Butlletí Oficial de les Illes Balears

I. De conformitat amb les negociacions prèvies celebrades pel Grup de Treball constituït per Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat - Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’estudi i la proposta de solució de les discrepàncies manifestades en relació amb els articles 32.2, 41, 44, 45, 55, 68, 96, 98, 132.3, 146, 148, 149 i la disposició transitòria dotzena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, ambdues parts les consideren resoltes d’acord amb els compromisos següents:

a) En relació amb les discrepàncies manifestades sobre l’apartat 2 de l’article 32, ambdues parts coincideixen a interpretar el precepte en el sentit de considerar que la previsió relativa al certificat d’innecessarietat de llicència municipal per a l’execució d’infraestructures públiques en sòl rústic no resulta d’aplicació a les obres d’interès general de l’Estat, ja que la legislació reguladora d’aquestes obres estableix el procediment específic a través del qual es duen a terme, dins el qual no hi ha la subjecció a controls preventius municipals com la llicència o la seva declaració d’innecessarietat. Aquests procediments formen part tant de les diverses lleis sectorials com, amb caràcter general, de la Llei 13/2003, de 23 de maig, reguladora del contracte de concessió d’obres públiques.

b) Quant a les discrepàncies en relació amb l’article 41 de la Llei balear, ambdues parts coincideixen a interpretar la remissió que s’efectua en l’apartat e), «l’establert a la legislació ambiental», com una remissió al que disposen tant la legislació autonòmica com l’estatal, específicament, en aquest darrer cas, al que disposen els articles 6 i 8 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, de manera que únicament podrà exonerar-se aquest tràmit en els supòsits específics que indica l’article 8 de la Llei esmentada i entenent que la referència als supòsits en què, per la seva finalitat i objecte, l’òrgan ambiental acordi l’exoneració pel fet de no tenir efectes significatius sobre el medi ambient s’entenen reconduïts als que preveu en exclusiva la normativa bàsicaesmentada.

De la mateixa manera, ambdues parts coincideixen que els articles 44.i) i 45.5 de la Llei balear, que remeten a «l’establert a la legislació ambiental», han d’interpretar-se sempre en el sentit delimitat pels articles 6 i 8 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, de manera que únicament podrà exonerar-se aquest tràmit en els supòsits específics que indica l’article 8 de la Llei esmentada i entenent que la referència als supòsits en què, per la seva finalitat i objecte, l’òrgan ambiental acordi l’exoneració pel fet de no tenir efectes significatius sobre el medi ambient s’entenen reconduïts als que preveu en exclusiva la normativa bàsicaesmentada.

c) En relació amb les discrepàncies manifestades sobre l’article 149, i per connexió amb els articles 146 («actes subjectes a llicència urbanística municipal») i 148 («actes subjectes a comunicació prèvia»), de manera idèntica al que ja recull l’Acord present, ambdues parts coincideixen a interpretar que aquests preceptes subjecten a llicència o a comunicació prèvia i preveuen excepcions amb relació a obres públiques i instal·lacions de l’àmbit competencial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, però no de l’àmbit competencial de l’Estat. D’acord amb la seva pròpia legislació, les obres públiques d’interès general de l’Estat se sotmeten als procediments que aquella estableix, dins els quals no s’exigeixen actes de control preventiu municipal i, en particular, de llicència municipal o de comunicació prèvia.

d) Respecte a les controvèrsies suscitades amb relació a l’article 55.3, relatiu a la tramitació del planejament, ambdues parts coincideixen que el precepte es limita a establir una regla de caràcter general, però sense excloure l’aplicació de la legislació estatal i les previsions establertes per aquesta quant a la sol·licitud i l’emissió d’informes que correspon a l’Administració General de l’Estat. Per tant, ambdues parts coincideixen en la plena aplicabilitat de les normes estatals, tant sectorials com generals, quant als informes preceptius que s’han de sol·licitar a l’Administració General de l’Estat, el seu caràcter vinculant, si escau, el moment procedimental adequat per sol·licitar-los i altres aspectes prevists en la legislació estatal.

e) En relació amb les discrepàncies manifestades sobre l’article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, ambdues parts coincideixen que s’ha d’entendre que l’article qüestionat recull un mandat per al planificador urbanístic, que deriva de normes d’aplicació directa previstes en la normativa bàsica estatal del sòl. Sense perjudici de l’anterior, les parts consideren que aquesta norma no modifica el règim legal vigent i aplicable a la planificació dels usos i obres relatius a les obres públiques d’interès general de competència de l’Estat (com poden ser les relatives a ports d’interès general).

f) En relació amb les discrepàncies manifestades sobre l’article 96 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, ambdues parts coincideixen que s’ha d’entendre que, d’acord amb el significat de l’ocupació directa com a modalitat d’obtenció anticipada de terrenys dotacionals públics, l’expropiat no elegeix entre la compensació en metàl·lic o en espècie, sinó que, en primera instància, se l’inclou en una unitat d’actuació amb excés d’aprofitament per fer-hi efectiu el que li correspongui i, si aquesta unitat no es desenvolupa en el termini establert, tindrà dret a iniciar l’expedient expropiatori per rebre la compensació en metàl·lic, conforme al règim general de l’expropiació forçosa.

g) Respecte a les controvèrsies plantejades amb relació a l’article 98, ambdues parts convenen que l’apartat 1, in fine, d’aquest precepte ha d’interpretar-se en el sentit que la resolució del conveni, per si sola, no és indemnitzable i no exclou l’aplicació del règim general de responsabilitat patrimonial dels poders públics regulada per la legislació estatal, en els casos en què així sigui procedent.

h) En relació amb les discrepàncies manifestades sobre l’atribució de legitimació expropiatòria al planejament urbanístic prevista en l’article 132.3 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, ambdues parts coincideixen a considerar que aquest precepte es refereix als plans que habilitin per a la seva execució, de conformitat amb el que preveu l’article 42 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana (TRLS), i es desprèn de la interpretació conjunta dels articles 132.3, 67 i 70 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, en relació amb els instruments de planejament urbanístic que regula el capítol I del títol II de la Llei autonòmica esmentada.

i) Finalment, respecte a la disposició transitòria dotzena, ambdues parts coincideixen que la interpretació conforme a la legislació ambiental de la dita disposició transitòria s’ha d’entendre en el sentit de considerar que la no subjecció a tramitació d’avaluació ambiental del projecte de delimitació de sòl urbà previst per als municipis sense planejament general o sense projecte de delimitació de sòl urbà s’ha d’entendre, en tot cas, únicament i exclusivament en els casos en què aquests projectes de delimitació d’ús no tenguin caràcter planificador ni d’ordenació conforme a l’article 6 de la llei bàsica estatal i que no eximeix de la necessitat de sotmetre a avaluació ambiental tots els plans, programes i projectes que es derivin de l’aprovació de l’esmentat projecte de delimitació de sòl urbà, conforme a la legislació ambiental estatal i autonòmica.

II. Respecte a l’Acord assolit, ambdues parts coincideixen a considerar conclosa la controvèrsia plantejada.

III. Comunicar aquest Acord al Tribunal Constitucional als efectes prevists en l’article 33.2 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, així com inserir-lo en el Butlletí Oficial de l’Estat i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma 21 de setembre de 2018