BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

Com a conseqüència de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, l'Organització Mundial de la Salut, el dia 11 de març de 2020, va elevar la situació d'emergència de salut pública generada per l'expansió del coronavirus causant de la malaltia COVID-19 a nivell de pandèmia internacional, i a partir d'aquell moment la lluita contra els efectes d'aquesta ha posat en relleu una intensa activitat dels poders públics per contenir-ne i mitigar-ne els efectes, especialment a partir de la primera declaració de l'estat d'alarma, duita a terme pel Govern de l'Estat mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març.

Així doncs, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, va declarar, mitjançant el dit Reial decret 463/2020, de 14 de març, l'estat d'alarma en tot el territori espanyol, i aquella declaració d'estat d'alarma es va prorrogar sis vegades. La darrera, mitjançant el Reial decret 555/2020, de 5 de juny, fins a les 00.00 hores del dia 21 de juny de 2020, en els termes expressats en la dita norma.

En el procés de transició cap a la situació de nova normalitat que va seguir a la finalització d'aquella declaració d'estat d'alarma, a les Illes Balears es va dictar el Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears pel qual es declara superada, en el territori de les Illes Balears, la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, amb efectes de dia 21 de juny de 2020.

A partir d'aquesta data s'havien d'aplicar les mesures de prevenció necessàries per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 que, d'acord amb la legislació vigent, va establir l'executiu de la Comunitat Autònoma, mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, en atenció al fet que l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la superior direcció de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents.

Aquell Acord, en el punt tercer, va habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pogués modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que contenia el dit Pla, inclòs en l'annex 1 de l'Acord, el qual, en exercici d'aquesta atribució, ha estat modificat per diverses resolucions de la consellera de Salut i Consum, tant per establir mesures amb caràcter general com mesures particularitzades per a determinats àmbits territorials, amb un abast temporal limitat, sempre en funció de les necessitats que en cada moment es posaven de manifest, tant com a conseqüència de l'evolució de les dades epidemiològiques de la COVID-19 a les Illes com de les noves certeses que s'assolien arran del coneixement de la malaltia.

II

En el moment actual, la situació d'emergència sanitària declarada per l'Organització Mundial de la Salut no ha finalitzat, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat dia 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, amb una durada inicial fins a les 00.00 hores del dia 9 de novembre de 2020, prorrogada fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021.

Durant el període de vigència del nou estat d'alarma activat, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui tengui la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes establerts en el Reial decret, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació de les mesures previstes en el dit Reial decret llei i en les modificacions establertes posteriorment, en el Congrés dels Diputats.

En tot cas, també durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

Sembla evident que, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen els articles 116.2 de la Constitució espanyola i quart i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la superior direcció de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, el superior òrgan col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

Per la seva banda, l'article 51 de la dita llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'Administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures adients d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara:

- Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte a aquelles activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

- Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

- Adoptar les mesures adients d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan existeixi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, de tractament, d'hospitalització o de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

Per a les mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental adoptades per les autoritats competents, per delegació del Govern de l'Estat, en desplegament dels articles 5 a 11 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, no és necessari tramitar cap procediment administratiu ni hi són aplicables les previsions dels articles 8.6 i 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, tal com disposa expressament l'apartat 3 de l'article 2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre.

Qualsevol altra mesura que impliqui privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental sí que està subjecta al que disposen els articles esmentats de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

És per això que les mesures que s'adopten mitjançant aquest Acord i el pla de mesures que s'hi aprova, en substitució del pla aprovat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2002, no afecten les mesures adoptades mitjançant decret de la presidenta de les Illes Balears que continuen vigents.

IV

En el context actual resulta necessari establir els nivells d'alerta sanitària que han de determinar unes actuacions proporcionades als nivell de risc de transmissió del SARS-CoV-2, de conformitat amb les Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de COVID-19 aprovades el dia 21 d'octubre de 2020 pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. 

Els nivells d'alerta sanitària són els estadis de gestió de la crisi sanitària causada per la COVID-19 aplicables territorialment en funció de l'evolució dels indicadors de risc que determini l'autoritat sanitària.

Aquests indicadors han de considerar la grandària, el territori i les característiques de la població de l'àmbit territorial que s'està avaluant, i s'han de basar en informació detallada dels casos que permeti interpretar les dinàmiques de transmissió.

Mitjançant aquest Acord s'estableixen cinc nivells d'alerta sanitària en els quals es pot situar un territori com a conseqüència de l'avaluació de risc, dels quals el primer nivell (nivell d'alerta 0) correspon a una situació de nova normalitat, en la qual es donen casos esporàdics i amb bona traçabilitat, normalment importats, i sense que s'identifiqui l'existència de transmissió comunitària. En aquest nivell, i mentre perduri la situació de crisi sanitària causada per la COVID-19, serà necessari mantenir de forma basal una sèrie de mesures preventives. Per a la resta de nivells d'alerta (1, 2, 3 i 4) s'estableixen mesures gradualment més restrictives en funció del risc avaluat i de l'evidència generada sobre la seva eficiència per davallar la transmissió de la COVID-19. El nivell d'alerta 1 es caracteritza per una situació de risc baix, amb presència de brots complexos o transmissió comunitària limitada. El nivell d'alerta 2 respon a una situació de risc mitjà, caracteritzada per la presència de transmissió comunitària sostinguda generalitzada amb pressió creixent sobre el sistema sanitari. El nivell d'alerta 3, o de risc elevat, està determinat per una transmissió comunitària no controlada i sostinguda que posa en perill les capacitats de resposta del sistema sanitari, mentre que en el nivell d'alerta 4, de risc extrem, aquesta transmissió comunitària no controlada i sostinguda pot arribar a excedir les capacitats de resposta del sistema sanitari o afectar zones limítrofes.

En cada nivell d'alerta sanitària s'han d'aplicar les mesures establertes en el Pla de Mesures que s'aprova amb aquest Acord, per a cada activitat, amb la finalitat de controlar la transmissió del virus i la preservació de la capacitat assistencial del sistema de salut. També s'hi han d'aplicar les mesures de contenció que es prevegin mitjançant un decret de la presidenta de les Illes Balears, per delegació del Govern de l'Estat, dictat en desplegament del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre.

Així mateix, s'aprova un nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, a les Illes Balears, en atenció als nivells d'alerta sanitària esmentats, que ha de substituir el pla de mesures aprovat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020, amb les modificacions posteriors, encara que també es pot modificar, adaptar i actualitzar per resolució de la consellera de Salut i Consum, en la mesura en què es consideri necessari, tenint en compte els avenços científics, sanitaris i tecnològics que es vagin produint, atès que ha de ser objecte d'una avaluació contínua.

En aquest sentit, es disposa també la continuïtat del Comitè d'Alerta i de Seguiment de la COVID-19 a les Illes Balears, creat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020 i format per persones expertes en àmbits relacionats amb la gestió de l'epidèmia, amb funcions consultives i d'assessorament a la presidenta i al Govern de les Illes Balears, que servirà per aportar una visió multidisciplinària tant des del punt de vista científic, com des del sanitari, l'econòmic i el social.

Aquest Acord dona també continuïtat a la Comissió de Seguiment del Pla, creada així mateix mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020, en la qual hi ha representades, a més de l'Administració autonòmica, les administracions insulars i municipals, i hi està convidada a participar  l'Administració General de l'Estat.

D'acord amb el que ha estat exposat, el Consell de Govern, en la condició de màxim responsable de la política sanitària, d'acord amb el que estableixen els articles 45, 49 i 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, ha decidit establir els nivells d'alerta sanitària que han de regir a les Illes Balears i aprovar un nou pla de mesures excepcionals de prevenció, contenció i coordinació, necessàries per fer front a les necessitats urgents i extraordinàries derivades de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, durant la vigència de l'estat d'alarma declarat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, de manera que quedi garantit, d'una banda, que la ciutadania eviti comportaments que generin riscos de propagació de la malaltia i, de l'altra, que les activitats que puguin generar un major risc de transmissió comunitària de la malaltia es duguin a terme en condicions que permetin en tot moment prevenir els riscos de contagi.

S'ha de tenir ben present que el SARS-CoV-2 es presenta mitjançant onades i que, tot i haver superat la fase aguda de la pandèmia, és obligat mantenir aquelles conductes que s'han acreditat eficaces en la lluita contra la COVID-19, com també modificar aquelles altres que poden resultar perjudicials. Així, les mesures que s'adopten en aquest Acord responen a un equilibri entre la necessària protecció de la salut pública i l'increment en el nombre i la intensitat de les activitats que afavoreixin la recuperació de la vida social i econòmica.

Els estudis epidemiològics sobre el comportament de la malaltia indiquen que la majoria de les infeccions es produeixen principalment per contacte proper i exposicions perllongades a les gotes respiratòries que contenen el virus, així com per la inhalació d'aerosols amb partícules virals en suspensió i el contacte directe o indirecte amb secrecions respiratòries infectades. La transmissió es veu afavorida en llocs tancats, mal ventilats, amb afluència de moltes persones i on no s'observen les mesures de distanciament i higiene i prevenció durant tot el temps, situació aquesta en què s'ha demostrat que la probabilitat de contagi és molt superior a la que es produeix en els espais oberts i ben ventilats.

Segons les dades disponibles a Espanya sobre els principals àmbits de transmissió dels brots, quasi una tercera part d'aquests es produeixen a l'àmbit social, sobretot a reunions de familiars i amics no convivents, i en menor mesura, a l'àmbit laboral, principalment a llocs tancats, com poden ser domicilis o espais interiors, en molts casos mal ventilats, on es parla en veu alta, es canta i no es fa un bon ús de la mascareta o es realitzen activitats on és incompatible el seu ús continuat, com menjar, beure o fer activitat física. En aquest sentit, es consideren eficaces la limitació del nombre de persones no convivents a les reunions, sobretot en interiors, la recomanació  de relacionar-se en bombolles socials estructurades en grups de convivència estable (GCE), i la recomanació de minimitzar la mobilitat.

Davant d'aquesta evidència, es recomana promoure totes les activitats que es puguin realitzar a l'aire lliure, on la reducció de les capacitats no ha de ser tan estricta; promoure el tancament o la reducció de les capacitats dels establiments on no es pugui garantir una adequada ventilació; establir mesures de millora de la ventilació, i el compliment de les mesures de prevenció i higiene.

Per tot això, el Consell de Govern, en la seva condició de màxim responsable de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió extraordinària de dia 27 de novembre de 2020, adopta el següent

Primer. Establir, per a les Illes Balears, els nivells d'alerta sanitària següents:

- Nivell d'alerta 0: nova normalitat. Casos esporàdics i amb bona traçabilitat, normalment importats, i sense que s'identifiqui l'existència de transmissió comunitària.

- Nivell d'alerta 1: risc molt baix o baix, amb brots complexos o transmissió comunitària limitada.

- Nivell d'alerta 2: risc mitjà, transmissió comunitària sostinguda generalitzada amb pressió creixent sobre el sistema sanitari.

- Nivell d'alerta 3: risc alt, transmissió comunitària no controlada i sostinguda que excedeix les capacitats de resposta del sistema sanitari.

- Nivell d'alerta 4: risc molt alt o extrem, transmissió comunitària no controlada i sostinguda que excedeix les capacitats de resposta del sistema sanitari i que pot requerir mesures excepcionals.

A cada nivell d'alerta sanitària hi són d'aplicació:

a) Les mesures establertes en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 a les Illes Balears, que s'aprova com a annex d'aquest Acord.

b) Les que es determinin mitjançant un decret de la presidenta de les Illes Balears, en desplegament dels articles dels articles 5 a 11 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

La declaració del nivell d'alerta 4 pot incloure, a més, l'adopció de mesures preventives excepcionals.

L'aplicació de les mesures a què es fa referència es pot modular i establir per a totes les Illes Balears, o limitar a una o més illes, a un o més municipis, nuclis urbans, barriades o a un o més sectors sanitaris o zones bàsiques de salut,  quan ho exigeixi la concreta situació epidemiològica, i sempre que no es posin en risc els interessos generals d'intervenció contra la pandèmia i la preservació de la capacitat assistencial del sistema de salut.

Segon. Disposar que la declaració del nivell d'alerta sanitària correspon al Govern de les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum. 

En la seva proposta, la consellera de Salut i Consum ha de determinar el risc sanitari que justifiqui la declaració de cada nivell d'alerta, d'acord amb l'evolució de la pandèmia i amb els indicadors fitxats a les Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19 aprovades el dia 21 d'octubre de 2020 pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. 

La declaració del nivell d'alerta sanitària requereix l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, amb avaluació prèvia del risc sanitari i de la proporcionalitat de les mesures que comporta, com també del risc imminent i extraordinari per a la salut pública.

Sense perjudici del que es disposa en aquest apartat, en el moment en què es publiqui aquest Acord, són d'aplicació a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, nivell d'alerta sanitària 3

- A l'illa de Menorca, nivell d'alerta sanitària 2

- A l'illa d'Eivissa, nivell d'alerta sanitària 3

- A l'illa de Formentera, nivell d'alerta sanitària 1

Tercer. Establir que la declaració dels nivells d'alerta sanitària té, com a regla general, una durada de catorze dies naturals i comporta una avaluació contínua dels risc sanitari i de la situació epidemiològica del territori afectat per part del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, que ha d'informar sobre la necessitat de pròrroga, ampliació o reducció d'aquest.

No obstant això, els nivells d'alerta sanitària establerts en l'apartat segon d'aquest Acord per a cadascuna de les illes Balears s'entenen vigents fins al dia 15 de desembre d'enguany, sense perjudici que aquest termini es pugui prorrogar, ampliar o reduir, en funció de l'avaluació contínua del risc sanitari i de la situació epidemiològica de cadascuna de les illes, o que es pugui modificar per a alguna de les illes, algun dels seus municipis, nuclis urbans o barriades, o per a algun sector sanitari o zona bàsica de salut.

Quart. Aprovar el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, que constitueix l'annex 1 d'aquest Acord.

Aquest Pla substitueix el pla de mesures aprovat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020, amb les modificacions posteriors establertes per la Resolució de la Consellera de Salut i Consum.

Cinquè. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1per resolució motivada, prèvia consulta, quan escaigui, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears.

Sisè. Disposar que les mesures contingudes en el Pla vigiran des del dia de la publicació oficial d'aquest Acord fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades, abans de l'expiració de dit termini, per acord del Consell de Govern o per resolució de la consellera de Salut i Consum. En tot cas, s'han de revisar abans de dia 1 de març de 2021.

En qualsevol cas, l'obligació d'instal·lar mesuradors de CO₂ és exigible a partir del dia 15 de desembre d'enguany. Consegüentment, fins aleshores s'han d'aplicar les capacitats establertes per al risc mitjà, en els àmbits en què s'estableix l'obligatorietat d'ús de mesuradors de CO₂ (restauració i locals de jocs i apostes). A partir del 15 de desembre, per a aquestes instal·lacions són exigibles les previsions establertes en el Pla de Mesures, d'acord amb la distinció entre risc mitjà i risc alt. Les instal·lacions per a la pràctica d'activitats esportives estàtiques en sala han d'aplicar igualment les capacitats establertes per al risc mitjà fins a dia 15 de desembre d'enguany, data a partir de la qual han d'aplicar les capacitats que els corresponguin en funció de la seva classificació de risc, d'acord amb el que estableix el Pla de Mesures.

D'altra banda, les previsions establertes per a les cerimònies nupcials, en l'apartat II.5 del Pla de Mesures, són exigibles a partir del dia 30 de novembre d'enguany.

Setè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments de les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del correcte compliment de les obligacions previstes en aquest Acord i en el seu annex, a l'efecte de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les dites administracions poden sol·licitar la col·laboració de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures pot ser sancionat de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Vuitè.  Disposar la continuïtat del Comitè d'Alerta de Seguiment de la COVID-19 a les Illes Balears (CASCOIB), creat com a òrgan d'assessorament i consulta, mitjançant l'Acord del Consell de Govern de dia 19 de juny de 2020, a l'empara de les previsions que conté l'article 19.2 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.i de la Comissió de Seguiment del Pla de Mesures Excepcionals per Limitar la Propagació i el Contagi de la COVID-19, creada mitjançant l'Acord del Consell de Govern de dia 13 de març de 2020.

Novè. Publicar aquest Acord amb el seu annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Desè.- Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 27 de novembre de 2020

La secretària del Consell de Govern Pilar Costa i Serra