BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Per acord de la Junta de Govern Local de data 23 de setembre de 2019 es van aprovar les bases i la convocatòria d'una plaça de subinspector de la Policia Local, les quals es van publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears número 134, de data 1 d'octubre de 2019.

Advertits diversos errors en la redacció de les citades bases, es van corregir per acords presos per la Junta de Govern Local en dates 30 de setembre i 10 d'octubre de 2019. 

Per a millor enteniment, es publica ara el text definitiu de les bases després d'incorporar les correccions indicades, en els següents termes:

BASES ESPECÍFIQUES DEL CONCURS OPOSICIÓ D'UNA PLAÇA DE SUBINSPECTOR DE LA POLICIA LOCAL DE L'EXCM. AJUNTAMENT DE MAÓ, RESERVADA A PROMOCIÓ INTERNA

1. Característiques de la plaça

Una plaça de subinspector de Policia Local, de l'escala d'Administració Especial, subescala Serveis Especials, escala executiva, categoria Subinspector de Policia Local, grup de classificació A, subgrup A2, mitjançant el sistema de concurs oposició, pel sistema de promoció interna. Aquesta plaça està inclosa a l'oferta d'ocupació pública de 2018.

2. Requisits de les persones aspirants

a. Tenir la condició de personal funcionari de carrera de la Policia Local de Maó, comptant amb una antiguitat mínima de dos anys ocupant plaça d'oficial com a personal funcionari de carrera.

b. Estar en possessió de la titulació acadèmica exigible per accedir a la categoria de Subinspector de Policia Local de les Illes Balears, en el marc que estableix la legislació bàsica estatal per a cada subgrup.

c. Acreditar el coneixement de la llengua catalana del nivell que determini la normativa vigent, que, com a mínim, serà l'exigible al personal funcionari de l'Administració autonòmica de les Illes Balears.

d. No patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o menyscabi el correcte desenvolupament de les funcions de la categoria de Subinspector.

e. No haver estat separades del servei de l'Administració local, autonòmica o estatal, ni estar inhabilitades per a exercir la funció pública.

f. No tenir antecedents penals per delictes dolosos.

g. Posseir els permisos de conducció de les classes A i B.

Tots els requisits enumerats en aquesta base s'han de posseir en el dia de la finalització del termini de presentació d'instàncies i mantenir-los durant tot el procés selectiu.

3. Procediment selectiu: concurs oposició

3.1 Proves de la fase d'oposició

1a  Prova de desenvolupament.

2a  Cas pràctic.

3a  Prova d'aptitud psicotècnica i de personalitat.

1a  Prova de desenvolupament

La prova de desenvolupament consisteix a desenvolupar per escrit dos temes, escollits per les persones aspirants entre tres alternatives, dels que figuren en la convocatòria (annex 1). L'elecció d'aquests temes s'ha de fer per sorteig.

S'ha de valorar de 0 a 10 punts i cal obtenir un mínim de 5 punts per superar-la.

2a. Casos pràctics

Aquesta prova consisteix a resoldre dos casos pràctics relacionats amb el temari i amb les funcions policials. Aquests seran escollits per les persones aspirants entre tres alternatives, que s'han d'establir per sorteig.

La valoració d'aquesta prova és de 0 a 20 punts i cal obtenir-ne un mínim de 10 per superar-la.

3ª. Prova d'aptitud psicològica i de personalitat

1. Aquesta prova consisteix en l'exploració psicotècnica per acreditar nivells mínims d'aptituds intel·lectuals i també en l'exploració de la personalitat i les actituds de les persones aspirants, amb la finalitat de determinar el conjunt de competències corresponents a les funcions de la categoria de subinspector i descartar l'existència de símptomes o indicadors compatibles amb alteracions psicopatològiques i/o de la personalitat.

Aquesta prova (efectuada per un o diversos professionals de la psicologia, que actuaran com a assessors/ores del tribunal) haurà de constar de dues parts:

La primera consisteix a respondre un o diversos tests d'aptitud intel·lectual. La valoració d'aquesta prova és de 0 a 10 punts i cal obtenir un mínim de 5 per superar-la. Les persones aspirants seran qualificades com a APTES o NO APTES i quedaran eliminades aquelles que no obtenguin la valoració d'APTES.

La segona consisteix a respondre la prova o les proves per avaluar el conjunt de competències corresponents segons les funcions de la categoria de subinspector, que poden consistir en un o diversos tests i, si és el cas, en una entrevista personal, amb la finalitat de completar l'estudi. Les persones aspirants seran valorades com a APTES o NO APTES. Quedaran eliminades aquelles que no obtenguin la valoració d'APTES.

2. En qualsevol cas, les proves i instruments utilitzats per a l'avaluació han de comptar amb els requisits tècnics de fiabilitat i validesa propis de psicometria. Així mateix, els qüestionaris de personalitat han de disposar d'escales de desitjabilitat social i/o sinceritat que l'avaluador/a haurà de considerar.

Totes les proves de la fase d'oposició són de caràcter obligatori i eliminatori. Cal superar la prova anterior per a poder passar a la següent.

3.1.bis

Les qualificacions dels exercicis hauran de fer-se públiques el dia que s'acordin i publicar-se en el taulell d'anuncis de l'Ajuntament, així com a la pàgina web (www.ajmao.org). Els aspirants podran presentar per escrit en el registre de l'Ajuntament en el termini de 5 dies hàbils, a comptar des del següent a la publicació del resultat de cada exercici, les observacions o al·legacions que considerin oportunes, que hauran de ser resoltes de forma motivada pel Tribunal en tot cas abans de les 48 hores prèvies a l'inici de l'exercici següent. Als efectes senyalats, es facilitarà la vista dels exercicis dels opositors.

Finalitzats tots els exercicis de la fase d'oposició, el Tribunal farà pública en el taulell d'anuncis de l'Ajuntament i en la seva pàgina web (www.ajmao.org) la llista provisional de persones que l'hagin superat, amb indicació del DNI i de la puntuació obtinguda.

La relació de persones que han superat la fase d'oposició serà determinada per la superació de tots els exercicis eliminatoris. La qualificació final de la oposició ha de ser la mitjana aritmètica de les puntuacions atorgades en les proves avaluables mitjançant puntuació.

En cas que dos o més aspirants obtinguessin la mateixa qualificació total, es desfarà l'empat successivament, aplicant els següents criteris:

1. Qui tengui major puntuació en la prova de desenvolupament.

2. Qui tengui major puntuació en el cas pràctic.

3. Qui tengui major puntuació en la fase de concurs.

4. Per sorteig.

Els aspirants disposaran d'un termini de deu dies hàbils, a comptar des de la publicació de la llista provisional, per fer reclamacions. Acabat aquest termini, el Tribunal disposarà de 7 dies  per a resoldre les reclamacions.

3.2  Mèrits de la fase de concurs

Els mèrits que s'han de valorar en la fase de concurs són els que estableix l'annex 2 d'aquestes bases.

3.3  Puntuació final del concurs oposició

Mèrits de la fase de concurs i puntuació final del concurs oposició

La puntuació final del concurs oposició del procediment de promoció s'ha de calcular amb la fórmula següent:

       60                40 

Pt = ______ o + ______ c

     O                 C 

Pt: Puntuació total.

O: Puntuació màxima de la fase d'oposició.

o: Punts obtinguts en la fase d'oposició.

C: Puntuació màxima de la fase de concurs.

c: Puntuació obtinguda en la fase concurs.

La puntuació de la fase d'oposició representarà un 60% de la puntuació assolible en el procés selectiu. La fase de concurs representarà un 40% del total de la puntuació assolible en el procés selectiu.

4. Relació de persones aprovades en la fase de concurs oposició

Finalitzades les fases d'oposició i de concurs, el tribunal publicarà la relació de persones aprovades, per ordre de puntuació, i elevarà a l'òrgan convocant la proposta de les persones aspirants, perquè l'aprovi. L'aprovació de la relació de persones aspirants que han superat el procés selectiu i que han de ser nomenades com a funcionaris/àries en pràctiques serà publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears. En cap cas pot ser superior el nombre d'aspirants al de places convocades.

Les persones aspirants disposen d'un termini de vint dies hàbils, des de la data de publicació de la resolució d'aprovació de la relació de persones aspirants que han superat el procés selectiu i que han de ser nomenades funcionaris/àries en pràctiques, per presentar els documents que acrediten que compleixen els requisits que exigeix la convocatòria.

L'incompliment d'aquest termini suposa la pèrdua del dret a ser nomenades funcionaris/àries en pràctiques i queden sense efecte totes les actuacions anteriors relatives al seu nomenament.

També causa aquests efectes el fet que, de la documentació presentada, es dedueixi que les persones aspirants no compleixen els requisits que exigeix la convocatòria.

5. Període de pràctiques

La fase de concurs oposició es completa amb la superació d'un període de pràctiques en el municipi, amb el contingut que determini l'Ajuntament de Maó, que tindrà una durada de sis mesos.

Aquest període està integrat per la superació tant del curs de capacitació de subinspector com de la fase de pràctiques al municipi, relacionades amb les funcions pròpies de la categoria esmentada.

La persona aspirant que superi la fase de concurs oposició i acrediti que compleix els requisits que exigeix la convocatòria ha de ser nomenada funcionari/ària en pràctiques, en la categoria de Subinspector, per l'autoritat municipal competent, a l'inici d'aquest període comprès entre el curs de capacitació i la fase de pràctiques a l'ajuntament.

Aquesta situació s'ha de mantenir fins que sigui nomenada subinspector/a de carrera, si és el cas, o qualificada com a no apta.

En cap cas es pot nomenar personal funcionari en pràctiques a un nombre d'aspirants superior al de places convocades.

El període de pràctiques al municipi, amb el contingut que determini l'Ajuntament de Maó, té una durada màxima d'un any i una durada mínima de sis mesos.

Per tal de dur a terme l'avaluació de les pràctiques al municipi s'ha de seguir el procediment que estableixen els articles 180, 181 i 182 del Decret 40/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

6. Curs de capacitació

L'Escola Balear d'Administració Pública ha d'impartir el curs de Subinspector.

Si l'agent que ha superat el concurs oposició acredita haver superat el curs de capacitació de Subinspector, o d'una categoria superior, abans de l'entrada en vigor de la Llei 11/2017, i el té degudament actualitzat, quedarà exempt/a de realitzar aquesta fase de les pràctiques.

7. Tribunal qualificador

Els òrgans de selecció i tramitació del procediment s'han d'ajustar al que estableix l'article 183 del Decret 40/2.019, de 24 de Maig, Reglament Marc de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

El tribunal qualificador està constituït per cinc membres i el mateix nombre de suplents:

a) President/a: Designat/ada per l'Excm. Ajuntament de Maó entre el personal funcionari de carrera d'experiència reconeguda.

b) Vocals: Un/a vocal serà proposat/ada per la Direcció General d'Emergències i Interior, competent en matèria de coordinació de policies locals; un/a altre/a, proposat per l'Escola Balear d'Administració Pública o, si s'escau, a través de l'Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears; i un/a designat/ada per l'Excm. Ajuntament de Maó.

c) Secretari/ària: Designat/ada per l'Excm. Ajuntament de Maó, amb veu i vot.

El tribunal pot acordar la incorporació a les tasques de personal assessor o d'especialistes en totes o alguna de les proves, que poden actuar amb veu però sense vot.

8. Sol·licituds

Les sol·licituds per participar en el procés de promoció hauran de presentar-se davant l'Ajuntament de Maó o en qualsevol altra de les formes establertes en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, en el termini de vint dies naturals a partir de l'endemà de la convocatòria en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Juntament amb la sol·licitud, les persones aspirants han d'adjuntar:

a) Una declaració responsable que la persona aspirant compleix els requisits exigits en les bases, amb referència sempre a la data d'expiració del termini assenyalat per a presentar les sol·licituds.

b) Resum del curriculum vitae, on constin els mèrits que les persones aspirants al·legaran en la fase de concurs.

L'Administració pot requerir a la persona sol·licitant l'aportació formal de la documentació substituïda per la declaració responsable i els originals dels cursos i acreditacions incloses en el resum del curriculum vitae, si cregués convenient la seva comprovació.

9. Admissió i exclusió de les persones aspirants

1. Una vegada finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, l'Ajuntament publicarà, al tauler d'anuncis i a la pàgina web de l'Ajuntament, la resolució per la qual s'aprova la llista provisional de persones aspirants admeses i excloses, amb indicació de la causa d'exclusió, en el termini màxim de deu dies hàbils.

2. Les persones aspirants excloses o omeses disposen d'un termini de deu dies hàbils, a comptar de l'endemà de la publicació esmentada, per esmenar el defecte o adjuntar el document que sigui preceptiu, i se'ls ha d'advertir que es considerarà no presentada la sol·licitud si no es compleix el requeriment.

3. Una vegada finalitzat el termini a què fa referència el paràgraf anterior i esmenades, si és el cas, les sol·licituds, l'alcalde dictarà una resolució, en el termini màxim de deu dies hàbils, d'aprovació de la llista definitiva de persones admeses i excloses; aquesta, així mateix, serà publicada al tauler d'anuncis de l'Excm. Ajuntament de Maó i a la pàgina web de l'Ajuntament.

10. Anuncis de realització de les proves

Les dates de la realització de les proves seran anunciades per l'Excm. Ajuntament de Maó al seu tauler d'anuncis; a més, seran publicades a la pàgina web de l'Ajuntament.

En el cas que les proves es duguin a terme en diferents sessions, una vegada realitzada la primera prova els successius anuncis de realització de la resta de proves es publicaran al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i a la seva pàgina web. El tribunal ha de publicar-los amb almenys quaranta-vuit hores d'antelació al començament de la prova.

 

ANNEX 1 TEMARI DE LA CATEGORIA DE SUBINSPECTOR

1. Constitució Espanyola de 1.978. La Constitució com a norma suprema. Característiques i estructura de la Constitució espanyola. Principis constitucionals bàsics. La reforma constitucional.

2. Els drets fonamentals i les llibertats públiques. Classificació. La protecció i la suspensió dels drets i les llibertats. El Defensor del Poble.

3. La Corona. Les Corts Generals. El Govern i l'Administració. Les relacions entre les Corts Generals i el Govern. El Poder Judicial. El Tribunal Constitucional.

4. L'organització territorial de l'Estat Espanyol. L'Estat autonòmic en la Constitució Espanyola de 1.978. Els principis generals de l'organització territorial de l'Estat. L'Administració local. Les comunitats autònomes. Els municipis. Les províncies.

5. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Estructura i disposicions generals. Les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Institucions: El Parlament, el Govern, el president de la Comunitat Autònoma i els consells insulars. El Poder Judicial a les Illes Balears. La reforma de l'Estatut.

6. L'acte administratiu. Concepte i classes. Elements de l'acte administratiu. La validesa de l'acte administratiu. La notificació dels actes administratius. Els recursos administratius.

7. El procediment administratiu. Concepte i regulació. Principis generals. Interessats; drets i garanties. Terminis. Fases del procediment administratiu.

8. Les entitats locals: concepte i característiques. Classes d'entitats locals i la legislació reguladora. El municipi: concepte i naturalesa jurídica. Elements del municipi. L'organització municipal. Competències municipals. La potestat reglamentària municipal. Concepte i classes. Límits i procediment d'elaboració i aprovació.

9. *Aspectes bàsics de la Llei de contractes del sector públic: òrgans de contractació, tipus de contractes i contractes menors. El procediment administratiu de contractació i les seves fases. Els expedients de contractació: contingut i documentació. La contractació centralitzada: La Central de Compres de la CAIB.

10. Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. Objecte. Àmbit d'aplicació. Estructura. Distribució de competències. Competències dels municipis en matèria de seguretat viària. Conceptes bàsics.

11. Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament general de circulació per a l'aplicació i el desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990. Àmbit d'aplicació de les normes sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.

12. Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general de vehicles. Normes generals.

13. Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general de vehicles. Ciclomotors, cicles, vehicles de tracció animal i tramvies.

14. L'accident de trànsit. Definició, tipus, causes i classes d'accidents. L'activitat policial davant els accidents de trànsit. L'ordre cronològic de les actuacions.

15. *Elaboració de dispositius de trànsit. Detecció del tipus d'incident per nivells de complexitat. Estudi previ per a l'elaboració de dispositius a la via pública. Elaboració de dispositius per incidents previstos. Selecció d'agents per a elaborar dispositius per incidents imprevistos.

16. Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Principis generals. Cossos de Policia Local. Estructura i règim de funcionament.

17. Llei 4/2.013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Principis generals del règim estatutari. Règim disciplinari.

18. Decret 40/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Ús de l'equip bàsic d'autodefensa i protecció. Uniformitat i equipament. Normes d'aparença externa, presentació i uniformitat.

19. Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Principis bàsics d'actuació. Disposicions estatutàries comunes. Característiques i funcions de les policies locals.

20. La Policia Local com a Policia Judicial. La detenció. Concepte. Drets i garanties

del detingut. El procediment d'habeas corpus.

21. L'inici del procés penal. L'atestat policial. Estructura i valor de l'atestat. Principals diligències.

22. Principis generals del dret penal. Concepte de delicte. Graus d'execució. Persones penalment responsables. Graus de participació. Causes modificatives de la responsabilitat penal.

23. Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. L'homicidi i les seves formes. Les lesions.

24. Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic.

25. Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Delictes contra l'Administració pública. Delictes contra l'Administració de Justícia. Delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals.

26. Llei orgànica 10/1.995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Delictes contra la llibertat. Delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili.

27. Llei orgànica 10/1.995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Delictes contra la seguretat viària.

28. *Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Delictes sobre l'ordenació del territori i l'urbanisme.

29. *Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Les penes. Concepte, classes i efectes. Les mesures de seguretat.

30. Reial decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s'aprova el Reglament d'armes. Objecte. Definicions. Classificació de les armes reglamentàries. Armes prohibides i tipus de llicències. Documentació de la titularitat de les armes.

31. Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. Disposicions generals. Documentació i identificació personal.

32. Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. Actuacions per al manteniment i el restabliment de la seguretat ciutadana. Potestats especials de policia administrativa de seguretat.

33. Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. Règim sancionador.

34. Característiques geogràfiques, socials i demogràfiques del municipi. Localització dels centres públics i llocs d'interès general. Toponímia del municipi.

35. La Policia Local com a policia administrativa. Normativa municipal vigent. Mercats, venda ambulant, espectacles i establiments públics, protecció ambiental, circulació i altra normativa.

36. *La violència de gènere. Llei orgànica 1/2.004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Drets de les víctimes de violència de gènere. Tutela institucional. Els jutjats de violència sobre la dona: competències.

37. * Polítiques públiques de seguretat. La Policia com a institució. Conceptes clau. Disseny d'una política pública. La participació ciutadana en les polítiques públiques. Escenaris de presa de decisions. Models de presa de decisions. La implementació de les polítiques. L'avaluació de les polítiques. La metodologia de l'avaluació.

38. *Àrea de qualitat. Orientació a les necessitats ciutadanes. Sistemes de qualitat aplicats a l'Administració i a les policies locals. Processos de millora contínua. Sistemes de mesurament de les policies locals i avaluació. Orientació cap als resultats.

39. *Lideratge d'equips. Concepte i naturalesa del líder. El lideratge basat en l'acció. Teories del lideratge. El líder com a motivador.

40. *La comunicació com a eina de treball. La comunicació eficaç en les organitzacions. El procés de comunicació interpersonal en els equips. Empatia i escolta activa. La comunicació assertiva. La comunicació no verbal. Retroacció (feedback) eficaç dirigida al canvi de conductes.

* Els temes marcats amb asterisc són obligatoris per a aquesta categoria.

 

ANNEX 2 Puntuació de la fase de concurs del concurs oposició de les provisions de llocs de treball i del concurs de mèrits de mobilitat

Decret 40/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears i es modifica el Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears

La puntuació màxima que poden assolir els mèrits al·legats és de 56,4 punts. Per a la part de concurs del concurs oposició, la puntuació màxima és el 40% de la puntuació total del procés, que s'ha de calcular segons la fórmula establerta a l'article 169 d'aquest Decret, d'acord amb el que s'estableixen els apartats següents.

El tribunal ha d'avaluar els mèrits que les persones aspirants al·leguin i que justifiquin correctament, d'acord amb el següent barem:

1. Valoració dels serveis prestats

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 8 punts, d'acord amb els següents criteris:

a) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria de policia auxiliar: 0,016 punts.

b) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria de policia local: 0,033 punts.

c) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria d'oficial: 0,041 punts.

d) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria de subsinspector: 0,05 punts.

e) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria d'inspector: 0,058 punts.

f) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria de major: 0,066 punts.

g) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria de comissari: 0,075 punts.

h) Per cada mes complet de serveis prestats i reconeguts en la categoria d'intendent: 0,083 punts.

2. Antiguitat

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 4 punts, d'acord amb els següents criteris:

a) Per cada any complet de serveis prestats i reconeguts com a personal funcionari de carrera en qualsevol categoria de policia local: 0,2 punts per any.

b) Per cada any complet de serveis prestats i reconeguts com a personal de l'Administració pública en qualsevol altra categoria, lloc o destinació, d'acord amb el que preveu la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs a la Administració pública: 0,1 punts per any.

La data de referència per fer la valoració és la de la finalització del termini per presentar la sol·licitud de participació i s'ha d'acreditar mitjançant un certificat expedit pels ajuntaments.

3. Estudis acadèmics oficials

Únicament es valoren els estudis acadèmics oficials amb validesa en tot el territori nacional. En cas de presentació de títols d'estudis cursats a l'estranger, s'ha d'acreditar l'homologació concedida pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

Per la possessió de titulacions acadèmiques oficials superiors a l'exigida per a la categoria a la qual s'accedeix o a partir d'una segona titulació acadèmica oficial igual a l'exigida per a la categoria a la qual s'accedeix. La valoració com a mèrit d'un títol implica que no es valori el de nivell inferior necessari per obtenir-lo, excepte el cas que les titulacions corresponguin a branques diferents.

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 21 punts, d'acord amb els següents criteris:

a) Per cada titulació acadèmica de tècnic/a de formació professional de grau superior, ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior, així com tots els títols que hagin estat declarats equivalents: 1 punt, fins a un màxim de 2 punts.

b) Per cada titulació acadèmica de diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o titulació declarada equivalent: 2 punts, fins a un màxim de 4 punts.

c) Per cada titulació acadèmica de grau universitari o grau de l'ensenyament artístic superior: 2 punts, fins a un màxim de 4 punts.

d) Per cada llicenciatura universitària, arquitectura, enginyeria o titulació universitària equivalent: 3 punts, fins a un màxim de 6 punts.

e) Per cada màster oficial i altres estudis de postgrau oficial universitari: 0,25 punts per cada 30 crèdits ECTS, fins a un màxim de 1,5 punts. Els estudis de grau amb càrrega lectiva de 300 crèdits ECTS, a més d'obtenir els punts de l'apartat c, obtindran 0,5 punts, d'acord a l'article 12.10 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre.

f) Per cada títol de doctor/a: 1,5 punts, fins a un màxim de 3 punts.

Només s'ha de valorar la possessió dels títols de nivell superior a l'exigit per a l'ingrés a la categoria a la qual s'accedeix o la possessió d'una segona titulació acadèmica oficial igual a l'exigida per a la categoria a la qual s'accedeix.

La valoració com a mèrit d'un títol implica que no es valori el de nivell inferior, o el primer cicle que sigui imprescindible per a la seva obtenció, llevat dels títols de postgrau (màster i doctor/a), que se sumen a la titulació corresponent, o que les titulacions corresponguin a branques acadèmiques distintes.

4. Valoració dels coneixements de llengües

4.1 Coneixements orals i escrits de llengua catalana

Es valoren els certificats expedits per l'EBAP, expedits o homologats per l'òrgan competent de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o reconeguts d'acord amb la normativa autonòmica vigent fins a una puntuació màxima de 2,50 punts:

a) Nivell A2 (abans nivell A) o equivalent: 1 punt.

b) Nivell B1: 1,25 punts.

c) Nivell B2 (abans nivell B) o equivalent: 1,50 punts.

d) Nivell C1 (abans nivell C) o equivalent: 1,75 punts.

i) Nivell C2 (abans nivell D) o equivalent: 2 punts.

f) Coneixements de llenguatge administratiu (certificat E): 0,50 punts.

S'ha de valorar només el certificat que correspongui al nivell més alt aportat per la persona interessada (excepte en el cas que sigui un requisit per participar en el concurs l'estar en possessió d'un determinat nivell de català, cas en què el nivell de català aportat com mèrit ha de ser superior a l'exigit com a requisit).

En el cas del certificat de coneixements de llenguatge administratiu, la puntuació s'acumula a la de l'altre certificat que s'acrediti.

4.2 Coneixements d'altres llengües

Es valoren els certificats acreditatius dels coneixements de qualsevol llengua oficial de les altres comunitats autònomes o d'una llengua estrangera expedits per les escoles oficials d'idiomes (EOI), les universitats, l'EBAP, altres escoles d'Administració pública i altres entitats, i que siguin equivalents als nivells que estableix el Marc Comú Europeu, amb una puntuació màxima de 5,40 punts, segons els criteris que s'indiquen en la següent taula:

Nivells del Marc Comú Europeu	EOI	Universitats, escoles d'Administració pública i organitzacions sindicals en el marc dels acords de formació contínua, equivalents als nivells del Marc Comú Europeu	Altres nivells EBAP	Puntuació
			1r Curs de nivell inicial.	0,10
			2n Curs de nivell inicial.	0,20
A1	0,40	0,30	1r Curs de nivell elemental.	0,30
A2	0,60	0,40	2n Curs de nivell elemental.	0,40
B1	0,80	0,60	1r Curs de nivell mitjà.	0,60
B1 +	1	0,80	2n Curs de nivell mitjà	0,80
B2	1,20	1	1r Curs de nivell superior.	1
B2 +	1,40	1,20	2n Curs de nivell superior.	1,20
C1	1,60	1,40
C2	1,80	1,60

Altres certificats equivalents als nivells del Marc Comú Europeu es valoren amb la mateixa puntuació que els certificats de les escoles oficials d'idiomes.

D'una mateixa llengua, només es valoren les titulacions de nivell superior.

5. Valoració dels cursos de formació

Només es valoren els diplomes o certificats de cursos i activitats formatives impartits per les escoles de formació de les policies locals, els cursos impartits per l'Escola Balear d'Administració Pública o que tenguin la condició de concertats o homologats per l'EBAP, els cursos d'interès policial manifest superats en universitats en l'àmbit de la Unió Europea o en altres administracions públiques de l'Estat espanyol amb centres de formació acreditats i els efectuats dins el marc de l'acord de formació per a l'ocupació de les administracions públiques (AFEDAP) o pla similar.

Pel que fa a la formació en línia i a distància no reglada, només es valora la que imparteixin i homologuin l'EBAP o les universitats de l'àmbit de la Unió Europea i l'efectuada dins el marc de l'acord de formació per a l'ocupació de les administracions públiques (AFEDAP) o pla similar. Els cursos en matèria policial realitzats abans d'entrar en vigor la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, també es valoren.

En aquest apartat també es valora la impartició de cursos d'accions formatives relacionades amb les funcions pròpies del lloc al qual s'accedeixi a centres formatius oficials, acreditada mitjançant un certificat en què consti el curs, les hores i les matèries que s'han impartit i els crèdits dels títols, màsters propis no oficials i dels cursos d'expert/a universitari/ària que tenen el caràcter de titulacions pròpies d'una universitat determinada.

5.1. Formació relacionada amb l'àrea professional

5.1.1. Accions formatives relacionades

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 4,5 punts. Es valoren, per a cada lloc de treball, les accions formatives sempre que estiguin directament relacionades amb les funcions pròpies del lloc al qual s'accedeix. En concret, només es valoren els cursos referits a les àrees professionals de policia, seguretat, emergències, salvament, ciències forenses, criminologia, violència de gènere, diversitat sexual i de gènere, delictes d'odi i formació sanitària relacionada amb la professió de policia local d'acord amb els criteris que s'indiquen a continuació:

a) Per cada certificat d'aprofitament: 0,005 punts per hora.

b) Per cada certificat d'assistència: 0,0025 punts per hora.

c) Per cada certificat d'impartició de cursos d'accions formatives relacionades amb les funcions pròpies del lloc al qual s'accedeixi: 0,0075 punts per hora.

Pel que fa als cursos o activitats expressats en crèdits, s'entén que cada crèdit equival a 10 hores.

No es valoren els certificats que no indiquin el nombre d'hores o crèdits, el contingut de la formació o que tenguin un contingut indefinit.

No es valora la formació que constitueix una part dels cursos de capacitació corresponents al període de pràctiques, ni tampoc la dels cursos de capacitació per accedir a qualsevol categoria de les forces o cossos de seguretat. Tampoc es valora la formació repetida, llevat que s'hagi fet un canvi substancial en el contingut.

5.1.2. Formació universitària no oficial relacionada amb les funcions del lloc de treball convocat.

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 3,5 punts.

a) Títol propi de graduat/ada en seguretat i ciències policials de la Universitat de les Illes Balears: 1 punt.

b) Títols propis de graduat/ada universitari/ària, relacionats amb les àrees de policia, seguretat, emergències, salvament, ciències forenses, criminologia, violència de gènere, diversitat sexual i de gènere, delictes d'odi i formació sanitària, amb càrrega lectiva de, com a mínim , 180 crèdits ECTS: 0,75 punts per títol, fins a un màxim de 1,5 punts.

c) Màster, experts/ertes i diplomes universitaris relacionats amb les àrees de policia, seguretat, emergències, salvament, ciències forenses, criminologia, violència de gènere, diversitat sexual i de gènere, delictes d'odi i formació sanitària: 0,1 punts per crèdit ECTS, fins a un màxim d'1 punt. Els títols amb càrrega lectiva inferior a 30 crèdits ECTS no es valoren en aquest apartat.

5.2. Formació no relacionada amb l'àrea professional

5.2.1. Accions formatives no relacionades

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 2 punts. S'han de valorar, per a cada lloc de treball, les accions formatives que, encara que no estiguin directament relacionades amb les funcions pròpies del lloc al qual s'accedeix, es consideren d'interès general. En concret, només s'han de valorar per a totes les categories els cursos que estiguin relacionats amb les àrees temàtiques de la formació contínua de l'EBAP.

a) Per cada certificat d'aprofitament: 0,005 punts per hora.

b) Per cada certificat d'assistència: 0,0025 punts per hora.

5.2.2. Formació universitària no oficial no relacionada

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 2 punts.

a) Títols propis de graduat/ada universitari/ària sense relació amb les àrees de policia, seguretat, emergències, salvament, ciències forenses, criminologia, violència de gènere, diversitat sexual i de gènere, delictes d'odi o formació sanitària, que es consideren d'interès generals amb càrrega lectiva de, com a mínim, 180 crèdits, ECTS: 0,5 punts per títol, fins a un màxim d'1 punt.

b) Màster, experts/ertes i diplomes universitaris sense relació amb les àrees de policia, seguretat, emergències, salvament, ciències forenses, criminologia, violència de gènere, diversitat sexual i de gènere, delictes d'odi o formació sanitària, que es consideren d'interès general: 0,05 per crèdit ECTS, fins a un màxim d'1 punt. Els títols amb càrrega lectiva inferior a 30 crèdits ECTS no es valoren en aquest apartat.

6. Reconeixements honorífics

Valoració dels reconeixements honorífics.

La puntuació màxima d'aquest apartat és de 2,5 punts, d'acord amb els següents criteris:

Per cada condecoració i distinció al mèrit policial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels ajuntaments prevista a la normativa:

a) Creu al Mèrit Policial amb distintiu blau de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 0,75 punts.

b) Creu al Mèrit Policial amb distintiu verd de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 0,5 punts.

c) Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 0,25 punts.

d) Felicitacions públiques atorgades per la Comunitat Autònoma o pel Ple dels ajuntaments: 0,10 punts.

Ha d'acreditar mitjançant un certificat expedit per la conselleria competent en matèria de coordinació de les policies locals.

Únicament poden valorar-se a efectes de concurs de mèrits les felicitacions atorgades pels ajuntaments si han estat aprovades per acord plenari i estan motivades per alguna de les causes que preveu l'article 134 d'aquest Reglament. La puntuació per a una felicitació pública pot considerar només en els processos selectius de l'ajuntament que l'ha concedit.

 

Maó, 14 d'ocubre de 2019

L'Alcalde Héctor Pons Riudavets