d'utilitzar aquest servei.

-Conductes inapropiades o males pràctiques dels visitants, s'informarà als usuaris de les limitacions de renou ambiental que exigeix l'entorn i es vigilarà aquest aspecte.

c) Sòl

d) Aigua: es proposa un dipòsit d'oxidació total autònom.

e) Processos naturals: les obres no augmenten el risc d'erosió i es prendran mesures per prevenir el risc d'incendis.

f) Hàbitats: es proposen mesures preventives com la senyalització d'itineraris, informació i educació ambiental.

g) Espècies: es minimitzaran les tasques de manteniment per tal d'utilitzar el mínim possible l'helicòpter.

h) Espais Naturals Protegits.

i) Paisatge i Patrimoni: es considera que el projecte té un impacte positiu.

k) Usos del sòl: el projecte contribueix a regular els usos d'oci de l'entorn de la finca.

l) Infraestructures i serveis: no es realitzen canvis a les infraestructures i serveis existents.

m) Població.

n) Planejament territorial: es considera una activitat compatible amb el planejament territorial.

En relació amb els impactes sobre la qualitat atmosfèrica, a l'EsIA no es proposen mesures per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica i acústica durant la fase de construcció, a excepció de minimitzar al màxim l'ús de l'helicòpter. S'hauria d'establir un protocol per disminuir les emissions de pols produïdes per l'helicòpter de transport de material d'obra.

El document d'esmenes indica que per tal de minimitzar l'impacte sonor el protocol a seguir per l'helicòpter serà: càrrega de materials a l'esplanada de son Amer (Escorca), ruta cap a ses Cases de ses Figueroles via es Raiguer (Direcció Inca i entrada per Binibona) i tornada mateixa via. S'haurà de mantenir un mínim de 300 peus (100 metres) del sòl tot el temps de vol fins a arribar a la vertical del punt d'aterratge, i s'evitarà apropar-se als penya-segats i parets rocoses.

El Pla de Vigilància Ambiental indica una sèrie d'actuacions i controls per tal de reduir l'impacte.

A la fase de funcionament, contemplen informar als usuaris de les limitacions de renou ambiental i minimitzar al màxim l'ús de l'helicòpter.

L'impacte sobre els recursos hídrics es generarà en major mesura durant la fase d'explotació per causa de l'increment de consum d'aigua i per la gestió de l'aigua residual. Segons l'EsIA, la distribució d'aigua al refugi es realitzarà partint d'un dipòsit que recollirà aigua de pluja, aquesta aigua no es considera potable i abastirà els excusats, no es disposarà de cuina. Els usuaris hauran d'arribar amb l'aigua que necessitin consumir. No es preveuen problemes de disponibilitat d'aigua, i en cas que no hi hagués disponibilitat, no s'acceptarien visitants.

Per minimitzar l'afecció als recursos hídrics es proposen les mesures següents: prohibició de realitzar reparacions de la maquinària a la zona d'actuació i prendre màximes precaucions per a evitar l'abocament de substàncies contaminants.

Pel que fa a les aigües residuals, les aigües dels inodors i el lavabo es recullen a una depuradora d'oxidació total, l'efluent es reutilitzarà a la parcel·la.

Durant la fase d'explotació, una de les accions que produirà més afecció sobre el medi ambient serà el consum de recursos energètics. A l'EsIA ens indica que l'edifici és de consum energètic quasi nul i que té una certificació d'eficiència energètica tipus A, les obres milloraran l'aïllament tèrmic de l'edificació, es renovarà la fusteria, la instal·lació elèctrica es farà totalment nova i la generació d'energia serà per panells fotovoltaics que emmagatzemaran l'energia generada en bateries. La ventilació es farà de forma natural, per portes i finestres i pel que fa a la climatització s'instal·laran estufes de llenya alimentades per la biomassa procedent del manteniment de la finca.

Pel que fa a les mesures proposades a l'EsIA i el document d'esmenes per tal de minimitzar l'afecció al sòl, es poden destacar les següents: organització dels acopis a l'obra, acopis que produeixin pols protegits del vent, disposar d'un Pla de gestió dels residus de construcció i demolició; prohibició de les reparacions de la maquinària a la zona d'actuació; prendre les màximes precaucions per evitar vessaments accidentals de substàncies contaminants, etiquetatge i senyalització dels materials combustibles o perillosos.

En relació amb les mesures per minimitzar l'impacte sobre la vegetació, al document d'esmenes es proposen les següents: els materials es col·locaran a la tanca més pròxima a les cases que és un terreny molt compactat quasi sense vegetació.

En relació amb les mesures per minimitzar l'impacte sobre la fauna, d'acord amb el PVA, «s'establirà com a període preferent per realitzar els vols d'helicòpter des del 15 d'octubre al 31 de gener per estar fora del període reproductiu de l'Aquila pennata i durant la primavera i fins a l'inici de la campanya d'incendis (1 de maig) s'elegiran rutes de vol les més allunyades possibles dels nius actius de rapinyaires per evitar molèsties en el moment de nidificació seguint les rutes indicades a l'apartat d'aplec de materials o modificant-les en cas d'esser necessari un major allunyament del niu.

Durant la fase funcionament del refugi, es minimitzarà l'ús de l'helicòpter per dur material al refugi només quan es tracti d'una situació absolutament necessària per a l'adequat funcionament del refugi i sempre durant les èpoques de setembre a gener que són les que menys impactes negatius tenen en la nidificació de les aus.

Es protegiran els torrents per protegir als ferrerets, les parets de pedra seca dels voltants de la parcel·la d'obra per protegir al dragonet rosat (Hemidactylus turcicus)... i es reubicarà adequadament la colònia de Pipistrellus pipistrellus.»

En relació amb la flora, segons el PVA, «es protegirà especialment, amb una estructura de dos pals i una corda, la població de coixinets de Teucrium balearicum present al camí d'accés a prop del pi del vent perquè la gent no els trepitgi.

Es protegiran els arbres més extraordinaris com: el pi des Vent, el pi de sa Mata i el lledoner devora les cases presents en els camins d'accés.»

Pel que fa al risc d'incendi, les obres es faran fora d'època de perill d'incendis forestal i es realitzarà una franja d'autoprotecció de 50 metres al voltant de l'edificació. Aquesta actuació la realitzarà el promotor de forma periòdica igual que ho fa en moltes altres zones. S'eliminarà del projecte la barbacoa i no es reformarà el forn com a tal. El Servei de Gestió Forestal condiciona el projecte a seguir estrictament les mesures indicades a l'informe de 29 de juliol de 2020. El document d'esmenes indica que no podran incloure matagospires a les xemeneies per formar part del conjunt etnològic de l'edifici. Per evitar el risc d'incendi provocat per les espires inclouran a la part inferior de la xemeneia una malla metàl·lica de diàmetre inferior a 1 cm.

Pel que fa als residus, a la fase de construcció disposaran d'un Pla de gestió de (RCDs).

Quant als residus que es generin durant la fase d'explotació, d'acord amb l'EsIA la gestió dels residus la realitzaran els usuaris, que hauran de traslladar els residus a contenidors adequats quan finalitzin la seva estada.

Pel que fa al paisatge, no aporten un estudi d'incidència paisatgística, l'EsIA indica que es tracta d'una àrea d'alt interès paisatgístic pel seu entorn natural, per l'entorn natural rústic tradicional, per la seva orografia i pels seus elements etnològics i patrimonials. També indica que l'entorn del projecte és fràgil a qualsevol modificació que alteri el paisatge.

Al tractar-se d'una reforma que recuperarà els elements d'arquitectura popular i etnològics i tenint en compte que es mantenen la volumetria constructiva i composició de les façanes, l'impacte paisatgístic es produirà de manera temporal només a la fase construcció i serà degut a l'obra i maquinària necessària.

Pel que fa al patrimoni, l'informe tècnic del Servei de Patrimoni Històric ens indica que les competències de protecció són municipals i realitza una sèrie de recomanacions.

Cal destacar que un dels aspectes més positius del projecte és que ajudarà a conservar els elements patrimonials i el manteniment del paisatge. A més d'incorporar un nou refugi a la Xarxa d'Àrees de Lleure a la Natura (XALEN), possibilita la utilització del refugi per investigadors o tècnics per a realitzar tasques d'investigació o manteniment els dies d'entre setmana, la localització i l'aïllament de la finca fa que sigui un indret idoni per l'estudi de ferrerets, observacions ornitològiques...

Referent al Pla de Vigilància Ambiental, a l'EsIA s'indiquen les directrius bàsiques que contindrà el pla de vigilància ambiental sense definir els indicadors que permetin fer el seguiment objectiu i documentat de l'efectivitat de les mesures correctores i preventives a cada una de les fases. En data de 16 de febrer de 2021 té sortida requeriment d'esmena de deficiències per part de la CMAIB requerint un pla de vigilància. Finalment, en data 04 de març de 2021, es registra d'entrada a la Comissió Balear de Medi Ambient, un Pla de Vigilància Ambiental de març de 2021 realitzat per la tècnica del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (IBANAT) María García Rotger.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de reforma d'habitatge unifamiliar aïllat per canvi d'ús a refugi de ses cases de la finca de Ses Figueroles, polígon 15, parcel·la 27 del T.M. Selva, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'EsIA, les modificacions presentades al document d'esmenes, se segueixin les indicacions del PVA de març de 2021 i els condicionants següents:

1. Les tasques de desbrossament hauran d'afectar a la superfície estrictament necessària per a l'execució de les obres i la implantació dels elements contemplats en el projecte.
2. S'ha de delimitar clarament la zona d'obres i s'ha d'evitar situar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec de materials i estris.
3. Per evitar l'alteració de la vegetació natural, no es poden ubicar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec i altres materials i estris necessaris per a l'execució de les obres.
4. S'ha de consultar amb el servei de Protecció d'Espècies:

a) L'època, el lloc i les condicions més adequades per a la reubicació de la colònia de rata pinyada pipistrel·la (Pispistrellus pipistrellus) present a l'interior de les cases, abans de l'inici de les obres.

b) En el cas d'haver de realitzar vols amb helicòpter fora del període preferent establert al PVA (15 d'octubre-31 de gener).

5. S'haurà de complir amb els condicionants i recomanacions del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
6. L'execució de la franja d'autoprotecció és a l'efecte de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals de l'habitatge. Per tant, la necessitat d'executar les tasques de reducció del combustible vegetal sobre terreny forestal, no poden suposar en cap cas un canvi d'ús ni una pèrdua del caràcter forestal d'aquest. S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, els arbres catalogats com a singulars, les alzines (Quercus ilex) i les espècies de gran port.
7. Amb l'objectiu d'evitar pertorbacions sobre la fauna present a la zona, no es podran generar renous forts o estridents durant l'execució de les obres.
8. S'haurà de complir en les recomanacions de l'informe de patrimoni de data 16 de novembre de 2020.
9. No es podran obrir nous camins, ni modificar les característiques dels camins existents.
10. Tots els residus que es generin a la fase d'execució hauran de ser retirats i lliurats a un gestor autoritzat, excepte si els inerts es valoritzen in situ.
11. S'haurà d'atendre el que disposa l'annex I de la llei 6/99, de directrius d'ordenació territorial, normes específiques sobre riscos, i durant el temps que durin les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per a dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.
12. El sistema autònom de depuració i l'efluent generat s'hauran d'adaptar a l'establert a l'article 80 del Pla Hidrològic de les Illes Balears vigent (Reial Decret 51/2019).
13. S'hauran d'instal·lar mecanismes d'estalvi d'aigua en cisternes i aixetes.
14. En el cas de reutilitzar l'efluent de la depuradora d'oxidació total per a reg, s'haurà de presentar una sol·licitud d'autorització per a reutilitzar les aigües depurades per a reg que es regirà per l'establert a l'article 8 i a l'annex II del Reial Decret 1620/2007, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.
15. S'ha d'aprofitar al màxim la llum natural (ús de sensors de llum, colors clars en les habitacions, etc.).
16. S'han de posar a l'abast dels hostes opuscles o fullets informant sobre l'espai natural en què es troben, indicant mesures per protegir-lo i minimitzar els impactes de l'afluència de turistes a la zona. A més s'informarà de la importància de disminuir el consum d'aigua i llum i que hauran de traslladar els residus a contenidors adequats quan finalitzin la seva estada. S'haurà d'indicar també el BOIB de la publicació de la present declaració d'impacte ambiental.

Es recorda que:

- L'aigua de consum humà ha de complir amb la normativa de Salut Pública, i haur`a de comptar amb un pla d'autocontrol a les instal·lacions que inclourà les analítiques corresponents. L'aigua de les aixetes ha de ser considerada aigua de consum humà, encara que no sigui expressament per beure.

-L'edifici haurà de comptar amb el corresponent etiquetatge de qualificació energètica «Classe A».

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 24 de març de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias