BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020; el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui tengui la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb algunes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també pot modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

La situació epidemiològica a cadascuna de les Illes Balears, i especialment la situació de pressió hospitalària en què es troben, determina la necessitat de mantenir les mesures especials de contenció de l'activitat econòmica, laboral i social en matèria de salut pública per frenar la transmissió del SARS-CoV-2 establertes pel Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, com també, amb algunes modificacions, les mesures establertes mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 29 de gener de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària per illes que han de vigir a la comunitat autònoma de les Illes Balears, es modifiquen mesures del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 i es disposen mesures excepcionals de prevenció del contagi aplicables temporalment a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera, per protegir la salut de la població de les Illes, atès que continua el risc molt elevat de transmetre-hi la malaltia.

En les dates immediatament anteriors a aquest Decret, l'illa de Mallorca presenta una IA14 de 167 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de dues vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 3,29 % a 7 dies i del 4,10 % a 14 dies. L'illa de Menorca presenta una IA14 superior als 176 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de tres vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 2,74 % a 7 dies i del 4,15 % a 14 dies. L'illa d'Eivissa presenta una IA14 superior als 998 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de setze vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 5,12 % a 7 dies i del 7,25 % a 14 dies. I l'illa de Formentera presenta una IA14 superior als 288 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de quatre vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 9,16 % a 7 dies i del 9,38 % a 14 dies.

Aquestes dades, al seu torn, es troben molt per damunt del llindar que recomana aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3 %.

Atesa aquesta situació epidemiològica, és necessari mantenir les actuacions sanitàries i de restriccions de la interacció social, dirigides a controlar la situació epidemiològica a les Illes Balears, per aturar els brots de la COVID-19 declarats.

Així doncs, d'acord amb el que ha estat exposat, atesos els brots i contagis de la COVID-19 que s'han confirmat a cadascuna de les Illes Balears, a l'efecte d'evitar la possible expansió descontrolada de la COVID-19 i de protegir la població del risc de contagi, cal mantenir les mesures de prevenció actualment vigents.

En aquests moments les quatre illes es mantenen en el nivell 4 d'alerta sanitària, per la qual cosa hi són aplicables, a més de les mesures que conté aquest Decret, les altres mesures que, per a aquest nivell d'alerta, conté el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les mesures establertes per acord del Consell de Govern o per resolució de la consellera de Salut i Consum.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Primer

Objecte

Aquest Decret té per objecte prorrogar les mesures establertes pel Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, pel període comprès entre el 13 febrer i el 1 de març d'enguany.

Segon

Mesures complementàries

En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en els àmbits territorials afectats per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i les seves modificacions.

Tercer

Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Quart

Notificacions

Aquest Decret s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Cinquè

Interposició de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Sisè

Publicació i efectes

Aquest Decret s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, produeix efectes des del moment de la seva publicació i manté l'eficàcia fins a les 24.00 hores del dia 1 de març d'enguany.

 

Palma, 12 de febrer de 2021

La presidenta

Francesca Lluch Armengol i Socias