Butlletí Oficial de les Illes Balears

l Reial decret 701/2015, de 17 de juliol, pel qual s’aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, estableix en el punt tercer que el contingut del Pla Hidrològic, en especial la part normativa i els annexos, s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, atès el caràcter públic dels plans hidrològics.

Així mateix, se n’han de poder obtenir còpies o certificats, d’acord amb el que preveu l’article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, i accedir al seu contingut en els termes que preveu la Llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

Per tot això, dispòs que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els textos que inclouen les disposicions de contingut normatiu, com també els annexos, del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 701/2015, de 17 de juliol, que s’incorporen com a annex a aquesta Resolució.

Palma, 23 de juny de 2016

La directora general de Recursos Hídrics

Joana M. Garau Muntaner

Annex

Normativa del Pla Hidrològic de les Illes Balears

Exposició de motius

L’aigua, com la definia la Llei d’aigües de 1985, és un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per a l’exercici de la immensa majoria de les activitats econòmiques, irreemplaçable, no ampliable per la mera voluntat humana, irregular en la seva manera de presentar-se en el temps i en l’espai, fàcilment vulnerable i susceptible d’usos successius.

Aquestes notes característiques fan que sigui del tot necessari que l’Administració estableixi les mesures que possibilitin la utilització racional i una adequada protecció. L’eina per aconseguir aquesta finalitat és la planificació hidrològica, que, a partir de l’any 1985, amb rang ja legal, es concep com un instrument de racionalització i de garantia de la disponibilitat de l’aigua per satisfer les demandes i com una eina per assolir el bon estat ecològic de les aigües.

En un territori com el de les Illes Balears, l’aigua és un recurs escàs, però sense el que no es pot concebre la vida; per això, s’ha de protegir i no només per la implicació evident que aquest recurs té en la preservació del medi natural de les illes, sinó també perquè forma part del patrimoni etnològic de la nostra comunitat autònoma.

Aquest Pla és hereu del que va aprovar l’any 2013 el Reial decret 684/2013, que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears havia elaborat, i assumeix molts dels seus continguts, que en alguns casos amplia, modifica o aclareix tenint en compte el període de vigència del Pla anterior, l’entrada en vigor de diferents normes d’origen tant estatal com comunitari amb incidència en la gestió dels recursos hídrics i les aportacions que els agents de la societat civil han fet arribar a l’Administració hidràulica de les Illes Balears per mitjà dels tallers de participació que han tingut lloc en la fase de redacció del Pla.

Tal com indica l’article 3 de la normativa, el Pla es compon de memòria (relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica); normativa i annexos a la normativa; programa d’actuació i infraestructures, i memòria ambiental i documentació tècnica bàsica de descripció de la demarcació hidrogràfica. En la part tècnica del Pla s’analitza l’estat actual dels recursos hídrics de les illes per, amb aquesta informació, establir una política hidràulica destinada a assolir i mantenir un bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua.

L’enunciat dels títols de la normativa del Pla que ara s’aprova reflecteix les matèries regulades: marc jurídic, objectius, àmbit territorial i horitzons temporals; les masses d’aigua; els recursos hídrics i la seva gestió; les normes relatives a l’ordenació dels aprofitaments; les característiques bàsiques de la qualitat de les aigües i d’ordenació d’abocaments; la gestió de la demanda i la reutilització d’aigua regenerada; la protecció del recurs; la recerca i el desenvolupament; els programes d’actuació i les obres hidràuliques bàsiques, i finalment, el seguiment i la revisió del Pla.

A més, cal tenir present que per a la redacció d’aquest Pla s’han tingut en compte els criteris de la Instrucció de planificació hidrològica de la conca intracomunitària de les Illes Balears, aprovada pel Decret llei 1/2015, de 10 d’abril.

D’acord amb els articles 14 i 18 de la Llei d’aigües, a les conques compreses íntegrament en l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma, l’elaboració del Pla Hidrològic correspon a l’Administració hidràulica competent, i és competència del Govern estatal l’aprovació d’aquest Pla si s’ajusta a les prescripcions de l’article 41 de la Llei d’aigües.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objecte

D’acord amb l’article 40 del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juny, l’objecte d’aquest Pla és aconseguir el bon estat i la protecció adequada del domini públic hidràulic i de les aigües incloses en la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears que defineix l’article 2 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regula l’organització i el règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears, en la redacció del Decret 59/2010, de 23 d’abril; la satisfacció de les demandes d’aigua; l’equilibri i l’harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant les disponibilitats del recurs, protegint-ne la qualitat, economitzant-ne i racionalitzant-ne l’ús en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals.

Article 2

Objectius

1.     L’objectiu bàsic d’aquest Pla, d’acord amb el que preveu la vigent Instrucció de planificació hidrològica de les Illes Balears, és establir un marc de protecció de les aigües superficials continentals, de les aigües costaneres i de transició, i també de les aigües subterrànies, que permeti:

a.     Assolir i mantenir el bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua superficial i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.

b.     Recuperar integralment els costos en els serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costos ambientals i els relatius als recursos, tret que siguin desproporcionats.

2.     Els objectius mediambientals d’aquest Pla comprenen objectius generals i específics:

a.     Els objectius generals d’aquest Pla són:

1r. Prevenir el deteriorament de l’estat de les aigües subterrànies i superficials.

2n. Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua superficial, a fi que assoleixin un bon estat.

3r. Reduir i evitar la contaminació de les aigües superficials procedents de les substàncies prioritàries i eliminar o suprimir gradualment els abocaments, les emissions i les pèrdues de substàncies perilloses prioritàries.

4t. Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània i garantir l’equilibri entre l’extracció i la recàrrega a fi que assoleixin un bon estat.

5è. Invertir les tendències significatives i sostingudes en l’augment de la concentració de qualsevol contaminant derivat de l’activitat humana a fi de reduir progressivament la contaminació de les aigües subterrànies.

6è. A les zones protegides pel Pla, complir les exigències que estableixen les normes de protecció aplicables i assolir els objectius ambientals particulars que determinen.

7è. Conservar la biodiversitat mitjançant una gestió més adequada dels hàbitats i les espècies dels mitjans aquàtics i aiguamolls.

8è. Garantir el subministrament suficient d’aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible, equilibrat, equitatiu i racional.

9è. Mitigar els efectes de les inundacions i sequeres.

10è. Incrementar l’eficiència i l’efectivitat de les polítiques d’aigües, gràcies a la millora de l’elecció dels objectius i la reducció de costs.

11è. Aconseguir i mantenir el bon estat de les aigües durant la vigència del Pla.

Els objectius generals s’han d’assolir abans del 31 de desembre de 2015, llevat de l’objectiu de prevenció del deteriorament de l’estat de les masses, que és exigible des de l’1 de gener de 2004.

b.     Els objectius específics d’aquest Pla són:

1r. Definir els recursos disponibles per a una explotació sostenible.

2n. Assegurar la quantitat i la qualitat de l’aigua subministrada com a aigua de consum humà.

3r. Assegurar l’harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant la disponibilitat del recurs i protegint-ne la qualitat.

4t. Fomentar l’estalvi d’aigua promovent mesures tècniques i polítiques que incentivin l’estalvi d’aigua i en penalitzin l’ús desmesurat.

5è. Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat, reservant zones específiques per a l’abastament a poblacions.

6è. Reutilitzar al màxim les aigües residuals regenerades dins els límits derivats de la racionalitat econòmica, la racionalitat de gestió i dels requeriments sanitaris.

7è. Ordenar i racionalitzar l’explotació dels sistemes hidràulics, i en particular, definir les normes que s’han de complir en l’explotació de les masses d’aigua.

8è. Millorar la garantia dels subministraments d’aigua incrementant els recursos disponibles dins una gestió adequada de la demanda.

9è. Definir les normes d’actuació i les obres necessàries per prevenir i disminuir els danys causats en situacions de sequera i d’inundacions.

10è. Definir les normes d’actuació necessàries per a la conservació i la recuperació del medi ambient en tot allò relacionat amb les aigües, tant superficials com subterrànies.

3.     Per a la consecució d’aquests objectius, el Pla estableix les actuacions necessàries per a la millora continuada del coneixement dels recursos hídrics, de les demandes i de la seva evolució a fi de definir les obres hidràuliques necessàries per a satisfer la demanda i totes les accions que garanteixin una preservació i utilització millor dels recursos.

Article 3

Contingut

1.     Aquest Pla està constituït pels documents següents:

a.     Memòria relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica, redactada d’acord amb la documentació de referència i tècnica de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.

b.     Normativa i annexos.

c.     Programa de mesures: actuacions i obres hidràuliques.

d.     Memòria ambiental.

2.     La normativa i els annexos es publicaran en el butlletí oficial respectiu. Tanmateix, els annexos no tenen caràcter normatiu, sinó de recomanació tècnica o codi de bones pràctiques, excepte si s’indica expressament aquella condició en la normativa.

3.     Tota la documentació del Pla és a disposició dels ciutadans al portal de l’aigua (<http://dma.caib.es>) i a les dependències de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

Article 4

Àmbit territorial

L’àmbit territorial del Pla és el que correspon a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears que defineix l’article 2 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regulen l’organització i el règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears, en la redacció del Decret 59/2010, de 23 d’abril, incloent les aigües costaneres d’acord amb el que prescriu la Directiva marc de l’aigua. La demarcació es troba definida en el mapa 1 de l’annex I del Pla. Aquest annex té caràcter normatiu.

Article 5

Vigència. Horitzons temporals

Aquest Pla vigeix des que es publiqui en el butlletí oficial corresponent fins que es revisi i s’aprovi la revisió. No obstant això, d’acord amb l’article 13 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, es preveuen els cicles de planificació que s’indiquen a continuació amb les revisions corresponents:

a.     Primer cicle de planificació: 2009-2015

b.     Segon cicle de planificació: 2016-2021

c.     Tercer cicle de planificació 2022-2027

Article 6

Definicions

Als efectes d’aquest Pla, s’han de tenir en compte les definicions que contenen la Instrucció de planificació de la demarcació, i en tot cas l’article 2 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell i l’article 3 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol. Entre d’altres, les següents:

1.     Aqüífer: una o més capes subterrànies de roques que tenen prou porositat i permeabilitat per permetre un flux significatiu d’aigües subterrànies o l’extracció de quantitats significatives d’aigües subterrànies.

2.     Aigües continentals: totes les aigües a la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per mesurar l’amplada de les aigües territorials.

3.     Aigües costaneres: les aigües superficials situades cap a terra des d’una línia la totalitat de punts de la qual es troben a una distància d’una milla nàutica mar endins des del punt més pròxim de la línia de base que serveix per mesurar l’amplada de les aigües territorials i que s’estén, si s’escau, fins al límit exterior de les aigües de transició.

4.     Aigües de transició: les masses d’aigua superficial pròximes a la desembocadura dels torrents que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d’aigua dolça.

5.     Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl a la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl.

6.     Aigües superficials: les aigües continentals, excepte les aigües subterrànies; les aigües de transició i les aigües costaneres i, referent a l’estat químic, també les aigües territorials.

7.     Aigua de consum humà:

a.     Totes les aigües, ja siguin en el seu estat original, ja sigui després del tractament, utilitzades per beure, cuinar, preparar aliments, o per a higiene personal i altres usos domèstics, sigui quin sigui l’origen i independentment que se subministrin al consumidor per mitjà de xarxes de distribució públiques o privades, cisternes o dipòsits públics o privats.

b.     Totes les aigües utilitzades en la indústria alimentària per a finalitats de fabricació, tractament, conservació o comercialització de productes o substàncies destinades al consum humà, i també les utilitzades en la neteja de superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

c.     Totes les aigües subministrades per a consum humà com a part d’una activitat comercial o pública, amb independència del volum mitjà diari d’aigua subministrat.

8.     Bon estat quantitatiu de les aigües subterrànies: l’estat quantitatiu assolit per una massa d’aigua subterrània quan la taxa mitjana anual d’extracció a llarg termini no excedeix els recursos disponibles d’aigua i quan no està subjecta a alteracions antropogèniques que puguin impedir assolir els objectius mediambientals per a les aigües superficials associades, que puguin ocasionar perjudicis significatius a ecosistemes terrestres associats o que puguin causar una alteració del flux que generi salinització o altres intrusions.

9.     Bon estat ecològic: l’estat d’una massa d’aigua superficial amb els indicadors de qualitat biològics que mostren valors baixos de distorsió causada per l’activitat humana i es desvien només lleugerament dels valors normalment associats a condicions inalterades en el tipus de massa corresponent. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució dels valors esmentats i els indicadors fisicoquímics es troben dins dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l’ecosistema específic del tipus i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats anteriorment. A més, les concentracions de contaminants no superen les normes de qualitat ambiental establertes.

10.   Bon estat químic de les aigües subterrànies: l’estat químic assolit per una massa d’aigua subterrània la composició química de la qual no presenta efectes de salinitat o altres intrusions, no excedeix les normes de qualitat establertes, no impedeix que les aigües superficials associades assoleixin els objectius mediambientals i no causa danys significatius als ecosistemes terrestres associats.

11.   Bon estat químic de les aigües superficials: l’estat químic assolit per una massa d’aigua superficial que compleix les normes de qualitat ambiental establertes.

12.   Bon potencial ecològic: l’estat d’una massa d’aigua molt modificada o artificial amb els indicadors de qualitat biològics que mostren lleus canvis en comparació dels valors corresponents al tipus de massa més estretament comparable. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució dels valors esmentats i els indicadors fisicoquímics es troben dins els rangs de valors que garanteixen el funcionament de l’ecosistema i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats anteriorment. A més, les concentracions de contaminants no superen les normes establertes.

13.   Cabal ecològic: el cabal que contribueix a assolir el bon estat o bon potencial ecològic als torrents o a les aigües de transició i manté, com a mínim, la vida piscícola, la fauna i la flora que de manera natural habitaria o podria habitar al torrent, i també la vegetació a la ribera.

14.   Condicions de referència: les condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques específiques del tipus que representen els valors dels indicadors de qualitat hidromorfològics i fisicoquímics per a aquest tipus de massa d’aigua superficial en un molt bon estat ecològic.

15.   Demanda d’aigua: el volum d’aigua, en quantitat i qualitat, que els usuaris estan disposats a adquirir per satisfer un determinat objectiu de producció o consum. Aquest volum depèn de factors com el preu dels serveis, el nivell de renda, el tipus d’activitat, la tecnologia o d’altres.

16.   Estat quantitatiu de les aigües subterrànies: l’expressió del grau en què les extraccions directes i indirectes afecten una massa d’aigua subterrània.

17.   Estat de les aigües subterrànies: l’expressió general de l’estat d’una massa d’aigua subterrània determinat pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic.

18.   Estat de les aigües superficials: l’expressió general de l’estat d’una massa d’aigua superficial determinat pel pitjor valor del seu estat ecològic i del seu estat químic.

19.   Estat ecològic: l’expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials.

20.   Màxim potencial ecològic: l’estat d’una massa d’aigua molt modificada o artificial els indicadors de qualitat biològics pertinents de la qual reflecteixen, en la mesura possible, els corresponents al tipus de massa d’aigua superficial més estretament comparable, ateses les condicions físiques resultants de les característiques artificials o molt modificades de la massa d’aigua. A més, els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució dels valors esmentats i els indicadors fisicoquímics corresponen totalment o gairebé totalment als de condicions inalterades del tipus de massa d’aigua més estretament comparable.

21.   Molt bon estat ecològic: l’estat d’una massa d’aigua superficial els indicadors de qualitat biològics de la qual mostren els valors normalment associats al tipus de massa en condicions inalterades i no mostren indicis de distorsió, o mostren indicis poc considerables. A més, no hi ha alteracions antropogèniques dels valors dels indicadors hidromorfològics i fisicoquímics corresponents al tipus de massa d’aigua superficial, o hi ha alteracions molt poc considerables.

22.   Norma de qualitat ambiental: la concentració d’un determinat contaminant o grup de contaminants a l’aigua, els sediments o la biota que no s’ha de superar amb l’objecte de la protecció de la salut humana i el medi ambient. Aquest llindar pot expressar-se com a concentració màxima admissible o com a mitjana anual.

23.   Potencial ecològic: l’expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a una massa d’aigua artificial o molt modificada.

24.   Pressió significativa: la pressió que supera un llindar definit a partir del qual es pot posar en risc el compliment dels objectius mediambientals en una massa d’aigua.

25.   Recursos disponibles d’aigües subterrànies: el valor mitjà interanual de la taxa de recàrrega total de la massa d’aigua subterrània, menys el flux interanual mitjà requerit per aconseguir els objectius de qualitat ecològica de les aigües superficials associades, per evitar qualsevol disminució significativa en l’estat ecològic d’aquestes aigües i qualsevol dany significatiu als ecosistemes terrestres associats.

26.   Xarxa bàsica de drenatge: el conjunt de drenatges que permeten el funcionament del sistema hidràulic.

27.   Xarxa hidrogràfica bàsica: la part de la xarxa bàsica de drenatge formada per les masses d’aigua de torrent delimitades.

28.   Serveis relacionats amb l’aigua: totes les activitats relacionades amb la gestió de les aigües que possibiliten la seva utilització, com l’extracció, l’emmagatzemament, la conducció, el tractament i la distribució d’aigües superficials o subterrànies, i també la recollida i la depuració d’aigües residuals, que desguassen posteriorment a les aigües superficials. També s’entenen com a serveis les activitats derivades de la protecció de persones i béns davant les inundacions.

29.   Subconca: la superfície de terreny el vessament superficial de la qual flueix totalment per mitjà d’una sèrie de corrents, torrents i, eventualment, llacs cap a un determinat punt d’un curs d’aigua (generalment un llac o una confluència de torrents).

30.   Substància contaminant: la substància nociva els efectes de la qual es graduen segons el tipus i les característiques del medi receptor afectat. Són les substàncies genèriques que recull l’annex III del Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües. Les substàncies preferents i altres contaminants i les substàncies prioritàries són substàncies contaminants.

31.   Substància preferent: el contaminant que presenta un risc significatiu per a les aigües superficials a causa de la seva especial toxicitat, persistència i bioacumulació o per la importància de la seva presència en medi aquàtic.

32.   Substància prioritària: la substància que presenta un risc significatiu per al medi aquàtic comunitari, o a través d’aquest, inclosos els riscs d’aquesta índole per a les aigües utilitzades per a la captació d’aigües potables regulades en l’article 16 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament i del Consell, de 23 d’octubre de 2000. Entre aquestes substàncies hi ha les substàncies perilloses prioritàries.

33.   Ús consumptiu de l’aigua: l’ús de l’aigua que no torna immediatament al cicle de l’aigua.

34.   Usos de l’aigua: les diferents classes d’utilització del recurs, com també qualsevol altra activitat que tengui repercussions significatives en l’estat de les aigües. A l’efecte de l’aplicació del principi de recuperació de costs, els usos de l’aigua han de considerar, almenys, l’abastament de poblacions, els usos industrials i els usos agraris.

35.   Zona de barreja: la zona adjacent a un punt d’abocament on les concentracions dels diferents constituents d’aquest poden no correspondre al règim de barreja completa de l’efluent i el medi receptor.

TÍTOL I

DEFINICIÓ DE LES MASSES D’AIGUA

Capítol preliminar

Article 7

Concepte

1.     Als efectes d’aquest Pla, s’entén per massa d’aigua el volum d’aigua diferenciable per les seves característiques hidrogeològiques, geomorfològiques, fisicoquímiques, biològiques i fisiogràfiques, de manera que pot representar una unitat a efectes de gestió, sens perjudici del que disposa l’article 23.3.

2.     El compliment dels objectius mediambientals, el control de l’evolució del recurs, i l’adopció de mesures de protecció i restauració, són obligacions aplicables a totes les masses definides.

3.     Les masses d’aigua apareixen delimitades en l’annex 1 d’aquest Pla, relatiu a la cartografia del Pla Hidrològic, que comprèn els mapes a escala gràfica següents:

a.     Mapa 1: Àmbit del Pla

b.     Mapa 2: Masses d’aigua subterrània

c.     Mapa 3: Masses d’aigua superficial, continental de categoria de torrent

d.     Mapa 4: Masses d’aigua superficial costanera

e.     Mapa 5: Masses d’aigua superficial de transició

f.     Mapa 6: Masses d’aigua artificials molt modificades

g.     Mapa 7: Zones humides

Capítol I

Masses d’aigua superficial

Article 8

Categories i classes

1.     Als efectes d’aquest Pla, i d’acord amb la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació, les masses d’aigua superficial es classifiquen en les categories següents:

a.     Masses d’aigua continental, constituïdes per rius, torrents, llacs i zones humides interiors.

b.     Masses d’aigua costanera, constituïdes per les aigües situades des de la línia de costa fins a una distància aproximada d’una milla nàutica mar endins i les aigües que, des d’aquest límit, constitueixen les aigües profundes de la demarcació hidrogràfica, segons la Directiva marc de l’aigua.

c.     Masses d’aigua de transició, que a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears les constitueixen els aiguamolls costaners.

2.     Les masses d’aigua, d’acord amb el capítol I del títol 1 del Reglament de la planificació hidrològica, es classifiquen, d’acord amb la seva naturalesa, en les classes següents:

a.     Masses d’aigua natural.

b.     Masses d’aigua molt modificades: masses d’aigua superficial que, com a conseqüència d’alteracions físiques produïdes per l’activitat humana, han experimentat un canvi substancial en la seva naturalesa.

c.     Masses d’aigua artificials: masses d’aigua superficial creada per l’activitat humana.

Secció 1a

Masses d’aigua de categoria de riu

Article 9

Ecoregió

D’acord amb l’annex I del Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, i la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació, els torrents o rius temporals de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears pertanyen a la regió ecològica ibèrico-macaronèsica.

Article 10

Tipus de masses d’aigua continental de categoria de riu

Als efectes d’aquest Pla, i d’acord amb els criteris de l’annex II del Reial decret 907/2007, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears i en la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació es distingeixen tres tipus de masses d’aigua continental de categoria de torrent:

a.     Rius de muntanya de les Illes Balears (R-B01). Es caracteritzen per tenir un pendent mitjà i uns valors de precipitació mitjans-alts. Són conques de mida petita a mitjana. Només estan representat a Mallorca.

b.     Rius de gorja de les Illes Balears (R-B02). Es caracteritzen pels pendents elevats i els nivells alts de precipitació. Estan representats només a la serra de Tramuntana de Mallorca.

c.     Rius del pla de les Illes Balears (R-B03). Pertanyen a conques de mida petita a mitjana, amb pendents baixos, i nivells baixos de precipitació. Són el tipus més representat a les Illes Balears.

Article 11

Definició, delimitació i identificació de les masses d’aigua continental de categoria de riu

1.     La definició i la delimitació de les masses d’aigua continental de categoria de riu s’ha fet partint de la definició de trams dels cursos d’aigua de la xarxa hidrogràfica bàsica i a la permanència d’aigua en el curs.

2.     A les Illes Balears, s’han identificat 91 masses d’aigua superficial naturals de categoria de riu, que apareixen grafiades i desglossades en els mapes de l’annex 1, distribuïdes de la manera següent:

a.     Mapa 3A Mallorca: 72.

b.     Mapa 3B Menorca: 12.

c.     Mapa 3C Eivissa i Formentera: 7, totes a Eivissa.

3.     Les masses d’aigua continental de categoria riu són les que apareixen, per illes, en el quadre següent (quadre 1):

Quadre 1

Masses d’aigua continental de categoria de torrent

Mallorca

 

Codi	Nom	Longitud (km)
11010301	Sant Vicenç	2,84
11010401	Mortitx	3,47
11010701	Gorg Blau	2,01
11010702	Lluc	0,78
11010703	Lluc Albarca	5,06
11010704	Lluc Pareis	5,13
11010801	Na Móra	1,85
11010901	Biniaraix	3,31
11010902	Sóller	3,94
11010903	Sóller Poble	4,12
11010904	Major de Sóller	2,07
11011001	Major de Deià 1	0,36
11011002	Major de Deià 2	1,76
11011101	Sa Marina	1,43
11011301	Estellencs	0,81
11011901	Son Boronat	3,03
11011902	Galatzó	6,56
11011903	Santa Ponça	13,44
11012801	Puigpunyent 1	0,40
11012802	Puigpunyent 2	6,65
11012803	Puigpunyent 3	9,50
11013001	Coanegra 1	3,00
11013002	Coanegra 2	9,00
11013003	Coanegra 3	6,58
11013004	Bunyola	0,90
11013005	Valldemossa	8,53
11013006	Tres Fonts	2,32
11013007	Esporles	11,64
11014001	Piquets	3,00
11015801	Ses Planes	10,45
11016001	Son Jordi	2,56
11016101	Cocons	4,41
11016102	dels Revolts	2,69
11016103	Canyamel 1	10,05
11016104	Canyamel 2	13,19
11016301	Sa Mesquida	5,38
11016401	Ses Voltes	3,14
11016501	Matzoc	1,99
11016801	Hortella	5,73
11016802	Na Borges 1	53,97
11016803	Borges Manacor	24,38
11016804	Son Cifre	1,99
11016805	Sos Llulls	2,50
11016806	Na Borges 2	18,21
11016901	Son Real	6,00
11017001	Son Bauló	14,53
11017101	Font de Sant Joan	0,45
11017201	Almadrava 1	9,99
11017202	Solleric 1	3,00
11017203	Solleric 2	3,00
11017204	Solleric 3	5,08
11017205	de Pina 1	18,75
11017206	de Pina 2	6,72
11017207	de Pina 3	12,10
11017208	de Pina 4	5,75
11017301	Comafreda	5,68
11017302	Campanet	15,82
11017303	Can Llobina	3,55
11017304	Selva	1,84
11017305	Massanella 1	2,23
11017306	Massanella 2	4,16
11017307	Moscari	3,34
11017308	Sant Miquel	13,38
11017601	Font de Mal Any	0,45
11017602	Can Roig o des Gros	6,35
11017701	Sitges Son Brull	5,14
11017702	Almadrava 2	0,97
11017901	Ternelles	4,12
11017902	Mortitxet	0,91
11017903	Vall d’en Marc	6,16
11017904	Sant Jordi	6,11
11018001	Cala Tuent	1,91
	Total	454,97

Menorca

Codi	Nom	Longitud (km)
11020101	Binimel·là	4,61
11021701	Algendar	10,04
11021901	Trebalúger	6,76
11021902	La Cova	4,42
11022401	del Bec	1,47
11022701	Cala en Porter	14,94
11023201	Binissafúller	0,44
11024101	Biniaixa	3,78
11024401	Na Bona	0,79
11024501	Son Biró	1,28
11024502	des Pontarró	4,62
11025301	Mercadal	6,74
Total		59,88

Eivissa

Codi	Nom	Longitud (km)
11030701	Benirràs	2,79
11030801	Sant Miquel (Eivissa)	5,18
11031701	Buscastell	10,19
11033201	Sant Josep	3,83
11033501	Codolar	3,49
11034401	Llavanera	12,98
11034901	Santa Eulària	26,00
Total		64,46

Article 12

Estacions de referència de masses d’aigua continental de categoria de riu

Les condicions de referència de les masses d’aigua de categoria de riu es determinen, segons els diferents tipus, en les estacions següents:

a.     Rius de muntanya de les Illes Balears (R-B01): 110173061 Font des Prat, 110179012 Ternelles 3 i 110104011 Ses Comes.

b.     Rius de gorja de les Illes Balears (R-B02): 110173011 Comafreda-Guix, 110107011 Gorg Blau-Pareis i 110109012 Biniaraix-Camí de l’Ofre.

c.     Rius del pla de les Illes Balears (R-B03): 11016501 Matzoc i 11016101 Cocons.

Secció 2a

Masses d’aigua de transició

Article 13

Ecoregió

D’acord amb l’annex I del Reial decret 907/2007 i la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació, les masses d’aigua de transició de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears pertanyen a l’ecoregió Mediterrània Occidental.

Article 14

Tipus de masses d’aigua de transició

D’acord amb els criteris que estableixen l’annex II del Reial decret 907/2007 i la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació, les masses d’aigua de transició es classifiquen, segons el gradient de salinitat, en els tipus següents:

a) Tipus euhalí (AT-T14): amb salinitat alta (≥30 ‰).

b) Tipus mesohalí (AT-T15): amb salinitat mitjana (6-30 ‰).

c) Tipus oligohalí (AT-T16): amb salinitat baixa (<6 ‰).

Article 15

Definició, delimitació i identificació

1.     La definició i la delimitació de les masses d’aigua de transició s’ha fet segons la presència de vegetació hidròfila i de sòls hidromorfs.

2.     A les Illes Balears s’han identificat 30 masses d’aigua de transició naturals, distribuïdes de la manera següent:

a.     Mallorca: 14

b.     Menorca: 13

c.     Eivissa: 1

d.     Formentera: 2

3.     Les masses d’aigua de transició són les que apareixen cartografiades en el mapa 5 de l’annex 1, que s’indiquen en el quadre següent (quadre 2).

Quadre 2

Masses d’aigua de transició

Mallorca

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMT01	La Gola	0,02
MAMT04	Albufereta de Pollença	2,59
MAMT05	Prat de Maristany	0,86
MAMT07	Albufera de Mallorca	21,22
MAMT08	Estany de Son Bauló	0,02
MAMT09	Estany de Son Real	0,09
MAMT10	Estany de na Borges	0,09
MAMT11	Estany de Canyamel	0,06
MAMT15	Bassa de Cala Magraner	0,01
MAMT16	Bassa de Cala Murada	0,01
MAMT19	Estany de ses Fonts de n’Alis	0,02
MAMT20	S’Amarador	0,02
MAMT25	Prat de ses Dunes de sa Ràpita	0,02
MAMT27	Ses Fontanelles	0,29

Menorca

Codi	Nom	Àrea (km2)
MEMT01	Port de Sanitja	0,01
MEMT02	Prats de Tirant i Lluriac	0,76
MEMT05	Prat de Cala Roja	0,02
MEMT06	Albufera des Mercadal	0,33
MEMT09	Prat de Morella	0,23
MEMT11	Albufera des Grau	1,32
MEMT15	Cala en Porter	0,10
MEMT16	Prat de Son Bou	0,87
MEMT17	Gola del torrent de Trebalúger	0,14
MEMT18	Aiguamolls de Cala Galdana	0,16
MEMT20	Prat de Bellavista-Son Saura (Sud)	0,14
MEMT21	Gola del torrent d’Algaiarens	0,02
MEMT22	Gola i maresma de Binimel·là	0,06

Eivissa

Codi	Nom	Àrea (km2)
EIMT01	Riu de Santa Eulària	0,03

Formentera

Codi	Nom	Àrea (km2)
FOMT03	Estany Pudent	4,08
FOMT04	Estany des Peix	1,11

Article 16

Estacions de referència de les masses d’aigua de transició

Les condicions de referència de les masses d’aigua de transició es determinen, segons els tipus, a les estacions següents:

a.     Tipus mesohalí (AT-T15): MEZH11 Albufera des Grau (Menorca)

b.     Tipus euhalí (AT-T14): FOZH01 Estany de s’Espalmador (Formentera)

c.     Tipus oligohalí (AT-T16): MEZH09 Prat de Morella (Menorca) i MEZH06 Albufera des Mercadal-Son Saura Nord (Menorca).

Secció 3a

Masses d’aigua costanera

Article 17

Ecoregió

Les masses d’aigua costanera de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears pertanyen, d’acord amb l’annex I del Reial decret 907/2007 i la Instrucció de Planificació Hidrològica de la Demarcació, a l’ecoregió Mediterrània Occidental.

Article 18

Tipus de masses d’aigua costanera

1.     Als efectes d’aquest Pla, d’acord amb els criteris que estableix l’annex II del Reial decret 907/2007, les masses d’aigua costanera corresponen a la mar Mediterrània, al tipus III W, referit a zones sense influència continental del Mediterrani occidental, amb salinitat superior al 37,50 ‰ i densitat superior al 27 ‰.

2.     Dins el tipus III W, als efectes d’aquest Pla, s’han diferenciat els quatre tipus següents de masses d’aigua costanera, segons el substrat (rocós/sedimentari) o la profunditat (superficial/profunda/molt profunda):

a.     Aigües costaneres rocoses profundes (AC-T22).

b.     Aigües costaneres sedimentàries profundes (AC-T23).

c.     Aigües costaneres sedimentàries superficials (AC-T24).

d.     Aigües profundes de la demarcació Illes Balears (AC-T30).

Article 19

Definició, delimitació i identificació de les masses

1.     Les masses d’aigües costaneres s’han definit i delimitat d’acord amb els criteris utilitzats per definir els subtipus a què es refereix l’article anterior, com també les pressions més significatives en aigües costaneres de les Illes Balears, segons s’indica en la memòria d’aquest Pla.

2.     A les Illes Balears s’han identificat 42 masses d’aigües costaneres naturals, distribuïdes de la manera següent:

a.     Mallorca: 18

b.     Menorca: 4

c.     Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera): 14

3.     Les masses d’aigües costaneres són les que apareixen cartografiades en el mapa 4 de l’annex 1, que s’indiquen en el quadre següent (quadre 3).

Quadre 3

Masses d’aigua costanera

Mallorca

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMC01M2	Cala Falcó a Punta Negra
MAMC02M3	Badia de Santa Ponça	10,2
MAMC03M2	Punta Negra a illa de Formentor	208,5
MAMC04M2	Badia de Sóller	3,6
MAMC05M3	Badia de Pollença	40,3
MAMC06M2	Cap Pineda a illa d’Alcanada	21,5
MAMC07M3	Badia d’Alcúdia	39,1
MAMC08M3	Colònia de Sant Pere a cap de Capdepera	53,3
MAMC09M3	Cap de Capdepera a Portocolom	125,8
MAMC10M2	Punta des Jonc a Cala Figuera	26,7
MAMC11M3	Cala Figuera a Cala Beltran	81,5
MAMC12M2	Cabrera	67,7
MAMC15M3	Cap d’Enderrocat a Cala Major	21,3
MAMC16M3	Cala Major a Cala Falcó	21,8
MAMCp01	Cabrera i sud de Mallorca	909,5
MAMCp02	Nord de Mallorca	275,9
Total		2.025,3

                                                             Menorca

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMC15M3	Cap de Bajolí a punta Prima	231,4
MAMC16M3	Badia de Fornells	4,9
MAMCp01	Punta Prima a punta de na Bruna	174,5
MAMCp02	Punta de na Bruna a cap de Bajolí	60,1
	Total	2.025,3

                                                             

    Pitiüses

Codi	Nom	Àrea (km2)
EIMC01M2	Punta des Jondal a cap Mossons	131,3
EIMC02M4	Badia de Sant Antoni	9,9
EIMC03M4	Cap des Mossons a punta Grossa	62,5
EIMC04M4	Punta Grossa a cala Llenya	33,0
EIMC05M3	Cala Llenya a punta Blanca	22,6
EIMC06M4	Punta Blanca a punta dels Andreus	20,0
EIMC07M3	Punta dels Andreus a punta de sa Mata	11,5
EIMCp01	Es Vedrà a illes s’Espartar i Bledes	28,3
EIMCp02	Illes Bledes i Conillera a ses Torretes	30,8
EFMC08M4	Els Freus d’Eivissa i Formentera	122,1
EFMCp03	Illa de Tagomago a punta del Far de sa Mola	415,3
EFMCp04	Cap de Barbaria as Vedrà	203,3
FOMC09M3	Punta de sa Gavina a punta de ses Pesqueres	74,9
FOMC10M2	Punta de ses Pesqueres a punta de ses Pedreres	29,6
Total		1.195,7

Article 20

Estacions de referència de masses d’aigua superficial costanera

Les condicions de referència de les masses d’aigua superficial costanera es determinen a les estacions següents:

a.     Aigües costaneres rocoses profundes (AC-T22): MAMC121 Es Castell (Cabrera) i MAMC122 Cala Santa Maria (Cabrera) i MEMC012 Cap Pentinat (Menorca).

b.     Aigües costaneres sedimentàries profundes (AC-T23): EFMC081 Es Pujols (Eivissa i Formentera).

Secció 4a

Masses d’aigua superficial molt modificades

Article 21

Masses d’aigua superficial molt modificades

1.     Les masses d’aigua superficials molt modificades identificades preliminarment a la demarcació es troben cartografiades en el mapa 6 de l’annex 1.

2.     S’han identificat les masses continentals molt modificades de la categoria de riu que figuren en el quadre següent (quadre 4):

Quadre 4

Masses d’aigua continental de tipus de torrent molt modificades

Codi	Nom	Longitud (km)	Àrea (km2)
11010402M	Embassaments de Mortitx	0,54	0,01
11010705M	Embassament de Gorg Blau	1,78	0,57
11017209M	Embassament de Cúber	1,02	0,53

3.     Les masses d’aigua de transició molt modificades apareixen detallades en el quadre següent (quadre 5).

Quadre 5

Masses d’aigua de transició molt modificades

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMTM23	Ses Salines de la Colònia de Sant Jordi	0,27
MAMTM24	Es Salobrar de Campos	3,45
MEMTM08	Prat i Salines de Mongrofe - Addaia	0,35
EIMTM02	Ses Feixes de Vila i Talamanca	0,65
EIMTM03	Ses Salines d’Eivissa	4,51
FOMTM02	Ses Salines de Formentera	0,45

4.     Les masses d’aigua costanera molt modificades són les que corresponen a les zones I i II de les aigües dels ports de l’Estat, que figuren en el quadre següent (quadre 6).

Quadre 6

Masses d’aigua costanera molt modificades

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMCM01	Port de Palma	24,1
MAMCM02	Port d’Alcúdia	6,2
MEMCM01	Port de Maó	7,6
EIMCM01	Port de Vila	9,1
FOMCM01	Port de la Savina	0,6

Article 22

Màxim potencial ecològic de les masses d’aigua superficial molt modificades

1.     Per establir el màxim potencial ecològic s’utilitzen els elements de qualitat que s’estableixen per a la categoria d’aigües superficials que més s’assembli a la massa d’aigua molt modificada de què es tracti.

2.     Els valors dels indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics i ecològics es basen en els del tipus que sigui més semblant.

3.     En el cas de les masses d’aigües de transició, la massa d’aigua MAMTM23 Salines de la Colònia de Sant Jordi (Mallorca) s’adapta al màxim potencial ecològic de les aigües de transició de tipus euhalí molt modificades.

Capítol II

Masses d’aigua subterrània

Article 23

Definició, delimitació i identificació

1.     D’acord amb els criteris que estableixen els articles 9 i 10 del Reial decret 907/2007 i la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació, les masses d’aigua subterrània s’ha definit i delimitat atenent els aspectes geològics i hidrogeològics següents:

a.     Els contactes geològics entre materials de diferent permeabilitat.

b.     Les divisòries hidrogeològiques i hidrogràfiques.

c.     Els límits de zones salinitzades o contaminades.

d.     Els límits d’àrees d’influència de captacions.

e.     La relació amb ecosistemes terrestres associats.

f.     Altres criteris de gestió que s’han tingut en compte en particular per a una massa concreta.

2.     A l’efecte que preveu l’article 19 del Reglament de la planificació hidrològica, cada illa constitueix un sistema d’explotació únic per entendre que les demandes de cada illa s’han de satisfer a partir dels recursos hídrics propis, sense que el Pla prevegi cap obra d’interconnexió entre els diferents sistemes d’explotació.

3.     A les Illes Balears s’han identificat 87 masses d’aigua subterrània, que apareixen grafiades i desglossades en els mapes de l’annex 1, distribuïdes de la manera següent.

a.     Mapa 2 A Mallorca: 64.

b.     Mapa 2 B Menorca: 6.

c.     Mapa 2 C Eivissa i Fomentera: 16 a Eivissa i 1 a Formentera.

4.     Les masses d’aigua subterrània, per sistemes d’explotació, són les que apareixen en el quadre següent (quadre 7):

Quadre 7

Masses d’aigua subterrània per sistema d’explotació

Sistema d’explotació: Mallorca

Codi	Nom	Àrea (km2)	Àrea permeable (km2)	Longitud de costa (km)
1801M1	Coll Andritxol	9,11	7,55	11,0
1801M2	Port d’Andratx	20,70	12,11	3,4
1801M3	Sant Elm	12,08	6,75	8,5
1801M4	Ses Basses	14,25	25,84	4,5
1802M1	Sa Penya Blanca	12,96	11,11	6,2
1802M2	Banyalbufar	39,39	34,03	15,5
1802M3	Valldemossa	34,66	32,43	10,2
1803M1	Escorca	84,16	75,96	19,8
1804M1	Ternelles	34,93	31,62	12,8
1804M2	Port de Pollença	42,91	40,27	37,3
1804M3	Alcúdia	46,90	27,63	28,0
1805M1	Pollença	43,36	37,60	0,0
1805M2	Can Eixartell	22,28	13,38	0,0
1805M3	L’Arboçar	8,12	7,20	0,0
1806M1	S’Olla	48,44	41,66	0,0
1806M2	Sa Costera	28,13	24,70	7,0
1806M3	Port de Sóller	16,68	14,10	12,0
1806M4	Sóller	13,21	12,26	0,0
1807M1	Esporles	71,29	65,83	0,0
1807M2	Sa Fita del Ram	36,59	25,73	0,0
1808M1	Bunyola	47,78	44,22	0,0
1808M2	Massanella	29,71	22,48	0,0
1809M1	Lloseta	34,82	24,72	0,0
1809M2	Penya Flor	44,82	37,66	0,0
1810M1	Caimari	51,93	44,15	0,0
1811M1	Sa Pobla	130,42	124,48	7,0
1811M2	Llubí	89,44	89,06	0,0
1811M3	Inca	97,72	97,72	0,0
1811M4	Navarra	9,11	8,94	0,0
1811M5	Crestatx	9,13	8,57	0,0
1812M1	Galatzó	31,80	27,69	0,0
1812M2	Capdellà	56,16	36,85	4,5
1812M3	Santa Ponça	48,44	43,92	20,0
1813M1	Sa Vileta	18,90	15,74	0,0
1813M2	Palmanova	43,11	35,80	9,5
1814M1	Xorrigo	126,64	122,79	4,0
1814M2	Sant Jordi	68,58	68,58	12,0
1814M3	Pont d’Inca	105,80	104,78	6,5
1814M4	Són Reus	66,94	62,01	0,0
1815M1	Porreres	50,65	35,55	0,0
1815M2	Montuïri	83,08	28,51	0,0
1815M3	Algaida	45,89	36,96	0,0
1815M4	Petra	154,89	104,16	0,0
1816M1	Ariany	37,84	31,96	0,0
1816M2	Son Real	133,81	129,03	13,0
1817M1	Capdepera	59,27	36,68	24,0
1817M2	Son Servera	25,74	10,50	1,5
1817M3	Sant Llorenç	83,74	27,34	0,0
1817M4	Ses Planes	49,30	23,43	0,0
1817M5	Ferrutx	36,16	25,21	13,0
1817M6	Es Racó	43,26	21,21	3,5
1818M1	Son Talent	55,76	55,76	0,0
1818M2	Santa Cirga	38,15	38,15	0,0
1818M3	Sa Torre	32,11	15,61	0,0
1818M4	Justaní	40,87	40,87	0,0
1818M5	Son Macià	21,93	9,16	0,0
1819M1	Sant Salvador	99,32	69,53	0,0
1819M2	Cas Concos	24,91	12,79	0,0
1820M1	Santanyí	49,04	49,04	13,0
1820M2	Cala d’Or	40,62	40,57	16,0
1820M3	Porto Cristo	48,79	48,62	20,5
1821M1	Marina de Llucmajor	295,17	295,17	29,5
1821M2	Pla de Campos	253,42	253,40	29,0
1821M3	Son Mesquida	61,97	61,71	0,0
Total		3.617,09	3.068,84	402,7

Sistema d’explotació: Menorca

Codi	Nom	Àrea (km2)	Àrea permeable (km2)	Longitud de costa (km)
1901M1	Maó	117,01	116,97	35,0
1901M2	Es Migjorn Gran	111,03	110,80	22,6
1901M3	Ciutadella	157,25	156,68	47,0
1902M1	Sa Roca	69,44	58,39	0,0
1903M1	Addaia	18,87	14,72	26,3
1903M2	Tirant	3,07	2,95	0,4
Total		476,67	460,50	131,3

Sistema d’explotació: Eivissa

Codi	Nom	Àrea (km2)	Àrea permeable (km2)	Longitud de costa (km)
2001M1	Portinatx	45,20	30,04	23,0
2001M2	Port de Sant Miquel	39,11	27,72	19,0
2002M1	Santa Agnès	37,06	25,15	8,3
2002M2	Pla de Sant Antoni	15,15	15,15	6,5
2002M3	Sant Agustí	44,10	33,56	0,0
2003M1	Cala Llonga	18,18	12,83	7,0
2003M2	Roca Llisa	15,45	10,09	7,0
2003M3	Riu de Santa Eulària	61,95	40,26	0,0
2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	40,73	30,65	0,0
2004M1	Es Figueral	21,09	13,36	2,5
2004M2	Es Canar	38,63	34,86	16,4
2001M1	Portinatx	45,20	30,04	23,0
2005M1	Cala Tarida	41,90	37,33	19,3
2005M2	Port Roig	22,54	19,58	9,0
2006M1	Santa Gertrudis	21,58	21,48	0,0
2006M2	Jesús	44,85	40,04	23,2
2006M3	Serra Grossa	60,42	40,86	7,5
Total		567,95	432,95	148,7

Sistema d’explotació: Formentera

Codi	Nom	Àrea (km2)	Àrea permeable (km2)	Longitud de costa (km)
2101M1	Formentera	80,38	76,83	59,5
Total		80,38	76,83	59,5

Article 24

Modificació de les masses d’aigua subterrània

1.     L’Administració hidràulica, d’ofici o a instància de part, pot modificar la delimitació de les masses d’aigua subterrània, d’acord amb els criteris tècnics bàsics següents:

a.     S’han de definir en tot l’àmbit de la demarcació hidrogràfica, encara que no cobreixin estrictament tot el territori insular.

b.     Els límits de les masses d’aigua subterrània han de coincidir, sempre que sigui possible, amb barreres hidrogeològiques.

c.     Quan l’estructura d’una massa d’aigua subterrània no permeti tancar-la amb barreres hidrogeològiques, els límits s’han d’establir amb divisòries hidrogràfiques o altres que es considerin adequades.

2.     L’Administració hidràulica ha d’elaborar les modificacions en la delimitació de les masses d’aigua subterrània i les ha d’aprovar el conseller competent en matèria d’aigües, amb la consulta prèvia al Consell Balear de l’Aigua.

3.     Tanmateix, als efectes de gestió, les masses d’aigua que presentin característiques hidrogeològiques similars, el mateix estat (ecològic per a les masses superficials o químic per a les masses subterrànies) i les mateixes pressions poden rebre un tractament unitari sense necessitat de modificar-les.

TÍTOL II

ORDRE DE PREFERÈNCIA

 

Secció 1a

Usos, dotacions i demandes

Article 25

Classes d’usos

1.     Tal com estableixen el Reial decret 907/2007 i la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació, s’han quantificat les dotacions i les demandes dels usos de les masses d’aigua subterrània següents:

a.     Urbà: aigua que es distribueix o es desguassa mitjançant xarxes municipals o supramunicipals. També tenen aquest caràcter els usos de l’aigua d’urbanitzacions i altres nuclis de població quan es distribueixen per mitjà de xarxes privades.

b.     Agrojardineria: aigua que s’utilitza per atendre les necessitats d’habitatges rústics aïllats. Inclou el reg d’horts petits, els usos domèstics i altres usos turístics (hotels rurals).

c.     Industrial: majoritàriament activitats industrials, comercials o professionals instal·lades a sòl rústic.

d.     Regadiu: aigua utilitzada per a la producció agrícola.

e.     Ramaderia: aigua utilitzada per a la producció ramadera.

2.     A les masses costaneres i de transició es diferencien els usos següents:

a.     Usos consumptius, que consisteixen en:

1r. Captació d’aigües marines per a dessalinització, refrigeració, piscifactories, aquaris i qualsevol altre ús que impliqui captació o extracció.

2n. Captació d’aigües de transició, que només es pot fer en situacions d’emergència i per a ús d’abastament a poblacions.

b.     Usos no consumptius, que consisteixen en ancoratges, usos ludicorecreatius, transport i qualsevol altra activitat que impliqui l’ús o l’ocupació d’una massa d’aigua costanera o de transició.

3.     Així mateix, també s’han quantificat els volums i els cabals mínims exigibles per raons ambientals.

Article 26

Dotacions màximes per a ús i abastament a la població

1.     Les dotacions d’aigua màximes que preveu aquest Pla per a abastament urbà, en l’actualitat i fins a 2027, a l’efecte de l’avaluació de la demanda per a l’assignació i la reserva de recursos, són les que figuren en el quadre següent (quadre 8).

Quadre 8

Dotacions màximes per a abastament urbà (litres per habitatge i dia)

Illa	Actual	2027
Mallorca	290	270
Menorca	283	270
Eivissa	214	250
Formentera	201	240

2.     Aquestes dotacions inclouen les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució, i es refereixen al volum subministrat en el punt de captació.

3.     El terme abastament urbà inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals.

4.     Excepcionalment i temporalment es poden admetre, amb la sol·licitud municipal prèvia, dotacions més altes per a abastaments urbans existents, amb l’acreditació documental prèvia que en els darrers anys la dotació subministrada ha estat superior als màxims fixats i que, com a mínim, el volum facturat és el 70 % del volum extret.

Article 27

Pèrdues a les xarxes municipals

1.     L’objectiu d’aquest Pla és que el percentatge màxim de pèrdues admissibles en els abastaments urbans existents actuals no superi el 30 % del volum d’aigua subministrada. En el cas que sigui superior, el municipi pot aprovar un pla de gestió de la demanda en els termes que preveu l’article 22.4 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives. Així mateix, en el cas de pèrdues inferiors, els ajuntaments poden adoptar els plans de gestió esmentats com a eina de millora i protecció del domini públic hidràulic.

2.     S’entén per volum d’aigua subministrada el volum total d’aigua extreta en origen, comptabilitzant l’aigua facturada i la no facturada. Es considera un objectiu del Pla per al 2021 assolir un valor màxim de pèrdues del 20 %.

3.     En la planificació urbanística o d’ordenació del territori que prevegi actuacions de transformació urbanística (article 14 del Text refós de la Llei del sòl), només s’admeten pèrdues del 20 %, tret que les administracions competents elaborin un pla de gestió de la demanda, d’acord amb els criteris que estableix l’article 22.4 de la Llei 10/2003, en el qual s’incloguin les mesures que s’han d’adoptar per reduir les pèrdues a la xarxa i assolir aquest percentatge màxim de pèrdua del 20 %.

4.     L’Administració local que correspongui ha de dur a terme les actuacions de millora de la xarxa i gestió integral de l’aigua considerades necessàries, sens perjudici de la col·laboració de les administracions insular, autonòmica i estatal.

5.     D’acord amb el principi de col·laboració entre administracions públiques, l’entitat pública o privada que subministri l’aigua a la població, sigui quin sigui el títol habilitant, ha de facilitar periòdicament a l’Administració hidràulica la informació relativa als punts següents:

a.     Volum d’aigua extret en origen, desagregat per a cada un dels punts d’aportació d’aigua.

b.     Volum d’aigua subministrat total i desagregat per nuclis.

c.     Volum d’aigua subministrat i facturat, desagregat per nuclis.

d.     Volum d’aigua subministrat i no facturat, desagregat per nuclis.

e.     Auditoria anual del sistema d’acord amb estàndards internacionals.

Article 28

Dotacions per a ús industrial

1.     Les dotacions màximes d’aigua previstes per aquest Pla per a ús i demanda d’indústries no connectades a la xarxa urbana s’han de determinar d’acord amb la documentació aportada i contrastada per l’Administració hidràulica, segons les millors tècniques disponibles.

2.     En cas que no sigui possible determinar la dotació, s’han de tenir en compte, segons el tipus d’activitat industrial, les dotacions en m3/utilització/any i m3/1.000 euros de valor afegit brut (VAB) indicades en la taula 40 de la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació.

Article 29

Dotacions per a ús agrari

1.     Les dotacions d’aigua per a usos en regadiu seran les necessàries per satisfer les necessitats hídriques dels diferents cultius i els requeriments funcionals associats a les tècniques de reg.

2.     A efectes d’avaluació de la demanda, les dotacions màximes de reg per als diferents cultius i zones, com també els consums diaris i dotacions anuals d’aigua per a ramaderia, són els que s’indiquen en els quadres següents (quadres 9 i 10).

Quadre 9

Dotacions màximes per cultius i per zones

                                   Mallorca

                                (m3/ha/any)

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha/any)
Cereal	3.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	2.500
Farratgeres	9.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
C. Industrials	5.000
Ametller	3.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

Eivissa

(m3/ha/any)

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha/any)
Cereal	2.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	1.500
Farratgeres	8.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
C. Industrials	5.000
Ametller	3.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

Menorca

(m3/ha/any)

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha/any)
Tubercles	6.000
Lleguminoses	1.000
Farratgeres	4.000
Hortícoles	6.000
Cítrics	4.000
Fruiters	3.500
C. Industrials	5.000
Olivera	2.000
Vinya	2.500

Formentera

(m3/ha/any)

Cultiu	Dotació màxima (m3/ha/any)
Cereal	2.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	1.500
Farratgeres	8.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
C. Industrials	5.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

Quadre 10

Consums diaris i dotacions anuals d’aigua per a ramaderia

Animal i fase productiva	Càrrega ramadera UGM	Aigua (l/dia)		Dotació anual (m3/any)
		Beguda	Servei
Boví Reproductors lactants Reproductors Vedell Anyenc Vaca	1 1 0,7 0,6 0,3	78 56 22 48 33	22 22 11 11 2	42,9 33,5 14,2 25,3 15,0
Porcí Truja amb garrins Reposició Garrins de 6 a 20 kg Porcs de 20 a 100 kg Verro	0,25 0,14 0,02 0,12 0,3	26,0 10,5 1,6 6,0 16,0	7,2 0,7 0,35 1 1,7	14,3 4,8 0,8 3,0 7,6
Aus Gallines Recria de gallines Reproductors Recria reproductors Pollastres engreixament	0,009 0,004 0,01 0,006 0,004	0,22 0,12 0,25 0,13 0,16	0,15 0,01 0,15 0,01 0,09	0,2 0,1 0,2 0,1 0,1
Equí Reproductors	0,9	32,5	5	16,1
Oví – cabrum Reproductors	0,15	5,8	0,6	2,7

Animal i fase productiva	Càrrega ramadera UGM	Aigua (l/dia)		Dotació anual (m3/any)
		Beguda	Servei
Reproductors lactants Be o cabrit	0,15 0,05	7,0 1,0	0,6	3,2 0,4

3.     Malgrat el que s’exposa en l’apartat anterior, les quantitats indicades es poden revisar en la mesura que es coneguin amb més precisió les dotacions realment utilitzades.

4.     Amb caràcter general, i tret del previst en l’apartat anterior, no s’autoritzaran dotacions majors a les assenyalades i es prioritzaran els projectes que per la seva tipologia i tecnologia representin una eficiència major.

Article 30

Cabals i volums mínims exigibles per raons mediambientals

1.     A efectes d’aquest Pla, es considerarà com a cabal ecològic, mediambiental o de manteniment a les masses d’aigua de categoria riu o de transició el que contribueix a assolir el bon estat o bon potencial ecològic als rius o a les masses d’aigua de transició i manté, com a mínim, la vida piscícola, la fauna i la flora que de manera natural habitaria o podria habitar al riu o a la massa d’aigua de transició, com també la seva vegetació a la ribera.

2.     Els requeriments estacionals d’aigua per al manteniment dels aiguamolls els determinarà de manera individualitzada l’Administració hidràulica en col·laboració amb l’administració competent en matèria d’espais naturals.

3.     A les masses d’aigua subterrània es considera cabal ecològic o de manteniment el necessari per evitar o corregir problemes d’intrusió marina o de sobreexplotació.

4.     Amb caràcter provisional, els volums mínims per mantenir com a flux de sortida o per evitar o corregir problemes d’intrusió marina de les masses d’aigua subterrània, com també per alimentar les zones humides, són les que s’indiquen en els quadres següents (quadres 11 i 12).

5.     A més d’aquests cabals en desembocadura es consideraran els cabals ecològics en els trams de capçalera i intermedis atenent al manteniment de condicions adequades per a la flora i fauna pròpies del curs.

Quadre 11

Volums mínims provisionals que s’han de mantenir

com a flux de sortida al mar (hm3/any)

                                              Mallorca

Codi Nom Sortida al mar real (hm3/any) Sortida mínima al mar (hm3/any) 1801M1 Coll Andritxol 0,61 0,66 1801M2 Port d’Andratx 0,63 0,66 1801M3 Sant Elm 0,44 0,44 1801M4 Ses Basses 0,72 0,66 1802M1 Sa Penya Blanca 0,66 0,60 1803M1 Escorca 10,00 8,23 1804M1 Ternelles 3,02 2,92 1804M2 Port de Pollença 4,31 4,38 1804M3 Alcúdia 0,71 0,73 1806M3 Port de Sóller 1,75 1,75 1811M1 Sa Pobla 2,03 2,81 1811M2 Llubí 2,12 2,19 1812M2 Capdellà 0,56 0,66 1812M3 Santa Ponça 2,09 2,19 1813M1 Sa Vileta 1,00 1,10 1813M2 Palmanova 2,51 2,77 1814M1 Xorrigo 2,63 2,74 1814M2 Sant Jordi 6,98 6,13 1814M3 Pont d’Inca 3,66 3,80 1816M2 Son Real 11,86 12,81 1817M1 Capdepera 1,61 1,97 1817M2 Son Servera 0,25 0,33 1817M5 Ferrutx 1,29 1,28 1820M1 Santanyí 5,61 5,69 1820M2 Cala d’Or 6,35 6,42 1820M3 Portocristo 7,70 7,86 1821M1 Sa Marina de Llucmajor 16,01 16,15 1821M2 Pla de Campos 14,05 14,82 Sistema d’explotació de Mallorca 111,26 112,74

Menorca

Codi	Nom	Sortida al mar real (hm3/any)	Sortida mínima al mar (hm3/any)
1901M1	Maó	13,53	14,24
1901M2	Es Migjorn Gran	11,15	10,22
1901M3	Ciutadella	16,37	17,37
1903M1	Addaia	1,10	1,20
1903M2	Tirant	0,09	0,09
Sistema d’explotació de Menorca		42,74	43,13

Eivissa

Codi	Nom	Sortida al mar real (hm3/any)	Sortida mínima al mar (hm3/any)
2001M1	Portinatx	1,97	1,97
2001M2	Port de Sant Miquel	0,96	0,44
2002M1	Santa Agnès	0,71	0,77
2002M2	Pla de Sant Antoni	0,66	0,71
2003M1	Cala Llonga	0,39	0,55
2003M2	Roca Llisa	0,38	0,66
2004M1	Es Figueral	0,10	0,11
2004M2	Es Canar	0,46	0,55
2005M1	Cala Tarida	1,46	1,59
2005M2	Port Roig	0,50	0,55
2006M2	Jesús	1,28	1,36
2006M3	Serra Grossa	0,50	1,10
Sistema d’explotació d’Eivissa		9,47	10,12

                                                Formentera

Codi Nom Sortida al mar real (hm3/any) Sortida mínima al mar (hm3/any) 2101M1 Formentera 3,70 3,80 Sistema d’explotació de Formentera 3,70 3,80

Quadre 12

Volums mínims provisionals per al manteniment d’aiguamolls (hm3/any)

Mallorca

Massa d’aigua Sortida actual (hm3/any) Alimentació mínima (hm3/any) Aiguamolls 1803m² Lluc 0,01 0,01 Prat de Son Amer 1804m² Port de Pollença 0,07 0,09 La Gola Prat de s’Ullal 1804m³ Alcúdia 2,,90 1,50 Torrent de Sant Jordi Albufereta Prat de Maristany Estany des Ponts 1807M1 Esporles 0,01 0,01 Font de la Vila 1811M1 Sa Pobla 18,84 18,71 Estany des Ponts Albufera de Mallorca 1811m² Llubí 0,01 0,01 Albufera de Mallorca 1813m² Palmanova 0,10 0,10 Sa Porrassa 1814m² Sant Jordi 0,19 0,32 Prat des Pil·larí Ses Fontanelles Prat de s’Aeroport 1816m² Son Real 0,16 0,21 Estany de Son Bauló Estany de Son Real Estany de na Borges 1817M1 Capdepera 0,04 0,06 Estany de Canyamel 1820M1 Santanyí 0,05 0,24 Prat de Portopetro Font de na Lis S’Amarador 1820m² Cala d’Or 0,15 0,21 Bassa de cala Magraner Bassa de Cala Murada Caló d’en Marçal 1820m³ Portocristo 0,04 0,10 Riuet de s’Illot Riuet de Port de Manacor Estany d’en Mas Bassa de cala Magraner 1821m² Pla de Campos 1,00 0,10 Estany de ses Gambes Es Tamarell Salines de Sant Jordi Salobrar de Campos Dunes de sa Ràpita Total Mallorca 23.58 21,69

Menorca

Massa d’aigua	Sortida actual (hm3/any)	Alimentació mínima (hm3/any)	Aiguamolls
1901M1 Maó	0,05	0,05	Maresme de cala Canutells Cala en Porter
1901M2 Es Migjorn Gran	0.88	0.88	Cala en Porter Prat de Son Bou Trebalúger Cala Galdana Macarella
1901m³ Ciutadella	0,09	0,09	Macarella Són Saura Sud
1903M1 Addaia	0,30	0,20	Albufera de Mercadal Bassa de Cala Molí
1903m² Tirant	0,65	0,15	Prats de Tirant i Lluriac
Total Menorca	1,96	1,36

Eivissa

Massa d’aigua	Sortida actual (hm3/any)	Alimentació mínima (hm3/any)	Aiguamolls
2003M1 Cala Llonga	0,02	0,02	Riu de Santa Eulària
2003m² Roca Llisa	0,02	0,02	Ses Feixes de Vila i Talamanca
2006m² Jesús	0,420	0,62	Ses Feixes de Vila i Talamanca
			Ses Salines d’Eivissa
Total Eivissa	0,44	0,66

                                       Formentera

Massa d’aigua Alimentació mínima (hm3/any) Sortida actual (hm3/any) Aiguamolls 2101M1 Formentera 1,02 0,5 Ses Salines de Formentera Estany Pudent Estany des Peix Total Formentera 1,02 0.50

4.     Els volums prevists en l’apartat anterior es podran revisar a mesura que s’avanci en l’estudi de les masses d’aigua subterrània. Si d’aquest estudi es desprèn que amb volums inferiors s’aconsegueixen els objectius indicats en aquest article relatius a assolir un bon estat o bon potencial ecològic de les masses d’aigua, la diferència entre els indicats en el quadre 17 i els realment calculats es considerarà recurs disponible, als efectes prevists en l’article d’aquest Pla.

5.     A més d’aquests cabals en desembocadura, es consideraran els cabals ecològics en els trams de capçalera i intermedis atenent al manteniment de condicions adequades per a la flora i la fauna pròpies del curs.

Secció 2a

De la prioritat i la compatibilitat d’usos

Article 31

Ordre de prioritat entre usos

1.     A tots els efectes, d’acord amb allò que preveu l’article 98.2 del Reglament de domini públic hidràulic i especialment en el cas de competència de projectes, i dins els usos identificats en els quadres 14 i 15, s’estableix l’ordre de prioritat següent:

1r. Usos de la població, incloses les indústries de baix consum, situades en nuclis de població i connectades a les xarxes municipals.

2n. Regadius i altres usos agraris existents.

3r. Usos industrials no inclosos en els apartats anteriors.

4t. Aqüicultura

5è. Usos recreatius

6è. Usos ambientals, diferents dels volums i cabals exigibles per raons ambientals prevists en l’article 30.

7è. Altres aprofitaments.

En tots els casos, es valoraran les exigències de qualitat requerida davant la mera disponibilitat de recursos.

2.     Els recursos disponibles per a previsions de creixement als diferents instruments d’ordenació urbanística no es podran acreditar més enllà de la vigència d’aquest Pla. En qualsevol cas, per justificar els recursos disponibles esmentats s’han de complir els criteris fixats per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per a les avaluacions ambientals estratègiques.

3.     En situació de sequera o escassetat d’aigua, s’han d’aplicar els ordres de preferència prevists en l’article 113 d’aquesta normativa.

Article 32

Ordre de preferència d’aprofitaments dins el mateix ús

Dins un mateix ús es consideraran preferents els aprofitaments següents:

a.     Els aprofitaments de més utilitat pública davant els d’interès particular.

b.     Els aprofitaments que introdueixin tècniques de menor consum d’aigua i, entre els del mateix tipus d’aprofitament, els que siguin més favorables per a l’estat de les masses d’aigua.

c.     A les masses de risc, els aprofitaments que implantin pràctiques per a la prevenció contra la contaminació difusa i la millora de l’eficiència de reg.

d.     Els aprofitaments que no disposin, o sigui dificultosa, d’una font alternativa de subministrament davant els que en disposin. En l’aspecte qualitatiu, el recurs alternatiu ha de complir les condicions mínimes de qualitat per a l’ús a què es destini.

e.     Els aprofitaments més compatibles amb altres usos o que tinguin un efecte regulador més important o causin efectes ambientals negatius menors.

f.     Dins l’ús de regs, són preferents els regadius preexistents que estiguin infradotats.

Article 33

Compatibilitat d’usos

En aplicació d’aquest Pla es fomentaran els projectes que permetin el màxim aprofitament simultani o successiu dels recursos hidràulics, d’acord amb els objectius mediambientals del Pla.

TÍTOL III

ASSIGNACIÓ I RESERVA DE RECURSOS I MESURES DE GESTIÓ

 

Capítol I

Disposicions generals

Article 34

Recursos hídrics disponibles

1.     Als efectes d’aquest Pla es diferencien recursos hídrics naturals (subterranis i superficials) i no convencionals, entenent-se com a tals els produïts per les infraestructures existents o previstes en aquest Pla, tal com les dessaladores i les depuradores.

2.     En el capítol II d’aquest títol es desenvolupa l’assignació i la reserva de recursos naturals disponibles i la previsió d’usos dels recursos no convencionals.

3.     Els recursos disponibles s’estableixen per al primer horitzó 2021 i per a l’horitzó de 2027, i es comparen amb els recursos utilitzats el 2012, com també els provinents de la teledetecció de superfície de regadiu el 2008 i 2009, i són els que s’indiquen en els quadres 13, 14 i 15.

Quadre 13

Recursos hídrics disponibles i utilitzats (2012) i disponibles (2021, 2027) (hm3/any)

Recurs disponible (2012) Utilitzats (2012) Disponible (2021) Disponible (2027) Recursos d’aigües subterrànies Mallorca 215,04 142,10 209,20 202,92 Menorca 13,51 20,18 12,32 11,95 Eivissa 16,46 19,18 15,93 15,45 Formentera 0,18 0,58 0,09 0,09 Illes Balears 245,20 182,04 237,54 230,41 Recursos d’aigües superficials i brolladors Mallorca 25,67 18,67 24,90 24,15 Menorca 2,04 0,50 0,50 0,40 Eivissa 0,19 0,00 0,10 0,10 Formentera 0,00 0,00 0,00 0,00 Illes Balears 27,90 19,17 25,50 24,65 Recursos d’aigües dessalades Mallorca 34,85 3,57 34,85 35,00 Menorca 0,00 0,00 3,65 3,65 Eivissa 10,22 5,75 15,70 15,70 Formentera 1,46 0,56 1,46 1,46 Illes Balears 46,53 9,88 55,66 55,81 Recursos d’aigües regenerades Mallorca 40,63 26,09 58,27 75,90 Menorca 3,69 0,29 6,11 8,54 Eivissa 4,56 0,46 8,85 13,13 Formentera 0,18 0,00 0,33 0,49 Illes Balears 49,06 26,84 73,56 98,06 Recursos totals

	Recurs disponible (2012)	Utilitzats (2012)	Disponible (2021)	Disponible (2027)
Mallorca	316,19	196,19	326,39	319,54
Menorca	19,24	20,97	22,58	22,11
Eivissa	31,43	25,04	40,58	40,10
Formentera	1,82	1,10	1,88	1,88
Illes Balears	368,69	243,31	391,43	408,13

Quadre 14

Usos de l’aigua (en alta) per illes i sectors (en hm3/any)

	Subministrament urbà					Consum dispers	Indústria	Regadiu				Ramaderia	Camps de golf
Sistema d’explotació	Aqüífers (extracció)	Aqüífers (brollador)	Embassaments	Dessaladores	Total subministrament urbà	Aqüífers (extracció)	Aqüífers (extracció)	Aqüífers (extracció)	Aqüífers (brollador)	Regenerada	Total regadiu	Aqüífers (extracció)	Aqüífers (extracció)	Regenerada	Total golf	Total
Mallorca	76,74	9,50	6,50	9,33	102,06	24,44	1,79	37,40	2,67	18,82	58,89	1,73	0,30	7,27	7,57	196,48
Menorca	12,69	0,00	0,00	0,00	12,69	1,96	0,80	4,10	0,50	0,00	4,60	0,63	0,00	0,29	0,29	20,97
Eivissa	10,61	0,00	0,00	5,40	16,01	5,79	0,13	2,59	0,00	0,00	2,59	0,06	0,00	0,46	0,46	25,04
Formentera	0,00	0,00	0,00	0,53	0,53	0,54	0,00	0,03	0,00	0,00	0,03	0,00	0,00	0,00	0,00	1,10
Balears	100,04	9,50	6,50	15,26	131,29	32,74	2,72	44,12	3,17	18,82	66,11	2,42	0,30	8,02	8,32	243,60
%					53,9%	13,4%	1,1%				27,1%	1,0%			3,4%

Quadre 15

Usos de l’aigua (en alta) per illes i procedència (en hm3/any)

Sistema d’explotació	Aigües subterrànies (extraccions+manantials)							Embassaments	Aigües regenerades			Dessaladores	Total
	Subministrament urbà	Consum dispers (agrojardineria)	Regadiu	Ramaderia	Industrial	Golf	Total subterrànies		Regadius	Golf	Total regenerades
Mallorca	86,24	24,44	40,07	1,73	1,79	0,30	154,57	6,50	18,82	7,27	26,09	9,33	196,48
Menorca	12,69	1,96	4,60	0,63	0,80	0,00	20,68	0,00	0	0,29	0,29	0,00	20,97
Eivissa	10,61	5,79	2,59	0,06	0,13	0,00	19,18	0,00	0	0,46	0,46	5,40	25,04
Formentera	0,00	0,54	0,03	0,00	0,00	0,00	0,58	0,00	0	0	0	0,53	1,10
Balears	109,54	32,74	47,29	2,42	2,72	0,30	195,01	6,50	18,82	8,02	26,84	15,26	243,60

Article 35

Recursos hídrics naturals disponibles

1.     S’entén per recursos hídrics naturals d’aigües superficials disponibles la quantitat d’aigua que és possible subministrar a la demanda, tenint en compte les limitacions imposades per les infraestructures existents, pels objectius de qualitat, els recursos no convencionals prevists que permetin alliberar l’ús de recursos naturals en mal estat, objectius mediambientals i de sostenibilitat establerts en el Pla i per les regles o normes d’explotació que es derivin de la normativa vigent.

2.     S’entén per recursos disponibles d’aigua subterrània el valor mitjà interanual de la taxa de recàrrega total de la massa d’aigua subterrània menys el flux interanual mitjà requerit per aconseguir els objectius de qualitat ecològica per a l’aigua superficial associada, per evitar qualsevol disminució significativa en l’estat ecològic d’aquestes aigües i qualsevol dany significatiu als ecosistemes terrestres associats.

3.     Els recursos naturals utilitzats el 2012 i els recursos naturals disponibles per a l’horitzó 2021, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, figuren en el quadre següent (quadre 16):

Quadre 16

Recursos hídrics naturals disponibles, subterranis i superficials,

a la demarcació hidrogràfica Illes Balears (hm3/any)

Sistema	Aprofitaments aigües superficials (afloraments subterranis)*		Subterranis (extraccions)		Total
	Utilitzats	Disponibles 2021	Extrets	Disponibles 2021	Utilitzats	Disponibles 2021
Mallorca	18,67	24,90	142,10	209,20	160,77	234,10
Menorca	0,50	0,50	20,18	12,32	20,68	12,82
Eivissa	0,00	0,10	19,18	15,93	19,18	16,03
Formentera	0,00	0,00	0,58	0,09	0,58	0,09
Balears	19,17	25,50	182,04	237,54	201,21	263,03

*Inclou 6,5 hm3/any aprofitats dels embassaments de Gorg Blau i Cúber.

4.     Els recursos subterranis naturals disponibles són els prevists, per sistemes d’explotació i masses d’aigua subterrània, en el quadre següent (quadre 17):

Quadre 17

Codi Nom Extret (2012) Disponible (2021) 1801M1 Coll Andritxol 0,065 0,105 1801M2 Port d’Andratx 0,434 0,348* 1801M3 Sant Elm 0,104 0,454 1801M4 Ses Basses 0,035 0,981 1802M1 Sa Penya Blanca 0,019 1,068 1802M2 Banyalbufar 0,971 3,952 1802M3 Valldemossa 0,413 5,648 1803M1 Escorca 0,184 6,519 1804M1 Ternelles 1,086 4,097 1804M2 Port de Pollença 1,092 0,647* 1804M3 Alcúdia 1,165 0,836* 1805M1 Pollença 0,294 8,364 1805M2 Can Eixartell 0,809 6,991 1805M3 L’Arboçar 0,157 0,622 1806M1 S’Olla 0,027 5,902 1806M2 Sa Costera 0,151 5,786 1806M3 Port de Sóller 0,401 1,033 1806M4 Sóller 1,289 3,054 1807M1 Esporles 0,993 8,768 1807M2 Sa Fita del Ram 0,231 3,485 1808M1 Bunyola 9,427 11,756 1808M2 Massanella 0,047 4,893 1809M1 Lloseta 1,237 1,758 1809M2 Penya Flor 5,821 4,245* 1810M1 Caimari 0,328 4,849 1811M1 Sa Pobla 11,831 4,939* 1811M2 Llubí 9,579 12,147 1811M3 Inca 6,152 10,158 1811M4 Navarra 0,404 1,220 1811M5 Crestatx 1,828 1,775* 1812M1 Galatzó 0,748 2,431 1812M2 Capdellà 1,681 3,357 1812M3 Santa Ponça 0,613 0,214* 1813M1 Sa Vileta 3,873 2,253* 1813M2 Palmanova 0,177 0,862 1814M1 Xorrigo 5,292 7,695

Recursos hídrics subterranis disponibles (hm3/any)

Mallorca (hm3/any)

1814M2	Sant Jordi	2,966	0,864*
1814M3	Pont d’Inca	12,974	11,459*
1814M4	Son Reus	2,274	5,623
1815M1	Porreres	0,817	2,265
1815M2	Montuïri	0,928	1,592
1815M3	Algaida	0,649	2,104
1815M4	Petra	5,762	4,733*
1816M1	Ariany	1,360	2,684
1816M2	Son Real	2,474	0,121*
1817M1	Capdepera	3,659	2,194*
1817M2	Son Servera	3,270	2,363*
1817M3	Sant Llorenç	2,277	2,134*
1817M4	Ses Planes	1,715	1,593*
1817M5	Ferrutx	0,122	0,461
1817M6	Es Racó	0,124	0,813
1818M1	Son Talent	4,013	2,411*
1818M2	Santa Cirga	1,965	2,005
1818M3	Sa Torre	1,045	1,257
1818M4	Justaní	1,352	0,433*
1818M5	Son Macià	0,308	0,247*
1819M1	Sant Salvador	5,526	5,175*
1819M2	Cas Concos	1,300	1,145*
1820M1	Santanyí	1,106	0,746*
1820M2	Cala d’Or	0,993	0,841*
1820M3	Portocristo	0,673	0,515*
1821M1	Sa Marina de Llucmajor	4,048	4,494
1821M2	Es Pla de Campos	6,165	1,658*
1821M3	Son Mesquida	3,272	4,052
Sistema explotació Mallorca		142,097	209,195

*Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada.

Menorca (hm3/any)

Codi	Nom	Extret (2012)	Disponible (2021)
1901M1	Maó	7,462	2,180*
1901M2	Migjorn Gran	2,548	1,756*
1901M3	Ciutadella	7,607	3,460*
1902M1	Sa Roca	2,394	4,836
1903M1	Addaia	0,133	0,078*
1903M2	Tirant	0,03	0,005*
Sistema Explotació MENORCA		20,184	12,316

*Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada

Eivissa (hm3/any)

Codi	Nom	Extret (2012)	Disponible (2021)
2001M1	Portinatx	0,626	0,443*
2001M2	Port de Sant Miquel	0,521	1,052
2002M1	Santa Agnès	0,592	0,409*
2002M2	Pla de Sant Antoni	0,943	0,580*
2002M3	Sant Agustí	0,809	1,636
2003M1	Cala Llonga	2,127	1,007*
2003M2	Roca Llisa	0,810	0,205*
2003M3	Riu de Santa Eulària	2,644	2,296*
2003M4	Sant Llorenç de Balafia	0,795	1,615
2004M1	Es Figueral	0,422	0,749
2004M2	Es Canar	2,399	1,944*
2005M1	Cala Tarida	0,413	0,224*
2005M2	Port Roig	0,233	0,122*
2006M1	Santa Gertrudis	1,327	0,926*
2006M2	Jesús	0,600	0,067*
2006M3	Serra Grossa	3,918	2,657*
Sistema explotació EIVISSA		19,181	15,933

* Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada

FORMENTERA (hm3/any)

Codi	Nom	Extret (2012)	Disponible (2021)
2101M1	Formentera	0,578	0,092
Sistema Explotació FORMENTERA		0,578	0,183

* Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada

5.     El previst en aquesta taula s’entén sens perjudici dels títols habilitants actuals per als usos i aprofitaments de les aigües tant públiques com privades existents en l’horitzó d’aquest Pla.

6.     La revisió d’aquest Pla a l’horitzó de 2021 suposarà una revisió dels recursos naturals disponibles, que són objecte d’assignació i reserva. En la mesura que les diferents masses d’aigua vagin assolint els objectius de qualitat i quantitat, es podrà augmentar el volum disponible per a futurs horitzons.

7.     Els excedents de recurs natural disponible que no són explícitament assignats en els horitzons temporals d’aquest Pla Hidrològic constitueixen reserves estratègiques de recurs que es destinaran a eventuals creixements de la demanda no inclosos en les previsions del Pla Hidrològic, a millorar l’estat de les masses d’aigua i a afrontar els possibles efectes de canvi climàtic.

Article 36

Recursos hídrics no convencionals

Als efectes d’aquest Pla, es consideren recursos hídrics no convencionals els següents:

a.     Aigües residuals regenerades.

b.     Aigua de mar tractada en plantes dessaladores.

c.     Aigües de drenatge de les xarxes d’infraestructures urbanes.

Article 37

Les aigües costaneres i de transició com a recurs hídric

1.     Les masses d’aigua costanera i de transició referides a les seccions 2a i 3a del títol I d’aquest Pla es poden considerar un recurs hídric per a tots els usos associats o dependents, i poden donar suport, sempre que això no suposi danys a valors naturals legalment reconeguts, als usos següents:

a.     Usos no consumptius com els turístics i recreatius: navegació, pesca, bany, transport i refrigeració amb retorn a la mateixa massa.

b.     Usos consumptius, com la captació directa per a dessalinització i la producció d’aigua de consum humà per a piscifactories, etc.

2.     En el cas de les masses d’aigua de transició, els recursos esmentats només es poden utilitzar de manera consumptiva en situacions d’emergència per a subministrament a poblacions.

Capítol II

De l’assignació i reserva de recursos naturals i la previsió d’ús

dels recursos no convencionals

 

Secció 1a

Disposicions generals

Article 38

Classes de recursos a l’efecte de la seva assignació o reserva, i previsió d’ús

1.     Els recursos naturals disponibles (subterranis i superficials) són objecte d’assignació o reserva.

2.     Els recursos no convencionals disponibles són objecte de previsió d’ús.

Article 39

Reserva de recursos a favor de l’Administració

1.     Els recursos necessaris per al compliment dels objectius fixats en previsió de les demandes que correspon atendre amb les obres hidràuliques específiques previstes en aquest Pla, per motius d’utilitat pública, que no hagin estat objecte de concessió, es reserven a favor de l’Administració hidràulica d’acord amb allò que preveu l’article 20 del Reglament de la planificació hidrològica i de la secció 9a, del capítol II, del títol II, del Reglament de domini públic hidràulic.

2.     El volum d’aquesta reserva, com també la seva procedència i aplicació a què es destini, queden fixats, per a cada un dels sistemes, a les seccions següents d’aquest capítol.

Article 40

Recursos subterranis

1.     Als efectes d’aquest Pla, les masses d’aigua subterrània es classifiquen en:

a.     Masses d’aigua subterrània en manteniment. Són les que tenen un règim d’extraccions completament sostenible perquè es troben en bon estat en relació amb els paràmetres d’estat quantitatiu i al seu estat químic relatiu a clorurs.

b.     Masses d’aigua subterrània en seguiment. Són les que tenen un règim d’extraccions que pot ser sostenible amb una vigilància adequada perquè el seu estat en relació amb els paràmetres d’estat quantitatiu i el seu estat químic relatiu a clorurs donen un estat acceptable o que els valors dels indicadors corresponents es desvien moderadament dels valors corresponents a les masses en manteniment previstes en el subapartat anterior, però aquesta desviació no ha deteriorat de manera significativa la capacitat de la massa d’aigua subterrània per atendre els diferents usos.

c.     Masses d’aigua subterrània en deteriorament. Són les que no es troben en cap de les categories anteriors. Es considera que aquestes masses són notablement sensibles a les extraccions. Al seu torn, aquestes masses es classifiquen en les situacions següents:

1. Situació de deteriorament reversible: les que poden assumir un bon estat en relació amb els paràmetres d’estat quantitatiu i d’estat químic relatiu a clorurs a més llarg termini (horitzó 2027).

2. Situació de deteriorament estructural: les que, per alguna causa, es considera que no podran assolir el bon estat durant la vigència de la Directiva Marc de l’Aigua en relació amb els paràmetres d’estat quantitatiu i d’estat químic relatiu amb clorurs i per a les quals es fixen objectius menys rigorosos.

2.     En l’assignació de recursos subterranis de cada massa d’aigua subterrània, a excepció de les que tinguin problemes de sobreexplotació o de salinització, s’ha de donar prioritat als aprofitaments existents sobre nous aprofitaments, a efectes de consolidar els aprofitaments preexistents.

3.     Els criteris per a la definició de les masses subterrànies d’acord amb l’apartat 1 s’indiquen en l’annex 9.

4.     Les masses d’aigua subterrània en seguiment o deteriorament són les que s’indiquen en el quadre següent (quadre 18):

Quadre 18

Masses en seguiment i masses d’aigua en deteriorament

En seguiment	Deteriorament reversible	Deteriorament estructural
1801M3 Sant Elm	1801M1 Coll Andritxol	1811M1 Sa Pobla
1804M2 Port de Pollença	1801M2 Port d’Andratx	1814M2 Sant Jordi
1806M3 Port de Sóller	1801M4 Ses Basses	1821M2 Pla de Camps
1809M2 Penya Flor	1805M2 Can Eixartell	2101M1 Formentera
1811M2 Llubí	1812M2 Capdellà
1811M5 Crestatx	1813M1 Sa Vileta
1812M3Santa Ponça	1813M2 Palmanova
1814M1 Xorrigo	1814M3 Pont d’Inca
1815M4 Petra	1815M2 Montuïri
1817M1 Capdepera	1816M2 Son Real
1817M2 Son Servera	1818M2 Santa Cirga
1817M3 Sant Llorenç	1819M2 Cas Concos
1818M1 Son Talent	1820M1 Santanyí
1818M3 Sa Torre	1820M2 Cala d’Or
1819M1 Sant Salvador	1820M3 Portocristo
1901M1 Maó	1821M1 Sa Marina de Llucmajor
1901M2 Es Migjorn Gran	1901M3 Ciutadella
1903M1 Addaia	1903M2 Tirant
2001M1 Portinatx	2002M1 Santa Agnès
2001M2 Port de Sant Miquel	2003M2 Roca Llisa
2002M2 Pla de Sant Antoni	2005M2 Port Roig
2003M1 Cala Llonga	2006M1 Santa Gertrudis
2003M3 Riu de Santa Eulària	2006M2 Jesús
2003M4 Sant Llorenç de Balàfia	2006M3 Serra Grossa
2004M2 Es Canar
2005M1 Cala Tarida

5.     La resta de masses d’aigua no indicades en el quadre anterior es consideren masses d’aigua en manteniment.

6.     A les masses d’aigua a què es refereix el quadre 18, només s’hi assignen per al primer horitzó del Pla els recursos que es consideren explotables per temps indefinit en les circumstàncies actuals de recàrrega dels aqüífers, sense que es produeixi deteriorament de la qualitat de l’aigua i amb l’aplicació de les mesures correctores pertinents.

7.     Els recursos disponibles no assignats conforme al previst en l’apartat 2 d’aquest article es poden aplicar, en cada illa, per satisfer indistintament les demandes d’abastament previstes i no satisfetes.

8.     Les demandes no satisfetes amb els recursos disponibles en la seva distribució actual només es poden satisfer mitjançant la gestió de la demanda, la reutilització d’aigües regenerades o la dessalinització d’aigua de mar.

Article 41

Recursos no convencionals

1.     L’Administració hidràulica ha de fomentar la utilització d’aigües residuals regenerades que tenguin la qualitat adequada per atendre, per aquest ordre, els usos següents:

a.     Usos agrícoles existents (segons els seus requeriments) que en l’actualitat es realitzen amb recursos subterranis i/o amb la implantació de nous regadius amb aigües regenerades.

b.     Manteniment de zones verdes, excepte per raons de salut pública, acreditades degudament.

c.     Usos per a vivers d’arbres fruiters i forestals, emmagatzemament i producció de plantes ornamentals, producció de llavors i planters.

2.     Els camps de golf només podran satisfer les seves demandes d’aigua amb la utilització d’aigües residuals regenerades i/o dessalada, sense que en cap cas sigui possible atendre aquesta demanda amb aigua subterrània. L’aigua dessalada només pot procedir dels processos de dessalinització d’aigua del mar. S’ha de prioritzar l’ús d’aigua regenerada sobre l’ús d’aigua dessalada.

3.     L’aigua de mar dessalada es pot utilitzar per atendre les demandes d’abastament urbà que no sigui possible satisfer mitjançant altres recursos o amb una millora de la gestió de la demanda.

Secció 2a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació de Mallorca

Article 42

Assignació de recursos superficials

Els recursos superficials disponibles als embassaments de Gorg Blau i Cúber s’assignen, en situacions de no emergència, a l’abastament del municipi de Palma.

Article 43

Reserves de recursos superficials

1.     D’acord amb el que disposen els articles 90 a 92 i 115 del Reglament de domini públic hidràulic, s’estableix la reserva a favor de l’Administració hidràulica dels recursos superficials següents:

a.     Els recursos obtenibles mitjançant captació i derivació de cabals circulants pels torrents d’Almadrà i Solleric, sempre que es mantingui el cabal ecològic necessari.

b.     Els recursos obtinguts mitjançant captació, derivació i emmagatzemament superficial o subterrani de cabals circulants pel torrent des Rafal (Sant Miquel) procedents de les Ufanes de Gabellí.

Els recursos indicats en els apartats anteriors es poden aplicar, directament o mitjançant recàrrega artificial d’aqüífers, a l’abastament de les poblacions que ho necessitin.

2.     Als efectes d’aquest article, s’entén per recursos obtenibles els que resultin d’aplicar a les infraestructures corresponents unes regles d’operació que no afectin la preservació de s’Albufera i dels seus ecosistemes associats, ni minorin la disponibilitat dels recursos actualment aprofitats de les masses.

Article 44

Assignació de recursos subterranis

1.     Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d’explotació de Mallorca, que s’assignen per a abastament, agrojardineria, indústria, regadiu i ramaderia són 169,633 hm3/any, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre següent (quadre 19):

Quadre 19

Assignació de recursos subterranis

Mallorca (hm3/any)

Codi	Nom	Abastament*	Consum dispers (agrojardineria i venda camions)	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total**
1801M1	Coll Andritxol	0,000	0,059	0,000	0,000	0,006	0,065
1801M2	Port d’Andratx	0,000	0,273	0,000	0,070	0,005	0,348
1801M3	Sant Elm	0,000	0,232	0,000	0,000	0,022	0,254
1801M4	Ses Basses	0,000	0,390	0,000	0,007	0,083	0,481
1802M1	Sa Penya Blanca	0,000	0,270	0,000	0,297	0,000	0,568
1802M2	Banyalbufar	2,659	0,712	0,000	0,052	0,028	3,452
1802M3	Valldemossa	3,137	1,425	0,011	0,000	0,075	4,648
1803M1	Escorca	0,350	0,674	0,000	2,830	0,165	4,019
1804M1	Ternelles	2,290	0,583	0,000	0,194	0,029	3,097
1804M2	Port de Pollença	0,351	0,276	0,000	0,015	0,005	0,647
1804M3	Alcúdia	0,270	0,324	0,000	0,236	0,007	0,836
1805M1	Pollença	0,000	3,062	0,000	1,103	0,200	4,364
1805M2	Can Eixartell	1,598	2,285	0,000	1,043	0,065	4,991
1805M3	L’Arboçar	0,121	0,238	0,000	0,063	0,000	0,422
1806M1	S’Olla	0,000	1,902	0,000	0,000	0,000	1,902
1806M2	Sa Costera	1,337	2,246	0,000	1,910	0,293	5,786
1806M3	Port de Sóller	0,713	0,303	0,000	0,000	0,018	1,033
1806M4	Sóller	0,483	1,373	0,000	1,184	0,014	3,054
1807M1	Esporles	0,685	0,632	0,233	0,676	0,042	2,268
1807M2	Sa Fita del Ram	0,966	0,719	0,023	0,015	0,062	1,785
1808M1	Bunyola	9,520	0,219	0,000	0,010	0,007	9,756
1808M2	Massanella	1,801	0,782	0,000	0,309	0,000	2,893
1809M1	Lloseta	1,127	0,559	0,001	0,050	0,021	1,758
1809M2	Penya Flor	3,706	0,365	0,005	0,163	0,006	4,245
1810M1	Caimari	1,860	0,888	0,000	0,004	0,098	2,849
1811M1	Sa Pobla	1,266	0,389	0,033	3,238	0,014	4,939
1811M2	Llubí	8,552	1,073	0,000	1,986	0,037	11,647

Codi	Nom	Abastament*	Consum dispers (agrojardineria i venda camions)	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total**
1811M3	Inca	1,778	2,283	0,837	4,207	0,054	9,158
1811M4	Navarra	1,061	0,072	0,000	0,087	0,000	1,220
1811M5	Crestatx	1,602	0,018	0,000	0,148	0,006	1,775
1812M1	Galatzó	1,784	0,130	0,000	0,002	0,016	1,931
1812M2	Capdellà	2,018	0,316	0,000	0,013	0,010	2,357
1812M3	Santa Ponça	0,000	0,071	0,000	0,140	0,004	0,214
1813M1	Sa Vileta	1,965	0,048	0,004	0,233	0,003	2,253
1813M2	Palmanova	0,000	0,328	0,000	0,492	0,042	0,862
1814M1	Xorrigo	3,973	1,441	0,000	0,264	0,017	5,695
1814M2	Sant Jordi	0,409	0,212	0,046	0,000	0,197	0,864
1814M3	Pont d’Inca	7,871	1,099	0,389	2,039	0,061	11,459
1814M4	Son Reus	0,335	2,196	0,055	1,987	0,051	4,623
1815M1	Porreres	0,466	0,522	0,216	0,536	0,025	1,765
1815M2	Montuïri	0,235	1,056	0,005	0,255	0,039	1,592
1815M3	Algaida	0,287	0,877	0,000	0,426	0,015	1,604
1815M4	Petra	0,367	0,861	0,055	3,433	0,017	4,733
1816M1	Ariany	0,653	0,401	0,002	1,072	0,055	2,184
1816M2	Son Real	0,091	0,014	0,000	0,015	0,001	0,121
1817M1	Capdepera	1,730	0,269	0,008	0,178	0,009	2,194
1817M2	Son Servera	1,914	0,321	0,000	0,123	0,006	2,363
1817M3	Sant Llorenç	0,737	0,447	0,002	0,097	0,030	1,313
1817M4	Ses Planes	1,161	0,314	0,000	0,099	0,019	1,593
1817M5	Ferrutx	0,119	0,224	0,000	0,000	0,017	0,361
1817M6	Es Racó	0,000	0,480	0,000	0,104	0,029	0,613
1818M1	Son Talent	0,951	0,232	0,007	1,211	0,009	2,411
1818M2	Santa Cirga	1,351	0,304	0,000	0,325	0,026	2,005
1818M3	Sa Torre	0,807	0,259	0,000	0,174	0,017	1,257
1818M4	Justaní	0,000	0,058	0,000	0,372	0,003	0,433
1818M5	Son Macià	0,056	0,142	0,000	0,043	0,007	0,247
1819M1	Sant Salvador	4,035	0,644	0,110	0,352	0,034	5,175
1819M2	Cas Concos	0,781	0,264	0,062	0,029	0,009	1,145
1820M1	Santanyí	0,524	0,193	0,000	0,016	0,013	0,746
1820M2	Cala d’Or	0,497	0,183	0,002	0,151	0,007	0,841
1820M3	Portocristo	0,000	0,364	0,000	0,138	0,014	0,515

Codi	Nom	Abastament*	Consum dispers (agrojardineria i venda camions)	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total**
1821M1	Sa Marina de Llucmajor	1,201	1,234	0,001	1,998	0,060	4,494
1821M2	Pla de Campos	0,170	0,387	0,001	1,062	0,039	1,658
1821M3	Son Mesquida	1,385	0,283	0,000	2,052	0,032	3,752
Total Mallorca (hm3/a)		85,107	40,797	2,108	39,326	2,295	169,633

*Inclou abastament domèstic.

**No inclou el consum de camp de golf indicat en els quadres 14 i 15 la quantitat dels quals queda assignada.

2.     Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, de l’estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i d’altres factors significatius resultassin quantitats significativament diferents de les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar els volums indicats en el quadre anterior, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 45

Reserva de recursos subterranis

1.     L’increment de recursos subterranis disponibles fins a 2021 a les masses d’aigua subterrània que s’esmenten es xifra en 38,74 hm³/any amb la distribució següent (quadre 20):

Quadre 20

Reserva de recursos subterranis

Mallorca (hm3/any)

Codi	Nom	Reserva (hm3/any)
1801M1	Coll Andritxol	0,040
1801M3	Sant Elm	0,200
1801M4	Ses Basses	0,500
1802M1	Sa Penya Blanca	0,500
1802M2	Banyalbufar	0,500
1802M3	Valldemossa	1,000
1803M1	Escorca	2,500
1804M1	Ternelles	1,000
1805M1	Pollença	4,000
1805M2	Can Eixartell	2,000
1805M3	L’Arboçar	0,200
1806M1	S’Olla	4,000

Codi	Nom	Reserva (hm3/any)
1807M1	Esporles	6,500
1807M2	Sa Fita del Ram	1,700
1808M1	Bunyola	2,000
1808M2	Massanella	2,000
1810M1	Caimari	2,000
1811M2	Llubí	0,500
1811M3	Inca	1,000
1812M1	Galatzó	0,500
1812M2	Capdellà	1,000
1814M1	Xorrigo	2,000
1814M4	Son Reus	1,000
1815M1	Porreres	0,500
1815M3	Algaida	0,500
1816M1	Ariany	0,500
1817M5	Ferrutx	0,100
1817M6	Es Racó	0,200
Total Mallorca (hm3/any)		38,74

Aquests increments es poden obtenir mitjançant la construcció de nous pous, millores en l’aprofitament de brolladors i recàrrega artificial.

2.     L’increment a què es refereix l’apartat anterior es reserva a favor de l’Administració hidràulica, en els termes establerts en els articles 90 a 92 i 115 del Reglament de domini públic hidràulic.

3.     Així mateix, s’estableix la reserva, a favor de l’Administració hidràulica, dels recursos subterranis obtenibles mitjançant recàrrega artificial d’aqüífers, tant amb els recursos superficials reservats a l’article 43 com amb altres que es puguin utilitzar en la recàrrega.

Article 46

Recursos no convencionals

1.     En el sistema d’explotació de Mallorca es poden arribar a generar 34,85 hm³/any d’aigua dessalada.

2.     En el sistema d’explotació s’utilitzen 26,09 hm³/any d’aigua regenerada per al regadiu, 18,82 hm³/any per al regadiu agrícola i 7,27 hm³/any al regadiu de camps de golf. Es preveu un increment en l’horitzó de 2021 fins a 40,63 hm³/any.

3.     En l’assignació de recursos subterranis a què es refereix l’article 44 s’inclou l’alliberament de cabals d’aigües subterrànies pels prevists d’aigua dessalada i aigua regenerada.

Secció 3a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació de Menorca

Article 47

Assignació de recursos subterranis

1.     Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d’explotació de Menorca, que s’assignen per a abastament, agrojardineria, indústria, regadiu i ramaderia són 11,816 hm3/any, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre següent (quadre 21):

Quadre 21

Assignació de recursos subterranis

Menorca (hm3/any)

Codi	Nom	Abastament*	Consum dispers (agrojardineria i venda camions)	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total
1901M1	Maó	1,478	0,187	0,224	0,250	0,041	2,180
1901M2	Es Migjorn Gran	1,185	0,000	0,350	0,152	0,070	1,756
1901M3	Ciutadella	1,948	0,047	1,008	0,319	0,139	3,460
1902M1	Sa Roca	2,796	0,101	0,978	0,322	0,139	4,336
1903M1	Addaia	0,035	0,000	0,041	0,002	0,000	0,078
1903M2	Tirant	0,003	0,000	0,000	0,000	0,001	0,005
Total Menorca (hm3/a)		7,445	0,335	2,601	1,045	0,389	11,816

*Inclou abastament domèstic.

2.     Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, de l’estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i d’altres factors significatius, resulten quantitats significativament diferents de les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar els volums indicats en el quadre anterior, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 48

Reserva de recursos subterranis

1.     L’increment de recursos subterranis disponibles fins a 2021 es xifra en 0,50 hm³/any a la massa d’aigua subterrània 19.02-M1-Sa Roca.

Aquest increment es pot obtenir, si és necessari, mitjançant la construcció de nous pous.

2.     L’increment indicat en l’apartat anterior es reserva a favor de l’Administració hidràulica, d’acord amb els articles 90 a 92 i 115 del Reglament de domini públic hidràulic.

Article 49

Recursos no convencionals

1.     Es preveu la posada en marxa en el període 2015-2021 de la planta dessaladora de Ciutadella, que té una capacitat de producció prevista de 3,65 hm3/any.

2.     En el sistema d’explotació s’utilitzen 0,29 hm3/any d’aigua regenerada per al reg de camps de golf i es preveu un increment en l’horitzó de 2021 de fins a 3,69 hm3/any per al reg agrícola i, si escau, de camps de golf.

3.     En l’assignació de recursos subterranis a què es refereix l’article 47 s’inclou l’alliberament de cabals d’aigües subterrànies pels prevists d’aigües d’aigua dessalada i aigua regenerada.

Secció 4a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació d’Eivissa

Article 50

Assignació de recursos subterranis

1.     Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d’explotació d’Eivissa, que s’assignen per a abastament, agrojardineria, indústria, regadiu i ramaderia són 14,733 hm3/any, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre següent (quadre 22):

Quadre 22

Assignació de recursos subterranis

Eivissa (hm3/any)

Codi	Nom	Abastament*	Consum dispers (agrojardineria i venda camions)	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total
2001M1	Portinatx	0,254	0,182	0,000	0,006	0,002	0,443
2001M2	Port de Sant Miquel	0,187	0,426	0,000	0,236	0,004	0,852
2002M1	Santa Agnès	0,181	0,170	0,000	0,055	0,002	0,409
2002M2	Pla de Sant Antoni	0,322	0,150	0,000	0,107	0,002	0,580
2002M3	Sant Agustí	0,173	0,778	0,000	0,174	0,011	1,136
2003M1	Cala Llonga	0,783	0,147	0,000	0,077	0,001	1,007
2003M2	Sa Roca Llisa	0,155	0,037	0,000	0,013	0,000	0,205
2003M3	Riu de Santa Eulària	0,788	0,882	0,001	0,617	0,007	2,296
2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	0,048	0,661	0,002	0,577	0,027	1,315

Codi	Nom	Abastament*	Consum dispers (agrojardineria i venda camions)	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total
2004M1	Es Figueral	0,074	0,232	0,124	0,116	0,003	0,549
2004M2	Es Canar	1,040	0,634	0,020	0,247	0,004	1,944
2005M1	Cala Tarida	0,060	0,149	0,000	0,015	0,000	0,224
2005M2	Port Roig	0,000	0,118	0,002	0,002	0,000	0,122
2006M1	Santa Gertrudis	0,602	0,263	0,001	0,057	0,003	0,926
2006M2	Jesús	0,008	0,027	0,000	0,031	0,000	0,067
2006M3	Serra Grossa	2,470	0,184	0,001	0,000	0,001	2,657
Total Eivissa (hm3/a)		7,144	5,041	0,150	2,331	0,067	14,733

*Inclou abastament domèstic.

2.     Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, de l’estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i d’altres factors significatius resulten quantitats significativament diferents de les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar els volums indicats en el quadre anterior, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 51

Reserva de recursos subterranis

1.     L’increment de recursos subterranis disponibles fins a l’any 2021 es xifra en 1,20 hm³/any amb la distribució següent (quadre 23):

Quadre 23

Reserva de recursos

 Eivissa (hm3/any)

Codi	Nom	Reserva (hm3/any)
2001M2	Port de Sant Miquel	0,200
2002M3	Sant Agustí	0,500
2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	0,300
2004M1	Es Figueral	0,200
Total Eivissa (hm3/a)		1,200

Aquests increments es poden obtenir, si és necessari, mitjançant la construcció de nous pous.

2.     Els increments a què es refereix l’apartat anterior es reserven a favor de l’Administració hidràulica, d’acord amb els articles 90 a 92 i 115 del Reglament de domini públic hidràulic.

Article 52

Recursos no convencionals

1.     En el sistema d’explotació d’Eivissa es poden arribar a generar 15,7 hm³/any d’aigua dessalada.

2.     En el sistema d’explotació s’utilitzen 0,46 hm³/any d’aigua regenerada per al reg de camps de golf i es preveu un increment en l’horitzó de 2021 de fins a 4,56 hm³/any per al reg agrícola i, si s’escau, de camps de golf.

3.     En l’assignació de recursos subterranis a què es refereix l’article 50 s’inclou l’alliberament de cabals d’aigües subterrànies pels prevists d’aigua dessalada i aigua regenerada.

Secció 5a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació de Formentera

Article 53

Assignació de recursos subterranis

1.     Els recursos subterranis disponibles el 2021, en el sistema d’explotació de Formentera, que s’assignen per a abastament, agrojardineria, indústria, regadiu i ramaderia són 0,092 hm³/any, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre següent (quadre 24):

Quadre 24

Assignació de recursos subterranis

Formentera (hm3/any)

Codi	Nom	Abastament*	Agrojardineria	Indústria	Regadiu	Ramaderia	Total
2101M1	Formentera	0,000	0,086	0,000	0,005	0,001	0,092
Total Formentera (hm3/any)		0,000	0,086	0,000	0,005	0,001	0,092

*Inclou abastament domèstic.

2.     Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, l’estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i d’altres factors significatius resulten quantitats significativament diferents de les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar els volums indicats en el quadre anterior, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 54

Reserva de recursos subterranis

En el sistema d’explotació de Formentera no es preveu la reserva de recursos subterranis.

Article 55

Recursos no convencionals

1.     La planta dessaladora de Formentera té una capacitat de producció prevista d’1,46 hm³/any.

2.     Es preveu la utilització de 0,18 hm³/any d’aigües regenerades per a reg agrícola en l’horitzó 2021.

3.     En l’assignació de recursos subterranis a què es refereix l’article 53 s’inclou l’alliberament de cabals d’aigües subterrànies per als prevists d’aigües d’aigua dessalada i aigua regenerada.

Capítol III

De la gestió de la demanda

Article 56

Objectius generals

1.     Als efectes d’aquest Pla, són objectius generals de gestió de la demanda d’aigua els següents:

a.     Assegurar a llarg termini la quantitat i la qualitat de subministrament als ciutadans, promovent l’estalvi i l’eficiència en el consum d’aigua amb l’aplicació de les millors tecnologies disponibles, com també promoure la reducció del consum d’aigua i assegurar-ne el control per als diferents usuaris (domèstics, urbans, agrícoles, industrials i de serveis).

b.     Fomentar i regular la utilització de recursos hídrics alternatius.

c.     Fomentar l’eficiència en l’ús de l’aigua en les activitats industrials, comercials i de serveis.

d.     Determinar les mesures per a una gestió eficaç dels recursos hídrics que s’han d’incloure als instruments urbanístics.

e.     Fomentar la conscienciació i sensibilització ciutadanes sobre l’ús racional de l’aigua.

f.     Augmentar el control sobre el reg de zones verdes públiques i privades a fi d’optimitzar el consum d’aigua i aconseguir així un ús més racional dels recursos hídrics.

g.     Establir els criteris necessaris per a la protecció del sanejament municipal contra abocaments nocius per a la xarxa de clavegueram i/o els processos de depuració.

h.     Fomentar la implantació de nous regadius amb aigües regenerades, com també la substitució dels regadius amb aigües subterrànies per aigües regenerades.

2.     L’administració competent en matèria d’agricultura ha de potenciar la millora de la gestió de l’aigua en els sectors esmentats.

Article 57

Subministrament d’informació

Totes les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, subministradores d’aigua, especialment les subministradores d’aigua potable per abastament a poblacions, estan obligades a instal·lar i mantenir els sistemes de mesurament corresponents que garanteixin informació precisa sobre els cabals d’aigua consumits, o utilitzats, i si escau, retornats, d’acord amb allò que estableix l’article 55.4 del Text refós de la Llei d’aigua i a posar aquesta informació a disposició de l’Administració hídrica utilitzant per a això les vies que aquesta li faciliti i donant prioritat als sistemes informatitzats de transferència d’informació.

Article 58

Gestió d’aigües pluvials

1.     Totes les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències, i a fi de minimitzar l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge, han de fomentar la utilització de sistemes de drenatge de baix impacte en edificacions, desenvolupaments urbans (nous i existents) i infraestructures lineals.

2.     Les instal·lacions industrials recolliran separadament les pluvials netes de les teulades i les potencialment hidrocarburades.

Les pluvials potencialment hidrocarburades s’han de sotmetre a un tractament previ al seu abocament a la xarxa corresponent o a la seva utilització a les mateixes instal·lacions.

El tractament previ ha de ser, com a mínim, de decantació i separació d’hidrocarburs i es complementarà amb aquell tractament necessari per assolir la qualitat adequada al seu ús posterior.

3.     Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com aparcaments, instal·lacions esportives i de lleure han d’adoptar sistemes de drenatge que minimitzin l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge.

4.     L’adopció de sistemes de drenatge de baix impacte, entesos com els que minimitzen l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge, en instal·lacions industrials i agropecuàries es considerarà una millora ambiental a efectes de deduccions fiscals i altres eines de foment de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.

5.     Els nous desenvolupaments urbanístics adoptaran els sistemes de drenatge de baix impacte prevists en aquest article, en els casos en què sigui viable tècnicament i econòmicament.

En cas d’inviabilitat tècnica per a la instal·lació de sistemes de drenatge de baix impacte, les corporacions locals han d’establir mesures per a la implantació escalonada de xarxes separatives de pluvials i residuals, com també la construcció de tancs o basses de tempesta que permetin la minimització dels impactes de les aigües pluvials sobre els sistemes de sanejament.

6.     En urbanitzacions, polígons industrials, desenvolupaments urbans o infraestructures en fase de desenvolupament o existents legalment, l’Administració hidràulica podrà autoritzar els sondeigs d’injecció de pluvials i altres sistemes urbans de drenatge sostenible (com rases drenants i basses filtrants o de laminació) imposant les condicions necessàries per garantir que a aquesta injecció no s’introdueixen substàncies susceptibles de contaminar l’aqüífer i, com a mínim, la instal·lació de tancs de decantació de sòlids i separadors d’hidrocarburs si escau.

Article 59

Comptadors d’aigua i fontaneria de baix consum

1.     Els nous edificis d’oficines, hotels i altres edificis d’ús públic han d’instal·lar, obligatòriament, temporitzadors a les aixetes o aixeteries electròniques en les quals l’obertura i el tancament es fa mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d’aigua.

2.     Les edificacions assenyalades anteriorment existents a l’entrada en vigor d’aquest Pla en què es faci una reforma o rehabilitació que afecti la fontaneria, han d’implantar, preceptivament, fontaneria de baix consum.

La instal·lació de dispositius d’estalvi d’aigua en edificacions existents es considera, a efectes fiscals i de foment, una millora ambiental.

Article 60

La recuperació de costs en la prestació del servei de subministrament d’aigua

L’administració competent en matèria de subministrament d’aigua, en virtut del principi de recuperació de costs i tenint en compte les projeccions econòmiques a llarg termini, ha d’establir els mecanismes oportuns per fomentar el consum responsable i repercutir els costs dels serveis relacionats amb la gestió de l’aigua, incloent els costs ambientals i del recurs, en els diferents usuaris finals. L’Administració ha d’avaluar el grau de recuperació de costs en aquests serveis almenys una vegada cada sis anys i posar aquesta informació a disposició del públic.

A aquests efectes, s’entén per consum responsable el que fixa l’Organització Mundial de la Salut.

Article 61

Foment de l’ús de recursos hídrics alternatius en el planejament urbanístic

1.     Els instruments de planejament urbanístic han de contenir mesures per a la utilització de recursos hídrics alternatius en què s’estableixin sistemes de captació, emmagatzemament i tractament de les aigües pluvials als edificis, vies urbanes, aparcaments, usos agrícoles, camps i pistes esportius, especialment els de caràcter públic.

2.     S’entén per recursos hídrics alternatius, als efectes d’aquest article, els aprofitaments de:

a.     Aigua regenerada procedent de les estacions depuradores d’aigües residuals.

b.     Les aigües procedents dels sistemes de captació i emmagatzemament d’aigües pluvials.

Article 62

Reg de parcs, jardins i zones verdes urbans

1.     El reg de parcs, jardins i zones verdes urbans, entenent com a tals les zones verdes públiques o privades d’urbanitzacions, polígons industrials i nuclis urbans s’ha de fer prioritàriament mitjançant la utilització d’aigües pluvials i/o aigües regenerades, sempre que sigui possible.

2.     En el disseny, remodelació i execució de projectes de noves zones verdes urbanes, com també a l’objecte de renovació substancial, es fomentarà l’ús de la xerojardineria.

Article 63

Xarxes de sanejament de les aigües residuals domèstiques

1.     Es consideren aigües residuals domèstiques les procedents d’habitatges i de serveis, generades principalment pel metabolisme humà i les activitats domèstiques.

2.     Les administracions locals han de garantir la connexió efectiva de les edificacions a la xarxa de clavegueram existent.

Article 64

Xarxes de distribució d’aigua potable

1.     Els ens gestors de les xarxes de distribució d’aigua potable han d’establir sistemes i mesures de detecció activa i passiva, de reparació de fugues i de reposició o renovació de les seves xarxes.

2.     Els ajuntaments han de posar a disposició de l’Administració hidràulica la informació relativa a les actuacions realitzades a les xarxes de distribució, a fi de donar compliment a l’obligació d’informació al ministeri amb competències en la matèria i a la Comissió Europea.

Article 65

Campanyes de conscienciació ciutadana

1.     Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’exercici de les seves competències i en la mesura de les seves disponibilitats pressupostàries, han de desenvolupar campanyes de conscienciació ciutadana per reduir la demanda d’aigua, millorar l’eficiència en l’ús i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles actuals i futurs.

2.     Les campanyes de conscienciació ciutadana es podran instrumentar mitjançant programes educatius i formatius, anuncis i/o campanyes de sensibilització en els mitjans de comunicació, convenis de col·laboració amb altres administracions públiques o particulars, contractes en els termes prevists en la legislació vigent en matèria de contractació o per mitjà d’altres mitjans que l’administració estimi convenients i adequats.

Article 66

Nous desenvolupaments urbans

1.     Tot nou desenvolupament urbà parcial o total, normes subsidiàries, plans generals d’ordenació urbana, com també altres instruments d’ordenació o planificació territorial que impliquin un increment de població, necessiten un informe vinculant de l’Administració hidràulica sobre suficiència de recursos i de sanejament.

2.     Amb aquest fi, els documents de planejament o projectes que suportin aquestes actuacions han de justificar el creixement previst; les fonts disponibles o previstes de recurs; les infraestructures de subministrament, distribució, sanejament i depuració; i el pressupost i finançament, que serà a càrrec del promotor.

Capítol IV

La reutilització d’aigües regenerades

Article 67

Normativa aplicable

La reutilització d’aigües regenerades a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es regeix per allò que estableix el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

Article 68

Normes especials per a la reutilització d’aigües regenerades per a ús de regadius

1.     En matèria de regadius, l’objectiu fonamental d’aquest Pla és millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, substituir en la mesura del possible el consum de recursos hídrics convencionals per a reg per aigües regenerades, com també posar a disposició del sector agrari tecnologia suficient per a l’aprofitament de les aigües regenerades.

2.     Els criteris bàsics del Pla en matèria de regadiu són els següents:

Amb caràcter general es potenciarà l’ús d’aigua regenerada en aquells cultius en què es justifiqui adequadament davant de l’Administració hidràulica la impossibilitat d’aplicació d’altres recursos alternatius.

Les inversions en béns materials fetes per a estalvi i reducció de càrrega contaminant es poden considerar inversions ambientals a efectes d’aplicació de la legislació mercantil i fiscal.

3.     Les actuacions bàsiques d’aquest Pla en matèria de regadius són:

a.     La substitució d’aigües subterrànies per aigües regenerades. D’acord amb el Programa d’actuacions 5 de definició de les prioritats d’actuació i les obres que ha de fer la mateixa Administració.

En el Programa d’infraestructures 5, s’indiquen les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) on és recomanable i/o aprofitable, des del punt de vista hidrogeològic, la reutilització d’aigües residuals regenerades amb finalitats agrícoles. En qualsevol cas, es poden fer estudis hidrogeològics i agronòmics de detall que justifiquin la seva viabilitat.

b.     Els estudis per a la delimitació dinàmica de les superfícies de regadiu, distribució de cultius, dotacions reals, consums, origen de l’aigua i control periòdic dels volums i del consum real d’aigua a cada massa d’aigua subterrània.

4.     En els projectes de regadiu amb aigua regenerada sobre una determinada zona, l’Administració hidràulica i l’agrícola han de promoure la inclusió dels regants que explotin aigües subterrànies i que estiguin inclosos en aquesta àrea, en una comunitat de regants d’aigües regenerades. La inclusió dels regants en la comunitat de regants ha de tenir sempre caràcter voluntari.

Les concessions o autoritzacions per a regadiu es mantindran amb el mateix volum concessionat, però l’explotació quedarà en suspens i només es podrà utilitzar per a ús domèstic i abeurat de bestiar, per avaria del sistema d’aigua regenerada o mala qualitat puntual de la mateixa. Aquesta suspensió, en cap cas, no implicarà l’abandonament de la captació en els termes prevists en l’article 122.

En cas que en l’àrea hi hagi cultius, o rotació d’aquests cultius, que no admetin la qualitat de l’aigua regenerada subministrada per qualsevol causa justificada, podran mantenir l’explotació amb les aigües subterrànies.

El projecte de regadiu amb aigües regenerades ha d’incloure la instal·lació de comptadors als pous, a fi de comptabilitzar mensualment l’aigua utilitzada i trametre els resultats recollits a l’Administració hidràulica amb periodicitat mínima anual.

5.     L’Administració hidràulica pot denegar la realització de projectes de reg amb aigües residuals regenerades que puguin afectar negativament captacions pròximes destinades a abastaments de poblacions, o que impliquin risc de deteriorament de la qualitat general de l’aigua de l’aqüífer o masses d’aigua superficial i d’incompliment dels objectius d’aquest Pla per als diferents tipus de masses d’aigua.

6.     En els casos de transformació de regadius actuals en altres que suposin un menor consum d’aigua o l’alliberament de recursos soterranis, les administracions competents en matèria de recursos hídrics i d’agricultura poden establir mesures de foment, habilitar crèdits tous o altres auxilis econòmics, oferir cursos de capacitació i donar assistència tècnica.

Article 69

Camps de golf

1.     Els camps de golf només poden satisfer les seves demandes d’aigua amb la utilització d’aigües residuals regenerades o aigua dessalada. S’ha de prioritzar l’ús d’aigua regenerada sobre l’ús d’aigua dessalada.

2.     Tots els projectes o avantprojectes d’aquestes infraestructures han de justificar la corresponent suficiència d’aigua adequada per regar el camp de golf, que ha de procedir necessàriament de la reutilització d’aigües residuals depurades o de la dessalinització d’aigua de mar.

3.     Aquesta reutilització d’aigua residual depurada o d’aigua dessalada necessita la corresponent concessió administrativa, que ha de dur aparellat el cànon o la tarifa d’utilització d’aigua per atendre les despeses d’inversió, explotació i conservació de les instal·lacions, per part de la mateixa Administració hidràulica o entitat instrumental dependent.

Capítol V

La recàrrega artificial, emmagatzemament recuperació (S-R) i barreres contra la intrusió

Article 70

Disposicions generals

L’Administració hidràulica ha de fixar les àrees de recàrrega dels aqüífers, sota les directrius següents:

a.     Qualsevol projecte de recàrrega artificial, emmagatzemament recuperació o barrera contra la intrusió, ha d’indicar, com a mínim, el següent:

1) Objectius concrets.

2) Origen, volum i qualitat de l’aigua que s’ha d’utilitzar.

3) Àrea per a la recàrrega.

4) Característiques hidrogeològiques de l’aqüífer que s’ha recarregar.

5) Dispositiu proposat en el projecte.

6) Qualitat de la barreja resultant a l’aqüífer.

7) Percentatge recuperable.

8) Viabilitat econòmica.

9) Avaluació de l’impacte ambiental sobre les aigües subterrànies i masses d’aigua associades.

b.     Els recursos aplicats per a la recàrrega artificial es podran obtenir de qualsevol aigua superficial, subterrània, regenerada o dessalada, sempre que l’ús de la font no comprometi la consecució dels objectius mediambientals establerts per a la font o la massa d’aigua recarregada ni pugui generar situacions de risc per a la salut pública.

c.     Es consideraran prioritàries, per aquest ordre, les actuacions encaminades a:

1) Pal·liar problemes de sobreexplotació previsibles.

2) Resoldre o millorar l’abastament a poblacions.

3) Resoldre problemes de sobreexplotació o salinització en aqüífers que ja han assolit un notable grau de deteriorament.

4) Millora d’aiguamolls.

Article 71

Recàrrega artificial amb aigües regenerades

1.     La recàrrega d’aqüífers amb aigua residual regenerada, mitjançant sondeigs d’injecció a les masses d’aigua subterrània no connectades amb la mar, que entre els seus usos incloguin majoritàriament l’abastament a poblacions, s’autoritzarà si estudis hidrogeològics i de qualitat química, fets per un tècnic competent, garanteixen la innocuïtat de la recàrrega.

2.     La recàrrega d’aqüífers amb aigua residual regenerada mitjançant percolació ha de justificar, així mateix, mitjançant l’estudi hidrogeològic fet per un tècnic competent, que el temps de trànsit fins a l’aqüífer i la resta de les condicions hidrogeològiques en garanteixen la no-afecció.

3.     La recàrrega d’aqüífers amb aigua residual regenerada mitjançant sondeigs d’injecció i mitjançant percolació en masses d’aigua subterrània connectades amb la mar i que no incloguin entre els seus usos majoritaris l’abastament de poblacions s’ha d’atenir als paràmetres imposats per la legislació vigent.

Article 72

Barreres de recàrrega contra la intrusió

1.     La qualitat de l’aigua per infiltrar en barreres de recàrrega d’aqüífers contra la intrusió s’ha de determinar cas per cas i, com a mínim, ha de ser la prevista en la legislació vigent en matèria d’aigües regenerades.

2.     L’aigua per recarregar no pot sobrepassar en volum el 30 % de la recàrrega natural de l’aqüífer o de la zona d’aquest limitada per les línies de flux que englobin l’àrea de recàrrega.

3.     Les instal·lacions de recàrrega s’han de disposar de manera lineal, paral·leles a la costa.

Capítol VI

Obres hidràuliques del Pla

Article 73

Enumeració i grups

1.     A efectes d’aquest Pla, es consideren obres hidràuliques d’acord amb l’article 122 del Text refós de la Llei d’aigües les que s’especifiquen en l’annex 8 d’aquest Pla relatiu a infraestructures, programes i estudis requerits pel Pla.

2.     Les obres hidràuliques d’aquest Pla es consideren d’interès autonòmic i es poden agrupar, en funció del seu objecte principal, en els grups següents:

a.     Infraestructures per al control i la millora del coneixement del domini públic hidràulic.

b.     Noves captacions o substitucions per a la correcció del dèficit hídric.

c.     Interconnexió d’infraestructures.

d.     Sanejament i depuració.

e.     Reutilització d’aigües regenerades.

f.     Plantes dessalinitzadores.

g.     Gestió de la demanda.

h.     Prevenció i defensa d’avingudes.

i.      Protecció, restauració i rehabilitació d’aiguamolls i regeneració hídrica dels mateixos.

Article 74

Les infraestructures bàsiques

1.     Les obres hidràuliques previstes en aquest Pla, com també els treballs, els estudis, les investigacions i les actuacions que s’hi inclouen i en els seus programes d’actuació, que es facin per l’Administració hidràulica, directament o per mitjà d’una entitat instrumental, es consideren:

a.     D’utilitat pública, als efectes prevists en l’article 44 del Text refós de la Llei d’aigües.

b.     Activitats relacionades amb les infraestructures públiques, d’acord amb allò que preveu l’article 24.1, apartats b i d de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, que a aquests efectes es considera que són usos admesos.

2.     Les infraestructures bàsiques previstes en aquest Pla d’acord amb l’article 60 del Reglament de Planificació Hidrològica, com també totes les obres i actuacions hidràuliques d’àmbit supramunicipal previstes en el mateix Pla que no esgotin la seva funcionalitat en el terme municipal on s’ubiquin, amb el grau de definició del qual es disposa en aquest moment d’acord amb allò que preveu l’article 127 del Text refós de la Llei d’aigües, no estan subjectes a llicències ni a cap acte de control preventiu municipal, en relació amb l’article 134.3 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.

En tot cas, com que es tracta d’actes promoguts per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és d’aplicació allò que preveu l’article 137 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.

3.     Els projectes d’infraestructures bàsiques previstes en aquest Pla que es facin en Xarxa Natura 2000 no estan subjectes a avaluació de repercussions, d’acord amb allò que preveu l’article 39 bis de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental, perquè es considera que no tenen repercussions negatives en relació amb aquest espai. En tot cas, és d’aplicació el procediment previst en aquest article 39 bis, apartats 2 i 3, i en l’article 39 ter de la mateixa Llei.

Article 75

Manteniment, reposició i millora d’infraestructures hidràuliques

Es consideren, així mateix, actuacions bàsiques del Pla el manteniment, la reposició i la millora de totes les infraestructures hidràuliques públiques existents i previstes en aquest Pla, incloses les actuacions en torrents i les de correcció hidrològica agroforestal i de lluita contra l’erosió i la desertització.

Capítol VII

Del tractament de les aigües residuals i de l’ordenació d’abocaments

 

Secció 1a

Del tractament de les aigües residuals

Article 76

Normativa aplicable

El tractament de les aigües residuals integra una doble activitat: la recollida i evacuació de les aigües des del lloc en què es produeixen per mitjà de la xarxa de clavegueram i el seu tractament previ a l’abocament als cursos d’aigües continentals o al mar.

A la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears és d’aplicació allò que preveuen el Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, i el Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

Article 77

Objectius en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals

Són objectius del Pla en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals:

a.     Impedir el deteriorament de la qualitat que per a masses subterrànies i masses superficials s’estableixen en els articles 102 i 103 d’aquesta normativa.

b.     Donar compliment, quant a rendiments i dates d’entrada en servei, als objectius assenyalats en el Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, i el Reial decret 509/1996, de 15 de març, que estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

c.     Promoure el desenvolupament dels mecanismes necessaris per assolir el ple compliment de totes les normes legals a què estan subjectes els abocaments i, especialment, allò que estableix la Llei d’aigües.

d.     Aconseguir un repartiment equitatiu entre tots els agents implicats, de les càrregues econòmiques, suficients per a l’assoliment i el manteniment dels objectius de qualitat establerts, i d’acord amb la legislació vigent.

e.     Reutilitzar per a regadiu agrícola i altres usos compatibles de les aigües de les EDAR.

Article 78

Requisits en matèria de sanejament d’aigües residuals

1.     Els projectes de nous desenvolupaments urbanístics han d’establir xarxes de sanejament separatives d’aigües residuals i pluvials o bé mesures alternatives que minimitzin l’impacte derivat de l’existència de xarxes unitàries de sanejament i pluvials.

Respecte a les urbanitzacions ja existents, l’administració local competent procurarà dotar d’aquest sistema separatiu en funció de la seva viabilitat tècnica i econòmica. En cas de no ser viable aquesta separació s’han de dotar instal·lacions necessàries que permetin retenir i evacuar adequadament cap a l’estació depuradora les primeres aigües de vessament.

2.     La xarxa de sanejament, en xarxes separatives i unitàries, el funcionament hidràulic del qual sigui per gravetat haurà de tenir, en tot cas com a mínim, prou capacitat per poder evacuar el màxim aiguat de freqüència quinquennal i durada igual al temps de concentració associat a la xarxa.

3.     Els sobreeixidors del sistema col·lector de sanejament, com també els d’entrada a la depuradora han de procurar disposar dels elements necessaris per poder reduir els sòlids gruixuts i flotants.

Article 79

Requisits per al tractament d’aigües residuals

1.     Les estacions depuradores d’aigües residuals s’han d’ajustar, tret de causa justificada, com a mínim, a les condicions següents:

a.     El disseny i dimensionament ha de ser l’adequat a les característiques de cabal i càrrega contaminant específiques de l’influent i n’han de preveure l’evolució temporal amb un horitzó mínim de 9 anys.

b.     La reserva d’espai s’ha de fer tenint en compte la població real i la previsió dels possibles creixements, i no la capacitat màxima de població prevista en el planejament i que no es correspon amb el creixement poblacional real del terme municipal.

Aquesta previsió de possibles creixements s’ha de calcular tenint en compte un horitzó, com a mínim, de deu anys, a partir dels índexs de creixement igual observats en els nuclis de població del municipi en un nombre d’anys anteriors igual o superior que es considera com a horitzó de previsió.

c.     Han de tenir una capacitat de tractament superior, com a mínim, a la càrrega, estimada o mesurada, de l’influent corresponent al valor mitjà diari de la setmana de màxima càrrega de l’any, incrementada en un 10 %, i sense tenir en compte circumstàncies excepcionals.

2.     En els casos en què el nombre d’habitants equivalents de les aglomeracions urbanes variï substancialment en funció de l’època de l’any, el disseny de la instal·lació s’ha de fer tenint en compte els apartats anteriors, si bé l’autorització d’abocament pot preveure diferents valors dels paràmetres exigits en funció de l’època de l’any.

Article 80

Abocaments urbans

1.     Tot abocament ha de complir les característiques d’emissió establertes en la normativa vigent que li sigui d’aplicació i que permetin complir les normes de qualitat ambiental i no comprometin la consecució dels objectius mediambientals fixats per a la massa d’aigua on es fa l’abocament.

No obstant això, excepcionalment i amb caràcter marcadament temporal, l’Administració hidràulica pot reduir els requisits establerts per a l’abocament en casos de força major i situacions d’emergència, sempre que l’operador de l’activitat que provoca l’abocament adopti les mesures de reparació pertinents.

2.     Els límits de concentració dels abocaments en una massa d’aigua s’han d’establir partint dels objectius de qualitat i el seu ús principal.

Les normes de qualitat de les aigües segons el seu ús i les normes de qualitat ambiental són les establertes en el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, i les que es troben recollides en l’annex 3 d’aquest Pla.

Article 81

Abocaments procedents d’aglomeracions urbanes menors de 2.000 habitants equivalents

1.     Les aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes superiors a 250 i inferiors a 2.000 habitants equivalents han de disposar d’un sistema de tractament que permeti assolir els paràmetres establerts en el quadre següent (quadre 25):

Quadre 25

Paràmetres de qualitat d’aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes superiors a 250 i inferiors a 2.000 hab. eq.

Paràmetre	Paràmetres concentració	% Reducció
Demanda biològica d’oxigen (mg O2/l)	25 mg/l	70-90
Demanda química d’oxigen (mg O2/l)	125 mg/l	75
Sòlids en suspensió (mg/l)	35 mg/l	70

2.     Les aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes inferiors a 250 habitants equivalents han de disposar d’un sistema de tractament adequat.

S’entendrà per tractament adequat el que figura en el quadre següent (quadre 26):

Quadre 26

Paràmetres de qualitat d’aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes inferiors a 250 hab. eq.

Paràmetre	Concentració mitjana diària màxima	% Reducció
Demanda biològica d’oxigen (mg O2/l)	70 mg/l	70
Demanda química d’oxigen (mg O2/l)	300 mg/l	75
Sòlids en suspensió (mg/l)	90 mg/l	70

3.     Els habitatges aïllats que no es puguin connectar a xarxes de clavegueram han de disposar del seu propi sistema de recollida, tractament i evacuació o emmagatzemament que garanteixi la protecció del domini públic hidràulic. Es considera que garanteixen la protecció del domini públic hidràulic els sistemes de recollida, tractament i evacuació o emmagatzemament recollits en l’annex 4 d’aquest Pla, sens perjudici de qualsevol altre.

A aquests efectes, els titulars d’aquests habitatges han de presentar declaració responsable davant l’Administració hidràulica de la instal·lació d’aquests sistemes, a la qual s’acompanyarà un document acreditatiu d’adquisició, característiques tècniques, rendiment, i també de manteniment.

L’Administració hidràulica ha de dur un registre d’aquestes declaracions responsables i vigilar el compliment de l’obligació de protecció del domini públic hidràulic.

Article 82

Abocaments industrials

1.     Queda totalment prohibit l’abocament als sistemes col·lectors de composts i matèries, en estat sòlid, líquid o gasós, que per raó de la seva naturalesa, propietats i/o quantitat causin o puguin causar, per si sols o per interacció amb altres, danys i inconvenients que afectin, en general, als recursos hidràulics i processos biològics associats, la conservació de la xarxa de sanejament, com també els processos de depuració fets en les EDAR.

2.     Sens perjudici de l’anterior, queda prohibit l’abocament a la xarxa de sanejament d’aigües residuals industrials que continguin les substàncies enumerades en l’annex 5 relatiu a substàncies, materials i productes l’abocament dels quals a la xarxa de sanejament està prohibit, el contingut dels quals té caràcter normatiu, sense tractament previ.

En qualsevol cas, en absència de normativa municipal a l’efecte, l’abocament d’efluents industrials a la xarxa de clavegueram haurà de complir els requisits establerts en el quadre 27, en la mesura del que sigui tècnicament i econòmicament possible.

3.     Queda totalment prohibida la descàrrega de camions dedicats a la neteja de fosses sèptiques o de qualsevol altra procedència als sistemes col·lectors. Aquests abocaments només es podran fer directament a l’estació depuradora d’aigües residuals amb l’autorització prèvia del titular de la instal·lació esmentada.

La manera de fer la descàrrega s’ha d’establir per a cada EDAR, en funció de les característiques de cada instal·lació de recepció i en l’horari establert prèviament.

La descàrrega s’ha de fer evitant cabals instantanis excessius, que puguin col·lapsar les instal·lacions de recepció.

Article 83

Abocaments a sistemes col·lectors i clavegueram

1.     L’Administració local ha d’evitar l’abocament que continguin les substàncies contaminants indicades en l’article anterior a les xarxes de clavegueram o sistemes col·lectors gestionades per aquestes, atorgar l’autorització corresponent en els termes indicats en la legislació vigent i exercir el control efectiu sobre els abocaments esmentats.

2.     Als efectes d’aquest Pla, els abocaments permesos no han de sobrepassar, a l’entrada del sistema col·lector, els valors límit dels paràmetres que s’indiquen a continuació en el quadre 27:

Quadre 27

Valors límit d’abocaments a xarxa de clavegueram

Paràmetres químics	Unitats	Límits permesos
pH màxim		9
pH mínim		6
rH mínim		15
Temperatura	ºC	≤ 40
DBO5	mg/l	≤ 750
DQO	mg/l	≤ 1500
SS	mg/l	≤ 750
Material sedimentable	mg/l	≤ 10
Nitrogen amoniacal (NH3, NH4+)	mg/l	≤ 25
Nitrogen nítrid (NO3-)	mg/l	≤ 20
Nitrogen rovellat ( NO3-, NO2-)	mg/l	≤ 40
Nitrogen total	mg/l	≤ 100
Fosfats (PO4-3)	mg/l	≤ 100
Fòsfor total	mg/l	≤ 15
Clorurs (Cl-)	mg/l	≤ 1.000
Sulfats (SO4-2)	mg/l	≤ 500
Sulfurs (S-2)	mg/l	≤ 5
Sulfits (SO3-2)	mg/l	≤ 2
Fluorurs (F-)	mg/l	≤ 9
Cianurs (CN-)	mg/l	≤ 0,2
Ferro	mg/l	≤ 10
Manganès	mg/l	≤ 2
Arsènic	mg/l	≤ 0,05
Plom	mg/l	≤ 0,05
Coure	mg/l	≤ 0,1
Zinc	mg/l	≤ 0,3
Níquel	mg/l	≤ 0,1
Alumini	mg/l	≤ 10
Bari	mg/l	≤ 1
Bor	mg/l	≤ 2
Cobalt	mg/l	≤ 0,2
Crom III	mg/l	≤ 0,2

Paràmetres químics	Unitats	Límits permesos
Crom VI	mg/l	≤ 0,05
Crom total	mg/l	≤ 0,25
Magnesi	mg/l	≤ 10
Seleni	mg/l	≤ 0,01
Estany	mg/l	≤ 2
Plata	mg/l	≤ 0,05
Fenols	mg/l	≤ 2
Aldehids	mg/l	≤ 2
Formaldehids	mg/l	≤ 5
Olis i greixos	mg/l	≤ 150
Olis minerals	mg/l	≤ 100
Detergents biodegradables	mg/l	≤ 10
Toxicitat	U.T. (equitox/m3)	≤ 15
Conductivitat a 25ºC	µS/cm	≤ 3.000
Color		Inapreciable en una dilució 1/40

TÍTOL IV

RÈGIM DE PROTECCIÓ ESPECIAL

 

Capítol I

De les zones protegides pel Pla

Article 84

Concepte i classes

1.     En compliment d’allò que disposa la secció 4a del capítol I del títol I del Reglament de la Planificació Hidrològica aprovat pel Reial decret 907/2007, s’identifiquen les següents conques o trams de conques, aqüífers, fonts, masses d’aigua o part d’aquestes com a zones protegides pel Pla:

a.     Zones amb una captació d’aigua de consum humà sempre que el volum mitjà d’extracció sigui de 10 m3/dia o proveeixi més de 50 persones, com també els perímetres de protecció delimitats.

b.     Perímetres de protecció de les aigües minerals o termals, d’acord amb la seva legislació específica.

c.     Zones que d’acord amb el Pla s’hagin de destinar, en el futur, a la captació d’aigua per a consum humà.

d.     Zones de protecció d’espècies aquàtiques significatives des del punt de vista econòmic (peixos, mol·luscs).

e.     Zones d’ús recreatiu de les aigües i zones de bany (incloses zones sensibles per ser aigües de bany).

f.     Zones vulnerables a la contaminació per nitrats.

g.     Zones sensibles per eutrofització en aplicació de les normes del tractament d’aigües residuals urbanes.

h.     Espais naturals protegits declarats a les Illes Balears i zones incloses a la Xarxa Natura 2000 per raons hídriques i fonts de capçalera, en les quals el manteniment o la millora de l’estat de l’aigua constitueixi un factor essencial en la seva protecció.

i.      Zones humides d’importància internacional incloses en la llista del conveni Ramsar.

2.     Durant la vigència d’aquest Pla, l’Administració hidràulica pot establir objectius de qualitat química per a cada una de les zones protegides pel Pla, de manera que les masses relacionades assoleixin l’estat que els correspongui segons el tipus de massa i segons l’ús esperat.

Capítol II

Els perímetres de protecció

Article 85

Objectius i supòsits

1.     Els perímetres de protecció tenen per objectiu la protecció del domini públic hidràulic i de les masses d’aigua, contra el seu deteriorament, referent als extrems següents:

a.     Aconseguir i mantenir un nivell adequat de la qualitat de les aigües i del seu estat ecològic.

b.     Impedir l’acumulació de composts tòxics o perillosos al subsòl o en superfície, capaços de contaminar les aigües subterrànies o les aigües superficials.

c.     Evitar qualsevol altra acumulació que pugui ser causa de la seva degradació.

d.     Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat, reservant zones específiques per a l’abastament a poblacions, entre elles els perímetres de protecció de captacions d’abastament a poblacions.

2.     Els perímetres de protecció s’han d’aplicar a les zones i elements següents:

a.     Pous o captacions d’abastament a poblacions.

b.     Masses d’aigua subterrània en risc de no assolir el bon estat quantitatiu o químic.

c.     Masses d’aigua superficial susceptibles d’aprofitament o que l’estat de la seva qualitat química o ecològica estigui o pugui estar en risc de degradació.

Article 86

Limitacions i directrius generals dels perímetres de protecció

1.     Les limitacions per a usos i activitats en els perímetres de protecció, una vegada definits, han de ser tinguts en compte als instruments de planejament territorial o urbanístic, en la primera modificació o revisió d’aquests instruments.

Fins a la delimitació i incorporació efectiva d’aquests perímetres als instruments de planejament territorial o urbanístic, en el procediment d’atorgament de la llicència urbanística o d’activitats a atorgar per l’ajuntament, com també en qualssevol altres autoritzacions, permisos o llicències de caràcter sectorial, s’ha de tenir en compte el compliment dels usos i les activitats prohibits i autoritzables prevists en aquest Pla.

2.     Queda prohibit en l’àmbit del perímetre:

a.     Efectuar abocaments directes o indirectes que contaminin les aigües.

b.     Acumular residus sòlids, runa o substàncies, sigui quina sigui la seva naturalesa i el lloc en què es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn.

c.     Efectuar accions sobre el medi físic o biològic afecte a l’aigua que constitueixin o puguin constituir una degradació d’aquest medi.

d.     La presència de les substàncies contaminants, prioritàries i altres contaminants i substàncies preferents.

3.     Estan subjectes a autorització administrativa, d’acord amb l’article 100 del Text refós de la Llei d’aigües i l’article 245 del Reglament de domini públic hidràulic:

a.     Les activitats susceptibles de provocar contaminació o degradació del domini públic hidràulic o de les masses d’aigua i, en particular, l’abocament, l’acumulació o l’aplicació d’aigües i productes residuals o residus de qualsevol tipus susceptibles de contaminar les aigües continentals o costaneres.

b.     Els abocaments de substàncies contaminants que superin els límits màxims fixats en les normes de qualitat ambiental per a substàncies prioritàries i altres contaminants i normes de qualitat ambiental per a substàncies preferents.

4.     Les autoritzacions d’abocaments han de garantir el compliment dels objectius fixats en les normes de qualitat ambiental aprovades en el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, tenint en compte les característiques específiques de cada massa d’aigua i el total d’abocaments que hi ha en aquesta.

Article 87

Perímetres de protecció de captacions d’abastament a poblacions

1.     L’Administració hidràulica de les Illes Balears, d’acord amb l’article 56.3 del Text refós de la Llei d’aigües i l’article 173 del Reglament de domini públic hidràulic, ha de fer la delimitació hidrogeològica dels perímetres de protecció de les captacions d’abastament a poblacions.

2.     Els perímetres de protecció tenen per finalitat la preservació qualitativa i quantitativa dels recursos de l’aqüífer en l’àmbit de l’àrea de captació. Si aquesta preservació no és possible a causa de la presència de múltiples fonts potencials de contaminació, degudament acreditades, s’han d’extremar les mesures de control i vigilància. En aquests casos, es fomentarà el trasllat de les captacions a àrees sense riscs en substitució de la ubicació actual d’aquestes captacions.

3.     Les captacions per a abastament públic s’han de dotar dels elements següents:

a.     Comptador volumètric, accessible al personal al servei de l’Administració hidràulica.

b.     Tub piezomètric annex, que permeti el pas d’una sonda de mesurament de nivell, de diàmetre no inferior a 25 mm i que ha d’arribar, com a mínim, fins a la zona d’aspiració de la bomba.

c.     Aixeta per a presa de mostres.

4.     La delimitació dels perímetres de protecció s’ha de fer basant-se en criteris hidrogeològics de tipus hidrodinàmic i hidroquímic que fixin els temps de trànsit i transferència i, per tant, permetin la delimitació d’àrees de protecció en funció de les distàncies a la captació protegida. El resultat final serà una figura geomètrica més o menys extensa dins la qual s’han de definir almenys les àrees següents:

a.     Zona 0 de protecció sanitària: correspon a les parcel·les d’ubicació de les captacions, que es tancaran adequadament, en les quals s’estableixen limitacions d’ús absolutes.

b.     Zona I de protecció contra la contaminació microbiològica: correspon a la delimitada entre la zona de protecció sanitària i el límit de la isòcrona de 50 dies, en què s’estableixen limitacions d’ús absolutes per prevenir la contaminació derivada de bacteris i virus patògens.

c.     Zona II de dilució i control de contaminants: correspon a l’envoltant de la zona I, fins a un temps de trànsit de 5 anys, en la qual s’estableixen limitacions per prevenir la contaminació química.

d.     Zona III de captació: correspon a la definició del límit de la zona de captació, estenent-se des de la captació fins al límit d’influència de la mateixa en condicions d’explotació mitjanes.

La zona III s’estén fins al límit de l’àrea màxima de captació de la font de subministrament per al cabal d’extracció objectiu. El règim de protecció s’estendrà fins al límit de la poligonal del perímetre de protecció.

5.     Transitòriament, i fins que l’Administració hidràulica aprovi la delimitació hidrogeològica dels perímetres de protecció de les captacions d’abastament, s’han d’aplicar les directrius provisionals següents:

a.     Zona de restriccions absolutes, equivalent a la zona 0 prevista en l’article 87.4 a, que es fixa provisionalment en un radi de 10 m al voltant de l’eix de la captació d’abastament a la població. En aquesta zona, que s’haurà de tancar mitjançant un recinte tancat, es prohibeix qualsevol ús i activitat, excepte els relacionats amb el manteniment i l’operació de la captació.

El titular o el concessionari de l’explotació del servei ha de vetllar pel manteniment de la tanca i ha de complir les normes de control sanitari establertes en la reglamentació tecnicosanitària vigent.

b.     Zona de restriccions màximes, equivalent a la zona I prevista en l’article 87.4 b, que s’estableix provisionalment en un radi de 250 m al voltant de l’eix de la captació. Dins aquesta àrea queden prohibits els usos i activitats següents:

-     Emmagatzemament i tractament de residus sòlids.

-      Emmagatzemament, transport i tractament d’hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i farmacèutics, productes radioactius.

-      Injecció de residus i substàncies contaminants.

-      Sondeigs petrolífers.

-      Enterrament de cadàvers d’animals.

-      Estacions de servei.

Els usos i activitats que s’indiquen a continuació es podran autoritzar, sens perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives, sempre que es demostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

-     Emmagatzemament, transport i tractament d’aigües residuals.

-     Granges. S’entén per granja qualsevol explotació ramadera que superi les 80 UBG (unitats de bestiar gros).

-     Pous i sondeigs.

-     Excavacions.

-     Sondeigs geotècnics.

-     Indústries potencialment contaminants (adobats, ceràmiques, bugaderies, etc.)

-     Pedreres, mines i extraccions d’àrids.

-     Fosses sèptiques i cementiris.

-     Dipòsits i distribució de fertilitzants i plaguicides.

-     Reg amb aigües regenerades.

-     Indústries alimentàries i escorxadors.

-     Acampada i zones de bany.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen permeses, sens perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives.

c) Zona de restriccions moderades, mentre no es delimitin hidrogeològicament equival a les zones II (de dilució) i III (de captació) previstes en l’article 87.4 c i d i s’estableix provisionalment en una corona circular compresa entre els 250 m i 1.000 m al voltant de l’eix del pou.

Dins l’àrea delimitada sota aquesta designació queden prohibits els usos i activitats següents:

-     Injecció de residus i substàncies contaminants al subsòl.

-     Emmagatzemament, transport i tractament de productes radioactius.

Els usos i activitats que s’indiquen a continuació es podran autoritzar sempre que es demostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

-     Abocadors de residus sòlids i semisòlids de qualsevol naturalesa, fins i tot els inerts.

-     Emmagatzemament, transport i tractament d’aigües residuals.

-     Activitats classificades com a insalubres, nocives i perilloses, sense mesures correctores específiques per prevenir el risc de contaminació del domini públic hidràulic, si escau.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen permeses, sens perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives.

6.     Les activitats existents abans de l’aprovació definitiva del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 378/2001, de 6 d’abril, s’entenen autoritzades, en aplicació directa d’aquest Pla, sens perjudici que el titular estableixi les mesures correctores oportunes, si escau.

7.     Les activitats de les quals no s’hagués sol·licitat autorització de l’Administració hidràulica durant la vigència del Pla Hidrològic de les Illes Balears aprovat pel Reial decret 378/2001, de 6 d’abril, respecte de les quals es presentin els requisits del qual no hi hagi afecció al domini públic hidràulic, i hagin estat degudament autoritzades o registrades d’acord amb la legislació sectorial, no requeriran autorització de l’Administració hidràulica, però estaran subjectes a informe ambiental de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, previst en la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears.

8.     L’Administració hidràulica ha d’aprovar els perímetres de protecció de les captacions dels pous d’abastament a poblacions seguint el procediment previst en l’article 173 del Reglament de domini públic hidràulic, amb les zones i prescripcions establertes en aquest article i l’anterior. L’Administració hidràulica ha de tenir delimitats els perímetres de protecció de captacions d’abastament a poblacions abans del pròxim horitzó de 2021.

Article 88

Perímetres de protecció en masses d’aigua superficial

A les masses d’aigua superficial costanera, de transició, aiguamolls i de tipus torrent els perímetres de protecció s’han d’ajustar a les regles següents:

a.     L’Administració hidràulica, en col·laboració amb l’administració competent per raó de la matèria, pot establir perímetres de protecció, als efectes del manteniment o millora del funcionament hídric del sistema, de la seva qualitat química i del seu estat ecològic.

b.     En la delimitació d’aquests perímetres, s’han d’establir les activitats permeses, les prohibides i les condicionades.

Capítol III

La protecció de masses d’aigua subterrània en situació deficient

Article 89

Mesures a les masses d’aigua subterrània que no assoleixen el bon estat

1.     Les actuacions de protecció a les masses d’aigua subterrània que no estan en bon estat tenen per objectiu comú disminuir la pressió mitjançant l’aplicació coordinada de tres tipus d’accions: disminució de les extraccions, aportació de nous recursos i eliminació o disminució de la contaminació tant puntual com difusa.

2.     Disminució d’extraccions, ja sigui per reducció directa o com a resultat d’un millor aprofitament. Les mesures per considerar són, almenys, les següents:

a.     Estalvi i ús eficient de l’aigua. Essencialment s’han d’identificar les àrees en les quals és necessari modernitzar les pràctiques de regadiu existents, o millorar, eventualment, els sistemes d’abastament a poblacions i, en ambdós casos, evitar pèrdues en conduccions superiors a les estimades com a acceptables. També s’han d’incloure campanyes de sensibilització adreçades a la població sobre estalvi d’aigua, eficiència de les xarxes de distribució, aprofitament de pluvials en entorns urbans i de reducció dels consums en jardineria pública i privada.

b.     Redistribució espacial de les extraccions. Té per objecte definir en quines àrees i quanties s’ha d’explotar l’aqüífer per provocar els menors efectes possibles. Inclou la reducció del volum total d’extraccions si de l’anàlisi de la informació anterior es dedueix la impossibilitat de mantenir racionalment l’explotació actual.

3.     Aportació de nous recursos: conjunt de mesures que permetin la substitució d’una part dels cabals extrets per aigües de diferent procedència. Les actuacions que s’han de considerar seran almenys les següents:

a.     Reutilització d’aigües regenerades, en línia amb l’especificat en el títol V. S’han de quantificar els volums ja compromesos, de manera que només es considerin els que suposin un increment net de recursos disponibles.

b.     Excedents d’altres masses d’aigua subterrània, si n’hi hagués.

c.     Recursos superficials, si n’hi hagués.

d.     Recàrrega artificial.

e.     Plantes dessalinitzadores.

4.     Disminució de la contaminació tant puntual com difusa. En relació amb les activitats, es plantegen tres línies bàsiques d’actuació:

a.     Disminució de l’entrada de contaminants d’origen agrícola i ramader.

b.     La introducció de nous criteris per a l’adequada gestió, seguiment i control de les xarxes de sanejament i els objectius de qualitat definits per als abocaments i de la gestió de la demanda.

c.     Les prohibicions i els condicionaments establerts per a l’autorització d’activitats segons els perímetres de protecció definits.

Article 90

Masses d’aigua subterrània en risc de sobreexplotació i salinització

1.     Si les mesures previstes en el Pla es mostrassin insuficients per resoldre els problemes d’estat quantitatiu i salinització, l’Administració hidràulica ha de promoure la declaració de sobreexplotació i salinització de les masses d’aigua subterrània o sectors d’aquestes que així es considerin, d’acord amb els criteris del Reglament de domini públic hidràulic.

2.     L’Administració hidràulica ha de prendre les mesures necessàries perquè no es donin situacions de sobreexplotació a les masses d’aigua subterrània en risc de no complir amb els objectius.

Capítol IV

La protecció de zones humides

 

Secció 1a

Disposicions generals

Article 91

Classes de zones humides

1.     Als efectes d’aquest Pla, les zones humides de les Illes Balears es classifiquen en funció de les seves característiques i titularitat.

2.     Atenent a les seves característiques, les zones humides es classifiquen en aiguamolls, basses temporals d’interès científic, masses d’aigua càrstiques i zones humides artificials:

a.     Són aiguamolls les extensions de maresmes, pantans i torberes, o superfícies cobertes d’aigües, siguin aquestes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salabroses o salades, incloses les extensions d’aigua marina la profunditat de les quals en marea baixa no excedeixi de sis metres.

Als efectes d’aquest Pla, als aiguamolls s’han de delimitar dues zones:

-     Aiguamoll actual, constituït per l’àrea que presenta les característiques pròpies definides en l’apartat anterior d’aquest article.

-     Aiguamoll reblert, constituït per l’àrea d’antic aiguamoll, urbanitzat o reblert.

Les administracions han de vetllar pel manteniment dels aiguamolls ubicats en sòls classificats com a urbans o urbanitzables.

b) Les basses temporals d’interès científic són les petites basses ocupades per aigües molt superficials, només durant una part de l’any, però que desenvolupen processos biològics i fauna i flora molt singular d’alt valor científic i estan associades a petites conques endorreiques, aïllades de la influència de cursos o d’aigües subterrànies, i amb una superfície inferior a 0,5 ha.

c) Les masses d’aigua càrstiques són les cavitats o sistemes càrstics inundats totalment o parcialment per aigua dolça, salabrosa o salada, en les que es desenvolupen processos morfogenètics i fauna específica d’alt interès científic. Aquestes masses són les que consten en el catàleg a què es refereix l’article 165 i en constitueixen una categoria.

Les masses d’aigua càrstiques tenen la protecció que deriva de la Llei d’aigües i d’aquest Pla.

d) Les zones humides artificials són les constituïdes per pedreres abandonades i basses excavades o construïdes que contenen aigua de manera permanent o temporal, desconnectades de cursos o aqüífers.

Pot haver-se produït connexió artificial amb el nivell freàtic.

S’exclouen les basses d’infiltració i/o laminació lligades al drenatge d’infraestructures.

3. Atenent a la seva titularitat, les zones humides es classifiquen en zones humides públiques i zones humides privades:

a) Les zones humides públiques són les que pertanyen a qualsevol administració pública, amb el caràcter de béns patrimonials o de béns demanials de qualsevol classe, incloses les zones humides incorporades al domini públic hidràulic o al domini públic maritimoterrestre, d’acord amb la legislació d’aigües i la legislació de costes.

b) Les zones humides privades són les que no tenen la consideració de zones humides públiques, d’acord amb allò que preveu l’apartat anterior.

Article 92

Catàleg de Zones Humides

1.     En l’annex 6 d’aquest Pla consta la delimitació transitòria de les zones humides, que té caràcter normatiu.

2.     La delimitació definitiva de les zones humides s’ha de determinar mitjançant un decret de Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’aigües, d’acord amb els criteris bàsics que s’indiquen seguidament, sens perjudici d’altres que també siguin d’aplicació:

-     Els inclosos en la Llista del Conveni Ramsar, de 2 de febrer de 1971, i en l’Inventari Nacional de Zones Humides.

-     Presència significativa i dominant de flora i fauna pròpia de zones humides.

-     Connectivitat superficial entre diferents zones existent posteriorment en la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

-     Constatació de reblerts anteriors a la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, mitjançant documentació gràfica declarada suficient per l’Administració hidràulica.

-     Estudis hidrològics presentats pels interessats i declarats suficients per l’Administració hidràulica, o realitzats d’ofici.

3.     Queden exclosos del Catàleg de Zones Humides els terrenys reblerts anteriorment a l’entrada en vigor de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

4.     La protecció establerta en aquest capítol s’entén sens perjudici de les normes que dicti l’Estat sobre la matèria.

Secció 2a

Règim de protecció de zones humides

Article 93

Les zones humides

1.     Es considera d’interès públic la conservació, la recuperació, la millora i l’ús racional de les zones humides de les Illes Balears, incloses en el Catàleg de Zones Humides de les Illes Balears.

2.     Totes les administracions públiques de les Illes Balears, com també els propietaris de les zones humides privades, estan obligats a conservar-les i, en el marc de les previsions de la Llei d’aigües, a l’adopció de mesures de protecció i recuperació.

3.     L’Administració hidràulica i l’administració competent en matèria d’espais naturals protegits han de col·laborar amb els propietaris de les zones humides en les mesures i actuacions de conservació, protecció i recuperació d’aquestes zones. Amb aquest fi, es poden formalitzar els convenis i acords oportuns, com també arbitrar les mesures de foment pertinents.

Article 94

Zones humides i de protecció especial per raons territorials, urbanístiques i mediambientals

1.     Les zones humides tenen la protecció de la Llei d’aigües i el seu reglament, com també, si escau, la que li puguin atorgar les diferents normes de protecció mediambiental, urbanística o territorial.

2.     L’administració competent en matèria d’espais naturals protegits, per si mateixa o a instàncies d’altres administracions públiques (en especial de l’Administració hidràulica), d’altres organismes o de particulars pot atribuir a una zona humida, en funció dels seus valors, alguna de les figures de protecció que preveu la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, mitjançant el procediment de declaració que s’hi preveu.

3.     Les zones humides incloses en la Xarxa Natura 2000 tenen, com a mínim, el règim de protecció que deriva de la seva consideració com a lloc d’interès comunitari (LIC) o zona d’especial protecció per a les aus (ZEPAS) o zona d’especial conservació (ZEC).

4.     Les zones humides incloses en les àrees naturals d’especial interès tenen la consideració d’àrees naturals d’alt nivell de protecció, d’acord amb allò que disposa la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Secció 3a

Activitats i aprofitaments

Article 95

Règim específic de determinades zones humides

1.     A les zones humides artificials, s’ha d’atendre a les regles següents:

a.     L’Administració hidràulica pot realitzar els estudis pertinents per analitzar la viabilitat de l’adequació d’aquestes zones humides al seu ús amb finalitats ambientals i educatives, sens detriment de la seva funcionalitat, i sempre amb la col·laboració de la propietat, en el cas que siguin zones humides privades.

b.     A les zones humides artificials ubicades en antigues pedreres que per la seva connectivitat directa o indirecta amb el nivell freàtic puguin representar una modificació de les característiques hidrogeològiques o un risc de contaminació de les aigües subterrànies, l’Administració hidràulica n’ha de promoure el rebliment o la restauració i la conselleria competent en matèria de mines ha d’atorgar l’autorització preceptiva del Pla de Restauració.

2.     A les basses temporals d’interès científic, s’ha d’atendre a les regles següents:

a.     Es poden realitzar les activitats i els aprofitaments compatibles amb la seva conservació, que a l’entrada en vigor d’aquest Pla, es venien fent, d’acord amb les previsions normatives que els afectin.

b.     L’Administració interessada pot promoure, en col·laboració amb les administracions hidràulica i d’espais naturals protegits, la seva conservació per raons científiques, establint amb els seus propietaris convenis i acords d’accessibilitat i conservació, en el marc de programes d’investigació.

3.     Als aiguamolls que estan situats en sòl urbà o urbanitzable, s’ha d’atendre a les regles següents:

a.     Els instruments d’ordenació territorial i urbanística han de preveure la seva protecció i el manteniment de la funcionalitat hidrològica i ecològica de l’aiguamoll, mitjançant les fórmules pertinents.

b.     Les actuacions previstes en aquests aiguamolls han de complir, com a mínim, els requisits següents:

1. El seu resultat últim ha de ser la conservació o l’increment de la superfície total de l’aiguamoll actual i dels seus valors. A tal efecte es pot compensar la superfície afectada amb la restauració o la rehabilitació de zones degradades (reblerts posteriors a 1985) o la creació de noves zones humides mantenint la connectivitat amb l’espai principal. Aquestes actuacions donaran lloc a un canvi en la delimitació de la zona humida.

2. Han d’incloure mesures de gestió que garanteixin la compatibilitat entre l’actuació prevista i la pervivència o el manteniment dels valors, sens perjudici que es puguin potenciar els aspectes d’ús lúdic i científic de l’aiguamoll.

4.     A les masses d’aigua càrstica són d’aplicació les regles següents:

a.     Es prohibeixen:

1. La destrucció o la modificació substancial de l’estructura física de la cavitat.

2. Les activitats que puguin implicar la destrucció o el deteriorament de les formacions càrstiques (espeleotemes).

3. Les activitats que puguin implicar modificacions substancials de l’estratificació del medi aquàtic i de la seva situació oligotròfica i oligóxica.

4. Les actuacions que puguin implicar modificació substancial de la circulació de l’aigua i de l’aire a la cavitat.

b.     Són autoritzables les actuacions no previstes en l’apartat anterior, tret de les referides a investigació científica i esportiva no comercial, sens perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos.

c.     Les masses d’aigües càrstiques actualment explotades per a ús turístic o esportivocomercial poden mantenir el seu ús, amb l’obligació d’implantar un sistema de gestió mediambiental.

Secció 4a

La Xarxa de Zones Humides i de la seva planificació i gestió

Article 96

Creació de la Xarxa

Es crea la Xarxa de Zones Humides de les Illes Balears a fi de la seva adequada planificació i gestió.

Article 97

Planificació

La planificació de la Xarxa de Zones Humides de les Illes Balears s’ha de fer per mitjà del Pla de Conservació de Zones Humides de les Illes Balears, que l’Administració hidràulica ha de dur a terme amb la col·laboració de les administracions amb competències en matèria d’espais naturals protegits i costes, si escau. Aquest Pla s’ha d’ajustar a les directrius del Pla Estratègic Espanyol per a la Conservació i l’Ús Racional de les Zones Humides.

Article 98

Gestió

1.     La gestió de les zones humides de les Illes Balears de titularitat privada l’han de fer els propietaris amb la col·laboració de l’Administració hidràulica, per mitjà de la formalització de convenis i de l’establiment de mesures de foment, si escau.

2.     L’Administració hidràulica, amb la col·laboració de les administracions responsables de la gestió d’espais naturals protegits i d’agricultura, si escau, ha d’establir les actuacions generals i particulars aplicables a la gestió de les zones humides, mitjançant l’aprovació del Pla de Conservació de Zones Humides.

Article 99

Restauració, rehabilitació o adequació d’aiguamolls

1.     L’Administració hidràulica, en el marc de l’article 282 del Reglament de Domini Públic Hidràulic, i sens perjudici de les indemnitzacions que escaiguin, pot subscriure acords o convenis de col·laboració i/o gestió amb els propietaris de terrenys que acullin zones humides i masses d’aigua càrstica, especialment en referència a la recuperació d’aiguamolls reblerts i les zones en les quals l’abandonament del seu actual ús provocaria l’aparició d’un aiguamoll actual de manera natural.

Així mateix, l’Administració hidràulica pot arbitrar mesures de foment i fer a costa seva les actuacions de gestió i rehabilitació que permetin una protecció, conservació i recuperació adequades de la zona humida, amb les indemnitzacions i/o compensacions econòmiques o d’un altre tipus que acordin.

2.     Les actuacions de conservació, protecció i recuperació en relació amb els aiguamolls prevists en l’apartat 1 d’aquest article s’han de considerar actuacions bàsiques del Pla.

Article 100

Règim de gestió i protecció de les zones humides públiques i privades

1.     A les zones humides públiques la gestió correspon a l’Administració propietària o responsable de la seva gestió i ha d’assegurar el manteniment i la millora dels valors hídrics i biològics adoptant les mesures de conservació, protecció i recuperació que corresponguin. L’Administració hidràulica, directament o per mitjà de les seves entitats vinculades, ha de col·laborar en la seva gestió.

2.     A les zones humides privades, la gestió correspon als propietaris en els termes indicats en l’apartat anterior. Aquesta gestió es pot fer amb la col·laboració de l’Administració hidràulica, altres administracions o organismes públics i privats, que així ho acordin.

Article 101

Programa de manteniment hídric d’aiguamolls

Els projectes redactats en el marc del programa d’actuacions número 10 d’aquest Pla, relatiu al manteniment hídric d’aiguamolls, han de tenir, com a mínim, el contingut següent:

a.     Funcionament hidràulic i hidrogeològic.

b.     Mecanismes i quantificació de la recàrrega i la descàrrega.

c.     Cabal de demanda mediambiental.

d.     Qualitat requerida.

e.     Restriccions a què s’ha de sotmetre l’explotació d’aqüífers o torrents que els alimenta.

f.     Restriccions de les accions antròpiques.

g.     Xarxes de control de piezometria, hidrometria i qualitat i efecte hidrològic i hidrogeològic del canvi climàtic.

TÍTOL V

OBJECTIUS MEDIAMBIENTALS I DETERIORAMENT TEMPORAL

DE L’ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA

Article 102

Objectius de qualitat en masses d’aigua superficial continental, costanera i de transició

1.     A totes les masses d’aigua superficial indicades en aquest títol, l’objectiu general de qualitat és assolir el bon estat químic i ecològic i, en tot cas, el no deteriorament addicional de la qualitat actual, d’acord amb allò que estableix l’article 4 de la Directiva Marc de l’Aigua.

Es consideren objectius de qualitat química les normes de qualitat ambiental establertes en el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües estan recollits en l’annex 3, o bé en la normativa que la modifiqui.

2.     Als embassaments, l’objectiu de qualitat és assolir el bon potencial ecològic i el bon estat químic, d’acord amb l’article 4 de la Directiva Marc de l’Aigua, tenint en compte allò que estableix l’annex 1 del Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’administració pública de l’aigua i de la planificació hidrològica.

El seu grau mínim de qualitat, des del punt de vista de les seves característiques fisicoquímiques i biològiques, és el mesotròfic i, com a desitjable, l’oligotròfic.

Article 103

Objectius de qualitat de masses d’aigua subterrània

1.     A les masses d’aigua subterrània, l’objectiu general de qualitat d’aquest Pla és assolir el bon estat químic i el no deteriorament addicional de la qualitat actual, de acord amb allò que disposa el Reial decret 1514/2009, de 2 d’octubre, que regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

2.     Mentre no es fixin límits concrets per a les aigües subterrànies, es considerarà bon estat químic aquell en el qual, a més de complir amb els requisits establerts en la legislació vigent, no es detectin les substàncies prioritàries i altres contaminants i les substàncies preferents recollides en el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües.

3.     Totes les masses d’aigua subterrànies han de complir els requisits de bona qualitat química establerts en el Reial decret 1514/2009, de 2 d’octubre, que regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament, tret de les masses d’aigua excepcionables o prorrogables a què es refereix l’article 40 d’aquest Pla.

Article 104

Control de qualitat de les aigües

1.     El control de qualitat de les masses d’aigua superficial i subterrània s’ha de fer a partir de les dades obtingudes per les xarxes de control establertes i gestionades per l’Administració hidràulica.

2.     A les masses d’aigua classificades com a molt modificades, el control de qualitat l’ha de fer l’Administració responsable de la seva gestió i d’acord amb els paràmetres indicadors establerts en la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació.

3.     En situacions d’emergència degudament acreditades, relacionades amb problemes en la qualitat de les aigües, l’Administració hidràulica, per iniciativa pròpia o a petició d’altres administracions, pot modificar els límits dels paràmetres de qualitat establerts pel Pla, sempre amb caràcter transitori fins a la desaparició de l’emergència.

TÍTOL VI

PROTECCIÓ CONTRA LES INUNDACIONS I SEQUERES

 

Capítol I

Protecció contra inundacions

 

Secció 1a

La delimitació de zones inundables

Article 105

Delimitació de les zones inundables

1.     L’Administració hidràulica, en col·laboració amb les autoritats de protecció civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Administració General del Estat i d’acord amb el que disposa el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscs d’inundació, ha de dur a terme les actuacions següents:

a.     Delimitació de les zones inundables, mitjançant l’elaboració de mapes de perillositat d’inundació.

b.     Coordinació de l’actuació de totes les administracions públiques i la societat per reduir les conseqüències negatives sobre la salut i la seguretat de les persones i els béns, com també sobre el medi ambient, el patrimoni cultural, l’activitat econòmica i les infraestructures associades a les inundacions del territori que afectin mitjançant els plans de gestió de risc d’inundació.

2.     Es consideren zones inundables els terrenys que puguin resultar inundats per nivells teòrics que assumirien les aigües a les avingudes el període estadístic de retorn de les quals sigui de 500 anys. Per a la seva delimitació es tindran en compte els estudis geomorfològics, hidrològics, hidràulics, sèries d’avingudes històriques i documents o evidències històriques d’aquestes masses d’aigua continentals i les zones de transició.

3.     Per a aquesta delimitació de les zones inundables, l’Administració hidràulica ha de fer:

a.     L’avaluació preliminar de risc d’inundació.

b.     Els mapes de perillositat d’inundació i els mapes de risc d’inundació.

c.     Els plans de gestió de risc.

4.     Transitòriament, i fins que no s’hagin delimitat les zones inundables tal com s’indica en aquesta secció, els planificadors i promotors urbanístics en actuacions sobre àrees potencialment inundables han d’elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents, d’acord amb els criteris següents:

-     En els trams amb risc potencial de patir inundacions provocades per avingudes d’origen natural s’han d’avaluar els nivells assolits per les aigües per a diferents nivells de probabilitat (des de l’avinguda ordinària fins a l’avinguda màxima probable), i s’han de delimitar cartogràficament les zones inundables corresponents.

-     L’avaluació dels nivells assolits per les aigües, per a cada període de retorn, s’ha de dur a terme amb ajuda de models matemàtics de simulació hidràulica. Si les característiques del tram així ho aconsellen, les anàlisis han de preveure el règim transitori per a la propagació de l’ona d’avinguda.

-     La delimitació cartogràfica de les superfícies ocupades per les aigües, per a cada nivell de probabilitat, ha d’anar acompanyat d’un inventari dels béns afectats i de la seva corresponent valoració econòmica; informació que serà de gran valor per promoure una proposta de restriccions d’usos del sòl en aquestes zones.

5.     Partint dels resultats de les anàlisis precedents, s’ha d’elaborar una proposta d’ordenació de les zones inundables que atengui a criteris de seguretat de persones i béns. Aquesta proposta s’ha de fer en col·laboració amb les administracions competents en ordenació del territori.

Secció 2a

De les actuacions a les zones inundables i a les zones potencialment inundables

Article 106

Actuacions en zones inundables i zones potencialment inundables

1.     Tota actuació que es faci en una zona inundable o en una zona potencialment inundable requereix l’autorització administrativa de l’Administració hidràulica.

2.     En tot cas, la reparació dels danys que es puguin derivar de l’execució de les obres d’aquestes zones són a càrrec del promotor.

Article 107

Criteris tècnics per a la realització d’estudis

1.     Els estudis hidrometeorològics tenen com a objecte la definició de les puntes màximes probables de pluja per a un període de retorn determinat i per a la seva elaboració tindran en compte preferentment els aspectes metodològics següents:

a.     Anàlisi regional de la precipitació.

b.     Ús de hietogrames característics.

c.     Relacions entre precipitació local i d’àrea.

d.     Diferents hipòtesis de pluges referent a distribució espacial i origen meteorològic.

e.     Coeficient de vessament al llarg de l’episodi plujós i per a diferents episodis de diferent intensitat.

f.     Fenòmens de laminació en la propagació de l’avinguda al llarg dels cursos.

2.     Els estudis hidrològics tenen com a objecte la definició de cabals punta o de càlcul per a un determinat període de retorn i han de tenir el contingut següent:

a.     Extensió i característiques de velocitat i alçària de l’aigua a les superfícies inundables per als diferents períodes de retorn.

b.     Efecte de les obres de laminació, derivació i defensa, tant existent com previst, amb atenció expressa a les seves possibles normes d’explotació en avingudes.

3.     Els estudis hidràulics tenen com a objecte la definició de l’alçària assolida per les aigües en una àrea determinada i per a un determinat període de retorn. Han de descriure diferents aspectes en funció de l’obra a què facin referència:

a.     Per a tota mena d’obres s’han d’establir amb claredat i en termes quantitatius les afeccions que aquestes actuacions suposen sobre el règim de circulació dels cabals d’avinguda.

Metodològicament s’ha de considerar almenys el règim gradualment variat i només amb justificació explícita s’ha d’adduir un règim uniforme de flux.

b.     Per a obres de pas s’ha de justificar, a més, que l’actuació resultant no provoca danys significatius i comprovar específicament si es produeix un canvi de règim i estudiar, si escau, l’efecte del ressalt hidràulic en els nivells d’aigua.

c.     Per a obres de canalitzacions i millora per a la protecció de persones i béns, s’ha d’incloure, a més, el contingut següent:

1. Anàlisi de l’efecte d’aquestes obres en les característiques de la zona inundable, tant aigües a dalt com aigües a baix.

2. Justificació de la vinculació de la velocitat mínima i màxima de l’aigua circulant.

Article 108

Usos prohibits a les zones inundables o potencialment inundables

1.     En zona de baixa probabilitat d’inundació es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzemament de substàncies contaminants relacionades en l’apartat D de l’annex 3, tret que compti amb les mesures preventives, suficients segons el parer de l’Administració hidràulica, per garantir la no-afecció al domini públic hidràulic.

2.     En zona de probabilitat mitjana, a més del previst en l’apartat anterior, es prohibeixen amb caràcter general les instal·lacions destinades a serveis públics essencials o que comportin un alt nivell de risc en situacions d’avinguda.

Malgrat l’anterior, l’Administració hidràulica podrà imposar condicions al projecte.

3.     A les zones de probabilitat alta d’inundació es prohibeixen amb caràcter general els usos següents:

a.     Els usos prevists en els apartats anteriors.

b.     Els usos i edificacions que comportin un risc potencial de pèrdua de vides humanes.

Malgrat l’anterior, l’Administració hidràulica pot imposar condicions al projecte.

4.     A les zones potencialment inundables es prohibiran els usos anteriors en funció dels resultats dels estudis hidrometeorològics i hidrologicohidràulics necessaris.

5.     Les limitacions concretes a què han d’estar subjectes els usos del sòl i activitats a cada una de les tres zones seran objecte d’una anàlisi detallada a cada zona inundable o potencialment inundable.

Secció 3a

Altres actuacions en matèria de defensa i minimització de riscs

Article 109

Criteris per al desenvolupament d’obres i actuacions en matèria de defensa i minimització de danys per avingudes i inundacions

1.     L’Administració hidràulica, partint dels mapes de perillositat i de risc d’inundació redactats d’acord amb el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscs d’inundació, ha de planificar les infraestructures necessàries per minimitzar els riscs detectats als mapes de risc d’inundació. La planificació ha d’incorporar la prioritat de cada infraestructura basant-se en els mapes redactats i en els possibles avantprojectes i estudis previs que disposi l’Administració hidràulica.

2.     De les actuacions que es derivin de la planificació esmentada en el punt anterior s’han de redactar els projectes corresponents. La tramitació d’aquests projectes ha de complir la normativa vigent en les matèries que es vegin afectades, amb especial cura de la normativa d’aigües, ambiental i del mateix PHIB.

3.     A les zones rústiques no es poden fer alteracions, cobertures o rectificacions artificials del traçat dels llits, excepte les intervencions per a la prevenció d’inundacions que pugui disposar l’Administració hidràulica en el cas d’existència de perill per a les vides humanes.

A les zones urbanes o en procés d’urbanització es poden autoritzar les actuacions indicades en el paràgraf anterior quan es presentin les tres condicions següents:

a.     Que estiguin justificades per raons de seguretat o salubritat públiques

b.     Que no suposin destrucció o alteració d’ecosistemes naturals.

c.     Que les actuacions no dificultin de manera significativa el manteniment del llit ni produeixin increment en el risc d’inundació en cap punt de la conca.

4.     En zones rústiques es prohibeix, excepte en casos molt excepcionals, en els quals ha de quedar tècnicament justificat, la cobertura dels cursos.

5.     En tot cas s’han d’utilitzar mètodes d’enginyeria que permetin la integració de les infraestructures amb l’entorn.

6.     En el cas d’infraestructures lineals, s’ha de minimitzar el nombre d’encreuaments als llits i s’ha de justificar amb l’estudi de diferents alternatives. En tot cas, només es pot utilitzar la construcció d’aquest tipus d’infraestructures al llit en el cas que qualsevol traçat alternatiu produeixi un impacte mediambiental més perjudicial.

7.     Els valors recomanats, en els períodes de retorn, per al cas que es consideri oportú executar obres de canalització, són de 100 anys en zona rural i de 500 anys en zona urbana o en procés d’urbanització. El de 500 anys es pot reduir a 100 anys en casos justificats atenent a les condicions (característiques del curs existent, possibilitat de laminació de cabals punta, danys previsibles, etc.) del lloc d’ubicació.

Article 110

Coordinació amb els instruments d’ordenació territorial

1.     L’Administració hidràulica, a fi d’adequar l’ordenació del territori als riscs existents, al llarg de la vigència del Pla, en col·laboració amb la direcció general competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, ha d’aprovar les mesures d’ordenació per a la prevenció de danys en relació amb la modificació dels límits de les zones de servei i de policia, i a la restricció d’usos del sòl.

2.     Els instruments d’ordenació territorial i urbanística, en l’ordenació que facin dels usos del sòl, no poden incloure determinacions que no siguin compatibles amb el contingut dels plans de gestió del risc d’inundació, i han de reconèixer el caràcter rural dels sòls en els quals es presentin els esmentats riscs d’inundació o d’altres accidents greus.

3.     Els plans de protecció civil existents s’han d’adaptar de manera coordinada per considerar la inclusió en aquests dels mapes de perillositat i risc, i al contingut dels plans de gestió del risc d’inundació. Els plans de protecció civil per elaborar s’han de redactar de manera coordinada i mútuament integrada als mapes de perillositat i risc i al contingut dels plans de gestió del risc d’inundació.

4.     Els plans de desenvolupament agrari, de política forestal, d’infraestructura del transport i altres que tinguin incidència sobre les zones inundables, també han de ser compatibles amb els plans de gestió del risc d’inundació.

5.     Els nous desenvolupaments urbanístics que suposin una impermeabilització d’una superfície igual o superior al 25 % de la superfície de desenvolupament han de fer un estudi hidràulic que garanteixi la capacitat de desguàs aigües a baix.

6.     Es prohibeix la realització de qualsevol actuació que interrompi tant el funcionament hidràulic com la dinàmica fluvial de la xarxa de drenatge natural del territori o que, per la seva localització o disseny, pugui actuar com a dic en el discurs de les aigües i augmentar els danys potencials causats per la inundació.

7.     Les infraestructures lineals han d’incorporar en el seu disseny els passos d’aigua necessaris per a les avingudes corresponents al tipus d’obra que es tracti, i adequadament dimensionats per permetre la circulació de les aigües, fins i tot a les avingudes previsibles més importants. Els plans de manteniment de les infraestructures esmentades han d’incorporar les tasques de neteja d’aquests passos que en garanteixin el funcionament i permetin mantenir la circulació del cabal de disseny.

8.     L’estudi i l’aprovació del planejament urbà en zones inundables està subjecte als requisits següents:

a.     Delimitació prèvia de la zona d’inundació per part de l’Administració hidràulica en els termes prevists en aquest Pla.

b.     Informe favorable de l’Administració hidràulica.

9.     Tots els desenvolupaments urbans, urbanitzacions, polígons industrials que representin increment de la impermeabilització del sòl i, per tant, del vessament natural, i per no condicionar la capacitat de desballestament dels llits, han d’estudiar i adoptar actuacions de correcció hidrològica forestal, que minimitzin l’impacte derivat d’aquestes actuacions sobre la capacitat de desguàs dels cursos.

10.   Mentre l’Administració hidràulica no hagi aprovat els plans de gestió del risc d’inundació, han de definir les zones inundables els promotors dels instruments d’ordenació territorial i urbanística, segons els criteris establerts en els anteriors apartats. Aquesta delimitació es durà a terme mitjançant l’estudi hidrologicohidràulic corresponent, que tindrà el contingut de l’annex 7.

11.   Per a l’aprovació de noves urbanitzacions i la legalització d’urbanitzacions existents, els promotors han d’acreditar el futur ús dels pous i captacions existents en el seu àmbit, que ha de ser compatible amb el títol de dret atorgat (ja sigui concessió, autorització o inscripció) i la planificació hidrològica vigent, i coherent amb el nou ús de les parcel·les on quedin ubicats. En el cas que hi hagi pous o captacions en les quals no es pugui acreditar aquest ús, els promotors han de tramitar el desistiment del dret atorgat i clausurar el pou o desmuntar l’obra de captació. En el cas que el nou ús requereixi un cabal inferior a l’assignat, han de sol·licitar la modificació de l’assignació adequant el cabal

Article 111

Seguretat de preses, embassaments i basses

1.     El titular de la gestió de les preses de Cúber i Gorg Blau s’ha de fer càrrec de la revisió, l’auscultació i l’anàlisi general de la seguretat d’aquestes preses i posar la informació resultant a disposició de l’Administració hidràulica.

2.     Les actuacions previstes en aquest article tindran la consideració d’actuacions bàsiques del Pla.

Secció 4a

Protecció contra sequeres

Article 112

Indicadors, índexs i fixació de llindars de sequera

1.     Als efectes d’aquest Pla es consideren indicadors de sequera els següents:

a.     Els nivells piezomètrics dels aqüífers.

b.     Els volums drenats per les fonts.

c.     Els volums emmagatzemats als embassaments.

2.     Als efectes d’aquest Pla, i en absència del Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, previst en l’article 113, els indicadors per al seguiment de situacions d’eventual sequera figuren en el següent quadre 28:

Quadre 28

Indicadors de sequera

Unitat de demanda	Indicadors
A. Palma	Embassaments: Cúber i Gorg Blau Fonts: MA1200 (massa 1807M1) i MA1184 (massa 1806 m²) Pous: MA0709 (massa 1811M1), MA0290 (massa 1811 m²), MA1204 (massa 1808M1), MA1225 (massa 1809 m²) i MA0474 (massa 1814M4).
B. Llevant	Pous: MA0422 (massa 1819M1), MA0423 (massa 1820m³), MA0374 (massa 1818M1), MA0322 (massa 1817m³) i MA1601

Unitat de demanda	Indicadors
C. Nord	Pous: MA0007 (massa 1805 m³), MA0018 (massa 1805M1), MA0739 (massa 1810M1), MA0709 (massa 1811M1), MA0003 (massa 1804 m²)
D. Pla	Pous: MA0125 (massa 1821 m²), MA0055 (massa 1821 m³), MA0584 (massa 1816M1), MA0606 (massa 1816 m²)
I. Sud	Pous: MA0537 (massa 1814M1), MA1489 (massa 1815 m³) i MA0058 (massa 1821M1)
F. Tramuntana	Fonts: MA1179 (massa 1806 m³) Pous: MA1161 (massa 1803M1) i MA0687 (massa 1811 m²)
G. Menorca	Pous: ME0130 (massa 1901 m³), ME0347 (massa 1902M1), ME0196 (massa 1901M2) i ME0366 (massa 1901M1)
H. Eivissa	Pous: EI0150 (2003M1), EI0029 (massa 2006 m²), EI0016 (massa 2006M1) i EI0026 (2002 m²)

3.     Els valors mesurats en els indicadors es concreten en un índex d’estat (Ie), l’expressió del qual és la següent:

                                             1                   V_i  -   V_med           

Si V_i    >  V_med    →   Ie = —  ( 1+ ————————— )                                

                                            2                 V_max  -  V_med

 

                                                        V_i  -   V_min           

Si V_i    <  V_med    →   Ie =   (  ————————— )                                

                                                    2  ( V_med  -  V_min )

Sent:

Vi: Valor de la mesura obtinguda el mes i de seguiment

Vmed (i): Valor mitjà en el període històric registrat

Vmax (i): Valor màxim en el període històric registrat

Vmin (i): Valor mínim d’explotació

4.     A efectes de diagnòstic de situacions de sequera, s’estableixen els llindars dels índexs d’estat de sequera següents:

Ie 0,5 Nivell verd (situació estable o de normalitat)

0,5 Ie 0,31 Nivell groc (situació de prealerta)

0,3 Ie 0,16 Nivell taronja (situació d’alerta)

Ie 0,15 Nivell vermell (situació d’emergència)

Article 113

Disposicions comunes a les situacions de sequera

1.     L’Administració hidràulica ha d’elaborar un pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, en el qual s’han d’establir les mesures que s’han d’adoptar quan s’assoleixin els llindars de nivell vermell, taronja i groc.

2.     Davant una situació de sequera, declarada conforme a allò que preveu aquest Pla, a més, s’han d’adoptar les mesures següents:

a.     Es pot alterar l’ordre de preferència d’aprofitaments, incloent les restriccions mediambientals, que és el següent:

1. Ús urbà i dins aquest:

1r. Usos domèstics i serveis.

2n. Usos industrials, amb preses en les xarxes urbanes d’abastament.

3r. Neteja de carrers.

4t. Reg de jardins, fonts ornamentals i usos recreatius.

2. Usos agraris i dins aquests:

1r. Ús ramader

2n. Fruiters, hivernacles i plantacions permanents.

3r. Cultius imposats pels plans especials de protecció o plans d’ordenació de zones de protecció especial.

4t. Cultius d’horta.

5è. Cultius herbacis extensius.

6è. Prades, pollancredes i pastius.

3. Altres usos

1r. Necessitats ambientals.

2n. Altres.

Els dos últims apartats de l’ús urbà es consideren supeditats als cinc primers apartats de l’ús agrícola.

Les necessitats ambientals només estan supeditades als dos primers apartats d’usos urbans.

b.     L’Administració hidràulica pot autoritzar, temporalment, el canvi d’ús d’agrícola a ús d’abastament a població.

c.     L’òrgan competent pot adoptar les mesures excepcionals que es preveuen en l’article 56 de la Llei d’aigües.

d.     A partir de la declaració de sequera, a fi de garantir que la qualitat del recurs no descendeixi a nivells que l’inutilitzin de manera temporal o permanent, s’ha d’intensificar el seguiment de la qualitat de recurs.

e.     S’ha d’incrementar fins al seu sostre de disseny la producció de plantes dessalinitzadores, incloent els dispositius de reserva, si escau, i s’han de posar en funcionament els pous de garantia.

f.     S’han de fer servir aigües residuals depurades per a neteja de carrers, reg de parcs i jardins i altres usos que no requereixin aigües de millor qualitat.

g.     S’han d’intensificar les campanyes de conscienciació ciutadana per limitar la despesa d’aigua.

3.     La declaració de l’estat de sequera es pot efectuar per a sistemes d’explotació o per a tot el territori de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.

Excepcionalment, es pot declarar per a una o diverses unitats de demanda.

Article 114

Plans d’emergència per a sistemes d’abastament urbà

D’acord amb allò que estableix l’article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, les administracions públiques responsables de sistemes d’abastament urbà que atenguin, singularment o mancomunadament, una població igual o superior a 20.000 habitants (permanents o estacionals), han de disposar d’un pla d’emergència davant situacions de sequera. Aquests plans seran informats per l’Administració hidràulica corresponent i han de tenir en compte les regles i mesures previstes en els plans especials de l’Administració hidràulica.

TÍTOL VII

MESURES DE PROTECCIÓ DE LES MASSES D’AIGUA

 

Capítol I

Mesures de protecció del domini públic hidràulic

 

Secció 1a

Disposicions generals

Article 115

Criteris bàsics

1.     Com que la gran majoria de les demandes són satisfetes amb l’aprofitament d’aqüífers, les mesures d’ordenació d’aquests aprofitaments, tant en quantitat com en qualitat, es refereixen fonamentalment a les masses d’aigua subterrànies.

2.     En la política d’extraccions als aqüífers ha de prioritzar la conservació de la quantitat i la qualitat del recurs, provant d’evitar l’explotació sistemàtica de les reserves mobilitzables amb el descens indefinit consegüent dels nivells piezomètrics i, si escau, la salinització i contaminació dels aqüífers.

3.     Les extraccions totals màximes en un any mitjà s’han d’ajustar als recursos renovables estimats, minorats en les sortides naturals necessàries per evitar la salinització de l’aqüífer o altres efectes ambientals negatius i garantir la pervivència i el bon estat ecològic dels ecosistemes que hi estan associats.

4.     En el cas d’extraccions que produeixin un deteriorament greu en la qualitat de l’aigua, de manera que es posi en perill la subsistència dels aprofitaments, s’han d’adoptar les mesures adequades de protecció, i, entre aquestes mesures, la definició de perímetres de protecció i la substitució i l’adequació de les captacions. Aquestes possibles mesures són d’especial importància en aqüífers costaners amb risc de salinització.

Article 116

Instruments

A més dels perímetres de protecció que es tracten en el títol VI, els instruments prevists pel Pla per a l’ordenació dels aprofitaments d’aigües subterrànies són les normes per a l’atorgament de concessions i autoritzacions d’aprofitament de les masses d’aigua subterrànies.

Secció 2a

De les concessions i autoritzacions

Article 117

Prohibició d’autorització o concessió d’aigües subterrànies

Es prohibeix expressament la concessió d’autoritzacions o concessions d’aigües subterrànies per a camps de golf. Aquestes infraestructures només podran satisfer les demandes d’aigua amb la utilització d’aigües residuals regenerades i/o dessalades, d’acord amb allò que disposa el títol V. S’ha de prioritzar l’ús d’aigua regenerada sobre l’ús d’aigua dessalada.

Article 118

Normes generals relatives a autoritzacions, concessions i inscripcions en el Registre d’Aigües

1.     A tota sol·licitud d’inscripció en el Registre d’Aigües de comunicació prèvia, autorització i/o concessió, s’han d’exigir, a més dels indicats en l’article 184 del Reglament de Domini Públic Hidràulic, els requisits següents:

a.     Justificació del cabal i volum sol·licitats

A la sol·licitud de concessió d’un aprofitament s’ha de precisar el cabal modulat mensualment i el volum total anual.

Les sol·licituds s’han d’adaptar als criteris tècnics que l’Administració hidràulica hagi dictat sobre normes d’explotació específiques.

No s’acceptaran previsions de creixement a llarg termini. Les previsions de creixement s’han de fer coincidint amb els cicles de planificació hidrològica, cada sis anys i no s’acceptaran previsions que superin el cicle de sis anys.

b.     Cabal màxim instantani per captació

En el cas de superar un litre/segon, si així ho requereix l’Administració hidràulica motivadament, el concessionari estarà obligat a fer un assaig de bombatge sota els condicionants tècnics que indiqui l’Administració hidràulica, la qual cosa permetrà la fixació d’aquest cabal.

c.     Profunditats de perforació

S’estableix amb caràcter general una limitació a la profunditat, de manera que aquesta no sobrepassi la base de l’aqüífer per explotar.

Així mateix, en els aqüífers en contacte amb el mar, en la sol·licitud s’ha d’incloure un estudi justificatiu de la profunditat adoptada en relació amb la situació del front salí i un possible avenç d’aquest. En aqüífers lliures, la profunditat màxima de les perforacions no pot sobrepassar la cota del terreny més la distància resultant de la relació següent:

Profunditat de perforació = (0.005 x distància al mar en metres) + cota del terreny sobre el nivell del mar

d.     Afeccions

A qualsevol sol·licitud de concessió que pugui afectar altres usuaris inscrits en el Registre d’aigües s’ha de presentar un estudi en el qual s’analitzin les afeccions que es puguin originar a aquests usuaris.

e.     Distància entre captacions alienes

La distància mínima a captacions alienes, tret d’autorització escrita del propietari de l’aprofitament preexistent per poder aprofitar un cabal major seran les següents:

Per a cabals iguals o inferiors a 0,15 l/s: 10 m en sòl urbà i 20 m en sòl no urbanitzable.

Per a cabals superiors a 0,15 l/s: 100 m tant a sòl no urbanitzable com en urbà, en el supòsit de poder fer la captació en aquest últim tipus de terra.

En cas de no obtenir-se l’autorització escrita del propietari de l’aprofitament preexistent, el cabal instantani no ha de ser superior a 0,15 l/s (540 l/h).

f.     Substitució de captacions

Per tal de millorar el rendiment d’una captació que disposi de títol legal, es podrà, amb l’autorització prèvia de l’Administració hidràulica, reparar, modificar o fins i tot construir una nova captació, en substitució de la inicial, en un radi de 10 m d’aquella captació o entre 11 i 40 m sempre que no impliqui afecció a tercers ni se situï a distància menor de la permesa d’altres captacions preexistents. La captació original ha de ser, si escau, clausurada i segellada. L’Administració hidràulica pot adaptar-la a fi de fer mesuraments piezomètrics, presa de mostres o registres geofísics.

La nova captació no pot sobrepassar les dimensions, la profunditat i el diàmetre de l’anterior.

En el cas de captacions per a un volum anual superior a 7.000 m3 que no disposin de concessió, però estiguin emparades per títol legal, s’han d’aplicar els mateixos criteris però la nova captació estarà subjecta a concessió.

g.     Control de cabals concedits

Tota obra de captació ha de dur aparellada l’obligació per part de l’usuari d’instal·lar a costa seva un comptador volumètric que permeti controlar el cabal i el volum realment utilitzats. El manteniment del dispositiu d’aforament és responsabilitat del concessionari. Les normes d’instal·lació, muntatge, manteniment i verificació s’han de regular reglamentàriament.

h.     Equipament

A més del comptador volumètric, tota obra de captació s’ha d’equipar amb els elements següents:

-     Tub piezomètric annex, que permeti el pas d’una sonda de mesurament de nivell, de diàmetre interior no inferior a 25 mm i que ha d’arribar com a mínim fins a la zona d’aspiració de la bomba.

-     Aixeta per a presa de mostres, en el cas de concessions per a subministrament públic.

i.      Aïllament

Amb caràcter general s’ha de segellar el sondeig des del brocal fins a una profunditat que s’ha de determinar en funció de la naturalesa dels materials que afloren i de la zona vadosa i ha de ser, com a mínim, de 3 m; mitjançant la cementació de l’espai anular entre la canonada cega i la paret del sondeig. La corona de cementació ha de ser, com a mínim, de 5 cm d’espessor.

j.      Profunditat màxima de col·locació de la bomba

La profunditat màxima de col·locació de la bomba a totes les masses connectades amb el mar serà la cota sobre el nivell del mar menys un metre, excepte en casos degudament justificats davant de l’Administració hidràulica.

k.     Distància dels sondeigs respecte de la franja costanera

L’Administració hidràulica ha de determinar, amb l’estudi previ de les característiques hidrogeològiques, de la qualitat i la quantitat de les aigües de les masses subterrànies i de l’estat del front salí, les distàncies costaneres en les quals quedaran prohibides les perforacions per a captació d’aigua subterrània amb un contingut en sal inferior a l’aigua del mar.

Mentre no quedin fixades aquestes distàncies costaneres, i provisionalment, queden prohibides les perforacions per a captació d’aigua subterrània amb contingut en sal inferior a la de l’aigua de mar en una franja costanera de 200 metres. Les perforacions per a captació d’aigües subterrànies amb contingut en sal equivalent a l’aigua del mar per a ús tals com dessalatge, geotèrmia, usos directes (piscines, balnearis,...) s’han de fer, com a màxim, a una distància de la costa no superior als 200 m, excepte casos degudament justificats mitjançant l’estudi hidrogeològic oportú. Les perforacions per a captació d’aigua amb contingut salí equivalent a l’aigua de mar, a fi d’assegurar que la captació d’aigua salada es fa per sota de la interfase aigua dolça-aigua salada, han de seguir les pautes assenyalades en l’article 115.

A la franja costanera compresa entre els 200 i els 1.000 m es poden concedir autoritzacions d’extracció d’aigua subterrània, el cabal instantani màxim autoritzable de les quals és de 0,5 l/s, el volum màxim atorgable és de 400 m3/any i la profunditat màxima de les perforacions no pot sobrepassar la cota més 0.005 x distància al mar en metres.

L’Administració hidràulica ha de vetllar perquè les noves sol·licituds tinguin en compte les activitats existents a efectes de la seva autorització.

Article 119

Normes generals per a l’atorgament de concessions d’aigües subterrànies

1.     Amb caràcter general, d’acord amb la classificació prevista en l’article 40, no es poden atorgar concessions d’aigües subterrànies a les masses següents:

a.     Masses d’aigua subterrànies en seguiment que estiguin en mal estat quantitatiu.

b.     Masses d’aigua subterrànies en deteriorament reversible.

c.     Masses d’aigua subterrànies en deteriorament estructural.

2.     No obstant això, es podran atorgar concessions a aquestes masses en els casos següents:

a.     Quan impliquin la reordenació de captacions existents legalment inscrites sense augment de volum. Per atorgar aquestes concessions s’ha de requerir la renúncia expressa als drets preexistents, siguin concessionals o d’aigües privades, tal com indiquen les disposicions transitòries tercera i quarta del TRLA.

b.     Concessions d’aigua subterrània per a usos geotèrmics, sempre que no suposi un deteriorament addicional a la massa per motius quantitatius ni qualitatius.

3.     A efectes d’abastaments públics, i dins les masses d’aigua subterrànies esmentades, l’Administració hidràulica pot exceptuar determinades àrees en les quals, als efectes exclusius de millora dels abastaments urbans existents, es podran atorgar concessions que impliquin aquests efectes de reordenació i millora amb els mateixos requisits de renúncia a drets preexistents de l’apartat 2 a i sempre que el volum atorgat no superi el considerat per a l’abastament d’aquestes àrees en el balanç hídric de la demarcació.

4.     S’han d’establir normes per a l’atorgament de concessions per a cada una de les masses d’aigua subterrànies en manteniment i seguiment en bon estat quantitatiu d’acord amb la classificació prevista en l’article 40. Aquestes normes han de contenir, almenys, referències a:

a.     Cabals màxims per captació.

b.     Distància entre aprofitaments.

c.     Profunditats de perforació i d’instal·lació de bombes.

d.     Segellament d’aqüífers i cementacions.

e.     Prelació d’usos.

f.     Normes per a la tramitació de concessions i la seva preferència.

5.     A falta de les esmentades normes, les sol·licituds de concessió s’han de tramitar i resoldre d’acord amb els criteris indicats en aquest Pla, la Llei d’aigües i el Reglament de Domini Públic Hidràulic.

6.     En tot cas, si a la sol·licitud de concessió se sol·licita un cabal superior a 1 l/s, si així ho requereix l’Administració hidràulica motivadament, el peticionari està obligat a fer un assaig de bombatge sota els condicionants tècnics que indiqui l’Administració hidràulica, la qual cosa permetrà la fixació d’aquest cabal.

7.     A efectes de l’article 25 de la Llei 13/2012 (“Atorgament de concessions d’aigües subterrànies per a usos agrícoles i ramaders”), s’ha d’entendre que les “unitats hidrogeològiques classificades” a què es poden atorgar les concessions són les masses d’aigua subterrànies en manteniment i les masses en seguiment en bon estat quantitatiu d’acord amb la classificació inclosa en l’article 40. La distribució per illes a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article és:

Illa	Superfície agrària útil	Volum
Mallorca	238.838 ha	3,002 hm3
Menorca	48.947 ha	0,615 hm3
Eivissa	26.015 ha	0,327 hm3
Formentera	4.410 ha	0,056 hm3
Total	318.210 ha	4,000 hm3

Article 120

Normes generals per a l’atorgament d’autoritzacions i inscripcions en el Registre d’Aigües

1.     A les masses d’aigua subterrànies en manteniment establertes d’acord a la classificació prevista en l’article 40, sempre que no se superin els 7.000 m3/any i l’aigua s’utilitzi a la mateixa parcel·la, s’ha de sol·licitar la inscripció en el Registre d’Aigües i, si se superen els 3.000 m3 anuals s’ha de justificar que la dotació utilitzada és conforme amb l’ús donat a les aigües, segons disposen l’article 50.4 del Text refós de la Llei d’aigües i apartats 2, 3 i 4 de l’article 87 del Reglament del domini públic hidràulic.

En aquestes inscripcions el cabal instantani màxim ha de ser, com a màxim, de 5 l/s i el volum màxim d’extracció anual, de 7.000 m3.

2.     A les masses d’aigua subterrànies en seguiment establertes d’acord amb la classificació prevista en l’article 40, sempre que no se superin els 3.000 m3/any i l’aigua s’utilitzi a la mateixa parcel·la, s’ha de sol·licitar la inscripció en el Registre d’Aigües, i si se superen els 400 m3 anuals s’ha de justificar que la dotació utilitzada és conforme amb l’ús donat a les aigües, sense que es produeixi l’abús o malbaratament, prohibit en l’article 50.4 de la Text refós de la Llei d’aigües i 50.4 del Reglament del Domini Públic Hidràulic. En aquestes inscripcions el cabal instantani màxim ha de ser d’1 l/s.

3.     A les masses d’aigua subterrànies en deteriorament reversible i/o masses d’aigua subterrànies en deteriorament estructural establertes d’acord amb la classificació prevista en l’article 40, tot nou aprofitament d’aigües subterrànies o modificació d’un de preexistent necessita autorització administrativa.

4.     A les masses indicades en el punt 3 s’ha d’atendre a les condicions següents:

a.     S’ha de limitar el cabal i el volum màxims de les autoritzacions als valors següents:

1. Cabal màxim: 0,5 l/s

2. Volum màxim: 400 m3/any

b.     En les autoritzacions per a ús domèstic en habitatges aïllats, a sòl rústic, el volum màxim anual atorgable ha de ser de 400 m³.

c.     Per a usos industrials, social o d’equipament, les dotacions màximes atorgables han de ser les indicades en l’article 28 del Pla.

d.     Per al reg de petits horts particulars per a autoconsum, el volum màxim anual és d’1 m³ per m² de superfície destinada a hort, amb un màxim de 200 m³, amb un cabal màxim instantani de 0,15 l/s. Juntament amb la sol·licitud i la resta de documentació necessària per a la tramitació, és necessari presentar un certificat emès per enginyer agrònom o enginyer tècnic agrícola sobre la idoneïtat de les condicions necessàries per poder explotar el petit hort.

5.     Les autoritzacions per a ús domèstic en sòl urbà només es poden atorgar quan es justifiqui adequadament la impossibilitat de connectar-se a una xarxa de subministrament i pel temps que romangui aquesta circumstància.

6.     Les normes relatives al volum anual d’explotació s’entenen referides a la totalitat de captacions d’una mateixa finca; les relatives al cabal instantani es refereixen a cada una d’aquestes.

7.     Per a les profunditats de perforació, cal atenir-se a allò que preveu en l’article 118.1 c.

Article 121

Tramitació administrativa de concessions i autoritzacions

1.     Amb caràcter general i a efectes de protegir el Domini Públic Hidràulic davant la contaminació i la salinització, totes les sol·licituds de perforació han d’anar acompanyades de documentació suficient que identifiqui la MAS que es preten explotar i els materials que s’han de travessar per a aquesta finalitat.

D’acord amb aquesta documentació, l’Administració hidràulica ha d’imposar les mesures corresponents que garanteixin la protecció dels aqüífers i evitar tant contaminacions externes com interconnexions indesitjades entre els aqüífers.

2.     A les sol·licituds de concessions i autoritzacions s’ha d’aportar la documentació següent:

a.     Acreditació de la titularitat o disponibilitat del terreny on s’ubica la perforació. Registre de la propietat, escriptures o documentació suficient que acrediti la titularitat i permetin identificar clarament la finca.

b.     Juntament amb la sol·licitud de tramitació corresponent s’ha de designar l’empresa que farà la perforació, la qual ha de manifestar el seu coneixement de la normativa d’execució de captacions a les Illes Balears. Els canvis d’empresa perforadora han de ser notificats pel titular i pel director facultatiu a l’Administració hidràulica. Igualment s’ha d’aportar NIF i Registre de la Propietat dels terrenys per part del sol·licitant.

c.     Projecte de captació en aprofitaments superiors a 7.000 m³/any

En tots els aprofitaments superiors a 7.000 m3/any, s’ha de redactar un projecte de captació, subscrit per un tècnic competent, previ a l’execució del sondeig. Aquest projecte ha d’incloure un estudi hidrogeològic de detall en l’entorn de la captació —amb un radi d’almenys 3 km— que ha de comprendre com a mínim:

-     Cartografia hidrogeològica a escala 1.25.000.

-     Terrenys que s’han de travessar.

-     MAS que es pretén explotar i inventari de punts d’aigua.

-     Nivells dinàmics, el cabal punta i el cabal mitjà d’explotació prevists.

-     La profunditat total de l’obra, el diàmetre de perforació i d’entubament.

-     Les característiques de les canonades de revestiment i dels trams filtrants prevists i les característiques de la capçalera de pou: cementació superficial i tancament, com també el mètode de perforació i operacions de cementació en el seu cas.

També s’ha d’incloure el procediment de desinfecció i, si fos necessari, les prescripcions per al segellament d’aqüífers, l’abandonament de sondeigs negatius i salinitzats i els mètodes de desenvolupament que s’hagin d’utilitzar.

d.     Projecte de captació en aprofitaments de menys de 7.000 m³/any

En els aprofitaments de menys de 7.000 m3/any i cabals instantanis menors d’1 l/s, s’ha de presentar, abans de la realització del sondeig, com a mínim un projecte simplificant, subscrit per un tècnic competent, que ha d’incloure, en tot cas, la identificació de les MAS que es pretenen explotar, terrenys que s’han de travessar, profunditats de l’obra, diàmetre de perforació i entubament, característiques de la canonada de revestiment i dels trams filtrants prevists i capçalera del pou. Així mateix, s’ha d’incloure el procediment de desinfecció, el procés de perforació i operacions de cementació i, el segellament d’aqüífer i abandonament del sondeig en el cas de sondeigs negatius o salinitzats.

e.     Control de la perforació i assaig de bombatge

Durant la perforació el director de l’obra ha de controlar que els treballs realitzats s’ajustin als prevists i autoritzats, que l’empresa de perforació disposa a l’obra dels mitjans materials per al compliment de les normes tècniques d’execució de captacions i que aquestes normes es compleixen.

S’ha de posar especial atenció al control de la litologia travessada mitjançant la recollida de mostres amb la freqüència que s’especifiqui en cada cas, que han de quedar a disposició dels tècnics de l’Administració hidràulica, si aquests ho sol·liciten motivadament.

Una vegada finalitzada la perforació i en vista dels resultats, l’Administració hidràulica, si el cabal instantani supera 1 l/s, pot imposar la realització d’un assaig de bombatge d’almenys 24 hores de durada i cabal igual o superior al cabal punta previst per a l’explotació. Durant l’assaig s’han de controlar, a més dels cabals i els descensos, les possibles afeccions a captacions (sondeigs, brolladors, etc.), situades en un radi indicat pels tècnics de l’Administració hidràulica, mitjançant un informe motivat, com també la qualitat química de l’aigua.

f.     Normes de seguretat

El Projecte ha d’incloure les normes de seguretat d’acord amb el RGNBSM (Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera, RD 863/85 de 2 d’abril) i el nom del director facultatiu de la perforació, que ha de firmar la seva conformitat amb les obres proposades.

g.     Autorització d’enllumenament

Les empreses de perforació de sondeigs per a enllumenament d’aigua han d’exigir al titular de la finca, abans de l’inici de les obres, l’autorització d’enllumenament i explotació o permís d’investigació i disposar d’una còpia en el lloc de treball. En cas que s’incompleixi aquesta obligació i es faci un sondeig sense l’autorització corresponent, es considera l’empresa de sondeigs responsable de la infracció, en el sentit que indica l’article 318-2 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

h.     Comunicació d’incidències

El director facultatiu de la perforació ha de ser responsable del compliment de les normes generals contingudes en el projecte i de les condicions imposades en l’autorització d’enllumenament i explotació, com també de comunicar a l’Administració hidràulica les incidències que es poguessin produir durant l’execució dels treballs i de presentar, una vegada finalitzats aquests treballs, el full de característiques de l’enllumenament, en el qual s’han de reflectir, entre d’altres, les dades següents:

-     Profunditat assolida i diàmetres de perforació, entubament i ranurat.

-     Talli litoestratigràfic detallat, aqüífers tallats i, si escau, segellats.

-     Profunditat del nivell estàtic i, si fos necessari, dels diferents aqüífers travessats.

-     Resultats de l’assaig de bombatge, si escau, i qualitat de l’aigua. Les tres primeres dades s’han de requerir fins i tot en sondeigs negatius.

i.      Analítica

El sol·licitant ha d’aportar les anàlisis corresponents, per laboratori acreditat. S’han de determinar com a mínim: Cl-, NO₃ -, SO₄ 2- i conductivitat elèctrica.

S’ha d’identificar clarament el punt on s’ha pres la mostra.

El director facultatiu ha de ser responsable legal de la veracitat de les dades del full de característiques i de la del punt de mostreig.

j.      Controls

En tot moment, l’Administració hidràulica té lliure accés a les instal·lacions per efectuar registres de salinitat o els controls que consideri adequats.

k.     Legalització de sondeigs

Sens perjudici de les sancions administratives que corresponguin, per legalitzar els sondeigs o les captacions fets sense autorització o concessió, que siguin legalitzables, s’ha d’acreditar davant l’Administració hidràulica que no s’ha produït deteriorament al Domini Públic Hidràulic durant la seva execució, o adoptar mesures correctores per minimitzar aquest dany. En cas contrari, el sondeig ha de ser clausurat i el Domini Públic Hidràulic reposat a la seva situació original.

Els sondeigs no legalitzables han de ser en tot cas clausurats.

La clausura i la reposició del Domini Públic Hidràulic a la seva situació original s’ha de fer sota la direcció d’un tècnic competent.

Article 122

Condicions tècniques per a la clausura i abandonament de pous

1.     Les captacions negatives, les captacions abandonades i/o les captacions caducades s’han de clausurar de manera que es restitueixi el Domini Públic Hidràulic a la situació original.

2.     Per a la clausura d’un pou és necessari presentar un projecte de clausura que pot estar basat en les recomanacions tècniques de l’annex 2, el contingut del qual no té, en cap cas, caràcter normatiu.

Aquest projecte ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

a.     Nom del propietari de la parcel·la on se situa el pou.

b.     Característiques geogràfiques i hidrogeològiques de la captació: coordenades, cota i massa d’aigua subterrània on es localitza.

c.     Característiques tècniques de la captació: diàmetre, profunditat del pou, profunditat del nivell piezomètric, tipus d’entubament, tipus de cementació i una altra informació disponible (columna litològica, qualitat de l’aigua…).

d.     Normes de seguretat per a l’execució dels treballs.

3.     És responsable legal del compliment de les previsions del projecte aprovat l’empresa perforadora, i el director facultatiu, si n’hi ha.

4.     En cas que es produeixi un accident o contaminació que puguin atribuir-se a l’existència d’un pou abandonat sense segellar o segellat sense seguir el procediment establert, les conseqüències seran responsabilitat del titular de l’aprofitament.

Article 123

Modificació i revisió de les concessions i autoritzacions

1.     La revisió de les concessions s’ha de fer d’acord amb la normativa vigent en matèria d’aigües, en especial segons allò que disposa el Text refós de la Llei d’aigües i el Reglament del Domini Públic hidràulic.

2.     En aquells casos en què la captació existent, sigui quin sigui el seu títol legal, afecti la qualitat de les aigües de l’aqüífer (contaminació per mitjà del pou per aïllament deficient o salinització per excés de profunditat o d’extraccions), l’Administració hidràulica pot imposar les mesures correctores (obres d’aïllament i disminució d’extraccions) necessàries per restituir la qualitat de les aigües de l’aqüífer a les previsions de qualitat del Pla i evitar el perjudici ocasionat. En aquests casos, les obres s’han de fer amb càrrec al titular de la captació i ni aquestes ni, si s’escau, la disminució de cabals i volums explotats donaran lloc a cap indemnització. En els casos d’abastament públic, l’Administració hidràulica pot substituir el cabal concessional per un altre d’origen diferent, assumint el concessionari l’increment del cost del recurs, si escau, que ha de repercutir en les tarifes corresponents.

3.     L’Administració hidràulica pot autoritzar la substitució de captacions en el cas d’abastaments públics, sigui quin sigui el seu títol legal, quan les esmentades captacions presentin qualitat de l’aigua inadequada i amb l’ informe hidrogeològic previ. Aquest informe ha de justificar la necessitat i la ubicació de la nova captació proposada.

Article 124

Proposta de declaració de masses d’aigua subterrània en risc per sobreexplotació o salinització

Posteriorment a l’aprovació del Pla Hidrològic, l’Administració hidràulica pot proposar la declaració de massa d’aigua subterrània en risc per salinització, contaminació o sobreexplotació, en els casos que procedeixi, o l’adopció de les mesures infraestructurals i de gestió necessàries per a la superació dels problemes existents, que han de ser tingudes en compte en la pròxima revisió del Pla.

Article 125

Captacions per a abastament a nuclis urbans

A fi de garantir la dotació per satisfer la demanda actual d’abastament urbà de nuclis legalment existents i infradotats, i en tant no es puguin aportar recursos d’altres fonts, l’Administració hidràulica pot autoritzar captacions, fins i tot superant les limitacions d’aquesta normativa en la MAS corresponent.

Per això, és necessari que l’ajuntament corresponent aporti un estudi justificatiu de la necessitat, un informe hidrogeològic i un pla de gestió de la demanda i d’estalvi d’aigua. La concessió s’atorgarà en precari.

Secció 3a

Altres concessions i autoritzacions

Article 126

Concessions i autoritzacions per a la captació d’aigua subterrània salabrosa o d’aigua de mar per presa directa

1.     Es prohibeixen, a fi de lluitar contra la intrusió salina, les noves captacions d’aigua subterrània salabrosa en aqüífers en contacte amb el mar o el contingut salí del qual procedeixi d’un procés d’intrusió marina, tret de per a usos que prevegin el seu retorn sense aportació de substàncies (com la geotèrmia).

2.     No obstant això, es pot autoritzar la captació d’aigües subterrànies amb contingut salí equivalent al de l’aigua de mar per al seu dessalatge o altres usos, sempre que es garanteixi que els sondeigs no perjudiquen les masses d’aigua. S’entén que els sondeigs no perjudiquen les masses d’aigua si es compleixen les condicions recollides en l’annex 2 bis, que té caràcter normatiu, o d’altres, justificats pel promotor i aprovats per la Direcció General de Recursos Hídrics.

3.     L’eliminació del rebuig del dessalatge es pot fer mitjançant emissari amb l’autorització prèvia de l’administració competent o mitjançant injecció amb la justificació prèvia de la impossibilitat de la seva eliminació per mitjà d’emissari, presentant la sol·licitud conjunta amb l’obra de captació. En el cas d’eliminació de la salmorra de rebuig mitjançant sondeigs d’injecció, s’ha de garantir que els sondeigs no perjudiquen les masses d’aigua; s’entén que els sondeigs no perjudiquen les masses d’aigua si es compleixen les condicions recollides en l’annex 2 bis, que té caràcter normatiu, o d’altres, justificades pel promotor i aprovades per la Direcció General de Recursos Hídrics.

4.     En general, el rebuig del dessalatge no es pot incorporar a la xarxa de clavegueram. No obstant això, l’Administració hidràulica, amb l’informe previ de l’ajuntament respectiu, pot autoritzar expressament abocaments a les xarxes o emissaris en els casos que es justifiqui suficientment, segons el parer d’aquesta Administració, que aquest abocament no afecta el procés de depuració, que l’efluent s’aboca al mar després de la seva depuració i que la concentració salina en el punt de sortida de l’emissari no sobrepassa els límits admissibles del medi receptor i no afecta el seu estat ecològic.

5.     Per a l’autorització de les captacions referides en els punts 2 i 3 s’ha de seguir la tramitació prevista per a les concessions i autoritzacions, a més de les condicions que figuren en aquests punts.

6.     Les captacions d’aigua de mar per presa directa s’han de regir per la seva legislació específica. A fi de garantir el bon estat ecològic de les masses, l’Administració responsable ha de vetllar perquè les concessions o autoritzacions garanteixin el “no deteriorament” de l’estat ecològic o del bon potencial i, si escau, que no n’impedeixin o en dificultin la millora, així com el seguiment.

Article 127

Concessions i autoritzacions de sondeigs per a aprofitaments geotèrmics

1.     Els sondeigs per a aprofitament geotèrmic que impliquin o no extracció i/o injecció d’aigua s’han d’atorgar en el termini màxim de tres mesos, a més necessitaran concessió o autorització de l’Administració hidràulica, atesa la seva afecció al domini públic hidràulic. Els cabals per extreure s’han de fixar en funció dels assaigs de bombatge en el cas que es considerin necessaris. Això sens perjudici de les autoritzacions necessàries segons la normativa sectorial en matèria de mines.

2.     La tramitació de les concessions o autoritzacions de l’Administració hidràulica s’han d’ajustar a allò que preveu aquesta normativa.

3.     L’Administració hidràulica ha de fixar les condicions per al seguiment dels efectes tèrmics sobre les MAS.

Article 128

Autorització de sondeigs d’injecció

1.     Es prohibeixen amb caràcter general els sondeigs d’injecció d’abocaments. L’Administració hidràulica pot autoritzar en casos excepcionals aquests sondeigs, sempre que la caracterització de l’abocament i un estudi hidrogeològic, considerat suficient per aquesta Administració, garanteixi la no-afecció de les aigües subterrànies per l’esmentat abocament.

2.     Sondeigs per a injecció de pluvials:

L’Administració hidràulica pot autoritzar sondeigs d’injecció de pluvials a sòl rústic imposant les condicions necessàries per garantir que a aquesta injecció no s’introdueixen substàncies susceptibles de contaminar l’aqüífer.

Les noves urbanitzacions, polígons industrials, desenvolupaments urbans i infraestructures o les existents que pretenguin fer sondeigs o basses d’infiltració d’aigües pluvials han de preveure mesures per a la consecució dels objectius en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals fixats en la secció I del títol IV d’aquest Pla. Els sondeigs no poden assolir cotes inferiors al nivell freàtic i s’han d’analitzar les característiques hidrogeològiques del substrat entre el nivell d’infiltració i el nivell freàtic a fi d’evitar que es produeixi una injecció directa.

Article 129

Autorització de sondeigs d’investigació

Qualsevol altre tipus o finalitat de sondeig d’investigació, sens perjudici de les autoritzacions necessàries segons la normativa sectorial en matèria de mines i a efectes de la protecció del Domini Públic Hidràulic, de la seva gestió i de la millora del seu coneixement, està subjecta a l’autorització de l’Administració hidràulica. La tramitació està subjecta a allò que preveu aquesta normativa.

Article 130

Autoritzacions i concessions en aigües costaneres

Les autoritzacions i concessions per a activitats no consumptives en aigües costaneres s’han de regir per la seva legislació específica. A fi de garantir el bon estat ecològic de les masses d’aigua costaneres, l’Administració responsable ha de vetllar perquè les concessions o autoritzacions garanteixin el no-deteriorament de l’estat ecològic o del bon potencial i, si escau, que no n’impedeixin o en dificultin la millora, així com el seguiment.

Secció 4a

Altres mesures

Article 131

Control d’aprofitaments

A la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears és d’aplicació allò que preveu l’Ordre ARM/1312/2009, de 20 de maig, per la qual es regulen els sistemes per fer el control efectiu dels volums d’aigua utilitzats per als aprofitaments d’aigua del domini públic hidràulic, dels retorns al domini públic hidràulic esmentat i dels abocaments a aquest domini.

Article 132

Protecció del recurs contra la contaminació difusa d’origen agrari

Sens perjudici del que estableixi l’administració competent en matèria agrària, la utilització de dejeccions ramaderes (fems sòlids i purins) per a finalitats agrícoles a la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears ha de complir allò que preveu la normativa vigent sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries, a fi d’evitar o minimitzar aquesta contaminació.

Aquesta utilització de dejeccions ramaderes no té caràcter d’abocament, sempre que es gestionin d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria i, en particular, en el Reial decret 987/2008, de 13 de juny, pel qual s’estableixen bases reguladores per a la concessió de les subvencions destinades a determinats projectes de millora de la gestió mediambiental de les explotacions porcines, tot això d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees.

Article 133

Col·laboració entre administracions per a la protecció del recurs contra la contaminació difusa d’origen agrari

1.     En cas que l’Administració hidràulica o l’administració responsable de la gestió agrícola i ramadera detectin episodis de contaminació per nitrats de les aigües subterrànies d’origen agrícola i/o ramader, l’administració competent en matèria agrària ha de dur a terme les inspeccions oportunes. Els resultats d’aquestes inspeccions s’han de trametre a l’Administració hidràulica en el marc de la col·laboració que s’hagi establert a aquests efectes.

2.     D’altra banda, l’Administració hidràulica ha de comunicar a l’administració competent en gestió agrícola i ramadera les zones declarades vulnerables, als efectes de contaminació d’aqüífers, com també propostes de condicionalitat, als efectes que siguin tingudes en compte per part d’aquesta última en les autoritzacions pertinents, sens perjudici dels informes preceptius i determinants que l’Administració hidràulica ha d’emetre en relació amb les zones de protecció de risc de vulnerabilitat o contaminació d’aqüífers.

Article 134

Avaluació de llots d’estacions depuradores amb finalitats agràries

1.     Els titulars de les explotacions agràries que utilitzin els llots de depuració en les seves explotacions han de presentar davant l’Administració hidràulica una declaració responsable del compliment de tots els requisits exigits pel Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, pel qual es regula la utilització dels llots de depuració al sector agrari o la normativa que el substitueixi.

2.     En particular, han d’acompanyar la declaració responsable els resultats de les analítiques exigides per aquest Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre.

3.     D’altra banda, l’Administració hidràulica ha de comunicar a l’administració competent en gestió agrícola i ramadera les zones potencialment vulnerables, als efectes de contaminació d’aqüífers, com també propostes de condicionalitat, als efectes que siguin tingudes en compte per part d’aquesta darrera en les autoritzacions pertinents.

Article 135

Protecció del recurs contra la contaminació derivada de fugues o dipòsits d’instal·lacions industrials o hidrocarburs

1.     En cas que l’Administració hidràulica o l’administració competent en matèria d’indústria detectin episodis de contaminació derivada de fugues o dipòsits d’instal·lacions industrials o hidrocarburs, l’administració competent en matèria d’indústria durà a terme les inspeccions oportunes. Els resultats d’aquestes inspeccions s’han de trametre a l’Administració hidràulica en el marc de la col·laboració que s’hagi establert a aquests efectes.

2.     D’altra banda, l’Administració hidràulica ha de comunicar a l’administració competent en matèria d’indústria les zones declarades vulnerables i sensibles, als efectes de contaminació d’aqüífers, com també propostes de condicionalitat, als efectes que siguin tingudes en compte per part d’aquesta darrera en les autoritzacions pertinents, sens perjudici dels informes preceptius i determinants que l’Administració hidràulica ha d’emetre en relació amb les zones de protecció de risc de vulnerabilitat o contaminació d’aqüífers.

Article 136

La conservació de llits

1.     L’Administració hidràulica, amb la col·laboració dels òrgans ambientals que correspongui, ha de promoure la conservació i la recuperació dels ecosistemes naturals associats als rius i torrents, i ha de prestar atenció especial a la vegetació de ribera perquè aquesta conservació i recuperació es considera un objectiu d’aquest Pla pels beneficis hidràulics que comporta.

2.     Es defineix com a vegetació de ribera o ripària la que limita el seu hàbitat a una estreta franja al costat del llit dels cursos superficials d’aigua. Està formada per espècies que requereixen un alt grau d’humitat a terra i adaptades a les avingudes d’aigua provocades pel règim de pluges del clima mediterrani i a la dinàmica dels rius i torrents. Aquestes particulars condicions ambientals motiven que la major part d’espècies d’aquesta comunitat biològica siguin molt rares en altres ambients i, per tant, siguin pròpies dels marges i riberes dels cursos superficials d’aigua.

3.     Les espècies que pertanyen a la vegetació de ribera són les indicades en el següent quadre 29.

Quadre 29

Espècies que pertanyen a la vegetació de ribera

Tipus de vegetació	Nom (nom científic)	Comentaris
Arbres autòctons o naturalitzats	Om (Ulmus minor)	Té un interès especial per la seva escassetat a les Illes Balears.
	Freixe (Fraxinus angustifolia)
	Pollancre i àlber (Populus nigra, P. alba i híbrids)
	Plataner (Platanus sps.)
Comunitats arbustives	Morera (Rubus ulmifolius i R. caesius)	Si no se’n destrueixen les arrels o se n’altera el substrat on vegeten, les podes periòdiques no els resulten necessàriament nocives.
	Aranyoner (Prunus spinosa)	Pel seu lent creixement se n’hauria d’evitar la tala.
	Arç blanc (Crataegus monogyna)
	Murta (Myrtus communis)
	Baladre (Nerium oleander)	Només n’hi ha a les Pitiüses.
	Raola (Coriaria myrtifolia)
Desembocadures o zones d’influència marina	Aloc (Vitex agnus-castus)
	Tamarinde
D’altres espècies d’interès botànic menys abundants	Campaneta de primavera (Leucojum aestivum)
	Hypericum hircinum ssp. cambessedesii
	Polygonum sps. (autòctones)
	Potamogeton sps.
	Baldellia ranunculoides
	Alisma plantago-aquatica
	Damasonium bourgaei

4.     La vegetació de ribera pròpia dels rius i torrents es veu amenaçada per determinades espècies invasores. L’Administració hidràulica tindrà per objectiu l’eradicació de les espècies invasores quan se’n detecti la presència prèviament a qualsevol actuació que es promogui, amb l’excepció de l’Arundo donax, que, malgrat ser una espècie invasora naturalitzada d’origen asiàtic, té la capacitat de fixació dels talussos i, per això, s’ha de sospesar aquesta capacitat davant l’erosió dels marges.

5.     Les espècies invasores que amenacen la vegetació de ribera són les indicades en el següent quadre 30.

Quadre 30

Espècies invasores que amenacen la vegetació de ribera

Nom català (nom científic)

Ailant (Ailanthus altisima)

Ricí (Ricinus communis)

Campaneta (Ipomoea indica)

Chasmanthe floribunda

Caputxines (Tropaeolum majus)

Paspalum paspalodes

Papiro cyperus alternifolius

Canya (Arundo donax)

Lliri blau (Iris germanica)

Senecio angulatus

Còtula (Cotula coronopifolia)

Elodea canadensis

S’incorporen les espècies Cotula coronopifolia i Elodea canadensis, incloses en el Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.

6.     Als boscs de ribera s’ha de procurar eliminar els arbres morts o greument afectats per fongs, insectes i altres patògens, perquè poden causar embossos al llit. En les restauracions hidrologicoforestals s’ha de controlar el material vegetal per utilitzar mitjançant el passaport sanitari o altres mesures encaminades a evitar la introducció de malalties i plagues.

Capítol II

Programa de mesures

Article 137

Conservació de sòl i correcció hidrologicoagroforestal

1.     El Pla Hidrològic, davant els problemes d’erosió, desertització i fenòmens extrems, preveu, dins del Programa d’actuacions 11, referent a previsió i defensa d’avingudes, actuacions específiques de conservació de sòls i correcció hidrologicoagroforestal, amb l’objectiu d’aturar en origen la producció i el transport de ports i atenuar les puntes d’avingudes, que s’incrementen com a conseqüència de la impermeabilització del territori i l’eliminació de vegetació natural.

2.     El Pla Hidrològic considera com a prioritàries les actuacions de conservació de sòls a les conques vessants als embassaments de Cúber i Gorg Blau i en les àrees amb pèrdues de terra superiors a 50 t/ha/any (16,6 % del territori).

En una segona fase s’ha d’actuar sobre les àrees amb pèrdues de sòl compreses entre 12 i 50 t/ha/any (10,6 % del territori) i també a les zones de recàrrega d’aqüífers amb actuacions que afavoreixin la infiltració.

Es consideren actuacions bàsiques, en coordinació amb el Pla Nacional de Lluita contra la Desertificació, les que es facin a les conques fixades en aquest Pla.

3.     Les actuacions en els cursos, estiguin o no en espais naturals protegits, estan subjectes al control de l’Administració hidràulica. En el cas que es puguin produir greus danys sobre les persones i els béns, prevalen els criteris hidrogeològics en aquestes actuacions. Si aquestes actuacions es duen a terme dins els espais naturals protegits, s’ha d’actuar en coordinació amb l’administració competent en matèria d’espais naturals protegits.

Article 138

Línies preferents de recerca i desenvolupament (R+D)

A efectes d’aquest Pla, es consideren línies preferents de recerca i desenvolupament les següents:

1.  Mesures i modelització de processos hidrològics i hidrogeològics per a la quantificació dels recursos hídrics.
2. Estimació de les demandes i usos de recursos hídrics, sobretot en regadius.
3. Increment de disponibilitat de recursos mitjançant programes integrals de gestió de l’aigua.
4. Situacions hidrològiques extremes.
5. Anàlisi, coneixement i control de la qualitat dels recursos.
6. Tractaments per a la recuperació del recurs i adequació de la seva qualitat a l’ús.
7. Demanda mediambiental.
8.  Evolució erosivosedimentària de conques i cursos.
9.  Monitoratge automatitzat de la intrusió.
10. Seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre les aigües subterrànies i de transició.
11. Cost ambiental del recurs.
12. Valor ambiental dels ecosistemes.
13. Patrimoni hidrogeològic, hidràulic i geològic.
14. Projectes d’R+D per a l’agricultura de regadiu, especialment noves tècniques que incrementin l’eficàcia potenciant la producció.
15. Projectes d’R+D que permetin l’ús d’aigua regenerada per als diferents tipus de cultiu i sistemes de reg (aspersió, degoteig superficial o subterrani, inundació).
16. Línies d’R+D tendents que les aigües regenerades tenguin prou qualitat per a la infiltració i la regeneració d’aqüífers amb garanties sanitàries i mediambientals suficients.

Article 139

Programes d’actuació

Als efectes d’aquest Pla, els programes d’actuació comprenen una sèrie d’estudis i actuacions descrites en l’annex 8 d’aquest Pla, relatiu a “Programes d’actuació i infraestructures hidràuliques”, a fi de permetre un millor coneixement del medi i seguiment d’aquest, i la definició consegüent d’una sèrie d’actuacions complementàries a les obres hidràuliques actualment previstes.

Les actuacions incloses en l’annex 8 s’entenen sens perjudici que se’n puguin dur a terme altres de previstes en plans o programes de diferents administracions públiques o ens instrumentals.

TÍTOL FINAL

Article 140

Seguiment del Pla. Prevalença en cas de contradiccions i interpretacions

En cas de contradiccions entre la normativa d’aquest Pla, els seus annexos i plans, prevaldrà la normativa.

Els projectes o actuacions que implica el desenvolupament d’aquest Pla Hidrològic, que estiguin inclosos als annexos, I i/o II de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluació ambiental i avaluacions ambientals estratègiques, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb aquesta Llei.

Article 141

Revisió del Pla

1.     Correspon a l’Administració hidràulica, d’acord amb l’article 41 del Text refós de la Llei d’aigües, en relació amb els articles 71 a 83 del Reglament de la Planificació Hidrològica, l’elaboració i la proposta de revisió d’aquest Pla, segons el procediment previst en els articles esmentats.

2.     La revisió d’aquest Pla s’ha de fer en els supòsits següents:

1.   Abans del 31 de desembre de 2021 i cada sis anys comptadors des de la seva entrada en vigor.
2.  Quan els canvis o desviacions que s’observin en les dades i hipòtesis del Pla així ho aconsellin, amb l’acord previ del Consell Balear de l’Aigua.
3.  Quan s’aprovi el Pla Hidrològic Nacional, sempre que sigui necessari adaptar-lo.