BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el 26-11-2020, va aprovar definitivament el Pla Especial de Protecció del Jonquet,  mitjançant  el següent acord:

“Per acord del Ple de l' Ajuntament de 29/06/2017 es va aprovar  desistir de continuar la tramitació de la versió de  Pla Especial de Protecció del Jonquet que es va aprovar inicialment per acord del Ple de l' Ajuntament de  data 25 de setembre de 2014, i aprovar inicialment el Pla Especial de Protecció del Jonquet, redactat pels serveis tècnics municipals, segons les directrius donades des de la Gerència d' Urbanisme. Aquest Pla Especial de Protecció es conseqüència  de la declaració com a Bé d' Interès Cultural (BIC), amb la categoria de Conjunt Històric, del barri del Jonquet, per acord del Consell Insular de Mallorca de 5 de novembre de 2009,  i de l' obligació imposada per l' article 36.2 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears. A l' esmentat acord s' indicava que prèviament a l' aprovació definitiva s' hauria d' obtenir un informe favorable de la Direcció General d' Aviació Civil; i que es sol·licitaria a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears el seu pronunciament en el sentit que el present Pla Especial de Protecció no té efectes significatius en el medi ambient:  no s' aprovaria definitivament el Pla Especial mentre no hi hagués un pronunciament de la CMAIB i, si s' escau, es feren tots els tràmits previstos a la legislació ambiental. També s' aprovava sotmetre el Pla especial de Protecció del Jonquet al tràmit d' informació pública.

Per acord del Ple de l' Ajuntament del 27/07/2017 es va aprovar ampliar fins el dia 29 de setembre de 2017 el termini d' informació pública del PEP del Jonquet, per tal que es poguessin presentar al·legacions en els termes previstos en la LOUS i el seu Reglament.

Segons certificació que obra a l' expedient, el Pla Especial de Protecció del Jonquet aprovat inicialment es va sotmetre a informació pública per un termini d' un mes després ampliat fins el 29/09/17, mitjançant la seva publicació al BOIB núm. 87 de dia 18/07/17 (edicte núm. 7819) i al BOIB núm. 96 de dia 05/08/17 (edicte núm. 8589), al diari “El Mundo” de dia 19/07/17, i al diari “Última Hora” de dia 04/08/17, i al tauler electrònic d' anuncis i edictes de la seu electrònica d' aquesta Corporació de dia 20/07/17 fins a dia 21/08/17 i de 03/08/17 fins dia 29/09/17.

Contra l' anterior acord d' aprovació inicial es va presentar recurs de reposició pel senyor José María Gandara Pérez, concretament contra l' apartat 5è de dit acord, es a dir, contra les seves determinacions quant als efectes suspensius d' autoritzacions i llicències que provocava la nova aprovació inicial del PEP. Aquest recurs es va desestimar mitjançant acord del Ple de l' Ajuntament de 30/11/17.

Durant el termini d' informació pública, es varen presentar al·legacions per les persones o entitats que s' indiquen a l' Annex I a aquest acord,  al·legacions que han estat informades mitjançant els informes municipals que també s' indican a l' esmentat Annex, informes que obren a l' expedient.

A més, totalment fora de termini, s' ha presentat una al·legació per part de Bàrbara Seguí Bosch.

Amb posterioritat a l' aprovació inicial s' han sol·licitat i/o emès tota una sèrie d' informes dels quals destaquem:  1) Informe emès per la Delegación de Defensa en Illes Balears, de data 07/08/2017, en sentit favorable. 2) Informe emès per l' Autoritat Portuària de Balears, de data 30/08/2017, de caràcter desfavorable. S' analitza dit informe en l' informe de la cap de servei jurídic de Planejament, de data 17 d' octubre de 2017, i es conclou que no es troba justificat introduir modificacions al PEP.  3) Informes emesos  per la Direcció General d' Emergències i Interior, de dates 25/08/2017, 15/12/17 i 27 d' agost de 2020, en sentit favorable. 4) Informe emès per EMAYA, de data 28/09/2017, en sentit favorable. 5) Acord de la Comissió Insular d' Ordenació del Territori i Urbanisme, de 27 d' octubre de 2017, amb observacions. S' analitza dit informe a l' informe de la cap de servei jurídic de Planejament, de data 23 de novembre de 2017;  als  informes de l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, de 27 de novembre de 2018; i al document Anàlisi econòmic de la proposta elaborat per la cap del Servei de Valoracions amb data d' entrada en el servei de Planejament de 01/09/20. 6) Informe emès per la Direcció General d' Aviació Civil, de data 12 de setembre de 2017, favorable amb condicions. S' analitza a l' informe de l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, de 27 de novembre de 2018. 7) Diversos informes  emesos per la Direcció General de Recursos Hídrics,  amb assenyalament de mancances, fins arribar a l' informe  de 23/06/20, favorable amb prescripcions. 8) Informes emesos per la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca,  amb assenyalament de deficiències a esmenar, fins arribar a l' informe de data 05/03/19, favorable amb prescripcions. 9) Informe emès per l' Institut Balear de la Dona, de data 22 de maig de 2018, favorable amb observacions. S' analitza dit informe en l' informe  de l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament de 27 de novembre de 2018. 10) Informe emès el 26 de setembre de 2018 pel Departament de Mobilitat de l' Ajuntament de Palma, amb observacions. S' analitza a l' informe  de l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, del 27 de novembre de 2018 i a l' Estudi de Mobilitat Generada redactat per l' enginyera municipal.

A més es va sol·licitar informe a la Comissió de Centre Històric i Catàleg, i a la Demarcació de Costes,  que no s' han emès dins termini.

Pel que fa a la tramitació ambiental, per Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de 27 d' abril de 2020 es va formular l' informe ambiental estratègic sobre el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric de es Jonquet, on s' indica que el PEP es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada i es conclou no subjectant a avaluació ambiental estratègica ordinària el Pla especial Protecció del Conjunt Històric de es Jonquet atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, amb el condicionant que a les normes urbanístiques s' incorporin totes les mesures indicades al document ambiental estratègic, als informes de les administracions afectades i les indicades en el propi informe ambiental estratègic. També es recorda que per a l' aprovació definitiva del Pla s' haurà de comptar amb informe favorable de la DG de Recursos Hídrics.

L' esmentada resolució es va publicar al BOIB núm. 82, de 14 de maig de 2020.

En data 01/09/20 per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament s' emet informe als efectes d' identificar la documentació corresponent al PEP del Jonquet que s' ha de sotmetre a l' aprovació definitiva. Es tracta dels següents documents: · Memòria Històrica, redactada per l' arqueòloga municipal, i signada en data 10/04/19. · Memòria informativa i justificativa, redactada pel Servei de Planejament, signada en data 14/07/20. · Memòria Social, redactada per l' arquitecta dels serveis tècnics de Planejament, signada el 02/07/20. · Normes Urbanístiques, redactades per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signades el 31/08/20. · Estudi de la Mobilitat Generada, redactat per l' enginyera municipal i signat en data 16/06/20. · Catàleg de protecció del Patrimoni, redactat per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signat en data 14/07/20. · Fitxes d' Intervencions, redactat per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signat en data 15/07/20. · Document Ambiental Estratègic, redactat per la tècnica municipal de medi ambient, i signat en data 29/01/19. · Anàlisi Econòmic de la Proposta, redactat per l' arquitecta del Servei de Valoracions, i signat en data 31/08/20 · Modelització bidimensional en llàmina lliure dels desbordaments del torrent de Sant Magí en la zona del Jonquet i Santa Catalina, redactat per l' enginyera municipal i signat en data 05/02/20. · Plànols informatius i d' ordenació redactats per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signats en data 14/07/20  i 15/07/20; plànols de mobilitat, redactats per l' enginyera municipal, i signats en data 26/06/20. Tota aquesta documentació es correspon amb la documentació arxivada al següent enllaç: V:\DOC TECNICA ORIGINAL\PB DOC TECNICA ORIGINAL\PB2012-0001-JONQUET\PB2012-0001-APROVACIÓ DEFINITIVA.

S' incorpora com Annex II al present acord la relació dels principals canvis que es produeixen amb el nou planejament, respecte a la versió aprovada inicialment,  segons consta a  informe de data 31/08/20, emès  per l' arquitecte autor de la proposta de Pla especial.

A l' esmentat informe de l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament s' indica que es tracta de modificacions que no tenen caràcter substancial.

A més, s' ha de tenir en compte que el PEP del Jonquet és un pla especial no previst al planejament general. Per tant, en la terminologia de l' article 105 del reglament de la LOUS, es tractaria d' un pla especial autònom i no, per tant, de desenvolupament del pla general. Així doncs,  per a determinar si els canvis introduïts a la proposta que ara se sotmet  a aprovació definitiva són o no canvis substancials, s' haurà d' estar a la regulació continguda a l' apartat segon de l' article 165 del Reglament general de la LOUS, relatiu a “Nova informació pública en la tramitació del planejament”. Tenint en compte que els canvis introduïts no suposen nous criteris respecte a l' estructura general ni respecte a la classificació del sòl,  no seria exigible legalment l' obertura  d' un nou termini d' informació pública, si bé s' ha de fer constar a l' acord d' aprovació.

Pel que fa als canvis respecte al planejament vigent que afecten als sistemes locals i generals d' espais lliures públics, segons informe de l' arquitecte redactor del PEP de data 05/06/20, respecte dels Sistemes Generals d' Espais Lliures Públics inclosos a l' àmbit, el SGEL/PJ-P 26-01-P es manté amb la mateixa configuració i superfície total amb el nou codi SGEL/PJ-P 26-01-E. Respecte dels Sistemes locals d' Espais Lliures, el PEP redactat per a l' aprovació definitiva preveu un total de 2.054, 38 m2 de superfície d' espais lliures públics més  que el planejament vigent; segons l' esmentat informe, en qualsevol cas, la proposta de PEP garanteix la funcionalitat dels sistemes d' espais lliures.

L' aprovació inicial del PEP del Jonquet i la seva informació pública es va produir durant la vigència de la Llei 2/2014, de 25 de març, d' ordenació i ús del sòl. En data 1 de gener de 2018 va entrar en vigor la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d' Urbanisme de les Illes Balears. De conformitat amb la seva Disposició transitòria segona, relativa als instruments de planejament que es trobin en tramitació a l' entrada en vigor de la Llei, pel que fa a l' ordenació dels procediments remet a la regulació continguda a la pròpia LUIB. Per tant, de conformitat amb l' article 60 de la LUIB, tenint en compte que la proposta de Pla Especial no suposa modificació del sistema general d' espai lliure públic previst al planejament vigent, dita proposta no s' ha de sotmetre a dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears. En qualsevol cas, tampoc podem desconèixer que l' esmentat article regula les modificacions dels sistemes urbanístics generals o locals d' espais lliures que es produeixin en el marc d' una modificació del planejament urbanístic, no sent aquest el nostre cas, ja que ens trobem davant la formulació d' un nou planejament especial de protecció en compliment de l' article 36 de la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

Per l'  arquitecte municipal redactor de la proposta de PEP s' indica al seu informe de 31/08/20 que la versió del PEP per a l' aprovació definitiva compleix amb les observacions tècniques contingudes als informes emesos per la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca de 5 de març de 2019; per la Direcció General d' Aviació Civil de 12 de setembre de 2017; per la Direcció General de Recursos Hídrics de 23 de juny de 2020; entre altres emesos al llarg de l' expedient. A més, indica que s' ha tingut en compte l' informe ambiental estratègic formulat per resolució del president de la CMAIB, publicada al BOIB núm. 82, de 14 de maig de 2020.

Pel que fa a la prescripció núm. 6 de l' informe de la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca de 5 de març de 2019, relativa a que “S' haurà de modificar el PGOU de Palma....”, aquesta prescripció va ser informada  mitjançant informe de la cap de Servei jurídic de Planejament de data 2 d' octubre de 2018, amb la conclusió que el PEP del Jonquet és un pla especial autònom  i que, en el marc de l' article 107.4.a) del Reglament de la LOUS, es consideren compatibles amb el pla general i no se'n requereix la modificació prèvia el plans especials que, sense alterar els usos principals que estableix el planejament general, estableixen restriccions d' ús, entre d' altres, per impedir la desaparició o l' alteració dels béns que integren el patrimoni cultural.

Finalment indicar que, segons informe del Departament Financer- Tresoreria de data 25/06/20, relatiu a la validació de la documentació econòmica del PEP del Jonquet, abans de l' aprovació definitiva  s' ha de complir amb la base núm. 51 d' execució del pressupost 2020 que estableix que l' autorització i el compromís de les despeses amb caràcter plurianual es subordinarà al crèdit que per a cada exercici es consigni als respectius pressupostos.

Al respecte el Servei de Pressupostos i Política Financera  ha facilitat les aplicacions corresponents i el Regidor d' Hisenda ha donat el seu vist i plau a la despesa plurianual que es preveu al PEP del Jonquet que se sotmet a aprovació definitiva.

Per la seva part, s' ha fet informe de conformitat per part de l' Interventor municipal, amb una salvetat sobre l' Informe de Sostenibilitat Econòmica redactat pel Servei de Valoracions, la qual ha estat aclarida mitjançant informe de la cap del servei de valoracions de data 09/10/20.

Es fa constar que es sol·licitarà informe a la Secretaria General en virtut de les seves funcions d'assessorament legal al Ple i les Comissions, atribuïdes en l' article 122.5.e) apartat 2n. de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en relació a l´ article 123.2 del mateix text legal, que tindrà caràcter preceptiu per què es tracta d'assumptes que exigeixen una majoria especial. Dit informe se preveu també a l'article 85 de la Llei 20/2006, Municipal i de Règim Local de las Illes Balears, de 15 de desembre.

Atès el que disposen els articles 72 i 73 i la disposició addicional quarta de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de Capitalitat de Palma de Mallorca, d' acord amb la redacció donada per la Llei 6/2012, de 6 de juny , així com l' article 54 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d' Urbanisme de les Illes Balears, pot aprovar-se definitivament  la proposta de Pla Especial de Protecció.

Per això, i atesos els articles 172 i 175 del Reglament d'organització, funcionament i  règim jurídic de les entitats locals; els art. 127.1.c), 123.1.i), 122-4-a), i  amb el quòrum establert a l'article 123.2 del capítol II, títol X de la Llei 7/85 de 2 d'abril, modificada per la Llei 57/03, de 16 de desembre de Mesures per la modernització del govern local, RDL 781/86, de 18 d'abril, art. 99 i següents del Reglament Orgànic del Ple,  4-1-e) i  12-a) del Reglament de la Gerència d'Urbanisme, es considera que el Consell de la Gerència  pot  adoptar la següent  resolució:

Proposar a la Junta de Govern l'aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció del Jonquet, per tal que sigui elevat a l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa  l'adopció del següent:

 

ACORD

1.- Informar i resoldre  les al·legacions presentades per les persones i entitats que figuren a l' Annex I al  present acord en sentit estimatori o desestimatori segons es desprèn dels informes emesos pels serveis municipals a que es fa també  menció a l' esmentat Annex. Aquests informes obren a l' expedient i s' aproven mitjançant el present acord, i  es notificaran individualment a cadascun dels al·legants els informes corresponents a la seva al·legació, juntament amb el present acord i els seus Annexes.

2.- Aprovar definitivament el Pla Especial de Protecció del Jonquet, redactat pels serveis tècnics municipals, i que és conseqüència  de la declaració com a Bé d' Interès Cultural (BIC), amb la categoria de Conjunt Històric, del barri del Jonquet, per acord del Consell Insular de Mallorca de 5 de novembre de 2009,  i de l' obligació imposada per l' article 36.2 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears.  La documentació que s' aprova definitivament incorpora certs canvis respecte de la documentació que es va aprovar inicialment, els principals dels quals es relacionen a l' Annex II al present acord, i que són conseqüència del compliment dels informes emesos amb posterioritat a l' aprovació inicial, i de les al·legacions presentades durant el termini d' informació pública. Aquests canvis no es consideren canvis substancials, segon s' ha argumenta a la part expositiva.  El Pla especial de Protecció del Jonquet que se sotmet a aprovació definitiva consta de la documentació següent: · Memòria Històrica, redactada per l' arqueòloga municipal, i signada en data 10/04/19. · Memòria informativa i justificativa, redactada pel Servei de Planejament, signada en data 14/07/20. · Memòria Social, redactada per l' arquitecta dels serveis tècnics de Planejament, signada el 02/07/20. · Normes Urbanístiques, redactades per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signades el 31/08/20. · Estudi de la Mobilitat Generada, redactat per l' enginyera municipal i signat en data 16/06/20. · Catàleg de protecció del Patrimoni, redactat per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signat en data 14/07/20. · Fitxes d' Intervencions, redactat per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signat en data 15/07/20. · Document Ambiental Estratègic, redactat per la tècnica municipal de medi ambient, i signat en data 29/01/19. · Anàlisi Econòmic de la Proposta, redactat per l' arquitecta del Servei de Valoracions, i signat en data 31/08/20 · Modelització bidimensional en llàmina lliure dels desbordaments del torrent de Sant Magí en la zona del Jonquet i Santa Catalina, redactat per l' enginyera municipal i signat en data 05/02/20. · Plànols informatius i d' ordenació redactats per l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, i signats en data 14/07/20  i 15/07/20; plànols de mobilitat, redactats per l' enginyera municipal, i signats en data 26/06/20. Tota aquesta documentació es correspon amb la documentació arxivada al següent enllaç: V:\DOC TECNICA ORIGINAL\PB DOC TECNICA ORIGINAL\PB2012-0001-JONQUET\PB2012-0001-APROVACIÓ DEFINITIVA.

A més de la documentació anterior, també forma part del Pla Especial de Protecció del Jonquet que se sotmet a aprovació definitiva el document “Annex a la Memòria Informativa i Justificativa de compliment de les prescripcions contingudes a l' informe de la Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, de data 29 d' octubre de 2020”. La documentació tècnica en suport digital es troba a  la carpeta PB2012-0001-JONQUET-APROVACIÓ DEFINITIVA (V:\DOC TECNICA ORIGINAL\PB DOC TECNICA ORIGINAL\PB2012-0001-JONQUET\PB2012-0001-APROVACIÓ DEFINITIVA), document: PB2012-0001-ANNEX MEMÒRIA-v20201112.

3.- El Pla Especial de Protecció del Jonquet suposa haver d' afrontar , d' una banda, despeses per tal d' expropiar terrenys amb destinació a espai lliure públic; i, per altra, despeses per tal de fer els projectes i les obres. Es preveu, per tant, la corresponent dotació pressupostària:

1. En el pressupost de l' exercici de l' any 2021, per expropiacions PEP Es Jonquet, per un import previst  de 41.651 €, a càrrec de l' aplicació  pressupostària 08.15100.60000 Expropiacions PEP Jonquet.

2. En el pressupost de l' exercici de l' any 2023, per expropiacions PEP Es Jonquet, per un import previst de 366.636 €, a càrrec de l' aplicació  pressupostària 08.15100.60000 Expropiacions PEP Jonquet.

3. En el pressupost de l' exercici de l' any 2022, per projectes i obres  PEP Es Jonquet, per un import previst de 47.102 €, a càrrec de l' aplicació pressupostària 08.15100.60901 Projectes i obres PEP Jonquet.

4. En el pressupost de l' exercici de l' any 2024, per projectes i obres  PEP Es Jonquet, per un import previst de 122.679,71 €, a càrrec de l' aplicació pressupostària 08.15100.60901 Projectes i obres PEP Jonquet.

4.- Notificar el present acord  als al·legants, juntament amb els informes corresponents a les seves al·legacions.

5.- Comunicar el present acord   als  Serveis municipals que es puguin trobar afectats, així com a l' Oficina de la Revisió del PGOU,  i a l' Institut Municipal d'Innovació a efectes d'allò previst a la Llei del Cadastre Immobiliari.

6.- Donar trasllat al Consell Insular de Mallorca i al Govern de les Illes Balears del present acord, dins el termini de quinze dies des de la seva adopció, tot adjuntant un exemplar degudament diligenciat de la documentació aprovada, així com una còpia dels documents més rellevants de l' expedient, posteriors a l' aprovació inicial.

7.- Comunicar el present acord  a la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca, tot adjuntant un exemplar degudament diligenciat de la documentació aprovada i una còpia de l' informe de la cap de servei jurídic de Planejament, de data  2 d' octubre de 2018, que s' aprova mitjançant el present acord.

8.-  Comunicar el present acord a l' Autoritat Portuària de Balears, juntament amb una còpia de l' informe de la cap de servei jurídic de Planejament, de data 17 d' octubre de 2017, que s' aprova mitjançant el present acord.

9.- Comunicar el present acord   a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

10.- Donar trasllat a la Direcció General d' Aviació Civil de la certificació de l' acte d' aprovació definitiva, tot adjuntant un exemplar degudament diligenciat de la documentació aprovada, de conformitat amb allò que es regula a la disposició addicional segona.6 del Real Decret 2591/1998, de 4 de desembre, en la seva redacció donada pel real Decret 297/2013, de 26 d'abril.

11.- Publicar el present acord, juntament amb la normativa adient, al Butlletí Oficial de les Illes Balears. A la indicada publicació s' inclourà una referència a la direcció electrònica en la que l' Ajuntament posa a disposició del públic el contingut íntegre del Planejament aprovat, així com una referència al Butlletí corresponent on s' hagi publicat l' informe ambiental estratègic emès per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, allò de conformitat amb l' article 32 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' avaluació ambiental.”

 

ANNEX I sobre al·legacions presentades durant el termini d' informació pública de l' aprovació inicial del PEP del Jonquet, i informes emesos pels serveis municipals

1) Al·legació de: Esther Torres Paredes.

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament , de data 10 d' octubre de 2017.

2) Al·legació de: Bàrbara Seguí Bosch.

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament , de data 25 de setembre de 2017.

3) Al·legació de: Santa Catalina Consult, SL.

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament , de data 1 de desembre de 2018.

4) Al·legació de: Promociones es Jonquet 2001 SL.

Informada per:

-Informe de la cap de servei Jurídic de Planejament, de data 18 d' octubre de 2017.

-Informe dels serveis tècnics de Planejament , de data 30 de novembre de 2017.

-Informe de l' arqueòloga municipal, de data 4 d' abril de 2018.

-Informe de la cap del servei de Valoracions i Projectes, de 2 d' octubre de 2018.

-Informe del Gerent d' Urbanisme de data 03/06/20.

5) Al·legació: José Balaguer Siquier.

Informada per:

-Informe de la cap del servei jurídic de Planejament, de data 6 de novembre de 2017.

-Informe de l' arquitecte del Patronat Municipal de l' Habitatge, de data novembre de 2017.

-Informe dels serveis tècnics de Planejament, de 18 d' octubre de 2018.

6) Al·legació de: Lars Tryggwe Christer Murman i Marie Charlotte Elisabeth Jeppson (dues al·legacions).

Informades per:

-Informes dels serveis tècnics de Planejament, ambdós  de dates 11 d' octubre de 2018.

7) Al·legació de: Philip Patrick Mc Aveety.

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 18 d' octubre de 2018.

8) Al·legació de: Molí d' en Garleta SLU.

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 15 d' octubre de 2018.

9) Al·legació de: Alfons Romero Amengual.

Informada per:

- Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 11 d' octubre de 2018.

10) Al·legació de: ACCIONA INMOBILIARIA SRL  Unipersonal.

Informada per:

-Informe de la cap de servei jurídic de Planejament, de data 24 d' octubre de 2017.

- Informe de l' arquitecte del Patronat Municipal de l' Habitatge, de data 14 de novembre de 2017.

-Informe de la cap del servei de Valoracions i projectes, de data 2 d' octubre de 2018.

- Informe de l' arquitecte dels serveis tècnics de Planejament, de 14 de desembre  de 2018.

11) Al·legació de: Lasy Promociones SA.

Informada per:

- Informe de l' arquitecte del Patronat Municipal de l' Habitatge, de data 14 de novembre de 2017.

-Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 19 de novembre de 2018.

12) Al·legació de: Xenofila SL.

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 18 d' octubre de 2018.

13) Al·legació: Nicolás Cunill Clemente.

Informada per:

-Informe de la cap del servei jurídic de Planejament, de data 6 de novembre de 2017.

-Informe de l' arquitecte del Patronat Municipal de l' Habitatge, de data novembre de 2017.

- Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 18 d' octubre de 2018.

14) Al·legació de: AAVV des Jonquet i el GOB ( amb l' adhesió de l' OCB).

Informada per:

-Informe dels serveis tècnics de Planejament, de 31 d' octubre de 2018.

15) Al·legació: Jaime Horrach Lillo.

Informada per:

- Informe de la cap de servei jurídic de Planejament, de data 14 de novembre de 2017.

- Informe dels serveis tècnics de Planejament, de data 11 d' octubre de 2018.

 

 

ANNEX II sobre els principals canvis que s' han introduït en el document per a l' aprovació definitiva del PEP del Jonquet , respecte de la documentació aprovada inicialment, segons informe de l' arquitecte municipal de 31/08/20:

 

• A la UE-01J s' ha eliminat el volum edificat previst adossat a la mitgera vista de l' edifici del carrer Monsenyor Palmer.

• Com a conseqüència de l' anterior, desapareix el passatge cobert que comunicava l' UE-01J amb el carrer de Sant Magí, substituint-se per un vial que ocupa el lloc del vial preexistent.

• Desapareix així mateix de la UE-01J el volum d' edificació que passava per sobre del vial de connexió amb el carrer Monsenyor Palmer amb el carrer Morenell, tot creant un nou passadís. Així doncs, l' edifici previst es separa en dos volums diferenciats, un amb façana principal a la nova plaça de Mar i Terra i l' altre orientat cap al talús del Jonquet i amb accés per l' esmentat vial de comunicació amb Monsenyor Palmer.

• L' edificabilitat global de l' UE-01J es modifica lleugerament (136,6 m2), degut a la correcció d' una errada en el càlcul d' aquesta edificabilitat al document aprovat inicialment.

• Com a conseqüència de la desaparició del volum adossat a mitgera, i per a mantenir l' edificabilitat de l' UE-01J, es modifiquen lleugerament les fondàries edificables dels volums proposats i s' augmenten algunes seccions d' aquestes volumetries amb una planta àtic que dona lloc a terrasses de transició amb els espais del voltant. Les cobertes de coronació dels volums proposats seran totes inclinades, de teula àrab.

• Per a tot l' àmbit de l' entorn de protecció EP2 corresponent a l' ARE de Santa Catalina s' ha incorporat una Normativa Transitòria que serà  vigent fins a l' aprovació definitiva del Pla Especial que reguli l' esmentat ARE, no podent ser la normativa de l' esmentat Pla Especial de l' ARE per aquest sub-sector menys restrictiva que la prevista al PEP del Jonquet.

• S' ha tornat incorporar al planejament previst la part de l' espai lliure públic previst al PERI del Jonquet amb el codi EL1a 26-03-P que restava per expropiar, assignant –li el codi EL 1a 26-02-P, ja que no s' han complit les condicions que establia el document d' aprovació inicial per suprimir-la. La part d' aquest espai lliure que ja és municipal queda amb el codi EL1a 26-03-E.

• Tota la porció del Talús del Jonquet que quedava sense zonificació concreta o qualificat com a vial al document d' Aprovació Inicial  s' ha qualificat d' Espai Lliure Públic, en consonància amb la resta del Talús, incorporant-se part d' ell a l' UE 01-J.

• S' ha afegit un plànol d' ordenació, el 2.5, amb les afeccions de les servituds aeronàutiques a l' àmbit del PEP.

Complint amb l'art. 181 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'Illa de Mallorca, es publica perquè es prengui general coneixement i als efectes pertinents.

Contra aquesta resolució que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu de conformitat amb l'article 114 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú, i els articles 45 i ss. de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdic­ció contenciosa administrativa, modificada per la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la seva publicació. Tot això sense perjudici de qualsevol altre recurs o acció que es consideri pertinent.

El contingut íntegre del Planejament aprovat està disponible a través del següent enllaç

https://ajtpalma.sharepoint.com/:f:/s/Planejament/Etux-iiWAPFDmIy77k1xuscBElxj-ZX9XSU_YiDgKEOhVQ?e=Aql5Y0

L' informe ambiental estratègic emès per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, de conformitat amb l' article 32 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' avaluació ambiental es publicà al BOIB núm. 82 de 14-05-2020, edicte 3677.

Així mateix i d' acord amb l'art. 70 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, es publica tot seguit el contingut normatiu del PEP del Jonquet aprovat definitivament:

ÍNDEX DE LES NORMES URBANÍSTIQUES I DE PROTECCIÓ

TÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I: PRELIMINAR

Article 1. Naturalesa i àmbit

Article 2. Vigència del pla

Article 3. Interpretació

CAPÍTOL II: DESENVOLUPAMENT DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Article 4. Òrgans actuants

Article 5. Desenvolupament del pla

TÍTOL II: LLICÈNCIES I DEURES DE CONSERVACION

CAPÍTOL I: LLICENCIES

Article 6. Règim de concessió de llicències i documentació complementària de les sol·licituds de llicència

Article 7. Control arqueològic

Article 7a. Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma

CAPÍTOL II: DEURES DE CONSERVACIÓ

Article 8. Deure conservació de les edificacions

Article 9. Adequació a l'ambient de les obres i de les edificacions

Article 10. Ordres d'execució i límit del deure conservació

Article 11. Declaració de ruïna

TÍTOL III: NORMES REGULADORES DELS USOS

Article 12. Objecte, estructura general dels usos i definicions.

Article 13. Règim de compatibilitat dels usos. Situació.

Article 14. Regulació específica i quadres dels usos

TÍTOL IV: PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AMBIENTAL

Article 15. Patrimoni arquitectònic i ambiental

Article 16. Patrimoni social i econòmic

Article 17. Classificació del Patrimoni arquitectònic ambiental.

Article 18. Categories de les qualificacions de protecció

Article 19. Tipus d'obres i intervencions

Article 20. Altres definicions

TÍTOL V: NORMES D'EDIFICACIÓ

CAPÍTOL I: NORMES APLICABLES A TOTS ELS TIPUS D'EDIFICACIÓ

Article 21. Tipus d'edificació i normes comunes

Article 22. Compliment dels paràmetres edificatoris

CAPÍTOL II: CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICIÓ INTERIOR DE LES

EDIFICACIONS

Article 23. Dimensions mínimes, composició i distribució de l'habitatge

Article 24. Escales interiors

Article 25. Obligatorietat d'instal·lació d'ascensors

Article 26. Reserva d'aparcament

TÍTOL VI: REGULACION DEL PATRIMONI AMBIENTAL I DE LES ZONES

CAPÍTOL I: REGULACION DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

AMBIENTAL

Article 27. Regulació genèrica de la protecció integral A1 i A2

Article 28. Regulació genèrica de la protecció estructural B

Article 29. Regulació genèrica de la protecció arquitectònica ambiental R

Article 30. Regulació genèrica de la protecció arquitectònica ambiental r

Article 31. Regulació genèrica de la protecció ambiental N

Article 32. Ordenances particulars de l'entorn de protecció

CAPÍTOL II: NORMES DE ZONES

Article 33. Regulació de les parcel·les d'equipament EQ

Article 34. Ordenances particulars dels espais lliures

Article 35: Ordenances particulars de la zona VE

CAPÍTOL III: CONDICIONS PARTICULARS D'ESTÈTICA I COMPOSICIÓ DE LES EDIFICACIONS

Article 36: Normes comuns a tots els diferents nivells protecció i de les zones

Article 37: Normes d'estètica i composició en la protecció arquitectónica ambiental R i r

Article 38: Normes d'estètica i composició en la protecció ambiental N

Article 39: Normes d'estètica i composició a la zona VE

Article 40: Normes d'estètica i composició a la zona EQ

Article 41: Normes relatives a l'entorn de protecció

Article 42: Normes relatives als espais públics

CAPÍTOL IV: NORMATIVA SECTORIAL

Article 43: Servituds aeronàutiques

Article 44. Servituds hidràuliques

TÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I: PRELIMINAR

Article 1. Naturalesa i àmbit

Es redacta el present Pla Especial de Protecció (d'ara endavant PEP) com a conseqüència de l'Acord de declaració de Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de conjunt històric, a favor del barri del Jonquet, terme municipal de Palma (exp. 69/08), adoptat pel Consell de Mallorca en la sessió ordinària del Ple que va tenir lloc el dia 5 de novembre de 2009 (BOIB Núm. 183 de 17-12-2009).

Aquest Pla Especial de Protecció es redacta en el marc de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

D'altra banda, el present PEP ha d'adaptar les seves determinacions al previst en el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana; la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, així com al seu Reglament general; el Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística; Decret Llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística; i resta de disposicions vigents aplicables.

L'àmbit d'aquest Pla Especial de Protecció (PEP) és el determinat en l'acord de 5 de novembre de 2009 del Consell de Mallorca de declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de conjunt històric, incloent així mateix les parcel·les de l'àmbit de protecció que limiten amb el carrer Monsenyor Palmer, ja que aquestes parcel·les estan incloses en el PERI del Jonquet vigent. Aquest Pla Especial conté directrius per a l'entorn de protecció inclòs en l'àmbit de l'ARE 88-01 SANTA PORT, així com una normativa urbanística transitòria i condicions d'estètica i composició per a l'entorn de protecció inclòs en l'àmbit de l'ARE 25-01 SANTA CATALINA.

Article 2. Vigència del pla

El PEP, de conformitat amb l'establert en l'article 64 de la Llei 2/2014, de 25 de març,  d'ordenació i ús del sòl, serà executiu una vegada publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) l'acord de la seva aprovació definitiva i el text complet de les  normes urbanístiques. La seva vigència serà indefinida, sense perjudici de la seva suspensió, modificació o revisió.

Article 3. Interpretació

Sense perjudici de les facultats atribuïdes al Consell de Mallorca, en funció de la seva competència en protecció i conservació del patrimoni històric i cultural, d'acord amb la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, la interpretació de les normes del PEP correspon a l'Ajuntament de Palma.

Aquesta Normativa es desenvolupa tan a nivell escrit (Normes i Fitxes d'Intervencions) com a nivell gràfic (plànols d'ordenació i façanes). Cal senyalar que al plànols d'alçats, les actuacions proposades de remodelació de forats i elements de façana tendrán caràcter normatiu.

Aquestes s'interpretaran atenent al seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats expressats en la memòria. En cas de discrepància entre els documents gràfics, tindrà primacia el de major sobre el de menor escala, excepte que del text es desprengués la interpretació contrària. En el supòsit de falta de coincidència entre la documentació escrita i la gràfica tindrà prevalença l'escrita. En cas de contradicció entre diferents tipus de documents escrits tindrà prevalença l'especial sobre el general.

En el cas de les Fitxes d'intervencions, quan la Qualificació indicada a la fitxa no coincideixi amb la del plànol d'ordenació (plànol 2.2 zonificació), prevaldrà la del plànol per sobre la de la fitxa.

En cas de dubte o incoherència, prevaldrà el contingut dels plànols d'ordenació (2.2 zonificació) per damunt de les fitxes d'intervencions i per damunt dels plànols d'alçats.

En la interpretació del Pla prevaldran com a criteris aquells que siguin més favorables al millor equilibri entre aprofitament edificatori i equipaments urbans; als majors espais lliures; a la millor conservació del patrimoni protegit; a la menor deterioració del mitjà natural, del paisatge i de la imatge urbana així com a l'interès més general de la col·lectivitat.

Les referències en l'articulat de les normes urbanístiques i de protecció a la legislació, tant estatal com a autonòmica, s'entendran sempre substituïda per les modificacions legislatives que es duguin a terme.

 

CAPÍTOL II DESENVOLUPAMENT DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Article 4. Òrgans actuants

El desenvolupament i execució del PEP correspon a l'Ajuntament, sense perjudici de la participació dels particulars d'acord amb la legislació vigent i els documents de caràcter vinculant que conformen aquest Pla.

Dins de l'àmbit de les respectives atribucions i competències, als altres organismes de la resta d'administracions públiques, correspondrà, si escau, el desenvolupament de les infraestructures, serveis i equipaments, així com la cooperació amb l'Ajuntament amb la finalitat d'aconseguir una major eficàcia en la seva execució.

Article 5. Desenvolupament del pla

En l'àmbit del PEP i del seu entorn, es podran desenvolupar els instruments de protecció assenyalats en l'article 45.2, apartat f) de la LUIB, als efectes d'adequar les xarxes d'instal·lacions a les condicions historicoambientals del conjunt històric artístic.

 

TÍTOL II LLICÈNCIES I DEURES DE CONSERVACIÓ

CAPÍTOL I LLICENCIES

Article 6. Règim de concessió de llicències i documentació complementària de les sol·licituds de llicència

El règim de concessió de llicències a l'àmbit del BIC del Jonquet i en el seu entorn de protecció haurà de complir el contingut dels articles 286 i 287 de les Normes Urbanístiques del vigent PGOU de Palma relatius a les “Disposicions preliminars” i al “Règim de concessió de llicències amb l'informe preceptiu de la Comissió de Centre Històric i Catalogació”.

Amb independència de les condicions generals de les sol·licituds de llicències del Pla General, en l'àmbit del PEP, serà necessari amb la sol·licitud de llicència d'obres, la presentació de la següent documentació complementària:

a) Estat actual.

- Plànol de situació sobre la cartografia del PEP.

- Plànol amb indicació de tots els elements edificats, de la vegetació, i del tractament dels espais no edificats de la parcel·la.

- Foto àrea de la parcel·la.

- Seccions i alçats de l'edificació que incloguin els nivells dels espais exteriors i la rasant del carrer.

- Plantes, alçats i seccions de tots els elements edificats incloent les edificacions annexes. Els alçats i les seccions han de reflectir la relació de l'habitatge amb el terreny i amb la topografia.

- Reportatge fotogràfic exhaustiu de l'habitatge a rehabilitar o reformar.

- Descripció dels usos existents i estat d'ocupació de l'edifici.

- Descripció gràfica i escrita dels materials existents de l'edifici.

- Memòria històrica dels elements edificats i annexes, i zones enjardinades si s'escau.

b) Projecte.

- Annex específic a la memòria del projecte, que justifiqui amb documentació gràfica i escrita el compliment de la normativa del present PEP.

- Amb la presentació de la sol·licitud de llicències d'obra s'haurà de presentar justificació expressa de la millor solució per fer compliment del Codi Tècnic d'Edificació en matèria d'estalvi d'energia respecte al grau de protecció de l'edifici.

- Plànols amb indicació de la previsió d'ubicació de conductes, aparells i altres elements de les instal·lacions individuals o comunitàries.

- Justificació expressa del compliment del Codi Tècnic d'Edificació en materia de recollida i evacuació de residus.

- Justificació del compliment de les mesures indicades al document ambiental estratègic.

- Descripció dels materials existents i/o proposats, especificant: textures i colors escollits per als diferents elements.

- Fotografia o alçats de les façanes i dels tancaments de parcel·la on s'indiqui sintèticament la distribució dels colors escollits.

- Descripció amb documentació gràfica i escrita del tractament de l'espai lliure privat.

- Descripció de l'ús previst i ocupació de l'edifici.

- Memòria d'acabats exteriors, amb indicació de textures, qualitats i color dels mateixos.

- Plànols del projecte.

- Projecte d'intervenció arqueològica quan així es determini.

- Justificació de la supressió d'elements disconformes amb el PEP. Projecte de recomposició o restitució, quan existeixin elements alterats incongruents amb la composició arquitectònica de l'edifici.

- Detalls de solucions de fusteria, serralleria i altres elements constructius o ornamentals.

- Si escau, detall dels fronts de locals comercials amb indicació d'elements propis dels mateixos, com a rètols, il·luminació exterior, etc.

De conformitat amb l'article 78 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, en tots els casos, els projectes situats a la franja de Policia de Torrents, derivats del desenvolupament del planejament hauran de ser comunicats a l'organisme de conca per a que s'analitzin les possibles afeccions al domini públic hidràulic i al que es disposa a l'article 9, 9 bis, 9 ter, 9 quàter, 14 y 14 bis. del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

Article 7. Intervencions arqueològiques

Qualsevol obra que afecti al subsòl del conjunt històric del Jonquet, en compliment de l'article 41.2.d) de la llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, haurà de comptar amb control arqueològic.

Les intervencions als espais amb cautela arqueològica hauran de disposar de la preceptiva autorització de la CIPH abans de disposar de la llicència d'obres.

Article 7a. Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma

Qualsevol llicència que es doni dins l'àmbit del PEP haurà de comptar amb l'informe favorable de la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma.

 

CAPÍTOL II DEURES DE CONSERVACIÓ

Article 8. Deure conservació de les edificacions

1.- Deure conservació genèric.

Deures de conservació del patrimoni històric (art. 26 i següents de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears).

a) Les persones propietàries, titulars de drets o simples posseïdores de Béns d'Interès Cultural o catalogats tenen el deure conservar-los, mantenir-los i custodiar-los de tal manera que es garanteixi la salvaguarda dels seus valors.

b) En cas d'incompliment del deure conservació dels béns d'interès cultural o catalogats, les administracions públiques competents podran ordenar a les persones propietàries, titulars d'altres drets reals o posseïdores d'aquests béns l'execució de les  obres o la realització de les actuacions que siguin indispensables per a preservar-los, conservar-los i mantenir-los.

Si els obligats no executen les actuacions anteriors, les administracions publiques competents podran fer l'execució subsidiària, a càrrec dels obligats.

Es consideren causes d'interès social a l'efecte de l'expropiació pel Consell Insular dels béns d'interès cultural o catalogats: a) L'incompliment greu per les persones propietàries o titulars de drets reals de les obligacions establertes en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears. b) El perill de destrucció o deterioració greu del ben o l'ús incompatible amb els seus valors.

Podrà acordar-se també l'expropiació per causa d'interès social dels immobles que dificultin la utilització, la contemplació, l'accés o el gaudi dels béns d'interès cultural, que atemptin contra l'harmonia ambiental o que comportin un risc per a la conservació.

2.- Altres deures de conservació del patrimoni històric.

1. La conservació, protecció i custòdia dels edificis o elements protegits es declara d'utilitat pública. Correspon el deure conservar-los a les seves respectives persones propietàries o posseïdores.

2. Quan en el transcurs d'una obra de demolició, excavació, urbanització, edificació i similars es produïssin troballes d'interès arqueològics es procedirà a la inmediata suspensió de les obres i se seguiran les actuacions dictades per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears i el Decret 144/2000, de 27 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques.

Qualsevol persona està obligada a posar en coneixement de l'administració competent la troballa de restes arqueològiques. L'incompliment d'aquest deure, així com els danys perpetrats contra béns d'interès arqueològics, serà objecte de les sancions administratives previstes, en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, o penals.

3. En cas que les persones propietàries de béns d'interès cultural o catalogats no duguessin a terme les obres de conservació requerides pel PEP o per les normes o projectes de caràcter històric-artístic, subsidiàriament aquestes podran realitzar-se per l'Ajuntament o l'administració competent i, si escau, d'acord amb l'article 27.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, podrà expropiar-se total o parcialment l'edifici.

4. Els béns d'interès cultural o catalogats, en cas que el propietari fes mal ús, estiguessin en perill de destrucció o deterioració i no estiguessin degudament cuidats, d'acord amb l'article 33 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, podran ser expropiats amb caràcter sancionador i per raó d'utilitat pública.

5. Les construccions o elements protegits hauran de, si escau, conservar l'espai lliure adjacent dins de la seva pròpia unitat predial en les mateixes condicions ambientals que les actuals, sense perjudici de les plantacions, enjardinament o elements auxiliars que es poguessin erigir segons el seu ús i destinació.

6. Els edificis, elements, instal·lacions o conjunts protegits no podran ser demolits, excepte aquelles parts de la seva estructura o elements que, d'acord amb l'assenyalat en la fitxa corresponent del Catàleg i segons el dictamen dels serveis tècnics, resultin imprescindibles per a la seva màxima garantia d'estabilitat i seguretat. La demolició no autoritzada o a la provocació de ruïna per abandó o negligència reiterada d'un edifici inventariat comportarà l'obligació de la seva reconstrucció.

Article 9. Adequació a l'ambient de les obres i de les edificacions

Les edificacions s'hauran de construir i mantenir en condicions ornamentals adequades a l'ambient on se situïn i l'Ajuntament denegarà, arribat el cas, la llicència per a l'execució d'obres per a la instal·lació d'elements visibles en les façanes dels  edificis si desvirtuessin o enlletgissin l'aspecte exterior d'aquestes o resultessin estèticament inadequades a l'entorn circumdant, podent-se exigir la demolició de les ja existents i la restitució de l'immoble al seu aspecte originari. Les actuacions sobre façanes existents s'ajustaran al que està regulat en les normes generals de l'edificació.

Article 10. Ordres d'execució i límit del deure conservació

L'Autoritat municipal i, si escau, els altres organismes competents, ordenaran, d'ofici o a instàncies de qualsevol interessat, l'execució de les obres necessàries per al compliment del deure conservació de terrenys, urbanitzacions particulars i edificacions.

L'incompliment injustificat de l'ordre d'execució donarà ocasió a la imposició de les sancions legalment previstes i a l'execució municipal subsidiària, a costa de les persones o entitats propietàries obligades.

Malgrat la qual cosa, quan l'ordre d'execució excedís del límit del deure normal de conservació, les persones o entitats propietàries tindran dret al fet que l'Administració responsable de l'esmentat excés en la reparació, financi o assumeixi aquella part del cost que superi el deure conservació.

Article 11. Declaració de ruïna

Els supòsits de ruïna d'immobles es regularan segons els articles 348 i següents del reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl per a l'illa de Mallorca, ò normativa que la substitueixi. Serà també d'aplicació l'article 42 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

No procedirà la declaració de l'estat ruïnós per motius econòmics per a qualsevol edificació que gaudeixi de protecció integral (A1,A2), estructural (B) o arquitectónica ambiental (R,r).

 

TÍTOL III NORMES REGULADORES DELS USOS

Article 12. Objecte, estructura general, classificació i definicions dels usos.

Els preceptes reguladors d'aquest Títol són els que estableixen les diferents utilitzacions del sòl i de les edificacions fixant els usos que en elles puguin desenvolupar-se, segons les diferents categories de sòl que es defineixen en el present Pla Especial.

L'estructura general, classificació i definicions dels usos queden regulats en els articles 50 al 60 de les Normes Urbanístiques vigents del Pla General.

Article 13. Règim de compatibilitat dels usos. Situació.

1. Tenint en compte l'establert en l'article 61.2 de les Normes Urbanístiques vigents del Pla General, el present Pla Especial de Protecció i Conservació pot regular de forma més restrictiva l'assignació d'usos en el sòl urbà, quant al seu àmbit de localització, les categories permeses i la seva distribució a l'interior de les edificacions.

S'establirà per als diferents nivells de protecció i de les zones, els usos i situacions que resultin compatibles o incompatibles amb l'ús principal establert. Es defineixen les següents situacions:

• Situació 1ª: en qualsevol planta d'edifici d'ús no exclusiu, excepte les corresponents a planta soterrani o semisoterrani així com les incloses en situació 2.
• Situació 2ª: En planta baixa amb accés directe des de la via pública; en planta baixa amb accés directe des de la via pública i associada a planta de semisoterrani, soterrani o planta primera.
• Situació 3ª: En plantes o plantes immediatament superiors a la planta baixa amb accés directe des de la via pública, diferent al dels habitatges. En edificis ja existents es considerarà que es troben en aquesta situació les plantes immediatament superiors a la baixa, destinades a usos diferents al d'habitatge.
• Situació 4ª: Edifici d'activitat exclusiva.
• Situació 5ª: Espai no edificable de parcel·la.

2. Usos en planta soterrani o semisoterrani:

Independentment dels usos que es permetin en les condicions establertes per a la situació 2, en les plantes soterrani es permetran els següents usos quan aquests estiguin permesos a la zona:

- Magatzems (3.2)

- Seguretat (5.6)

- Sanitari (5.7), excepte hospitalització, en edificis d'ús exclusiu

- Religiós (5.8) en edificis d'ús exclusiu

- Aparcaments de vehicles (6.5)

3. Condicions acústiques, transmissió de sorolls i emissió de gasos:

Quant a condicions acústiques dels edificis, s'estarà al que es disposa en el Codi tècnic de l'Edificació en el seu document bàsic de protecció enfront del soroll CTE-DBHR, i altres disposicions que la modifiquin, complementin, ampliïn o substitueixin.

Pel que es refereix a nivells de transmissió de sorolls i emissions de gasos s'estarà al que es disposa en la legislació estatal i autonòmica, i en tot cas, a l'establert en l'ordenança municipal de sorolls i vibracions.

Article 14. Regulació específica i quadres dels usos

1. S'estableix les següents limitacions en la regulació específica dels usos per al patrimoni arquitectònic dins de l'àmbit del Pla Especial de protecció:

1.1. Béns catalogats: protecció integral A1i A2 i protecció estructural B:

a) L'ús dels béns catalogats s'haurà d'acomodar a les seves característiques, no podent ser destinats a finalitats, usos o activitats incompatibles amb el seu valor i significat artístic, històric o arquitectònic o que, d'alguna manera, perjudiquin la seva conservació o comportin perill de deterioració o degradació.

Es consideraran usos fora d'ordenació als edificis catalogats els actuals que suposin una deterioració de les qualitats que són objecte de protecció en les fitxes individualitzades.

b) En edificis que es destinin a l'ús residencial la resta dels usos permesos en situació 1 podran situar-se en qualsevol planta d'aquesta situació, destinada total o parcialment a aquests usos, sempre que per sota no existeixin plantes completes destinades a l'ús residencial.

c) Respecte de l'ús 2.2 (Residencial Comunitari), a l'àmbit del PEP del Jonquet l'ús d'alberg juvenil només es permetrà en situació 4 (edifici d'activitat exclusiva) i hauran de complir les següents condicions urbanístiques:

1. Que l'establiment d'allotjament resultant de nova implantació ò d'ampliació no substitueixi més de 3 habitatges i que la superfície mitjana dels habitatges a substituir sigui superior a 300 m2.

2. Que tengui un màxim de 20 habitacions i l'encabiment d'aquestes no suposi la desvirtuació tipològica de l'edifici i molt especialment dels seus espais representatius.

3. Que l'establiment resultant tengui unes característiques equivalents a la categoria de 5 estrelles.

Per a l'atorgament d'aquestes llicències serà preceptiu l'informe de la Comissió de Centre Històric i Catàleg.

Pel que fa a les condicions generals i mesures ambientals dels nous establiments, s'estarà al que exigeix per a centre Històric la “Modificació puntual del PGOU de Palma per a la regulació aplicable als establiments turístics i albergs juvenils al Municipi de Palma”, aprovada definitivament en data 28.03.2019.

d) No s'admetrà en els usos 4.1 (Comercial) i 5.10 (Eq. Comercial) les activitats de reparació i venda de recanvis i accessoris de vehicles a motor, així com la de venda de carburants.

e) Per a l'ús 4.3 (Turístic), únicament s'admet la implantació o ampliació dels establiments turístics d'allotjament en la modalitat de turisme d'interior.

Els nous establiments d'allotjament i ampliacions hauran de complir les següents condicions urbanístiques:

1. Que l'establiment d'allotjament resultant de nova implantació ò d'ampliació no substitueixi més de 3 habitatges i que la superfície mitjana dels habitatges a substituir sigui superior a 300 m2.

2. Que tengui un màxim de 20 habitacions i l'encabiment d'aquestes no suposi la desvirtuació tipològica de l'edifici i molt especialment dels seus espais representatius.

3. Que l'establiment resultant tengui unes característiques equivalents a la categoria de 5 estrelles.

Per a l'atorgament d'aquestes llicències serà preceptiu l'informe de la Comissió de Centre Històric i Catàleg.

Pel que fa a les condicions generals i mesures ambientals dels nous establiments, s'estarà al que exigeix per a centre Històric la “Modificació puntual del PGOU de Palma per a la regulació aplicable als establiments turístics i albergs juvenils al Municipi de Palma”, aprovada definitivament en data 28.03.2019.

f) L'ús 4.4 (Establiment públic) es permetrà en situació 2 però no associada a la planta primera. S'estableix la densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrea de densitat limitada. Es defineix com a àrea de densitat limitada aquella zona resultant de considerar el punt mitjà en planta de la façana principal del local de nova activitat, com el centre geomètric d'un cercle de cinquanta (50) metres de radi, on es comptabilitzaran tots els locals existents legalment autoritzats amb els usos d'establiment públic i/o equipament comunitari d'ús recreatiu en l'àmbit del Pla Especial i que tinguin qualsevol accés inclòs total o parcialment dins d'aquest perímetre. A aquests efectes, es tindran en consideració i computaran igualment els usos d'establiments i/o equipament comunitari d'ús recreatiu situats en zones contigües a l'àmbit.

Les noves autoritzacions per a aquest ús podran concedir-se sempre que, al moment de sol·licitar llicència, el nombre d'establiments legalment autoritzats incloent el que se sol·licita, sigui com a màxim tres (3) a l'àrea de densitat limitada.

La grandària mínima de l'ús 4.4 (Establiment públic) serà de cinquanta (50) m2.

g) L'ús 5 (Equipaments) no està permès equipament cementiri. La situació 1 en Equipaments, no es permetrà en Eq. Seguretat i Sanitari. La situació 5 en equipaments només es permet en Equipaments Esportius.

h) L'ús 5.11 (equipament recreatiu) no està permès.

i) L'ús 6.5 (Aparcament de vehicles) es permetrà en situació 2 però no associada a planta primera. A les zones AV no es permetran aparcaments descoberts més enllà de la profunditat edificable. Per als edificis catalogats amb grau de protecció A1 i A2 l'ús d'aparcament no serà permès en cap situació, llevat que hi hagi informe favorable de la Comissió de Centre Històric i Catalogació.

j) En qualsevol cas, serà aplicable la vigent Ordenança local aprobada definitivament en data 17 de maig de 1999 denominada “Modificació de determinats usos en el Jonquet” ò regulació que la substitueixi.

k) Per a les qualificacions de protecció integral: A1, A2, protecció estructural B, els correspon el següent quadre d'usos:

USOS DETALLATS              SITUACIO

1.1 Viv. Unifamiliar                  1,2,4

2.1 Viv. Plurifamiliar                1,2,4

2.2 Residencial Com.               1,2,4

4.1 Comercial                          2

4.2 Administratiu                     1,2,3,4

4.3 Turístic                              4

4.4 Establiment Públic 2

5 Equipaments                         1,2,3,4,5

6.2 Inst./Serv.                          2

6.4 Telecomunicacions             1,2,5

6.5 Aparc. Vehic.                    1,2

NOTES:

- L'ús d'Alberg Juvenil només es permetrà en situació 4 i amb les condicions del punt c) d'aquest article.

- L'ús Turístic només es permetrà amb les condicions del punt e) d'aquest article.

- S'exceptua l'equipament cementeri del quadre anterior.

- L'ús 5.11, recreatiu, no està permès.

- La situació 5 en equipaments, sols es permet en equipaments esportius.

- En zones AV no es permeten aparcaments descoberts més enllà de la profunditat edificable.

- Per als edificis catalogats amb grau de protecció A1 i A2 l'ús d'aparcament no serà permès en cap situació, llevat que hi hagi informe favorable de la Comissió de Centre Històric i Catalogació.

1.2. Bens no catalogats: protecció arquitectònica i ambiental R i r i protección ambiental N:

a) En edificis que es destinin a l'ús residencial la resta dels usos permesos en situació 1 podran situar-se en qualsevol planta d'aquesta situació, destinada total o parcialment a aquests usos, sempre que per sota no existeixin plantes completes destinades a l'ús residencial.

b) Respecte de l'ús 2.2 (Residencial Comunitàri), a l'àmbit del PEP del Jonquet no es permetrà l'ús d'alberg juvenil amb excepció dels catàlegs.

c) L'ús 3.3 (Tallers industrials) es permetrà exclusivament per als referits a la producció artesanal i les arts plàstiques, situació 2, però no associada a la planta primera.

d) No s'admetrà en els usos 4.1 (Comercial) i 5.10 (Eq. Comercial) les activitats de reparació i venda de recanvis i accessoris de vehicles a motor, així com la de venda de carburants.

e) L'ús 4.4 (Establiment públic) es permetrà en situació 2 però no associada a la planta primera. S'estableix la densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrea de densitat limitada. Es defineix com a àrea de densitat limitada aquella zona resultant de considerar el punt mitjà en planta de la façana principal del local de nova activitat, com el centre geomètric d'un cercle de cinquanta (50) metres de radi, on es comptabilitzaran tots els locals existents legalment autoritzats amb els usos d'establiment públic i/o equipament comunitari d'ús recreatiu en l'àmbit del Pla Especial i que tinguin qualsevol accés inclòs total o parcialment dins d'aquest perímetre. A aquests efectes, es tindran en consideració i computaran igualment els usos d'establiments i/o equipament comunitari d'ús recreatiu situats en zones contigües a l'àmbit.

Les noves autoritzacions per a aquest ús podran concedir-se sempre que, al moment de sol·licitar llicència, el nombre d'establiments legalment autoritzats incloent el que se sol·licita, sigui com a màxim tres (3) a l'àrea de densitat limitada.

La grandària mínima de l'ús 4.4 (Establiment públic) serà de cinquanta (50) m2.

f) L'ús 5 (Equipaments) no està permès equipament cementiri. La situació 1 en Equipaments, no es permetrà en Eq. Seguretat i Sanitari. La situació 5 en equipaments només es permet en Equipaments Esportius.

g) L'ús 5.11 (equipament recreatiu) no està permès.

h) L'ús 6.5 (Aparcament de vehicles) es permetrà en situació 2 però no associada a planta primera. A les zones AV no es permetran aparcaments descoberts més enllà de la profunditat edificable.

i) En qualsevol cas, serà aplicable la vigent Ordenança local aprobada  definitivament en data 17 de maig de 1999 denominada “Modificació de determinats usos en el Jonquet ò regulació que la substitueixi”.

j) A les qualificacions de protecció arquitectònica i ambiental R i r, i protección ambiental N els correspon el següent quadre d'usos:

USOS DETALLATS            SITUACIO

1.1 Viv. Unifamiliar                 1,2,4

2.1 Viv. Plurifamiliar               1,2,4

2.2 Residencial Com.              1,2,4

3.2 Magatzems 1 Cª               2

3.3 Tallers 1 Cª                      2

4.1 Comercial                         2

4.2 Administratiu                    1,2,3

4.4 Establiment Públic             2

5 Equipaments                        1,2,3,4,5

6.2 Inst./Serv.                                    2

6.4 Telecomunicacions            1,2,5

6.5 Aparc. Vehic.                   1,2

NOTES

- L'ús 4.4 Establiment Públic només es permetrà amb les condicions senyalades al punt e) d'aquest apartat .

- S'exceptua l'equipament cementeri del quadre anterior.

- L'ús 5.11, recreatiu, no està permès.

- La situació 5 en equipaments, sols es permet en equipaments esportius.

- En zones AV no es permeten aparcaments descoberts més enllà de la profunditat edificable.

2. S'estableixen les següents limitacions en la regulació específica dels usos per a les zones de volumètrica específica (VE) dins de l'àmbit del Pla Especial de protecció:

a) En edificis que es destinin a l'ús residencial la resta dels usos permesos en situació 1 podran situar-se en qualsevol planta d'aquesta situació, destinada total o parcialment a aquests usos, sempre que per sota no existeixin plantes completes destinades a l'ús residencial.

b) L'ús 4.4 (Establiment públic) es permetrà en situació 2 però no associada a la planta primera. S'estableix la densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrea de densitat limitada. Es defineix com a àrea de densitat limitada aquella zona resultant de considerar el punt mitjà en planta de la façana principal del local de nova activitat, com el centre geomètric d'un cercle de cinquanta (50) metres de radi, on es comptabilitzaran tots els locals existents legalment autoritzats amb els usos d'establiment públic i/o equipament comunitari d'ús recreatiu en l'àmbit del Pla Especial i que tinguin qualsevol accés inclòs total o parcialment dins d'aquest perímetre. A aquests efectes, es tindran en consideració i computaran igualment els usos d'establiments i/o equipament comunitari d'ús recreatiu situats en zones contigües a l'àmbit.

Les noves autoritzacions per a aquest ús podran concedir-se sempre que, al moment de sol·licitar llicència, el nombre d'establiments legalment autoritzats incloent el que se sol·licita, sigui com a màxim tres (3) a l'àrea de densitat limitada.

La grandària mínima de l'ús 4.4 (Establiment públic) serà de cinquanta (50) m2.

c) L'ús 5 (Equipaments) no està permès equipament cementiri. La situació 1 en Equipaments, no es permetrà en Eq. Seguretat i Sanitari. La situació 5 en equipaments només es permet en Equipaments Esportius.

d) L'ús 5.11 (equipament recreatiu) no està permès.

e) L'ús 6.5 (Aparcament de vehicles) es permetrà en situació 2 però no associada a planta primera. A les zones VE no es permetran aparcaments descoberts fora de la superfície d'ocupació de l'edificació executada.

f) En qualsevol cas, serà aplicable la vigent Ordenança local aprobada definitivament en data 17 de maig de 1999 denominada “Modificació de determinats usos en el Jonquet” ò regulació que la substitueixi.

g) Li correspon el següent quadre d'usos:

USOS DETALLATS           SITUACIO

1.1 Viv. Unifamiliar                 1,2,4

2.1 Viv. Plurifamiliar               1,2,4

2.2 Residencial Com.              1,2,4

3.2 Magatzems 1 Cª               2

3.3 Tallers 1 Cª                      2

4.1 Comercial                         2

4.2 Administratiu                    1,2,3

4.4 Establiment Públic 2

5 Equipaments                        1,2,3,4,5

6.2 Inst./Serv.                                    2.

6.4 Telecomunicacions            1,2,5

6.5 Aparc. Vehic.                   1,2.

NOTES:

- L'ús 4.4 Establiment Públic només es permetrà amb les condicions senyalades al punt d'aquest apartat .

- L'ús 5.11, recreatiu, no està permès.

3. S'estableix les següents limitacions en la regulació específica dels usos per a les zones d'equipament (EQ) dins de l'àmbit del Pla Especial de protecció:

a) L'ús 4.4 (Establiment públic) es permetrà en situació 2 però no associada a la planta primera. S'estableix la densitat màxima de tres (3) establiments públics en àrea de densitat limitada. Es defineix com a àrea de densitat limitada aquella zona resultant de considerar el punt mitjà en planta de la façana principal del local de nova activitat, com el centre geomètric d'un cercle de cinquanta (50) metres de radi, on es comptabilitzaran tots els locals existents legalment autoritzats amb els usos d'establiment públic i/o equipament comunitari d'ús recreatiu en l'àmbit del Pla Especial i que tinguin qualsevol accés inclòs total o parcialment dins d'aquest perímetre. A aquests efectes, es tindran en consideració i computaran igualment els usos d'establiments i/o equipament comunitari d'ús recreatiu situats en zones contigües a l'àmbit.

Les noves autoritzacions per a aquest ús podran concedir-se sempre que, al moment de sol·licitar llicència, el nombre d'establiments legalment autoritzats incloent el que se sol·licita, sigui com a màxim tres (3) a l'àrea de densitat limitada.

La grandària mínima de l'ús 4.4 (Establiment públic) serà de cinquanta (50) m2.

b) L'ús 5 (Equipaments) no està permès equipament cementiri. La situació 5 en equipaments només es permet en Equipaments Esportius. L'ús 5.11 (equipament recreatiu) no està permès.

c) L'ús 6.5 (Aparcament de vehicles) es permetrà en situació 2 però no associada a planta primera.

d) En qualsevol cas, serà aplicable la vigent Ordenança local aprobada definitivament en data 17 de maig de 1999 denominada “Modificació de determinats usos en el Jonquet” ò regulació que la substitueixi.

e) Li correspon el següent quadre d'usos:

USOS DETALLATS           SITUACIÓ

2.2 Residencial Com.              1,2,4

4.1 Comercial                         2

4.2 Administratiu                    1,2,3

4.4 Establiment Públic             2,3

5 Equipaments                        1,2,3,4,5

6.2 Inst./Serv.                                    2

6.4 Telecomunicacions            1,2

6.5 Aparc. Vehic.                   1,2

NOTES:

- L'ús 4.4 Establiment Públic només es permetrà amb les condicions senyalades al punt a) d'aquest apartat .

- L'ús 5.11, recreatiu, no està permès.

 

TÍTOL IV PROTECCION I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AMBIENTAL

Article 15. Patrimoni arquitectònic i ambiental

S'entén per Patrimoni Arquitectònic i Ambiental el patrimoni d'edificis, construccions i elements, considerats aïlladament o en conjunts identificables, format per:

- Edificis caracteritzats per les seves condicions històriques, artístiques típiques o ambientals d'especial valor, subjectes a una protecció individualitzada i incorporats al catàleg.

- Edificis, construccions o conjunts que, sense tenir les característiques especials anteriors han de ser conservats per raons estètiques, econòmiques i socials que impedeixen la seva destrucció, balafiament, abandó o ruïna, subjectes a una protección genèrica.

- Elements aïllats, tals com, jardins, reixes, portes, paviments, mobiliari urbà, decoracions en façana que per si mateixa o per la seva ubicació al barri, en un edifici o per la seva funció estètica, han de conservar-se formant part de la totalitat urbana, subjectes a protecció individualitzada i/o genèrica.

Article 16. Patrimoni social i econòmic

S'entén per Patrimoni Social i Econòmic al conjunt de grups, classes, usos i activitats tradicionals que conformen el teixit social i històric del barri, que s'ha de conservar i evitar sigui eradicat, marginat o innecessàriament transformat.

Es considera aquest Patrimoni Social com alguna cosa inherent al Patrimoni Cultural, per la qual cosa serà prioritària la conservació de l'entramat poblacional del barri, que és la base de la seva identitat històrica.

Article 17. Classificació del patrimoni arquitectònic ambiental

S'estableixen dos nivells de classificació del patrimoni arquitectònic actual i dels espais no construïts, en funció del seu interès de conservació individualitzada o genèrica:

1.- Patrimoni catalogat.

S'entén per patrimoni catalogat el conjunt d'immobles, espais públics o elements singulars sotmesos a una protecció individualitzada, pels valors objectius i singulars dels edificis o elements en ell inclosos.

Les intervencions detallades permeses als edificis de catàleg vindran regulades en la fitxa dels mateixos. Assenyalant-se així mateix els elements que han de ser total o parcialment protegits. Les obres genèriques permeses es regulen en l'article corresponent a cada nivell de protecció.

Aquest patrimoni catalogat segons el nivell restrictiu de conservació, edificació i intervenció que li siguin aplicable en cada cas, es classifica en:

- Protecció integral A1.

- Protecció integral A2.

- Protecció estructural B.

2.- Patrimoni no catalogat.

S'entén per patrimoni arquitectònic i ambiental no catalogat al conjunt d'immobles, espais no construïts o elements sotmesos a una protecció genèrica mitjançant normes de conservació, edificació i intervenció.

Aquest patrimoni no catalogat segons el nivell restrictiu de conservació, edificació i intervenció que li siguin aplicable en cada cas, es classifica en:

- Protecció arquitectònica ambiental R.

- Protecció arquitectònica ambiental r.

- Protecció ambiental N.

Les condicions edificatòries de cada una d'aquestes qualificacions es detallen en el Títol VI Normes dels diferents nivells de protecció i Zones.

Article 18. Categories de les qualificacions de protecció

1. Protecció integral A1 i A2

a) Protecció integral total A1.

Inclou els edificis i elements declarats o incoats com Bé d'Interès Cultural (BIC), així com els que, sense haver-ne instruït expedient d'incoació de BIC, posseeix una valoració anàloga o altres edificis la protecció dels quals ha de ser total, ja que la desaparició d'una de les seves parts desvirtua o minva la comprensió global del conjunt.

Vénen assenyalats en el plànol d'Ordenació com A1

b) Protecció integral parcial A2.

Comprèn les edificacions, elements o espais de valor històric o arquitectònic que per la seva qualitat, antiguitat, escassetat o raresa hagin de ser conservats en les seves característiques fonamentals, tant exteriors com a interiors. La diferència fonamental amb la categoria A1 se situa que no presenten el mateix valor en totes les seves parts, per la qual cosa s'ha establert la categoria A2, a fi de permetre actuacions en aquests llocs, sense perjudici de la protecció que afecti a la globalitat del conjunt.

Vénen assenyalats en el plànol d'Ordenació com A2.

2. Protecció estructural B

Estan inclosos en aquest grup els edificis o elements urbans que sense tenir la qualitat arquitectònica, històrica o ambiental, de la categoria superior, han de conservar els elements bàsics que defineixen les seves condicions volumètriques, estructurals, tipològiques i ambientals, sense perjudici d'obres d'adaptació interiors o excepcionalment exteriors compatibles amb els elements que van originar la seva protecció.

Vénen assenyalats en el plànol d'Ordenació amb la lletra B.

3. Protecció arquitectònica ambiental R i r

a) Protecció arquitectònica ambiental R.

Inclou els edificis que, sense tenir el valor dels immobles catalogats, pel seu interés ambiental, a causa de les característiques de façana o tipologia, han de conservar els elements fonamentals que els caracteritzen, com són la tipologia, composició volumètrica, composició de façana, tipus de coberta, tipus d'acabats, elements decoratius, etc.

Vénen assenyalats en el plànol d'Ordenació amb la lletra R.

b) Protecció arquitectònica ambiental r.

Són els edificis la categoria ambiental dels quals és inferior als quals antecedeixen. Les seves tipologies són més recents, les seves distribucions interiors no són especialment rellevants o la seva evolució al llarg del temps ha transformat alguns aspectes els trets de la tipologia original. Pel que el grau de protecció és menor que en les R.

Vénen assenyalats en el plànol d'Ordenació amb la lletra r.

4. Protecció ambiental N

S'han inclòs en aquesta categoria, els edificis l'interès arquitectònic i/o tipològic dels quals no és suficient per proposar la seva estricta conservació, edificis d'execució recent ajustats a la normativa vigent, edificis que distorsionen l'entorn per la seva altura, afegits, etc. i les parcel·les vacants.

Aquests immobles vénen assenyalats en el plànol d'Ordenació amb la lletra N.

Article 19. Tipus d'obres i intervencions

Les obres a realitzar als edificis inclosos dins de l'àmbit del PEP del Jonquet poden variar en ordre creixent al seu nivell d'intervenció transformadora de l'edifici original segons la següent graduació:

a) Restauració.

Són obres la finalitat de les quals és la de reposar o retornar a l'edifici les seves característiques originals, científicament conegudes tant en les seves estructures, com en els seus elements, acabats i decoracions, no admetent-se en el procés aportacions de nou disseny.

b) Conservació.

Són obres per al manteniment de totes les condicions estructurals i elements de l'edifici en perfecte estat de salubritat i ornament exterior i interior, és a dir, obres la finalitat de les quals és la ge complir les obligacions de la propietat quan es refereix a les ja esmentades condicions d'ornament i higiene en l'edificació.

Es consideren dins d'aquest apartat les eventuals reparacions de tots aquells elements i instal·lacions que es considerin en mal estat, (coberta, baixants, instal·lacions sanitàries, etc.) i estrictes obres de manteniment com a reparacions de solats, referits o pintures.

c) Consolidació.

Són obres de recuperació d'elements de les estructures resistents, o el seu reforç o reparació amb eventual substitució parcial d'aquestes, per assegurar l'estabilitat de l'edifici i de les seves parts resistents.

Als edificis que així ho indiquin les fitxes de catàleg les obres hauran de realitzar-se amb els mateixos materials i, sistemes constructius utilitzats originàriament havent de quedar recognoscibles.

d) Rehabilitació.

Són obres de rehabilitació les d'adequació, millora de condicions d'habitabilitat o redistribució de l'espai interior, mantenint en tot caso les característiques estructurals de l'edifici, (estructura portant) i els aspectes fonamentals de la tipologia.

Aquest tipus d'obra podrà suposar l'adequació dels usos sota cobertes actuals, modificació de patis interiors o buits que no siguin de façana, obertura de patis interiors i buits d'escales que no afectin a l'estructura portant, i l'ocupació de patis interiors quan aquests tinguin dimensions notòriament inferiors a les permeses com a mínimes per les Ordenances Municipals, no afectarà negativament a les condicions d'higiene, no estiguessin protegits en les fitxes de catàleg, o no anessin un element fonamental de la tipologia.

No podrà augmentar-se la volumetria de l'edifici.

i) Reestructuració.

Són obres de reestructuració les d'adequació o transformació de l'espai interior de l'edifici incloent la possibilitat de demolició o substitució parcial d'elements estructurals. Només podrà afectar-se la façana en aquells casos que les noves obertures seguissin els ritmes compositius de la tipologia de buits del llenç de façana tal com s'indica en les ordenances d'estètica. El cas extrem de l'obra de reestructuració serà el buidatge de l'edifici, entenent per tal la demolició interior generalitzada amb el manteniment de la façana o façanes exteriors i les seves rematades.

No podrà augmentar-se la volumetria de l'edifici.

f) Reconstrucció.

Són obres la finalitat de les quals és aixecar una construcció de nova planta sobre solar o espai no construït que reprodueixi l'edifici o construcció que li va precedir en l'ocupació de dita solar o espai.

Les obres de reconstrucció en estar vinculades a les condicions d'un edifici preexistent, han d'ajustar-se a aquelles almenys quant als elements definitoris de les característiques arquitectòniques, tipològiques o ambientals essencials que van determinar la seva protecció.

En la reconstrucció s'eliminaran els afegits que desvirtuïn la tipologia edificatòria, segons les definicions contingudes en les presents ordenances i l'indicat en els plànols.

g) Obra Nova.

Són obres de construcció de nova planta sobre solars existents o els que puguin sorgir com a resultat de la substitució d'edificis conforme a les normes d'aquest Pla.

Aquestes vindran delimitades pels paràmetres edificatoris definits en aquesta normativa i plànol de zonificació.

h) Demolició.

Són obres la finalitat de les quals és derruir el que està edificat.

Article 20. Altres definicions

1. Per envoltant s'entenen les parts de l'edificació en contacte directe amb l'atmosfera exterior que comprèn els tancaments de l'edificació (façanes, mitgeres, cobertes, etc.).

2. Per estructura interna s'entenen les estructures resistents que poden ser portants i sustentants.

3. Estructura portant és la que transmet les càrregues i esforços de l'edifici al terreny (murs de càrrega, pilars, columnes, jàsseres, bigues, etc.).

4. Estructura sustentant és la que transmet com a càrrega solament el seu pes propi, més la sobrecàrrega d'ús que suporti (biguetes, forjats, escales, balconades voladisses).

5. Per crugia de l'edifici s'entén, l'espai comprès entre dos murs de càrrega o pòrtics consecutius.

6. Per afegits s'entén, tot l'element que construït posteriorment a l'edifici original, no revesteix cap interès per a la lectura tipològica original del mateix, ni per a desenvolupaments posteriors del tipus, ni que per les seves pròpies característiques pot ser considerat d'interès històric, arquitectònic, ni estructural abans bé produeix una distorsió en l'immoble on està addicionat, ja sigui afectant a l'estètica de l'edifici i/o a la salubritat del mateix.

7. S'entén per altell, un forjat intermedi situat en planta baixa que no arriba a façana, estant separat d'aquesta 3 o més metres.

Així mateix s'entendrà per altell una planta no completa i situada en la coronació de l'edifici i que aquesta unida especialment a la planta inferior. En el plànol d'ordenació es diferencia un d'un altre segons aquest situat correlativament després de la planta baixa o en últim terme.

8. L'entresòl prové originalment de la prolongació del forjat de l'altell fins al carrer i de la seva independització espacial de la planta baixa. L'entresòl sempre es considerarà una planta diferent a la baixa.

 

TÍTOL V NORMES D'EDIFICACIÓ

CAPÍTOL I NORMES APLICABLES A TOTS ELS TIPUS D'EDIFICACIÓ

Article 21. Tipus d'edificació i normes comunes

1.-  Tipus d'edificació.

D'acord amb les definicions del Pla General i amb independència dels edificis catalogats que es regiran per la seva fitxa específica així com la resta de nivells de protecció establerts, els tipus d'edificació establerts en l'ordenació detallada del PEP en els casos en els quals siguin possibles obres de nova planta seran els següents:

a) Segons alineació vial.

Quan la façana de les edificacions s'hagi de situar contigua amb l'alineació del vial o espai lliure públic o a una distància determinada de les mateixes. La superfície edificable en planta vindrà determinada en el plànol d'ordenació: alineacions.

b) Volumetria específica.

Quan la situació de les edificacions, així com el seu paràmetre regulador en planta i perfil regulador en altura, es troben fixats en el PEP.

2.-  Normes comunes a tots els tipus.

Aquest capítol conté la reglamentació de l'ordenació de les edificacions i, per tant, de les obres de reforma, rehabilitació, consolidació i nova planta a realitzar en les diferents qualificacions de sòl.

De forma supletòria i en tot allò no especificat en aquestes normes, s'aplicaran les corresponents del Pla General.

3.- Compliment de les mesures indicades al document ambiental estratègic.

Les noves edificacions hauran de complir les mesures recollides al document ambiental estratègic, en concret les següents mesures d'eficiència energètica i d'estalvi: protecció solar d'edificis, aïllaments tèrmics, sistemes de climatització eficients, dipòsit d'emmagatzemament d'aigües pluvials per al seu reaprofitament per a reg de espais enjardinats i per al subministrament d'aparells sanitaris, instal·lació d'un sistema de reaprofitament de les aigües grises amb possibilitat d'una posterior connexió a futures xarxes públiques d'aigües reciclades, dispositius de reducció de consum d'aigua potable sanitària. Els edificis hauran de ser coherents amb l'entorn, incorporant criteris i mesures d'ecoeficiència i integració paisatgística. La documentació per a sol·licitar la llicència d'obres haurà de contenir un apartat justificatiu del compliment d'aquestes mesures.

En el cas de reformes i rehabilitacions d'edificacions que gaudeixin d'algun grau de protecció, s'hauran de complir aquestes mesures en la mida que sigui possible, havent-se de justificar, en tot cas, l'impossibilitat del seu complert compliment.

Article 22. Compliment dels paràmetres edificatoris

En cada projecte d'edificació han de ser complerts tots i cadascun dels paràmetres límit fixats en les normes generals i en les específiques de cada zona. El compliment d'un d'ells no justifica la transgressió d'un altre o d'uns altres i així es condicionarà l'edificació al ò als paràmetres que més estrictes resultin per a cada cas particular.

1.- Ocupació i edificabilitat màxima.

L'ocupació i altura màxima dels edificis serà la que s'indica en els plànols d'ordenació.

L'edificabilitat màxima serà la resultant de l'aplicació d'aquests paràmetres.

En el cas de nova edificació i de reconstrucció en edificis no catalogats, es podran construir soterranis que podran ocupar la totalitat de la superficie d'ocupació de la parcel·la. La caixa d'escala d'accés al terrat, cambra de màquines de l'ascensor i altres elements o instal·lacions permeses sobre l'altura màxima no computaran com a edificabilitat. Els esmentats cossos de coronació hauran de tenir les dimensions estrictament necessàries per a la funcionalitat de l'accés a la coberta i per allotjar els usos abans descrits, no podent superar en cap cas en més de tres coma cinquanta (3,50) metres l'alçada reguladora de l'edifici i amb una superfície màxima del replà d'accés al terrat de dos (2) m2.

2.-  Altura màxima i total.

a) Parcel·les amb manteniment de l'edificació existent amb nivell de protección ambiental (no catalogada).

L'altura màxima i total de les parcel·les edificades seran les existents en l'actualitat tal com apareixen en els plànols d'Ordenació de Façanes i Seccions.

El nombre màxim plantes ve indicat per a cada parcel·la en el plànol de zonificació.

El paviment de la planta baixa es podrà elevar de la rasant del vial una altura no superior a 0,50 m.

No obstant això, en les edificacions amb manteniment de l'altura existent, s'admetran petites ampliacions que comportin més altura amb l'exclusiva finalitat d'adaptar-les al Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condiciones de dimensionament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat.

b) Parcel·les on s'admeti la substitució de l'edificació existent i parcel·les vacants.

L'altura total serà de 2 metres sobre l'altura màxima.

Aquesta altura màxima és la dimensió vertical mesura sobre el plànol vertical d'alineació de la façana general a vial o espai lliure públic, presa des de la cota del vial o espai lliure en el punt mitjà de la mateixa, fins al plànol inferior del forjat de sostre de l'última planta de pisos. A aquests efectes, la façana s'haurà de descompondre en trams de fins a 15 metres de longitud amb la finalitat d'escalonar l'edificació.

L'altura total és la dimensió vertical mesura des del punt de referència definit a l'apartat anterior, fins al punt més elevat de coronació de coberta El paviment de la planta baixa es podrà elevar de la rasant del vial una altura no superior a 1 m. En els casos en què el plànol d'ordenació assenyali la cota de rasant del vial i/o de la PB de l'edificació, aquesta serà indicativa.

La grandària i la situació de la caixa d'escala que figura en els plànols d'ordenació: alçats proposat, així com el tipus de coberta, és indicativa per als edificis de nova execució. En qualsevol cas, la solució finalment adoptada per a les noves edificacions s'ajustarà a les condicions específiques d'edificació, d'estètica i composició i d'adaptació a l'ambient que corresponguin a la seva zona. En el cas de coberta inclinada es procurarà mantenir la discontinuïtat de cornises de l'illeta.

Aquestes altures, en edificacions existents, es podran corregir a l'alça amb l'exclusiva finalitat d'adaptar-les al Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de dimensionament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat i al Codi Tècnic de l'Edificació.

3.-  Altura mínima.

L'altura mínima en nombre de plantes serà la que resulti de descomptar una planta al nombre màxim de plantes permès.

4.- Índex d'intensitat d'ús residencial.

En l'àmbit del PEP s'estableix un índex d'intensitat d'ús residencial referit a la superfície edificable, expressant la limitació en nombre d'habitatges/superficie total edificada.

Per aplicació de l'índex corresponent a cada qualificació s'obtindrà el nombre màxim d'habitatges que és possible realitzar en cada parcel·la.

Aquesta xifra serà el nombre enter per defecte que s'obté mitjançant l'operació del producte d'aquest índex per la superfície en metres quadrats de la parcel·la.

La grandària dels habitatges projectats solament estarà condicionat per aquesta xifra i les condicions d'higiene i composició interior.

Per tant, en el cas que part de l'edificabilitat permesa a cada zona es destini a altres usos permesos diferents del residencial es podrà esgotar el nombre d'habitatges resultant de l'aplicació de l'índex d'intensitat d'ús residencial a cada parcel·la, estant limitat la grandària de les mateixes solament per les ordenances de composició interior establertes en el Pla General.

 

CAPÍTOL II CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICIÓ INTERIOR DE LES EDIFICACIONS

Article 23. Dimensions mínimes, composició i distribució de l'habitatge

La classificació de les dependències de l'habitatge, les seves dimensions mínimes, l'equipament mínim i l'accessibilitat es regularan pel Decret 145/1997, de la CAIB i el seu annex, o norma que li substitueixi o modifiqui.

Article 24. Escales interiors

Es podrà mantenir l'amplària de les escales existents segons tipologia. En el cas de noves escales interiors, aquestes tindran una amplària mínima de 80 cms i l'altura lliure vertical en tots els punts no serà inferior a 2,20 metres.

Article 25. Obligatorietat d'instal·lació d'ascensors

Sense perjudici de l'establert en les ordenances particulars de les zones, s'aplicarà la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears o normativa que les modifiqui o substitueixi.

Article 26. Reserva d'aparcaments

Segons s'indica a l'Estudi de Mobilitat del present Pla Especial de Protecció del Jonquet, s'hauran de complir les següents condicions

a) Als edificis de nova construcció d'ús residencial, es destinarà una zona preferiblement en planta baixa i si no és possible, en planta soterrani, destinat a aparcaments per a bicicletes, protegits i segurs, i en una ubicació que permeti un còmode accés des de la xarxa viària, d'acord amb les condicions establertes reglamentàriament (Llei de transports de les Illes Balears i el PMUS). La reserva mínima per a aquests aparcaments serà de 2 vehicles (bicicletes) per vivenda de nova creació.

b) Les places d'aparcament dels edificis residencials i d'equipaments de nova construcció, comptaran amb preses elèctriques individuals i amb sistema de comptador independent, para recarrega de vehicles elèctrics.

c) A les zones de nova edificació així com en les noves edificacions on sigui exigible la reserva d'aparcaments (art. 331 del vigent PGOU de Palma), la dotació mínima exigida serà de 2 places d'aparcament per habitatge de nova creació.

 

TÍTOL VI REGULACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AMBIENTAL. NORMES DE ZONES

CAPÍTOL I REGULACION DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AMBIENTAL

Article 27. Regulació genèrica de la protecció integral A1 i A2

1. Tipus d'obres i intervencions.

a) Les obres permeses en els béns catalogats de categoria A1 seran les de Consolidació, Conservació i Restauració. Ha de protegir-se prioritàriament el que apareix en la fitxa normativa particularitzada del Catàleg.

b) Les obres permeses en els béns catalogats de categoria A2 seran els de Consolidació, Conservació, Restauració i Rehabilitació. Aquesta última en cap cas podrà suposar risc de pèrdua o dany en les característiques que van motivar la protecció integral.

En aquests immobles tindran protecció total els elements que apareixen protegits en les fitxes de catàleg, podent solament realitzar en ells les obres de Consolidació, Conservació i Restauració, tret que en la fitxa normativa particularitzada es permetés un altre tipus d'intervenció.

c) Les obres a realitzar en els béns catalogats de categoria A1 i A2 no podrán desmerèixer al ben catalogat en cap dels valors que han motivat la seva inclusió al catàleg.

2. Condicions de volum i aprofitament.

Als edificis catalogats A1 i A2 no es podrà augmentar el volum actual.

L'aprofitament mesurat en m2 de sostre serà com a màxim l'existent, exceptuant el que està disposat en la fitxa normativa particularitzada, o bé el que dictamini la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma respecte a l'eliminació d'afegits que puguin desvirtuar l'edifici protegit.

No procedirà la declaració de ruïna per motius econòmics en els termes de l'article 348 del RLOUS.

Si per qualsevol causa aquests immobles fossin objecte de destrucció o demolició,  'aprofitament urbanístic de la parcel·la subjacent consistirà en la facultat de reconstruir l'immoble originari En el cas que es proposi un augment del nombre d'habitatges, es considerarà que el nombre d'aquestes permès serà, com a màxim, d'un habitatge per cada cent vint (120) m2 de superfície construïda, sempre que aquesta actuació sigui compatible amb el manteniment de l'organització estructural interna, el nombre de buits per planta i el caràcter tipològic de l'edificació.

3. Parcel·lació.

No es permetrà la modificació de les parcel·les catalogades en aquesta categoria.

4. Higiene i composició interior.

En edificis catalogats no serà d'obligat compliment l'ordenança general d'higiene i composició interior, en el que concerneix a superfícies d'il·luminació, dimensions i ventilació de les escales, etc. si les obres tinguessin per objecte respectar la tipología de l'edifici i el motiu pel qual ha estat catalogat sempre que quedin assegurades les condicions mínimes de salubritat i higiene, regulades en el Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions de dimensionament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat (BOCAIB núm. 151, de 6/12/97), o norma que ho substitueixi o modifiqui, i les obres suposessin una millora de les condicions actuals d'higiene i composició interior de l'edifici a intervenir.

Respecte als ascensors, la instal·lació no serà obligatòria sempre i quan es compleixin les condiciona de l'article 14 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears sobre “Edificacions de valor historicoartístic” que diu el següent: “En cas de no poder complir les condicions d'accessibilitat establertes, en les edificacions declarades béns d'interès cultural o béns catalogats inclosos en els catàlegs insulars i municipals o en els plans especials de protecció per raó del seu valor historicoartístic particular, s'hi han d'adoptar les solucions alternatives que permetin assolir les millors condicions d'accessibilitat possibles, sense incomplir la normativa específica reguladora d'aquests béns”.

5. Estètica i composició exterior.

a) Regirà l'indicat a l'apartat 1 d'aquest article que estableix el tipus d'intervencions possibles segons el grau de catalogació en relació a l'art. 19 de les presents normes urbanístiques i de protecció.

b) Materials i acabats. S'empraran en general els materials d'acabats i solucions constructives característiques originals.

Les fusteries seran de fusta envernissada, pintada o impregnada de resines sintètiques. Els buits exteriors estaran dotats de persianes mallorquines de fusta.

Excepcionalment, prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i Catàleg, es podran variar aquests materials.

Revestiments exteriors: Les façanes i mitgeres s'acabaran revocades i arrebossades.

El color bàsic serà l'ocre o el blanc d'acord amb els tons dominants al carrer. Als edificis que aparegui obra vista en façanes, haurà de mantenir-se i/o recuperar-se.

c) Cobertes. Es mantindran les cobertes originals de l'edifici. En casos excepcionals, i prèvia autorització de la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma, es permetrà la modificació d'una superfície no superior al 10% del total de la coberta ò bé de 5 m2, que no resulti visible des de l'exterior i no modifiqui l'imatge de l'edifici catalogat, per a l'ubicació d'instal·lacions.

d) Així mateix serà d'obligat compliment el prescrit en la fitxa del Catàleg.

6. Usos.

Queda regulat en l'article 14.1 de les presents normes.

Article 28. Regulació genèrica de la protecció estructural B

1. Tipus d'obres i intervencions.

Les obres permeses en els béns catalogats en la categoria B, tret que la fitxa normativa particularitzada permeti un altre tipus d'intervenció, seran: Consolidació, Conservació, Restauració, Rehabilitació i, excepcionalment, Reestructuració en parts no bàsiques de l'edifici i annexos que poguessin existir. En cap cas podran desvirtuarse els elements puntuals que apareixen en les fitxes de Catàleg i el grau de protección serà el que en ells s'indiqui.

Les obres a realitzar en el cas de béns catalogats en la categoria B no podrán desmerèixer al ben catalogat en cap dels valors que han motivat la seva inclusió al catàleg.

2. Condicions de volum i aprofitament.

En edificis catalogats B, l'aprofitament mesurat en m2 de sostre serà com a màxim l'existent, exceptuant el que està disposat en la fitxa normativa particularitzada, o bé el que dictamini la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma respecte a l'eliminació d'afegits que puguin desvirtuar l'edifici protegit.

No procedirà la declaració de ruïna per motius econòmics en els termes de l'article 348 del RLOUS.

Si per qualsevol causa aquests immobles fossin objecte de destrucció o demolició, l'aprofitament de la parcel·la subjacent consistirà en la facultat de reconstruir l'immoble originari.

En el cas que es proposi un augment del nombre d'habitatges, es considerarà que el nombre permès serà, com a màxim, d'un habitatge per cada cent vint (120) m2 de superfície construïda, sempre que aquesta actuació sigui compatible amb el manteniment de l'organització estructural interna, el nombre de buits per planta i el caràcter tipològic de l'edificació.

3. Parcel·lació.

No es permetrà la modificació de les parcel·les objecto d'aquesta qualificació.

4. Higiene i composició interior.

En edificis catalogats no serà d'obligat compliment l'ordenança genera d'higiene i composició interior, en el que concerneix a superfícies d'il·luminació, dimensions i ventilació de les escales, etc., si les obres tinguessin per objecte respectar la tipología de l'edifici i el motiu pel qual ha estat catalogat, sempre que quedin assegurades les condicions mínimes de salubritat i higiene, regulades en el Decret 145/1997, de21 de novembre, de condicions de dimensionament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habiteu d'habitatges, així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat (BOCAIB núm. 151, de 6/12/97) o norma que ho substitueixi o modifiqui, i les obres suposessin una millora de les condicions naturals d'higiene i composició interior de l'edifici a intervenir.

Respecte als ascensors, la instal·lació no serà obligatòria sempre i quan es compleixin les condiciona de l'article 14 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears sobre “Edificacions de valor historicoartístic” que diu el següent:

“En cas de no poder complir les condicions d'accessibilitat establertes, en les edificacions declarades béns d'interès cultural o béns catalogats inclosos en els catàlegs insulars i municipals o en els plans especials de protecció per raó del seu valor historicoartístic particular, s'hi han d'adoptar les solucions alternatives que permetin assolir les millors condicions d'accessibilitat possibles, sense incomplir la normativa específica reguladora d'aquests béns”.

5. Estètica i composició exterior.

a) Regirà l'indicat a l'apartat 1 d'aquest article que estableix el tipus d'intervencions possibles segons el grau de catalogació en relació a l'art. 19 de les presents normes urbanístiques i de protecció.

b) Materials i acabats. S'empraran en general els materials d'acabats i solucions constructives característiques originals.

Les fusteries seran de fusta envernissada, pintada o impregnada de resines sintètiques. Els buits exteriors estaran dotats de persianes mallorquines de fusta.

Excepcionalment, prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i catàleg, es podran variar aquests materials.

Revestiments exteriors: Les façanes i mitgeres s'acabaran revocades i arrebossades.

El color bàsic serà l'ocre o el blanc d'acord amb els tons dominants al carrer.. Als edificis que aparegui obra vista en façanes, haurà de mantenir-se i/o recuperar-se

c) Es permetran actuacions en façana, que es realitzaran quan així ho exigeixi la rehabilitació o reestructuració interior, segons el regulat a l'apartat 1 d'aquest article, mantenint la tipologia de buits i, si escau, completant la composició general.

d) Es permetrà la instal·lació d'ascensor, sempre que aquesta es realitzi sense alterar les característiques tipològiques fonamentals de l'edifici i oculta a la vista des de l'exterior, no podent variar els paràmetres edificatoris definits a l'apartat 2 d'aquest article.

e) Així mateix serà d'obligat compliment el prescrit en la fitxa del Catàleg.

f) Cobertes. Es mantindran les cobertes originals de l'edifici. En casos excepcionals, i prèvia autorització de la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma, es permetrà la modificació d'una superfície no superior al 10% del total de la coberta ò bé de 5 m2, que no resulti visible des de l'exterior i no modifiqui l'imatge de l'edifici catalogat, per a l'ubicació d'instal·lacions.

6. Usos.

Queda regulat en l'article 14.1 de les presents normes.

Article 29. Regulació genèrica de la protecció arquitectònica ambiental R

1. Tipus d'obres i intervencions.

Podran realitzar-se les obres de restauració, conservació, consolidació, rehabilitació, reestructuració de l'edificació i reconstrucció en cas de ruïna en les parts que no es veuen afectades per les demolicions assenyalades en els plànols d'ordenació: alçats proposats En tot cas, hauran de mantenir-se les característiques de l'edificació existent.

Haurà de realitzar-se la reestructuració de façanes allí on ho indiquin els plànols d'ordenació: alçats proposats.

Es permet la substitució (demolició + reconstrucció) només en cas de ruïna i la nova construcció haurà de reconstruir l'edifici existent amb les següents condicions:

- Mantenir els trets fonamentals de la tipologia i de la façana, amb eliminació dels afegits manifests si els hi hagués.

- Seran d'obligat compliment les obres de demolició d'afegits en coberta, cruixies posteriors, obertura de patis, etc., que així s'assenyalin en els plànols de zonificació i d'alçats proposats.

- Pel que fa a les Fitxes d'Intervencions, aquestes seran d'obligat compliment quan afectin a una determinada vivenda de l'immoble i es sol·liciti per a aquesta una llicència d'obra major, llevat que les obres senyalades a la fitxa impliquin la reestructuració del buits de façana de l'immoble.

No procedirà la declaració de ruïna per motius econòmics en els termes de l'article 348 del RLOUS.

2. Condicions de volum i aprofitament.

El nombre assenyalat a continuació de la protecció indica el nombre màxim de plantes permeses a l'edifici. La volumetria màxima serà la de l'edifici existent, no admetent-se cap redistribució volumètrica.

En cas de declaració de ruïna o de reestructuració de més del 70%, es podrá reconstruir l'edifici existent i la volumetria del mateix es veurà disminuïda amb l'eliminació dels afegits com cruixies posteriors afegits en altura etc., segons es determina a les Fitxes d'Intervencions i als plànols d'ordenació: Zonificació i Alçats proposats.

El nombre d'habitatges permesos és l'existent, encara que, justificadament i amb acord favorable de la Comissió de Centre Històric i Catàleg (CCH i C), es podrà augmentar el nombre resultant a 1/80 (nombre d'habitatges / superfície construïda) sempre que aquesta actuació sigui compatible amb el manteniment de l'organització estructural interna, el nombre de buits per planta i el caràcter tipològic de l'edificació.

3. Parcel·lació.

No es permetrà la modificació de les parcel·les qualificades amb aquesta categoria.

4. Higiene i composició interior.

En aquests edificis no serà d'obligat compliment l'ordenança general d'higiene i composició interior, en el que concerneix a superfícies d'il·luminació, dimensions i ventilació de les escales, etc., si les obres tinguessin per objecte respectar la tipología de l'edifici, sempre que quedin assegurades les condicions mínimes de salubritat i higiene, regulades en el Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions de dimensionament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat o norma que ho substitueixi o modifiqui, i les obres suposessin una millora de les condicions actuals d'higiene i composició interior de l'edifici a intervenir.

5. Estètica i composició exterior.

Als edificis de protecció arquitectònica ambiental R, a més de l'indicat anteriorment, en relació a l'article 19 de les presents normes que defineix les actuacions possibles en façana, estan permeses:

- L'obertura de porta per a garatges en la planta baixa d'amplària igual o inferior a tres (3) metres, per a amplàries de carrer inferiors a 4 m.

- Obertura d'aparadors en planta baixa d'acord amb les Ordenances Municipals referents a locals comercials, que seran com a màxim de dos (2) metres, excepte en edificis ja existents, i que el buit formi part del disseny original.

- Les obres de reestructuració tindran per objecte la devolució dels buits a la seva tipologia original, i compliran les ordenances d'estètica de la zona.

- Quan es dugui a terme una reestructuració de façana s'autoritzarà l'obertura de finestres sempre que es mantinguin els ritmes de buits i eixos de composició, si els hi hagués. El tipus de buits i les seves solucions seran semblants a les existents en la façana que es reestructura.

- Haurà de realitzar-se la reestructuració de façanes allí on ho indiquin els plànols d'ordenació: alçats proposats. També podran realitzar-se les obres de reestructuració en les façanes resultants de l'eliminació de crugies posteriors a l'edifici.

- Sobre el plànol de terrat no s'autoritzarà construcció alguna llevat de:

- La caseta de protecció de la caixa d'escala, que no sobrepassarà en cap cas una superfície horitzontal coberta de nou (9) m2 i una altura total de tres (3) metres.

- S'hauran d'utilitzar sistemes d'ascensors que no precisin la instal·lació de cambres de màquines per sobre de forjat de coberta.

- Altres instal·lacions, al servei de l'habitatge o l'edificació, que per raons tècniques hagin de situar-se a l'aire lliure. Aquestes instal·lacions hauran de justificar l'ocupació de la superfície estrictament necessària i quedaran ocultes a la vista des de l'exterior.

- Queda absolutament prohibit qualsevol abocament o desguàs cap a la via pública.

- Els conductes de fums estaran sempre ocults en façana i sobresortiran de la coberta el mínim necessari per al seu correcte funcionament. Aquests conductes no podran tenir una secció inferior a trenta per trenta (30x30) centímetres per cada cent (100) m2 de local o fracció.

- Materials i acabats. S'empraran en general els materials d'acabats i solucions constructives característiques originals.

Excepcionalment, prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i catàleg, es podran variar aquests materials.

- Revestiments exteriors: Les façanes i mitgeres s'acabaran revocades i arrebossades utilitzant materials naturals com morters de calç, o en marès vist, adaptant-se a les preexistències. Pel que fa a cromatisme, tècniques i materials utilitzats en façanes i tancaments, aquestes hauran d'adaptar-se a les preexistències arquitectòniques de l'edifici a reformar, conservant i documentant els colors originals i utilitzant pintures minerals.

En cas de no ser possible, el color bàsic serà l'ocre o el blanc d'acord amb els tons dominants al carrer. S'admetran les franges remarcant forjats o recercant finestres, color o to diferent a l'utilitzat en el plànol de façana.

Als edificis que no se substitueixin i aparegui obra vista, aquesta haurà de documentar-se i podrà mantenir-se i/o recuperar-se, previ informe favorable de la Comissió de Centre històric i Catàleg de l'Ajuntament de Palma.

- Fusteria: de fusta pintada, envernissada o impregnada de resines sintètiques.

Els buits exteriors estaran dotats de persianes mallorquines de fusta. Prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i catàleg, es podran variar aquests materials

- Cobertes: Es mantindran les cobertes originals de l'edifici. En casos excepcionals, i prèvia autorització de la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma, es permetrà la modificació d'una superfície no superior al 10% del total de la coberta ò bé de 5 m2, que no resulti visible des de l'exterior i no modifiqui l'imatge de l'edifici protegit, per a l'ubicació d'instal·lacions.

6. Usos.

Queda regulat en l'article 14.1 de les presents normes.

Article 30. Regulació genèrica de la protecció arquitectònica ambiental r

1. Tipus d'obres i intervencions.

a) L'afecció sobre aquests edificis té com a conseqüència l'obligació del manteniment de l'edificació existent, no permetent-se la substitució de la mateixa. Només podrà demolir-se totalment en cas de ruïna, mitjançant la corresponent tramitació i declaració, o parcialment quan així ho determini la CCH i C.

Podran realitzar-se les obres de restauració, conservació, consolidació, rehabilitació, reestructuració (en tota la seva extensió) reconstrucció i nova construcció en cas de ruïna. En aquest últim cas hauran de mantenir-se les característiques fonamentals de la façana de l'edifici preexistent (incloent les obres de reestructuració indicades en la planimetria i/o fitxa individualitzada).

No obstant això, es mantindran, en tot cas, els elements definitoris de la seva estructura arquitectònica (murs de càrrega, altures i forjats), les característiques tipològiques i ambientals de l'edificació i la seva façana, podent demolir-se només aquelles parts que la CCH i C autoritzi. Es podran adequar a les condicions d'habitabilitat previstes en l'annex II del Decret 145/1997, de 21 de novembre, o norma que ho modifiqui o substitueixi.

No procedirà la declaració de ruïna per motius econòmics en els termes de l'article 348 del RLOUS .

Podran realitzar-se les obres de nova construcció en cas de declaració de ruïna, d'acord als paràmetres indicats en el plànol d'Ordenació.

Haurà de realitzar-se la reestructuració de façanes allí on ho indiquin els plànols d'ordenació: alçats proposats.

b) Quan així ho indiqui el plànol d'Ordenació, la protecció arquitectónica ambiental r es referirà única i exclusivament a la façana de l'edifici, en casos de falta de definició s'estarà al que es disposa per la CCH i C.

Es mantindran, en tot cas, les característiques tipològiques i ambientals de la façana, integrant-la en la nova edificació.

Pel que fa a les Fitxes d'Intervencions, aquestes seran d'obligat compliment quan afectin a una determinada vivenda de l'immoble i es sol·liciti per a aquesta una llicència d'obra major, llevat que les obres senyalades a la fitxa impliquin la reestructuració del buits de façana de l'immoble.

2. Condicions de volum i aprofitament.

En el cas de nova construcció els paràmetres seran els definits en els plànols de zonificació i façanes proposades.

El nombre assenyalat a continuació de la denominació indica el nombre màxim de plantes existents o permeses a l'edifici. Serà d'obligat compliment com en les R, en el cas de declaració de ruïna o de reestructuració de més del 70%, la demolició d'afegits com cruixies posteriors, afegits en altura etc., segons es determina a les Fitxes d'Intervencions i als plànols d'ordenació: Zonificació i Alçats proposats.

El nombre d'habitatges permesos és l'existent, encara que, justificadament i amb acord favorable de la Comissió de Centre Històric i Catàleg (CCH i C), es podrà augmentar el nombre resultant a 1/80 (nombre d'habitatges / superfície construïda) sempre que aquesta actuació sigui compatible amb el manteniment de l'organització estructural interna, el nombre de buits per planta i el caràcter tipològic de l'edificació.

3. Parcel·lació.

No es permetran la modificació de les parcel·les qualificades amb aquesta categoria.

4. Condicions d'higiene i composició interior.

En aquests edificis no serà d'obligat compliment l'ordenança general d'higiene i composició interior, en el que concerneix a superfícies d'il·luminació, dimensions i ventilació de les escales, etc., si les obres tinguessin per objecte respectar la tipología de l'edifici, sempre que quedin assegurades les condicions mínimes de salubritat i higiene, regulades en el Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions de dimensionament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat o norma que ho substitueixi o modifiqui, i les obres suposessin una millora de les condicions actuals d'higiene i composició interior de l'edifici a intervenir.

Per a la nova construcció regiran les ordenances generals.

5. Estètica i composició exterior.

- Tractament dels locals comercials i publicitat exterior. Serà aplicable l'article 36.1 del present PEP del Jonquet. Els buits no seran mai majors de dos (2) metres.

- Tractament de façanes.

• Les actuacions tendiran a recuperar el material o solució original procedint al sanejat i neteja adequats en cada cas. Pel que fa a cromatisme, tècniques i materials utilitzats en façanes i tancaments, aquestes hauran d'adaptar-se a les preexistències arquitectòniques de l'edifici a reformar, conservant i documentant els colors originals.

• S'utilitzaran materials d'acabat i solucions constructives característiques respecte a l'element a mantenir.

• Es prohibeix la instal·lació de tanques publicitàries.

• S'hauran d'utilitzar sistemes d'ascensors que no precisin la instal·lació de cambres de màquines per sobre de forjat de coberta.

• Queda prohibit qualsevol desguàs en la via pública.

• Els conductes de fums estaran sempre ocults en façana, i sobresortiran de la coberta el mínim necessari per al seu correcte funcionament.

Aquests conductes seran de secció no inferior a trenta per trenta (30x30) centímetres per cada cent (100) m2 de local o fracció.

• En cas de nova construcció, els balcons no tendran una volada superior a 50 cm.

- Cobertes: Es mantindran les cobertes originals de l'edifici. En casos excepcionals, i prèvia autorització de la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l'Ajuntament de Palma, es permetrà la modificació d'una superfície no superior al 10% del total de la coberta ò bé de 5 m2, que no resulti visible des de l'exterior i no modifiqui l'imatge de l'edifici catalogat, per a l'ubicació d'instal·lacions.

- Fusteria: de fusta pintada, envernissada o impregnada de resines sintètiques. Els buits exteriors estaran dotats de persianes mallorquines de fusta. Prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i catàleg, es podran variar aquests materials

Així mateix serà aplicable l'ordenança general en tot allò que no es reguli específicament en aquest article.

6. Usos.

Queda regulat en l'article 14.1 de les presents normes.

Article 31. Regulació genèrica de la protecció ambiental N

1. Tipus d'obres i intervencions.

El tipus d'edificació serà segons alineació a vial.

El nombre assenyalat a continuació de la protecció indica el nombre màxim de plantes permeses a l'edifici.

Es permetrà l'obra nova. No obstant això també podran realitzar-se les obres de restauració, consolidació, conservació, rehabilitació i reestructuració, als edificis que no se substitueixin, i només en les parts que el pla permet el seu manteniment ja sigui quant a profunditat edificable ja sigui en altura. Aquestes obres hauran de complir així mateix les ordenances de la zona.

També podran realitzar-se obres de demolició, prèvia a la nova construcció, a més d'aquelles que el pla preveu la seva eliminació.

Es podran mantenir les edificacions existents o substituir-se per obra nova d'acord amb el que es determina en els plànols d'ordenació, respectant les característiques de l'entorn. En cas de reestructuració de més del 70% si es manté l'edificació existent, serà d'obligar compliment la demolició d'afegits com cruixies posteriors, afegits en altura etc., segons es determina a les Fitxes d'Intervencions i als plànols d'ordenació: Zonificació i Alçats proposats.

Pel que fa a les Fitxes d'Intervencions, aquestes seran així mateix d'obligat compliment quan afectin a una determinada vivenda de l'immoble i es sol·liciti per a aquesta una llicència d'obra major, llevat que les obre senyalades a la fitxa impliquin la reestructuració del buits de façana de l'immoble, cas en el que s'aplicarà el paràgraf anterior (70% de reestructuració de l'immoble).

2. Altures permeses.

L'altura reguladora o màxima i el nombre màxim de plantes serà el següent:

- N1 (PB): 3,5 metres.

- N2 (PB+1P): 6,5 metres.

- N3 (PB+2P): 9,5 metres.

- N4 (PB+3P): 12,5 metres.

- N5 (PB+4P): 15,5 metres.

i, si escau i amb caràcter indicatiu, en els plànols d'ordenació: alçats proposats.

3. Alineacions.

Les alineacions i profunditats edificables s'ajustaran al plànol d'ordenació: alineacions i zonificació.

4. Parcel·lació.

Les parcel·les qualificades N podran ser objecte de segregació i d'agregació, si bé, i a l'efecte de protecció ambiental, l'agregació d'aquestes parcel·les no podrà suposar façanes de longitud superior a 12 m. Tant en cas de rehabilitació com de nova construcció, si es produeix una agregació de parcel·les, la nova edificació haurà de donar un tractament diferenciat en els trams de façana de les parcel·les originals, tot respectant les característiques de les façanes i tipologies tradicionals existents a l'entorn.

5. Aparcaments.

En les parcel·les qualificades N de nova edificació es podran construir aparcaments en planta soterrani sota les edificacions previstes, així com ocupar fins a un 70% de l'espai lliure privat annex a aquestes.

Les normes de disseny seran les previstes en el Pla General.

6. Índex d'ús residencial Irp (hab/m²):

L'augment de nombre d'habitatges es regularà pels mateixos criteris aplicats a la qualificació R i recollits a l'apartat 2 de l'article 29.

7. Usos.

Queda regulat en l'article 14.1 de les presents normes.

Article 32. Ordenances particulars de l'entorn de protecció

S'estableix una Normativa Transitòria per a l'ordenació de l'entorn de protecció del BIC del Jonquet inclòs dins la delimitació de l'ARE 25-01 SANTA CATALINA, normativa que estarà vigent fins l'aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció Arquitectònica i Ambiental (PEPAA) del barri de Santa Catalina.

La PEPAA del barri de Santa Catalina, per a la seva aprovació definitiva, requerirà acord favorable de la CIPH (comissió insular de patrimoni històric), per a la zona que afecti al BIC i entorn de protecció del conjunt històric del Jonquet.

El PEP del Jonquet estableix, doncs:

a) Normativa transitòria

A les illetes corresponents a l'entorn de protecció del BIC del Conjunt Històric Artístic del Jonquet inclòs dins de l'ARE 25-01 Santa Catalina se les senyala una fondària edificable i una qualificació acord amb les del PEP del Jonquet, això és, B (per a l'església de Sant Magí), r (que pot ser per a tot l'edifici o bé tan sols de façana) i N (per a parcel·les vacant, edificis de nova construcció i edificis on és possible a més de la reforma, la demolició i nova edificació). Per a les noves construccions incloses en aquest subàmbit seran vigents les normes d'estètica i composició de l'article 41 del PEP del Jonquet.

b)  Directrius addicionals per a la redacció del Pla Especial de Protecció Arquitectònica i Ambiental del barri de Santa Catalina (PEPAA), al seu subàmbit afectat per l'Entorn de Protecció del BIC del Jonquet (sector EP2)

A la redacció definitiva del Pla Especial de Protecció Arquitectònica i Ambiental del barri de Santa Catalina, a més de les directrius contingudes a l'article 186 bis del vigent PGOU de Palma, s'estableix la condició que les determinacions d'aquest PEPAA per a l'entorn de protecció del BIC del Jonquet inclòs dins del seu àmbit (Sector EP2) no podran assolir un grau de protecció inferior al previst en aquest PEP del Jonquet.

 

CAPÍTOL II NORMES DE ZONES

Article 33. Regulació de les parcel·les d'equipament EQ

Aquesta regulació es refereix a les parcel·les destinades a ús dotacional incloses en l'àmbit del PEP del Jonquet.

El tipus d'edificació es determina en el plànol d'ordenació: zonificació.

Les parcel·les s'identifiquen amb els codis EQ0C (0C= denominació genèrica de la protecció del catàleg), EQ3R, EQ4N etc (3R, 4N indiquen el nombre d'altures i protecció específica de la parcel·la).

Les condicions de parcel·lació i edificació es regulen per la qualificació específica de cada parcel·la o edifici. Les condicions d'ús es regulen genèricament per remissió a l'apartat 3 de l'art. 14 de les presents normes.

S'estarà en qualsevol cas al contingut de la “Modificació de determinats usos en el Jonquet”, exp. PA 1997/0108, aprovat definitivament en data 17 de maig de 1999., ò regulació que la substitueixi.

Article 34. Ordenances particulars dels espais lliures

1. Espai lliure privat

Aquesta ordenança s'aplica als espais lliures definits com a tals en els plànols d'ordenació de domini privat que formen part d'una parcel·la edificable i que per les seves especials característiques s'ha de protegir de l'edificació.

- Condicions d'edificabilitat: En aquesta zona no s'admet cap tipus de construcción excepte els dipòsits d'aigua no coberts que no podran sobresortir del plànol de referència de la planta baixa, destinats al reg i/o bany amb un fons (altura interior) màxima que no podrà superar els 1,40 m, així com les seves dependències auxiliars d'instal·lacions que no podran ocupar més de 10 m2 si la superfície de l'espai lliure privat qualificat té menys de 50 m2 i el 20 % de la superfície corresponent a la part no edificada, si aquesta té més de 50 m2. Els dipòsits d'aigua s'hauran de construir a semblança a les característiques de les basses o “safarejos” tradicionals i de forma integrada amb el disseny de l'espai lliure “jardí”.

- Condicions d'ús: es permeten els usos amb caràcter d'esplai. Aquesta zona qualificada disposarà d'un arbre cada 40 m2 de la seva superfície i com a mínim haurà de tenir un arbre i més del 55 % de la seva superfície haurà de ser terra natural no podent ser pavimentat.

En el subsòl es permetrà l'ús d'aparcament en les condicions i límits que s'estableix en les presents normes.

- Condicions mediambientals i protecció de la vegetació: El sistema de reg es realitzarà prioritàriament mitjançant l'ús d'aigües pluvials i/o aigües regenerades, sempre que sigui possible. En el disseny, remodelació i execució de projectes zones verdes urbanes es fomentarà l'ús de la xerojardineria.

Dins de l'àmbit del PEP Jonquet no es permetrà ni l'enderrocament ni el tall d'arbres amb diàmetre de tronc major de 20 cm. Només estarà autoritzada la poda necessària per permetre major insolació als edificis i espais urbans del Conjunt Històric.

En el cas que per exigències d'un projecte, es vegin afectats arbres considerats de protecció, serà obligatori el seu transplantament pels mitjans tècnics idonis per garantir la seva conservació. L'operació de transplantament haurà de ser supervisat per un professional botànic competent i ser autoritzat expressament per la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l'Ajuntament de Palma

2.- Espai Lliure Públic

Els espais lliures públics existents i/o previstos en l'àmbit del Pla es classifiquen en: Sistemes Generals d'Espais Lliure i Sistemes Locals d'Espais Lliures.

Tant els Sistemes Generals com els Locals es regularan, en funció de la seva extensió, amb les següents normes de zona:

2.1.- Zona EL1a

1. Definició. Aquesta ordenació s'aplica als espais lliures d'ús i domini públic inclosos dins de la trama residencial la superfície de la qual, en general, no excedeix dels dos mil metres quadrats (2.000 m2).

2. Condicions d'edificabilitat. En aquesta zona no es permetrà cap edificabilitat. El tractament del sòl serà el disposat en l'Ordenança d'Espais Lliures Públics i Vegetació en les Vies Públiques.

3. Condicions d'ús. Es permeten exclusivament els usos públics, amb caràcter d'esplai.

No és permet l'ús esportiu.

En el subsòl podrà permetre's l'ús d'infraestructures sempre que es respectin les condicions mínimes de tractament del sòl.

4. Condicions d'urbanització. Les condicions d'urbanització vénen regulades en l'Ordenança d'Espais Lliures Públics i Vegetació en les Vies Públiques.

2.2.- Zona EL1b

1. Definició. Aquesta ordenança s'aplica a les grans zones verdes urbanes i als parcs urbans d'ús i domini públic la superfície del qual, en general, es troba entre dos mil u (2001) i cinc mil (5000) metres quadrats.

2. Condicions d'edificabilitat. En aquesta zona no es permetrà cap edificabilitat. El tractament del sòl serà el disposat en l'Ordenança d'Espais Lliures Públics i Vegetació en les Vies Públiques.

3. Condicions d'ús. Es permeten exclusivament els usos públics, amb caràcter d'esplai.

No és permet l'ús esportiu.

En el subsòl podrà permetre's l'ús d'infraestructures, sempre que es respectin les condicions mínimes de tractament del sòl.

4. Condicions d'urbanització. Les condicions d'urbanització vénen regulades en l'Ordenança d'Espais Lliures Públics i Vegetació en les Vies Públiques.

Article 35. Ordenances particulars de la zona VE

Es tracta de parcel·les vacants on es permet la construcció de nova edificació d'acord amb una configuració predeterminada en el PEP (Volumetria Específica).

El tipus d'edificació és segons volumetria específica.

Es distingeix una única zona VE.

- Condicions d'edificació:

a) Superfície i dimensions mínimes de la parcel·la:

- Superfície mínima de parcel·la en m2: 320

- Amplària mínima de parcel·la en metres (m): 14

b) Condicions d'edificació:

- Ocupació màxima planta segons perímetre regulador definit en el plànol d'ordenació.

- Altura màxima i total (m): El resultat de multiplicar per 3,2 el nombre màxim de plantes.

- Nombre màxim de plantes: segons plànol d'ordenació.

- Separació mínima a vies, ELP i fites (m): segons plànol d'alineacions.

- Nombre mínim d'aparcaments privats: 2 places d'aparcament per habitatge.

- Índex d'ús residencial: 1 habitatge/122 m2 superfície edificable.

- Nombre màxim de places d'aparcament en soterrani o semisoterrani: un 25 % més que el mínim.

- Règim d'usos permesos: Les condicions d'ús es regulen genèricament per remissió a l'apartat 2 de l'art. 14 de les presents normes.

- Condicions particulars:

- S'admetrà l'accés a les edificacions per vial rodat, per als vianants o espai lliure públic.

- Les volades sobre l'espai públic o privat només podran ser oberts, amb un vol no superior a 0,5 metres i una longitud no superior a 1/3 de la total de les façanes. Hauran de quedar integrats en la composició arquitectònica del conjunt.

- Les volades sobre l'espai públic o privat i les construccions i instal·lacions permeses sobre l'altura màxima no computaran com a superfície construïda.

- Les plantes destinades a aparcament no computaran a l'efecte d'edificabilitat ni d'ocupació de les parcel·les.

- A l'UE-01J, sector Mar i Terra es podran construir aparcaments en planta soterrani sota les edificacions previstes, així com ocupar fins a un 70% de l'espai lliure privat annex a aquestes. En cas necessari, i previ informe favorable dels serveis tècnics de l'ajuntament i de la Comissió de Centre Històric, es podrà ocupar el subsòl d'espai viari amb la fi exclusiva de comunicar els espais destinats a aparcament del subsòl de les parcel·les lucratives, no podent-se situar sota viari públic plaça alguna d'aparcament. En aquest cas, la profunditat mínima sota rasant que marcarà el límit entre propietat pública i privada serà de 2m, on es permeti l'aprofitament privat del subsòl. L'accés a aquests aparcaments es realitzarà des de carrer Monsenyor Palmer, tal com apareix grafiat en el plànol de Zonificació. La rampa d'accés a aquests aparcaments iniciarà el seu tram descendent des d'una cota situada 35 cm. per sobre de la cota més elevada de la vorera de l'esmentat carrer en el front de l'accés a l'aparcament.

- A l'UE-04J, sector Rentadors, la zona d'aparcaments subterranis es limitarà a les àrees edificades i a l'espai lliure privat fins a un 70% de la seva superfície. Les entrades s'hauran de preveure en el volum edificable accedint a ells des de vial o espai lliure públic.

En cas necessari i previ informe favorable dels serveis tècnics de l'ajuntament i de la Comissió de Centre Històric, es podrà ocupar el subsòl d'espai lliure públic amb la fi exclusiva de comunicar els espais destinats a aparcament del subsòl de les parcel·les lucratives, no podent-se situar sota espai públic plaça alguna d'aparcament. En aquest cas, la profunditat mínima sota rasant que marcarà el límit entre propietat pública i privada serà de 2m, on es permeti l'aprofitament privat del subsòl.

 

CAPÍTOL III CONDICIONS PARTICULARS D'ESTÈTICA I COMPOSICIÓ DE LES EDIFICACIONS

Article 36. Normes comuns a tots els distints nivells de protecció i de les zones

1. Rètols: Es prohibeixen els rètols en terrats, balconades i terrasses. Només estaran permesos els rètols indicatius de l'activitat, continguts a l'interior dels buits arquitectònics (llindes, arcs i brancals), que hauran de ser de petites dimensions. Els materials seran a to amb les característiques constructives de la façana.

2. Instal·lacions als edificis:

a) No s'autoritzarà la instal·lació d'aparells d'aire condicionat, extractors i similars en façanes, ni tampoc la seva situació en el buit arquitectònic del plànol de façana.

b) No es permetrà la col·locació en les façanes de tubs de desguàs qualsevol que sigui el seu origen, ni de conductes de fum.

c) No es permetran les esteses vistes dels subministraments d'aigua, gas, electricitat, telèfons o cable de telecomunicacions.

d) Als edificis s'hauran de preveure reserves d'espais integrats en la composició i ocults per a la canalització de tot tipus de conduccions de serveis.

i) Estan prohibides les antenes de qualsevol tipus en elements o parts de façana visibles des de la via pública. S'hauran d'emplaçar en el terrat i preferentment hauran de ser d'ús comunitari. Parabòliques, repetidors o altres serveis que puguin aparèixer en un futur tindran les mateixes limitacions.

f) En intervencions de nova planta o de rehabilitació integral s'haurà de preveure la pre-instal·lació d'aire condicionat, individual o col·lectiu, definint la ubicació i la dimensió dels conductes de repartiment, de les entrades i sortides d'aire i de la maquinaria, i en general de tots els elements necessaris per al correcte funcionament de la instal·lació segons el volum del local o edifici.

Aquestes instal·lacions hauran de situar-se en els terrats, sense que siguin perceptibles des de la via pública i en les condicions establertes en aquestes normes. Alternativament s'acceptaran altres emplaçaments que disminueixin l'impacte visual i millorin la integració a l'edifici.

g) Els armaris d'instal·lacions annexes a l'edifici, del tipus que contenen comptadors, caixes generals de protecció, transformadors, armaris d'ampolles de gas butà, connexions de telecomunicació i uns altres, hauran de quedar integrats a l'edifici. Les portes de tots ells hauran de ser del mateix color que les fusteria exterior en fusta o alumini i, en façanes amb aplacat, de la mateixa pedra, amb les ventilacions o perforacions que la normativa de cada instal·lació prescrigui.

3. Façanes: En el cas de noves finestres i portes balconeres, aquestes seran més altes que amples. Les fusteries seran de fusta, de disseny tradicional. Tots ells buits de façana estaran dotats de sistema tradicional de control d'assolellament (persiana mallorquina), exceptuant les portes d'entrada massisses i els buits d'il·luminació i/o ventilació de petites dimensions tradicionals. Les fusteries i persianes tendran un acabat envernissat, pintat amb els colors tradicionals o impregnat de resines sintètiques.

4. Jardins: Haurà de conservar-se l'arbrat existent als espais lliures privats tant existents com proposats.

5. Elements disconformes: S'hauran de realitzar les actuacions necessàries per assegurar la correcció de les següents qüestions:

- Eliminació del cablejat aeri o adossat a les façanes.

- Eliminació dels tancaments de propietats disconformes amb els plànols d'ordenació.

- L'eliminació dels rètols, tendals i anuncis en les façanes que no compleixin amb l'assenyalat en aquestes normes.

- L'eliminació de la fusteria exterior disconforme amb l'assenyalat en aquestes normes.

- L'eliminació dels edificis o dels seus elements (volums, ampliacions, etc.), disconformes segons els plànols d'ordenació: zonificació i alçats proposats o en les fitxes dels elements catalogats.

- En qualsevol cas, l'Ajuntament podrà actuar d'ofici contra les persones propietàries o les empreses subministradores de les instal·lacions que no es adeqüi a les determinacions del PEP. A més, en cas disconformitat, no es podrà atorgar cap llicència sense que en la seva sol·licitud es contempli i garanteixi aquesta adequació.

Article 37. Normes d'estètica i composició a la protecció arquitectónica ambiental R i r

Per a les proteccions arquitectònic ambiental R i r, en el cas de ruïna, la nova construcció haurà de reconstruir l'edifici existent, respectant en qualsevol cas la profunditat edificable assignada pel pla especial.

Les façanes es reestructuraran respectant les característiques bàsiques i elements propis de la zona, segons es recull en els plànols d'ordenació: alçats proposats i en els articles 29 i 30.

Les dimensions dels buits s'adaptaran a les grandàries dels ja existents en la façana a reestructurar. En el cas de noves finestres i portes balconeres, aquestes seran més altes que amples.

En tot cas, per al cas de reconstrucció en cas de ruïna, l'edificació s'adaptarà a allò que regulen els articles 29 i 30 per a les proteccions arquitectònic ambientals R i r.

Article 38. Normes d'estètica i composició a la protecció ambiental N

Les edificacions en zona N hauran de complir les condicions següents:

1. S'establiran uns eixos compositius entre buits de façana, les separacions de la qual preferentment es mouran entre 1,8 i 3 metres.

2. En cas de reestructuració de façana els buits s'adaptaran a les grandàries ja existents en la façana a reestructurar.

En cas de nova construcció seran més alts d'amples d'acord amb les característiques de les edificacions de l'entorn.

En el parament de façana a vial dominarà sa superfície de massís sobre la de buits, en una proporció mínima de 60% sobre 40%.

La fusteria serà de fusta, de disseny tradicional, amb els acabats següents: fusta pintada, envernissada o impregnada de resines sintètiques. Els buits exteriors estaran dotats de persianes mallorquines de fusta. Prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i catàleg, es podran variar aquests materials

3. Cossos volats.

Les balconades i cossos volats seran oberts de planta rectangular i s'entendran sempre com un element sobreposat a la façana, que no desfiguri la lectura d'aquesta com un plànol. La seva volada màxima serà de 50 cm i el gruix màxim de la vora exterior volada i acabat serà de 15 cm. Es podran situar sobre un o dos buits però sempre en posició simètrica respecte als eixos de composició.

Els cossos volats hauran de separar-se de la mitgera 50 cm. com a mínim.

Els cossos volats només podran situar-se sobre un 30% com a mínim i un 50% com a màxim dels buits de façana, no podent ocupar més d'un 30% de la longitud total de la façana.

Les baranes dels buits volats seran metàl·liques, de disseny tradicional de barrots verticals.

4. Les cobertes seran inclinades i de teula àrab, el pendent màxim autoritzat será de 23º. Es permetran terrats sempre que aquests no excedeixin d'un 20% del total de les cobertes de l'edifici i es separin un mínim de 3 m. de la façana principal.

Sobre el plànol del terrat s'autoritza solament la caseta de protecció de l'escala, així com les xemeneies, conductes de ventilació i les instal·lacions necessàries per al compliment de la normativa tècnica en vigor, a excepció de les plaques solars inclinades que, per preservar les característiques pròpies del conjunt històric, només podran situar-se en espais que quedin ocults de qualsevol visual des de vials o espais públics circumdants.

5. Materials: Regirà la mateixa normativa que per a les zones R i r. Pel que fa a cromatisme, tècniques i materials utilitzats en façanes i tancaments, aquestes hauran d'adaptar-se a les preexistències arquitectòniques de l'edifici a reformar o substituir, conservant i documentant el color original.

6. Ascensors: La instal·lació d'ascensors haurà de realitzar-se de manera que quedi oculta a la vista, no podent ser variats els paràmetres edificatoris.

​​​​​​​Article 39. Normes d'estètica i composició a la zona VE

1. Composició de façanes: Les façanes respectaran les característiques bàsiques i els elements propis de la zona.

2. Dimensions dels buits: Els buits respectaran la composició geomètrica de l'entorn, situats sobre eixos verticals. Les finestres no seran de tipus apaïsat i tindran a una proporció de buit d'altura major a l'amplària.

3. Resolució dels buits de façana: Les baranes podran ser massisses, de ferro o mixtes. El seu disseny serà senzill, sense elements ornamentals, i adequat a l'entorn. La fusteria exterior serà de fusta natural, pintada, envernissada o impregnada de resines sintètiques sempre que el seu acabat sigui en colors tradicionals. El color de les baranes podrà verd carruatge, gris o negre mate o semi-mate. Els buits exteriors estaran dotats de persianes mallorquines de fusta. Prèvia autorització de la comissió de Centre Històric i catàleg, es podrán variar aquests materials.

Es prohibeixen els tons metal·litzats i les solucions a força de murs cortina.

4. Coberta i construccions sobre aquesta:

- Les cobertes dels nous edificis amb façanes superiors a 15 metres de longitud hauran de plantejar la discontinuïtat de les cornises per evitar una imatge discordant amb l'entorn. Les cobertes podran ser planes o inclinades seguint l'assenyalat als plànol d'ordenació "Zonificació". En el cas que aquestes no quedin definides, hauran de ser inclinades, de teula àrab amb un pendent entre el 18 i el 26%. i en aquests casos s'admetran terrasses sempre que aquestes no superin el 30% de cada unitat (bloc corresponent a cada a accés a vivendes en planta pis) de vivendes a executar.

- Les cobertes planes tindran un tractament homogeni, amb rajola cerámica fina de color clar. No s'admetran les teles impermeables vistes, ni les xapes de protecció alumínica reflectora o similars. Els ampits de les terrasses seran o bé massissos o bé de barana de ferro de barrots verticals, quedant totalment prohibit l'ús de balustres.

- Sobre el plànol del terrat s'autoritza la caseta de protecció de l'escala, cambra de maquinària de l'ascensor, en les mateixes condicions assenyalades a la zona r, així com les xemeneies, conductes de ventilació i les instal·lacions necessàries per al compliment de la normativa tècnica en vigor, a excepció de les plaques solars que, per preservar les característiques pròpies del conjunt històric, estarán prohibides excepte quan no siguin visibles des de la via pública. Només es permetrà l'accés al terrat des dels habitatges de la planta inmediata inferior mitjançant escales interiors.

5. Materials: Les façanes s'acabaran amb materials petris tradicionals o podrán ser revocades i arrebossades, utilitzant colors dins dels tons dominants a la zona.

Article 40. Normes d'estètica i composició a la zona EQ

En cas d'edificis catalogats, s'haurà de complir la normativa detallada en les fitxes de catàleg i per a la resta es compliran les normes generals d'estètica i composició de la zona ò protecció que els correspongui.

Seguint per als equipaments de l'àmbit BIC del Jonquet no inclosos al catàleg el criteri  general del PGOU de Palma per als equipaments situats al Centre Històric, al corresponent codi d'equipament després de les lletres EQ es senyala el nombre d'alçades màxim de l'edificació i tot seguit la protecció ò zona del PEP corresponent.

Article 41. Normes d'estètica i composició de l'entorn de protecció.

L'article 41.3 de la Llei de Patrimoni de les Illes Balears, en referència als entorns de protecció dels elements declarats BIC, diu els següent: “El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès cultural, no podran alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del ben. Així mateix, es prohibirà qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territorio i qualsevol abocament d'enderrocs, ruïnes o desaprofitaments.”

Sobre la base d'aquest article, s'estableixen, en aquest Pla Especial, unes normes relatives a l'entorn de protecció del BIC del Jonquet.

A l'entorn de protecció es defineixen les següents zones:

1.- Carrer de Sant Magí.

Les edificacions que es troben situades al llarg del carrer de Sant Magí hauran de respectar les mateixes condicions estètiques assenyalades per a les zones A1, A2, B, R, r i N segons s'indiqui en la qualificació corresponent a la seva façana, segons s'indica en el plànol de Zonificació.

2.- Resta de l'entorn.

En aquesta zona les edificacions no podran situar en coberta elements o instal·lacions que siguin visibles des del vial públic a excepció de les caixes d'escala i ascensors estrictament necessàries per a l'accés al terrat, així com les xemeneies tradicionals de ventilació. En tot cas, els colors de les façanes estaran dins dels tons predominants en l'àmbit del PEP (blanc, gris clar tradicional o tons terra).

A la zona de l'entorn de protecció compresa dins del ARE 88-01 Port, l'actual art. 197 de les Normes del PGOU preveu la regulació d'aquest àmbit mitjançant la redacció de Plans especials, així com un règim transitori en tant no es redactin i aprovin dits Plans especials. Així doncs, sobre aquesta zona de l'Entorn de protecció es produeix una concurrència de competències reguladores, d'una banda de l'Autoritat Portuària mitjançant els Plans especials citats; i, per una altra, de l'Ajuntament en el marc de la llei de patrimoni dels Illes Balears mitjançant el present Pla Especial de Protecció. En aquesta zona de l'Entorn de protecció, el Pla Especial de Protecció ens remet a la regulació vigent, si bé hauran de respectar-se les restriccions derivades de l'art. 41.3 de la Llei de Patrimoni de les Illes Balears.

Article 42. Normes relatives als espais públics

1.- Vials.

En l'àmbit del PEP del Jonquet, d'acord amb el que s'estableix en els plànols corresponents a  'estudi d'accessibilitat i mobilitat, els vials podran ser:

- De circulació rodada, formats per voreres i calçada segons s'indiquen en els plànols corresponents.

- De circulació rodada restringida a residents. Aquests no requereixen voreres i el seu acabat serà conforme amb la de la resta de vials predominants a la zona, encara que, per als nous vials, es podran proposar solucions alternatives que respectin el conjunt.

- Per als vianants. Es tracta de vials sense circulació rodada en els quals, en determinats casos, existeixen esglaons per salvar els desnivells. El seu acabat també haurà de ser conforme amb els de la resta de vials predominants a la zona.

La xarxa viària, en les noves actuacions i en les de reforma en què sigui posible sense modificar la configuració del Conjunt Històric artístic, complirà les condicions de disseny establertes en el PEP i a la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears. El ferm s'ajustarà a les determinacions del Pla General i el paviment de les calçades, d'acord amb l'article 8 de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del mitjà nocturn dels Illes Balears, serà de característiques i propietats reflectores adequades a les instal·lacions d'enllumenat públic.

Hauran de complir-se així mateix les següents condicions, segons s'indica en l'Estudi de Mobilitat del present Pla Especial de Protecció del Jonquet:

1.1- Mobilitat sostenible.

a) Els nous equipaments i zones d'espai lliure públic disposaran, dins del seu mobiliari urbà, amb sistemes d'aparcament per a bicicletes.

1.2- Disseny de viari

a) El disseny del viari previst complirà la legislació vigent en materia d'accessibilitat, en concret Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i el Decret 110/2010, de 15 d'octubre pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, en tot allò que no va quedar derogat per l'esmentada Llei 8/2017.

b) El tractament de l'espai lliure públic es farà de forma diferenciada al dels vials, per evitar l'aparcament de vehicles.

Es tendran així mateix en compte, al disseny del viari, les actuacions proposades en el document “Memòria Social” d'aquest PEP. S'hauran de seguir les indicacions quant a itineraris per als vianants, mobiliari urbà, aparcaments exteriors, aparcaments en edificacions, noves edificacions, etc… d'aquesta legislació concreta.

c) Els carrers d'una amplada superior a 9 m hauran de disposar de vegetació.

d) Com a norma general, la calçada serà tota al mateix nivell (vianants i vehicles), excepte si es justifica que no es viable. En aquest cas s'hauran de prendre les mesures adequades per pacificar el tràfic i fomentar la mobilitat de vianants. Els nous vials s'integraran en l'estètica i acabats de la resta del Jonquet: carrers empedrats, amb vorades de pedra, per a plataforma única de vianants i vehicles.

e) Per a limitar l'escorrentia natural s'haurà de realitzar un disseny de sòl estructural als viaris de les unitats d'execució, per davall de les alineacions arbòries del vial i dels seus espais lliures.

f) Els rètols que anuncien serveis públics i els de senyalització hauran de ser harmònics amb el conjunt històric.

2.- Instal·lacions i infraestructures.

Les conduccions i canalitzacions seran subterrànies, preferentment situades sota les voreres i seguiran, exceptuant casos justificats, el traçat de la xarxa viària, espais lliures públics i zones de protecció.

Es complirà el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació i altra normativa específica. També serà de compliment l'establert en la Llei 6/1993, de 28 de setembre dels Illes Balears, sobre adequació de les xarxes d'instal·lacions a les condicions històric-ambientals dels nuclis de població, i els instruments urbanístics de desenvolupament que s'aprovin.

Les xarxes de telecomunicació seran subterrànies i compliran les especificacions tècniques de les companyies concessionàries del servei i amb l'establert en el Decret 22/2006, de 10 març, pel qual s'aprova el Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears.

3.- Enllumenat públic.

La il·luminació de vials i zones verdes hauran de complir amb les següents condicions:

- No s'utilitzaran reflectores que dispersin la llum cap al cel i la inclinació de la lluminària serà paral·lela a l'horitzó.

- El disseny del sistema d'enllumenat s'haurà de basar en el criteri d'eficiència energètica, amb les condicions i la consecució dels nivells luminotècnics establerts als apartats següents.

- La inclinació de les lluminàries, quan tècnicament sigui possible i no impliqui una pèrdua d'il·luminació, serà paral·lela a l'horitzó.

- L'enfosquiment intern de l'hemisferi superior de les lluminàries que tinguin globus de plàstic o similars serà del 50 %.

- S'instal·laran bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivel luminotècnic sigui excessiu, en relació amb els valors de seguretat recomanats.

- Limitacions del flux de l'hemisfèric superior (% màxim del flux que una lluminària emet sobre el plànol horitzontal respecte del flux total que emet la mateixa col·locada en la posició d'instal·lació): Igual o menor al 15 %, excepte la il·luminació d'edificis catalogats o, justificadament, zones considerades d'interès cultural, històric o turístic especial.

- Lles lluminàries hauran de comptar amb mecanismes de protecció com vidres opal o similars a la fi d'evitar l'enlluernament i la visió directa de les bombetes

A aquests efectes, les bombetes de vapor de mercuri se substituiran per unes altres, com a mínim, de vapor de sodi d'alta pressió i, en àrees on aquest tipus de llum sigui imprescindible per raons de seguretat, per altres de vapor de sodi de baixa pressió. Les bombetes tendran una temperatura preferentment de 2700ºK o inferior, amb un màxim de 3000ºK En qualsevol cas la il·luminació exterior complirà el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energética en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, així com la llei 3/1005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les illes Balears.

4.- Espais lliures públics.

Respondran a un projecte de dotació que concreti les obres referent a les seves instal·lacions, il·luminació, arbrat, enjardinament i condicionament general per garantir la seva utilització pública. Condicions bàsiques d'aquests projectes:

- Es delimitaran les diferents àrees de tractament del sòl, havent-se de solucionar correctament la separació entre aquestes. Com a mínim el 40% de la superfície dels nous espais lliures públics hauran de tenir un paviment permeable.

- Els nous espais públics de les UEs de Mar i Terra i Rentadors es resoldran bàsicament amb paviments drenants tipus "sauló" o similar excepte a les zones estrictament necessàries per a l'accés als edificis.

- Tots els espais lliures públics hauran de tenir vegetació ja sigui enjardinada o arbrada, el qual haurà de ser sembrada directament a terra. L'arbrat haurà de tenir un escocell el suficientment ampli per al creixement de l'arbre i una superfície permeable que serà, com a mínim, la superfície mitja que ocupa la copa de l'arbre.

- En el disseny, remodelació i execució de projectes de noves zones verdes urbanes es fomentarà l'ús de la xerojardineria. Pel que fa a l'arbrat s'hauran d'utilitzar preferentment espècies autòctones cercant la continuïtat amb les criteris utilitzats a la resta d'espais lliures que conformes la façana històrica de la ciutat (Feixina, Porta de santa Catalina, Mirador de la catedral...) i conformes amb les característiques històriques del Talús del Jonquet". En tot cas, es mantindrà l'arbrat ja existent en els espais lliures públics proposats.

- S'hauran de dotar de suficients punts de rec a fi de permetre un convenient servei a la totalitat de les zones enjardinades. El rec es realitzarà prioritàriament mitjançant l'ús d'aigües pluvials i/o aigües regenerades, sempre que sigui possible.

- S'haurà de disposar d'il·luminació correcta en la totalitat de les zones pavimentades i, almenys, en un quaranta per cent (40 %) de les zones enjardinades.

- S'haurà de resoldre convenientment l'evacuació d'aigües pluvials i el drenatge de les diferent àrees, a fi d'evitar embassaments i acumulació de fang.

- Per a limitar l'escorrentia natural s'haurà de realitzar un disseny de sòl estructural per davall dels espais lliures.

- Es disposarà del suficient i convenient mobiliari urbà (bancs, papereres i similars).

- S'haurà de complir amb el Reial decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i amb la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears o normativa que les modifiqui o substitueixi.

- S'hauran de complir les condicions assenyalades en l'article 15 del Reial decret 505/2007, de 20 d'abril, pel qual s'aproven les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.

- Es tendran així mateix en compte, al disseny dels nous espais lliures públics, les actuacions proposades en el document “Memòria Social” d'aquest PEP.

5.- Mobiliari urbà.

En l'àmbit del PEP, els elements de mobiliari urbà hauran de ser el més homogenis possible dins de cada grup. En qualsevol cas, es compliran les condicions assenyalades en l'article 15 del Reial decret 505/2007, de 20 d'abril, pel qual s'aproven les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.

Els nous equipaments i zones d'espai lliure públic disposaran, dins del seu mobiliari urbà, amb sistemes d'aparcament per a bicicletes.

6.- Tractament del talús.

En qualsevol cas es garantirà la permanència del talús que limita el barri des Jonquet amb el Passeig Marítim. En el mateix s'admetran les obres de recuperació i les previstes en aquestes normes.

Serà preceptiu, després de l'aprovació d'aquest Pla Especial de Protecció, la redacció per part de l'Ajuntament de Palma amb coordinació amb l'Autoritat Portuària, d'un projecte que defineixi les actuacions a realitzar per a la conservació i recuperació del Talús del Jonquet i del seu entorn. Aquest projecte haurà de ser informat favorablement per la Comissió de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca.

Les actuacions a realitzar en aquesta zona hauran de respectar els següents criteris:

- Tractament homogeni i global del talús. El talús podrà folrar-se de pedra, formigó color terra o referir-se amb colors terra mantenint la unitat formal i estètica del conjunt, tot cercant el mantenir la memòria històrica del lloc pel que fa a colors i textures.

- La restauració i recuperació del monument a Sant Domingo de la Calçada.

- La unificació de l'espai públic de la plaça de Sant Domingo de la Calçada suprimint el vial que el divideix.

- L'ordenació de zones pavimentades i jardins, així com del seu tractament i materials.

- L'accessibilitat i eliminació de les barreres arquitectòniques en tota la zona circumdant.

Trobant-se part de l'àmbit d'aquest projecte dins de la zona de ARE del Port de Palma, amb competència directa de l'autoritat portuària, l'esmentat projecte es podrá desglossar en dues fases, l'una corresponent a les actuacions de millora estètica del Talús, que serà competència de l'ajuntament de Palma, i l'altra a les actuacions d'ordenació de l'espai públic al peus del Talús, per a facilitar-ne l'execució.

 

TÍTOL VI NORMATIVA SECTORIAL DISPOSICIONS GENERALS

Article 43. Servituds aeronàutiques

1. Hom s'ha d'ajustar al que disposi la normativa sectorial vigent.

2. Les construccions i instal·lacions, així com qualsevol altra actuació que es contempli en el terme municipal de Palma, inclosos tots els seus elements (com antenes, parallamps, xemeneies, equips d'aire condicionat, caixes d'ascensors, cartells, remats decoratius), així com qualsevol afegit sobre tals construccions, i els mitjans mecànics necessaris per a la seva construcción (grues, etc), modificacions del terreny o objecte fix (pals, antenes, aerogeneradors incloses les seves pales, cartells, etc), així com el gàlib de viari o via fèrria no poden vulnerar les Servituds Aeronàutiques dels aeroports de Palma de Mallorca i de Son Bonet, que vénen representades en els plànols I.03 i I.04 de servituds aeronàutiques, llevat que quedi acreditat, segons el parer de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions d'aeronaus, d'acord amb les excepcions previstes en el Decret 584/72 en la seva redacció actual.

En els àmbits inclosos a les zones i espais afectats per Servituds Aeronàutiques Legals, l'execució de qualsevol de les dites construccions, instal·lacions o elements, mitjans necessaris per a la seva construcció, o plantació, requerirà acord favorable previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) d'acord als Articles 30 i 31 del Decret 584/72 modificat per Reial Decret 297/2013.

3. Les propostes de nous planejaments urbanístics o plans de desenvolupament, de la seva revisió o modificació, en aquells àmbits del terme municipal de Palma que estiguin afectats per les Servituds Aeronàutiques dels aeroports de Palma de Mallorca i/o de Son Bonet, hauran de ser informats per la Direcció General d'Aviació Civil abans de l'aprovació inicial, segons el que estipula la Disposició Addicional 2ª del Reial Decret 2591/1998 modificat pel Reial Decret 297/2013.

4. L'aprofitament susceptible de materialització en sòl urbanitzable serà el definit pel planejament de desenvolupament d'acord amb la legislació urbanística, un cop s'apliquin al mateix les condicions que, si s'escau, estableixi l'informe del Ministeri de Foment d'acord amb la legislació en matèria de Servituds Aeronàutiques, no generant, en el cas de la seva disminució, cap tipus de dret a indemnització per part del Ministeri de Foment, ni del gestor aeroportuari ni del prestador dels Serveis de Navegació Aèria, excepte quan afecti a drets ja patrimonialitzats.

5. A les Zones de Seguretat de les instal·lacions radioelèctriques per a la Navegació Aèria es prohibeix qualsevol construcció o modificació temporal o permanent de la constitució del terreny, de la seva superfície o dels elements que sobre ella es troben, sense previ consentiment de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) d'acord amb l'article 15, apartat b) del Decret 584/1972 de Servituds Aeronàutiques en la seva actual redacció. Qualsevol emissor radioelèctric o un altre tipus de dispositiu que pogués donar origen a radiacions electromagnètiques pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, tot i no vulnerant les superfícies limitadores d'obstacles, requerirà la corresponent autorització de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria, conforme al que preveu l'Article 16 del Decret 584/72 de Servituds Aeronàutiques. Atès que les Servituds

Aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de propietat en raó de la funció social d'aquesta, la resolució que a aquests efectes s'evacués només podrà generar algun dret a indemnització quan afecti drets ja patrimonialitzats.

6. Segons l'article 10 del Decret 584/72 de Servituds Aeronàutiques modificat pel Reial Decret 297/2013, la superfície compresa dins la projecció ortogonal sobre el terreny de l'àrea de servituds de l'aeròdrom i de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques dels Aeroports de Palma i de Son Bonet resta subjecta a una servitud de limitació d'activitats, en virtut de la qual l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) pot prohibir, limitar o condicionar activitats que s'ubiquin dins la mateixa i puguin suposar un perill per a les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques.

Aquesta possibilitat s'estendrà als usos del sòl que facultin per a la implantació o exercici d'aquestes activitats, i abastarà entre altres:

a) Les activitats que suposin o comportin la construcció d'obstacles de tal índole que puguin produir turbulències.

b) L'ús de llums, inclosos projectors o emissors làser que puguin crear perills o induir a confusió o error.

c) Les activitats que impliquin l'ús de superfícies grans i molt reflectants que poden donar lloc a enlluernament.

d) Les actuacions que puguin estimular l'activitat de la fauna a l'entorn de la zona de moviments de l'aeròdrom.

e) Les activitats que donin lloc a la implantació o funcionament de fonts de radiació no visible o la presència d'objectes fixos o mòbils que puguin interferir el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància aeronàutiques o afectar negativament.

f) Les activitats que facilitin o comportin la implantació o funcionament d'instal·lacions que produeixin fum, boires o qualsevol altre fenomen que suposi un risc per a les aeronaus.

g) L'ús de mitjans de propulsió o sustentació aeris.

7. En cas de contradicció en la pròpia normativa urbanística del Pla o entre les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació, prevaldran les limitacions o condicions imposades per les Servituds Aeronàutiques d'acord amb la legislació aplicable en aquesta matèria.

Article 44. Servituds hidràuliques

1. Segons l'article 9.4 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, RD 849/1986 de 11 d'abril, “l'execució de qualsevol obra o treball a la zona de policia de torrents precisarà l'autorització administrativa prèvia de l'organisme de conca, sense prejudici dels supòsits especials regulats en aquest reglament. Dita autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les administracions públiques”.

2. Els Serveis tècnics de l'Ajuntament de Palma han redactat el document “Modelització bidimensional en làmina lliure dels desbordaments del torrent de Sant Magí en la zona del Jonquet i Santa Catalina”, on s'avaluen els posibles riscos per desbordament d'aquest torrent. Resultat d'aquest estudi es l'afecció del carrer Monsenyor Palmer per al període de retorn T 500, del qual reproduïm a continuació la conclusió:

2. Per altra banda en el que respecta al sol urbà en tràmit de modificació el PEP des Jonquet i el PEPA de santa Catalina, vist que no es troben dins la zona de flux preferent però si que es troben afectades per la zona d'inundació, haurà d'adaptar-se a la modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic (Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre) especialmente pel que fa a l'article 14 i totes les seves determinacions i tenint en compte provisionalment les cotes aportades d'inundabilitat respecte a la calçada per a l'avinguda amb període de retorn de 500 anys, seria la cota damunt la qual caldria implantar els nous usos residencials que s'autoritzessin.

Així doncs, en aquest carrer, serà d'aplicació l'article 14 bis del Reglament del Domini Públic Hidràulic, pel que fa a limitacions d'usos.

S'adjunta a continuació el mapa de perillositat de l'esmentat estudi de “Modelització bidimensional en làmina lliure dels desbordaments del torrent de Sant Magí en la zona del Jonquet i Santa Catalina”

(veure ANNEX 1 . MAPA DE PERILLOSITAT)

3. En data 23 de juny de 2020, el Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics emet informe favorable amb prescripcions relatiu al PEP del Jonquet i el PEPAA de Santa Catalina i de la “Modelització bidimensional en làmina lliure dels desbordaments del torrent de Sant Magí en la zona del Jonquet i Santa Catalina” En compliment de les prescripcions contingudes a l'esmentat informe, s'afegeixen a aquestes Normes urbanístiques del Pla Especial de Protecció del Jonquet els següents punts:

• Les obres que es desenvolupin a les parcel·les i que es localitzin en domini públic hidràulic, en les seves zones de protecció (servitud i policia), i/o en zones inundables o potencialment inundables, compliran l'articulat vigent en matèria d'aigües i el que en resulti d'aplicació sectorial de les directrius de la direcció general de Recursos Hídrics.

• Seran d'aplicació el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües; Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües; Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. aprovat pel Reial decret 51/2019, de 8 de febrer de 2019 (BOE, 23 de febrer de 2019); Reial Decret 159/2016, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Pla de gestió del risc d'inundació de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears; Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic  aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, el Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d'inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d'aigües residuals i, finalment, la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil.

• Els marges dels terreny que limiten amb les lleres de domini públic estaran subjectes:

1. A  una zona de servitud de cinc metres d'amplada per a ús públic.

2. A una zona de policia de cent metres d'amplada en la que es condiciona l'ús del sol i les activitats que sobre aquest es desenvolupin (veure afecció del PEP del Jonquet per les actuals zones de policia al Plànol d'ordenació 2.1 “Zonificació”). S'inclou la següent figura del MITECO.

(veure ANNEX 2. Figura del MITECO)

La regulació de les zones de servitud i de policia té corn finalitat assolir els objectius de preservar l'estat del domini públic, prevenir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics i protegir el règim de les corrents en avingudes, afavorint la funció dels terrenys adjacents a les lleres en la laminació de cabals i en la càrrega sòlida transportada.

En les zones pròximes a la desembocadura en el mar, o quan les condicions topogràfiques o hidrogràfiques de les lleres i dels marges ho facin necessari per protegir la seguretat de les persones i dels béns, es podran modificar-se l'amplada de les zones de servitud i de policia en la forma que determini el Reglament del domini públic hidràulic vigent.

La zona de servitud per a ús públic tendrà les finalitats següents:

a) La protecció del ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic.

b) El pas públic i per a vianants, així com per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, exceptuant que, per raons ambientals o de seguretat, la Direcció General de Recursos Hídrics consideri convenient la seva limitació.

c) La varada i amarra d'embarcacions de forma ocasional i en cas de necessitat.

Amb caràcter general no es podrà realitzar cap tipus de construcció en aquesta zona, exceptuant que resulti convenient o necessària per a l'ús del domini públic hidràulic o per a la seva conservació i restauració.

En la zona de policia de 100 metros d'amplada, mesurats horitzontalment a partir de la llera, queden sotmesos al que disposa el Reglament del domin públic hidràulic vigent les següents activitats i usos del sol:

a) les alteracions substancials del relleu natural del terreny.

b) les extraccions d'àrids.

c) les construccions de tot tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional.

d) qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle pel corrent en règim d'avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de l'estat de la massa d'aigua, del ecosistema aquàtic, i en general, del domini públic hidràulic (veure afecció del PEP del Jonquet per les actuals zones de policia al Plànol d'ordenació 2.1 “Zonificació”).

Es consideren zones inundables els terrenys que puguin resultar inundats pels nivells teòrics que agafarien les aigües en avingudes amb período estadístic de retorn de 500 anys.

S'inclou a continuació el contingut de l'article 9 ter del Reglament del Domini públic Hidràulic relatiu a “Obras y construcciones en la zona de flujo preferente en suelos en situación básica de suelo urbanizado”.

Artículo 9 ter. Obras y construcciones en la zona de flujo preferente en suelos en situación básica de suelo urbanizado.

1. En el suelo que se encuentre en la fecha de entrada en vigor del Real Decreto 638/2016, de 9 de diciembre, en la situación básica de suelo urbanizado de acuerdo con el artículo 21.3 y 4 del texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, se podrán realizar nuevas edificaciones, obras de reparación o rehabilitación que supongan un incremento de la ocupación en planta o del volumen de edificaciones existentes, cambios de uso, garajes subterráneos, sótanos y cualquier edificación bajo rasante e instalaciones permanentes de aparcamientos de vehículos en superficie, siempre que se reúnan los siguientes requisitos y sin perjuicio de las normas adicionales que establezcan las comunidades autónomas:

a) No representen un aumento de la vulnerabilidad de la seguridad de las personas o bienes frente a las avenidas, al haberse diseñado teniendo en cuenta el riesgo al que están sometidos.

b) Que no se incremente de manera significativa la inundabilidad del entorno inmediato ni aguas abajo, ni se condicionen las posibles actuaciones de defensa contra inundaciones de la zona urbana. Se considera que se produce un incremento significativo de la inundabilidad cuando a partir de la información obtenida de los estudios hidrológicos e hidráulicos, que en caso necesario sean requeridos para su autorización y que definan la situación antes de la actuación prevista y después de la misma, no se deduzca un aumento de la zona inundable en terrenos altamente vulnerables.

c) Que no se traten de nuevas instalaciones que almacenen, transformen, manipulen, generen o viertan productos que pudieran resultar perjudiciales para la salud humana y el entorno (suelo, agua, vegetación o fauna) como consecuencia de su arrastre, dilución o infiltración, en particular estaciones de suministro de carburante, depuradoras industriales, almacenes de residuos, instalaciones eléctricas de media y alta tensión.

d) Que no se trate de nuevos centros escolares o sanitarios, residencias de personas mayores, o de personas con discapacidad, centros deportivos o grandes superficies comerciales donde puedan darse grandes aglomeraciones de población.

e) Que no se trate de nuevos parques de bomberos, centros penitenciarios o instalaciones de los servicios de Protección Civil.

f) Las edificaciones de carácter residencial se diseñarán teniendo en cuenta el riesgo y el tipo de inundación existente y los nuevos usos residenciales se dispondrán a una cota tal que no se vean afectados por la avenida con periodo de retorno de 500 años. Podrán disponer de garajes subterráneos y sótanos, siempre que se garantice la estanqueidad del recinto para la avenida de 500 años de período de retorno, y que se realicen estudios específicos para evitar el colapso de las edificaciones, todo ello teniendo en cuenta la carga sólida transportada y que además dispongan de respiraderos y vías de evacuación por encima de la cota de dicha avenida. Se deberá tener en cuenta, en la medida de lo posible, su accesibilidad en situación de emergencia por inundaciones.

2. Además de lo exigido en el artículo 9 bis.3, con carácter previo al inicio de las obras, el promotor deberá disponer del certificado del Registro de la Propiedad en el que se acredite que existe anotación registral indicando que la construcción se encuentra en zona de flujo preferente.

3. Para los supuestos excepcionales anteriores, y para las edificaciones ya existentes, las administraciones competentes fomentarán la adopción de medidas de disminución de la vulnerabilidad y autoprotección, todo ello de acuerdo con lo establecido en la Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil y la normativa de las comunidades autónomas.

S'inclou, així mateix, el contingut de l'article 14 bis del RDPH relatiu a “Limitaciones a los usos del suelo en la zona inundable”.

Artículo 14 bis. Limitaciones a los usos del suelo en la zona inundable.

Con el objeto de garantizar la seguridad de las personas y bienes, de conformidad con lo previsto en el artículo 11.3 del texto refundido de la Ley de Aguas, y sin perjuicio de las normas complementarias que puedan establecer las comunidades autónomas, se establecen las siguientes limitaciones en los usos del suelo en la zona inundable:

1. Las nuevas edificaciones y usos asociados en aquellos suelos que se encuentren en situación básica de suelo rural en la fecha de entrada en vigor del Real Decreto 638/2016, de 9 de diciembre, se realizarán, en la medida de lo posible, fuera de las zonas inundables.

En aquellos casos en los que no sea posible, se estará a lo que al respecto establezcan, en su caso, las normativas de las comunidades autónomas, teniendo en cuenta lo siguiente:

a) Las edificaciones se diseñarán teniendo en cuenta el riesgo de inundación existente y los nuevos usos residenciales se dispondrán a una cota tal que no se vean afectados por la avenida con periodo de retorno de 500 años, debiendo diseñarse teniendo en cuenta el riesgo y el tipo de inundación existente. Podrán disponer de garajes subterráneos y sótanos, siempre que se garantice la estanqueidad del recinto para la avenida de 500 años de período de retorno, se realicen estudios específicos para evitar el colapso de las edificaciones, todo ello teniendo en cuenta la carga sólida transportada, y además se disponga de respiraderos y vías de evacuación por encima de la cota de dicha avenida. Se deberá tener en cuenta su accesibilidad en situación de emergencia por inundaciones.

b) Se evitará el establecimiento de servicios o equipamientos sensibles o infraestructuras públicas esenciales tales como, hospitales, centros escolares o sanitarios, residencias de personas mayores o de personas con discapacidad, centros deportivos o grandes superficies comerciales donde puedan darse grandes aglomeraciones de población, acampadas, zonas destinadas al alojamiento en los campings y edificios de usos vinculados, parques de bomberos, centros penitenciarios, depuradoras, instalaciones de los servicios de Protección Civil, o similares. Excepcionalmente, cuando se demuestre que no existe otra alternativa de ubicación, se podrá permitir su establecimiento, siempre que se cumpla lo establecido en el apartado anterior y se asegure su accesibilidad en situación de emergencia por inundaciones.

2. En aquellos suelos que se encuentren a en la fecha de entrada en vigor del Real Decreto 638/2016, de 9 de diciembre, en la situación básica de suelo urbanizado, podrá permitirse la construcción de nuevas edificaciones, teniendo en cuenta, en la medida de lo posible, lo establecido en las letras a) y b) del apartado 1.

3. Para los supuestos anteriores, y para las edificaciones ya existentes, las administraciones competentes fomentarán la adopción de medidas de disminución de la vulnerabilidad y autoprotección, todo ello de acuerdo con lo establecido en la Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil y la normativa de las comunidades autónomas. Asimismo, el promotor deberá suscribir una declaración responsable en la que exprese claramente que conoce y asume el riesgo existente y las medidas de protección civil aplicables al caso, comprometiéndose a trasladar esa información a los posibles afectados, con independencia de las medidas complementarias que estime oportuno adoptar para su protección. Esta declaración responsable deberá estar integrada, en su caso, en la documentación del expediente de autorización. En los casos en que no haya estado incluida en un expediente de autorización de la administración hidráulica, deberá presentarse ante ésta con una antelación mínima de un mes antes del inicio de la actividad.

4. Además de lo establecido en el apartado anterior, con carácter previo al inicio de las obras, el promotor deberá disponer del certificado del Registro de la Propiedad en el que se acredite que existe anotación registral indicando que la construcción se encuentra en zona inundable.

5. En relación con las zonas inundables, se distinguirá entre aquéllas que están incluidas dentro de la zona de policía que define el artículo 6.1.b) del TRLA, en la que la ejecución de cualquier obra o trabajo precisará autorización administrativa de los organismos de cuenca de acuerdo con el artículo 9.4, de aquellas otras zonas inundables situadas fuera de dicha zona de policía, en las que las actividades serán autorizadas por la administración competente con sujeción, al menos, a las limitaciones de uso que se establecen en este artículo, y al informe que emitirá con carácter previo la Administración hidráulica de conformidad con el artículo 25.4 del TRLA, a menos que el correspondiente Plan de Ordenación Urbana, otras figuras de ordenamiento urbanístico o planes de obras de la Administración, hubieran sido informados y hubieran recogido las oportunas previsiones formuladas al efecto.”

FITXES UNITATS D'EXECUCIÓ (veure ANNEX 3)

FITXES D'EQUIPAMENTS (veure ANNEX 4)

FITXES ESPAIS LLIURES PÚBLICS (veure ANNEX 5)

FITXES DE CATÀLEG (veure ANNEX 6)

FITXES D'INTERVENCIÓ (veure ANNEX 7)

 

Palma, 11 de febrer de 2021