BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Aprovada definitivament pel Plé de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el 18 de desembre de 2017, la modificació de l’Ordenança reguladora de la remor i les vibracions del municipi de Sant Josep de sa Talaia, es publica el texte integre de l’esmentada ordenança, amb les modificacions instroduïdes, als efectes previstos als articles 70.2 de la Llei 07/85 de 2 d’abril, de bases de régim local, i 103 de la Llei 20/2006, de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

“ORDENANÇA REGULADORA DE LA REMOR I LES VIBRACIONS AJUNTAMENT DE SANT JOSEP DE SA TALAIA

PREÀMBUL

La remor és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials.

En l’àmbit de la Unió Europea, la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió de la remor ambiental, ha obligat a transposar les seves normes al dret intern dels estats membres.

D’altra banda, els articles 43 i 45 de la Constitució obliguen tots els poders públics a protegir la salut i el medi ambient, la qual cosa inclou la protecció contra la contaminació acústica. Així, a escala estatal s’han promulgat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor; el Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que desplega aquesta Llei pel que fa a l’avaluació i la gestió de la remor ambiental, i el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que la desplega pel que fa a la zonificació acústica, els objectius de qualitat i les emissions acústiques.

A les Illes Balears, l’Estatut d’autonomia, en l’article 23, reconeix el dret a gaudir d’una vida i un medi ambient segurs i sans, i estableix que els poders públics han de vetllar per la defensa i la protecció de la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge, i han d’establir polítiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat harmonitzant-les amb les transformacions que es produeixen per l’evolució social, econòmica i ambiental.

En aquest marc s’aprovà la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, que en l’article 6, punts 2 i 3, estableix les competències de les administracions locals en aquesta matèria.

Aquesta Ordenança concreta els instruments jurídics i tècnics necessaris per donar una resposta adequada a les inquietuds de la ciutadania respecte a la contaminació acústica, millorant-ne la qualitat de vida, en un procés de conscienciació ambiental creixent.

Així mateix, segueix i completa els dictats bàsics que estipulen la Llei estatal 37/2003; el Reial decret 1513/2005; el Reial decret 1367/2007; la Llei 1/2007, i les normes UNE i altres d’anàlogues que són aplicables en l’àmbit de les remors i les vibracions a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Al municipi de Sant Josep de sa Talaia, per la seva particular configuració, es produeix en molts casos una confluència d’usos diversos en una mateixa zona del territori. Aquesta situació és especialment problemàtica quan conflueixen usos residencials amb altres que poden generar molèsties per generació de contaminació acústica.

L’ajuntament, conscient d’aquesta realitat, considera necessari el compliment de les normes que regulen la contaminació acústica i l’aprovació d’una ordenança que, per una banda, faciliti la comprensió de la complexa normativa en matèria de remors i, per altra, estableixi les mesures preventives, correctores i inspectores aplicades al municipi en compliment de la normativa autonòmica i estatal.

CAPÍTOL I - OBJECTE, ÀMBIT D’APLICACIÓ I PERÍODES HORARIS

Article 1 - Objecte

Aquesta Ordenança té per objecte, dins les competències de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, regular les mesures i els instruments necessaris per prevenir i corregir la contaminació acústica en el terme municipal, a fi d’evitar i reduir els danys que pugui ocasionar a les persones, els béns o el medi ambient.

Article 2 - Àmbit d’aplicació

1. Estan sotmesos a aquesta Ordenança les instal·lacions, les maquines, els projectes i activitats de construcció, les relacions de veïnat, els comportaments ciutadans a l’interior i l’exterior dels edificis, les activitats de caràcter públic o privat i, en general, els emissors acústics independentment de qui sigui la persona titular, la persona promotora o la persona responsable, tant si és una persona física com jurídica, pública o privada, en un lloc públic o privat, obert o tancat, dins el terme municipal, susceptibles de generar contaminació acústica per remor o vibracions.

2. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordenança:

a)  Les infraestructures portuàries, aeroportuàries i els eixos viaris de competència estatal o autonòmica.

b) Les activitats i infraestructures militars, que es regeixen per la normativa específica pròpia.

c)  Les remors que generin embarcacions de qualsevol classe o activitats en les aigües que limiten amb la costa, el control de les quals es reserva a l’autoritat estatal competent.

d) L’activitat laboral, en relació als llocs de treball, que es regirà per la normativa específica

Article 3 - Acció pública

Les persones físiques o jurídiques poden denunciar davant l’Ajuntament qualsevol actuació pública o privada de les que esmenta l’article anterior que causi molèsties, risc o dany per a les persones o els béns de qualsevol naturalesa de manera que incompleixi les normes de protecció acústica que estableix aquesta Ordenança

Article 4 - Competències

1. Les prescripcions d’aquesta Ordenança són de compliment obligat i directe exigible en qualsevol tipus d’espectacles, construccions, demolicions, obres, instal·lacions fixes o temporals i qualsevol altra activitat, com també per a ampliacions o reformes que es projectin o executin. També n’és exigible el compliment respecte del comportaments del veïnat o persones usuàries de la via pública, sense perjudici dels drets fonamentals que preveu la Constitució espanyola.

2. Dins del marc de les competències municipals, i amb la finalitat que es compleixi aquesta Ordenança, l’ajuntament pot adoptar les mesures cautelars, correctores o reparadores necessàries, ordenar totes les inspeccions que cregui convenients i aplicar les sancions que preveuen aquesta Ordenança o una altra norma específica aplicable.

Article 5 - Definicions

Per a l’aplicació d’aquesta ordenança es prendran les definicions establertes a la Llei 1/2007 contra la contaminació acústica de les Illes Balears, la Llei estatal 37/2003; el Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que desplega aquesta Llei pel que fa a l’avaluació i la gestió de la remor ambiental; el Reial decret 1367/2007 i el termes que recullen el Codi tècnic de l’edificació i, en particular, el document bàsic “DB-HR Protecció contra la remor”, aprovat pel Reial decret 1371/2007, de 19 d’octubre, o el que el substitueixi.

Tot i així, es defineixin addicionalment els següents conceptes:

a)  Àrea urbanitzada: superfície del territori que compleix els requisits que estableix la legislació urbanística aplicable per ser classificada com a sòl urbà o urbanitzat, i que està integrada, de manera legal i efectiva, en la xarxa de dotacions i serveis propis dels nuclis de població. S’entén que és així quan les parcel·les, estiguin edificades o no, disposen de les dotacions i els serveis que requereix la legislació urbanística o poden arribar a disposar-ne sense més obres que les de connexió a les instal·lacions en funcionament.

b) Àrea urbanitzada existent: superfície del territori que era àrea urbanitzada abans de l’entrada en vigor del Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que desplega la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor, pel que fa a la zonificació acústica, els objectius de qualitat i les emissions acústiques.

c)  Confrontació: situació que es dóna en la transmissió de la remor, quan l’emissor i el receptor comparteixen murs i la remor es transmet de manera estructural.

d) Limitador enregistrador acústic: aparell destinat a controlar la remor emesa pels mitjans de reproducció sonora i enregistrar els episodis de superació dels valors límit d’immissió de remor que estableix aquesta Ordenança.

e)  Transmissió de remor aeri: transmissió de la remor quan l’emissor i el receptor no comparteixen cap estructura física (com ara murs) i estan separats únicament per l’aire.

Article 6 - Drets i deures

1. D’acord amb el que estableix la normativa per la qual es regula el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient, l’Ajuntament ha de posar a disposició de la població la informació relativa a la contaminació acústica, de manera clara, comprensible i fàcilment accessible.

2. La ciutadania té el deure de complir les normes de conducta que determina aquesta Ordenança en relació amb la contaminació acústica.

Article 7 - Períodes horaris

1. Als efectes de l’aplicació d’aquesta Ordenança, es considera període de temps diürn, de les 8.00 a les 20.00 hores; període de temps vespertí, de les 20.00 , i període de temps nocturn, de les 23.00 a les 8.00 hores. En aquest períodes a les 23.00 hores s’han d’aplicar els índexs acústics Ld, Le i Ln, respectivament.

2. En qualsevol cas, prevalen els períodes horaris que determini la norma de caràcter legal que els reguli.

  CAPÍTOL II - PREVENCIÓ I CORRECCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Article 8 - Àrees Acústiques i Mapa de Remors

1. Les àrees acústiques del municipi es correspondran amb les delimitades als mapes de zonificació acústica de l’Annex IV d’aquesta ordenança.

2. L’Ajuntament haurà d’elaborar un mapa de remors que haurà de complir els requisits mínims que es detallen en l’annex IV del Reial decret 1513/2005 de 16 de desembre i a l’article 21 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

3. El mapa de remors elaborat haurà de seguir el procediment d’aprovació i d’exposició pública d’acord amb el que estableixi la normativa vigent.

4. Les àrees acústiques i el mapa de remors municipal s’han de revisar i, si cal, modificar cada cinc anys a partir de la data que l’aprovi el Ple de l’Ajuntament.

Article 9 - Pla acústic d’acció municipal

1. Una vegada aprovats el Mapa de remors i la zonificació d’àrees acústiques del municipi, l’ajuntament podrà elaborar un Pla acústic d’acció municipal, d’acord amb el que estableix la Llei 1/2007 i la Llei 37/2003.

2. El contingut mínim i el procediment d’elaboració del pla acústic d’acció municipal s’ajustaran als requisits que s’estableixen en la Llei 1/2007 i al Reial decret 1513/2005.

Article 10 - Zones de protecció acústica especial

La aprovació i declaració d’una zona de protecció acústica especial haurà de seguir el procediment establert a l’article 30 de la Llei 1/2007.

 

CAPÍTOL III - AVALUACIÓ DE LA REMOR I LES VIBRACIONS. NORMES GENERALS RELATIVES ALS EMISSORS ACÚSTICS

Article 11 - Límit d’immissió de la remor transmès al medi ambient exterior

1. Les instal·lacions, els establiment i les activitats, tant noves com existents, han de respectar els valors límits de referència d’immissió de la remor transmesa al medi ambient exterior que s’indiquen a la Taula 01 de l’annex I d’aquesta Ordenança, segons el tipus d’àrea acústica receptora.

2. Es considera que es compleixen aquests límits si:

Lkeq,Ti < Valor límit (de referència) + 5 dB

3. Per a altres medicions diferents de l’índex de remor equivalent (LkeqTi), com poden ser valors diaris o promitjos anuals, es seguiran la metodologia i els valors límits establerts a la Llei 1/2007 i al Real Decret 1367/2007.

4. En el cas que s’hagin de mesurar valors d’immissió en sòls que no tinguin la consideració d’àrea urbanitzada (com per exemple sòl rústic), s’han d’aplicar els valors límit d’immissió de remors corresponents a l’ús residencial. En el cas de zones de Domini Públic Marítim Terrestre, els valors límits seran els corresponents a l’àrea acústica adjacent més propera.

5. La metodologia per a la medició de l’índex de remors serà l’establerta al Real Decret 1367/2007, tal i com es mostra a l’Annex II d’aquesta ordenança.

Article 12 - Límit de remor transmès per qualsevol emissor acústic a un espai interior receptor

1. Les instal·lacions, els establiments i les activitats, tant noves com existents, han de respectar els valors límits de referència d’immissió de remor transmès a l’espai interior receptor que s’indiquen a la Taula 02 de l’annex I d’aquesta Ordenança, segons el tipus d’àrea acústica receptora.

2. Els valors límits de referència són aplicables independentment de la ubicació de l’emissor acústic.

3. Es considera que es compleixen aquests límits si:

Lkeq,Ti < Valor límit (de referència) + 5 dB

4. Els nivells anteriors també s’han d’aplicar a altres establiments oberts al públic amb usos diferents als que s’esmenten, atenent a raons d’analogia funcional o a la necessitat d’una protecció acústica equivalent.

5. Per a altres medicions diferents de l’índex de remor equivalent (LkeqTi), com poden ser valors diaris o promitjos anuals, es seguiran la metodologia i els valors límits establerts a la Llei 1/2007 i al Real Decret 1367/2007.

6. La metodologia per a la medició de l’índex de remors serà l’establerta al Real Decret 1367/2007, tal i com es mostra a l’Annex II

d’aquesta ordenança.

Article 13 - Límits de vibracions aplicables a espais interiors

1. Els emissors generadors de vibracions han de respectar els valors límit de transmissió que es fixen en la Taula 03 de l’annex I d’aquesta Ordenança.

2. La metodologia per a la medició de l’índex de vibracions serà l’establerta al Real Decret 1367/2007, tal i com es mostra a l’Annex II d’aquesta ordenança.

Article 14 - Autorització per superar els valors límit de remor

1 Amb caràcter general, podran superar els valors límits establerts en aquesta ordenança, tots aquells actes promoguts per . l’ajuntament com a part de la celebració de festes populars o aquelles activitats que quedin incloses en els diferents programes de festes del municipi (festes tradicionals, fires, espectacles musicals o similars)

2. Així mateix, les obres, equipaments, vehicles i tasques necessàries per raons d’emergència o de seguretat per a les persones i béns, podran superar els valors límits establerts en aquesta ordenança, sense perjudici del compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

3. L’Ajuntament podrà autoritzar, per a activitats privades d’interès general o amb una projecció oficial, cultural, turística, o d’altra

naturalesa anàloga, a petició dels organitzadors i de forma discrecional, amb caràcter extraordinari, la superació dels valors màxims d’emissió sonora, establerts en aquesta Ordenança.

4. Les persones titulars de les activitats definides en el punt anterior hauran de presentar una sol·licitud, amb almenys un mes d’antelació a l’acte, on s’haurà de justificar l’interès general o la projecció oficial, cultural o turística, o d’altra naturalesa anàloga així com les mesures previstes per reduir al màxim la contaminació acústica. L’Ajuntament n’ha de notificar la resolució amb anterioritat a la data programada per a l’esdeveniment.

5. Quan es concedeixi el permís, l’autorització ha de fixar expressament el nom, les dates de l’esdeveniment, les dades de la persona responsable i els períodes horaris en què es podran superar els límits establerts.

 

CAPÍTOL IV - NORMES ESPECÍFIQUES RELATIVES ALS EMISSORS ACÚSTICS I A NOVES CONSTRUCCIONS

Article 15 - Normes aplicables a obres, edificacions i treballs a la via pública

1. Les persones responsables de les obres, les edificacions i els treballs a la via pública, amb la finalitat de minimitzar les molèsties, han d’adoptar les mesures adequades per reduir els nivells sonors i de vibracions d’aquests i de les màquines auxiliars que utilitzin. A aquest efecte, entre d’altres mesures, poden instal·lar silenciadors acústics o bancades amortidores de vibracions, o tancar la font sonora o ubicar-la a l’interior de l’estructura en construcció una vegada que l’estat de l’obra ho permeti.

2. Els equips i les màquines susceptibles de produir remors i vibracions emprats en les obres, les edificacions i els treballs a la via pública han de complir el que estableix la normativa sectorial aplicable, i les màquines d’ús a l’aire lliure en particular, les prescripcions del Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure, o la norma que el substitueixi. En qualsevol cas, els sistemes o equips complementaris que s’utilitzin han de ser els més adequats per reduir la contaminació acústica.

3. En les obres públiques i en la construcció s’han d’usar en la mesura de lo possible les màquines i els equips tècnicament més silenciosos, de la manera més adequada per generar la menor contaminació acústica possible. Concretament,

a)  Els motors de combustió han d’estar equipats amb silenciadors de gasos d’escapament i sistemes esmorteïdors de remor i vibracions.

b) Els motors de les màquines han d’estar aturats quan aquestes no s’utilitzin.

c)  Els compressors i la resta de les màquines situats a l’exterior de les obres o a menys de 50 metres d’edificis ocupats han de funcionar amb el capot tancat i amb tots els elements de protecció instal·lats.

d) Els martells pneumàtics, autònoms o no, han de disposar d’un mecanisme silenciador de l’admissió i l’expulsió de l’aire.

Article 16 - Normes aplicables a les noves edificacions i construccions

1. Els elements constructius dels edificis nous i les seves instal·lacions han de tenir les característiques adequades per complir les exigències bàsiques de protecció contra la remor (HR) que s’indiquen en l’article 14 del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació. Tal com s’indica en aquest Reial decret, per justificar el compliment de l’exigència bàsica es poden adoptar solucions tècniques basades en el document bàsic DB HR “Protecció contra la remor”, o bé solucions alternatives equivalents al DB HR.

2. El grau d’aïllament dels materials de construcció emprats haurà de ser calculat tenint en compte els objectius de qualitat acústica (d’acord amb el Real Decret 1367/2007) de la zona on es vol realitzar la nova construcció i haurà de ser suficient per garantir els compliment dels valors límit d’immissió en interiors establerts a la Taula 02 de l’Annex I d’aquesta ordenança.

Article 17 - Normes aplicables a operacions de transport, càrrega, descàrrega i repartiment de mercaderies

1. El transport, la càrrega, la descàrrega i el repartiment de mercaderies s’han de fer adoptant les mesures i les precaucions necessàries per reduir al mínim la contaminació acústica i sense produir impactes directes en el sòl del vehicle ni en el paviment. Així mateix, s’han d’emprar les millors tècniques disponibles per evitar la remor que produeixen el desplaçament i els tremolors de la càrrega durant el recorregut del repartiment. En concret, els contenidors i els carros de càrrega, descàrrega i distribució de mercaderies s’han de condicionar per evitar la transmissió de les remors. En qualsevol cas, s’han de respectar els valors límit d’immissió de transmissió que s’indiquen en aquesta ordenança.

2. L’horari de les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies, manipulació de productes, contenidors, materials de construcció o similars comprèn de les 8 a les 21 hores, excepte a les àrees acústiques d’ús predominant industrial i sempre que no afecti els habitatges.

Article 18 - Normes aplicables a la recollida de residus urbans i tasques de neteja viària

A la recollida de residus urbans i tasques de neteja viària s’adoptaran les mesures i precaucions tècnicament viables per minimitzar la remor dels vehicles de recollida i de les màquines de recollida i neteja de residus, com també els derivats de la manipulació dels contenidors, la compactació dels residus, la neteja o l’escombrada mecànica, etc.

Article 19 - Normes aplicables per a la protecció contra les vibracions

Els equips, les màquines, els conductes de fluids o d’electricitat i qualsevol altre element generador de vibracions s’han d’instal·lar i mantenir amb les precaucions necessàries perquè els nivells sonors que transmeten en el funcionament siguin els més baixos possibles i no superin els valors límit d’immissió que s’estableixen en aquesta Ordenança, fins i tot dotant-los d’elements elàstics separadors o de bancada antivibradora independent si és necessari.

Article 20 - Altres emissors acústics

Pel que fa a les infraestructures viàries, aeroportuàries, sistemes d’alarma i megafonia i tots aquells aspectes dels emissors acústics no regulats en aquesta ordenança s’estarà al que estableix la llei 1/2007 i el Real decret 1367/2007.

Article 21. Exoneracions per a obres, edificacions i treballs a la via pública

1. La persona titular de la batllia, respectant els principis de legalitat i proporcionalitat i afectant els drets individuals el mínim possible, atorgarà autorització per a les activitats en què no sigui possible garantir els nivells de renou que s’estableixen en el capítol III d’aquesta Ordenança, per raons tècniques i acreditades degudament per les persones interessades, en què ha de fer constar expressament la limitació de l’horari en què es pot dur a terme l’activitat.

Mentre l’Ajuntament no hagi delimitat les àrees acústiques, les condicions de l’autorització s’han de fixar segons la sensibilitat acústica de l’àrea en la qual té lloc l’activitat, d’acord amb els criteris de l’article 5 del Reial decret 1367/2007. Quan en l’àrea coexisteixin diversos usos, en absència dels criteris d’assignació d’ús predominant corresponent a l’aplicació dels criteris que s’indiquen en l’annex V del Reial decret 1367/2007, s’ha d’aplicar el principi de protecció dels receptors més sensibles (1.2 d de l’annex V del Reial decret 1367/2007).

L’horari de treball ha de ser dins el període diürn que estableix aquesta Ordenança. Excepcionalment, i per raons acreditades, es poden autoritzar treballs, tant a la via pública com en edificis, sense respectar aquest horari. En qualsevol cas, s’han d’adoptar les mesures i les precaucions necessàries per reduir al mínim els nivells sonors de pertorbació de la tranquil·litat ciutadana. L’autorització que s’atorgui amb aquestes raons excepcionals no pot aprovar activitats que, en conjunt, puguin produir renous i vibracions superiors al 60 % dels admissibles en el període diürn.

2. A les obres d’urgència reconeguda i a les tasques que es facin per raons de seguretat o perill, l’ajornament de les quals pugui ocasionar perills d’esfondrament, inundació, corriment, explosió o riscs de naturalesa anàloga, es pot autoritzar l’ús de màquines i l’execució de treballs encara que comportin una emissió de renous més gran de la permesa a la zona, procurant que l’horari de feina amb un major volum de renou ocasioni les menors molèsties possibles i que els treballadors disposin de la protecció necessària que estableixen les normes de seguretat preceptives. En aquest cas, l’Ajuntament ha d’autoritzar expressament les obres o tasques i ha de determinar els valors límit d’emissió que s’han de complir d’acord amb les circumstàncies que hi concorrin.”

 

CAPÍTOL V - MESURES DE CONTROL ACÚSTIC DE LES ACTIVITATS

Article 22 - Instal·lació de limitador enregistrador acústic

1. Totes les activitats turístiques que disposin de musica regulades a l’article 26 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears estan obligades a la instal·lació d’un limitador enregistrador acústic.

2. L’ajuntament podrà requerir a qualsevol altre activitat, en projecte o existent, quan així ho consideri oportú, la instal·lació d’un limitador enregistrador acústic.

3. El limitador enregistrador acústic haurà de complir amb les característiques indicades en aquesta ordenança, i haurà d’estar tarat segons l’estudi acústic corresponent.

Article 23 - Característiques del limitador enregistrador acústic

1. El limitador enregistrador acústic haurà de complir amb les següents característiques:

a)  Funcionar com a limitador freqüencial en 1/3 octava i com a enregistrador sonor.

b) Permetre programar els valors límits de remor a l’interior de l’activitat i disposar d’una pantalla que permeti veure aquests valors.

c)  Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins el local. Aquest dispositiu ha d’estar calibrat amb l’equip electrònic per detectar possibles manipulacions i se n’ha de poder verificar el funcionament correcte amb un sistema de calibratge.

d) Guardar un historial en què aparegui el dia i l’hora en què es van fer les darreres programacions.

e)  Emmagatzemar, en un suport físic estable, durant un mes com a mínim, els nivells sonors (nivell de pressió sonora continu equivalent amb ponderació freqüencial A i percentils) i les possibles manipulacions amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts.

f)  Emmagatzemar les possibles manipulacions tant de l’equip musical com de l’equip de limitació en una memòria interna.

g)  Permetre detectar altres fonts que puguin funcionar de manera paral·lela.

h) Disposar d’un sistema de precintament de les connexions i del micròfon.

i)   Disposar d’un sistema que impedeixi la reproducció musical i audiovisual en el cas que l’equip limitador es desconnecti de la xarxa elèctrica o del sensor.

j)   Permetre, als serveis municipals o a les empreses acreditades per l’Ajuntament, accedir a l’emmagatzematge informàtic dels registres.

k) Possibilitat de transmissió telemàtica de dades.

l)   Disposar d’un visualitzador lluminós (extern o integrat) que permeti observar, en temps real, el nivell sonor instantani (mesurat en dB(A)).

2. El volum màxim d’emissió que permetin aquests dispositius ha d’assegurar que, d’acord amb l’aïllament acústic real de què disposi el local en què s’exerceix l’activitat, es compleixin els límits de transmissió sonora a l’exterior i l’interior de locals acústicament afectats que s’estableixen en aquesta Ordenança.

3. El limitador enregistrador acústic haurà d’estar homologat respecte a la norma que li sigui d’aplicació i haurà de disposar dels certificats corresponents. La instal·lació i calibratge del limitador haurà de ser realitzada per personal tècnic o empreses instal·ladores, degudament autoritzades per la marca fabricant.

4. El limitador enregistrador acústic ha de garantir que els emissors acústics dels establiments que disposen de títol habilitant per a l’exercici d’una activitat turística de restauració o de club de platja, no poden produir nivells d’emissió superiors a 65 dB(A) havent de complir, a més, amb els nivells d’immissió acústica establerts a l’ordenança. Per tant, el tarat del limitador enregistrador d’aquests establiments serà, com a màxim, de 65 dB(A).

L’ajuntament podrà exigir el compliment d’aquest requisit a altres establiments que disposin d’amenització musical i incompleixin amb els valors límit d’immissió recollits a la present ordenança.

Article 24 - Estudi acústic

1. L’ajuntament podrà sol·licitar a qualsevol activitat, en projecte o existent, i en el moment que consideri oportú, la realització d’un estudi acústic. Aquest estudi serà de caràcter obligatori per a les activitats turístiques que disposin de musica regulades a l’article 26 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears i per aquelles activitats a les quals l’ajuntament sol·liciti la instal·lació d’un limitador enregistrador acústic, d’acord amb aquesta ordenança.

2. La persona titular de l'activitat o el seu representant o la seva representant, haurà de comunicar a l'Ajuntament, amb una antelació mínima de 5 dies, la realització de les medicions corresponents per a l’elaboració de l'informe acústic. A aquests efectes, s'haurà d'assenyalar la data i hora en que es realitzaran les medicions, per si l’ajuntament considera procedent l’ assistència de tècnics municipals o de la Policia Local .

3. L’estudi acústic que s’indica en aquest article, haurà d’estar signat per un tècnic o una tècnica competent, i contenir la informació mínima següent:

a)  Memòria descriptiva de l’activitat i dels emissors acústics de la mateixa, amb informació corresponent a les marques i models dels emissors acústics (esquema, números de sèrie, etc).

b) Plànol de l’activitat amb ubicació i orientació dels emissors acústics i dels punts de medició emprats per a la realització de l’estudi.

c)  Resultat de la medició del nivell d’emissió acústica dels aparells analitzats en el moment de la medició.

d) Resultat de la medició del nivell d’immissió acústica als llindars de la superfície de l’activitat (com a màxim a 2 metres), d’acord amb la metodologia establerta al Real Decret 1367/2007 i amb els emissors acústics en funcionament normal. Aquest anàlisi haurà de contemplar els efectes additius de diferents emissors acústics, si s’escau.

e)  Conclusions sobre el grau de compliment dels valors límits establerts en aquesta ordenança o en el Real decret 1367/2007 per a l’àrea acústica corresponent.

f)  En el cas que sigui necessari, mesures correctores i protectores que es considerin més oportunes per a no superar els valors límit d’immissió que s’estableixen en aquesta Ordenança, incloent obres, reducció del tarat del limitador, etc.

g)  El valor del tarat del limitador (si s’escau), que es correspondrà amb el nivell d’emissió utilitzat en la medició sempre i quan s’hagi garantit el compliment de la normativa. Per a incrementar el valor del tarat caldrà presentar un nou estudi acústic.

h) Certificat d’instal·lació i calibratge del limitador d’acord amb l’article anterior, si s’escau. S’haurà d’incloure la ubicació dels sensors del limitador respecte els emissors acústics, una relació de marques i models dels equips connectats (altaveus, etapes, etc.), així com el tarat del limitador(o tarats per a les diferents franges horàries). S’adjuntarà la fitxa de configuració extreta del limitador.

i)   La conformitat expressa de la persona titular de l’activitat o del seu representant o la seva representat, mitjançant signatura precedida de l’expressió Vist i plau, que dóna la conformitat a les mesures aplicades.

4. En cas que l’estudi acústic es realitzi sobre una activitat en projecte per a la qual encara no es poden realitzar medicions acústiques reals, es realitzarà una modelització per part d’un tècnic o una tècnica competent en la matèria.

5. La metodologia per a la medició de l’índex de remors serà l’establerta al Real Decret 1367/2007, tal i com es mostra a l’Annex II d’aquesta ordenança. Les medicions es realitzaran en el període horari en que el soroll de fons sigui mínim i es podran establir tarats per les diferents fases de soroll.

6. La instal·lació d’un limitador enregistrador acústic no substitueix en cap cas l’aïllament mínim que ha de tenir l’establiment.

7. La presentació de l’estudi acústic no eximeix de la tramitació i obtenció dels corresponents permisos en cas de ser necessària l’execució de mesures correctores.

8. Qualsevol canvi de la instal·lació dels emissors acústics (substitució o addició d’equips, canvi d’ubicació o orientació, etc.) requerirà la presentació i aprovació d’un nou estudi acústic.

9. La persona titular de l’activitat haurà de disposar, en el lloc on s’exerceixi l’activitat i es trobi instal·lat el limitador enregistrador acústic, del corresponent estudi acústic.

 

CAPÍTOL VI - CONVIVÈNCIA CIUTADANA I RELACIONS VEÏNALS

Article 25 - Convivència ciutadana

1. Tots els habitants i les habitants del municipi, estan obligats a respectar el descans del veïnat i a evitar la producció de remors o vibracions que alterin la convivència normal. Es prohibeix l’emissió de qualsevol remor o vibració domèstica que per la seva intensitat o horari excedeixi dels límits que exigeix la tranquil·litat pública.

2. En el medi ambient exterior, la ciutadania ha de respectar els límits de la bona convivència ciutadana, de manera que les remors que produeixin no pertorbin el descans ni la tranquil·litat del veïnat ni impedeixin el funcionament normal de les activitats pròpies del locals receptors.

Article 26 - Determinació de l’alteració de la convivència

En cas de considerar que s’està produint una molèstia, i en funció de la gravetat de la mateixa, la Policia Local podrà advertir de les molèsties generades o directament aixecar acta de denúncia. En qualsevol dels casos es requerirà el cessament immediat de l’activitat molesta.

 

CAPÍTOL VII - NORMES ESPECÍFIQUES PER A VEHICLES DE MOTOR I CICLOMOTORS

Article 27.- Vehicles de motor i ciclomotors

1. Les persones propietàries i les persones usuàries de qualsevol tipus de vehicle de motor o ciclomotor han de mantenir en bones condicions de funcionament els elements susceptibles de produir molèsties per renous a fi que l’emissió acústica del vehicle no excedeixi els valors límit d’emissió que s’estableixen en l’annex III. Especialment, aquestes persones usuaries no poden:

a)  Fer ús del dispositiu acústic (clàxon) en tot el terme municipal, excepte en cas de perill immediat d’accident i sempre a) que l’avís no es pugui fer per cap altre mitjà.

b) Forçar les marxes dels vehicles produint renous molestos, com ara accelerar innecessàriament o forçar el motor en circular per pendents.

c)  Utilitzar dispositius que puguin anul·lar o reduir l’acció del silenciador o circular amb vehicles amb el silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, produint un renou innecessari.

d) Fer voltes innecessàriament a les illes d’habitatges, accelerar, virar o derrapar, com també produir qualsevol altre renou per l’ús inadequat del vehicle que molesti els veïnats, tant si es fa en un espai públic com privat.

e)  Fer funcionar els equips de música a un volum superior a 60 dB(A).

f)  Durant el període nocturn, estacionar vehicles en els quals resten en funcionament equips de refrigeració o similars, com ara camions frigorífics, a zones urbanitzades d’ús residencial.

2. L’Ajuntament pot dur a terme controls dels nivells d’emissió sonora dels vehicles de motor i ciclomotors, complementaris als de les inspeccions tècniques de vehicles, d’acord amb el procediment que s’estableix en l’annex III d’aquesta Ordenança.

En aquests controls s’ha de comprovar, entre d’altres aspectes, que els tubs d’escapament instal·lats són els homologats i estan en bones condicions d’ús. Si no és així, la persona titular del vehicle no el pot fer circular pel municipi mentre no l’hagi substituït per un dispositiu homologat.

3. No es poden conduir vehicles de motor de manera que provoquin renous innecessaris o molestos o superin els valors que s’estableixen en l’annex III d’aquesta Ordenança.

Article 28.- Vehicles destinats als serveis d’urgències

1. Els conductors i les conductores dels vehicles destinats als serveis d’urgències són responsables d’utilitzar els dispositius de senyalització acústica d’emergència en els serveis d’urgència extrema i quan la senyalització lluminosa no sigui suficient.

2. Queden exempts de complir el que s’estableix en l’apartat anterior, els vehicles en servei dels cossos i forces de seguretat i de la policia municipal, del servei d’extinció d’incendis i salvament i altres vehicles destinats a serveis d’urgència autoritzats degudament. No obstant això, aquests vehicles queden subjectes a les prescripcions següents:

a) Han de disposar d’un mecanisme de regulació de la intensitat sonora dels dispositius acústics que la redueixi a uns nivells compresos entre 70 i 90 dB(A), segons la velocitat del vehicle, mesurada a tres metres de distància.

b) Han de limitar l’ús dels dispositius de senyalització acústica d’emergència als casos de necessitat i quan la senyalització lluminosa no sigui suficient.

 

CAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ I CONTROL, I RÈGIM SANCIONADOR

Article 29 - Denúncies

1. La denúncia dóna lloc a actuacions d’inspecció i control per comprovar la veracitat dels fets denunciats i, si escau, incoar l’expedient sancionador que correspongui.

2. La denúncia, que pot ser verbal o escrita, ha de contenir, com a mínim, l’activitat, la relació veïnal o l’actuació demandada i l’horari i la ubicació concreta en què s’ha produït.

Article 30 - Inspecció

1. Exerceixen l’actuació inspectora, el personal funcionari designat a aquest efecte que disposi de l’acreditació tècnica que s’indica en l’article 53.4 de la Llei 1/2007, i tindran la condició d’agents de l’autoritat.

2. Les persones responsables i les persones titulars de les fonts emissores resten obligats a permetre l’accés dels agents de l’autoritat a l’activitat perquè hi duguin a terme la visita d’inspecció, i a posar en funcionament les fonts emissores en la manera que se’ls indiqui, perquè en puguin mesurar la remor i fer-hi les comprovacions necessàries.

3. L'ajuntament podrà realitzar visites de comprovació per verificar que les instal·lacions s'ajusten a la documentació tècnica presentada (permisos, estudi acústic), o a les mesures correctores imposades, en el seu cas. Del resultat de la comprovació, s’entregarà un acta a l'interessat o la interessada.

Article 31 - Funció de les persones inspectores

El personal designat per dur a terme les inspeccions té, entre d’altres, les funcions següents:

a)  Accedir, havent-se identificat prèviament i amb les autoritzacions que corresponguin, si n’és el cas, a les instal·lacions, les màquines, les activitats o els àmbits generadors o receptors de fonts de contaminació acústica.

b) Requerir la informació i la documentació administrativa que autoritzi les activitats i les instal·lacions objecte de la inspecció.

c)  Prendre les mesures i avaluar i controlar el compliment de les disposicions vigents i les condicions de l’autorització que tinguin les instal·lacions, les màquines, les activitats o els comportaments.

d) Aixecar acta de les actuacions que s’han dut a terme en l’exercici de les funcions pròpies.

e)  Proposar les mesures de caràcter preventiu o cautelar que prevegi aquesta Ordenança o la legislació sectorial aplicable.

Article 32 - Acta de la inspecció

De les comprovacions efectuades en el moment de la inspecció s’ha aixecar una acta, una còpia de la qual s’ha de lliurar a la persona titular o responsable de l’activitat, la indústria, el vehicle o el domicili que s’ha inspeccionat. L’acta pot donar lloc a la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Article 33 - Tipus d’infraccions

Les infraccions administratives en matèria de contaminació acústica es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

1. Constitueix infracció lleu:

a)  Superar els límits sonors establerts a la present ordenança en menys de 6 dB(A).

b) En cas de vehicles a motor, superar de 4 a 6 dB(A) el límit establert com a normal en la fitxa d’homologació corresponent, o, en cas de no disposar d’aquesta, superar en més de 4 dB(A) els 90 dB(A) en qualsevol vehicle.

c)  Obtenir nivells de transmissió de vibracions superiors als fixats en aquesta ordenança, quan no s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient i no s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

d) La no comunicació a l’administració competent de les dades requerides per aquesta, dins dels terminis establerts a aquest efecte.

e)  La realització d’activitats prohibides o l’incompliment de les obligacions previstes en aquesta ordenança, quan no siguin tipificades expressament com a infraccions greus o molt greus

f)  No disposar, al lloc on s’exerceix l’activitat, del corresponent estudi acústic o que aquest incompleixi amb el que estableix l’article 24.

2. Constitueix infracció greu:

a)  L’incompliment de les condicions establertes en matèria de contaminació acústica en l’estudi acústic o en altres figures d’intervenció administrativa, quan no s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient ni s’hagi posat en perill greu la salut o la seguretat de les persones.

b) L’alteració de la convivència ciutadana, d’acord amb el que estableix aquesta ordenança.

c)  No disposar del limitador enregistrador acústic. La modificació o alteració dels emissors acústics o del limitador sense l’aprovació del corresponent estudi acústic.

d) L’incompliment de les mesures de correcció d’infraccions lleus en el termini concedit per fer-ho o dur-ne a terme la correcció de manera insuficient.

e)  Sobrepassar de 6 a 15 dB(A), en la resta de supòsits, els límits que estableix aquesta ordenança.

f) En el cas de vehicles a motor, superar entre 6 i 10 dB(A) el límit establert com a normal en la seva fitxa d’homologació, o, en cas de no disposar d’aquella, superar entre 6 i 10 dB(A) el límit de 90 dB(A).

g) L’ocultació o l’alteració maliciosa de dades relatives a la contaminació acústica aportades als expedients administratius adreçats a l’obtenció d’autoritzacions o llicències relacionades amb l’exercici de les activitats que regula aquesta ordenança.

h) Obstaculitzar la tasca inspectora o de control de les administracions públiques.

i) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un període inferior a dos anys.

j) L’incompliment del requeriment de cessament definitiu de les remors molestes en els casos d’alteració de la convivència ciutadana.

k) L’incompliment dels nivells màxims de tara del limitador enregistrador d’acord amb el que estableix l’article 23.4.

3. Constitueix infracció molt greu:

a)  La producció de contaminació acústica per sobre dels valors límit establerts a les zones de protecció acústica especial i en zones de situació acústica especial.

b) L’incompliment de les condicions establertes en matèria de contaminació acústica en l’estudi acústic o en altres figures d’intervenció administrativa, quan s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la salut o la seguretat de les persones.

c)  L’incompliment de les normes que estableixen requisits relatius a la protecció de les edificacions contra la remor, quan s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

d) L’incompliment de les obligacions derivades de l’adopció de mesures provisionals d’acord amb el que estableix aquesta ordenança.

e)  L’incompliment de les mesures de correcció d’infraccions greus en el termini fixat per fer-ne la correcció o fer-la de manera insuficient.

f)  Superar els nivells sonors permesos en més de 15 dB(A) o , tot i superar-los en menys, quan s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

g)  Superar, en el cas de vehicles a motor, en més de 15 dB(A) el límit establert en la seva fitxa d’homologació o, en el cas de no disposar d’aquesta, superar els 105 dB(A) en qualsevol vehicle.

h) Obtenir nivells de transmissió de vibracions superiors al valors límits quan s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

i)   La reincidència en la comissió d’infraccions greus en un període inferior a dos anys.

4. Per aquelles infraccions no tipificades a la present ordenança, s’estarà a allò que determini la Llei 1/2007.

Article 34 - Sancions

Les infraccions previstes a l’article anterior poden donar lloc a la imposició de totes o d’algunes de les sancions següents, sancions que en tot cas s’han d’imposar seguint el criteri de la proporcionalitat:

1. En el cas d’infraccions lleus:

a)  Multes des fins a 600 €

i.   Infracció 33.1.a: 600 €

b) Suspensió de l’autorització d’obertura o d’altres figures d’intervenció administrativa en què s’hagin establert condicions relatives a la contaminació acústica, per un període inferior a un mes.

2. En el cas d’infraccions greus:

a)  Multes des de 601 fins a 12.000 €.

i.   Infracció 33.2.j: 12.000 €

ii.  Infracció 33.2.c o 33.2.k: de 3.000 a 12.000 €

iii.Infracció 33.2.e, quan es sobrepassi de 6 a 10 dB: de 3.000 a 8.000 €

iv.Infracció 33.2.e, quan es sobrepassi de 11 a 15 dB: de 8.001 a 12.000 €

v.  Infracció 33.2.h: 12.000 €

b) Suspensió de l’autorització d’obertura o d’altres figures d’intervenció administrativa en què s’hagin establert condicions relatives a la contaminació acústica, per un període de temps comprès entre un mes i un dia i un any.

c)  Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període màxim de dos anys.

3. En el cas d’infraccions molt greus:

a)  Multes des de 12.001 fins a 300.000 €.

i.   Infracció 33.3.f, quan es sobrepassi de 15 a 20 dB: de 15.000 a 30.000 €

ii.  Infracció 33.3.f, quan es sobrepassi de 21 a 25 dB: de 30.001 a 50.000 €

iii.Infracció 33.3.f, quan es sobrepassi en més de 25 dB: de 50.001 a 300.000 €

b) Revocació de l’autorització d’obertura o d’altres figures d’intervenció administrativa en què s’hagin establert condicions relatives a la contaminació acústica, o la suspensió de la vigència per un període de temps comprès entre un any i un dia i cinc anys.

c)  Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions.

d) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període no inferior a dos anys ni superior a cinc anys.

e)  Publicació, a través dels mitjans que es considerin oportuns, de les sancions imposades, una vegada que aquestes hagin adquirit fermesa en via administrativa o, si pertoca, jurisdiccional, com també del nom, dels llinatges o de la denominació o de la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables i l’índole i la naturalesa de les infraccions.

f)  El precintat temporal o definitiu d’equips i de màquines.

g)  La prohibició temporal o definitiva del desenvolupament d’activitats.

4. Les sancions s’han d’imposar tenint en compte:

a)  Les circumstàncies de la persona responsable.

b) La importància del dany o del deteriorament causat.

c)  El grau del dany o de la molèstia que s’hagi causat a les persones, als béns o al medi ambient.

d) La intencionalitat o la negligència.

e)  La reincidència i la participació.

f)  La nocturnitat dels fets.

g)  L’adopció per part de la persona autora de la infracció de les mesures correctores adients amb anterioritat a la incoació de l’expedient sancionador.

5. No obstant allò previst en els anteriors apartats, les sancions es poden reduir en un percentatge de fins un 50%, en els casos en què la persona infractora, prèviament a la imposició de la sanció, reconegui la infracció, presti el seu consentiment amb la proposta de sanció i acrediti de manera fefaent davant l’administració instructora del procediment i en un termini màxim de 6 mesos des de la notificació de la sanció, la correcció dels motius que donaren lloc a la seva imposició.

6. En el cas d’infraccions tipificades com a molt greus, a l’inici de l’expedient sancionador s’hauran de prendre mesures provisionals i a la resolució de l’expedient caldrà aplicar la sanció econòmica corresponent i com a mínim una de les altres sancions previstes en aquest article per infraccions molt greus.

Article 35 - Prescripció

1. Pel que fa a aquesta llei, les infraccions molt greus prescriuen als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos; les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen als tres anys, les imposades per infraccions greus als dos anys i les imposades per infraccions lleus als sis mesos.

2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des del dia en què es comet la infracció. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i es reprèn el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat més d’un mes per causa no imputable a la persona presumpta responsable.

3. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar des de l’endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució, i torna a transcórrer el termini si el procediment està paralitzat durant un mes per causa no imputable a la persona infractora.

Article 36 - Responsables

1. Només poden ser sancionades per fets constitutius d’infraccions administratives per l’incompliment de les obligacions que regula aquesta ordenança les persones físiques o jurídiques que en siguin responsables, encara que sigui a títol de mera inobservança.

2. Quan en la infracció hagin participat diverses persones i no sigui possible determinar-ne el grau d’intervenció, la responsabilitat de totes elles és solidària.

3. De les infraccions a les normes d’aquesta ordenança comeses en ocasió de l’exercici d’activitats subjectes a concessió, l’autorització d’obertura o d’altres figures d’intervenció administrativa, n’és responsable la persona titular.

4. De les comeses amb motiu de la utilització de vehicles, n’és responsable la persona propietària quan la infracció resulti del funcionament o de l’estat del vehicle, o la persona conductora en aquells casos en què la infracció sigui conseqüència de la conducció.

5. De la resta d’infraccions és responsable qui causi la pertorbació o qui subsidiàriament en resulti responsable segons les normes específiques.

6. La responsabilitat administrativa ho és sense perjudici de la responsabilitat civil i penal en què es pugui incórrer. Quan s’apreciï un fet que pot ser constitutiu de delicte o falta, s’ha de posar en coneixement de l’òrgan judicial competent i, mentre l’autoritat judicial s’assabenta de l’assumpte, s’ha de suspendre el procediment administratiu sancionador,

Article 37 - Mesures provisionalíssimes i provisionals

1. Mesures provisionals:

Una vegada iniciat el procediment sancionador, l’ajuntament pot adoptar alguna o algunes de les mesures provisionals següents:

a)  Precintat d’aparells, d’equips o de vehicles.

b) Clausura temporal, parcial o total, de les instal·lacions o de l’establiment.

c)  Suspensió temporal de l’autorització d’obertura o d’altres figures d’intervenció administrativa en què s’hagin establert condicions relatives a la contaminació acústica.

d) Mesures preventives o correctives que permetin garantir el compliment de la normativa.

2. Mesures provisionalíssimes:

Quan durant una inspecció, la Policia Local o les persones inspectores detectin alguna de les següents situacions, es podrà procedir al precinte immediat de la instal·lació acústica:

a)  No disposar de limitador enregistrador acústic per aquells establiments obligats a la seva instal·lació.

b) L’incompliment del límit màxim de tarat del limitador (65 dB(A)) als establiment que els hi sigui d’aplicació, d’acord amb el que estableix l’article 23.4.

c)  La manipulació, desconnexió o alteració de qualsevol tipus del limitador enregistrador.

d) No disposar de l’estudi acústic a l’establiment o que aquest incompleixi amb el que estableix l’article 24.

e)  Modificar la instal·lació acústica reflectida a l’estudi acústic.

En qualsevol dels casos, s’aixecarà la corresponent acta o denúncia per incompliment de la present ordenança.

Sens perjudici de les mesures provisionals o definitives que es determinin durant la tramitació de l’expedient sancionador, s’aixecarà el precinte referit en l’anterior paràgraf una vegada la persona titular de l’activitat justifiqui documentalment el subsanament de la infracció motiu del precinte i la Policia comprovi el correcte funcionament de la instal·lació acústica.

Article 38 - Represa de l’activitat

1. Per exercir una altra vegada l’activitat que ha estat clausurada, precintada o suspesa, en una part o en la seva totalitat, cal que la persona titular acrediti, mitjançant la presentació d’un estudi acústic (que compleixi amb les característiques establertes en aquesta ordenança), que, en haver adoptat les mesures necessàries, compleix els límits establerts en matèria de contaminació acústica.

2. L’aixecament d’aquesta clausura, precinte o suspensió l’ha de fer l’ajuntament després de l’aprovació de l’estudi acústic o de la comprovació per part dels serveis municipals de les mesures adoptades. Si transcorregut un mes des de la notificació de l’adopció de les mesures correctores no s’ha aprovat l’estudi ni fet la visita de comprovació, es considera aixecada la clausura, el precinte o la suspensió.

Article 39 - Obligació de reposar

1. Les persones infractores són obligades a adoptar les mesures correctores necessàries que estableixi l’òrgan sancionador, amb independència de la sanció penal o administrativa que s’imposi.

2. La prescripció d’infraccions no afecta l’obligació de restaurar ni la indemnització de danys i perjudicis causats.

Disposició addicional primera - Modificació dels procediments de mesurament i avaluació

En previsió dels avenços tecnològics o l’aprovació de noves normes, els procediments de mesurament i avaluació que s’estableixen en aquesta Ordenança poden ser modificats a partir d’una proposta aprovada en el Ple municipal.

Disposició addicional segona - Règim fiscal

L’ajuntament podrà establir, mitjançant ordenança fiscal, taxes per a la prestació dels serveis d’inspecció que es realitzin per verificar el compliment del que es disposa en aquesta ordenança.

Disposició addicional tercera – Valors límit establerts per altres administracions

Seran d’aplicació els valor límit que estableixin altres administracions amb competències dins l’àmbit territorial del municipi.

Disposició transitòria primera – Obligació de disposar de limitador

Les activitats amb títol habilitant o permís d’instal·lació sol·licitat abans del 17 d’abril de 2017, disposen fins el 17 d’abril de 2018 per donar compliment a l’article 22 de la present ordenança. S’exceptuaran les activitats per a les quals aquesta obligació ja era d’aplicació anteriorment.

Disposició transitòria segona – Requisits del limitador enregistrador

Els establiments existents per als quals sigui d’aplicació allò que estableixen els articles 23.1.l i/o 23.4, disposaran d’un termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor de la present ordenança per al seu compliment.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions municipals del mateix rang que aquesta ordenança, o d’un rang inferior, que siguin incompatibles amb el que estableix aquesta norma, s’hi oposin o ho contradiguin.

Disposició final - Entrada en vigor

La present Ordenança entrarà el dia següent de la seva publicació.

ANNEX I -
VALORS LÍMIT D’IMMISSIÓ DE REMOR I VIBRACIONS

Taula 01. Valors límit d’immissió de remor transmès al medi ambient exterior

Tipus d’àrea acústica		Índex de remors dB(A)
		Lk,d	Lk,e	Lk,n
A	Residencial	55	55	45
B	Industrial	65	65	55
C	Terciari amb predomini de sòl tipus recreatiu i d’espectacles	63	63	53
D	Terciari diferent de C	60	60	50
E	Sanitari, docent, cultural	50	50	40
F	Sectors afectats a sistemes generals de infraestructures de transport	Sense determinar	Sense determinar	Sense determinar
G	Espais naturals d’especial protecció contra la contaminació acústica	(1)	(1)	(1)

(1): Els índexs de renou corresponents als espais naturals d’especial protecció es regulen si n’és el cas, en la normativa aplicable específica

Taula 02. Valors límit de remor transmès a l’espai interior

Ús del local	Tipus de recinte	Índex de remor dB(A)
		Lk,d	Lk,e	Lk,n
Residencial	Estances	40	40	30
	Dormitoris	35	35	25
Sanitari	Estances	40	40	30
	Dormitoris	35	35	25
Educatiu	Aules	35	35	35
	Despatxos. Sales de lectura i estudi	30	30	30
Establiments d’allotjament turístic	Estances d’us col·lectiu	45	45	45
	Dormitoris	35	35	30
Cultural	Cines, teatres, sales de concerts, conferències i exposicions	30	30	30
Administratiu o d’oficines	Despatxos professionals	35	35	35
	Oficines	40	40	40
D’oferta complementària	Restaurants, bars, cafeteries	50	50	50
Comercial		50	50	50
Industrial		55	55	55

Qualsevol instal·lació, establiment, activitat o comportament ha de respectar els valors límit d’immissió de remor transmès a l’espai interior receptor, segons el tipus d’àrea acústica receptora, que s’indiquen a la taula anterior. Aquesta taula és vàlida tant per a fonts ubicades en espais interiors confrontants com per a fonts ubicades en el medi ambient exterior.

Taula 03. Valors límit per a vibracions aplicables a l’espai interior habitable d’edificis destinats a habitatges o usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals i allotjaments turístics

Ús de l’edifici	Índex de vibració Law dB(A)
Residencial	75
Hospitalari	72
Educatiu o cultural	72
Establiments d’allotjament turístic	78

ANNEX II -
DETERMINACIÓ I AVALUACIÓ DELS NIVELLS D’IMMISSIÓ DE LA REMOR I LES VIBRACIONS

1.  Procediment per determinar els nivells d’immissió de remor

S’ha d’aplicar el procediment que s’estableix en l’apartat A de l’annex IV del Reial decret 1367/2007.

2.  Procediment per determinar els nivells d’immissió de vibracions

S’ha d’aplicar el procediment que s’estableix en l’apartat B de l’annex IV del Reial decret 1367/2007.

ANNEX III-
VALORS LÍMIT D’EMISSIÓ DE SOROLL DELS VEHICLES DE MOTOR I DELS CICLOMOTORS

1. Àmbit d’aplicació

Aquest annex és aplicable a l’emissió sonora dels vehicles de motor i els ciclomotors en circulació mesurada amb el vehicle aturat.

2. Valors límit d’emissió

El valor límit d’emissió sonora d’un vehicle de motor en circulació s’obté sumant 4 dB(A) al nivell d’emissió sonora que figura a la fitxa d’homologació del vehicle, que correspon a l’assaig amb el vehicle aturat.

Si la fitxa de característiques d’un vehicle, per l’antiguitat o per altres raons, no indica el nivell d’emissió sonora per a l’assaig amb el vehicle aturat, l’Administració competent en l’homologació i la inspecció tècnica de vehicles l’ha de facilitar d’acord amb les bases de dades pròpies o l’ha de determinar, una vegada ha comprovat que el vehicle és en perfecte estat de manteniment, d’acord amb el mètode de mesurament que s’estableix en el procediment d’homologació aplicable al vehicle, segons la reglamentació vigent. En el cas de no poder determinar el nivell de renou admissible per vehicle, aquest no pot superar els 90 dB(A).

3. Compliment

Es considera que es respecten els valors límit d’emissió quan el valor determinat no supera els valors que s’estableixen en aquest annex.

4. Determinació del nivell d’emissió

El nivell d’emissió es determina mesurant el renou del vehicle aturat segons els mètodes que s’estableixen, per als vehicles de quatre rodes o més, en la Directiva 96/20/CE de la Comissió, de 27 de març de 1996, per la qual s’adapta al progrés tècnic la Directiva 70/157/CEE del Consell, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre el nivell sonor admissible i el dispositiu d’escapament dels vehicles de motor, i per als vehicles de dues o tres rodes, ciclomotors i quadricicles lleugers i pesants, en la Directiva 97/24/CEE del Consell, de 17 de juny de 1997, relativa a determinats elements o característiques dels vehicles de motor de dues o tres rodes, o les que les substitueixin.

1. Condicions de mesurament

Abans de començar els mesuraments, s’ha de comprovar que el motor del vehicle és a la temperatura normal de funcionament i que el comandament de la caixa de canvis és en punt mort. Si el vehicle disposa de ventiladors amb comandament automàtic, no es pot intervenir sobre aquests dispositius mentre es mesura el nivell sonor.

S’ha d’accelerar el motor progressivament fins a arribar al règim de referència, en revolucions per minut, que figura en la fitxa d’homologació del vehicle o en la targeta d’inspecció tècnica de vehicles, i seguidament, de sobte, s’ha de deixar l’accelerador en l’estat de ralentí.

El nivell sonor s’ha de mesurar durant un període de funcionament en què el motor es mantingui breument en un règim de gir estabilitzat i durant tot el període de desacceleració.

2. Condicions mínimes de l’àrea on es mesura el nivell de renou

L’àrea on es mesura el nivell del renou no ha d’estar subjecta a pertorbacions acústiques importants. Són especialment adequades les superfícies planes recobertes de formigó, asfalt o qualsevol altre revestiment dur, que tinguin un grau de reflexió alt.

La zona ha de tenir la forma d’un rectangle al voltant del vehicle, sense cap objecte important a l’interior, els costats del qual siguin a tres metres com a mínim dels extrems d’aquest.

El nivell de renou residual ha de ser, com a mínim, 10 dB(A) inferior al nivell sonor del vehicle que s’avalua.

3. Posició dels instruments de mesuraments

La posició de l’instrument de mesurament s’ha de situar d’acord amb les figures que es mostren i respectant els condicionants que s’indiquen a continuació:

Distància al dispositiu d’escapament:	0,5 m
Altura mínima:	> 0,2 m
Orientació de la membrana del micròfon:	45º en relació amb el pla vertical en què s’inscriu la direcció de sortida dels gasos d’escapament

Figura 1. Posició de l’instrument de mesurament en ciclomotors, motocicletes i quadricicles

 

Vegeu-ne al final del document

Figura 2. Posició de l’instrument de mesurament en vehicles automòbils

 

Vegeu-ne al final del document

 

El valor del nivell L_AFmax s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part entera com a valor resultant.

S’han de prendre tres mesures com a mínim. La mesura es considera vàlida quan la diferència entre els valors extrems de tres mesures preses una darrera l’altra és menor o igual a 3 dB(A).

Per a ciclomotors de dues rodes, el nivell d’emissió és la mitjana aritmètica dels tres valors que compleixin aquesta condició.

Per als altres vehicles, el nivell d’emissió sonora és el valor més alt dels tres mesuraments.

 

ANNEX IV-
ZONIFICACIÓ ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE SANT JOSEP DE SA TALAIA

ÍNDEX

1.- ANTECEDENTS I OBJECTIUS

2.- MARC NORMATIU D'APLICACIÓ

3.- ÀREES ACÚSTIQUES

4.- CARTOGRAFIA ASSOCIADA

1.- ANTECEDENTS I OBJECTIUS

S'ha elaborat el present document, Mapa de zonificació acústica del municipi de Sant Josep de sa Talaia, per a donar compliment a l'article 28 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, així com el que disposa el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor, pel que fa a zonificació acústica, objectiu de qualitat i emissions acústiques.

Atenent a l'anteriorment exposat, l'objectiu fonamental és procedir a la delimitació de les àrees acústiques al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

2.- MARC NORMATIU D'APLICACIÓ

La promulgació de la Directiva del Parlament Europeu 2002/49/CE i la seva gairebé immediata transposició al dret intern espanyol a través de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor (BOE núm. 276, de 18 de novembre), van suposar la plasmació en l'ordenament jurídic del tractament modern de la contaminació acústica.

La publicació de la Directiva Europea sobre "Avaluació i gestió del soroll mediambiental" consolida els criteris de la informació i conscienciació com a elements fonamentals per a la resolució del problema de la remor, obligant a l'administració a la generació de mapes de remor de les zones urbanes, grans carreteres i aeroports i la difusió dels resultats entre la ciutadania.

Aquesta Directiva té per objecte combatre la remor que percep la població en zones urbanitzades, en parcs públics o altres zones tranquil·les en una aglomeració, en zones tranquil·les a camp obert, en les proximitats de centres escolars i en els voltants d'hospitals, i en altres edificis i llocs vulnerables a la remor. No s'aplica a la remor produïda per la pròpia persona exposada, per les activitats domèstiques, pels veïns, al lloc de treball ni a l'interior de mitjans de transport, així com tampoc a les remors degudes a les activitats militars en zones militars.

La publicació el 2003 de la Llei de la Remor recull a nivell estatal les directrius de la directiva Europea abans esmentada. Posteriorment, va ser aprovat el Reial Decret 1367/2007, decret que desenvolupa la citada llei pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

Així mateix, a nivell autonòmic es compta amb la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

A nivell local l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, va aprovar el 2013 la primera versió de l'Ordenança Reguladora de la Remor i les Vibracions.

Per tant, el marc legal aplicable queda establert per les disposicions recollides a:

• Directiva 2002/49 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002. Diari Oficial n ° L 189 de 18/07/2002 p. 0012 - 0026
• Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la Remor.
• Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental.
• Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
• Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.
• Ordenança Municipal Reguladora de la Remor i les Vibracions.

3.- ÀREES ACÚSTIQUES

3.1.- INTRODUCCIÓ

L'article 17 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears estableix:

"La delimitació de les àrees acústiques correspon als ajuntaments, que la podran desenvolupar bé mitjançant ordenances acústiques, bé mitjançant la incorporació d'aquestes àrees en els instruments de planejament urbanístic, tal com assenyala l'article 28.2 d'aquesta llei. En el cas que els ajuntaments efectuïn aquesta delimitació mitjançant ordenança, el contingut d'aquesta s'incorporarà al planejament municipal en la seva primera revisió ".

Així mateix, en el citat article s'assenyala que les àrees acústiques es classifiquen en els següents tipus:

A) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial.

Comprenen les àrees lleument sorolloses i les zones de considerable sensibilitat acústica que requereixen una protecció alta contra la remor.

B) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial.

Comprenen les zones de baixa sensibilitat acústica que abasten els sectors del territori que requereixen menor protecció contra la remor. En ells s'inclouen les zones amb predomini dels següents usos del sòl:

• b.1. Ús industrial.

• b.2. serveis públics

C) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles.

Comprenen les àrees tolerablement sorolloses o les zones de moderada sensibilitat acústica, que integren els sectors del territori que requereixen una protecció mitjana contra la remor. En ells s'inclouen les zones amb predomini dels següents usos del sòl:

• c.1. Ús d'allotjament.

• c.2. Ús d'oficines o serveis.

• c.3. Ús comercial.

• c.4. Ús esportiu.

• c.5. Ús recreatiu.

D) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del que preveu la lletra anterior.

E) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural.

Comprenen les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica, que afecten els sectors del territori que requereixen una especial protecció contra la remor. En ells s'inclouen les zones amb predomini dels següents usos del sòl:

• e.1. Ús sanitari.

• e.2. Ús docent o educatiu.

• e.3. Ús cultural.

F) Sectors del territori afectats a sistemes generals d'infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin.

Comprenen les àrees especialment sorolloses o les zones de nul·la sensibilitat acústica, que abasten els sectors del territori afectats per servituds sonores en favor d'infraestructures de transport (per carretera, ferroviari, portuari i aeri) i les àrees d'espectacles a l'aire lliure.

G) Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica.

Comprenen les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica, que integren els sectors del territori d'un espai protegit que requereixen una especial defensa contra la remor. En ells s'inclouen les categories definides a l'article 11 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, així com els llocs de la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Respecte a aquesta primera definició d'àrees acústiques es fa necessari assenyalar que el Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, en el seu annex V, estableix també uns criteris per determinar els principals usos associats a les àrees acústiques. De la comparació de les legislacions estatal i autonòmica resulta que els espais destinats a hostaleria i allotjament inclosos en l'autonòmica en el grup c) són inclosos en la legislació estatal en el grup d) que fa referència a les activitats terciàries no incloses en el grup c) o sectors del territori amb predomini d'ús recreatiu i espectacles.

Com a resultat d'aquesta diferència de criteri, sorgeix el dubte de quins valors límits dels índexs acústics s'han d'aplicar amb la finalitat d'avaluar el compliment dels objectius de qualitat acústica i els nivells sonors en l'àmbit exterior i interior, atès que la Llei 1/2007 no compta en l'actualitat amb normativa de desenvolupament que defineixi aquests valors.

Per solucionar la qüestió es va procedir a la realització d'una consulta a l'administració competent en la matèria a nivell balear, en aquest cas la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. La contestació a aquesta consulta assenyalava que davant la falta de concreció i desenvolupament de la llei balear, és d'aplicació el que s'exposa en el Reial Decret 1367/2007 que estableix que les zones amb predomini d'ús hostaler i d'allotjament s'han zonificar en la categoria d). D'aquesta manera, els grups c) i d) quedarien definits de la següent manera, atenent a l'exposat en el citat Reial Decret:

C) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles: S'inclouran els espais destinats a recintes firals amb atraccions temporals o permanents, parcs temàtics o d'atraccions així com els llocs de reunió a l'aire lliure, sales de concert en auditoris oberts, espectacles i exhibicions de tot tipus amb especial esment de les activitats esportives de competició amb assistència de públic, etc.

D) Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del que preveu la lletra anterior: S'inclouran els espais destinats preferentment a activitats comercials i d'oficines, tant públiques com privades, espais destinats a l'hostaleria, allotjament, restauració i altres, parcs tecnològics amb exclusió de les activitats massivament productives, incloent les àrees d'estacionament d'automòbils que els són pròpies, etc.

La legislació vigent contempla també zones de servitud acústica, que són aquells sectors del territori situats a les rodalies de grans infraestructures de transport viari, ferroviari o aeri, així com altres equipaments públics que es determinin per reglament.

El "Pla d'Acció en matèria de Contaminació Acústica a la xarxa de carreteres del Consell Insular d'Eivissa" aprovat pel Ple del Consell a l'abril de 2012 estableix les zones de servitud acústica associades a les carreteres competència de l'administració insular. En els sectors del territori inclosos dins de les servituds acústiques les immissions poden superar els objectius de qualitat acústica aplicables a les corresponents àrees acústiques.

D'altra banda, durant l'any 2014, es va elaborar la delimitació de les servituds aeronàutiques acústiques de l'Aeroport d'Eivissa i el seu Pla d'Acció associat, exigides per la Llei 5/2010, de 17 de març, de Navegació Aèria, sent sotmesos a informació pública ambdós documents al juny de 2014. es preveu que el tràmit d'aprovació definitiva es realitzi durant 2016.

La llei 37/2003, de 17 de novembre, de la Remor, estableix en el seu punt V, en relació amb les àrees acústiques, un supòsit que interessa esmentar respecte a les zones de servitud acústica. El punt V, assenyala que la peculiaritat d'aquestes és que no tenen consideració d'àrees acústiques, pel fet que en cap cas s'establirà per a elles objectius de qualitat acústica.

El decret de desenvolupament de l'anterior llei, determina que en els sectors del territori gravats per servituds acústiques les immissions poden superar els objectius de qualitat acústica aplicables a les corresponents àrees acústiques. No obstant això, s'ha de tenir en compte que es poden establir limitacions per a determinats usos del sòl, activitats, instal·lacions o edificacions, amb la finalitat de, almenys, complir els valors límits d'immissió establerts per a aquells.

La representació gràfica de les àrees acústiques sobre el territori donarà lloc a la cartografia dels objectius de qualitat acústica. En la llei els mapes resultants d'aquesta representació gràfica es conceben com a instrument important per facilitar l'aplicació dels valors límit d'emissió i immissió. A cada àrea acústica, s'han de respectar els valors límit que facin possible el compliment dels corresponents objectius de qualitat acústica.

Finalment, s'ha de considerar que el Reial Decret 1367/2007 estableix en el seu article 5 que la delimitació territorial de les àrees acústiques i la seva classificació es basarà en els usos actuals o previstos del sòl. Per tant, la zonificació acústica d'un terme municipal únicament afectarà, excepte pel que fa a les àrees acústiques dels tipus f) ig), a les àrees urbanitzades i als nous desenvolupaments urbanístics.

En el cas particular del municipi de Sant Josep de sa Talaia aquesta zonificació s'estén a:

• Els sòls urbans definits en les NNSS vigents, així com els sectors del territori amb plans parcials plenament desenvolupats, en vies d'aprovació o aprovables.

• Sectors del territori amb establiments o habitatges autoritzats, que ocupen una zona àmplia i contínua.

• La resta del seu territori ja que l'ordenança municipal reguladora de la remor i les vibracions estableix en el seu article 11 punt 4:

«4. En cas que s'hagin de mesurar valors d'immissió en sòls que no tinguin la consideració d'àrea urbanitzada (com ara sòl rústic), s'aplicaran els valors límit d'immissió de remors corresponents a l'ús residencial. En el cas de zones de domini públic marítim terrestre, els valors límits seran els corresponents a l'àrea acústica adjacent més propera. "

D'aquesta manera, el sòl rústic no integrat en zones g) es zonificará dins de la categoria a), amb excepció dels usos sanitari, docent i cultural que es zonifiquen com e).

3.2.- DELIMITACIÓ I cartografiat DE LES ÀREES ACÚSTIQUES

3.2.1.- INFORMACIÓ DE PARTIDA

La documentació bàsica per al desenvolupament de la zonificació acústica dels diferents nuclis urbans del municipi de Sant Josep de sa Talaia és la planificació urbanística municipal. Aquesta ve determinada principalment pel:

Text refós de les normes subsidiàries de planejament de l'ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, adaptat a les modificacions aprovades definitivament per la comissió insular d'urbanisme en sessió de data 3 de març de a 1995.

La informació, continguda en l'esmentat document, amb major rellevància a l'hora de zonificar el municipi és la concernent a usos generals o globals. La informació gràfica associada a aquest instrument de planificació ha estat extreta a partir del visor MUIB (Mapa urbanístic de les Illes Balears) dels Serveis d'Informació Territorial de les Illes Balears. Un altre font d'informació cartogràfica consultada és el Pla Territorial Insular d'Eivissa (PTI).

D'aquesta manera, atenent a la informació tant recollida mitjançant treball de camp, així com d'acord amb la cartografia associada al planejament urbanístic vigent en el municipi de Sant Josep de sa Talaia i les seves posteriors modificacions , s'ha procedit a establir en l'àmbit del municipi de Sant Josep de sa Talaia, les diferents àrees acústiques.

3.2.2.- CRITERIS I DIRECTRIUS DE ZONIFICACIÓ

La classificació de les diferents àrees s'ha realitzat seguint en tot moment el que disposa l'annex V del Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de la remor, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

D'aquesta manera, els criteris utilitzats per determinar la inclusió d'un sector del territori en un tipus d'àrea són segons el que s'exposa en aquest Annex V:

1. L'assignació d'un sector del territori a un dels tipus d'àrea acústica que preveu l'article 7 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, depèn de l'ús predominant actual o previst per al mateix en la planificació general territorial o el planejament urbanístic.

2. Quan en una zona coexisteixin o hagin de coexistir diversos usos que siguin urbanísticament compatibles, només als efectes del que disposa aquest Reial decret es determinarà l'ús predominant d'acord amb els següents criteris:

a) Percentatge de la superfície del sòl ocupada o a utilitzar en usos diferenciats amb caràcter excloent.

b) Quan coexisteixin sobre el mateix sòl, bé per juxtaposició en alçada bé per l'ocupació en planta en superfícies molt barrejades, s'avalués el percentatge de superfície construïda destinada a cada ús.

c) Si hi ha un dubte raonable en el fet que no sigui la superfície, sinó el nombre de persones que l'utilitzen, el que defineixi la utilització prioritària podrà utilitzar-se aquest criteri en substitució del criteri de superfície que estableix l'apartat b).

d) Si el criteri d'assignació no està clar es tindrà en compte el principi de protecció als receptors més sensibles.

e) En una àrea acústica determinada es podran admetre usos que requereixin més exigència de protecció acústica, quan es garanteixi en els receptors el compliment dels objectius de qualitat acústica previstos per a ells, aquest Reial decret.

f) L'assignació d'una zona a un tipus determinat d'àrea acústica no podrà en cap cas estar determinada per l'establiment de la correspondència entre els nivells de remor que hi hagi o es prevegin a la zona i els aplicables al tipus d'àrea acústica.

En el mateix annex, s'assenyalen les següents directrius generals per a la delimitació de les àrees acústiques:

a) Els límits que delimiten les àrees acústiques hauran de ser fàcilment identificables sobre el terreny tant si constitueixen objectes construïts artificialment, carrers, carreteres, vies ferroviàries, etc. com si es tracta de línies naturals com ara llits de rius, costes marines o lacustres o límits dels termes municipals.

b) El contingut de l'àrea delimitada haurà de ser homogeni establint les adequades fraccions en la delimitació per impedir que el concepte "ús preferent" s'apliqui de manera que falsegi la realitat a través del contingut global.

c) Les àrees definides no han de ser excessivament petites per intentar evitar, en la mesura possible, la fragmentació excessiva del territori amb el consegüent increment del nombre de transicions.

d) S'estudiarà la transició entre àrees acústiques adjacents quan la diferència entre els objectius de qualitat aplicables a cadascuna d'elles superin els 5 dB (A).

Per a l'establiment i delimitació d'un sector del territori com d'un tipus d'àrea acústica determinada, s'han tingut en compte així mateix els següents criteris i directrius particulars:

• Els límits, tant dels nuclis urbans com de les diferents àrees acústiques, s'han ajustat intentat adaptar-se a elements fàcilment identificables o als límits de les parcel·les. Això pot suposar lleugeres diferències respecte als límits establerts en els diferents instruments de planificació.

• La zonificació acústica que es pretén elaborar atén tant als usos actuals com als previstos en la planificació urbanística o general del territori.

• Els usos predominants en cada sector del territori s'han definit fonamentalment en base a la informació relativa a qualificació del sòl, informació extreta de la cartografia associada al planejament actualment vigent al municipi de Sant Josep de sa Talaia, així com al PTI.

• Si la qualificació urbanística del sòl no permet definir l'ús prioritari o majoritari d'un espai, o entra en contradicció amb els usos existents, es zonificará en funció de l'ús real existent i en cas de ser necessari també en funció dels usos dominants en l'entorn proper.

• Les àrees definides no han de ser excessivament petites per intentar evitar, en la mesura del possible, la fragmentació excessiva del territori amb el consegüent increment del nombre de transicions. En qualsevol cas, el contingut de l'àrea delimitada haurà de ser el més homogeni possible. Aquest criteri ha estat mantingut excepte per als sectors de predomini d'ús sanitari, docent i cultural, zones d'alta sensibilitat acústica, que es zonifiquen com I independentment de la seva extensió.

• Si tot i així el criteri d'assignació no està clar es tindrà en compte el principi de protecció als receptors més sensibles.

Atenent als criteris esmentats, l'esquema seguit a l'hora de realitzar el procés de zonificació acústica ha estat:

Pas 1: Anàlisi documental del planejament urbanístic vigent:

• Identificació de les tipologies a), b), c) d) i e)

Pas 2: Concreció de les tipologies.

Pas 3: Revisió de la zonificació obtinguda i processament de la mateixa per:

• Evitar una fragmentació excessiva.

• Resoldre incoherències i conflictes en espais amb diferents usos.

• Assignar una categoria a aquells espais on l'anàlisi documental no ha estat capaç d'establir la zonificació.

Pas 4: Concreció de la tipologia f).

• Revisió de les servituds acústiques determinades pel "Pla d'Acció en matèria de Contaminació Acústica a la xarxa de carreteres del Consell Insular d'Eivissa".

Pas 5: Concreció de la tipologia g).

• Inclusió dels espais definit en l'article 11 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, així com els llocs de la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Pas 6: Revisió final.

Pas 7: Elaboració de la cartografia.

La realització del pas 4 s'ha vist condicionada per la no existència de cartografia en format digital, en format CAD, GIS o similars, de la delimitació de les zones de servitud acústica associades a les carreteres competència de l'administració insular.

La revisió dels plans de zonificació acústica establerta en el punt 6 ha estat realitzada pels Serveis Tècnics de Medi Ambient, Urbanisme i Activitats de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

3.3.- CONSIDERACIONS FINALS A LA ZONIFICACIÓ

A continuació s'exposen tot un seguit de consideracions particulars a la zonificació elaborada en cada un dels nuclis de població que integren el municipi de Sant Josep de sa Talaia:

La delimitació de les diferents àrees acústiques s'ha realitzat fonamentalment a partir de la qualificació urbanística dels sòls, qualificació recollida en el planejament urbanístic vigent en el municipi de Sant Josep de sa Talaia. Aquesta delimitació s'ha vist condicionada en molts casos per les diferències existents entre la qualificació atorgada a un espai pel planejament i els usos que realment s'han anat desenvolupant i implantant al territori.

Aquells espais amb una classificació i / o qualificació per definir s'han zonificat en funció dels usos predominants observats durant el treball de camp. Aquesta zonificació acústica no té per tant cap implicació urbanística en el sentit que la categoria de la zonificació acústica no es correspon necessàriament amb la qualificació urbanística.

Els vials que formen part dels nuclis urbans del municipi, també han estat objecte de zonificació, assignant-los algun dels tipus assenyalats anteriorment. Als trams se'ls assigna la categoria corresponent al sòl urbà confrontant; en el cas de llindar amb terres de diferents categories se li atribueix al tram la categoria més restrictiva d'entre les confrontants.

S'incorpora així mateix en la cartografia la regulació en matèria de remors establerta en el "Decret 132/2005, 23 de desembre, paper que s'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera" . En el seu article 106 aquest decret estableix les regulacions per a l'adequació ambiental de les activitats i concessions en sòl rústic i el domini públic marítim terrestre en l'àmbit del parc natural. El punt 7 de l'esmentat article s'assenyala:

"No es pot sobrepassar en l'exterior de l'establiment el nivell màxim permès d'immissió acústica, que s'estableix en 55 decibels".

S'incorpora per tant en la cartografia la zona d'aplicació de l'anterior regulació.

4.- CARTOGRAFIA ASSOCIADA

La delimitació de l'extensió geogràfica d'una àrea acústica, tal com assenyala el punt 4 de l'article 5 del Reial Decret 1367/2007, estarà definida gràficament pels límits geogràfics marcats en un plànol de la zona a escala mínima 1: 5.000, o per les coordenades geogràfiques o UTM de tots els vèrtexs i es realitzarà en un format geocodificat d'intercanvi vàlid.

A continuació es mostra el llistat de plànols associats:

Sèrie de plànols - Zonificació acústica.

Inclou els plànols corresponents a:

- Nucli urbà de Cala de Bou:

• 1.1. Cala de Bou 1: 10.000

• 1.1.a Cala de Bou 1: 5.000

• 1.1.b Cala de Bou 1: 5.000

• 1.1.c Cala de Bou 1: 5.000

• 1.1.d Cala de Bou 1: 5.000

- Nucli urbà de Port des Torrent:

• 1.2. Port des Torrent 1: 7.500

• 1.2.a Port des Torrent 1: 5.000

• 1.2.b Port des Torrent 1: 5.000

- Nucli urbà de Roques Males:

• 1.3. Roques Males 1: 2.500

- Nucli urbà de Club Delfín:

• 1.4. Club Delfín 1: 3.000

- Nucli urbà de Can Gaspar:

• 1.5. Can Gaspar 1: 1.500

- Nucli urbà de Sant Agustí:

• 1.6. Sant Agustí des Vedrà 1: 1.500

- Nucli urbà de Cala Tarida:

• 1.7. Cala Tarida 1: 7.500

• 1.7.a Cala Tarida 1: 5.000

• 1.7.b Cala Tarida 1: 5.000

• 1.7.c Cala Tarida 1: 5.000

- Nucli urbà de Plana del Mar:

• 1.8. Plana del Mar 1: 2.500

- Nucli urbà de Sant Josep de sa Talaia:

• 1.9. Sant Josep de sa Talaia 1: 4.500

- Nucli urbà de Cala Molí:

• 1.10. Cala Molí 1: 4.000

- Nucli urbà de Caló d'en Real:

• 1.11.- Caló d'en Reial 1: 2.500

- Nucli urbà de Sa Torrassa:

• 1.12. Sa Torrassa 1: 2.500

- Nucli urbà de Cala Vedella:

• 1.13 Cala Vedella 1: 5.000

- Nucli urbà des Cubells:

• 1.14. Es Cubells 1: 1.500

- Nucli urbà de Sa Caixota:

• 1.15. Sa Caixota 1: 5.000

- Nucli urbà de Porroig:

• 1.16. Porroig 1: 2.000

- Nucli urbà de Sant Francesc de s'Estany:

• 1.17. Sant Francesc de s'Estany 1: 2.000

- Nucli urbà de Can Salines

• 1.18. Can Salines 1: 3.000

- Nucli urbà de Sa Revista:

• 1.19.- Sa Revista 1: 1.000

- Nucli urbà de Sa Canal:

• 1.20. Sa Canal 1: 1.500

- Nucli urbà de Cala Sant Jordi:

• 1.21. Sant Jordi de ses Salines 1: 15.000

• 1.21.a Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

• 1.21.b Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

• 1.21.c Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

• 1.21.d Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

• 1.21.e Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

• 1.21.f Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

• 1.21.g Sant Jordi de ses Salines 1: 5.000

- Municipi de Sant Josep de sa Talaia:

• 1.22. Municipi de Sant Josep de sa Talaia 1: 30.000

La present Ordenança entrarà en vigor una vegada s’hagin realitzat els tràmits establerts en la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.”

La qual cosa es publica per general coneixement.

Sant Josep de sa Talaia, 19 de desembre de 2017.

L’ALCALDE,
Josep Marí Ribas