BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, a la sessió ordinària de 27 d'agost de 2020, va acordar aprovar definitivament el Pla especial de protecció de l'Església de Sant Antoni de Portmany, el que es fa públic per al seu general coneixement, i entrarà en vigor el dia següent al de la seua publicació. Per tot això, i en compliment del que disposa l'article 65.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balear, es publica l'acord d'aprovació definitiva, així com el text íntegre del Pla Especial:

Tenint en compte el procediment d'aprovació del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany, després de la declaració de Bé d'Interès Cultural amb la categoria de conjunt històric artístic de l'església de Sant Antoni, entre d'altres, en virtut de l'acord del Consell Insular d'Eivissa a la sessió celebrada el 29 de març de 1996, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 64, de 25 de maig de 1996, i en el Butlletí Oficial de l'Estat núm. 138, de 7 de juny de de 1996.

Atès que el 6 de setembre de 2004 el Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany aprova inicialment el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany, i ho sotmet a informació pública mitjançant un anunci publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 158, de 9 de setembre de 2004, i en un dels diaris de major difusió de l'illa.

Atès que durant el període d'informació pública no es varen presentar al·legacions a l'aprovació inicial del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany, segons diligència de la secretària accidental de la Corporació que consta a l'expedient administratiu.

Atès que el 17 de desembre de 2004 el Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany aprova provisionalment el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany, acordant remetre l'expedient a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric Artístic (CIOTUPHA), per tal que n'emeti l'informe a què es refereix l'article 78.2 a) del Reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa i posterior elevació a Ple de Consell Insular d'Eivissa per a la seua aprovació definitiva, de conformitat amb els títols competencials que li atribueixen els apartats 1, 6 i 13 de l'article 70 de Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Atès que mitjançant un ofici amb registre d'entrada al Consell Insular d'Eivissa 4079, de 23 de febrer de 2005, es remeten dos exemplars complets de l'expedient «Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany», a l'efecte de la seva aprovació definitiva.

Atès que el 22 d'abril de 2005, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric Artístic (CIOTUPHA), de conformitat amb el que disposa l'article 36.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, emet un informe favorable al Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany.

Atès el temps transcorregut des del lliurament del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de l'Església de Sant Antoni de Portmany al Consell Insular d'Eivissa per a la seua aprovació definitiva sense que aquesta s'hagi produït, i sense que hi hagi recaigut informe urbanístic de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric Artístic (CIOTUPHA) a què es refereix el propi acord de la CIOTUPHA de 22 d'abril del 2005.

Atès l'article 83.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, llavors vigent, procedeix prosseguir amb les actuacions, tenint en compte que l'informe d'urbanisme havia de ser emès pel Consell Insular d'Eivissa amb vista a expressar el punt de vista corresponent a les seues competències, sense que aquest informe s'hagi emès.

Vist escrit del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa de 31 de juliol de 2020, en el qual s'expressa que no hi ha inconvenient per part del Departament que  l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany finalitzi la tramitació de l'expedient.

Considerant els canvis legislatius produïts des de l'inici de la tramitació del present procediment, avui regulat per la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i concretament pel que fa a la competència per a la aprovació definitiva dels plans especials, per l'article 54.1 b) de la LUIB, i que aquesta correspon a l'Ajuntament.

Vist el Dictamen favorable de la Comissió Informativa de Ple de 21 d'agost de 2020.

Realitzada la tramitació legalment establerta i vista la competència del Ple, en virtut dels articles 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, es proposa en aquest l'adopció del següent,

ACORD

Primer. Aprovar definitivament el Pla especial de protecció del conjunt històric artístic de l'església de Sant Antoni de Portmany, aprovat inicialment a la sessió plenària de 6 de setembre de 2004, i provisionalment el 17 de desembre del 2004.

Segon. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, juntament amb una referència a la direcció electrònica en què l'Ajuntament posarà a disposició del públic el contingut íntegre del Pla especial.

Tercer. Remetre un exemplar diligenciat a l'Arxiu d'Urbanisme de les Illes Balears i al Consell Insular d'Eivissa.

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE L'ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DE PORTMANY

INDEX

1. Promotor del Pla Especial

2. Redactor del Pla Especial

3. Disposicions de caràcter general

3.1. Marc legal

3.2. Vigència i revisió

3.3. Interpretació

3.4. Obligatorietat

3.5. Desenvolupament. Règim general.

3.6. Adequació al planejament superior. Planejament existent.

3.7. Procediment i tramitació.

3.8. Àmbit d'actuació del Pla Especial de Protecció

4. Dades Generals

4.1. Objecte del Pla Especial de Protecció del conjunt històric artístic de l'església de Sant Antoni

4.2. Criteris del Pla Especial de Protecció del conjunt històric artístic de l'església de Sant Antoni

5. Antecedents

6. Memòria descriptiva

6.1. Antecedents històrics

6.2. Descripció de l'àmbit d'actuació del Pla especial de protecció. Estat actual de l'edificació.

6.3. Informe sobre l'estat actual de l'església.

6.3.1. Memòria descriptiva

6.3.2. Memòria constructiva

6.3.3. Patologies en l'edificació

6.4. Estat actual de la urbanització, mobiliari urbà i instal·lacions. Directrius d'actuació i intervenció.

6.4.1. Estat actual.

6.4.2. Directrius d'actuació i intervenció

7. Memòria Justificativa

7.1. Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla Especial de Protecció

7.2. Declaració de Bé d'Interès Cultural del Consell Insular d'Eivissa i Formentera

7.3. Inclusió en el catàleg segons el PGOU

8. Normativa reguladora d'àmbit general

8.1. Objecte

8.2. Paràmetres urbanístics

8.3. Ordenances d'habitabilitat

8.4. Accessibilitat

8.5. Regulació

8.6. Protecció de visuals

8.7. Façanes que es regulen

8.8. Façanes existents

8.9. Pla de façana

8.10. Eixos compositius en façana

8.11. Buits a la façana

8.12. Buits a la planta baixa

8.13. Volades i balcons

8.14. Baranes

8.15. Cossos i elements sortints

8.16. Fustatge

8.17. Garatges

8.18. Cobertes

8.19. Instal·lacions d'aire condicionat

8.20. Instal·lacions elèctriques, telefonia, televisió, telecomunicacions i altres.

8.21. Extracció de fums

8.22. Instal·lacions sobre coberta

8.23. Rètols i publicitat

8.24. Materials

8.25. Colors

8.26. Altres elements temporals

9. Condicions d'ús

10. Obligacions de conservació

11. Informes arqueològics

12. Assessoria municipal en temes de patrimoni.

13. Pla d'etapes

14. Ajudes i subvencions

1. Promotor del Pla Especial

Ajuntament de Sant Antoni de Portmany

2. Redactor del Pla Especial

Arquitecte redactor: Fernando Irurre Valderrama

3. Disposicions de caràcter general

3.1. Marc legal

Aquest Pla Especial de Protecció es redacta d'acord amb l'ordenament jurídic vigent en matèria urbanística, especialment amb la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre regim del sòl i valoracions, i el Text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, de 26 de juny de 1992, i els seus reglaments.

La formulació del present Pla Especial es fa en desenvolupament de les determinacions del Pla General d'Ordenació Urbana, aprovat definitivament el 2 de juny de 1987, en particular dels articles 15 i 153 de les Normes Urbanístiques; en compliment de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, en particular de l'article 1.3, i en general de tota llei, normativa i reglament d'aplicació vigent en el moment de la seua redacció.

Així mateix, el contingut del Pla Especial i dels documents que l'integren donen compliment a la normativa específica i d'aplicació, en particular a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, en particular els articles 11, 37, 39 i 41; la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequació de les xarxes d'instal·lacions a les condiciones historicoambientals dels nuclis de població, i la Llei 16/1985, de 25 de juny, de patrimoni històric espanyol.

3.2. Vigència i revisió

En haver publicat l'acord d'aprovació definitiva, aquest Pla Especial de Protecció tendrà una vigència indefinida.

S'haurà de revisar el Pla Especial de Protecció en els següents casos:

- Quan per causa de revisió o modificació del Planejament General s'alterin les determinacions referents a l'àmbit objecte del Pla Especial, en el grau d'incidència que preveu l'article 154.3 del Reglament de Planejament.

- Quan ho determinin normes legals de rang jeràrquic superior.

L'àmbit d'aquest Pla podrà ser incorporat en un pla especial d'àmbit superior.

3.3. Interpretació 

Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols a diferent escala dels que integren la documentació del Pla Especial de Protecció, s'ha de seguir el que consti en els plànols d'escala menor.

Cas que es produeixin contradiccions en la regulació de les determinacions i normes del Pla entre els diferents documents que l'integren, es considerarà com a vàlida la determinació que impliqui major grau de protecció edificatòria, menor edificabilitat, menor impacte visual i major abstracció i sobrietat estètica.

3.4. Obligatorietat

Tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les disposicions i determinacions del Pla Especial, particularment les contingudes en la present normativa.

3.5. Desenvolupament. Règim general.

Les determinacions contingudes en aquest Pla Especial de Protecció són d'aplicació directa. L'aplicació del Pla anirà precedit per l'atorgament de les corresponents llicències d'obres.

3.6. Adequació al planejament superior. Planejament existent.

Els instruments de desenvolupament del present Pla Especial en cap cas podran alterar les determinacions de la revisió i l'adaptació del PGOU sense la total tramitació, amb caràcter previ, del corresponent expedient de modificació del Pla Especial o, si calgués, del Pla General d'Ordenació Urbana.

El planejament vigent en tot l'àmbit d'actuació d'aquest Pla és el Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni, aprovat definitivament per la Comissió Insular d'Eivissa-Formentera de la Comissió Provincial d'Urbanisme, a la sessió de 2 de juny de 1.987, l'acord de la qual es va publicar al BOCAIB de 20 de juliol de 1987. La classificació del sòl, en l'àmbit del Pla Especial, segons el Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni és NUCLI ANTIC 1, i els paràmetres urbanístics apareixen a l'annex corresponent.

3.7. Procediment i tramitació.

Paral·lelament a la sol·licitud de la corresponent llicència d'obres de rehabilitació, reforma, reparació, ampliació, substitució o obra nova s'haurà de presentar la documentació necessària que especifiqui el següent:

- Un reportatge fotogràfic complet de l'estat actual de la façana de l'edifici. Fotografies de conjunt, detalls i elements de la façana.

- Plànols de d'estat actual de les plantes i la coberta de l'edifici.

- Per a obres de tipus menor interiors d'escassa entitat constructiva que no afectin elements estructurals i no afectin la façana, cal aportar la documentació següent:

1. Descripció de totes i cadascuna de les actuacions que es pretenen realitzar.

2. Fotografia de les façanes de l'edifici.

3.8. Àmbit d'actuació del Pla Especial de Protecció

L'àmbit d'actuació del present Pla abasta tota la plaça de l'església de Sant Antoni, així com els carrers que hi recauen, en els trams propers en aquesta i en la seua confluència. Així, estan afectades per les determinacions del Pla Especial de la forma i la manera anteriorment descrites els carrers següents: carrer de Rosell, carrer Ample, carrer del Bisbe Torres, carrer Antoni Riquer i plaça de s'Església.

En cap cas amb aquest PEP es redueix l'àmbit d'actuació en comparació amb la definició d'aquesta que consta al Ministeri de Cultura, Direcció General de Belles Arts, Subdirecció General del Patrimoni Artístic, de maig de 1981, ni l'àmbit que consta a la Declaració de Bé d'Interès Cultural amb la categoria de Conjunt Històric Artístic, Ple de Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 29 de març de 1996. Ben al contrari, s'entén que, segons les zones i el grau de protecció, aquest s'amplia.

Es defineix l'àmbit a dos nivells: d'actuació sobre façanes i d'actuació sobre la urbanització, els quals no han de coincidir plenament.

L'àmbit del Pla Especial queda reflectit amb precisió en els plànols que en formen part. Es pretén crear una zona àmplia d'entorn privilegiat en el qual es recuperin els valors estètics i arquitectònics del nucli antic tradicional de Sant Antoni.

4. Dades generals

4.1. Objecte del Pla Especial de Protecció del conjunt històric artístic de l'església de Sant Antoni

L'objecte principal d'aquest Pla Especial de Protecció (PEP) és protegir i recuperar els valors arquitectònics, funcionals, morfològics i socials de l'entorn de l'església de Sant Antoni de Portmany, que s'han anat degradant amb el temps fins a donar lloc a una situació actual en què es barregen tot tipus d'estils i materials en l'edificació, la qual cosa ha provocat una heterogeneïtat que anul·la el valor estètic i arquitectònic del nucli antic.

Tant la recuperació com la protecció es planifica a diferents nivells per així renovar el conjunt urbà, millorant les condicions estètiques, arquitectòniques i funcionals de les edificacions, la urbanització, el mobiliari urbà i els equipaments. Aquest PEP proposa i defineix uns paràmetres reguladors de la substitució de l'edificació i l'obra nova que harmonitzen amb l'entorn protegit; la determinació de les condicions que han de complir totes les actuacions sobre edificació, urbanització i mobiliari urbà, incloent-hi elements de senyalització, il·luminació i publicitat. També es proposen uns paràmetres per a la disposició de les infraestructures, en particular les que en l'actualitat resulten vistes i sobre les façanes.

S'entén, així mateix, com a objecte principal del Pla la seua adaptació i la de les figures de planejament vigents a la declaració de l'àmbit d'ell mateix com a Bé d'Interès cultural amb la categoria de Conjunt Històric Artístic, Ple de Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 29 de març de 1996, i a la normativa reguladora de les figures de protecció del Patrimoni, donant compliment a la normativa desenvolupada en aquest Pla.

Altres objectius del Pla són fomentar la rehabilitació de l'edificació per la via de les subvencions a particulars, destinar partides pressupostàries al foment d'aquesta i altres mesures econòmiques dirigides a la preservació de l'entorn urbà.

4.2. Criteris del Pla Especial de Protecció del conjunt històric artístic de l'església de Sant Antoni

El Pla especial de protecció afecta diferents àmbits del planejament i l'ordenació, i preveu diferents actuacions en matèria de conservació i restauració d'edificis, equipament de la trama urbana i rehabilitació o substitució de les infraestructures o el mobiliari urbà. El PEP preveu i regula totes les actuacions a realitzar en l'àmbit delimitat com a conjunt històric artístic i la seua àrea d'influència.

Aquest PEP recull totes les edificacions de l'àmbit en una sèrie de fitxes tècniques que contenen la denominació, la localització, el valor, l'estat de conservació i de protecció que es proposa, així com les normes urbanístiques que els són d'aplicació. Els criteris establerts per a la conservació de les façanes, les cobertes i les instal·lacions i els de les noves edificacions estan contingudes en els apartats corresponents d'aquest Pla, tant específiques com genèriques per a cada element.

El Pla defineix una sèrie de paràmetres relatius a les condicions d'estil i llenguatge dels edificis, als materials i els colors de façana, a les instal·lacions, als buits i els voladissos, a les cobertes i les instal·lacions sobre aquestes, a les mitgeres, el fustatge, la publicitat, les proteccions solars i els tendals, de forma unitària.

També amb criteris unitaris i d'harmonització amb l'entorn protegit s'estableixen les condicions de les infraestructures, la urbanització a nivell de paviments, la jardineria, l'enllumenat públic i el mobiliari urbà.

En general, s'estableixen les mesures correctores oportunes per a elements i edificacions que, trobant-se en el conjunt històric, desentonen amb l'ambient, per integrar-los en l'àrea de màxima protecció.

Es mantendrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística.

Es mantendran les alineacions urbanes existents. Es prohibirà la col·locació d'elements i instal·lacions que impliquin una ruptura de l'estructura o la composició de la façana, o que impliquin un perjudici per a la contemplació i el gaudi ambiental de l'entorn. Es prohibirà la col·locació d'anuncis i rètols publicitaris que atemptin contra els valors estètics. Les obres que afectin el subsòl hauran de preveure la realització d'un control arqueològic, en els termes reglamentàriament previstos. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès cultural no podran alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. Així mateix es prohibirà qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d'enderrocs, runes o deixalles.

5. Antecedents

El conjunt històric de Sant Antoni va ser declarat Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric Artístic pel Ple de Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 29 de març de 1996.

Segons consta a l'expedient, la còpia del qual es remeté a l'Ajuntament de Sant Antoni, segellada per la Comissió de Patrimoni Històric Artístic d'Eivissa i Formentera, tenen la declaració de Zona Històric Artística: c/ Sant Vicent, Plaça Església, c/ Bisbe Torres i c/ Rosell, així com de Zona de Respecte formada pels mateixos carrers i plaça incloses façanes amb front a les referides carrers. Aquesta delimitació data de maig de 1981 i correspon a el Ministeri de Cultura, Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques, Subdirecció General del Patrimoni Artístic.

L'església fortificada de Sant Antoni consta com a Edifici Catalogat segons l'Article 153 de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany.

Segons l'Article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, la declaració d'un conjunt Històric Artístic com a Bé d'Interès Cultural determina l'obligació per al municipi de redactar un Pla Especial de Protecció de l'àrea afectada per la declaració, o d'un altre instrument de planejament que compleixi, en tot cas, les exigències que estableix la Llei. L'obligatorietat del Pla no es pot excusar en la preexistència d'un altre planejament contradictori amb la protecció.

Així, com enuncia l'article 15.1 de les NN. UU. del PGOU de Sant Antoni «el Pla especial és l'instrument per al desenvolupament de l'ordenació urbanística des del punt de vista sectorial, és a dir, amb incidència no necessàriament global sobre tots els aspectes urbanístics que afecten el territori, sinó només sobre els que es preveuen en els seus objectius».

En la mateixa línia, s'extreu que podran tenir com a finalitat l'ordenació mitjançant plans de conservació o de protecció de valors o caràcters rellevants que concorrin en el territori, com ara la conservació i la valoració del patrimoni.

Es considera que els fins del Pla Especial de Protecció ja consten en el Pla General, en la mateixa línia que els de les lleis reguladores. Per tant, la declaració de Bé d'Interès Cultural de l'església de Sant Antoni i el seu entorn completa i defineix l'objectiu i els motius del Pla General.

La figura del Pla Especial de Protecció del Centre Històric l'estableix la Llei del Sòl, i es refereix concretament a l'ordenació i protecció dels nuclis urbans amb prèvia declaració de conjunt històric artístic, terme de denominació emprat per la Llei de patrimoni històric espanyol i per la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears.

A causa de l'evolució de les figures de protecció del patrimoni, ja sigui considerat estatal o autonòmic, i vista l'evolució de la legislació al respecte, es vincula la redacció d'aquest Pla a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

6. Memòria descriptiva

6.1. Antecedents històrics

L'any 1305, Rodrigo, Arquebisbe de Tarragona, autoritza els habitants de Portmany a edificar una capella i un fossat, a causa del perill de l'època i a la llunyania de Vila. No se sap exactament quan es construeix, però consta que ja existia el 1362. Tot i que no hi ha documents decisius, se suposa que ocuparia en mateix lloc que el temple actual.

L'any 1674 es varen fer obres d'importància però no consta quines exactament. L'any 1726 Jaume Cardona de Jaume informa a l'arquebisbe Samaniego que «quan es comença l'obra de l'església, el Quartó tenia 464 cases».

Entre l'any 1674 i el final de segle XVII es varen realitzar obres rellevants, entre d'altres la construcció del cor i la porta principal. A més, al segle XVIII hi ha les següents referències de capelles arran de visites pastorals:

1704, Josep Gelabert, 4 capelles; 1726, Samaniego, 6 capelles; 1760, Juan Lario, 7 capelles.

El 1784 el bisbe Abad i Lasierra va comprovar que, a més del major, l'església tenia set altars dedicats respectivament a, entre d'altres, el Sant Crist, la Mare de Déu del Roser, Sant Roc i Santa Agnès.

A l'inici del segle XVIII també s'havia construït la casa de rector sobre del temple.

En un altre nivell, pot deduir-se que el presbiteri correspon a la primitiva església. Possiblement la torre va ser projectada en 1688 al costat de la nau principal. Hi havia un retaule barroc, segurament del segle XVII, del qual J. M. Quadrado va deixar una descripció. Va ser destruït el 1936 excepte la imatge del Sant titular. La quarta capella del mur de Tramuntana conserva un quadre de l'Èxtasi de Sant Antoni.

El 1691 es va fundar la confraria de la Mare de Déu del Roser. La capella d'aquesta adoració actualment ocupa la primera posició en el mur sud de l'església i conserva una imatge d'aquesta Mare de Déu del segle XVIII. Abans de l'any 1936 rebia aquesta adoració la capella segona del mateix mur (ara de Santa Rita).

Cal ressaltar el quadre dels Sants Metges a la Capella de Santa Maria Magdalena. El bisbe Samaniego esmenta la capella del Sant Crist el 1726. De 1852 data una imatge d'aquest Crist que desaparegué el 1936.

La capella dedicada a Santa Rita és la segona en el mur nord, data de 1726 i conserva un quadre. La de Sant Francesc Xavier data també de 1726, conserva també una gran tela d'aquest Sant que se suposa que procedeix de la Reial Capella de Sant Agapit a Vila.

L'adoració a Sant Roc va créixer a conseqüència de la pesta de 1652. El seu retaule (únic salvat després de la Guerra Civil espanyola) és d'inicis del segle XVIII. El cos superior d'aquest presenta columnes salomòniques. Té una talla de Sant Francesc d'Assís. El cos inferior té columnes corínties. En el seu centre té la talla del seu Sant titular.

La capella de Forada conserva una talla de Sant Vicent Ferrer del segle XVII

6.2. Descripció de l'àmbit d'actuació del Pla especial de protecció. Estat actual de l'edificació.

L'església de Sant Antoni de Portmany es troba ja inserida plenament en un nucli urbà de proporcions considerables, la major part del qual ha crescut en el transcurs dels darrers trenta anys. Tot i això, precisament la zona on es troba l'església és el nucli antic de la vila que s'ha anat configurant al voltant del temple segurament des de la seua creació a partir del segle XIV. Avui, la xarxa de carrers que hi ha als voltants de l'església (principalment carrer del Bisbe Torres, carrer del Bisbe Cardona, carrer Ample, carrer d'Antoni Riquer, carrer del Progrés i carrer de Cervantes, entre d'altres), ofereixen alineacions característiques, l'antiguitat de les quals edificacions es remunta a principis del segle XX i finals del segle XIX. S'ha d'afegir que, tot i això, són molt escasses les unitats arquitectòniques que no presentin reformes modernes que, en alguns casos, han transformat i degradat la fisonomia dels edificis.

Destaquen, d'altra banda, les petites places que queden respectivament a nord i a sud de l'església.

L'àrea de protecció d'aquesta església no es circumscriu a un radi de dos-cents cinquanta metres, sinó a les façanes dels carrers més properes, exactament les del carrer Ample, la plaça de l'Església, el carrer Bisbe Torres i el carrer Rosell.

La zona d'aplicació del Pla Especial es troba en el nucli de centre històric de la vila de Portmany, al centre de la qual es situa l'església objecte de màxima protecció, sobre un turó que s'eleva aproximadament 10 metres sobre el nivell de la mar. Tenint en compte que la vorera marítima es troba a tan sols 183 metres, en origen la situació de la parròquia era dominant sobre el terreny i el paisatge.

En haver-se consolidat l'edificació en alçada al voltant de l'església, aquesta ha perdut el seu caràcter paisatgístic, que ha quedat relegat a les visuals des dels carrers adjacents.

L'edificació actual al voltant de la plaça de l'església es consolida en illes tancades seguint la trama de carrers que sí conserven traces d'origen. No obstant això, tant les altures de les edificacions, arribant a les cinc altures, com el llenguatge arquitectònic i els materials d'acabat a les façanes, desfiguren i perverteixen qualsevol aspecte de qualitat en l'entorn arquitectònic, estètic, urbà i paisatgístic de la zona.

L'àmbit del Pla Especial queda reflectit amb precisió en els plànols que en formen part.

6.3. Informe sobre l'estat actual de l'església. Directrius d'actuació i intervenció.

6.3.1. Memòria descriptiva.

Edificada en un petit turó, es tracta d'una fortalesa i com a tal presentava dues peces d'artilleria per a la defensa de la vila. El temple en planta té una estructura rectangular allargada d'aspecte massís. Proporcionalment els murs resulten d'un gruix relativament ample.

És de nau única, de volta de mig punt reforçada amb cinc arcs de la mateixa manera: 27 m x 9 m x 9,5 m d'alt (reduïts a 7,5 a l'absis).

A cada costat de la nau hi ha quatre capelles de no excessiva profunditat cobertes amb arc de mig punt. La porta principal es troba en el costat sud, al centre del mur llarg de migdia, que desemboca al pati. Aquest està envoltat de dependències com la casa parroquial.

El campanar té forma de templet amb dues campanes. Hi ha un atri, però el petit pòrtic que l'envolta és el porxet de la casa parroquial.

6.3.2. Memòria constructiva

L'església de Sant Antoni és una edificació de murs de càrrega de maçoneria i carreuat de pedres calcàries i arenoses, rejuntada amb morters de calç, que en la seva major part apareix vist i amb zones amb revestiments amb calç.

L'edificació s'assenta sobre el promontori rocós que destaca en aquesta zona de nucli antic. La fonamentació de la construcció, d'escassa profunditat, es recolza directament sobre l'arenisca del subsòl.

Hi aplacats a l'interior de la nau, formats per sòcols ceràmics. Els paviments, en general són de marbre, terratzo, rajola hidràulica i fang cuit.

El volum principal que acull la nau té les cares exteriors lleugerament atalussades. Aquesta nau està coberta per una volta de pedra i un seguit de capelles a cada costat. Adossades al temple hi ha edificacions d'una i dues altures, la sagristia i la casa parroquial respectivament, de mur de càrrega de pedra, totalment revestits amb calç, amb forjats de fusta tradicionals.

A l'extrem est de la nau, sobre el presbiteri, s'alça la torre que destaca per l'altura sobre la resta de l'edificació. El campanar es situa sobre l'entrada principal.

Les edificacions de la sagristia i la casa parroquial formen un pati obert amb arcades que abracen l'accés principal de la nau.

6.3.3. Patologies en l'edificació

Deixant de banda el dany que poguessin haver ocasionat les intervencions puntuals més o menys afortunades, que al llarg dels anys han intentat efectuar reparacions parcials, i malgrat que projectes més seriosos han reformat i reparat part de l'edificació, les patologies que afecten el conjunt són les lògiques i conseqüents del sistema constructiu, el material, l'erosió, l'aigua, la humitat i la disposició dels elements constructius.

Tot això implica que els projectes que emprenguin reparacions han de ser, no només anàlisi unitaris i revisions integrals del conjunt, sinó que han de tenir la periodicitat que exigeix la qualitat edificatòria i la seua conservació.

Durant els darrers anys, abans de la redacció d'aquest Pla, s'ha observat la progressió del tipus de patologies lògiques segons el que especifiquen els paràgrafs anteriors. Així, les zones i punts crítics són els buits en els murs, les cobertes i les seues trobades amb paraments verticals, la correcta impermeabilització i estanquitat, els assentaments diferencials i els moviments de l'edificació, les filtracions d'humitat i la produïda per capil·laritat, les instal·lacions i el seu manteniment.

Les patologies més comunes en el conjunt es resumeixen de la següent manera:

- Filtracions d'humitat de coberta, que afecten en general a diversos punts i provoquen taques i despreniments de pintura.

- Filtracions d'humitat procedent del subsòl i que per capil·laritat progressen en els murs, provocant el seu deteriorament, taques, eflorescències i despreniments de la pintura i els revestiments.

- Alguns elements presenten fissures localitzades a causa dels esforços estructurals puntuals.

- La diferència de càrrega pot haver provocat assentaments diferencials entre la torre i la resta de la nau, esquerdant els murs.

- Fletxes pronunciades en els forjats de fusta, amb les consegüents fissuracions.

- Filtracions provocades per pèrdues en dipòsits d'aigua i mal funcionament d'instal·lacions, que tenen com a resultat les corresponents taques d'humitat, eflorescències i despreniments.

6.4. Estat actual de la urbanització, mobiliari urbà i instal·lacions. Directrius d'actuació i intervenció

6.4.1. Estat actual

La pavimentació existent es reparteix de forma heterogènia per tota la zona, i hi ha pedra natural de tipus calcària, llamborda prefabricada, rajoles hidràuliques de ciment, tipus terratzo colors vermell i verd i també rajola de pedra artificial. En una zona adjacent a l'església existeix paviment ceràmic.

El mobiliari urbà el componen bancs de diferents tipus i formes, en pedra artificial i en fusta i forja a la zona del passeig de ses Fonts. Les papereres són de pedra artificial alternant amb les d'acer inoxidable, molt diferents entre elles.

Els fanals van ancorats sobre les façanes, allotjant la lluminària en una carcassa esfèrica color blanc i de mida considerable, que emeten llum dispersa. A la plaça de l'església hi ha alguns focus enterrats en el paviment.

Fins a la redacció d'aquest Pla s'ha actuat parcialment i de forma heterogènia, tant pel que fa al paviment i l'obra civil com al mobiliari urbà i les instal·lacions.

6.4.2. Directrius d'actuació i intervenció

L'Ajuntament s'encarregarà de promoure, coordinar o col·laborar en la redacció d'un Projecte de Pavimentació, Mobiliari Urbà i Il·luminació de l'àmbit del Pla Espacial, que defineixi, de forma unitària, integrada però contemporània, evitant les imitacions o folklorismes, els elements i materials més adequats i que millorin la imatge del conjunt parroquial en el seu entorn més immediat, donant la impressió de conjunt que forma part dels objectius de Pla.

​​​​​​​7. Memòria justificativa

7.1. Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla Especial de Protecció

La necessitat de regular l'edificació en tots els paràmetres que afecten el conjunt Bé d'Interès Cultural ve definida per les lleis estatal i autonòmica de patrimoni històric. Tots dos instruments determinen l'obligació del municipi de redactar un Pla Especial de Protecció de l'àrea afectada.

Lamentablement l'únic element singular de protecció és el definit per l'església i els seus annexos. Cal ressaltar que la barreja i l'alteració de les edificacions del seu entorn resulta tan abusiva que els elements que podrien haver preservat cert valor ambiental, com ara algunes edificacions tradicionals de poca altura, l'han perdut. És més convenient regular i ordenar les façanes de l'entorn conservant els increments de volum que permet el Pla General. Es tracta així de posar en valor la qualitat dels espais públics, el mobiliari urbà i la urbanització, i defensar la progressiva conversió en zones de vianants del nucli antic, en favor de la qualitat ambiental de la zona.

Així es justifica l'èmfasi a dissenyar espais públics de qualitat i defensar el model del vianant enfront del de l'automòbil.

7.2. Declaració de Bé d'Interès Cultural del Consell Insular d'Eivissa i Formentera

La parròquia de Sant Antoni de Portmany i totes les edificacions que la configuren, així com l'àmbit format per les places i carrers adjacents va ser declarat Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric Artístic, pel Ple de Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 29 de març de 1996. Es justifica la redacció del Pla per adaptar la normativa municipal a les figures de protecció del patrimoni.

7.3. Inclusió en el catàleg segons el PGOU

L'església fortificada de Sant Antoni consta com Edifici Catalogat segons l'article 153 de les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany.

8. Normativa reguladora d'àmbit general

8.1. Objecte

L'objectiu d'aquest capítol és la regulació estètica i arquitectònica de les noves intervencions en l'edificació, ja sigui per obra nova, reforma o reforma i ampliació.

També és objecte d'aquest Pla adaptar l'edificació en tant que sigui possible a la Norma.

S'enumeren els paràmetres que defineixen les proporcions, la mida i la ubicació dels buits, els materials i els colors que cal fer servir a les façanes, de manera que s'asseguri la integració, l'harmonia de conjunt i la posada en valor dels béns protegits.

S'especifica de manera detallada en els articles següents els paràmetres de disseny.

8.2. Paràmetres urbanístics

Hi són aplicables les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni respecte al tipus d'ordenació, parcel·la mínima, nombre de plantes, ocupació i volum, profunditat edificable, alineacions i rasants, altura màxima i altura total.

8.3. Ordenances d'habitabilitat

Hi són d'aplicació les determinacions contingudes a les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni, així com el Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions mesures, higiene i instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat.

8.4. Accessibilitat

S'ha de consignar i justificar obligatòriament el Decret 20/2003, de 28 de febrer, sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

8.5. Regulació

S'entén com a façana i elements de la façana tots els paràmetres d'una edificació que es poden percebre visualment des de la via pública.

​​​​​​​Es regularan els següents elements:

- Pla de façana

- Eixos compositius

- Buits a la façana

- Plantes baixes

- Cossos i elements sortints

- Baranes i fustatge

- Instal·lacions

- Rètols

- Coberta

- Acabats i color

- Accessos a garatge

8.6. Protecció de visuals

Aquest Pla Especial regula no només les façanes que recauen directament sobre els Béns d'Interès, sinó que afecta, en diferent grau, tots els elements susceptibles d'afectar negativament els elements catalogats. Es fa necessari per tant protegir les visuals dels carrers adjacents a la plaça de l'Església, en compliment de l'acord de la Comissió Insular de Patrimoni Històric Artístic.

8.7. Façanes que es regulen

La regulació afecta totes les façanes que recauen directament sobre la plaça de l'Església, així com la seua continuació en aquelles altres que formin part d'un edifici situat en una cantonada. A més, estan afectades les façanes dels carrers adjacents a les que interessin les visuals sobre l'element catalogat. L'àmbit exacte de les façanes afectades pel Pla Especial de Protecció es grafia en el plànol corresponent que forma part indivisible d'aquest Pla.

A la planta baixa no es permet un tractament de façana diferent al de la resta. Aquesta normativa és d'aplicació per a totes les parts de la façana d'un edifici o solar complet, que siguin vistes des de la via pública, de manera que s'entengui com una unitat coherent.

Únicament es permeten sòcols de 90 cm d'alçada i 2 cm de gruix, del mateix material que la resta de la façana i de color similar.

8.8. Façanes existents

A les façanes d'edificis existents que no s'ajustin a la norma, se seguiran les indicacions de les Fitxes de mesures correctores i directrius d'actuació.

Les façanes existents es podran reformar seguint els paràmetres que indiquen les fitxes tècniques, o bé es podran substituir per façanes de nova creació seguint la present normativa.

8.9. Pla de façana

S'entén per pla de façana el que defineix l'alineació exacta del carrer en totes les seues plantes. No es permet que hi hagi cap tipus de reculada  ni cossos massissos volats o sortints de l'esmentat pla, ni en planta ni en secció. El pla de façana ha de definir una única superfície perfectament plana i identificable.

La separació proporcionada entre els buits i la superfície d'aquests ha de complir els paràmetres d'aquests articles de manera que en general predomini el massís sobre el buit, apreciant-se més la massa enfront del buit, de manera similar al llenguatge arquitectònic conseqüència de la construcció tradicional de murs de càrrega.

8.10. Eixos compositius a la façana

Són eixos verticals paral·lels entre si i que serveixen d'eixos d'articulació de buits. Així, seran els eixos de simetria de tots els buits en cadascuna de les plantes. No poden existir buits fora d'aquests eixos, situant-se sobre aquests i en vertical en plantes successives.

Es defineixen dos tipus d'eixos: majors i menors. Sobre els eixos majors només poden existir buits oberts fins a terra. Sobre els eixos menors només poden obrir-se finestres.

En cada pla de façana hi ha d'haver sempre un nombre superior de buits més grans que de menors, exceptuant el cas d'un pla de façana amb dos únics eixos, en què podrà ser un major i un menor.

Distàncies entre eixos:

Mínima 1,80 metres

Màxima 3,80 metres

Distàncies d'eixos a mitgera o cantonada:

Mínima 1,40 metres

Màxima 3,20 metres

8.11. Buits a la façana

S'estableixen dos tipus de buits: portes (buits grans, obertura fins a terra) i finestres (buits menors), assignats als eixos corresponents.

Hauran de ser rectangulars, amb la seua dimensió major sobre l'eix vertical. Les dimensions seran les següents:

Buits majors:

Amplada mínima 1 metre

Amplada màxima 1,20 metres

Alçada mínima 2 metres

Alçada màxima 2,20 metres

Buits menors:

Amplada mínima 0,50 metres

Amplada màxima 1,20 metres

Alçada mínima 0,80 metres

Alçada màxima 1,20 metres

Els buits es situaran centrats sobre els eixos compositius. Els buits no poden incrementar la seua mida en pujar la planta.

Es permetran buits en qualsevol planta fora dels eixos compositius sempre que respectin les distàncies a altres buits i la seua grandària sigui com a màxim de 0,60 metres d'amplada i 1 metre d'alt.

 

 

 

8.12. Buits a la planta baixa

Els buits a la planta baixa seran sempre oberts fins a terra, buits grans, sempre ordenats segons els eixos compositius i en cap cas es permetran aparadors tipus gran finestral. Excepcionalment es permetran finestres quan es respectin les dimensions del punt anterior.

Els buits majors en planta baixa l'ús dels quals sigui el destinat a local comercial o edifici públic podran tenir una amplada màxima de 1,80 metres i una alçada màxima del buit d'obra de 2,80 metres.

No es permetran més de dos tipus de buits diferents en una mateixa planta baixa.

8.13. Volades i balcons

No es permeten volades de cap tipus ni marquesines o pèrgoles. Únicament es poden construir balcons oberts de planta rectangular, amb barana segons l'article corresponent, volant el forjat fins a 70 cm de la façana, incloses totes les seues parts i acabats. El gruix de la llosa no serà superior a 25 cm i se'n permet l'acabat amb motllures.

No es permet cap volada en el forjat de sostre de la darrera planta per cobrir el darrer balcó.

Els balcons podran tenir una longitud màxima paral·lela a façana de 1,80 metres.

8.14. Baranes

Seran de ferro pintat en color negre, de barres verticals de secció quadrada de màxim 20x20 mm, rematades per una barana horitzontal del mateix material i color, de secció rectangular de fins a 40 mm d'ample per 10 mm d'alt. No es permet l'alumini ni cap altre tipus de material. El buit de separació entre barrots serà d'11 cm.

No estan permesos els ornaments de forja ni els afegits de cap classe.

8.15. Cossos i elements sortints

Són els elements que, formant part de l'edifici, sobresurten de l'alineació de la façana.

Únicament poden ser els marcs dels buits i la projecció de la cornisa de la coberta de l'edifici.

Els marcs no podran sortir-se del pla de façana més de 2 cm. En alçat no podran separar-se dels buits ni generar dibuixos en els murs, estant la seva amplada compresa entre els 25 i 30 centímetres. Si es col·loquen, aquests han d'acompanyar completament a tot el límit del buit, mantenint els mateixos amples tant al costat de les brancals com sobre llindes o sota ampits en finestres. En buits majors acompanyaran els brancals fins a terra.

No es permeten projeccions de les cornises fora del pla de façana ni imitacions de la projecció del cant del forjat amb pintura.

La cornisa de coberta o acabat de l'edifici podrà volar sobre l'alineació de façana un màxim de 35 centímetres.

8.16. Fustatge

El fustatge serà de fusta envernissada, encerada o pintada en tons verds o blaus corresponents amb els colors tradicionals del centre històric de Sant Antoni. Perns, manetes, ferratges o mecanismes i tancaments que hagin d'anar vistos seran metàl·lics, diferents de l'alumini i pintats en negre.

No es permeten persianes enrotllables. Només es podran protegir els buits de l'assolellada amb portes o porticons tipus mallorquina del mateix material i color que el fustatge. Seran abatibles de fulles simètriques projectables cap a l'exterior. Perns, manetes, ferratges o mecanismes i tancaments que hagin d'anar vistos seran metàl·lics, de ferro o acer i pintats en negre.

8.17. Garatges

Els accessos als garatges estaran formats per portes acabades en fusta del mateix to, acabat i color que la resta del fustatge de la façana de l'edifici. Perns, manetes, ferratges o mecanismes i tancaments que hagin d'anar vistos seran metàl·lics, diferents de l'alumini i pintats en negre.

8.18. Cobertes

Coberta plana i accessible acabada amb rajola ceràmica color vermellós sense esmaltar. Sobre el pla de terrat no s'autoritzarà cap construcció llevat de la caseta de protecció de la caixa d'escala i ascensor (cas d'existir aquest) que no sobrepassarà en cap cas una superfície horitzontal coberta de vint metres quadrats (20 m2) i una alçada total de tres metres (3 m).

El límit d'aquesta construcció més pròxim a la façana principal d'edifici ha d'estar separat del pla de façana almenys en quatre metres (4 m), de manera que no siguin perceptibles des de la via pública.

8.19. Instal·lacions d'aire condicionat

Les unitats exteriors d'aire condicionat no poden situar-se sobre la façana ni als balcons, ni en cap zona de la façana i l'edifici que sigui visible des de la via pública.

No es permeten aparells d'aire condicionat o bomba de calor del tipus unitats compactes de finestra.

No es permeten reixetes d'impulsió o presa d'aire a la façana. Només es permetran preses de renovació d'aire condicionat en els buits de façana.

En cas de col·locar-se sobre la coberta, les unitats exteriors de condicionament d'aire han de retirar-se de la façana en almenys 4 metres (4 m), i han d'anar allotjades sota un encaix metàl·lic, compost per lames o per xapa perforada en color blanc, amb una proporció de buits inferior al 40 % de la superfície vista.

8.20. Instal·lacions elèctriques, telefonia, televisió, telecomunicacions i altres.

Cap tipus d'instal·lació vista o aèria, pública o pertanyent a l'edificació, pot estar adossada sobre les façanes dels edificis.

Qualsevol tipus de cable, tub, ancoratge o similar ha de quedar ocult, o bé enterrat o encastat, per patis d'instal·lacions o patis interiors.

8.21. Extracció de fums

Les instal·lacions de qualsevol classe destinades a l'extracció de fums no poden instal·lar-se ni finalitzar a la façana. Els fums tampoc poden tenir sortida als patis comuns, balcons ni terrasses, encara que aquesta sortida tengui caràcter provisional.

Només poden instal·lar-se a la coberta, de manera que no es vegin des de la via pública.

Els conductes de sortida sobre coberta o xemeneies tendran una alçada mínima d'1 metre i màxima de 2. Els conductes han de sobresortir 1 metre sobre els elements permesos sobre la coberta als que estiguin adossats.

L'acabat en qualsevol dels casos serà en color blanc; no es permet els acabats en acer inoxidable o similar.

8.22. Instal·lacions sobre les cobertes

No estan permesos els dipòsits vistos de GLP a les cobertes o terrats. Qualsevol altre tipus d'instal·lació ha de quedar oculta de les vistes i separada de l'alineació de façana en almenys 4 metres.

8.23. Rètols i publicitat

Estan prohibits els rètols tipus banderola o qualsevol element que sobresurti del pla de façana, ja sigui fix o mòbil, permanent o temporal i amb qualsevol tipus d'ancoratge.

No es permeten llums ni lluminàries sobre la façana, excepte en els casos en què aquestes estiguin encastades i no siguin visibles des de la via pública. Lluminàries d'un altre tipus es podran col·locar en els buits dels murs sense sobresortir del pla de façana i sempre que no provoquin enlluernaments a la visió des de la via pública.

Els rètols han de quedar completament embeguts en els buits dels murs, amb un volada màxim fora dels mateixos de 6 centímetres.

L'alçada màxima dels rètols serà en tots els casos de 40 cm. La il·luminació del rètol no podrà ser intermitent ni mòbil.

No s'autoritzen les marquesines. S'autoritza la instal·lació de tendals de lona d'armadura mòbil sempre que el seu vol màxim no sigui superior als 100 centímetres i de color blanc.

8.24. Materials

Queda expressament prohibit l'ús de qualsevol material plàstic vist a la façana.

Queda expressament prohibit l'ús de qualsevol acabat vist de maçoneria, carreuat, ceràmica, aplacats o revestiments discontinus.

L'acabat serà continu en tots els paraments vistos des de la via pública.

Els revestiments seran continus i llisos, formats per morters d'acabat que permetin la porositat suficient i que s'hi pugui aplicar pintures.

No es permeten sòcols d'aplacat.

8.25. Colors

El color de les façanes que es regulen en aquest Pla Especial serà preferentment el blanc, permetent-se variacions de to i color previ informe favorable de la Comissió Municipal responsable de la Concessió de llicències d'obra major.

8.26. Altres elements temporals

Les cadires, taules i para-sols, així com altres elements similars de propietat privada i ús temporal i mòbil, han de ser de materials naturals com fusta o metall, i lones o teles de colors clars, quedant prohibits els plàstics i resines sintètiques.

9. Condicions d'ús

Seran d'aplicació les determinacions contingudes en les Normes Urbanístiques del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni, en particular les condicions d'ús relatives al Nucli Antic i, dins de l'àmbit del Pla General, a l'àmbit del Pla Especial, la qualificació és Nucli Antic 1.

10. Obligacions de conservació

L'Ajuntament adoptarà les mesures oportunes per evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns culturals i comunicarà a la Conselleria de Cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera qualsevol amenaça, dany o pertorbació que pateixin, així com les dificultats o necessitats que hi hagi per al manteniment d'aquests béns. En cas d'urgència, prendrà les mesures cautelars executives necessàries per salvaguardar els béns amenaçats.

Els propietaris de béns integrants del patrimoni històric tenen el deure de conservar-los.

Les persones que observin perills de deteriorament o destrucció d'un bé integrant del patrimoni històric hauran, al més aviat possible, de posar-ho en coneixement de l'Ajuntament, que, una vegada comprovada la denúncia, està obligat a actuar en conseqüència.

11. Informes arqueològics

Quan l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura, o per exigències de la legislació es consideri necessari la realització d'un informe arqueològic, aquest s'exigirà dels sol·licitants de llicència d'obres abans d'atorgar-la, sobre el o els solars en els quals es pretenguin realitzar les obres.

12. Assessoria municipal en temes de Patrimoni

Tendrà el caràcter d'una oficina municipal d'ajuda en la gestió de les subvencions i ajuts pertinents, per incentivar els vesins en la conservació i adaptació al Pla, en particular les ajudes per a reformes de façanes.

Tendrà la tasca d'informar tots els propietaris afectats pel Pla, un cop aprovat definitivament, de les mesures d'aquest, de com adaptar-se a la Normativa i dels ajuts i beneficis que poden obtenir.

S'encarregarà d'informar i assessorar en l'adaptació d'intervencions privades i públiques dins de l'àmbit del Pla, així com de la inspecció i supervisió d'obres i projectes.

Coordinarà les actuacions i mantendrà la informació entre les diferents administracions municipal i supramunicipal.

S'encarregarà més de tots els aspectes patrimonials del municipi, en particular dels conjunts històrics de Sant Rafel, Santa Agnès i Sant Mateu.

Com a mínim el treball de l'oficina el durà a terme un tècnic qualificat, amb les ajudes externes que sigui necessari i un auxiliar administratiu a temps compartit.

13. Pla d'etapes

Aquest Pla Especial vincula l'Ajuntament de Sant Antoni amb el seu desenvolupament i execució. És per tant l'encarregat de vetllar pel seu compliment i d'implicar els agents públics i privats en les seues respectives actuacions urbanístiques.

L'Ajuntament programarà les actuacions en el temps, d'acord amb els recursos financers disponibles i dels criteris de programació de les inversions, preveient l'execució en un període total de tres quadriennis.

14. Ajudes i subvencions

L'Ajuntament avaluarà i programarà l'assignació de les inversions per a l'aplicació del Pla Especial. Així mateix s'encarregarà de gestionar les subvencions que es puguin obtenir de qualsevol administració local, insular, autonòmica, estatal o europea, i canalitzar i destinar els fons adequats per aplicar-les.

S'ha de distribuir la inversió entre els diferents agents i organismes, assignant les parts corresponents a l'administració i als particulars.

L'Ajuntament ha de preveure les mesures incentivadores fiscals que es puguin prendre en relació a l'aplicació del Pla, en referència a impostos o taxes, reduint-los o eximint-ne als particulars que decideixin ajustar l'edificació a les determinacions de Pla.

Sant Antoni de Portmany, 21 de juny de 2004.

L'arquitecte redactor,

Fernando Irurre Valderrama.

Contra aquest acord, es pot interposar el recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amb seu a Palma, en el termini de dos mesos comptadors des del sendemà de la publicació d'aquest anunci, de conformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que s'hi pugui interposar qualsevol altre recurs que s'estimi pertinent.

 

Sant Antoni de Portmany, 15 d'octubre de 2020

L'alcalde Marcos Serra Colomar