Butlletí Oficial de les Illes Balears

Actualment, les grans organitzacions públiques que assoleixen els millors resultats en termes de sostenibilitat, clima laboral i satisfacció dels ciutadans clients s’enfronten als reptes que deriven de la seva adaptació a les tendències i demandes noves, i ho fan de manera integral, tot i que actuen sobre factors múltiples i des de perspectives molt variades.

Com tothom sap, els governs autonòmics, en particular, es caracteritzen per una alta diversificació estructural interna motivada per la varietat de títols competencials (sanitat, educació, territori, ocupació...) i per les tensions i les oportunitats multinivell que poden sorgir al si d’una sobirania compartida.

Així doncs, una organització complexa com és la del Govern de les Illes Balears, amb prop de 30.000 persones al seu servei, amb uns pressuposts que giren al voltant de 4.500 milions d’euros, que presta serveis essencials a més d’un milió de persones, empreses i organitzacions d’índole diversa, ha de ser conscient que només a partir d’un enfocament holístic es fa possible identificar les àrees de millora i les accions de canvi transformador, així com els instruments i les eines imprescindibles per assolir aquests propòsits.

L’expectativa de la ciutadania sobre els servidors públics és equiparable a la de les demandes i necessitats de la societat, la qual cosa fa que la sincronia i la coordinació de les polítiques i dels serveis sigui ja una exigència, i no una opció de govern.

Així mateix, els marcs jurídics actuals, com per exemple la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, i la Llei 19/2013, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliguen indubtablement al plantejament d’una acció de govern en aquesta línia.

Per això, el Govern de les Illes Balears, sortit de les urnes el passat 24 de maig, vol articular els reptes de la transformació cap a la millora de les diferents organitzacions i unitats de la seva Administració i del seu sector públic amb una estratègia de canvi basada en la innovació, l’eficiència i els valors (Estratègia I+E+V) que permeti la relació, l’intercanvi i la coherència interna de les múltiples iniciatives que a hores d’ara es defineixen, es redissenyen o s’impulsen en àmbits com la gestió econòmica, la transparència, la tecnologia, els recursos humans, la integritat..., i també en els espais generals i en els centres educatius, de salut, d’ocupació, en els hospitals, etc.

Aquesta Estratègia I+E+V ha d’anar més enllà d’un clàssic pla de reforma perquè, entre altres enfocaments, vol afegir la perspectiva social i els valors, i perquè la seva manera de fer ha de respondre a la idea de xarxa, d’una organització no jerarquitzada, amb diversos nodes col·laboratius.

El Govern de les Illes Balears encomana a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques que defineixi l’Estratègia esmentada en el termini màxim de tres mesos, i que posteriorment en dirigeixi, n’impulsi i en coordini la xarxa.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, en la sessió del dia 27 de novembre de 2015 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

“Primer. Encomanar a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques que defineixi, en un termini de tres mesos, l’Estratègia d’Innovació, Eficiència i Valors de l’Administració Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i que posteriorment en dirigeixi, n’impulsi i en coordini la xarxa.

Segon. Ordenar que aquest Acord es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

Palma, 27 de novembre de 2015

El secretari del Consell de Govern

Marc Pons i Pons