Torna

Butlletí Oficial de les Illes Balears

Secció I. Disposicions generals

AJUNTAMENT DE SANTA EULÀRIA DES RIU

Núm. 12063
Aprovació definitiva de l'Estudi acústic i Mapa de Soroll del municipi de Santa Eulària des Riu

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Havent estat aprovat definitivament pel Ple de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, en sessió ordinària celebrada el 29 de juny de 2017, el Mapa de Soroll i Estudi acústic del municipi de Santa Eulària des Riu, en compliment amb allò que disposa l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i 103 de la Llei 20/2006 municipal y de règim local de les Illes Baleares, es procedeix a la publicació del seu text íntegre per general coneixement i efectes, juntament amb la sèrie de plànols 5.  Zonificació acústica, en la seva totalitat.

La resta de documentació gràfica dels Annexos cartogràfics: Sèrie de plànols 1 Lday, Sèrie de plànols 2 Levg, Sèrie de plànols 3 Lngt, Sèrie de plànols 4 Lden, es publiquen a la web municipal  www.santaeulalia.net.

 

Santa Eulària des Riu, 26 d’octubre de 2017

L’Alcalde,

Vicent Marí Torres

ESTUDI ACÚSTIC DEL MUNICIPI DE SANTA EULÀRIA DES RIU ANY 2016

MEMÒRIA

ÍNDEX

1.- Antecedents i objectius de l’estudi                                                     

2.- Marc normatiu d’aplicació                                                                           

3.- Breu descripció del municipi de Santa Eulària des Riu              

4.- Els nuclis del municipi de Santa Eulària des Riu                       

5.- Nivells acústics ambientals                                                                           

6.- Mapa estratègic de soroll                                                                             

7.- Àrees acústiques                                                                                        

8.- Annexos                                                                                                                

1.- ANTECEDENTS I OBJECTIUS DE L’ESTUDI

Al novembre de 2009 es va elaborar, a requeriment de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, el document denominat Estudi acústic del municipi de Santa Eulària des Riu. La finalitat d’aquest estudi era complir amb les directrius donades per la Comissió Balear de Medi Ambient pel que fa a l'Avaluació Ambiental Estratègica de les noves Normes subsidiàries del municipi de Santa Eulària, a fi de satisfer l'exposat en l'article 28 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, en relació amb els instruments de planejament. Aquest estudi va ser tramitat i exposat al públic juntament amb dit planejament.

L'any 2016 la corporació municipal considera que, després de més de 5 anys des de la redacció de l'Estudi acústic del municipi de Santa Eulària des Riu, cal fer una revisió i una actualització d'aquest document.

D'aquesta manera, el present estudi acústic del municipi de Santa Eulària des Riu 2016 té per objectius:

  • Actualitzar i revisar el Mapa de soroll municipal, elaborat al novembre de 2009. Aquesta actualització inclou fonamentalment:
  • Una revisió de la delimitació de les àrees acústiques duta a terme en l'anterior estudi municipal de soroll, que atengui els nous usos prodominants del sòl, ia les noves directrius i els nous criteris d'assignació i delimitació d'àrees acústiques, sorgides durant els últims anys.
  • Elaborar un nou mapa estratègic de soroll municipal adaptat als canvis esdevinguts durant els últims anys al municipi i que s'adapti millor a la situació actual.
  • Establir les bases d'informació necessàries per a la futura elaboració dels plans estratègics de soroll per al municipi de Santa Eulària des Riu, així com per a la modificació d'ordenances municipals en matèria de soroll. 

Convé assenyalar que el procés d'actualització ha comportat entre d’altres treballs:

  • L'anàlisi de les diferents revisions de planejament dutes a terme des de 2009.
  • L'actualització de la cartografia municipal.
  • L'anàlisi de l'evolució demogràfica al municipi de Santa Eulària des Riu entre els anys 2008 i 2015.
  • L'anàlisi de l'evolució dels fluxos de vehicles, així com del viari en els diferents nuclis urbans del municipi.
  • La realització de nous mesuraments sonomètriques i d'un mostreig específic per poder estimar els fluxos de vehicles en diferents vies del municipi.
  • L'elaboració d'una cartografia nova, fonamentalment la corresponent als mapes de soroll per als nivells Lday, Levg, Lngt i Lden, i els de zonificació dels diferents nuclis del municipi.

2.- MARC NORMATIU D’APLICACIÓ

La promulgació de la Directiva del Parlament Europeu 2002/49/CE i la seua gairebé immediata transposició al dret intern espanyol a través de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll (BOE núm. 276, de 18 de novembre), van suposar la plasmació en l'ordenament jurídic del tractament modern de la contaminació acústica.

La publicació de la Directiva europea sobre avaluació i gestió del soroll mediambiental consolida els criteris de la informació i la conscienciació com a elements fonamentals per a la resolució del problema del soroll, obligant l'administració a generar mapes de soroll de les zones urbanes, grans carreteres i aeroports i la difusió dels resultats entre els ciutadans.

Aquesta Directiva té per objecte combatre el soroll que percep la població en zones urbanitzades, en parcs públics o altres zones tranquil·les en una aglomeració, en zones tranquil·les a camp obert, en les proximitats de centres escolars i en els voltants d'hospitals, i en altres edificis i llocs vulnerables al soroll. No s'aplica al soroll produït per la pròpia persona exposada, per les activitats domèstiques, pels veïns, al lloc de treball ni a l'interior de mitjans de transport, així com tampoc als sorolls causats per les activitats militars en zones militars.

La publicació de la Llei del soroll, Llei 37/2003, recull a nivell estatal les directrius de la directiva europea abans esmentada. A nivell autonòmic es compta amb la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Pocs mesos després de l'aprovació i publicació de la llei balear és aprovat el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. La finalitat de l'esmentat reial drecret és completar el desplegament de la Llei 37/2003. Com a conseqüència de l'escàs interval temporal entre l'aprovació de la llei balear del soroll i l'aprovació del RD que desenvolupa la llei estatal sorgeixen petits conflictes entre l’una i l’altra, que han estat solucionats, en el cas del present estudi, mitjançant la realització de consultes a l'administració competent en la matèria, en aquest cas la Direcció General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic, que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.

En qualsevol cas, el marc legal de referència per a l'elaboració i redacció del present document és:

  • Directiva 2002/49 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002. Diari Oficial n° L 189 de 18/07/2002 p. 0012 – 0026.
  • Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
  • Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental.
  • Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.
  • Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

3.- BREU DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI DE SANTA EULÀRIA DES RIU

El municipi de Santa Eulària des Riu presenta un extensió de 153 km2. Comprèn les parròquies de Santa Eulària de Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera, es Puig d'en Valls i Jesús. Dins d'aquestes entitats, els nuclis de població més importants són per nombre d'habitants: Santa Eulària, Puig d'en Valls i Jesús. A part dels anteriors formen part del municipi de Santa Eulària altres nuclis més petits com es Canar, Santa Gertrudis de Fruitera o Sant Carles de Peralta.

Figura 1.- Municipi de Santa Eulària des Riu i els seus nuclis urbans de població. Illa d’Eivissa.

Font: Elaboració pròpia.

Des del punt de vista geomorfològic, el municipi de Santa Eulària des Riu es caracteritza per presentar relleus d'escassa altitud, i cap dels seus cims no supera els 400 metres d'alçada. No obstant això, tot i no aconseguir altures significatives, tampoc es pot considerar el territori pobre en relleus, ja que al llarg de tot el municipi es desenvolupen nombroses alineacions muntanyoses alternades amb superfícies planes situades a cotes lleugerament superiors a la del nivell del mar. Cal destacar la presència del curs d'aigua definit pel riu de Santa Eulària, curs que en direcció nord-oest-sud-est recorre el municipi fins a desembocar al mar al costat de la població del mateix nom.

A 1 de gener de 2014 la població censada al municipi ascendia a un total de 36.637 habitants, distribuïts tant de forma concentrada com de forma disseminada cobrint pràcticament la totalitat de l'extensió municipal. Cinc anys abans, el 2010, la població censada va arribar als 32.637 habitants, la qual cosa implica un creixement poblacional entre els anys 2010 i 2014 superior al 10%.

La distribució de la població muncipal en les diferents parròquies i nuclis urbans del municipi queda reflectida en la taula següent:

Taula 1.- Població censada a 1 de gener dels anys 2010 i 20014. Municipi de Santa Eulària des Riu.

Parròquies

Nuclis urbans i disseminat

2010

2014

Increment

Jesús

Jesús

2486

2936

18,1%

Can Pep Simó-Es Pouet-Cap Martinet

362

324

-10,5%

Ca Na Negreta-Can Ramon

323

414

28,2%

Can Fornet

198

222

12,1%

Sa Rota-Selleres-Ca na Ventura

160

130

-18,8%

ses Torres

157

153

-2,5%

Roca Llisa

553

700

26,6%

Disseminat

1304

1407

7,9%

Total

5543

6286

13,4%

Es Puig d'en Valls

Es Puig d'en Valls

2863

3085

7,8%

Can Negre-Can Bufí

506

538

6,3%

Cas Corb

54

60

11,1%

Disseminat

520

552

6,2%

Total

3943

4235

7,4%

Sant Carles de Peralta

Sant Carles

92

111

20,7%

Es Canar

1520

1696

11,6%

Es Figueral

160

180

12,5%

Cala Llenya-La Joia

543

747

37,6%

Cala Boix-Cala Mestella

28

26

-7,1%

Disseminat

2165

2149

-0,7%

Total

4508

4909

8,9%

Santa Gertrudis

de Fruitera

Santa Gertrudis

429

524

22,1%

Disseminat

1700

1780

4,7%

Total

2129

2304

8,2%

Santa Eulària des Riu

Santa Eulària

9781

11184

14,3%

Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista

2085

2247

7,8%

Cala Llonga-Valverde-Espárragos

874

1006

15,1%

Can Pep Poll-Sa Font

263

262

-0,4%

Cala Pada-s'Argamassa

545

671

23,1%

Sa Caleta

39

29

-25,6%

Ca na Polla

67

39

-41,8%

Disseminat

2860

3017

5,5%

Total

16514

18455

11,8%

Font: INE.

La xarxa de carreteres del municipi de Santa Eulària des Riu ve definida fonamentalment per la presència de la carretera C-733 que en sentit nord-sud uneix les poblacions d'Eivissa i Cala Portinatx. Des d'aquest eix viari parteixen dos ramals de gran importància a nivell insular, tant pel nombre de vehicles que acullen com pels nuclis que uneix, el primer és la carretera PM-804 Ramal C-733 a Sant Miquel passant per Santa Gertrudis, i el segon i més important és la carretera PM-810 Ramal C-733 a Sant Carles. Aquesta última via és la via natural d'accés al nucli urbà de Santa Eulària des Riu.

Acaba de completar la xarxa viària un ampli conjunt de carreteres secundàries de menor categoria entre les que es poden citar la carretera PM-804-1 de Sant Gertrudis a Sant Mateu, la carretera de Santa Gertrudis a Sant Llorenç, la carretera Sant Carles-Sant Vicent, o la de Sant Carles as Canar, i un gran nombre de camins, asfaltats o no, que posen en comunicació la resta del territori municipal.

Figura 2.- Xarxa de carreteres de l’illa d’Eivissa.

L'estructura econòmica del municipi de Santa Eulària, igual que la de la resta de la Comunitat Autònoma, es caracteritza per la importància del sector serveis, que es constitueix com el principal sector d'activitat i proporciona la tercera part dels llocs de treball. El segon lloc l'ocupa el sector de la construcció, seguit de l'industrial i l'agrícola. Dins del municipi es poden destacar nuclis netament turístics com es Canar, es Figueral o Cala Llonga, on l'oferta hotelera i complementària és dominant, així com urbanitzacions de marcat caràcter residencial com Roca Llisa.

L'activitat de caràcter industrial es concentra en polígons industrials com el de Ca na Palava o l'anomenat Xiquet Pou, encara que també és freqüent la presència d'activitats industrials convivint amb espais residencials com és el cas de Ca na Negreta.

4.- ELS NUCLIS DEL MUNICIPI DE SANTA EULÀRIA DES RIU

Atès l'exposat en el planejament municipal vigent, el municipi de Santa Eulària des Riu compta amb 21 nuclis de població. Aquests nuclis es constituiran com les unitats bàsiques d'anàlisi del soroll, i per tant, seran també les unitats bàsiques sobre les quals es realitzaran els processos de cartografiat dels diferents plànols que integraran aquest estudi.

A continuació es presenta una taula en la qual figuren aquests nuclis urbans, així com la seua superfície, la població censada el 2014 i els seus principals focus de soroll.

Taula 2.- Nuclis de població, població i superfície.

Nucli

Superfície (m2)

Població 2014

Principal focus de soroll

1. Jesús

541.781

2.936

Trànsit

2. Can Pep Simó-Es Pouet-es Cap Martinet

602.968

324

Trànsit

3. Sa Rota-Selleres-Ventura-Ses Torres                       

854.785

283

Trànsit

4. Ca na Negreta-Can Ramon

198.550

414

Trànsit

5. Can Fornet

547.940

222

Trànsit

6. Ca na Palava

138.036

0

Trànsit-Activitat industrial

7. Xiquet Pou

65.838

0

Trànsit-Activitat industrial

8. Roca Llisa

1.048.084

700

Trànsit

9. Es Puig d’en Valls

592.524

3.085

Trànsit

10. Can Negre-Can Bufí

241.720

538

Trànsit-Activitat industrial

11. Cas Corb

86.400

60

Trànsit

12. Sant Carles

99.956

111

Trànsit

13. Cala Pada-s’Argamassa

450.909

671

Trànsit

14. Es Canar-Punta Arabí

608.297

1.696

Trànsit

15. Es Figueral

388.060

180

Trànsit

16. Cala Llenya-La Joia

744.393

747

Trànsit

17. Santa Eulària des Riu

1.557.862

11.184

Trànsit

18. Can Pep Poll-sa Font

31.272

262

Trànsit

19. Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buena Vista

596.990

2.247

Trànsit

20. Cala Llonga-Valverde-Espárragos

502.472

1.006

Trànsit

21. Santa Gertrudis

217.653

524

Trànsit-Activitats d’oci

Font: Població extreta de l’INE. Superfície: elaboració pròpia a partir de cartografia.

A continuació, es presenta una breu descripció dels nuclis de població que integren el territori municipal:

1) Jesús: El nucli urbà de Jesús es troba situat al nord-est de la ciutat d'Eivissa, a escassa distància tant de la capital insular com d'altres nuclis del municipi com es Puig d'en Valls, Ca na Negreta-Can Ramon, Can Fornet o sa Rota-Selleres-Ventura-Ses Torres.

Amb una superfície aproximada de 541,781 m2, a 1 de gener de 2014 comptava amb una població censada de 2.936 habitants. Es tracta d'un nucli predominantment residencial, de primeres residències, on el principal focus sonor el constitueix el trànsit rodat, fonamentalment l’associat amb els principals eixos viaris que el travessen: la carretera des Cap Martinet i la carretera PM-810-1. La seva proximitat a la ciutat de Eivissa determina fluxos de vehicles intensos en tota l'àrea.

2) Can Pep Simó-es Pouet-es Cap Martinet: Can Pep Simó-es Pouet-es Cap Martinet constitueix un conjunt de nuclis de caràcter residencial, tant de primera com de segona residència, a les rodalies del nucli de Jesús i per tant de la ciutat d'Eivissa. Les edificacions que componen aquests nuclis són fonamentalment habitatges unifamiliars, encara que algunes de mida considerable.

La població censada el 2014 era de 324 habitants. Aquesta població augmenta de manera considerable durant els mesos estivals, igual que el trànsit de vehicles per les carreteres i vials d'accés.

3) Sa Rota-Selleres-Ventura-ses Torres: Igual que en el cas de Can Pep Simó-es Pouet-es Cap Martinet, aquest nucli de població es troba constituït fonamentalment per habitatges unifamiliars, tant de primera com de segona residència. La població resident als nuclis de sa Rota, Selleres i Ca na Ventura ascendia el 2014 a 324, mentre que a ses Torres ascendia a 153. L'extensió del conjunt és d'aproximadament 854.785 m2.

4) Ca na Negreta-Can Ramon: Ca na Negreta és un desenvolupament lineal al llarg de la carretera C-733 constituït per antigues edificacions residencials i tot un seguit de naus que alberguen diferents tipus d'activitats de tipus industrial i/o comercial. Can Ramon és un petit barri, també contigu a la carretera C-733, però constituït per habitatges unifamiliars en planta baixa o com a màxim PB+1 en parcel·les en general de mida petita, la qual cosa origina una trama molt compacta amb vials generalment estrets.

La població censada a Ca na Negreta ascendia el 2014 a 272 persones, distribuïda en una superfície que arriba als 134.044 m2. Can Ramon, amb una superfície de 64.506 m2, comptava amb un total de 142 residents.

En tots dos casos, la carretera C-733 es constitueix com la principal font sonora de la zona.

5) Can Fornet: Es tracta d'una urbanització de caràcter netament residencial, sense pràcticament cap activitat de tipus econòmic, ja sigui comercial, d'allotjament o de restauració. Se situa a les proximitats del nucli urbà de Jesús al costat de la carretera PM-810-1 cap a Cala Llonga. La població censada s'eleva a 222 habitants i presenta una superfície de 547.940 m2. Des del punt de vista sonor es tracta d'una zona molt tranquil·la, i es constitueix el trànsit rodat interior com la principal font emissora de soroll.

6) Ca na Palava: Ca na Palava s'ubica al costat de la carretera PM-804 cap a Sant Miquel a les proximitats de la intersecció entre aquesta via i la carretera C-733 a Portinatx. Es tracta d'un polígon industrial d'aproximadament 138.036 m2 d'extensió, on es localitzen bàsicament activitats de distribució. Al costat de les activitats pròpies d'un polígon industrial no conviuen usos de tipus residencial, ja que no hi ha població censada en aquest polígon industrial.

La principal font sonora la constitueix el trànsit rodat interior del polígon, així com l'associat a la carretera PM-804 que constitueix el seu límit est.

7) Xiquet Pou: Al costat de la carretera C-733, aproximadament a l'alçada del PK 6, s'ubica aquesta petita zona industrial, caracteritzada per la presència d'un centre de reciclatge, una cimentera i naus dedicades a la nàutica o a la decoració, presenta una superfície aproximada de 65.838 m2. El seu caràcter és netament industrial ja que no es desenvolupen usos residencials coneguts al seu interior. Com a fonts principals d'emissions sonores cal destacar l'activitat inherent als usos industrials que es donen cita al seu interior i el trànsit rodat associat a la carretera C-733.

8) Roca Llisa: Es tracta d'una urbanització residencial, d'aproximadament 1.048.084 m2 d'extensió, conformada per habitatges unifamiliars, i les instal·lacions del camp de golf d'Eivissa. Es tracta d'una zona tranquil·la, la font sonora més rellevant de la qual és el trànsit interior. La població en aquesta urbanització presenta un marcat caràcter estacional i hi estan censats 700 habitants. L'única activitat rellevant és la residencial i l'esportiva associada al golf. L'estacionalitat determina tant la població com els fluxos de vehicles a la zona que es constitueixen en la font sonora més rellevant de l'àmbit.

9) Es Puig d’en Valls: Amb una població de 3.085 residents censats és el segon nucli en nombre d'habitants del municipi, tan sols superat per la capçalera municipal. Presenta una extensió de 592.524 m2, sobre els quals es desenvolupa un teixit urbà conformat fonamentalment per cases unifamiliars en petites parcel·les, pràcticament adossades les unes a les altres. Aquesta configuració urbana ha determinat la presència de vials molt estrets, en molts casos d'un sol sentit i mancats de voreres.

El principal focus sorollós és el trànsit rodat, fonamentalment l'associat a les vies de comunicació rodada definides per la ronda E-20 que envolta el nucli des Puig d'en Valls pel seu extrem sud, i l'anomenat Camí Vell de Sant Mateu, en el seu extrem oest.

10) Can Negre-Can Bufí: Can Negre-Can Bufí és una altra de les zones industrials del municipi de Santa Eulària des Riu. Se situa als voltants de la ciutat d'Eivissa, amb la qual limita, de manera que part de l'àrea industrial queda inclosa en el terme municipal d'Eivissa.

La carretera C-731 divideix aquest espai industrial en dues unitats diferents, a l'oest Can Bufí, i a l'est Can Negre. L'extensió total de l'àmbit és de 241.720 m2.

Malgrat tractar-se d'una zona de desenvolupament d'activitats de naturalesa industrial, compta amb un població censada que supera els 500 habitants. Aquesta població resideix fonamentalment en antigues edificacions situades al llarg de la carretera C-731, per la qual cosa és el soroll provinent d'aquesta via el que principalment altera l'ambient sonor. Altres focus sorollosos són algunes de les activitats industrials i el trànsit rodat interior. Aquests dos últims tenen una vigència temporal centrada fonamentalment en l'horari comercial.

11) Cas Corb: Espai de caràcter residencial que es localitza limitant amb el polígon industrial de Montecristo, polígon pertanyent al municipi de Sant Antoni. El trànsit rodat associat a l'esmentada zona industrial i el derivat de la carretera C-731 Eivissa-Sant Antoni, es constitueixen com les principals fonts sonores de la zona. Constituït per petites edificacions de caràcter unifamiliar, compta amb una població de 60 habitants i una superfície que amb prou feines supera els 86.000 m2.

12) Sant Carles: Sant Carles és un petit i tradicional nucli de població, de 99.956 m2 d'extensió, situat en l'extrem oriental del municipi. Es troba constituït per edificacions de caràcter unifamiliar o per edificacions plurifamiliars d'escassa alçada. Compta amb una població aproximada de 111 habitants. Presenta certa activitat de tipus comercial, fonamentalment lligada a la restauració, i compta així mateix amb instal·lacions de caràcter cultural i esportiu.

Es tracta, en general, d'un espai tranquil, el principal focus de soroll del qual és la carretera PM-810, que el recorre en direcció sud-nord. La celebració durant la temporada turística de l'anomenat mercat de Les Dàlies implica un augment molt significatiu tant del trànsit de vehicles com de la presència de persones a la zona.

13) Cala Pada-s’Argamassa

Cala Pada-S'Argamassa és una zona de caràcter turisticoresidencial que se situa al costat de la costa, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulària des Riu. El seu caràcter turístic determina pics d'activitat i població durant els mesos estivals. A 1 de gener de 2014 la població de dret ascendia a 671 habitants, distribuïts en una superfície de 450.909 m2.

14) Es Canar-Punta Arabí: Igual que en el cas anterior, es tracta d'una zona de caràcter turisticoresidencial situada al nord-est de la capçalera municipal. Compta amb una població resident de 1.696 habitants i un superfície de 608.297. Igual que a la resta de nuclis turístics la temporada determina l'activitat i la població de fet.

15) Es Figueral: Es Figueral es constitueix com un petit nucli de caràcter turístic situat a l'extrem oriental del municipi. La marcada estacionalitat turística en determina en gran mesura els nivells sonors, encara que cal assenyalar que es tracta d'una zona tranquil·la durant tot l'any. El principal focus sonor el constitueix el trànsit rodat interior. La població censada ascendeix a uns 180 habitants, encara que fruit de l'activitat turística que es desenvolupa a la zona, durant els mesos estivals aquesta població pot ser bastant superior.

16) Cala Llenya-La Joia: Al costat de la petita cala torrencial del mateix nom es desenvolupen aquestes dues zones turístiques, que compten amb una superfície conjunta de 744.393 m2 i una població resident de 747 habitants.

17) Santa Eulària des Riu: El nucli urbà de Santa Eulària des Riu es constitueix com la capçalera municipal i per tant concentra la major part de l'activitat comercial i administrativa del municipi, així com la major part de la població municipal. El 2014 estaven censades un total de 11.184 habitants.

L'activitat comercial es desenvolupa fonamentalment al carrer de Sant Jaume i en carrers contigus. Aquest vial que travessa la població en sentit sud-oest-nord-est, al costat de la façana litoral i el seu passeig, així com l'avinguda de Margarida Ankermann determinen fonamentalment la seua trama urbana, trama que es veu completada per un conjunt de carrers que es despleguen en direcció o bé perpendicular o bé paral·lela a les anteriors. Tampoc convé oblidar el promontori determinat pel Puig de Missa, a l'entrada del nucli des d'Eivissa, o barris perifèrics com Can Guasch, Can Nadal, sa Rota d'en Pere Cardona, Can Sansó, etc.

18) Can Pep Poll-sa Font: Can Pep Poll- Sa Font és un petit nucli, 31.272 m2, que es localitza al costat de la carretera PMV-810-1 a les rodalies del nucli urbà de Santa Eulària des Riu. L'esmentada carretera divideix el nucli en dues porcions i es constitueix com el principal focus de soroll. A 1 de gener de 2014 comptava amb una població censada de 262 habitants.

19) Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buena Vista: Al costat del nucli urbà de Santa Eulària des Riu, ocupant els relleus que s'aixequen al sud de la desembocadura del riu, es localitza aquest conjunt d'urbanitzacions de caràcter turisticoresidencial. Amb una superfície de 596.990 m2, la població resident ascendeix a 2.247 habitants però aquest nombre es veu significativament augmentat durant la temporada turística.

20) Cala Llonga-Valverde-Espárragos: El nucli turístic de Cala Llonga es localitza al costat del sorral del mateix nom, al sud-oest del nucli de Santa Eulària. Al seu costat, recolzada en el vessant d'una petita elevació s'aixeca la urbanització residencial denominada Espárragos, i en els relleus situats al nord-est, Valverde. La població censada en el conjunt d'aquests 3 nuclis el 2014 ascendia a 1.006 habitants.

21) Santa Gertrudis: Santa Gertrudis és un petit nucli poblacional que s'estructura al voltant de l'església parroquial i la seua plaça. A partir d'aquesta zona central, i de forma pràcticament concèntrica s'han anat aixecant edificacions tant unifamiliars com plurifamiliars, així com instal·lacions públiques de caràcter esportiu i cultural. La presència de la carretera PM-804 constitueix el seu límit est, així com el principal focus sonor de la zona. Amb una extensió de 217.653 m2 i una població resident de 524 habitants, compta amb una àmplia oferta d'establiments de restauració.

5.- NIVELLS ACÚSTICS AMBIENTALS

5.1.- INTRODUCCIÓ

Per a la realització de l'anàlisi dels nivells acústics ambientals en el marc de l'elaboració de l'Estudi acústic del municipi de Santa Eulària des Riu per a l'any 2016 s'ha dut a terme un mostreig específic als principals nuclis del municipi.

Els objectius de l'estudi dels nivells acústics ambientals al municipi de Santa Eulària des Riu es concreten en:

  • Determinar la distribució general dels nivells sonors a les diferents zones del municipi.
  • Realitzar el diagnòstic de la qualitat del medi ambient sonor, intentant detectar els punts i les zones problemàtiques.
  • Relacionar la tipologia del punt de mesurament (turístic, residencial, carretera, etc.) i els nivells sonors obtinguts.
  • Intentar establir les principals fonts sonores del municipi.

Per analitzar els nivells acústics ambientals es va procedir a la realització de tot un seguit de mesuraments mitjançant la utilització d'un sonòmetre classe 1. Les característiques d'aquest sonòmetre es presenten a continuació:

Taula 3.- Característiques del sonòmetre utilitzats per a la realització de l’anàisi acústica.

Sonòmetre integrador classe 1

Marca   

RION

Model

NL-18

Número de sèrie

00590816

Catalogacions     

CLASSE UN (IEC 651-1979, IEC 804-1985, JIS C1505-1998)

Empresa verificadora

AP Plus

Micròfon

RION UC-53 Núm. sèrie 99835

Preamplificador

RION NH-19 Núm. sèrie 99489

Calibrador de camp

ACLAN cal 01 classe UN (IEC 924-1988)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades tècniques del fabricant.

La distribució dels punts de mostreig s'ha realitzat intentat cobrir els trams viaris en interseccions importants, els carrers de trànsit intens, les zones pròximes a centres de salut i col·legis, i les vies de connexió entre nuclis urbans.

Les zones municipals en què es van fer mesures sonores van ser:

a. Parròquia de Jesús.

  • Ca na Negreta-Can Ramon.
  • Can Fornet.
  • Ca na Palava.
  • Can Pep Simó-es Pouet-Cap Martinet.
  • Sa Rota–Selleres-Ventura-ses Torres.
  • Roca Llisa.

b. Parròquia des Puig d’en Valls.

  • Es Puig d’en Valls.
  • Can Negre-Can Bufí.

c. Parròquia de Sant Carles de Peralta.

  • Sant Carles de Peralta.
  • Es Canar-Punta Arabí.
  • Es Figueral.
  • Cala Llenya-La Joia.
  • Cala Pada-s’Argamassa.

d. Parròquia de Santa Eulària des Riu.

  • Santa Eulària des Riu.
  • Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista.
  • Cala Llonga-Valverde-Espárragos.

e. Parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

  • Santa Gertrudis de Fruitera.

En total es van dur a terme 25 mesures, totes en horari diürn, en l'interval de temps comprès entre les 10:30 i les 13:00, al llarg dels mesos d'abril i maig de 2016. Tots els mesuraments realitzats van comprendre un total de 15 minuts.

Immediatament abans de la realització de les mesures es va calibrar el sonòmetre amb el calibrador de camp.

La taula 4 mostra els punts mostrejats, la data i l'hora dels mesuraments realitzats:

 

Tabula 4.- Punts de mesurament.

Nucli

Mesuraments sonors

Dia i hora

Can Pep Simó

Ctra. Cap Martinet (creuament amb C/ des Puig d’en Vinyets)

15/04/2016 12:30

Ctra. Cap Martinet (creuament C/ de la Punta des Andreus)

15/04/2016 12:05

Sa Rota-Selleres-Ventura-Ses Torres

Creuament C/ Kiwi amb C/ de la Torre d'en Valls

15/04/2016 11:45

Can Fornet

Creuament C/ Circumval·lació amb C/ del Rosal

15/04/2016 11:10

Ca na Palava

Creuament C/ el Pedrer-C/ del Vidrier

19/04/2016 12:20

Es Puig d’en Valls

Plaça des Puig d’en Valls

12/04/2016 12:20

Camí Vell de Sant Mateu

12/04/2016 12:40

Can Negre-Can Bufí

Creuament C/ del Río Grande, C/ de l’Orinoco i C/ de Pedro Lafayo

15/04/2016 10:35

Cas Corb

Creuament C/ del Cor de Jesús-Riu Sena

19/04/2016 11:00

Sant Carles

Creuament C/ de ses Oliveres, Ronda, C/ de la Vénda de Cala Mestella

29/04/2016 10:45

Cala Pada-S'Argamassa

Creuament Camí Rural Punta Blanca

22/04/2016 10:45

Es Canar-Punta Arabí

Creuament Av. de Cala Nova – Av. des Canar

22/04/2016 11:30

Creuament C/ d’en Cardona – Av. de Punta Arabí

22/04/2016 11:55

Es Figueral

Creuament Club Cala Verde-Club Cala Blanca

29/04/2016 10:30

Cala Llenya-La Joia

Av. de Cala Llenya (Club Cala Azul)

29/04/2016 11:20

C/ de s'Espalmador

29/04/2016 11:45

Santa Eulària

C/ de Sant Jaume-passeig de s'Alamera

21/04/2016 10:35

Plaça d’Isidor Macabich (plaça del Canó)

21/04/2016 11:00

Rotonda C/ de Cèsar Puget Riquer-Salvador Camacho

21/04/2016 11:40

Entrada zona educativa i esportiva

21/04/2016 12:05

Es Figueral

Creuament Club Cala Verde-Club Cala Blanca

29/04/2016 11:20

Cala Llonga

Creuament Ctra. de Cala Llonga-C/ del Munt Aralar

18/04/2016 11:50

Creuament C/ de la Vall del Roncal-Ctra. de Cala Llonga

18/04/2016 12:15

Santa Gertrudis

Creuament C/ de la Vénda de Cas Serres i C/ de la Vénda de Parada

19/04/2016 11:30

Creuament C/ de la Vénda Santa Maria i C/ de la Vénda de Fruitera

19/04/2016 11:50

Font: Elaboració pròpia

Les característiques del mostreig del nivell sonor ambiental han set:

Taula 5.-Característiques del mostreig del nivell sonor ambiental.

Nombre de punts de mesurament

25

Temps de mostreig

15 minuts

Paràmetres mesurats

LAeq, Lmáx, Lmín, LA90, LA50, LA10; LA5 en dBA.

Calendari

Abril-maig de 2016

Condicions de mesuraments

Mesuraments en dies laborables

Condicions meteorològiques de mínim vent i sense pluja

Mesuraments exteriors, situant el sonòmetre, si l’amplada de la vorera ho permet, a més de 1,5-2 m de la façana i a 1,5 m d’alçada sobre el terra.

Equip de mesurament

Sonòmetre integrador marca RION modelo NL-18.

Calibrador ACLAN Cal 01 CLASSE UNO (IEC 924-1998)

Trípode

Font: Elaboració pròpia.

Els paràmetres obtinguts van ser:

  • Nivell de Pressió Sonora Equivalent Ponderat (LAeq): aquest paràmetre és el més important ja que permet referir un soroll variable, mesurat en un interval T de temps, al nivell de pressió sonora equivalent al d'un soroll continu; és a dir, l'aparell que mesura fa la integració energètica durant un temps determinat.
  • Nivell estadístic (LAN): en acústica s'anomenen nivells estadístics els nivells sonors que s'han sobrepassat durant un percentatge determinat del temps de mesurament. Per exemple, LA90 = 45 significa que durant el 90% del temps els nivells sonors són superiors a 45dBA. El nivell LA90 d'un soroll és conegut també com el soroll de fons. S'han mesurat els paràmetres estadístics: LA5, LA10, LA50, LA90 i LA95.
  • Lmax: nivell sonor màxim mesurat durant el període de temps T.
  • Lmín: nivell sonor mínim mesurat durant el període de temps T.

5.2.- QUALITAT ACÚSTICA AMBIENTAL

La taula següent mostra els nivells sonors obtinguts en cada un dels punts esmentats anteriorment. Aquesta taula incorpora a la columna corresponent a LAeq el següent codi de colors:

                                           

< 45 dBA

                                              

[45,65) dBA

                                           

> 65 dBA

Tabla 6.- Niveles sonoros, dB(A).

Nucli

Localització

LAeq

LAmáx

LAmín

LA5

LA10

LA50

LA90

LA95

Can Pep Simó–es Pouet-Cap Martinet

Ctra. Cap Martinet (creuament amb C/ del Puig d’en Vinyets)

64,2

82,9

47,3

69,9

68,7

59,7

52

64,2

Ctra. Cap Martinet (creuament C/ de la Punta des Andreus)

60,0

78,1

40,0

66,8

63,5

47,2

41,7

60,0

Sa Rota-Selleres-Ventura-ses Torres

Creuament C/ Kiwi amb C/ de la Torre d'en Valls

59,9

91,2

40,6

61,4

58,9

49,7

44,7

59,9

Can Fornet

Creuament C/ Circumval·lació C/ del Rosal

55,0

74,6

40,0

60,2

54,8

43,5

40,0

55,0

Ca na Palava

Creuament C/ del Pedrer - C/ del Vidrier

65,4

93,8

49

69,6

66,2

56,3

52,3

65,4

Es Puig d’en Valls 

Plaça des Puig d’en Valls

59,9

78,1

45,4

64,9

63,2

57,1

50,8

59,9

Camí Vell de Sant Mateu

68,2

88,3

47,1

73,2

71,3

64,5

57,5

68,2

Can Negre-Can Bufí

Creuament C/ del Río Grande, C/ de l’Orinoco i C/ de Pedro Lafayo

64,5

86,5

45,2

70,0

66,7

56,3

50,6

64,5

Cas Corb

Creuament C/ del Cor de Jesús-Río Sena

65,4

83,5

48,0

71,2

68,8

61,2

54,3

65,4

Sant Carles

Creuament C/ de ses Oliveres, Ronda, C/ de la Vénda de Cala Mestella

68,0

95,5

42,7

73,4

70,6

60,5

51,6

68,0

Cala Pada-s'Argamassa

Creuament Camí Rural Punta Blanca

78,6

108,1

44,2

77,0

75,2

65,4

54,2

78,6

Es Canar-Punta Arabí

Creuament Av. de Cala Nova - Av. des Canar

67,6

87,9

42,6

72,2

68,7

58,8

50,7

67,6

Creuament C/ d’en Cardona – Av. de Punta Arabí

59,4

79,0

41,7

65,3

62,2

51,7

45,2

59,4

Es Figueral

Creuament Club Cala Verde-Club Cala Blanca

65,0

84,5

41,4

70,6

67,4

56,1

48,4

65,0

Cala Llenya-La Joia

Av de. Cala Llenya (Club Cala Azul)

51,7

73,0

40,0

56,2

53,6

44,9

40,6

51,7

C/ de s'Espalmador

53,8

77,6

40,0

58,7

55,6

47,1

42,7

53,8

Santa Eulària

C/ de Sant Jaume-passeig de s'Alamera

65,9

81,5

54,9

71,0

69,1

63,4

59,2

65,9

Plaça d’Isidor Macabich (plaça del Canó)

62,8

85,3

50,4

67,5

64,7

56,6

52,5

62,8

Rotonda C/ de Cèsar Puget Riquet-Salvador Camacho

67,3

83,2

48,2

72,5

70,7

64,7

59,5

67,3

Creuament C/ de Ramon Muntaner i de Joanot Martorell

62,6

83,5

40,0

69,2

65,3

51,4

42,8

62,6

Siesta

Creuament C/ de les Margalides amb C/ dels Clavells

67,0

84,1

40,8

73,3

71,0

61,3

50,1

67,0

Cala Llonga

Creuament Ctra. de Cala Llonga-C/ del Munt Aralar

65,7

89,5

43,6

69,7

67,3

56,8

49,1

65,7

Creuament C/ de la Vall del Roncal-Ctra. de Cala Llonga

56,2

75,2

43,4

61,6

59,5

53,5

49,2

56,2

Santa Gertrudis

Creuament C/ de la Vénda de Cas Serres i C/ de la Vénda de Parada

61,5

84,0

40,0

67,4

64,7

52,5

43,5

61,5

Creuament C/ de la Vénda de Santa María i C/ de Vénda de Fruitera

68,5

88,6

48,0

74,5

71,4

62,6

55,7

68,5

Font: Elaboració pròpia.

5.3.- ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS OBTINGUTS

Cap dels 25 mesuraments realitzats van mostrar valors de LAeq inferiors als 45 dBA, a causa fonamentalment del lloc triat per a realitzar els mesuraments sonors. Tots els punts de mesurament han estat localitzats en interseccions viàries de rellevància dins de la trama dels nuclis.

 El nivell sonor LAeq més baix s'ha registrat a la urbanització de Can Fornet, que va registrar 55 dBA, i a la zona de Cala Llenya-la Joia. El mesurament realitzat a Cala Llenya, al costat del Club Cala Azul, va mostrar un valor de LAeq de 51,7 dBA, el més baix dels obtinguts durant la campanya de mesuraments. Aquests valors tenen la seua explicació fonamental en la naturalesa turisticoresidencial d'aquesta zona i en el fet que durant la data de realització de la mesura la temporada turística, i per tant de major presència de vehicles i població, no havia començat.

A l'interior del polígon industrial de Ca na Palava el valor LAeq obtingut durant la campanya de mesuraments supera lleugerament 65 dBA, i es constata que la font principal de soroll a la zona industrial és el trànsit de vehicles, tant lleugers com pesats.

El nivell sonor més elevat registrat a l'interior del nucli urbà de Puig d'en Valls es registra al vial de més trànsit rodat, en concret a l’encreuament entre el Camí Vell de Sant Mateu i el vial d'accés al polígon de Can Negre. Els valors registados en aquest punt supera els 65 dBA, i aquest valor està directament relacionat amb el trànsit que acullen les vies de comunicació rodada de l'entorn.

  El valor registrat a la plaça des Puig d'en Valls, a la cruïlla entre els carrers de Vicente Marí Mayans i del Pare Bartomeu, s'aproxima als 60 dBA, per sobre del nivell màxim permès en zones residencials.

A l'interior del polígon industrial de Can Bufí es va dur a terme un mesurament, a la cruïlla entre els carrers de Río Gran, Orinoco i Pedro Lafayo, i es va obtenir un valor proper als 65 dBA. La fonts sonores pricipals, com era d'esperar, eren les relacionades amb l'activitat industrial de naus properes al punt de mesurament, però sobretot a la circulació de camions i cotxes pels vials interiors del polígon.

El petit nucli de Cas Corb, situat al costat del polígon industrial de Montecristo, mostra nivells sonors per sobre dels 65 dBA, relacionats amb la intensitat circulatòria de vehicles que accedeixen a la zona industrial o en surten, o bé que accedeixen a l’hipermercat pròxim.

Al petit nucli de Sant Carles, a la part més oriental del municipi, es va realitzar un mesurament al costat de l'aparcament situat a la sortida del nucli cap a Cala Mestella. En aquest punt conflueixen els principals vials del nucli, la ronda que envolta el nucli pel seu extrem sud, i l'esmentada carretera a Cala Mestella. El valor registrat supera àmpliament els 65 dBA. Aquest valor només pot ser associat al trànsit de vehicles per les vies de comunicació contigües.

Al costat de la carretera as Canar des de Santa Eulària a l'alçada de la cruïlla amb el camí rural de Punta Blanca es va dur a terme el mesurament que va proporcionar el nivell sonor més elevat de totes les realitzades durant la campanya, 78'6 dBA. Aquest nivell sonor és totalment atribuïble al trànsit que suporta la via contigua, tant per intensitat com per la velocitat dels vehicles. A la propera població turística des Canar, el mesurament realitzat a la cruïlla entre els carrers Av. de Cala Nova - Av. des Canar va mostrar un valor també superior als 65 dBA. Igual que en el cas anterior, i atès que l'activitat turística de l’esmentat nucli durant el mesurament era molt reduïda, s'ha d'atribuir el valor obtingut al trànsit de la zona.

Al nucli urbà de Santa Eulària des Riu es van dur a terme 4 mesuraments. Els nivells més alts presenten una alta correspondència amb els vials de major trànsit de vehicle, concretament amb els carrers de Sant Jaume, Cèsar Puget Riquet-Salvador Camacho. Convé destacar aquest últim punt de mesura, és a dir, el situat en la rontoda que serveix d'intersecció als carrers Cèsar Puget i Salvador Camacho. El valor LAeq mesurat va ser de 67'3 dBA, en una zona pròxima a la residència de majors Can Blai. L'intens trànsit que presentava la rotonda és la causa principal dels elevats nivells sonors registrats. En vials interiors del nucli de Santa Eulària des Riu, com els que envolten la Plaça d'Isidor Macabich, els valors registrats ronden els 63 dBA. Un resultat similar es va obtenir en la intersecció entre els carrers de Ramon Muntaner i Joanot Martorell, al costat de l'entrada a la zona educativa i esportiva.

A la urbanització Siesta, situada a l'altra banda del riu de Santa Eulària, els nivells sonors registrats es troben fortament condicionats pel trànsit rodat. A l’encreuament entre els carrers de les Margarides i dels Clavells, punt de més intensitat viària del nucli, es va obtenir un valor de 67 dBA per al LAeq. Durant la realització del mesurament no es va constatar una altra font sonora diferent de la relacionada amb el trànsit de vehicles.

Cala Llonga constitueix un nucli de marcat caràcter turístic en el qual es van realitzar dos mesuraments en una època en què encara l'activitat turística no havia començat. El mesurament situat a la cruïlla entre la carretera de Cala Llonga i el carrer del Mont Aralar, davant l'encreuament de la urbanització Espárragos, es va obtenir un valor LAeq superior als 65 dBA. A l'altre punt de mostreig sonor, el situat en la intersecció entre els carrers de la Vall del Roncal i la carretera de Cala Llonga, el valor va ser de 61'5. El trànsit és de nou la font principal de soroll i la diferència de valors mesurats en un punt i l’altre és conseqüència de la diferent intensitat de trànsit i de velocitat entre els dos punts.

Al nucli de Santa Gertrudis de Fruitera es van dur a terme 2 mesuraments, dels quals un va superar els 65 dBA, concretament el realitzat a la cruïlla entre els carrers de la Vénda de Santa Maria i de la Vénda de Fruitera. Aquest valor tan alt ha de considerar-se anòmal i atribuïble a les ratxes de vent que van bufar durant el període de realització del mesurament. Inferior va ser el valor observat al costat dels carrers de la Vénda de Cas Serres i de la Vénda de Parada. En aquest cas, els valors poden ser atribuïbles al trànsit de la zona.

D'aquesta manera, l'anàlisi dels nivells sonors anteriors permet assenyalar que el principal focus d'emissió de soroll al municipi de Santa Eulària des Riu és el trànsit viari. S'observa que els carrers que canalitzen més trànsit són els que representen els nivells de soroll més elevats.

L'activitat industrial no planteja conflictes genèrics sinó que afecta zones concretes i reduïdes. Aquests conflictes tenen el seu origen en l'existència al llarg del municipi d'espais industrials en què al costat de les activitats de tipus industrial, que caracteritzen aquests espais, conviuen usos residencials com és el cas del polígon industrial Can Bufí-Can Negre. En molts casos, aquests espais residencials inserits en zones industrials es localitzen molt propers als principals vials de l'illa, el que determina o afavoreix nivells sonors elevats. A més, es té constància de la generació de sorolls molestos d'origen industrial en pràcticament la totalitat dels espais industrials del municipi. És especialment notori aquest efecte al polígon industrial de Can Negre. En aquesta zona s'afegeix, així mateix, l'efecte de la carretera C-731 d'Eivissa a Sant Antoni.

A les zones residencials i turístiques del municipi, els nivells sonors es mostren en la major part dels casos per sota dels 65 dbA, i es troben bàsicament determinats per la intensitat circulatòria de la xarxa viària.

6.- MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL

6.1.- INTRODUCCIÓ

Un mapa estratègic de soroll permet avaluar globalment l'exposició al soroll en una zona sotmesa a diferents fonts de soroll, així com realitzar prediccions generals per a aquesta zona. Els mapes estratègics han de complir les prescripcions mínimes descrites en l'annex IV de la Directiva europea.

Un mapa estratègic de soroll consisteix en una representació de dades sobre una situació acústica existent o pronosticada en funció d'un índex de soroll, en la qual s'indicarà la superació de qualsevol valor límit pertinent vigent, el nombre de persones afectades en una zona específica o el nombre d'habitatges exposats a determinats valors d'un índex de soroll en una zona especificada. Un mapa de soroll estratègic és dissenyat per avaluar globalment l'exposició al soroll en una zona determinada, a causa de l'existència de diferents fonts de soroll, o per poder realitzar prediccions globals.

En un mapa estratègic de soroll es representaran les dades relatives a algun dels aspectes següents:

  • Situació acústica existent, anterior o prevista expressada en funció d'un índex de soroll.
  • Superació d'un valor límit.
  • Nombre estimat d'habitatges, escoles i hospitals en una zona donada que estan exposats a valors específics d'un índex de soroll.
  • Nombre estimat de persones situades en una zona exposada al soroll.

En l'Annex IV del Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental, es fa referència als requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. Així mateix, la legislació autonòmica també determina aquests requisits mínims.

La informació preliminar necessària a l'hora d'elaborar el mapa de soroll fa referència bàsicament a:

  • Definició de la ubicació de cadascuna de les fonts sonores mitjançant coordenades UTM, així com la seua altura relativa.
  • Recull de les característiques pròpies de la font sonora.
  • Indicació del nom i la versió del programari de predicció sonora emprat, ja que en depenen el nombre i les característiques de les dades a emprar.
  • Anàlisi de la normativa a aplicar, municipal i/o autonòmica especificant els punts que siguin d'aplicació.
  • Recopilació de la cartografia de la zona d'ubicació amb suficient informació topogràfica i, si és possible, censal.
  • Recopilació de la informació que permeti la identificació d'elements físics que puguin influir en la propagació acústica, incloent les característiques acústiques del terreny.
  • Recopilació de dades urbanístiques que permetin identificar, almenys, àrees de sensibilitat afectades, receptors sensibles i àrees tranquil·les. En el cas d'existència d'edificacions, alçada de cadascuna d'elles, així com les seues dades cadastrals.

La manera d'obtenció, així com les fonts emprades per obtenir l'esmentada informació, s'especifiquen en els apartats següents del document.

6.2.- METODOLOGIA EMPRADA

Atès que al municipi de Santa Eulària des Riu és el trànsit viari la principal font emissora de soroll, la metodologia utilitzada en aquest estudi es basarà en l'ús de mètodes de càlcul que defineixen l'emissió sonora de trànsit viari a partir de les característiques del trànsit (IMD, percentatge de pesats, velocitat de circulació de vehicles lleugers i pesants, tipus de paviment, tipus de via, etc.).

Aquesta metodologia, a més de ser la més adequada per avaluar i representar els nivells de soroll ambiental, permet associar els nivells de soroll a la seua causa i, per això, és d'utilitat per analitzar com les diferents variables que intervenen en la generació del soroll afecten els nivells als habitatges o espais públics. A més, permet avaluar l'eficàcia de les possibles mesures correctores que es puguin adoptar per reduir els nivells de soroll en una determinada zona.

Per a l'avaluació del soroll associat al trànsit rodat s'ha fet ús del mètode nacional de càlcul francès NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTU-LCPC-CSTB), esmentat en "Arrêté du 5 mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières”, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i en la norma francesa XPS 31-133. Pel que fa a les dades d'entrada sobre l'emissió, aquests documents es remeten a "Guide du bruit des transports terrestres, fascicule previsió des niveaux sonores, CETUR 1980". Aquest mètode és el que s'ha establert com a mètode de referència a Espanya pel RD1513/2005, per a aquest tipus de focus de soroll.

Pel que fa als indicadors de soroll que seran utilitzats en el present estudi cal assenyalar que es corresponen amb:

  • Lnight (Lngt): és un indicador del nivell sonor durant la nit que determina les alteracions del son. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A definit en la norma ISO 1996-2: 1987, determinat al llarg de tots els períodes nit d'un any.
  • Lday (Lday): és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A definit en la norma ISO 1996-2: 1987, determinat al llarg de tots els períodes dia d'un any.
  • Levening (Levg): és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A definit en la norma ISO 1996-2: 1987, determinat al llarg de tots els períodes tarda d'un any.
  • Lden (Lden): és un indicador del nivell de soroll global durant el dia, la tarda i la nit, utilitzat per determinar la molèstia vinculada a l'exposició al soroll. Es determina mitjançant l'expressió següent:

                                 1                        Lday / 10                   Levening+5/10              L night - 10 / 10 

L den  = 101g     ———    [   12* 10                     +4*10                           +8*10                            ]       

                              24           

En el present estudi per a l'obtenció d'aquests indicadors i la seua representació espacial, s'ha utilitzat el programari predictiu de soroll ambiental Lima Arc, basat en el programari LimA. LimA segueix en tot moment la Directiva del soroll mediambiental (2002/49 / EC) i les pautes definides en "Guidelines on Revised Interim Computation Methods" (2003/613 / EC). El programari també considera les recomanacions per al càlculs del "Manual de bones pràctiques per al mapejat estratègic de soroll i associació a l'exposició de soroll (Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the production of Associated Data on Noise Exposure)", realitzat pel grup de treball per a la valoració de l'exposició del soroll pertanyent a la Comissió Europea (WG-AEN).

A partir d'aquesta eina informàtica, s’elaboraran els mapes de nivells sonors i d'exposició al soroll per als índexs Lden (dia-vespre-nit), Lday (dia), Levg (tarda) i Lngt (nit).

6.3.- DADES DE PARTIDA

Perquè la predicció duta a terme pels models continguts en el programari tengui el màxim de precisió possible és necessària la correspondència amb la realitat de les dades d'entrada que alimenten els models. Referent a això, s'ha d'assenyalar que no sempre ha estat possible obtenir dades exactes, i en aquestes ocasions s'ha seguit en tot moment les indicacions aportades en "Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure", elaborada per la European Commission Working Group Assessment of Exposure to Noise.

L'obtenció de les dades d'entrada als models ha constituït el major inconvenient per a la realització del mapa de sorolls del municipi de Santa Eulària des Riu. Les bases de dades disponibles no s'adeqüen al que necessiten realment els models, per la qual cosa en la majoria de les ocasions ha estat necessari o bé un treball de camp per a l'obtenció de dades o bé recórrer a la realització d'estimacions.

Tota aquesta caracterització s'ha dut a terme tenint en compte que el programari LimA Arc emprat necessita de les següents dades de partida:

  • Classe de via (via urbana, autopista, etc).
  • Tipus de ferm.
  • Direccions de circulació.
  • Alçada inicial i final del tram de via.
  • Nombre de cotxes a l'hora durant el període dia.
  • Nombre de cotxes a l'hora durant el període evening.
  • Nombre de cotxes a l'hora durant el període nigth.
  • Nombre de camions a l'hora durant el període dia.
  • Nombre de camions a l'hora durant el període evening.
  • Nombre de camions a l'hora durant el període night.
  • Tipus de flux de vehicles.
  • Velocitat mitjana de cada període.

Aquestes dades s'han incorporat a bases de dades específicament dissenyades per a l'elaboració del mapa de sorolls.

a) Dades del trànsit rodat

En la modelització del soroll ambiental és d'especial rellevància el trànsit rodat. L'escassetat de dades relatives a aquesta font com els cabals horaris, el tipus i velocitat dels vehicles, etc., s'ha suplert amb mostrejos a diferents vies del municipi. Per criteris de longitud, nombre de sentits i ubicació de la via, els valors de les mostres s'han fet extensibles a la resta de carrers i vies del municipi. Posteriorment ha estat necessari un filtrat de les dades i l'obtenció de noves mostres per augmentar l'exactitud de les dades d'origen i per tant l'exactitud de la predicció. En aquestes mostres s'han recollit bàsicament les característiques, del trànsit i de la via, necessàries per al model.

Per a aquelles carreteres competència de l'administració insular, els focus de soroll de trànsit viari s'han caracteritzat comptant també amb les dades proporcionades per les estacions d'aforament del Consell d'Eivisa.

La xarxa d'estacions d'aforament controlada pel Consell d'Eivissa mostra les dades següents per a aquelles estacions situades bé al propi municipi o bé en municipis limítrofs, però la informació és rellevant per analitzar el trànsit rodat en zones del municipi.

Taula 7.- Índex mitjà diari de vehicles proporcionats per la estacions d’aforament del Consell d’Eivissa.

Any 2010

Any 2014

Increment

2010-2014

Estació

Ubicació

IMD

% Pesants

IMD

% Pesants

E-39

PM-810 Sant Carles-Cala Sant Vicent

1.357

3

1.621

3

19,45%

E-38

PM-810 Santa Eulària-Sant Carles

7.022

4

8.309

4

18,33%

E-10

Av. Margarita Ankermann

12.983

4,5

12.161

3,8

-6,33%

E-36

C-733 Entrada a Santa Eulària

Sense dades

20.358

3,7

-

E-55

PM-810-1 Cala Llonga-Santa Eulària

4.699

4,5

4.552

4

-3,13%

E-54

PM-810-1 Jesús-Roca Llisa

6.122

6

6.828

5

11,53%

E-53

PM-810-1 Entrada a Jesús

11.383

5,2

12.720

4

11,75%

E-17

PM-810 Xiquet Pou

17.924

5

20.272

4,9

13,10%

E-16

C-733 Jesús-Ca na Negreta

28.140

5,1

30.357

5,2

7,88%

E-31

PM-804 Ca na Palava-ITV

6.570

5,5

7.532

4,8

14,64%

E-32

PM-804 ITV-Santa Gertrudis

7.209

5

8.916

4,5

23,68%

E-33

PM-804 Santa Gertrudis-Sant Miquel

3.756

5

4.888

4

30,14%

E-66

C-731 Cas Corb

31.859

4

Sense dades

-

E-11

C-731 Can Bufí-Can Negre

Sense dades

33.687

4,8

-

E-12

C-731 Montecristo-Sant Rafel

23.511

4,5

25.198

4,2

7,18%

E-06

Ronda E-20 Es Puig d'en Valls

23.537

5,8

29.754

6

26,41%

Font: Consell d’Eivissa.

Atès que totes les estacions d'aforament anteriors no proporcionen dades horàries, i atesa la necessitat de diferenciar entre períodes dia, vespre i nit, s'ha utilitzat la informació proporcionada per les estacions E-16 i E-36, que sí que proporcionen dades horàries, per calcular índexs que permetin estimar el flux de vehicles en els diferents períodes per a aquelles estacions que no tenen informació horària.

Taula 7.- Fluix horari de vehicles. Estacions E-16 i E-36.

Rotonda Can Bufí (E-20)-Can Clavos (PM-804) C-733

E-16

HORA

TOTALS

LLEUGERS

PESANTS

Veh./Dia

Índex

Veh./Dia

Índex

Veh./Dia

Índex

Període dia

7

277

1,1

248

1

29

0,1

8

1.226

4,7

1.135

4,4

91

0,3

9

1.506

5,8

1.337

5,1

169

0,7

10

1.534

5,9

1.378

5,3

156

0,6

11

1.575

6,1

1.425

5,5

150

0,6

12

1.716

6,6

1.554

6

162

0,6

13

1.803

6,9

1.649

6,4

153

0,6

14

1.959

7,5

1.856

7,1

103

0,4

15

1.550

6

1.455

5,6

95

0,4

16

1.515

5,8

1.385

5,3

130

0,5

17

1.660

6,4

1.516

5,8

144

0,6

18

1.689

6,5

1.550

6

139

0,5

Període vespre

19

1.890

7,3

1.786

6,9

104

0,4

20

1.649

6,3

1.588

6,1

61

0,2

21

1.261

4,9

1.232

4,7

29

0,1

22

875

3,4

862

3,3

14

0,1

Període nit

23

637

2,5

625

2,4

12

0

24

452

1,7

440

1,7

11

0

1

404

1,6

395

1,5

10

0

2

268

1

260

1

8

0

3

175

0,7

164

0,6

11

0

4

117

0,5

110

0,4

7

0

5

105

0,4

96

0,4

9

0

6

126

0,5

113

0,4

14

0,1

TOTAL

25.970

100

24.160

93

1.810

7

Can Creu (C-733) – Rotonda Santa Eulària Sud Carretera: PM-810

E-36

HORA

TOTALS

LLEUGERS

PESANTS

Veh./Dia

Índex

Veh./Dia

Índex

Veh./Dia

Índex

Període dia

7

203

1,2

187

1,1

16

0,1

8

825

4,7

768

4,4

57

0,3

9

917

5,3

826

4,7

91

0,5

10

923

5,3

843

4,8

79

0,5

11

1.019

5,9

942

5,4

77

0,4

12

1.115

6,4

1.029

5,9

86

0,5

13

1.138

6,5

1.050

6

88

0,5

14

1.183

6,8

1.110

6,4

73

0,4

15

948

5,4

893

5,1

54

0,3

16

888

5,1

824

4,7

64

0,4

17

945

5,4

868

5

77

0,4

18

973

5,6

901

5,2

71

0,4

Període vespre

19

1.159

6,7

1.090

6,3

69

0,4

20

1.180

6,8

1.128

6,5

51

0,3

21

996

5,7

960

5,5

36

0,2

22

777

4,5

754

4,3

24

0,1

Període nit

23

589

3,4

571

3,3

18

0,1

24

439

2,5

426

2,4

13

0,1

1

389

2,2

377

2,2

11

0,1

2

286

1,6

277

1,6

9

0,1

3

183

1,1

174

1

9

0,1

4

119

0,7

113

0,6

6

0

5

96

0,6

87

0,5

9

0,1

6

109

0,6

100

0,6

9

0,1

TOTAL

17.396

100

16.298

93,7

1.098

6,3

Font: Consell d’Eivissa

A partir dels valors horaris anteriors es pot calcular el percentatge de vehicles en cada un dels períodes, període dia, vespre i nit. Aquesta distribució horària del nombre de vehicles permet així mateix establir factors o índexs que possibiliten la realització d'estimacions per als períodes dia, vespre i nit a partir dels índexs mitjans diaris per a aquelles estacions d'aforament que no compten amb dades horàries.

Les estacions d'aforament del Consell d'Eivissa i els índexs horaris estimats per a l'any 2014, es mostren a continuació:

Taula 8.- Estacions d’aforament utilitzades per a la caracterització del trànsit al municipi de Santa Eulària des Riu.

IMH (dia)(12h)

IMH (vespre)(4h)

IMH(nit)(8h)

Estació

IMD

% Pesants

Lleugers

Pesants

Lleugers

Pesants

Lleugers

Pesants

Lleugers

Pesants

E-39

1621

3

1572

49

86

3

90

2

22

0

E-38

8309

4

7977

332

439

22

459

11

110

2

E-10

12161

3,8

11699

462

643

31

673

15

161

3

E-36

20358

3,7

19605

753

1078

51

1127

24

270

6

E-55

4552

4

4370

182

240

12

251

6

60

1

E-54

6828

5

6487

341

357

23

373

11

89

3

E-53

12720

4

12211

509

672

34

702

17

168

4

E-17

20272

4,9

19279

993

1060

67

1109

32

265

7

E-16

30357

5,2

28778

1579

1583

107

1655

51

396

12

E-31

7532

4,8

7170

362

394

24

412

12

99

3

E-32

8916

4,5

8515

401

468

27

490

13

117

3

E-33

4888

4

4692

196

258

13

270

6

65

1

E-66

38868

4,8

37002

1866

2035

126

2128

61

509

14

E-11

33687

4,8

32070

1617

1764

109

1844

53

441

12

E-12

25198

4,2

24140

1058

1328

71

1388

34

332

8

E-06

29754

6

27969

1785

1538

121

1608

58

385

13

Font: Elaboración pròpia a partir dels resultados obtinguts en las estaciones d’aforament. Any 2014. Consell Insular d’Eivissa

Per al trànsit urbà, on manca informació provinent d'estacions d'aforament, s'ha realitzat el treball de camp anteriorment assenyalat i consistent bàsicament a establir una jerarquia de carrers en funció del trànsit que acullen. Aquesta metodologia és coincident amb l'emprada en l'estudi realitzat el 2009. Les dades obtingudes en la caracterització de 2009 també han estat considerades en aquest estudi després de ser prèviament adaptades a la situació de 2014.

Els carrers mostrejats i els valors obtinguts durant el treball de camp realitzat el 2009 es mostren en la taula següent:

Taula 9.- Resultats dels mostrejos realitzats. Any 2009.

 

Període

Dia

Via mostrejada

Lleugers (Vehicles/hora)

Pesants

(Vehicles/hora)

Can Negre

1

9:30-10:30

30/7/09

C/ de la Deessa Tànit

24

8

2

10:00-11:00

30/7/09

C/ del Tajo

52

16

3

10:00-11:00

30/7/09

Camí de Can Negre as Puig d’en Valls

180

28

4

10:20-11:20

30/7/09

C/ de Río Grande

20

4

5

10:20-11:20

30/7/09

C/ de Río Orinoco

60

4

Puig d’en Valls

6

10:40-11:40

30/7/09

C/ del Monte

20

0

7

10:40-11:40

30/7/09

C/ de Sant Agustín

8

0

8

11:00-12:00

30/7/09

Av. del Parc

21

0

9

11:00-12:00

30/7/09

C/ de Vicent  Marí Mayans

308

16

10

11:30-12:30

30/7/09

Camí de Can Negre as Puig d’en Valls

52

24

11

11:30-12:30

30/7/09

C/ de Sant Antoni

48

4

12

11:30-12:30

30/7/09

Camí Vell de Sant Mateu

372

24

Jesús

13

9:30-10:30

3/8/09

C/ de l’Estornell

48

0

14

9:30-10:30

3/8/09

C/ des Cap Martinet

460

40

15

10:00-11:00

3/8/09

C/ d’Antoni Machado (Can Lluís)

16

0

16

10:00-11:00

3/8/09

C/ de Gerardo Diego (Can Lluís)

8

0

17

10:25-11:25

3/8/09

C/ de laMèrlera

8

0

18

10:50-11:50

3/8/09

C/ del Faisà

68

0

19

11:15-12:15

3/8/09

C/ de l’Orenella

20

4

20

11:15-12:15

3/8/09

C/ de la Falzilla

60

4

Cala Llonga

21

12:30-13:30

3/8/09

Carretera de Cala Llonga

284

4

22

12:30-13:30

3/8/09

C/ de Sa Talaia

16

0

23

12:30-13:30

3/8/09

C/ de l’Everest

12

4

Urbantizació Siesta

24

9:50-10:50

3/8/09

C/ de les Semprevives

36

0

25

9:50-10:50

3/8/09

C/ dels Narcissos

60

0

26

10:15-11:15

3/8/09

C/ dels Rosers

28

4

27

10:15-11:15

3/8/09

C/ de les Margalides

60

8

28

10:45-11:45

3/8/09

C/ dels Lliris

116

4

29

10:45-11:45

3/8/09

C/ dels Clavells

172

4

30

11:15-12:15

3/8/09

C/ de les Margalides

260

16

31

11:15-12:15

3/8/09

C/ dels Clavells

560

20

Santa Eulària

32

10:00-11:00

4/8/09

C/ de James Taylor

40

0

33

10:00-11:00

4/8/09

C/ de Ses Estaques

116

8

34

10:20-11:20

4/8/09

C/ de Cèsar Puget

164

4

35

10:20-11:20

4/8/09

C/ de Sant Jaume

672

24

36

11:15-12:15

4/8/09

C/ del Mar

100

0

37

11:15-12:15

4/8/09

Passeig de s’Alamera

288

8

38

11:40-12:40

4/8/09

C/ dels Pintor Vizcaí

16

0

39

11:40-12:40

4/8/09

C/ d’Isidor Macabich

28

0

40

12:00-13:00

4/8/09

C/ de Sant Jaume

972

16

41

12:00-13:00

4/8/09

C/ de Ricardo Curtoys Gotarredona

200

4

.Es Canar

42

10:00-11:00

7/8/09

Av. de s’Argamassa

88

88

43

10:00-11:00

7/8/09

C/ de Xaloc

40

40

44

10:20-11:20

7/8/09

C/ de la Font d’Atzaró

16

16

45

10:20-11:20

7/8/09

Av. de Punta Arabí

100

100

46

11:00-12:00

7/8/09

C/ des Pou des Lleó

124

124

47

11:00-12:00

7/8/09

C/ d’en Cardona

144

144

48

11:30-12:30

7/8/09

Av. de Cala Nova

252

252

49

11:30-12:30

7/8/09

Av. des Canar

408

408

50

11:30-12:30

7/8/09

C/ de s’Aljub

44

12

Cala Llenya-La Joia

51

10:00-11:00

21/8/09

Club Cala Azul

112

0

52

10:00-11:00

21/8/09

C/ des Vedranell

124

0

53

10:00-11:00

21/8/09

C/ de s’Espalmador

44

0

Sant Carles

53

12:00-13:00

21/8/09

C/ de la Vénda de Morna

320

4

54

12:00-13:00

21/8/09

C/ de la Vénda de Cala Mestella

424

8

Santa Gertrudis

55

11:00-12:00

2/9/09

C/ de la Vénda des Poble

88

4

Ca na Negreta

56

10:00-11:00

2/9/09

C-733 – Nave SPAR

48

8

57

10:00-11:00

2/9/09

Perpendicular a l’anterior

28

8

58

10:00-11:00

2/9/09

Es Pou d’en Nadal-Can Ramon

32

4

59

10:00-11:00

2/9/09

Can Ramon-C-733

140

16

60

10:00-11:00

2/9/09

Can Ramon

40

0

61

11:00-12:00

2/9/09

C/ del Pedrer (Ca na Palava)

60

16

62

11:00-12:00

2/9/09

C/ des Vidrier (Ca na Palava)

20

4

Font: Elaboració pròpia

Les dades obtingudes en el mostreig realitzat l'any 2016 per als diferents nuclis urbans:

Taula 10.- Resultats dels mostrejos realitzats. Any 2014.

Hora

Dia

Carrer

Lleugers

(Vehicles/hora)

Pesants

(Vehicles/hora)

Cap Pep Simó

Es Pouet

 Es Cap Martinet

1

12:30-13:30

15/04/2016

Ctra. Cap Martinet

(creuament amb C/ des Puig d’en Vinyets)

256

20

2

12:00-13:00

15/04/2016

Ctra. des Cap Martinet

(creuament C/ de la Punta des Andreus)

120

16

3

12:30-13:30

15/04/2016

C/ Puig d'en Vinyets

96

0

4

12:00-13:00

15/04/2016

C/ d’Arrapatxita

12

0

5

12:00-13:00

15/04/2016

C/ de la Punta des Andreus

12

8

Ses Torres

6

11:45-12:45

15/04/2016

C/ del Kiwi (tram 1)

36

4

7

11:45-12:45

15/04/2016

C/ del Kiwi (tram 2)

4

0

8

11:45-12:45

15/04/2016

C/ de la Torre d'en Valls

36

4

Can Fornet

9

11:00-12:00

15/04/2016

C/ de Bienvenida

0

0

10

11:00-12:00

15/04/2016

C/ del Rosal

0

0

11

11:00-12:00

15/04/2016

C/ de la Primavera

4

0

12

11:00-12:00

15/04/2016

C/ Circumval·lació

40

0

Ca na Palava

13

12:20-13:20

19/04/2016

C/ del Pedrer

152

12

14

12:20-13:20

19/04/2016

C/ del Vidrier 1 (cap a EIV.)

36

4

15

12:20-13:20

19/04/2016

C/ del Vidrier 2 (cap a Sta. Gertrudis).

48

4

Puig d’en Valls

16

12:20-13:20

12/04/2016

C/ del Pare Bartomeu

104

0

17

12:20-13:20

12/04/2016

C/ de Vicent Marí Mayans

260

12

18

12:20-13:20

12/04/2016

C/ del Bisbe Cardona Riera

24

0

19

12:20-13:20

12/04/2016

C/ del Torrent

12

4

20

12:40-13:20

12/04/2016

C/ de Sant Antoni

64

0

21

12:40-13:20

12/04/2016

C/ del Capità Guasch

44

0

22

12:40-13:20

12/04/2016

C/ Sn 52

104

0

23

12:40-13:20

12/04/2016

Camí Vell de Sant Mateu

480

8

Can Bufí-Can Negre

24

10:30-11:30

15/04/2016

C/ de Pedro Lafayo

180

44

25

10:30-11:30

15/04/2016

C/ del Riu Arno

200

24

26

10:30-11:30

15/04/2016

C/ del Riu Orinoco

92

8

27

10:30-11:30

15/04/2016

C/ de Río Grande

56

0

28

10:30-11:30

15/04/2016

C/ de Joaquín Gadea

4

8

Cas Corb

29

11:00-12:00

19/04/2016

C/ del Cor de Jesús

260

36

30

11:00-12:00

19/04/2016

C/ del Riu Sena

36

0

Sant Carles

31

10:45-11:45

29/04/2016

C/ de ses Oliveres

248

20

32

10:45-11:45

29/04/2016

Ctra. de Cala Mestella

160

24

33

10:45-11:45

29/04/2016

C/ de la Vénda Cala Mestella

105

4

34

10:45-11:45

29/04/2016

Ronda

76

16

35

10:45-11:45

29/04/2016

C/ de la Vénda d'Atzaró

60

0

Cala Pada-S’Argamassa

36

10:45

22/04/2016

C/ de Cèsar Puget Riquer

592

16

37

10:45

22/04/2016

Camí Rural Punta Blanca

12

4

38

11:10

22/04/2016

C/ de Xaloc (cap a la mar)

4

0

39

11:10

22/04/2016

C/ de Xaloc

4

1

40

11:10

22/04/2016

Av. de s'Argamassa

84

8

Es Canar-Punta Arabí

41

11:30

22/04/2016

C/ de s'Aljub

36

8

42

11:30

22/04/2016

Av. des Canar

260

28

43

11:30

22/04/2016

Av. de Cala Nova

124

20

44

11:55

22/04/2016

C/ d'en Cardona

68

8

45

11:55

22/04/2016

Av. de Punta Arabí

88

4

Es Figueral

46

10:30

29/04/2016

Club Cala Verde

68

8

47

10:30

29/04/2016

Club Cala Blanca

76

16

Cala Llenya-La Joia

48

11:20

29/04/2016

Av. de Cala Llenya

24

0

49

11:20

29/04/2016

C/ de s'Illa de Castaví

24

0

50

11:45

29/04/2016

C/ des Vedrà

20

0

51

11:45

29/04/2016

C/ de s'Espalmador

52

4

Santa Eulària

52

10:35

21/04/2016

C/ de Sant Jaume

560

28

53

10:35

21/04/2016

C/ de sa Bastida

56

0

54

10:35

21/04/2016

passeig de s'Alamera

92

4

55

10:35

21/04/2016

C/ de Sant Joan

32

0

56

11:00

21/04/2016

C/ d’Isidor Macabic (direcció C/ de Sant Jaume)

120

16

57

11:00

21/04/2016

C/ d’Isidor Macabic (direcció port)

52

4

58

11:00

21/04/2016

C/ del Mar (cap al passeig de s'Alamera)

64

4

59

11:00

21/04/2016

C/ del Mar (cap al port)

68

12

60

11:00

21/04/2016

C/ de Molins de Rei (cap al passeig de s'Alamera)

68

4

61

11:00

21/04/2016

C/ de Molins de Rei (cap al port)

36

0

62

11:40

21/04/2016

C/ de Cèsar Puget Riquer (cap as Canar)

792

48

63

11:40

21/04/2016

C/ de Cèsar Puget Riquer (cap al centre)

436

14

64

11:40

21/04/2016

C/ de Salvador Camacho

372

16

65

11:40

21/04/2016

C/ de la residència Can Blai

868

28

66

12:05

21/04/2016

C/ de Joanot Martorell

44

4

67

12:05

21/04/2016

C/ de Ramon Muntaner

52

0

68

12:05

21/04/2016

C/ des Novells

32

4

69

12:05

21/04/2016

C/ de Rafael Sáinz de la Cuesta

28

0

70

12:05

21/04/2016

Accés a instal·lacions esportives

12

0

Siesta

71

12:20

29/04/2016

C/ de les Margalides

216

4

72

12:20

29/04/2016

C/ dels Clavells (creuament amb Margalides cap amunt)

236

16

73

12:20

29/04/2016

C/ dels Clavells (creuament t amb Margalides cap avall)

452

20

Cala Llonga Valverde Espárragos

74

11:50

18/04/2016

C/ del Mont Teide

8

0

75

11:50

18/04/2016

C/ del Mont Calvari

32

4

76

11:50

18/04/2016

Ctra. de Cala Llonga (tram Valverde)

252

12

77

11:50

18/04/2016

C/ del Mont Aralar

52

4

78

12:15

18/04/2016

Ctra. Cala Llonga (tram platja)

152

0

79

12:15

18/04/2016

Ctra. de la Vall del Roncal

60

0

Santa Gertrudis

80

11:30

19/04/2016

C/ de la Vénda Cas Serres

39

12

81

11:30

19/04/2016

C/ de la Vénda de Parada

112

0

82

11:50

19/04/2016

C/ de la Vénda Santa María

96

8

83

11:50

19/04/2016

C/ de la Vénda de Fruitera

100

0

Font: Elaboració pròpia.

b) Caracterització dels vials

Durant l'estudi s'ha procedit així mateix a la caracterització de la totalitat dels carrers i les carreteres del municipi, que discorren per l'interior o per l'entorn dels principals nuclis urbans del municipi, amb implicacions en la caracterització del soroll ambiental dels diferents nuclis i zones analitzades. A tal fi s'ha fet ús tant de treball de camp com de la informació aportada per eines informàtiques com Googlemaps o Streetview.

c) Edificacions

S'ha procedit a establir l'alçada de cada un dels edificis que integren els nuclis i zones del municipi de Santa Eulària des Riu. Aquesta comesa s'ha realitzat mitjançant la informació recollida en la cartografia digital municipal elaborada per l'empresa Geocart S.L., a partir de vol realitzat a l'agost de 2002, i a dues escales diferents 1: 5.000 i 1: 1000.

Des d'aquesta data, en els diferents nuclis urbans del municipi s'han anat aixecat noves edificacions que han estat cartografiades expressament per a aquest treball a partir de la informació continguda en l'Ortofoto 2015 IB 25 cm. Aquesta Ortofoto ha estat també la utilitzada per assenyalar i integrar en els models tant els nous vials com aquelles modificacions dels ja existents.

d) Topografia del terreny

La cartografia elaborada per GEOCART S.L. també s’ha utilitzat com a base dels models topogràfics que precisa el sistema LimArc.

6.4.- CARTOGRAFIAT ESTRATÈGIC DEL SOROLL

S'han realitzat mapes per als quatre índexs de soroll indicats, per a cadascuna de les diferents zones en què s'ha dividit el municipi. En concret s'han realitzat mapes de nivells sonors amb les isòfones que limiten els rangs <35, 35-39, 40-44, 45-49, 50-54, 55-59, 60-64,65-69, 70-74 i >75 dB (A).

Els resultats obtinguts es mostren en quatre sèries de plànols:

  • Sèrie 1 Lday.
  • Sèrie 2 Levg.
  • Sèrie 3 Lngt.
  • Sèrie 4 Lden.

6.5.- ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ CARTOGRÀFICA OBTINGUDA

L'avaluació de la població afectada pel soroll és el principal indicador al qual es fa referència per resumir l'afecció del soroll en una determinada àrea.

Els resultats obtinguts es representen mitjançant taules numèriques. Es realitza una anàlisi tenint en compte la població per nuclis urbans, per tal d'aprofundir en l'anàlisi de població exposada. Amb això es pot determinar els nuclis del municipi més afectats i es poden establir mesures correctores o preventives dirigides cap a una àrea o focus determinat.

Dels resultats de l'exposició al soroll a 4 m d'alçada, de la població dels nuclis urbans del municipi de Santa Eulària des Riu, per als índexs Lden, Lday, Levg i Lngt, i per al focus d'emissió considerat en els mapes estratègics de soroll (trànsit urbà), s'ha obtingut la població afectada. Per això, les taules que recullen la població afectada pel soroll es refereixen, únicament, al trànsit rodat.

D'altra banda, per poder avaluar la població afectada s'ha considerat una distribució poblacional homogènia dins de cada un dels nuclis urbans analitzats.

Els resultats de l'exposició al soroll de la població es resumeixen en les taules següents, que representen per parròquia i nucli:

  • La superfície dels diferentes nuclis urbans exposada en els intervals  < 45, [45,55), [55,65) i >= 65 per als índexs Lday, Levg, Lngt i Lden.
  • La població censada a 1 de gener de 2014 afectada els nivells sonors determinats en els intervals anteriors per als mateixos índexs assenyalats anteriorment.

Taula 11. Exposició al soroll de la població per parròquia i nucli.

a. Parròquia de Jesús.

Jesús: Població a 1 de gener de 2014: 2.936 habitantes.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

1.287

8.823

27.263

2.521

7

50

153

14

[45-55)

38.944

131.015

354.119

59.033

219

736

1.989

332

[55-65)

396.495

352.276

137.217

407.891

2.227

1.979

771

2.291

> 65

85.897

30.510

4.033

53.178

483

171

23

299

Total

522.623

522.624

522.632

522.623

2.936

2.936

2.936

2.936

Can Pep Simó-es Pouet-es Cap Martinet: Población a 1 de gener de 2014: 324 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

153140

330887

491291

216636

85

183

271

120

[45-55)

361421

250829

94974

325014

200

138

52

179

[55-65)

72337

5167

618

45241

40

3

0

25

> 65

0

0

0

0

0

0

0

0

Total

586898

586883

586883

586891

324

324

324

324

Sa Rota-Celleres-Ca na Ventura: Població a 1 de gener de 2014: 130 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

235.721

390.280

518.238

271.312

48

80

106

56

[45-55)

312.433

223.246

113.087

325.627

64

46

23

67

[55-65)

82.775

21.164

3.367

33.848

17

4

1

7

> 65

3.770

0

0

3.900

1

0

0

1

Total

634.699

634.690

634.692

634.687

130

130

130

130

Ses Torres: Població a 1 de gener de 2014: 153 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

12.251

71.889

166.427

11.275

9

52

120

8

[45-55)

144.987

123.699

37.538

140.442

104

89

27

101

[55-65)

46.938

16.760

8.402

51.884

34

12

6

37

> 65

8.194

10

0

8.759

6

0

0

6

Total

212.370

212.358

212.367

212.360

153

153

153

153

Ca na Negreta–Can Ramon: Població a 1 de gener de 2014: 414 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

244

1.069

2.346

274

1

4

8

1

[45-55)

2.733

43.879

69.154

3.376

9

150

236

12

[55-65)

71.565

58.517

46.553

71.067

244

199

159

242

> 65

46.939

18.033

3.439

46.771

160

61

12

159

Total

121.481

121.498

121.492

121.488

414

414

414

414

Can Fornet: Población a 1 de gener de 2014: 222 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

189.488

336.029

485.685

258.379

78

138

200

106

[45-55)

306.052

187.640

54.043

254.310

126

77

22

105

[55-65)

44.287

16.075

0

27.049

18

7

0

11

> 65

0

0

0

0

0

0

0

0

Total

539.827

539.744

539.728

539.738

222

222

222

222

Roca Llisa: Població a 1 de gener de 2014: 700 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

283.103

630.305

831.712

341.370

193

429

566

232

[45-55)

594.644

370.400

192.104

566.787

405

252

131

386

[55-65)

148.996

28.053

4.938

120.447

101

19

3

82

> 65

2.008

0

0

160

1

0

0

0

Total

1.028.751

1.028.758

1.028.754

1.028.764

700

700

700

700

b. Parròquia des Puig d’en Valls.

Es Puig d’en Valls: Població a 1 de gener de 2014: 3.085 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

1.222

1.2057

130.125

6.115

7

66

717

34

[45-55)

125.792

192.277

325.199

168.284

694

1.060

1.793

928

[55-65)

339.650

304.883

97.805

333.444

1.873

1.681

539

1.839

> 65

92.861

50.310

6.388

5.1670

512

277

35

285

Total

559.525

559.527

559.517

55.9513

3.085

3.085

3.085

3.085

Can Negre-Can Bufí: Població a 1 de gener de 2014: 538 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

8.638

26.417

52.674

9.741

26

78

156

29

[45-55)

40.071

68.521

68.069

37.659

119

203

201

111

[55-65)

77.552

53.224

39.933

83.472

230

158

118

247

> 65

55.475

33.577

21.070

50.865

164

99

62

151

Total

181.736

181.739

181.746

181.737

538

538

538

538

Cas Corb: Població a 1 de gener de 2014: 60 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

31

67

284

39

0

0

0

0

[45-55)

492

1.738

35.408

1.250

0

1

25

1

[55-65)

49.077

61.164

41.441

58.563

35

44

30

42

> 65

34.225

20.855

6.693

2.3974

24

15

5

17

Total

83825

83824

83826

83826

60

60

60

60

c. Parròquia de Sant Carles de Peralta.

Sant Carles de Peralta: Població a 1 de gener de 2014: 111 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

540

2.670

13.039

721

1

3

15

1

[45-55)

15.578

38.723

58.889

21.608

18

44

68

25

[55-65)

58.648

50.334

24.676

57.401

67

58

28

66

> 65

21.839

4.877

0

16.874

25

6

0

19

Total

96.605

96.604

96.604

96.604

111

111

111

111

Es Canar-Punta Arabí: Població a 1 de gener de 2014: 1.696 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

28.758

120.318

254.169

25.785

83

349

737

75

[45-55)

211.810

240.625

259.584

220.272

614

698

753

639

[55-65)

265.138

193.226

70.869

268.164

769

560

206

778

> 65

79.032

30.584

121

70.527

229

89

0

205

Total

584.738

584.753

584.743

584.748

1.696

1.696

1.696

1.696

Es Figueral: Població a 1 de gener de 2014: 180 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

154.191

272.887

357.155

170.770

73

129

168

81

[45-55)

196.151

91.345

23.860

179.494

92

43

11

85

[55-65)

30.021

17.352

692

30.520

14

8

0

14

> 65

1.348

136

0

933

1

0

0

0

Total

381.711

381.720

381.707

381.717

180

180

180

180

Cala Llenya-La Joia: Població a 1 de gener de 2014: 747 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

137.383

391.567

569.568

239.174

141

402

584

245

[45-55)

492.864

317.577

158.488

438.106

505

326

163

449

[55-65)

98.061

19.214

293

51.061

101

20

0

52

> 65

42

0

0

0

0

0

0

0

Total

728.350

728.358

728.349

728.341

747

747

747

747

d. Parròquia de Santa Eulària des Riu.

Santa Eulària des Riu: Població a 1 de gener de 2014: 11.184 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

128.847

284.613

596.456

197.642

1.005

2.219

4.650

1.541

[45-55)

552.261

670.796

619.493

626.198

4.306

5.230

4.830

4.882

[55-65)

559.189

357.871

203.751

468.883

4.360

2.790

1.589

3.656

> 65

194.140

121.143

14.733

141.733

1.514

945

115

1.105

Total

1.434.437

1.434.423

1.434.433

1.434.456

11.184

11.184

11.184

11.184

Can Pep Poll-sa Font: Població a 1 de gener de 2008: 262 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

250

3.991

14.427

343

2

35

127

3

[45-55)

16.812

20.128

12.327

18.240

148

178

109

161

[55-65)

9.301

5.067

2.916

7.496

82

45

26

66

> 65

3.311

483

0

3.589

29

4

0

32

Total

29.674

29.669

29.670

29.668

262

262

262

262

Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buena Vista: Població a 1 de gener de 2014: 2.247 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

231.410

411.462

507.554

239.573

919

1634

2016

951

[45-55)

279.074

114.277

44.110

279.617

1.108

454

175

1.110

[55-65)

42.621

38.433

14.108

42.267

169

153

56

168

> 65

12.685

1.630

0

4.329

50

6

0

17

Total

565.790

565.802

565.772

565.786

2.247

2.247

2.247

2.247

Cala Llonga-Espárragos: Población a 1 de gener de 2014: 930 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

62.554

108.254

206.675

75.336

169

292

557

203

[45-55)

158.613

177.448

128.271

164.496

428

478

346

443

[55-65)

117.920

59.323

10.060

103.176

318

160

27

278

> 65

5.919

0

0

2.000

16

0

0

5

Total

345.006

345.025

345.006

345.008

930

930

930

930

Valverde: Població a 1 de gener de 2014: 76 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

107.314

132.068

141.999

112.335

57

71

76

60

[45-55)

34.683

9.927

0

29.653

19

5

0

16

[55-65)

0

0

0

0

0

0

0

0

> 65

0

0

0

0

0

0

0

0

Total

141.997

141.995

141.999

141.988

76

76

76

76

Cala Pada-s’Argamassa: Població a 1 de gener de 2014: 671 habitants

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

10.622

52.714

268.608

18.620

16

81

411

29

[45-55)

264.299

312.633

149.189

277.882

405

479

228

426

[55-65)

152.315

6.9935

20.308

132.890

233

107

31

204

> 65

10.873

2.827

0

8.713

17

4

0

13

Total

438.109

438.109

438.105

438.105

671

671

671

671

e. Parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

Santa Gertrudis de Fruitera: Població a 1 de gener de 2014: 524 habitants.

Superfície (m2)

Població

Nivell

Lden

Levg

Lngt

Lday

Lden

Levg

Lngt

Lday

< 45

604

3.676

37.123

1.866

2

9

95

5

[45-55)

50.952

88.602

129.141

81.700

131

227

332

210

[55-65)

121.236

93.963

32.286

102.953

311

241

83

264

> 65

31.340

17.888

5.575

17.609

80

46

14

45

Total

204.132

204.129

204.125

204.128

524

524

524

524

Font: Elaboració pròpia.

A la figura següent es representa el percentatge de població afectada per cada un dels intervals definits per al nivell Lden respecte a la població total concentrada en algun dels nuclis que integren el municipi de Santa Eulària des Riu.

Figura 3.- Percentatge de població afectada per intervals Lden. Any 2009.

Font: Elaboració pròpia.

Figura 4.- Percentatge de població afectada per intervals Lden. Any 2016.

Font: Elaboració pròpia.

El gràfic anterior, corresponent a dades de 2016, mostra com un 12% de la població integrada en alguns dels nuclis de població es troba sotmesa a un nivell Lden superior als 65 dbA. El percentatge més alt es troba en l'interval [55,65), un 42%, mentre que en els dos intervals inferiors els percentatge són del 35% i del 11% respectivament. En comparació amb l'any 2009, s'ha d'assenyalar que el percentatge de població afectada per un nivell Lden superior als 65 dBA ha disminuït en aproximadament un 3%.

D'aquesta manera, pel que fa a la distribució de nivells sonors en percentatge de població analitzada per a l'any 2014, cal destacar que per al nivell Lden:

  • L’11% de la població analitzada es troba sotmesa a nivells inferiors a 45 dBA
  • El 35% de la població analitzada es troba dins dels rangs de 45 a 55 dBA
  • El 42% de la població analitzada es troba dins dels rangs de 55 a 65 dBA.
  • El 12% de la població concetrada en algun dels nuclis urbans del municipi es troba sotmesa a nivells superiors als 65 dBA.

A continuació es representa la distribució de la població sotmeses als diferents rangs del nivell Lday:

Figura 5.- Percentatge de població afectada per intervals Lday. Any 2009.

Font: Elaboració pròpia

Figura 6.- Percentatge de població afectada per intervals Lday. Any 2016.

Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a la distribució de nivells sonors en percentatge de població analitzada per a l'any 2016, cal destacar que per al nivell Lday (7.00 - 19.00 hores):

  • El 14% de la població analitzada es troba dins del rang <45 dBA, 1 percentatge en 3 unitats inferior al mostrat per l'estudi de 2009.
  • El 39% de la població analitzada es troba dins dels rangs de 45 a 55 dBA
  • El 38% de la població analitzada es troba dins dels rangs de 55 a 65 dBA.
  • El 9% de la població concetrada en algun dels nuclis urbans del municipi es troba sotmesa a nivells superiors als 65 dBA. Aquest percentatge ha disminuït significativament respecte al mostrat el 2009, que ascendia a un 15%.

Si es representa el mateix tipus de diagrama per al nivell Lngt s'observa com per a l'any 2016 el percentatge majoritari de la població concentrada, un 43%, es troba en el rang 45-55 dBA, percentatge similar al que es troba dins el rang <45 dBA. Això determina que en conjunt, pràcticament un 90% de la població resident municipal es troba en espais sotmesos a un nivell Lngt inferior als 55 dBA. El percentatge de població que ingressa en l'interval que representa els nivells superiors als 65 dBA es manté igual en ambdós anys, i arriba a l’1%.

Figura 7.- Percentatge de població afectada per intervals Lngt. Anyo 2009.

Font: Elaboració pròpia

Figura 8.- Percentatge de població afectada per intervals Lngt. Any 2016.

Font: Elaboració pròpia

D’aquesta forma, per al període nocturn (23:00-07:00 hores), i per a l’any 2016:

  • El 42 % de la població analitzada no supera els 45 dBA.
  • El 43% de la població es troba sotmesa a nivells dins dels rangs de 45 a 55 dBA.
  • El 14% de la població es troba sotmès a nivells dins dels rangs de 55 a 65 dBA.
  • Hi ha un 1% de la població analitzada que es troba sotmesa a nivells en període nocturn superiors als 65 dBA.
  • Hi ha un 1% de la població analitzada que es troba sotmesa a nivells en període nocturn superiors als 65 dBA.

Pel que fa als objectius de qualitat acústica del muncipi de Santa Eulària des Riu, <55 dBA en exteriors durant el dia i <45dBA en exteriors durant la nit, el 47% de la població supera el límit màxim recomanat (considerant tots els nuclis com a residencials) per al període diürn (07:00-23:00 hores). Per al tram nocturn (de 23:00 a 07:00 hores) aquest percentatge és del 58% de la població.

Si l'anàlisi es realitza diferenciant nuclis de població es poden observar notables diferències entre uns nuclis i altres, tant per al Lden com per al Lngt. Nuclis com Cas Corb, Can Negre o Ca na Negreta, ubicats al llarg de les principals vies de comunicació del municipi, presenten alts percentatge de població en el intervals superiors. Per contra, hi ha zones residencials com Valverde, o fins i tot zones turístiques com es Figueral, on el nivell inferior engloba la major part de la població.

Figura 9.- Percentatge de població per nucli urbà afectada per intervals Lden. Any 2009. 

Font: Elaboració pròpia

Figura 10.- Percentatge de població per nucli urbà afectada per intervals Lden. Any 2016.

Font: Elaboració pròpia

Figura 11.- Percentatge de població per nucli afectada per intervals Lngt. Any 2009. 

Font: Elaboració pròpia

Figura 12.- Percentatge de població per nucli urbà afectada per intervals Lngt. Any 2016.

Font: Elaboració pròpia

De l'anàlisi dels mapes estratègics de soroll es poden extreure les conclusions següents:

  • Les vies amb més trànsit són, lògicament, les que presenten nivells més alts de soroll, i destaquen els nivells que s'observen al llarg de les carreteres C-731 i C-733.
  • Dins dels nuclis urbans de Santa Eulària des Riu i Jesús destaquen els nivells sonors aconseguits als principals vials urbans. Cal destacar els carrers de Sant Jaume, l'avinguda de Margarita Ankerman i la confluència dels carrers Cèsar Puget Riquer-Salvador Camacho a Santa Eulària, i l'avinguda des Cap Martinet i la carretera PM-810 a Jesús.
  • Les zones residencials allunyades dels principals vials mostren nivells sonors tant nocturns com diürns propers i fins i tot inferiors als objectius de qualitat.
  • L’existència de zones de vianants dóna lloc a la presència de grans àrees on els nivells nocturns estan per sota de l'objectiu de qualitat de 55 dB (A) per Lden.
  • L'anàlisi de població afectada mostra que els nuclis més exposats són Can Negre, Cas Corb i Ca na Negreta, i per contra els menys afectats, Valverde i es Figueral.
  • El percentatge de la població sotmesa a nivells per sobre de l'objectiu de qualitat Lngt 55 dBA, se situa en un 58% en realitzar l'avaluació a 4 m.

7.- ÀREES ACÚSTIQUES

7.1.- INTRODUCCIÓ

L'article 17 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears estableix:

"La delimitació de les àrees acústiques correspon als ajuntaments, que la podran desenvolupar o bé mitjançant ordenances acústiques, o bé mitjançant la incorporació d'aquestes àrees en els instruments de planejament urbanístic, tal com assenyala l'article 28.2 d'aquesta llei. En el cas que els ajuntaments efectuïn aquesta delimitació mitjançant ordenança, el contingut d'aquesta s'incorporarà al planejament municipal en la seua primera revisió ".

Així mateix, en l’article esmentat s’assenyala que les àrees acústiques es classifiquen en els tipus següents:

A) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús residencial.

Comprenen les àrees lleument sorolloses i les zones de considerable sensibilitat acústica que requereixen una protecció alta contra el soroll.

B) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús industrial.

Comprenen les zones de baixa sensibilitat acústica que abasten els sectors del territori que requereixen menys protecció contra el soroll. S’hi inclouen les zones amb predomini dels següents usos del sòl:

  • b.1. Ús industrial.
  • b.2. Serveis públics.

C) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’espectacles.

Comprenen les àrees tolerablement sorolloses o les zones de moderada sensibilitat acústica, que integren els sectors del territori que requereixen una protecció mitjana contra el soroll. S’hi inclouen les zones amb predomini dels següents usos del sòl:

  • c.1. Ús d’allotjament [1].
  • c.2. Ús d’oficines o serveis.
  • c.3. Ús comercial.
  • c.4. Ús esportiu.
  • c.5. Ús recreatiu.

D) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari distint del previst en la lletra anterior.

E) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural.

Comprenen les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica, que afecten els sectors del territori que requereixen una especial protecció contra el soroll. S’hi inclouen les zones amb predomini dels següents usos del sòl:

  • e.1. Ús sanitari.
  • e.2. Ús docent o educatiu.
  • e.3. Ús cultural.

F) Sectors del territori afectats a sistemes generales d’infraestructures de transport o altres equipaments públics que els reclamen.

Comprenen les àrees especialment sorolloses o les zones de nul·la sensibilitat acústica, que abasten els sectors del territori afectats per servituds sonores en favor d'infraestructures de transport (per carretera, ferroviari, portuari i aeri) i les àrees d'espectacles a l'aire lliure.

G) Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica.

Comprenen les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica, que integren els sectors del territori d'un espai protegit que requereixen una especial defensa contra el soroll. S’hi inclouen les categories definides en l'article 11 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, així com els llocs de la xarxa ecològica europea Natura 2000.

Respecte a aquesta zonificació s'ha d'assenyalar que el RD 1367/2007, en el seu annex V, estableix també uns criteris per determinar els principals usos associats a les àrees acústiques. De la comparació de les legislacions anteriors s'observa que els espais destinats a hostaleria i allotjament són inclosos en la legislació estatal en el grup d) que fa referència a les activitats terciàries no incloses en el grup c) o sectors del territori amb predomini d'ús recreatiu i espectacles.

Com a resultat d'aquesta diferència de criteri, sorgeix el dubte de quins valors límits dels índexs acústics s'han d'aplicar amb la finalitat d'avaluar el compliment dels objectius de qualitat acústica i els nivells sonors en l'àmbit exterior i interior, atès que la Llei 1/2007 no compta en l'actualitat amb normativa de desenvolupament que defineixi aquests valors.

Per solucionar la qüestió es va procedir a la realització d'una consulta a l'administració competent en la matèria a nivell balear, en aquest cas la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. La contestació a aquesta consulta assenyalava que davant la falta de concreció i desenvolupament de la llei balear, és d'aplicació el que s'exposa el RD 1367/207, que estableix que les zones amb predomini d'ús hostaler i d'allotjament s'han de zonificar en la categoria d). D'aquesta manera, els grups c) i d) quedarien definits de la següent manera, atenent l'exposat en l’esmentat RD:

C) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’espectacles: S'hi inclouran els espais destinats a recintes firals amb atraccions temporals o permanents, parcs temàtics o d'atraccions així com els llocs de reunió a l'aire lliure, sales de concert en auditoris oberts, espectacles i exhibicions de tot tipus amb especial esment de les activitats esportives de competició amb assistència de públic, etc.

D) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari distint del previst en la lletra anterior: S'hi inclouran els espais destinats preferentment a activitats comercials i d'oficines, tant públiques com privades, espais destinats a hostaleria, allotjament, restauració i altres, parcs tecnològics amb exclusió de les activitats massivament productives, incloent les àrees d'estacionament d'automòbils que els són pròpies etc.

La legislació vigent preveu també zones de servitud acústica, que són aquells sectors del territori situats a les proximitats de grans infraestructures de transport viari, ferroviari o aeri, així com altres equipaments públics que es determinin reglamentàriament.

El Pla d'acció en matèria de contaminació acústica a la xarxa de carreteres del Consell Insular d'Eivissa, aprovat pel Ple del Consell a l'abril de 2012 estableix les zones de servitud acústica associades a les carreteres competència de l'administració insular. En els sectors del territori inclosos dins de les servituds acústiques les immissions podran superar els objectius de qualitat acústica aplicables a les corresponents àrees acústiques.

7.2.- DELIMITACIÓ I CARTOGRAFIAT DE LES ÀREES ACÚSTIQUES

7.2.1.- INFORMACIÓ DE PARTIDA

La documentació bàsica per al desenvolupament de la zonificació acústica dels diferents nuclis urbans del municipi de Santa Eulària des Riu és la planificació urbanística municipal. Aquesta ve determinada principalment en els documents següents:

  • Normes subsidiàries del terme municipal de Santa Eulària des Riu aprovades definitivament el 23 de novembre de 2011.
  • Modificació puntual número 1 de les Normes subsidiàries de planejament del TM de Santa Eulària des Riu. Adaptació cartogràfica.
  • Modificació puntual número 8 de les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu. Adaptació cartogràfica de l'ordenació dels nuclis de ses Torres i Cas Corb amb introducció de modificacions puntuals i correcció d'errors. Modificacions i correcció d'errors en els plànols SEU-05, SEU-06, SEU-08, SEU-09, SEU-10, SEU-11, CPS-01, CPS-03, CPS-04, PPM-02, PPM- 04, RCL-02, RCL-03, RCL-04, RCL-05, RCL-06, RCL-07, RCL-08, EFI-04, LVE-05 I MOV-01. Modificacions i ajustos en les normes urbanístiques.
  • Modificació puntual número 4 de les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu. Adaptació cartogràfica de l'ordenació del nucli de Santa Gertrudis. Modificacions puntuals i correcció d'errors. Correcció d'errors en el plànol RCL-08.
  • Modificació puntual número 2 de les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu. Reordenació terrenys zona s'Argamassa.
  • Modificació número 6 de les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu. Ordenació del nucli de Cala Llenya (aprovació inicial).

La informació continguda en els esmentats documents, amb més rellevància a l'hora de zonificar el municipi és la concernent a usos generals o globals, fonamentalment la continguda en els plànols de qualificació del sòl.

Un altre document d'interès, que també s'ha utilitzat com a base per al present estudi, és l'anterior estudi acústic municipal: Estudi acústic del municipi de Santa Eulària.

D'aquesta manera, atenent a la informació, tant la recollida mitjançant treball de camp com la facilitada per l’anterior estudi acústic, així com d'acord amb la cartografia associada a la revisió de les NS del municipi de Santa Eulària des Riu i les seues posteriors modificacions, s'han establert, en l'àmbit del municipi de Santa Eulària des Riu, les diferents àrees acústiques.

7.2.2.- CRITERIS I DIRECTRIUS DE ZONIFICACIÓ

La classificació de les diferents àrees s'ha realitzat seguint en tot moment el que disposa l'annex V del Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

D'aquesta manera, els criteris utilitzats per determinar la inclusió d'un sector del territori en un tipus d'àrea són segons el que s'exposa en aquest Annex V:

1. L'assignació d'un sector del territori a un dels tipus d'àrea acústica que preveu l'article 7 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, depèn de l'ús predominant actual o previst per al mateix en la planificació general territorial o el planejament urbanístic.

2. Quan en una zona coexisteixin o hagin de coexistir diversos usos que siguin urbanísticament compatibles, només als efectes del que disposa aquest Reial decret es determinarà l'ús predominant d'acord amb els següents criteris:

a) Percentatge de la superfície del sòl ocupada o a utilitzar en usos diferenciats amb caràcter excloent.

b) Quan coexisteixin sobre el mateix sòl, o bé per juxtaposició en alçada o bé per l'ocupació en planta en superfícies molt barrejades, s’avaluarà el percentatge de superfície construïda destinada a cada ús.

c) Si hi ha un dubte raonable en el fet que no sigui la superfície sinó el nombre de persones que l'utilitzen el que defineixi la utilització prioritària, podrà utilitzar-se aquest criteri en substitució del criteri de superfície que estableix l'apartat b).

d) Si el criteri d'assignació no està clar es tindrà en compte el principi de protecció als receptors més sensibles.

e) En una àrea acústica determinada es podran admetre usos que requereixin més exigència de protecció acústica, quan es garanteixi en els receptors el compliment dels objectius de qualitat acústica previstos per a ells, aquest Reial decret.

f) L'assignació d'una zona a un tipus determinat d'àrea acústica no podrà en cap cas estar determinada per l'establiment de la correspondència entre els nivells de soroll que hi hagi o es prevegin a la zona i els aplicables al tipus d'àrea acústica.

En el mateix annex, s'assenyalen les següents directrius generals per a la delimitació de les àrees acústiques:

a) Els límits que delimiten les àrees acústiques hauran de ser fàcilment identificables sobre el terreny tant si constitueixen objectes construïts artificialment, carrers, carreteres, vies ferroviàries, etc. com si es tracta de línies naturals com ara llits de rius, costes marines o lacustres o límits dels termes municipals.

b) El contingut de l'àrea delimitada haurà de ser homogeni establint les adequades fraccions en la delimitació per impedir que el concepte "ús preferent" s'apliqui de manera que falsegi la realitat a través del contingut global.

c) Les àrees definides no han de ser excessivament petites per intentar evitar, en la mesura possible, la fragmentació excessiva del territori amb el consegüent increment del nombre de transicions.

d) S'estudiarà la transició entre àrees acústiques adjacents quan la diferència entre els objectius de qualitat aplicables a cadascuna d'elles superin els 5 dB (A).

Per a l'establiment i delimitació d'un sector del territori com d'un tipus d'àrea acústica determinada, s'han tingut en compte així mateix els següents criteris i directrius particulars:

  • La zonificació acústica que es pretén elaborar atén tant els usos actuals com els previstos en la planificació urbanística o general del territori.
  • Els usos predominants en cada sector del territori s'han definit fonamentalment a partir de la informació relativa a qualificació del sòl, informació extreta de la cartografia associada a les Normes subsidiàries del TM de Santa Eulària des Riu i posteriors modificacions. D'aquesta manera:
  • Els sòls qualificats com Extensiva Unifamiliar (EU-VE, E-U1, E-U2, E-U4, E-U5, E-U6, E-U7), Extensiva Plurifamiliar (E-VE, E-P1, I- P2, E-P3, E-P4, E-P6, E-P7, E-PSO), Intensiva (I-1, I-VE), Casc Antic (CA-1, CA-1a, CA-1b, CA -1c, CA-2) s'integren en la categoria A (ús predominant residencial).
  • Els sòls qualificats com a Industrial (ID-1, ID-1 BIO, ID-2), Instal·lacions i Serveis (IS), i Equipament Transports (EQ-T) s'integren en la categoria B.
  • Els sòls qualificats com a Equipament Administratiu Institucional (EQ-AI), Comercial (C1, C2, C3, C-VE), Equipament Esportiu (EQ-E) i Estació de Servei (ES) s'integren dins de la categoria C.
  • Els sòls qualificats com a Extensiva Turística (ET-1, ET-2, ET-3, ET-3a, ET-3b, ET-4) s'incorporen a la categoria D.
  • Els sòls qualificats com a Cementeri (EQ-C), Equipament Religiós (EQ-RL), Equipament Sociocultural (EQ-SC), Equipament Docent (EQ-D) i Equipament Sanitari (EQ-S) s'integren dins de la categoria E . 
  • Si la qualificació urbanística del sòl no permet definir l'ús prioritari o majoritari d'un espai, es zonificarà en funció de l'ús real existent i en alguns casos també en funció dels usos dominants en l'entorn proper.
  • Les àrees definides no han de ser excessivament petites per intentar evitar, en la mesura que sigui possible, la fragmentació excessiva del territori amb el consegüent increment del nombre de transicions. En qualsevol cas, el contingut de l'àrea delimitada haurà de ser el més homogeni possible.
  • Si tot i així el criteri d'assignació no està clar es tindrà en compte el principi de protecció als receptors més sensibles.

Atenent els criteris esmentats, l'esquema seguit a l'hora de realitzar el procés de zonificació acústica ha estat:        

Pas 1: Anàlisi documental del planejament urbanístic vigent:

  • Identificació de les tipologies a), b), c) d) i e)

Pas 2: Concreció de las tipologies.

Pas 3: Revisió de la zonificació obtinguda i el seu processament per a:

  • Evitar una fragmentació excessiva.
  • Resoldre incoherències i conflictes en espais amb diferents usos.
  • Assignar una categoria a aquells espais on l’anàlisi documental no ha set capaç d’establir la zonificació.

Pas 4: Concreció de la tipologia f).

  • Inclusió de les servituds acústiques determinades pel Pla d’acció en matèria de contaminació acústica a la xarxa de carreteres del Consell Insular d’Eivissa.

Pas 5: Concreció de la tipologia g).

  • Inclusió dels espais definits en l’article 11 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, així com els llocs de la xarxa ecològica europeu Natura 2000.

Pas 6: Revisió final.

  • La revisió final ha set realitzada pels departaments de Medi Ambient i Urbanisme de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

Pas 7: Elaboració de la cartografia.

La realització del pas 4 s’ha vist condicionada a causa de la no existència de cartografia en format digital, en format CAD, GIS o similars, de  la delimitació de les zones de servitud acústica associades a les carreteres competència del Consell.

Després de ser sol·licitada aquesta cartografia al Consell d'Eivissa, la institució insular va indicar que no disposa de la cartografia assenyalada en un format digital que pugui ser incorporada als plànols municipals. Atès que sí que existeix la delimitació de les zones de servitud en format .pdf serà d'aquesta forma en la qual es lliurarà, incorporant-se en l'annex corresponent.

La zonificació acústica municipal es recull en la sèrie de plànols 5, Zonificació acústica.

8.- ANNEXOS

Annexos cartogràfics:

  • Zones de servitud acústica de les carreteres competència del Consell Insular.
  • Sèrie de plànols 1 Lday

o    Plànol 1.1. Lday Jesús 1:7.500

o    Plànol 1.2. Lday Can Pep Simó-Es Pouet-Cap Martinet 1:5.000

o    Plànol 1.3. Lday sa Rota-Celleres-Ventura 1:7.500

o    Plànol 1.4. Lday ses Torres 1:2.500

o    Plànol 1.5. Lday Ca na Negreta-Can Ramon 1:5.000

o    Plànol 1.6. Lday Can Fornet 1:5.000

o    Plànol 1.7. Lday Ca na Palava 1:3.000

o    Plànol 1.8. Lday Xiquet Pou 1:2.500

o    Plànol 1.9. Lday Roca Llisa (Urbanització) 1:5.000

o    Plànol 1.10. Lday Roca Llisa (Golf de Ibiza) 1:5.000

o    Plànol 1.11. Lday es Puig d’en Valls 1:5.000

o    Plànol 1.12. Lday Can Negre-Can Bufí 1:3.000

o    Plànol 1.13. Lday Cas Corb 1:2.500

o    Plànol 1.14. Lday Sant Carles 1:2.500

o    Plànol 1.15. Lday Cala Pada-s’Argamassa 1: 5.000

o    Plànol 1.16. Lday es Canar-Punta Arabí 1:7.500

o    Plànol 1.17. Lday es Figueral 1:5.000

o    Plànol 1.18. Lday Cala Llenya-La Joia 1:7.500

o    Plànol 1.19. Lday Santa Eulària 1:7.500

o    Plànol 1.20. Lday Can Pep Poll-Sa Font 1:1.500

o    Plànol 1.21. Lday Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista 1:5.000

o    Plànol 1.22. Lday Cala Llonga-Espárragos 1:5.000

o    Plànol 1.23. Lday Valverde 1:2.500

o    Plànol 1.24. Lday Santa Gertrudis 1:2.500

  • Sèrie de plànols 2 Levg

o    Plànol 2.1. Levg Jesús 1:7.500

o    Plànol 2.2. Levg Can Pep Simó-Es Pouet-Cap Martinet 1: 5.000

o    Plànol 2.3. Levg sa Rota-Celleres-Ventura 1: 7.500

o    Plànol 2.4. Levg ses Torres 1:2.500

o    Plànol 2.5. Levg Ca na Negreta-Can Ramon 1:5.000

o    Plànol 2.6. Levg Can Fornet 1:5.000

o    Plànol 2.7. Levg Ca na Palava 1:3.000

o    Plànol 2.8. Levg Xiquet Pou 1:2.500

o    Plànol 2.9. Levg Roca Llisa (Urbanització) 1:5.000

o    Plànol 2.10. Levg Roca Llisa (Golf de Ibiza) 1:5.000

o    Plànol 2.11. Levg Puig d’en Valls 1:5.000

o    Plànol 2.12. Levg Can Negre-Can Bufí 1:3.000

o    Plànol 2.13. Levg Cas Corb 1:2.500

o    Plànol 2.14. Levg Sant Carles 1:2.500

o    Plànol 2.15. Levg Cala Pada-s’Argamassa 1:5.000

o    Plànol 2.16. Levg es Canar-Punta Arabí 1:7.500

o    Plànol 2.17. Levg es Figueral 1:5.000

o    Plànol 2.18. Levg Cala Llenya-La Joia 1:7.500

o    Plànol 2.19. Levg Santa Eulària 1:7.500

o    Plànol 2.20. Levg Can Pep Poll-Sa Font 1:1.500

o    Plànol 2.21. Levg Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista 1:5.000

o    Plànol 2.22. Levg Cala Llonga-Espárragos 1:5.000

o    Plànol 2.23. Levg Valverde 1:2.500

o    Plànol 2.24. Levg Santa Gertrudis 1:2.500

  • Sèrie de plànols 3 Lngt

o    Plànol 3.1. Lngt Jesús 1:7.500

o    Plànol 3.2. Lngt Can Pep Simó-Es Pouet-Cap Martinet 1:5.000

o    Plànol 3.3. Lngt sa Rota-Celleres-Ventura 1:7.500

o    Plànol 3.4. Lngt ses Torres 1:2.500

o    Plànol 3.5. Lngt Ca na Negreta-Can Ramon 1:5.000

o    Plànol 3.6. Lngt Can Fornet 1:5.000

o    Plànol 3.7. Lngt Ca na Palava1:3.000

o    Plànol 3.8. Lngt Xiquet Pou 1:2.500

o    Plànol 3.9. Lngt Roca Llisa (Urbanització) 1:5.000

o    Plànol 3.10. Lngt Roca Llisa (Golf de Ibiza) 1:5.000

o    Plànol 3.11. Lngt es Puig d’en Valls 1:5.000

o    Plànol 3.12. Lngt Can Negre-Can Bufí 1:3.000

o    Plànol 3.13. Lngt Cas Corb 1:2.500

o    Plànol 3.14. Lngt Sant Carles 1:2.500

o    Plànol 3.15. Lngt Cala Pada-s’Argamassa 1:5.000

o    Plànol 3.16. Lngt es Canar-Punta Arabí 1:7.500

o    Plànol 3.17. Lngt es Figueral 1:5.000

o    Plànol 3.18. Lngt Cala Llenya-La Joia 1:7.500

o    Plànol 3.19. Lngt Santa Eulària 1:7.500

o    Plànol 3.20. Lngt Can Pep Poll-Sa Font 1:1.500

o    Plànol 3.21. Lngt Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista 1:5.000

o    Plànol 3.22. Lngt Cala Llonga-Espárragos 1:5.000

o    Plànol 3.23. Lngt Valverde 1:2.500

o    Plànol 3.24. Lngt Santa Gertrudis 1:2.500

  • Sèrie de plànols 4 Lden

o    Plànol 4.1. Lden Jesús 1:7.500

o    Plànol 4.2. Lden Can Pep Simó-Es Pouet-Cap Martinet 1:5.000

o    Plànol 4.3. Lden sa Rota-Celleres-Ventura 1:7.500

o    Plànol 4.4. Lden ses Torres 1:2.500

o    Plànol 4.5. Lden Ca na Negreta-Can Ramon 1:5.000

o    Plànol 4.6. Lden Can Fornet 1:5.000

o    Plànol 4.7. Lden Ca na Palava 1:3.000

o    Plànol 4.8. Lden Xiquet Pou 1:2.500

o    Plànol 4.9. Lden Roca Llisa (Urbanització) 1:5.000

o    Plànol 4.10. Lden Roca Llisa (Golf de Ibiza) 1:5.000

o    Plànol 4.11. Lden es Puig d’en Valls 1:5.000

o    Plànol 4.12. Lden Can Negre-Can Bufí 1:3.000

o    Plànol 4.13. Lden Cas Corb 1:2.500

o    Plànol 4.14. Lden Sant Carles 1:2.500

o    Plànol 4.15. Lden Cala Pada-s’Argamassa 1:5.000

o    Plànol 4.16. Lden es Canar-Punta Arabí 1:7.500

o    Plànol 4.17. Lden es Figueral 1:5.000

o    Plànol 4.18. Lden Cala Llenya-La Joia 1:7.500

o    Plànol 4.19. Lden Santa Eulària 1:7.500

o    Plànol 4.20. Lden Can Pep Poll-Sa Font 1:1.500

o    Plànol 4.21. Lden Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista 1:5.000

o    Plànol 4.22. Lden Cala Llonga-Espárragos 1:5.000

o    Plànol 4.23. Lden Valverde 1:2.500

o    Plànol 4.24. Lden Santa Gertrudis 1:2.500

  • Sèrie de plànols 5 Zonificació acústica

o    Plànol 5.1. Zonificació acústica Jesús 1:7.500

o    Plànol 5.1.a Zonificació acústica Jesús 1:5.000

o    Plànol 5.1.b Zonificació acústica Jesús 1:5.000

o    Plànol 5.2. Zonificació acústica Can Pep Simó-Es Pouet-Cap Martinet 1:5.000

o    Plànol 5.3. Zonificació acústica sa Rota-Celleres-Ventura 1:7.500

o    Plànol 5.3.a. Zonificació acústica sa Rota-Celleres-Ventura 1:5.000

o    Plànol 5.3.b. Zonificació acústica sa Rota-Celleres-Ventura 1:5.000

o    Plànol 5.4. Zonificació acústica ses Torres 1:2.500

o    Plànol 5.5. Zonificació acústica Ca na Negreta-Can Ramon 1:5.000

o    Plànol 5.6. Zonificació acústica Can Fornet 1:5.000

o    Plànol 5.7. Zonificació acústica Ca na Palava 1:3.000

o    Plànol 5.8. Zonificació acústica Xiquet Pou 1:1.500

o    Plànol 5.9. Zonificació acústica Roca Llisa (Urbanització) 1:5.000

o    Plànol 5.10. Zonificació acústica Roca Llisa (Golf de Ibiza) 1:5.000

o    Plànol 5.11. Zonificació acústica es Puig d’en Valls 1:5.000

o    Plànol 5.12. Zonificació acústica Can Negre-Can Bufí 1:3.000

o    Plànol 5.13. Zonificació acústica Cas Corb 1:2.500

o    Plànol 5.14. Zonificació acústica Sant Carles 1:2.500

o    Plànol 5.15. Zonificació acústica Cala Pada-s’Argamassa 1:5.000

o    Plànol 5.16. Zonificació acústica es Canar-Punta Arabí 1:7.500

o    Plànol 5.16.a Zonificació acústica es Canar-Punta Arabí 1:5.000

o    Plànol 5.16.b Zonificació acústica es Canar-Punta Arabí 1:5.000

o    Plànol 5.17. Zonificació acústica es Figueral 1:5.000

o    Plànol 5.18. Zonificació acústica Cala Llenya-La Joia 1:7.500

o    Plànol 5.18.a Zonificació acústica Cala Llenya-La Joia 1:5.000

o    Plànol 5.18.b Zonificació acústica Cala Llenya-La Joia 1:5.000

o    Plànol 5.19. Zonificació acústica Santa Eulària 1:7.500

o    Plànol 5.19.a Zonificació acústica Santa Eulària 1:5.000

o    Plànol 5.19.b Zonificació acústica Santa Eulària 1:5.000

o    Plànol 5.20. Zonificació acústica Can Pep Poll-Sa Font 1:1.500

o    Plànol 5.21. Zonificació acústica Siesta-Montañas Verdes-Miramar-Buenavista 1:5.000

o    Plànol 5.22. Zonificació acústica Cala Llonga-Espárragos 1:5.000

o    Plànol 5.23. Zonificació acústica Valverde 1:2.500

o    Plànol 5.24. Zonificació acústica Santa Gertrudis 1:2.500

Zones de servitud acústica de les carreteres competència del Consell Insular.

[1] La inclusió dels usos d’allotjament en el sector c entra en conflicte amb l’exposat en el RD 1367/2007.

Documents adjunts