BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple Municipal en sessió ordinària celebrada el dia 29 d'octubre de 2020 va acordar aprovar inicialment l"Ordenança municipal per a la defensa i conservació del patrimoni verd del municipi de Calvià".

Durant el període d'informació pública és varen presentar al·legacions. Una vegada informades, conforme al que s'estableix en l'article 102 d) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local dels Illes Balears, el Ple de l'Ajuntament, mitjançant acord de 28 de gener de 2021, va resoldre aprovar definitivament l'Ordenança Municipal per a la Defensa i Conservació del Patrimoni Verd del Municipi de Calvià, desestimant-se parcialment les al·legacions formulades.

Es publica el text íntegre de l'ordenança en compliment del que disposa l'article 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, Municipal i de Règim Local de les Illes Balears, amb relació a l'article 113 de la referida Llei, a l'efecte de la seva entrada en vigor.

Contra el present acord, que esgota la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el terme de dos mesos, a comptar des del dia de la publicació del present edicte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que estableixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Calviá, 5 de febrer de 2021

El tinent de batle Delegat de Joventut, Participació Ciutadana, Medi Ambient, Transició Ecològica i Memòria Democràtica (Per delegació de Batlia de 17 de juny de 2019) Rafel Sedano Porcel

 

ORDENANÇA MUNICIPAL PER A LA DEFENSA I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI VERD DEL MUNICIPI DE CALVIÀ

PREÀMBUL

L'article 45 de la Constitució espanyola estableix l'obligació dels poders públics de vetlar per la utilització racional dels recursos naturals amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.

En aquest context, la Llei estatal 7/1985, de 2 d'abril, de bases del règim local, atribueix als municipis la potestat de dictar ordenances en l'àmbit de les seves competències (article 4.1.a), entre les quals s'inclou la protecció del medi ambient urbà.

L'arbratge urbà, amb la seva presència a les ciutats en quantitat i qualitat suficients, proporciona nombrosos beneficis a la ciutadania.

En l'àmbit ambiental, disminueix la temperatura i augmenta la humitat ambiental, genera oxigen, consumeix diòxid de carboni, disminueix el renou ambiental, fixa i redueix el nivell de pols i altres agents contaminants presents en l'aire, disminueix i filtra el vent i redueix la pèrdua d'aigua de pluja pels escolaments, de manera que en minimitza els efectes erosius. En l'àmbit ecològic, augmenta la biodiversitat del medi urbà i forma un entramat que permet la continuïtat biològica de l'entorn natural i de les diverses zones verdes urbanes.

Així doncs, en termes generals, l'arbratge urbà s'entén com un element viu que es desenvolupa en el temps i que és essencial per garantir la vida a la ciutat. Per això es considera prioritària la seva protecció.

Així mateix, és important ressenyar la importància del sistema radicular de les plantes, a pesar que moltes vegades passi inadvertida. Les arrels són la base de l'arbre, el sostenen i el mantenen en el seu lloc, alhora que absorbeixen l'aigua i els nutrients del sòl. L'arrel és una estructura d'enorme importància per als vegetals, perquè és l'encarregada de subministrar-los els diferents elements que després serviran per fer la fotosíntesi i la generació d'energia. A més, l'arrel serveix com una manera d'afermar la planta davant potencials circumstàncies ambientals que puguin afectar-la, com ara vents o inundacions, i té una important funció a l'hora de fixar els sòls, de manera que aquests es vegin menys afectats per l'erosió del vent.

No obstant això, cada any, molts dels arbres urbans moren prematurament o són eliminats a causa de danys en infraestructures i/o problemes de seguretat pública causats per la caiguda de branques o arrels mal gestionades.

Aquest problema és en gran mesura el resultat de l'ús de tècniques inadequades de plantació. Pels motius anteriorment exposats, és innegable que necessitam arbres a les nostres ciutats, però evitar que les seves arrels interfereixin amb els serveis públics i altres infraestructures s'ha convertit en un problema constant que ha de ser solucionat. Per aquest motiu, s'ha prestat especial atenció a la seva regulació i protecció en aquesta ordenança.

Per tant, l'objectiu principal d'aquesta ordenança és establir el marc legal per protegir i incrementar el patrimoni arbori del municipi regulant les activitats de sembra, poda i tala d'arbres, sempre tenint en compte el valor paisatgístic i la rellevància ambiental que tenen els arbres i la seva funció purificadora de l'atmosfera, així com d'embornal de CO₂ dins l'Estratègia Espanyola i Municipal de Canvi Climàtic. D'aquesta manera es pretén preservar l'equilibri ecològic i la qualitat de vida de les persones ciutadanes.

Les Illes Balears són especialment vulnerables al canvi climàtic, així com ho és el municipi de Calvià, el model econòmic del qual es basa principalment en el turisme.

El repte del canvi climàtic transcendeix fronteres i requereix una solució global, per la qual cosa s'han de prendre mesures no sols en l'àmbit nacional, sinó també en l'àmbit internacional. En aquest context, Europa necessita una nova estratègia de creixement que transformi la Unió en una economia moderna, eficient en l'ús dels recursos i altament competitiva. El Pacte Verd és la iniciativa impulsada per dotar la Unió Europea d'una economia sostenible, i el seu full de ruta està basat en l'impuls de l'ús eficient dels recursos mitjançant el pas a una economia neta i circular, la restauració de la biodiversitat i la reducció de la contaminació.

L'únic camí possible és la transformació cap a la neutralitat climàtica, i, en aquest sentit, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) situa Espanya en el camí correcte per aconseguir que la generació d'energia elèctrica sigui cent per cent renovable l'any 2050.

El Govern d'Espanya, en línia amb la voluntat expressada per la majoria del Congrés dels Diputats en la seva sessió d'11 de setembre de 2019, va declarar l'emergència climàtica nacional, i es va comprometre, entre altres mesures, a:

- Integrar els aspectes relatius a l'emergència climàtica en totes les polítiques públiques, de manera transversal.

- Integrar els recursos naturals i la biodiversitat en la comptabilitat nacional i la generació i actualització periòdica d'escenaris climàtics i hídrics per assegurar el bon ús i preservació dels recursos i la consistència de les polítiques reguladores.

- Coordinar amb les comunitats Autònomes mesures de protecció ambiental, incloses en el cas de les insulars les que reconeguin la singularitat del seu territori i la seva especial vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

Finalment, cal assenyalar que el Govern Balear també ha declarat recentment l'emergència climàtica (novembre de 2019). En aquest context, les mesures de protecció ambiental incorporades a aquesta ordenança poden entendre's com a element mitigador del canvi climàtic, de manera que contribueixin al compliment de l'Acord de París adoptat el 12 de desembre de 2015 per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, ratificat per l'Estat espanyol el 23 de desembre de 2016 (BOE de 2 de febrer de 2017).

Aquesta ordenança, que consta de 33 articles distribuïts en tres títols, tres disposicions finals i dos annexos, pretén actualitzar i millorar l'ordenança existent, alhora que intenta simplificar els procediments de llicència de tala, tal com estableix l'actual legislació de procediment administratiu.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

1. Aquesta Ordenança té per objecte:

a) La protecció, conservació, defensa i millora de l'arbratge urbà, en el seu sentit més ampli, com a part integrant del patrimoni natural de Calvià.

b) La regulació de les actuacions de tala, trasplantament o poda de l'arbratge urbà privat.

c) L'establiment d'un marc legal de regulació, en l'àmbit de les competències atribuïdes a les corporacions locals, de la conservació, ús i gaudi de l'arbratge situat tant en zones públiques com privades, i l'establiment dels instruments jurídics d'intervenció, control i règim sancionador en defensa i protecció de l'arbratge privat, així com de les actuacions que n'afectin les arrels.

2. El Ple municipal, dins l'àmbit de les seves competències, i sobre la base de criteris de singularitat, raresa, edat, grandària, morfologia, valor paisatgístic i històric, podrà catalogar i descatalogar arbres singulars i agrupacions d'arbres i arbustos, i establir, per decret de Batlia, les condicions i actuacions en què se n'haurà de regular la conservació, així com donar de baixa exemplars per causa motivada o donar-ne d'alta de nous. En breu està previst actualitzar/ampliar el Catàleg d'Arbres o Agrupacions d'Arbres Singulars Protegits en el municipi en relació al que es va publicar en l'ordenança anterior (tres exemplars han estat baixa).

Les pròximes actualitzacions i/o modificacions del citat catàleg es faran a través d'un decret de Batlia o tinença de Batlia que tengui delegades les competències en matèria de medi ambient.

Article 2. Exercici de les competències municipals

Les competències municipals recollides en aquesta Ordenança poden ser exercides, de conformitat amb la normativa vigent, per la Batlia o tinença de Batlia que tengui delegades les competències en matèria de medi ambient.

Aquesta pot exigir, d'ofici o a instàncies de part, en el marc de les seves competències, l'adopció de mesures preventives, correctores o reparadores necessàries, ordenar les inspeccions que estimi convenients i aplicar sancions en cas d'incompliment del mandat i conforme al que s'estableix en aquesta ordenança, amb l'objectiu d'aconseguir l'adequada protecció del medi ambient urbà.

Article 3. Àmbit d'aplicació

Les prescripcions d'aquesta ordenança s'aplicaran en tots els parcs, jardins i espais verds de titularitat pública i privada que es trobin en sòl urbà o urbanitzable dins el terme municipal de Calvià.

Article 4. Definicions

A l'efecte del que disposa aquesta Ordenança s'entendrà per:

Arbratge d'alineació: el constitueixen el conjunt d'arbres que hi ha plantats en els vials públics.

Arbratge singular: tot el que, per la seva raresa, excel·lència de port, edat, grandària, significació històrica, cultural o científica, constitueixi un patrimoni mereixedor d'especial protecció per part de l'Administració, i que estigui inclòs en el Catàleg Municipal d'Arbres Singulars de Calvià. Amb caràcter general, sempre que aquesta Ordenança es refereixi a «arbres singulars», s'hi entenen incloses tant les espècies arbòries com els arbustos arborescents que puguin tenir aquesta classificació i el conjunt d'arbratge que sigui catalogat com a singular.

Arbratge urbà: qualsevol espècimen vegetal de textura llenyosa, port definit amb canó i capçada que s'assenti en sòl urbà, sigui o no consolidat, o en sòl urbanitzable d'acord amb les normes urbanístiques del municipi de Calvià.

Arbratge urbà privat: arbratge urbà que està situat en terreny privat. La responsabilitat de conservar-lo i mantenir-lo recau sobre la persona propietària del terreny.

Arbratge urbà públic: arbratge urbà que està situat en terreny públic municipal o d'altres administracions públiques.

Base d'arrels: volum de sòl que conté la majoria de les arrels llenyoses (90 %). Tendrà la consideració de «base d'arrels», segons el perímetre del tronc de l'arbre:

Perímetre de tronc a 1 metre del sòl (cm)	Radi de la base d'arrels (m)
de 31 a 60	1,5
de 61 a 100	2
de 101 a 200	2,5
de 201 a 250	3
de 251 a 300	3,5
més de 300	4

Enderrocament: eliminació total d'un arbre mitjançant arrencada o arrabassament del sistema radicular. A l'efecte d'aquesta ordenança, l'enderrocament (no ocasionat per causes naturals) estarà sotmès a les mateixes consideracions legals que la tala.

Escapçada: eliminació total de la capçada d'un arbre, que signifiqui la poda de les branques principals a nivell del tronc, sense deixar soques o estalocs.

Conjunt arbori singular: conjunt d'arbres destacat per les seves característiques de tipus biològic, paisatgístic, històric, cultural o social, que és mereixedor de mesures de protecció i conservació per part de les administracions.

Crema: operació que consisteix en la destrucció o reducció a cendres mitjançant el foc de residus d'origen vegetal, sempre de manera controlada i voluntària.

Espècie vegetal: s'entenen a l'efecte d'aquesta Ordenança com a espècies vegetals en sentit ampli, més enllà del concepte taxonòmic, el conjunt d'individus de característiques iguals o similars, i descendents de pares comuns.

Espècie vegetal amenaçada: espècie inclosa en el Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, o en el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, així com en les seves modificacions i ampliacions.

Espècie vegetal autòctona: espècie que vegeta de manera natural, sense haver estat introduïda, en el terme municipal de Calvià.

Espècie vegetal exòtica invasora: espècie exòtica que s'introdueix o estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i que és un agent de canvi i d'amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel seu comportament invasor, ja sigui pel risc de contaminació genètica de les espècies espontànies, i que es troba inclosa en el R.D. 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg d'Espècies Exòtiques Invasores, i en les posteriors modificacions o ampliacions d'aquest.

Espècie vegetal forana o al·lòctona: espècie que pot sobreviure o reproduir-se introduïda fora de la seva àrea de distribució natural i de la seva àrea potencial de dispersió i que no hagués pogut ocupar aquest espai sense la introducció directa o indirecta o sense la cura de l'home.

Espècie vegetal naturalitzada: espècie exòtica que colonitza de manera espontània un terreny fora de la seva àrea de distribució natural.

Espècie vegetal piròfila o piròfit: espècie vegetal que té afinitat pel foc, relació que pot manifestar-se de diferents maneres (millor adaptació, millor resistència, millor germinació i dispersió, etc.). Altres espècies piròfits són més inflamables i afavoreixen la propagació d'incendis forestals.

Estípit: tronc que no posseeix branques laterals la funció de les quals és sostenir i elevar la capçada de les palmàcies.

Garangola: clot que es fa al peu de les plantes per contenir l'aigua en els recs.

Guia terminal (ull de creixement): punta o gemma apical dels arbres amb creixement piramidal, com és el cas de les coníferes.

Palmàcies: plantes de la família de les arecàcies que es caracteritzen per posseir, la majoria, un tronc únic rematat per un plomall de fulles i que popularment són conegudes amb el nom de palmeres o palmes. Excepcionalment, algunes espècies que són multicaules (posseeixen diversos troncs de manera natural): Chamaerops humilis, Phoenix dactylifera, etc.

Perímetre: longitud de la circumferència del tronc de l'arbre. A l'efecte d'aquesta Ordenança es mesurarà a un metre sobre el nivell del sòl.

Poda: eliminació de branques o parts de branques d'un arbre, vives o mortes, que es fa seguint uns criteris i uns objectius definits i amb una finalitat (seguretat de les persones o dels immobles, sanitat vegetal, prevenció d'incendis).

Poda dràstica: les operacions de tercejar, esmotxar o escapçar, així com qualsevol altra que constitueixi un desequilibri fort entre la part aèria i la part radicular de l'arbre, perquè hi ocasiona una reducció important de la capçada o de l'altura de l'exemplar. Es considera poda dràstica la que, sense una justificació tècnica, produeixi una reducció del volum de la capçada major del 40 %, a excepció de les espècies que per les seves característiques biològiques el requereixin.

Tala/abatiment: l'arrencada, tala o abatiment d'arbres.

Tercejat: poda de reducció de la capçada d'un arbre que consisteix a reduir un terç de cadascuna de les branques d'aquest.

Trasplantament: tècnica que consisteix en el trasllat d'un exemplar del lloc on està arrelat per plantar-lo en una altra ubicació.

Vegetació de port arbustiu: vegetació de port llenyós encara que sense un eix preponderant, que es ramifica des de la base i que no aconsegueix una altura superior als cinc metres.

Zones verdes municipals: a l'efecte d'aquesta Ordenança, tenen la consideració de zones verdes tots els espais de propietat municipal, siguin oberts o tancats, que siguin objecte de manteniment, directament o indirectament, per l'Ajuntament, incloent-hi parcs i jardins, places, illetes, rotondes, petits espais enjardinats en aparcaments, jardineres i elements de jardineria instal·lats a la via pública.

 

TÍTOL II. PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DE L'ARBRATGE URBÀ

Article 5. Inspecció

Les autoritats municipals i els seus agents, així com el personal inspector i el personal tècnic oficialment designat per l'Ajuntament, que tendran la consideració d'agents de l'autoritat, poden fer inspeccions entrant en instal·lacions, locals o recintes, totes les vegades que siguin necessàries, i les persones propietàries, titulars responsables o persones usuàries estaran obligades a permetre'n l'accés, sempre que l'activitat inspectora tengui per objecte el compliment de les prescripcions d'aquesta Ordenança.

Article 6. Actuacions administratives

Les actuacions administratives derivades de l'aplicació d'aquesta ordenança s'ajustaran a la legislació vigent, i en particular, al que disposa la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o disposició administrativa equivalent que es trobi en vigència.

Article 7. Actes subjectes a llicència

1. Estaran subjectes a llicència les següents actuacions:

a) La tala d'arbres de qualsevol espècie, de titularitat privada, amb un perímetre de tronc igual o superior a 30 cm mesurat a un metre del sòl i que se situïn en sòl urbà del terme municipal de Calvià.

b) La tala de palmàcies de qualsevol espècie, de titularitat privada, amb una altura de tronc (estípit) igual o superior a 100 cm i que se situïn en sòl urbà del terme municipal de Calvià.

c) El trasplantament d'arbres de qualsevol espècie, de titularitat privada, amb un perímetre de tronc igual o superior a 30 cm mesurat a un metre del sòl i que se situïn en sòl urbà del terme municipal de Calvià.

d) El trasplantament de palmàcies de qualsevol espècie, de titularitat privada, amb una altura de tronc (estípit) igual o superior a 100 cm i que se situïn en sòl urbà del terme municipal de Calvià.

e) La reordenació de jardins privats que impliquin l'eliminació d'arbres de perímetre de tronc igual o superior a 30 cm mesurat a un metre del sòl o palmàcies amb una altura de tronc (estípit) igual o superior a 100 cm, que hauran de justificar-se amb la presentació d'un projecte fet per tècnic competent en la matèria (grau de tècnic agrònom o equivalent).

f) Les obres, activitats o accions que afectin o puguin afectar de manera greu la base d'arrels dels arbres requeriran la llicència de l'organisme municipal corresponent.

2. Queden exclosos de l'obtenció de llicència:

a) Els arbres joves que no assoleixin un perímetre de tronc de 30 cm mesurat a un metre del sòl.

b) Les palmàcies que no assoleixin una altura de tronc (estípit) de 100 cm.

c) La vegetació de port arbustiu.

d) L'arbratge mort, malalt i irrecuperable (sempre per causes naturals) o que suposi un risc imminent per a la seguretat de les persones, i sempre que s'acrediti l'estat de malaltia greu de l'arbre o la situació de risc elevat.

En aquest cas, aquesta situació haurà de comunicar-se al personal del Servei de Medi Ambient, el qual, una vegada comprovats els fets, procedirà a estendre acta autoritzant la tala i la correcta gestió de l'exemplar.

e) En situacions degudament justificades, en què s'ocasionin danys greus a infraestructures municipals i/o serveis públics generals, una vegada comprovats els fets, el personal del Servei de Medi Ambient podrà estendre acta autoritzant la tala i la correcta gestió de l'exemplar.

Article 8. Creació de parcs i zones verdes enjardinades en zona privada

Les zones verdes o enjardinades podran crear-se per iniciativa privada. Les promotores d'urbanitzacions que executin el planejament hi han d'incloure, sense excepció, un pla especial de jardineria en el qual es descriguin, dissenyin i valorin detalladament totes les obres, instal·lacions i plantacions que integrin les zones verdes o enjardinades i els arbres preexistents, els que s'hagin d'eliminar i els nous a plantar.

En cas de connexió a xarxa d'aigua, prevaldrà, si existeix o en cas d'implantació futura, la connexió a xarxa d'aigua regenerada del municipi de Calvià.

Hauran d'implantar-se sistemes de reg localitzat de baix consum, aplicant les mesures preventives establertes en el Reial Decret 1620/2007, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització d'aigües depurades, i les recomanacions de gestió del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

Article 9. Noves plantacions

1. Quant a plantació, les noves zones enjardinades privades han de complir les següents normes:

a) S'han de respectar tots els elements vegetals existents en el terreny que es considerin d'interès per part del servei municipal competent, en base a criteris d'espècie, singularitat, raresa, edat, grandària, morfologia, valor paisatgístic, etc.

b) Per a les noves plantacions, s'han de triar espècies que estiguin perfectament aclimatades a la zona, utilitzant, de manera prioritària, espècies autòctones i de clima mediterrani, amb la finalitat d'evitar despeses excessives d'aigua.

c) S'ha de prioritzar la jardineria i vegetació que requereixi un mínim manteniment per a la seva conservació.

d) Queda prohibida la plantació d'espècies vegetals catalogades com a espècies invasores segons el R.D. 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg d'Espècies Exòtiques Invasores.

e) En noves plantacions ha de respectar-se el perímetre de seguretat de la base d'arrels de cada exemplar existent.

f) No s'han d'utilitzar espècies que en aquest moment estiguin declaradament exposades a plagues i malalties de caràcter crònic, i que per això puguin ser focus d'infecció.

2. En fer una nova plantació a prop de parets mitgeres o fites, es respectaran les següents distàncies mínimes:

a) Tots els arbres i els arbusts que, en estat adult, superin els dos metres d'altura, se situaran a una distància mínima de dos metres de la partió.

b) Els arbusts que, en estat adult, tenguin menys de dos metres d'altura, se situaran a una distància mínima d'un metre de la partió.

c) En el cas que es pretengui fer una pantalla o barrera vegetal al costat del límit de la propietat, les distàncies assenyalades en els apartats anteriors podran reduir-se fins a un mínim de 0,5 metres. Aquesta distància es comptabilitzarà des del punt central del tronc de l'arbre a la cara interior de la paret.

En aquest cas, les pantalles o barreres vegetals han de mantenir-se a una altura màxima de tres metres.

d) Únicament podran utilitzar-se les espècies adequades per a aquesta finalitat i, en cap cas, es plantaran espècies que, en créixer, puguin causar amb les seves arrels trencaments importants en les parets o en els sòls.

Queda totalment prohibida la nova plantació de barreres vegetals que contenguin espècies piròfiles, a fi de minimitzar els possibles efectes adversos en cas d'incendi i evitar així riscos per a la seguretat ciutadana.

e) Per als casos en què els arbres ja es trobin, de manera natural, en el lloc per on hagi de discórrer una mitgera, aquests seran respectats, i s'adaptarà la mitgera a la seva ubicació, grandària i posterior creixement.

f) En el cas d'arbres de creixement radicular vigorós a plantar a prop de piscines o estructures principals, s'han d'utilitzar barreres antiarrels per dirigir el creixement de les arrels cap a zones més profundes i minimitzar els possibles danys estructurals.

g) Si es planten exemplars d'espècies amb arrels molt agressives, com ara eucaliptus, ficus, aurons, salzes, pins, etc., s'han de plantar a més de 10 metres de distància d'edificacions piscines o parets mitgeres.

h) Quan les noves plantacions hagin de ser pròximes a edificacions, es triaran aquelles espècies que no puguin produir, per la seva grandària o port, pèrdua d'il·luminació o assolellament.

3. Mitjançant aquesta ordenança es crea l'Inventari Privat d'Arbres de Tipologia Mediterrània de Calvià. A aquest respecte:

- La ciutadania de Calvià podrà comunicar al Servei de Medi Ambient la plantació de qualsevol exemplar de tipologia mediterrània de les espècies incloses en l'Annex I, de mínim 10 cm de perímetre mesurat a un metre del sòl.

- La inscripció haurà de documentar-se mitjançant factura i/o document gràfic que permeti constatar la plantació recent de l'arbre.

- No es podran inscriure exemplars obtinguts com a resultat de les ajudes d'arbres proporcionades per l'Ajuntament.

- Els exemplars inscrits en l'Inventari Privat d'Arbres de Tipologia Mediterrània de Calvià podran utilitzar-se com a compensació durant la tramitació de llicències de tala.

A l'efecte de poder tenir en consideració com a compensació un exemplar inscrit en el citat inventari, aquest s'haurà d'haver inscrit i plantat en un termini màxim de 12 mesos abans de la realització de la sol·licitud de la llicència de tala en tramitació.

​​​​​​​Article 10. Obligacions generals de les persones propietàries d'espais urbans privats

1. Les persones propietàries dels espais urbans privats són responsables de l'arbratge assentat en aquests espais i estan obligades a mantenir-lo, conservar-lo i millorar-lo, i a fer-hi els treballs necessaris per garantir un adequat estat vegetatiu de l'arbratge existent. En concret s'hi han de fer les següents actuacions:

- Neteja i manteniment del sotabosc o rebrots a la base dels arbres.

- Control de l'estat fitosanitari de les plantacions.

- Poda i tractament correcte de l'arbratge.

2. En el cas que s'observi una negligència en la conservació dels jardins de titularitat privada, com ara un abandonament de la vegetació que impliqui un risc d'incendi, la invasió de la via pública de vegetació privada que dificulti la circulació de la ciutadania o dificulti la visibilitat de senyals de trànsit, enllumenat, etc. L'Ajuntament podrà obligar-ne a la persona propietària a fer-hi els treballs necessaris. En cas d'incompliment de l'ordre municipal, es procedirà a iniciar expedient sancionador.

3. Tractaments fitosanitaris:

a) Els serveis municipals detectaran l'aparició i risc de plagues i malalties vegetals i faran els tractaments oportuns, tant preventius com curatius, en els espais públics.

b) En el cas que, per a l'efectivitat del tractament, sigui necessari també el tractament en els elements privats, els serveis municipals podran notificar a les persones propietàries, arrendatàries o posseïdores del jardins, la necessitat de fer-hi el tractament fitosanitari adequat, les quals estaran obligades a fer-lo.

c) Els tractaments fitosanitaris de l'arbratge urbà han de fer-se segons el que indica el Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s'estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris, o qualsevol actualització, modificació o normativa que el substitueixi.

4. L'arbratge pot ser podat per mantenir el port característic natural de l'espècie, el seu aspecte o la forma requerida, així com quan sigui necessari per contrarestar l'atac de malalties o quan hi hagi perill de caiguda de branques o de contacte amb instal·lacions de serveis.

Les podes han de seguir els criteris establerts en les Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme vigents.

5. Les persones propietàries de l'arbratge urbà estan obligades a notificar la mort de qualsevol exemplar arbori de la seva propietat al Servei de Medi Ambient. Després de la comprovació dels fets, i sempre que es tracti d'una mort sobrevinguda de manera natural, personal del Servei de Medi Ambient procedirà a estendre'n acta i a autoritzar la tala i la correcta gestió de l'exemplar mort.

6. Les persones propietàries d'arbres classificats com a singulars o d'exemplars recollits en el Catàleg d'Arbres Singulars de Calvià, o en qualsevol altre catàleg de protecció, han de notificar a l'organisme competent qualsevol símptoma de decaïment que puguin apreciar-hi, així com qualsevol actuació que tenguin previst de fer-hi (poda, tractaments fitosanitaris, etc.).

Les persones propietàries d'arbres classificats com a singulars o d'exemplars recollits en el catàleg d'arbres singulars de Calvià han de permetre l'accés al personal del Servei de Medi Ambient quan facin inspeccions de comprovació de l'estat fitosanitari d'aquests exemplars.

7. Les bardisses, plantes enfiladisses i altres elements vegetals existents en els jardins privats no poden envair les voreres i zones de pas públic de manera que hi dificultin o impedeixin el pas de vianants. A aquest efecte, les persones propietàries estan obligades a fer-hi les podes o intervencions que calguin per evitar aquesta eventualitat.

8. Es recomana evitar la plantació d'espècies espinoses al costat de les parets mitgeres.

Article 11. Amenaça imminent de danys

1. Quan un exemplar arbori, o alguna de les seves parts, representi una amenaça imminent per a la seguretat pública o privada, la Batlia o la tinença delegada de Batlia podrà adoptar en qualsevol moment mesures provisionals per garantir la seguretat o evitar el possible dany.

2. Podran dictar-se ordres d'execució per garantir la seguretat de les persones, la protecció de l'arbratge o el manteniment de les condicions higienicosanitàries, o per impedir la realització d'usos i activitats prohibides. Aquestes ordres poden incloure la poda i la retirada de restes de vegetació o fins i tot la tala de l'arbre que presenti perill de caiguda, col·locació d'elements de protecció i en general l'execució de les obres i actuacions necessàries per a la conservació de l'arbratge i la seguretat de les persones i dels béns.

Les mesures provisionals han d'estar motivades i ajustar-se a la intensitat, proporcionalitat i necessitat dels objectius que es pretenguin garantir en cada supòsit concret.

Les ordres, que expressaran amb suficient claredat les mesures a prendre, s'han de formalitzar per escrit i notificar a la persona interessada.

3. En situacions d'extrema urgència o risc, mitjançant l'aixecament d'una acta emesa per funcionari públic competent o personal dels serveis públics d'emergències, podrà autoritzar-se la tala de l'exemplar.

Article 12. Execució subsidiària

Si el particular no compleix l'ordre d'execució i no procedeix a aplicar les mesures correctores en els termes i terminis assenyalats en l'ordre d'execució, la Batlia o la tinença delegada de Batlia podrà acordar-ne l'execució, amb caràcter subsidiari i a càrrec del particular, sense perjudici que, si escau, s'hagi de procedir a l'obertura d'un expedient sancionador.

L'import d'aquestes mesures pot liquidar-se de manera provisional i fer-se abans de l'execució a reserva de la liquidació definitiva, i pot exigir-se en cas necessari en via de constrenyiment. Amb aquesta finalitat, els tècnics municipals quantificaran les despeses que hagi de suportar l'Ajuntament, així com els danys i perjudicis causats.

Article 13. Ús dels parcs, jardins, vies i zones verdes municipals

1. Les persones visitants dels jardins, parcs i altres zones públiques municipals estan obligades a respectar les plantes, arbres i resta d'instal·lacions existents, com ara estàtues, reixats, proteccions, fanals, pals, fonts, tanques, papereres, bancs i qualsevol altre element del mobiliari urbà, i han d'abstenir-se de fer qualsevol acte que els pugui danyar, enlletgir o embrutar.

2. Està especialment prohibit:

a) Passar per l'interior dels parterres i plantacions i tocar les plantes i flors, tret de les zones expressament autoritzades per ser trepitjades.

b) Sacsar o arrencar els arbres o plantes, tallar branques i fulles, gravar-ne o raspar-ne l'escorça, foradar-los o danyar-los de manera que se'n comprometi la supervivència, abocar aigües brutes o materials perjudicials pels voltants, així com utilitzar-los com a suport d'instal·lacions per a anuncis, fixació de cartells, tancament d'accessos o col·locació de cossos estranys sense l'autorització pertinent.

c) Danyar o molestar la fauna present a les zones verdes o associada als elements vegetals.

d) Tirar papers o residus fora de les papereres o contenidors adequats, embrutar el recinte o via de qualsevol manera que sigui, o utilitzar l'espai verd per abocar-hi materials de construcció o altres residus, siguin de la naturalesa que siguin.

e) La pràctica d'activitats que puguin ocasionar danys i/o molèsties, les quals s'han de dur a terme en els espais expressament habilitats a aquest efecte.

f) Encendre o mantenir foc, tret que existeixin llocs especialment habilitats per fer-ho; i en cas de fer-se en llocs habilitats, únicament es podrà fer en èpoques exemptes de prohibició.

g) Encendre petards o focs artificials a les zones verdes, tret que hi hagi autorització per fer-ho.

h) Banyar-se a les fonts o estanys.

i) Obrir accessos a les zones verdes públiques des de parcel·les privades.

3. Els actes d'utilització especial que pretenguin dur-se a terme en zones verdes públiques requereixen autorització municipal prèvia del Servei Municipal de Manteniment de Parcs i Jardins o Departament d'Activitats, i les persones organitzadores han de prendre totes les precaucions i mesures necessàries per protegir les espècies vegetals que puguin veure's afectades per l'activitat.

4. Tenint en compte que cada zona verda o espai lliure públic pot tenir unes característiques particulars que aconsellin fer-hi una ordenació i regulació específica d'usos, l'Ajuntament pot, mitjançant decret de Batlia o de la regidoria en qui delegui, establir una normativa especial que reguli una zona verda concreta. Aquesta regulació específica ha d'indicar-se degudament a la zona mitjançant icones, missatges, senyals, rètols, etc., que seran d'obligat compliment per part de les persones usuàries d'aquest espai.

Article 14. Conservació i defensa dels espais verds municipals

1. Per a la millor conservació i protecció dels espais verds públics, els projectes municipals que prevegin intervencions en aquests han de respectar al màxim l'existència de l'arbratge i massa vegetal preexistent, de manera que aquestes intervencions no suposin una deterioració de la situació anterior com a espai verd de la zona, i així haurà de justificar-se motivadament en la memòria del projecte.

2. Les obres d'obertura de síquies o intervencions de qualsevol naturalesa que es facin a les vies, jardins, places, etc., de propietat municipal, s'han de dur a terme de manera que ocasionin el menor dany possible a l'arbratge o a les plantacions de la via pública, mitjançant la col·locació de sistemes de protecció als arbres en els casos en què sigui necessari.

S'ha de tenir especial atenció a la possible afectació a les arrels de l'arbratge que en comprometi la fixació al sòl i l'estabilitat, tant des del punt de vista de danys greus que puguin comprometre la viabilitat dels arbres, com dels aspectes de seguretat i risc de caiguda per pèrdua o trencament de bona part de la base de subjecció de les arrels.

3. En totes les obres esmentades en el paràgraf anterior, és obligatòria la reposició dels arbres i plantacions afectades en una proporció de 4x1 (quatre exemplars nous per cada exemplar eliminat).

4. L'entrada i circulació de vehicles als parcs i zones verdes es regula de manera específica a través de la senyalització instal·lada a aquest efecte en aquests, essent la norma general la prohibició de circulació de vehicles no autoritzats per l'interior de zones verdes i parcs públics.

Article 15. Prohibicions generals

Queda terminantment prohibit:

a) Talar un arbre sense la pertinent llicència, la qual és preceptiva.

b) Tallar la gemma o guia terminal (ull de creixement) dels pins, i qualsevol altra espècie el creixement de la qual correspongui a la seva dominància apical, excepte les que s'utilitzin com a pantalles vegetals.

c) Fer qualsevol actuació que pugui danyar l'arbre i comprometre'n la supervivència, com ara danyar el tronc, les arrels i les branques o fer-hi podes dràstiques i/o injustificades, així com abocar líquids o materials perjudicials pels voltants dels arbres.

d) Tirar residus vegetals en terrenys municipals o de propietat particular. Serà especialment greu l'abandonament d'espècies vegetals invasores que puguin suposar un perill per a la flora autòctona.

e) La introducció d'espècies vegetals al·lòctones en les masses forestals.

f) La plantació d'espècies vegetals catalogades com a invasores, recollides en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores.

g) La plantació de barreres vegetals que contenguin espècies piròfiles.

Article 16. Prohibicions de podes dràstiques i indiscriminades

1. Queda prohibida la poda dràstica, indiscriminada i extemporània de qualsevol arbre urbà protegit per aquesta Ordenança, excepte si hi ha autorització expressa. En aquest sentit, queden prohibides les operacions d'esmotxat i escapçat de l'arbratge urbà, excepte en els exemplars utilitzats com a pantalla vegetal (sempre que siguin espècies adequades per a aquesta finalitat).

2. Es considera poda dràstica la que, sense una justificació tècnica, produeixi un desequilibri fort entre la part aèria i la part radicular de l'arbre, per reducció del volum de la copa superior al 40 %, a excepció de les espècies que per les seves característiques biològiques el requereixin.

3. Constituiran excepció a la norma anterior els casos en els quals no es guardin les distàncies a línies elèctriques o telefòniques, es dificulti o impedeixi la visibilitat de semàfors o altres senyals de trànsit, o es vegi afectada la mateixa estabilitat de l'arbre a causa de presentar buits, podriment o un port anòmal. En aquests casos s'haurà de comptar amb l'autorització de l'Ajuntament mitjançant la pertinent acta municipal emesa pels serveis municipals de Medi Ambient i Transició Ecològica.

4. Es consideraran podes correctes i adequades les podes de manteniment, destinades a mantenir la forma de la capçada, les podes per aclarir l'arbre, destinades a reduir la ramificació per facilitar l'entrada de llum i aire a la capçada, les podes de seguretat, destinades a eliminar branques trencades amb l'objectiu de garantir la seguretat de les persones i els seus béns, i les podes sanitàries, de branques mortes o afectades per plagues o malalties.

5. Per a les podes adequades, i referides en el punt anterior, no es requerirà autorització municipal.

6. Així mateix, queda prohibit tallar o arrabassar més del 20 % de la base d'arrels primàries o secundàries, fet que ocasionaria la conseqüent inestabilitat o pèrdua de viabilitat de l'exemplar afectat.

Article 17. Intervencions de particulars

1. Les obres que es duguin a terme a la via pública, especialment les de construcció de voreres i guals a càrrec de particulars, s'han de fer de manera que ocasionin el menor dany possible a l'arbratge i a altres plantacions de la via pública.

2. En els projectes d'edificacions particulars, les entrades i sortides de vehicles han de preveure's en llocs que no afectin l'arbratge i les plantacions existents. En aquests projectes s'han d'assenyalar tots els elements vegetals existents a la via pública que confrontin amb el lloc de les obres a fer. Si, excepcionalment, es fa necessària la supressió d'un arbre o plantació, s'aplicarà el que es preveu en les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Calvià.

3. L'obertura de síquies no ha d'envair la zona de la base d'arrels de l'exemplar (vegeu definició en l'article 4) i s'ha de fer sempre que sigui possible en època de repòs vegetatiu (novembre, desembre, gener, febrer).

​​​​​​​Article 18. Llicència de tala d'arbratge privat

1. Sense perjudici del que disposen les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Calvià, es declara obligatòria l'obtenció de llicència municipal prèvia per a la tala o supressió de qualsevol arbre amb un perímetre de tronc igual o superior a 30 cm, mesurat a un metre d'altura, que estigui emplaçat en jardins o espais de titularitat privada situats en zones urbanes del municipi de Calvià. Així mateix, en el cas de palmàcies, es declara obligatòria l'obtenció de llicència municipal prèvia per a la tala o supressió de les que tenguin una altura de tronc (estípit), sense comptar les fulles, igual o superior als 100 cm.

2. Les sol·licituds de llicència de tala han de ser fetes per la persona titular propietària de l'immoble on es trobi l'arbre o la representant legal degudament acreditada. Quan es tracti de comunitats de persones propietàries que desitgin talar un arbre en zona comunitària, ha de sol·licitar la tala la persona representant legal (administradora comunitat o president/a), degudament acreditada, de la comunitat.

3. La petició serà informada pels serveis municipals corresponents, els quals determinaran si, efectivament, existeixen raons objectives que justifiquin la tala de l'arbre.

4. La llicència de tala solament es concedirà atenent criteris de seguretat, risc de caiguda, sanitat vegetal, greu risc d'incendi o danys estructurals a l'immoble que aconsellin la supressió sol·licitada.

5. En referència a parets mitgeres, jardineres, terrasses, i tenint en compte el port, valor i altres característiques de l'arbre pel qual se sol·licita llicència de tala, el tècnic competent pot determinar el condicionament d'aquesta paret, jardinera o terrassa per evitar la tala de l'exemplar.

6. En els casos en què les arrels de l'arbratge urbà privat ocasionin danys a estructures principals d'habitatges o altres immobles de titularitat privada, prèviament a l'atorgament de la llicència es requerirà l'emissió d'un informe per part d'un tècnic competent, en el qual es determini si els danys produïts en les construccions es deuen a les arrels de l'arbratge, i en concret a l'exemplar per al qual se sol·licita la tala.

7. La llicència de tala ha de ser atorgada per Batlia o, si n'és el cas, per la tinença delegada de Batlia o regidoria que tengui delegades les competències en matèria de medi ambient, amb les condicions que s'estableixen en l'article 19.

8. Canvi d'enjardinament. La persona propietària ha de presentar, juntament amb la sol·licitud de reordenació del seu jardí, un projecte fet per tècnic competent en la matèria amb un pla d'ubicació i una valoració dels arbres que es pretenen eliminar (valoració calculada seguint els criteris establerts en la Norma Granada), i un pla d'ubicació i una valoració dels arbres que es plantaran en substitució. Els tècnics municipals del Servei de Medi Ambient informaran favorablement o desfavorablement el projecte presentat.

En cas d'informe favorable, s'emetrà la pertinent llicència de tala-reordenació, en la qual s'establirà el termini de temps per executar el projecte de reordenació del jardí.

La llicència de tala-reordenació serà atorgada per Batlia o, si n'és el cas, per la tinença delegada de Batlia que tengui delegades les competències en matèria de medi ambient.

9. La llicència de trasplantament, quan la naturalesa de l'exemplar ho permeti, serà atorgada per Batlia o, si n'és el cas, per la tinença delegada de Batlia o regidoria que tengui delegades les competències en matèria de medi ambient. El trasplantament s'ha de dur a terme amb totes les garanties necessàries per assegurar la supervivència de l'exemplar.

10. En cas d'informar favorablement la tala o trasplantament, les operacions d'eliminació de l'arbratge o d'alguna de les seves branques han de fer-se aplicant les mesures necessàries i suficients perquè no es posi en perill la seguretat de les persones o dels béns.

Article 19. Condicions de les llicències. Reposició i/o compensació d'arbratge

1. L'atorgament de llicències a particulars per trasplantar o talar arbres quedarà supeditada a compensar la pèrdua o disminució dels elements vegetals.

2. Als efectes establerts en l'apartat anterior, la persona sol·licitant de la llicència ha d'optar per alguna d'aquestes compensacions:

a) Trasplantar l'arbre a un altre lloc de la seva mateixa propietat, sempre que les característiques biològiques de l'arbre a trasplantar ho permetin. L'arrabassada d'un arbre que reuneixi les característiques necessàries per poder ser trasplantat ha de fer-se de manera que es garanteixi al màxim el seu nou arrelament i viabilitat. Els serveis municipals corresponents podran controlar la bona execució de les tasques d'arrabassada i de nova plantació. En el cas que l'arbre trasplantat mori dins l'any següent al trasplantament, haurà de sembrar-se l'equivalent a la seva compensació aplicant el sistema i criteris als quals es refereixen els apartats b), c) o d) següents.

b) Plantar nous arbres del llistat d'espècies adaptades al clima mediterrani de l'Annex I a la propietat, a raó de dos arbres nous per cada arbre eliminat (2x1). Els arbres a plantar han de ser de tipologia mediterrània i de 25-30 cm de perímetre mesurat a un metre del sòl.

En cas que s'opti per sembrar arbres de major o menor perímetre que l'indicat anteriorment, se n'ha de comunicar al Servei de Medi Ambient el nombre, perímetre i espècie triada, per poder valorar sí són suficients per a compensar la tala de l'exemplar que es pretén eliminar.

Com a criteri general, i a fi de facilitar que les propostes presentades siguin adequades, s'utilitzarà el sumatori de perímetre com a referència, essent 10 cm de perímetre (mesurat a un metre del sòl) el perímetre mínim que es tindrà en consideració (això vol dir que, en lloc de plantar dos exemplars de 25-30 cm, es podrà plantar, per exemple, un exemplar de 50-60 cm o cinc exemplars de 10-12 cm de perímetre).

En el cas que els arbres plantats com a compensació morin dins l'any següent a la seva plantació, la propietat estarà obligada reposar-los. Si això no es compleix, i sobre la base d'informe tècnic emès des del Servei de Medi Ambient, es podrà iniciar expedient sancionador.

c) Aportar al Fons Municipal de l'Ajuntament el valor de compensació de l'arbre a talar, calculat seguint els criteris establerts en la Norma Granada (mètode de valoració d'arbres i arbustos ornamentals) i aplicant criteris locals propis. Com a exemple, s'adjunta la taula de valoració per a pins, en ser aquesta espècie l'objecte de la majoria de llicències de tala que es tramiten a Calvià (Annex II).

L'actualització de la citada taula s'ha de fer a través d'un decret de Batlia o tinença de Batlia que tengui delegades les competències en matèria de medi ambient.

d) En casos excepcionals, o en les situacions en què per falta d'espai no sigui possible fer la compensació establerta (2x1), podrà fer-se una compensació mixta: plantar un arbre i aportar l'equivalent d'un altre arbre al fons municipal, també calculat seguint els criteris establerts en la Norma Granada (mètode de valoració d'arbres i arbustos ornamentals) i aplicant criteris locals propis (vegeu taula adjunta en l'Annex II). També en aquest cas, si l'arbre plantat com a compensació mor dins l'any següent a la seva plantació, la propietat estarà obligada a reposar-lo. Si això no es compleix, i sobre la base d'informe tècnic emès des del Servei de Medi Ambient, es podrà iniciar expedient sancionador.

3. En el moment de concedir una llicència per talar o arrencar un arbre, s'establirà un període màxim de 12 mesos (a comptar de la data d'emissió de la llicència) per fer aquesta tala i la posterior plantació de compensació (s'ha de comunicar al Servei de Medi Ambient que s'ha fet la sembra de compensació).

Durant la inspecció feta pel personal del Servei de Medi Ambient per comprovar la plantació de compensació efectuada, la persona sol·licitant ha de presentar la factura o justificant de compra dels arbres, o bé un document gràfic (fotografies) que permeti comprovar el procés de sembra i la situació del jardí abans i després de la sembra feta, tret que com a compensació s'utilitzi un exemplar inscrit en l'inventari d'arbres privats creat mitjançant aquesta ordenança (vegeu l'article 9.3).

4. En el cas d'optar per les opcions c), «Aportar al Fons Municipal de l'Ajuntament el valor de compensació de l'arbre a talar», o d), «Compensació mixta (plantar un arbre i aportar l'equivalent d'un altre arbre al fons municipal)», l'ingrés econòmic s'ha de fer sempre abans de l'emissió de la pertinent llicència municipal.

5. El lloc de la plantació ha d'estar, en primera instància, i sempre que sigui possible, dins la propietat on es troba l'exemplar per al qual se sol·licita la llicència de tala.

Si això fos impossible per falta d'espai físic, la plantació de compensació podrà fer-se en una altra propietat titularitat de la persona sol·licitant, sempre que es trobi dins el terme municipal de Calvià, i es pugui corroborar que es tracta d'una nova plantació, no existent de manera prèvia a l'atorgament de la llicència (mitjançant factura i/o document gràfic de la situació abans, durant i després de la plantació que no deixi lloc a dubtes).

6. En els següents casos, no subjectes a llicència, no procedeix la reposició o compensació:

- Arbre mort o sec per causes naturals (excepte si es produeix dins l'any següent al trasplantament o a la seva plantació com a compensació per la tala d'un altre exemplar o dins un procediment sancionador a conseqüència d'una tala il·legal).

- Arbre en mal estat fitosanitari i irreversible que suposi un perill per a la massa vegetal confrontant.

- Arbre que suposi un perill greu i imminent per a la seguretat de les persones o béns (la tala del qual queda sotmesa a l'aixecament d'una acta d'urgència per tècnic municipal competent).

Article 20. Destinació dels ingressos recaptats a través del Fons Municipal

Es constitueix el Fons Municipal de Conservació i Millora de la Biodiversitat, en el qual s'ingressaran les quantitats dipositades en metàl·lic en compensació per la tala d'arbratge i expedients sancionadors relatius a la tala il·legal d'arbres.

Aquest Fons Municipal serà gestionat des de la Direcció General de Desenvolupament Sostenible, Medi Ambient i Transició Ecològica, que destinarà els ingressos econòmics derivats de les mesures compensatòries recollides en l'article anterior a labors encaminades a aconseguir la protecció del medi natural existent en el terme, així com la reducció i/o compensació dels efectes del canvi climàtic.

Article 21. Convenis de col·laboració i/o ajudes

1. L'Ajuntament de Calvià podrà promoure la signatura de convenis amb entitats per fomentar la protecció de l'arbratge en espais públics, zones verdes municipals i arbres singulars catalogats.

2. Així mateix, l'Ajuntament de Calvià podrà promoure sistemes de col·laboració i/o ajudes destinades a les persones propietàries d'arbres singulars catalogats a fi de garantir-ne el manteniment i conservació.

Article 22. Eliminació de residus vegetals, risc d'incendi i cremes controlades

1. Per a l'eliminació de restes vegetals procedents de les tasques de manteniment de jardins, podes, etc., s'estableix l'obligatorietat de retirar-los pel procediment legal específic que regula l'eliminació i transport d'aquest tipus de residus. Seran factibles processos domèstics de compostatge i trituració que pretenguin reutilitzar aquest material a la mateixa parcel·la.

2. Únicament, en casos extraordinaris per raons de quantitat, esforç, risc fitosanitari, difícil accessibilitat, o altra actuació especial, i sota la supervisió dels tècnics municipals del Servei de Medi Ambient, es podrà autoritzar l'ús del foc per cremar aquest tipus de residus vegetals, per a la qual cosa s'haurà de sol·licitar el corresponent permís a l'Ajuntament (Servei de Medi Ambient), si es tracta de sòl urbà, i a la Conselleria de Medi Ambient, si es tracta de sòl rústic.

3. Queda terminantment prohibit fer foc per a la crema de restes vegetals durant el període establert com de màxim risc d'incendi en l'Ordre anual de la Conselleria de Medi Ambient.

4. De manera excepcional, i a títol particular, es podran autoritzar cremes associades a determinades tradicions culturals (alimares, etc.), sense perjudici que hagin de sol·licitar-se altres autoritzacions o llicències que hi corresponguin (per exemple, ocupació de via pública o altres).

 

TÍTOL III. INFRACCIONS I SANCIONS

Article 23. Infraccions

1. Les accions o omissions que infringeixin el que es preveu en aquesta Ordenança o en altra legislació d'aplicació donaran lloc a responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici d'allò exigible en la via penal, civil o d'altre ordre en què puguin incórrer.

2. Les infraccions a les disposicions d'aquesta Ordenança o altra legislació d'aplicació es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 24. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) La falta de manteniment adequat de zones verdes, jardins i horts de titularitat privada.

b) La no aplicació dels oportuns tractaments fitosanitaris preventius per evitar el desenvolupament o l'aparició de plagues i malalties.

c) Tirar papers o residus fora de les papereres o contenidors adequats o embrutar el recinte o via pública de qualsevol manera que sigui.

d) La pràctica d'activitats que puguin ocasionar danys i/o molèsties quan es facin fora dels espais que hi estiguin expressament habilitats.

e) Banyar-se en les fonts o estanys.

f) Mantenir bardisses, plantes enfiladisses o elements vegetals que molestin o impedeixin el pas de vianants per les voreres o dificultin la visibilitat de qualsevol mena de senyalització.

g) Incompliment de la normativa específica que regula una zona verda, si no està tipificada en una altra categoria.

h) Qualsevol altra infracció recollida en aquesta ordenança i que no estigui tipificada com a greu o molt greu.

i) Qualsevol infracció a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i al seu reglament.

Article 25. Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) La no col·locació de cartells d'avís durant el període de seguretat posterior a l'aplicació d'un producte fitosanitari.

b) Deteriorar de qualsevol manera que sigui l'arbratge, plantes o mobiliari urbà, o utilitzar aquests elements com a punts de subjecció o per aferrar-hi cartells, anuncis o cossos estranys, excepte expressa autorització municipal.

c) Abocar materials de construcció o altres residus de qualsevol naturalesa no tòxica o perillosa en les zones verdes o vies públiques.

d) Encendre o mantenir foc fora dels espais especialment habilitats per fer-ho.

e) Encendre o mantenir foc en els espais especialment habilitats per fer-ho durant el període establert com de màxim risc d'incendi en l'Ordre anual de la Conselleria de Medi Ambient.

f) Utilitzar els jardins municipals o zones verdes per a un ús privatiu, qualsevol que en sigui la seva naturalesa, sense haver obtingut prèviament la corresponent llicència municipal o incomplir les condicions imposades en aquesta.

g) L'obertura de síquies o la realització d'altres actuacions en les vies públiques que ocasionin danys a l'arbratge o plantacions.

h) Encendre petards o focs artificials en les zones verdes, tret que hi hagi autorització per fer-ho.

i) Fer cremes sense la corresponent autorització o fora del període autoritzat.

j) La plantació en jardins de titularitat privada d'espècies exòtiques invasores catalogades com a tals en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores (R.D. 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg d'Espècies Exòtiques Invasores).

k) En el cas de noves plantacions, no respectar les distàncies mínimes en les proximitats de parets mitgeres o fites i altures establertes (article 9.2).

l) La plantació de barreres vegetals que contenguin espècies piròfiles.

m) La reiteració de faltes lleus en el termini d'un any.

n) Qualsevol infracció a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i al seu Reglament.

Article 26. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Circular per les zones verdes i jardins municipals amb vehicles no autoritzats.

b) Talar o arrabassar un arbre sense l'autorització prèvia municipal.

c) Abocar líquids o materials perjudicials als voltants dels arbres o actuar sobre aquests, per exemple, sobre el tronc, amb la finalitat de causar-ne la deterioració o la mort.

d) Tallar o arrabassar més del 20 % de la base d'arrels primàries o secundàries, fet que ocasionaria inestabilitat o pèrdua de viabilitat de l'exemplar afectat.

e) Fer podes abusives sense justificació tècnica, o, en el cas de podes amb justificació tècnica (vegeu article 16.3), sense disposar, per fer-ho, de la pertinent autorització/acta emesa per part del Servei de Medi Ambient.

f) Tallar la gemma terminal dels pins (ull de creixement del pi).

g) Obrir accessos a les zones verdes públiques des de parcel·les privades.

h) Plantació i/o abandonament d'espècies invasores o al·lòctones en zones verdes i/o masses forestals.

i) Abocar residus tòxics o perillosos en vies o espais lliures públics.

j) Incomplir les prescripcions establertes en la llicència de tala.

k) Aplicar productes biocides o fitosanitaris no autoritzats o incomplir la seva normativa específica d'aplicació.

l) La reiteració de faltes greus en el termini d'un any.

m) Qualsevol infracció a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i al seu reglament.

Article 27. Sancions econòmiques

1. Les infraccions a què es refereixen els articles anteriors seran corregides mitjançant l'aplicació de les següents sancions:

- Infraccions lleus: multa de fins a 300 euros.

- Infraccions greus: multa de fins a 1.000 euros.

- Infraccions molt greus: multa de fins a 3.000 euros.

- Infraccions a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i al seu reglament.

2. En la imposició de les sancions es tendrà especialment en compte l'adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, considerant-se especialment els següents criteris per a la graduació de la sanció a aplicar:

- L'existència d'intencionalitat o reiteració.

- La naturalesa dels perjudicis causats, especialment la irreversibilitat dels danys causats a l'arbratge o el cost de reposició elevat.

- Tipologia i grau que es pretén aconseguir amb el mal causat.

- La falta de col·laboració amb els serveis municipals.

- La reincidència per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

Article 28. Quantificació de les sancions

En les infraccions que ocasionin danys, afectació a la base d'arrels, poda dràstica o abusiva i/o a la tala o arrabassada d'arbres, es considerarà que s'ha comès una infracció per cadascun dels arbres talats, podats de manera abusiva o arrabassats, ja que cada operació de podar, arrabassar o talar un arbre és una acció independent, sense perjudici de les infraccions que hi resultin d'aplicació (Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme dels Illes Balears, i el seu reglament).

Article 29. Permuta de la sanció econòmica

La sanció econòmica, al marge de la reposició de la situació alterada, podrà substituir-se per la plantació d'arbres de tipologia mediterrània de mínim 25-30 cm de perímetre, sempre que el valor dels exemplars (sense comptar els impostos ni el treball de transport i jardinera) sigui igual o superior a la multa imposada i sempre seguint els criteris i les directrius marcades pels tècnics municipals del Servei de Medi Ambient, i no excloent en cap cas la plantació de compensació que dimana de la sanció, ni la restauració de la situació prèvia alterada o danyada.

Article 30. Restauració

1. La persona o persones responsables de l'incompliment d'aquesta Ordenança són obligades, a més del pagament de la sanció corresponent, al compliment de les mesures imposades, a restaurar el bé protegit, al reemborsament dels costos de les actuacions fetes i al rescabalament dels danys i perjudicis que s'hagin pogut causar a l'Administració i/o a tercers.

2. Transcorregut el termini concedit per a l'execució de les actuacions correctores sense que aquestes s'hagin realitzat degudament, l'Ajuntament podrà procedir executar-les subsidiàriament, a costa de la persona responsable.

Article 31. Responsabilitat

1. Són responsables de les infraccions expressades en aquesta Ordenança les persones físiques o jurídiques, així com les comunitats de béns o similars que, per acció o omissió, haguessin participat en la comissió del fet infractor per qualsevol títol.

2. Són responsables en concepte d'autoria aquelles persones que hagin comès directa o indirectament el fet infractor, les que hagin donat ordres o instruccions amb relació a aquest, les que resultin beneficiàries de la infracció i les que es defineixin com a tals en el context d'aquesta Ordenança.

En cas de pluralitat de responsables, la responsabilitat serà solidària.

Article 32. Procediment sancionador

En tot el relatiu a infraccions i sancions s'estarà al que disposa el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament del procediment a seguir per l'Administració de la CAIB, i altra normativa d'aplicació o qualsevol actualització, modificació o normativa que la substitueixi.

Article 33. Prescripció d'infraccions i sancions

La prescripció de les infraccions i sancions es regirà pel que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i per l'article 186.8 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, o qualsevol actualització, modificació o normativa que les substitueixi.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

En tot allò no previst en aquesta Ordenança s'estarà al que disposa la Llei Reguladora de les bases del règim local i la seva normativa complementària, la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i altres disposicions d'aplicació o qualsevol actualització, modificació o normativa que les substitueixi.

Segona

Queden derogades les normes municipals que s'oposin o contradiguin aquesta Ordenança.

​​​​​​​Tercera

Aquesta Ordenança entrarà en vigor una vegada aprovada definitivament per la corporació, en el moment en què se'n publiqui el text íntegre en el BOIB i una vegada transcorregut el termini previst en l'article 113 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, o qualsevol actualització, modificació o normativa que la substitueixi.

 

ANNEX I. LLISTAT D'ARBRES-PALMÀCIES DE TIPOLOGIA MEDITERRÀNIA PER PLANTAR COM A COMPENSACIÓ (ART. 19)

Els exemplars a plantar com a compensació en cas d'optar per la fórmula de compensació de l'art. 19.2 lletra b (plantar nous arbres en la propietat, a raó de dos nous arbres per cada arbre eliminat), o lletra d (en cas d'optar per la compensació mixta: plantar un arbre i pagar la resta), han de ser exemplars del llistat d'arbres que s'adjunta a continuació i d'un mínim de 25-30 cm de perímetre mesurat a un metre del sòl, en el cas d'arbres, o d'un metre d'alçada d'estípit, sense comptar les fulles, en el cas de palmàcies.

En cas que s'opti per sembrar arbres de major o menor perímetre que l'indicat anteriorment, se n'haurà de comunicar al Servei de Medi Ambient el nombre, perímetre i espècie triada, per poder valorar sí són suficients per compensar la tala de l'exemplar que es pretén eliminar.

Com a criteri general, i amb la finalitat de facilitar que les propostes presentades siguin adequades, s'utilitzarà el sumatori de perímetre com a referència, essent 10 cm de perímetre (mesurat a un metre del sòl) el perímetre mínim que es tindrà en consideració (això vol dir que en lloc de plantar dos exemplars de 25-30 cm es podrà plantar, per exemple, un exemplar de 50-60 cm o cinc exemplars de 10-12 cm de perímetre).

En el supòsit que els arbres plantats com a compensació morin dins l'any següent a la seva plantació, la propietat estarà obligada reposar-los. Si això no es compleix, i sobre la base de l'informe tècnic emès des del Servei de Medi Ambient, es podrà iniciar expedient sancionador.

Llistat d'arbres de tipologia mediterrània

(adaptats a les condicions climàtiques mediterrànies)

Acacia dealbata (mimosa)

Arbutus unedo (arbocera)

Celtis australis (lledoner)

Ceratonia siliqua (garrover)

Cercis siliquastrum (arbre de l´amor)

Citrus aurantium (taronger agre)

Citrus deliciosa (mandariner)

Citrus limon (llimoner)

Citrus sinensis (taronger dolç)

Crataegus azarolus (atzeroler)

Cupressus sempervirens (xiprer)

Cydonia oblonga (codonyer)

Eriobotya japonica (nesprer del Japó)

Ficus carica (figuera)

Ficus nitida (ficus de l'Índia)

Fraxinus angustifolia (freixe)

Fraxinus excelsior (freixe de fulla gran)

Juglans regia (noguer)

Juniperus sp. (ginebrons)

Laurus nobilis (llorer)

Mespilus germanica (nesprer)

Mirthus communis (murtera)

Morus alba (morer blanc)

Morus nigra (morer negre)

Olea europea (olivera)

Phytolacca dioica (bella ombra)

Pinus halepensis (pi blanc)

Pinus pinea (pi ver)

Platanus x hybrida (plàtan)

Populus alba (àlber)

Populus nigra (pollancre)

Prunus armeniaca (albarcoquer)

Prunus dulcis (ametler)

Punica granatum (magraner)

Pyrus communis (perera)

Quercus ilex (alzina)

Quercus suber (surera)

Salix alba (salze blanc)

Sorbus Aucuparia (servera de bosc)

Robinia pseudoacacia (acàcia blanca)

Tamarix sp.(tamarell)

Taxus baccata (teix)

Ulmus spp (om comú)

Llistat de palmàcies de tipologia mediterrània

(adaptats a les condicions climàtiques mediterrànies)

Chamaerops humilis (garballó)

Phoenix dactylifera (palmera datilera)

​​​​​​​Altres espècies

Dins aquest llistat s'hi pot considerar inclosa qualsevol altra espècie de tipologia mediterrània de les que contemplen les Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme, amb consulta i acceptació prèvies per part del personal tècnic del Servei de Medi Ambient.

 

ANNEX II. TAULA DE VALORACIÓ DE PINS BASADA EN LA NORMA GRANADA

TAULA DE VALORACIÓ DE PINS BASADA EN LA NORMA GRANADA

I APLICANT CRITERIS LOCALS PROPIS

	VALOR BÀSIC (sanció econòmica en cas d'haver fet una TALA NO AUTORITZADA)		VALOR DE COMPENSACIÓ (taxa de compensació en cas de fer una tala autoritzada)
Perímetre de l'arbre (cm)	En el supòsit d'aplicació de l'Ordenança per a la defensa i conservació del patrimoni verd	En el supòsit d'aplicació de la LUIB (cas de tala il·legal de més de tres arbres)
30-39	1.001 Є	1.001 Є	90 Є
40-49	1.001 Є	1.001 Є	142 Є
50-59	1.001 Є	1.001 Є	178 Є
60-69	1.001 Є	1.001 Є	214 Є
70-79	1.001 Є	1.001 Є	249 Є
80-89	1.001 Є	1.001 Є	285 Є
90-99	1.185 Є	1.185 Є	332 Є
100-109	1.450 Є	1.450 Є	377 Є
110-119	1.740 Є	1.740 Є	428 Є
120-129	2.060 Є	2.060 Є	474 Є
130-139	2.400 Є	2.400 Є	521 Є
140-149	2.771 Є	2.771 Є	570 Є
150-159	3.000 Є	3.168 Є	617 Є
160-169	3.000 Є	3.590 Є	664 Є
170-179	3.000 Є	4.040 Є	712 Є
180-189	3.000 Є	4.518 Є	759 Є
190-199	3.000 Є	5.020 Є	806 Є
200-209	3.000 Є	5.550 Є	855 Є
210-219	3.000 Є	6.105 Є	902 Є
220-229	3.000 Є	6.685 Є	940 Є
230-239	3.000 Є	7.295 Є	998 Є
240-249	3.000 Є	7.928 Є	1.109 Є
250-259	3.000 Є	8.755 Є	1.225 Є
260-279	3.000 Є	9.429 Є	1.320 Є