BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

Atesa la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a escala nacional i internacional, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, va declarar, mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, l'estat d'alarma en tot el territori espanyol. L'estat d'alarma es va prorrogar sis vegades. La darrera, mitjançant el Reial decret 555/2020, de 5 de juny, fins a les 00.00 hores  del dia 21 de juny de 2020, en els termes expressats en la norma esmentada.

Per atendre la nova situació, el Consell de Govern de les Illes Balears, mitjançant un acord de 19 de juny de 2020, va aprovar el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, a l'empara de l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, que estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la superior direcció de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents.

D'altra banda, el dia 16 de juliol de 2020, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el Pla de Resposta Primerenca en un Escenari de Control de la Pandèmia per COVID-19, en el qual es preveu que les institucions han d'estar  preparades per respondre a qualsevol escenari de risc per a la salut pública, assumint que és necessària la coordinació i la presa de decisions conjuntes en funció dels diferents escenaris. En el marc del Pla, el Ministeri de Sanitat ha treballat en coordinació amb les comunitats i ciutats autònomes fent un seguiment diari de la resposta a la pandèmia i la seva evolució, i avaluant el risc d'increments en la transmissió.

Atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, s'ha continuat registrant un nombre de casos de SARS-CoV-2 amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat dia 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Aquest Reial decret tenia una vigència inicial de quinze dies, però el Congrés dels Diputats, en la sessió de dia 29 d'octubre, n'ha autoritzat la pròrroga fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021, amb determinades modificacions, que s'han recollit en el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada serà qui exerceixi la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes establerts en els reials decrets esmentats, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, resolucions i disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

Així doncs, es poden establir limitacions a la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn (article 5), restringir l'entrada i sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb  certes excepcions (article 6), limitacions a la permanència de grups de persones en espais públics i privats (article 7) i limitacions a la permanència de persones en llocs de culte (article 8).

D'aquesta manera, es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Aquestes limitacions només són eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també podrà modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

A fi de determinar l'horari d'inici i finalització de la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, establerta en l'article 5.1 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, com també de determinar l'eficàcia, a les Illes Balears, de les limitacions establertes en el Reial decret esmentat, es va dictar el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària  provocada per la COVID-19, amb una vigència inicial de quinze dies. Aquestes mesures es varen prorrogar mitjançant el Decret 13/2020, de 9 de novembre, i el Decret 17/2020, de 23 de novembre, ambdós de la presidenta de les Illes Balears. Posteriorment, es va dictar el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària.

En paral·lel, la presidenta de les Illes Balears, ha dictat decrets que han establert mesures específiques per a territoris concrets, barriades, municipis o illes, en funció de la situació epidemiològica concreta d'aquests, el darrer dels quals va ser el Decret 20/2020, de 9 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'adopten mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a l'illa de Mallorca, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma. 

Així mateix, durant aquest temps la consellera de Salut i Consum ha dictat resolucions amb mesures sanitàries complementàries a les establertes per la presidenta, com també per actualitzar els plans de mesures aprovats pel Consell de Govern de dia 19 de juny.

També el Consell de Govern, el dia 27 de novembre de 2020, va dictar un acord pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària i s'aprova el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, l'apartat cinquè del qual habilita novament la consellera de Salut i Consum perquè pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1 per resolució motivada, amb prèvia consulta, quan escaigui, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears.

Més recentment s'han dictat el Decret 21/2020, de 14 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen limitacions a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma i per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, que es complementa amb la Resolució de la consellera de Salut i Consum de 14 de desembre de 2020 per la qual s'estableixen mesures sanitàries específiques per donar seguretat al retorn a les Illes Balears de persones residents o a l'entrada de persones visitants per algun motiu justificat; el Decret 22/2020, de 14 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 18/2020, de 27 de novembre, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, i l'Acord del Consell de Govern de 14 de desembre de 2020 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària per illes que han de vigir a la comunitat autònoma de les Illes Balears i s'introdueixen modificacions puntuals al Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat per un acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 27 de novembre de 2020.

En aquest darrer Acord, i d'acord amb l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de dia 13 de desembre, es va acordar modificar els nivells d'alerta sanitària vigents a les Illes Balears.

II

Actualment, la situació epidemiològica de les Illes Balears ha empitjorat clarament, amb l'excepció de l'illa d'Eivissa, i atès que som a les portes de les festes nadalenques, és d'especial importància establir i comunicar mesures clares que permetin planificar les celebracions amb la màxima seguretat per a la vida i la salut de les persones, essent conscients de la càrrega emocional i cultural que això suposa per a la ciutadania, de manera que es puguin adaptar i integrar les indicacions.

En aquesta temporada nadalenca hem de considerar modificacions en els plans de celebracions per reduir la propagació de la COVID-19 i mantenir les amistats, famílies i comunitats sanes i segures, atès que sabem, a partir de les dades disponibles sobre els principals àmbits de transmissió dels brots, que la majoria d'aquests es produeixen en l'àmbit social, sobretot en trobades de familiars i amistats no convivents, i principalment en llocs tancats, com ara domicilis o espais interiors, en molts casos mal ventilats, on es parla a un volum alt i no es fa bon ús de la màscara o es duen a terme activitats en què és incompatible fer-ne un ús continuat, com menjar o beure.

El nombre  de persones que s'agrupen  en aquestes trobades socials, que a l'hivern  es fan amb més freqüència en llocs tancats amb els riscs associats descrits en el paràgraf anterior, juntament amb  la confluència de membres de diferents grups de convivència, són factors que incrementen el risc de disseminació del SARS-CoV-2. Amb l'objectiu de reduir aquest risc, és necessari limitar el nombre de persones que participen en aquestes trobades socials i, en concret, el nombre de persones de diferents grups de convivència. En línia amb les restriccions vigents en les comunitats i ciutats autònomes i la situació especial que es produeix en  les festivitats nadalenques en relació amb  les trobades socials, es considera  convenient limitar les trobades de familiars i persones reunides, en funció del nivell d'alerta sanitària en què es troba cada una de les illes.

Així mateix, s'ha de preveure el fet que, per Nadal, tradicionalment es produeix un increment important en els desplaçaments entre territoris, tant nacionals com internacionals, de familiars i amistats que es reuneixen en aquest moment de l'any. En aquest sentit, s'ha observat que els moviments massius de persones entre unitats territorials amb diferent incidència acumulada generen un risc elevat de difusió geogràfica de la transmissió del SARS-CoV-2 davant situacions epidemiològiques com la present. Per això, resulta convenient assegurar que aquests desplaçaments es duguin a terme de la manera més segura possible.

D'altra banda, la limitació de la mobilitat nocturna es considera una mesura amb un impacte positiu en el control de la transmissió, atès que s'eviten situacions de contacte de risc vinculades a trobades socials. Aquesta mesura ha demostrat el seu impacte durant els mesos previs en  totes les comunitats i ciutats autònomes després de la seva aplicació a partir de l'entrada en vigor del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, per la qual cosa també s'establirà aquesta limitació, a cada una de les illes, en funció del nivell d'alerta sanitària en què es troben.

Enguany no queda més remei que modificar certs costums per garantir la seguretat i el control de la pandèmia, procurant el menor impacte en el desenvolupament de les festes i aplicant mesures que han demostrat ser efectives, com ara la limitació dels desplaçaments i del nombre de persones no convivents que es poden agrupar —la qual cosa és especialment important en interiors—, la recomanació de relacionar-se en bombolles socials estructurades en grups de convivència estable (GCE) —sempre que sigui possible a l'aire lliure o en espais ben ventilats— i reforçar la resta de mesures de prevenció.

En aquest escenari, s'ha de continuar observant el compliment de les  mesures bàsiques d'higiene i prevenció i de la resta de mesures incloses en el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front  a  la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, com també de  la normativa autonòmica de desenvolupament, per garantir el control de la transmissió i assegurar la resposta compartida per part del conjunt de les autoritats sanitàries.

III

En aquest context, és necessari establir les mesures específiques que han de regir durant el període nadalenc i que ens permetin planificar un Nadal diferent sense que això afecti l'ànima i l'esperit d'aquestes festes, tan importants per a la ciutadania. Aquestes mesures i recomanacions requereixen una tasca de coordinació entre tots els àmbits —nacional, autonòmic i local— i un treball conjunt amb els municipis, les organitzacions de comerciants i els agents socials, culturals i esportius.

Les mesures es plantegen en un escenari en el qual la situació epidemiològica continuï la tendència ascendent actual, però amb situacions diferents en cadascuna de les illes, com també diferents de la resta de comunitats i ciutats autònomes i, per tant, poden estar subjectes a restriccions que poden variar depenent de l'evolució epidemiològica tant en l'àmbit autonòmic, com estatal, d'acord amb el que estableix el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19 i en els acords del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, adoptats els dies 2 i 16 de desembre d'enguany, a l'empara de l'article 13 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat  d'alarma per contenir la propagació d'infeccions  causades pel SARS- CoV-2 i que preveu que, amb  la finalitat de garantir la necessària coordinació en  l'aplicació de les mesures previstes en aquest Reial decret, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, sota la presidència del ministre de Sanitat, pot adoptar a aquests efectes tots els acords que siguin procedents.

Aquest Decret es dicta en desplegament dels acords esmentats, que, de conformitat amb el que preveu el segon paràgraf de l'article 151.2.a) de  la Llei 40/2015, d'1 d'octubre,  de règim jurídic del sector públic, fan referència a  un àmbit material en el qual l'Administració General de l'Estat té atribuïdes funcions de coordinació general de la sanitat, d'acord amb l'ordre constitucional de distribució de competències.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

 

DECRET

Primer

Objecte

Aquest Decret té per objecte establir les mesures específiques que han de regir en el territori de les Illes Balears els dies 24 i 25 de desembre d'enguany, per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, en desplegament dels acords adoptats en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut els dies 2 i 16 de desembre d'enguany.

Segon

Trobades amb familiars i reunions de persones

Les limitacions de trobades amb familiars o de reunions de persones per celebrar els dinars i sopars nadalencs dels dies 24 i 25 de desembre de 2020, en desplegament de l'article 7 del Reial decret 926/20, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-COV-2, s'estableixen en els termes següents:

a) El nombre de persones que es poden reunir no pot superar el màxim de:

— Per a l'illa de Mallorca: sis persones.

— Per a les illes de Menorca, d'Eivissa i de Formentera: deu persones.

b) Les limitacions a què fa referència l'apartat anterior no s'apliquen en el cas d'agrupacions de persones convivents en el mateix domicili o lloc de residència, però sí en el cas de les agrupacions en què s'incloguin tant persones convivents com persones no convivents.

c) Per a l'illa de Mallorca, les reunions només es permeten si les persones pertanyen com a màxim a dos nuclis de convivència.

Tercer

Limitació de la mobilitat nocturna

La nit del 24 al 25 de desembre de 2020 la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, prevista en l'article 5 del Reial decret 926/20, de 25 octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-COV-2, s'estableix en els termes següents:

— Per a l'illa de Mallorca: entre les 22.00 hores i les 6.00 hores.

— Per a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera: entre les 1.30 hores i les 6.00 hores.

 

Quart

Recomanacions a la limitació de la mobilitat

Es recomana a tots els ciutadans de les Illes Balears restringir al màxim la mobilitat entre illes. En el cas de Mallorca es recomana també limitar la mobilitat entre municipis, durant tot el període de festes nadalenques, reduint les entrades i sortides del nucli de residència a allò que sigui absolutament indispensable.

Cinquè

Notificacions

Aquest Decret s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Sisè

Publicació i efectes

Aquest Decret s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produeix efectes els dies 24 i 25 de desembre d'enguany.

Setè

Interposició de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 12.1.a) i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 18 de desembre de 2020

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias