BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, estableix a l'article 74 que l'escolarització de l'alumnat que presenta necessitats educatives especials es regeix pels principis de normalització i inclusió i n'assegura la no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu.

A l'article 73 s'hi inclou el tractament educatiu dels alumnes que requereixen determinats suports i atencions específiques derivades de les circumstàncies socials o de discapacitat física, psíquica o sensorial o que manifesten trastorns greus de conducta.

2. La competència lingüística, oral i escrita, és un factor que condiciona directament la possibilitat d'aprenentatge dels alumnes i el seu desenvolupament social i emocional. La relació és directa entre la capacitat de comprensió i l'expressió del llenguatge oral i escrit i la millora de l'assoliment dels objectius i les competències educatives i, per tant, pot contribuir al descens del fracàs escolar.

3. Els alumnes que presenten trastorns del llenguatge o d'aprenentatge per trastorn específic del llenguatge, retard del llenguatge, inici tardà, trastorn de producció, dislèxia o trastorns d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, o derivades de discapacitat intel·lectual, motriu o auditiva, entre d'altres, necessiten una intervenció específica i adaptada a les seves necessitats per poder aprendre.

4. La legislació vigent recull la necessitat de dur a terme intervencions amb el conjunt de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i especifica com a tals les dificultats específiques d'aprenentatge (DEA) i els trastorns greus del llenguatge (TGL). Les dificultats específiques d'aprenentatge engloben les dificultats d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura o dislèxia, discalcúlia, disortografia o disgrafia. Els trastorns greus del llenguatge inclouen l'inici tardà, el retard del llenguatge, el mutisme selectiu i altres dificultats de producció greus.

5. La detecció, avaluació i intervenció amb els alumnes amb dificultats de llenguatge i aprenentatge és responsabilitat de l'equip docent i dels equips d'orientació educativa i psicopedagògica. Aquests equips poden necessitar el suport en forma d'assessorament de personal especialitzat per dur a terme aquestes tasques.

6. En data 15 d'abril de 2019, el director general d'Innovació i Comunitat Educativa va emetre un informe en el qual exposava la necessitat de crear i reconèixer a efectes administratius l'Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) per millorar la competència comunicativa i lingüística dels alumnes i atendre aquells amb dificultats de llenguatge i d'aprenentatge i d'atorgar-li autonomia de gestió.

En aquest informe s'especifica, segons les dades extretes del GESTIB, que l'1,49 % dels alumnes matriculats estan considerats NESE associats a un trastorn greu del llenguatge.

Aquestes necessitats educatives fan que sigui necessari posar en funcionament mesures de caràcter organitzatiu i metodològic, així com altres actuacions adreçades a l'atenció d'aquests alumnes, les seves famílies i el professorat dels centres educatius on estan escolaritzats.

Davant aquesta demanda de la comunitat educativa, cada vegada més creixent, perquè s'atenguin de manera adequada i individualitzada les necessitats de tot l'alumnat, la Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa creu necessària la creació d'un equip específic de comunicació, llenguatge i aprenentatge (ECLA) que pugui oferir estratègies i orientacions concretes per a una atenció educativa correcta.

7. El 5 de juliol de 2019, la cap del Departament de Planificació i Centres va emetre un informe favorable sobre el reconeixement a efectes administratius de l'Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) per millorar la competència comunicativa i lingüística dels alumnes i atendre aquells amb dificultats de llenguatge i d'aprenentatge i el fet que se li atorgàs autonomia de gestió.

Fonaments de dret

1. La Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació (BOE núm. 159, de 4 de juliol, i suplement en català núm. 7, de 31 de desembre de 1985).

2. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 106, de 4 de maig, i suplement en català núm. 11, de 16 de maig), segons la redacció fixada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre, i suplement en català de la mateixa data). L'article 157 d'aquesta norma estableix que el nombre màxim d'alumnes per aula d'educació primària és de 25.

3. La Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 44, de 3 d'abril).

4. La Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència (BOE núm. 175, de 23 de juliol).

5. El Reial decret 334/1985, de 6 de març, d'ordenació de l'educació especial (BOE núm. 65, de 16 de març).

6. El Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics (BOIB núm. 67, de 5 de maig), el qual assenyala al capítol X, a l'article 40, que s'han d'establir les directrius d'intervenció adients per fomentar models de suport inclusius que afavoreixin una atenció educativa de qualitat per a tots els alumnes.

7. L'Ordre del conseller de Presidència de 2 de desembre de 2002, dictada a proposta del conseller d'Hisenda i Pressuposts i del conseller d'Educació i Cultura, de desplegament del Decret 110/2002, de 2 d'agost, pel qual es regula el procediment per dur a terme l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Conselleria d'Educació i Cultura de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 148, de 10 de desembre).

8. L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer (BOE núm. 52, de 16 de març, i suplement en català núm. 9, de 16 de març), el qual estableix a l'article 36.2 que, en matèria d'ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

9. El Decret 12/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 88, de 3 de juliol).

Per tot això, i a l'empara de l'article 16 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dict la següent

Resolució

1. Reconèixer a efectes administratius l'Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA) per millorar la competència comunicativa i lingüística dels alumnes i atendre aquells amb dificultats de llenguatge i d'aprenentatge, atorgar-li autonomia de gestió i assignar-li el codi de centre 07700362

2. Determinar que, com a conseqüència d'aquest reconeixement, l'Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge, queda configurat de la manera següent:

Codi de centre: 07700362

Denominació genèrica: equip d'orientació educativa i psicopedagògica específic

Denominació específica: Equip Específic de Comunicació, Llenguatge i Aprenentatge (ECLA)

Domicili: c. de Salvà, 14

Municipi: Palma

CP: 07003

3. Inscriure'l al Registre de centres docents de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

4. Comunicar aquesta Resolució a la Secretaria General de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, a la Direcció General de Personal Docent i al Servei d'Atenció a la Diversitat de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa.

5. Publicar aquesta Resolució al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar un recurs d'alçada davant el conseller d'Educació, Universitat i Recerca en el termini d'un mes comptador des de l'endemà que es publiqui, d'acord amb el que s'estableix als articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a l'article 58 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

Palma, 9 de juliol de 2019

El director general de Planificació, Ordenació i Centres

Antonio Morante Milla