Butlletí Oficial de les Illes Balears

Intentada per tres vegades sense resultat (una per correu certificat –retornat amb indicació de “no retirat”-  i dues als correus electrònics proporcionats per la part interessada, Laura Maria Bielsa Martín, a més de diversos contactes telefònics) la notificació de la resolució recaiguda a l’expedient SBA 1266, corresponent al local dedicat a centre d’estètica ubicat a l’Avinguda d’Espanya, 1, 1er C, d’Eivissa, és per lo qual , d’acord amb el previst a l’article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, es per això que es publica íntegrament la indicada resolució per a què serveixi de notificació formal.

Palma, 20 d’octubre de 2015

 

Resolució del conseller de Territori, Energia i Mobilitat sobre la sol·licitud d'exempció al compliment del capítol II, secció 2ª del Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s'aprova el reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques

Fets

1. El 5 de juny de 2015, la senyora Laura Maria Bielsa Martín, en nom de Lourdes Puchol Escrivà, va presentar la sol·licitud d'exempció del compliment del Decret 110/2010, de 15 d’octubre pel local destinat a centre d’estètica, situat a l’Avinguda Espanya, 1, 1er C, d’Eivissa, segons  el previst a la seva Disposició addicional única, punt 1.

2. El dia 11 de juny de 2015 es va requerir la presentació de documentació complementària, cosa que es va fer el dia 7 de juliol següent.

3. El dia  10 d’agost de 2015  es va formular informe tècnic que, després de diverses consideracions, dictamina en sentit desfavorable a la concessió de l’exempció sol·licitada, en els termes resumits següents:

Es sol·licita amb nº de registre d’entrada 3544/2015 de 05 de juny de 2015, l’exempció del compliment del Decret 110/2010, en quant a tenir l’entrada accessible, del local ubicat a l’avinguda España, 1 1º C d’Eivissa de nom comercial “L’ESSENCE”.

Es tracte d’un local en un edifici format per una planta baixa destinada a comerç, planta 1 destinada a oficines i 7 plantes d’habitatges, el local en qüestió es vol dedicar a centre d’estètica. Té una superfície útil aproximada en planta de 61’- m2, segons les dades cadastrals més 6 m2 de zones comunes, l’accés es un portal de 2’- metres d’amplada i un desnivell d’aproximadament +1,80 metres, salvats per 10 escalons.

El local es vol destinar a centre d’estètica, per tant, el local seria una edificació d’ús comercial segons el Decret 110/2010, que textualment diu a l’article 17:

1. Comprenen els edificis o establiments l’activitat principal dels quals és la venta de productes directament al públic o la prestació de serveis que hi estan relacionats: botigues, grans magatzems, mercats, centres comercials, galeries comercials i anàlegs.

2. Les edificacions o locals de nova planta, així com, els subjectes a reformes integrals, canvis d’ús o d’activitat i els existents, que disposin de 100 metres quadrats útils d’ús públic o més, han de complir els requisits següents:

a) Els accessos, els itineraris interiors i les diferents zones comunes obertes al públic de l’establiment han de ser accessibles segons el que s’indica en els punts 2.1, 2.3.1 i 2.3.2 de l’annex 2 i en els punts 4.4.2, 4.5.1.b i 4.5.2 de l’annex 4.

b) En cas de ser obligatòria la instal·lació de serveis higiènics per al públic, hi haurà com a mínim una cambra higiènica accessible, que pot ser comuna a ambdós sexes o, en el seu cas, estar integrada dins el grup de banys de cada sexe, segons el punt 2.3.5 de l’annex 2 i ha de tenir espais d’apropament a ambdós costats del vàter.

c) En cas d’haver-hi vestidors oberts al públic, n’hi ha d’haver un d’accessible per a cada sexe, segons el punt 2.3.7 de l’annex 2.

d) En cas d’haver-hi aparcaments oberts al públic, han de complir el que s’estableix en l’article 12 i en el punt 2.3.4 de l’annex 2.

Sol·liciten l’exempció pel que fa al compliment de l’article 17 del Decret 110/2010 en quant a no fer accessible el local per impossibilitat material.

El local es vol destinar a centre d’estètica; estudiada la documentació presentada, s’ha pogut comprovar que no ha quedat demostrada la impossibilitat d’alternatives per fer-lo accessible.

En el moment de la reforma de l’edifici, l’any 2000 –segons les dades del Cadastre -  vigia el Decret 96/1994, de 27 de juliol, per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. En el seu article 21, punt 1, diu:

Edificis de titularitat privada.

1. Tots els edificis i instal·lacions d’ús públic de nova planta i de titularitat privada hauran de ser practicables a les zones comunes per a la qual cosa hauran de complir els requisits establerts a l’article 3.g. d’aquesta disposició i les prescripcions dels articles següents.

Igualment compliran les prescripcions de l’apartat anterior els edificis que sol·licitin llicència de reforma integral o ampliació que superi el 50% de la superfície edificada existent.

El punt g de l’article 3 del mateix Decret 96/1994, es diu textualment :

[s’haurà d’entendre]

g) Por practicabilitat : la qualitat d’un espai, una instal·lació o un servei quan no s’ajusta als paràmetres establerts a l’annex I d’aquest Reglament, però no impedeix la utilització de manera autònoma a persones amb mobilitat reduïda.

L’article 2 del mateix Decret diu:

Aquest Reglament serà aplicable a totes les actuacions públiques o privades en matèria de transport, urbanisme o edificació que suposin una nova construcció, una ampliació o una reforma que permeti simultàniament l’eliminació dels elements que n’impedeixin l’accessibilitat.

Estudiada la documentació presentada, s’ha pogut comprovar que l’accés al local és fa mitjançant varis escalons. S’informa en sentit DESFAVORABLE la sol·licitud d’exempció del compliment del Decret 110/2010, quant a fer accessible l’accés al local ubicat a l’avinguda Espanya, 1, 1er, C, d’Eivissa, donat que aquest edifici estava obligat a complir la normativa 96/1994 d’accessibilitat vigent en el moment de reformar-lo i no hi havia cap impossibilitat de fer-ho. Ara no es pot pretendre que s’eximesqui del compliment d’un Reglament posterior, el Decret 110/2010, sense complir l’anterior amb el qual el local seria practicable i compliria la normativa.

Fonaments de dret

1. El Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s'aprova el reglament, es desenvolupa la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l'accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques.

2. L’article 2 de l’esmentat Decret 110/2010 estableix:

1. Aquest Reglament és d’aplicació a totes les actuacions públiques o privades en matèria d’urbanisme, edificació, transport i comunicació que hagin de disposar de la corresponent llicència o autorització legalment exigibles.

2. Concretament, s’aplica a les actuacions següents:

a) Les edificacions i espais públics de nova construcció.

b) Els canvis d’ús, reformes o rehabilitacions integrals en edificis existents.

c) Els espais públics urbanitzats situats al territori de les Illes Balears i els elements que els componen.

d) Les actuacions en matèria de transport

3. Les Seccions primera y segona del Capítol II (articles 15 a 25) del mateix Decret 110/2010 contenen les disposicions sobre edificacions d’ús públic de titularitat pública i les d’ús públic, de titularitat privada.

L’article 17, quan a edificacions d’ús comercial, diu:

1. Comprenen els edificis o establiments l’activitat principal dels quals és la venda de productes directament al públic o la prestació de serveis que hi estan relacionats: botigues, grans magatzems, mercats, centres comercials, galeries comercials i anàlegs.

2. Les edificacions o locals de nova planta, així com els subjectes a reformes integrals, canvis d’ús o d’activitat i els existents, que disposin de 100 metres quadrats útils d’ús públic o més, han de complir els requisits següents:

a) Els accessos, els itineraris interiors i les diferents zones comunes obertes al públic de l’establiment han de ser accessibles segons el que s’indica en els punts 2.1, 2.3.1 i 2.3.2 de l’annex 2 i en els punts 4.4.2, 4.5.1.b i 4.5.2 de l’annex 4.

b) En cas de ser obligatòria la instal·lació de serveis higiènics per al públic, hi haurà com a mínim una cambra higiènica accessible, que pot ser comuna a ambdós sexes o, si escau, estar integrada dins el grup de banys de cada sexe, segons el punt 2.3.5 de l’annex 2, i ha de tenir espais d’apropament a ambdós costats del vàter.

c) En cas d’haver-hi vestidors oberts al públic, n’hi ha d’haver un d’accessible per a cada sexe, segons el punt 2.3.7 de l’annex 2.

d) En cas d’haver-hi aparcaments oberts al públic, han de complir el que s’estableix en l’article 12 i en el punt 2.3.4 de l’annex 2.

3. Les edificacions o els locals subjectes a reformes integrals, canvis d’ús o d’activitat i els existents, que disposin de fins a 100 metres quadrats útils d’ús públic, poden tenir els itineraris i les zones comunes practicables, segons el punt 2.2 de l’annex 2, sempre que compleixin els punts b, c i d de l’apartat 2 d’aquest article.

4. Segons la Disposició addicional única:

1. L’exempció del compliment d’aquest Decret, per motius de caràcter historicoartístic, de condicions físiques del terreny, d’impossibilitat material o per un altre motiu, està condicionada a la presentació de la documentació tècnica que la justifiqui i ha de ser resolta pel conseller o consellera competent en la matèria en un termini màxim de tres mesos a partir de la sol·licitud i previ informe del Consell Assessor, en els supòsits de l’article 36 f, o previ informe de la direcció general d’arquitectura i habitatge de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques en els casos d’exempció del compliment del Decret per condicions físiques del terreny, d’impossibilitat material o per un altre motiu.

5. La Convenció Internacional sobre els drets de las persones amb discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 por l’ Assemblea General de las Nacions Unides (ONU), ratificada por España el 3 de desembre de 2007 y que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció suposa la consagració de l’ enfocament de drets de las persones amb discapacitat, de manera que considera a les persones amb discapacitat como subjectes titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir que l’ exercici d’aquests drets sigui ple i efectiu.

6. El “Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social”, aprovat  pel Reial Decret Legislatiu 1/2013, del 29 de novembre, norma estatal, estableix el concepte d’ accessibilitat universal al seu article 2.k:

k) Accesibilidad universal: es la condición que deben cumplir los entornos, procesos, bienes, productos y servicios, así como los objetos, instrumentos, herramientas y dispositivos, para ser comprensibles, utilizables y practicables por todas las personas en condiciones de seguridad y comodidad y de la forma más autónoma y natural posible.

Aquesta norma, al seu article 7.3, diu:

3. Las administraciones públicas protegerán de forma especialmente intensa los derechos de las personas con discapacidad en materia de igualdad entre mujeres y hombres, salud, empleo, protección social, educación, tutela judicial efectiva, movilidad, comunicación, información y acceso a la cultura, al deporte, al ocio así como de participación en los asuntos públicos, en los términos previstos en este Título y demás normativa que sea de aplicación.

Per altra part, aquesta mateixa norma, al seu article 23.2.a) estableix:

2. Las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación establecerán, para cada ámbito o área, medidas concretas para prevenir o suprimir discriminaciones, y para compensar desventajas o dificultades. Se incluirán disposiciones sobre, al menos, los siguientes aspectos:

a) Exigencias de accesibilidad de los edificios y entornos, de los instrumentos, equipos y tecnologías, y de los bienes y productos utilizados en el sector o área. En particular, la supresión de barreras a las instalaciones y la adaptación de equipos e instrumentos, así como la apropiada señalización en los mismos.

També aquesta norma, al seu article 29.1, defineix l’obligació d’eliminar discriminacions als discapacitats, dient:

1. Todas las personas físicas o jurídicas que, en el sector público o en el privado, suministren bienes o servicios disponibles para el público, ofrecidos fuera del ámbito de la vida privada y familiar, estarán obligadas, en sus actividades y en las transacciones consiguientes, al cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad, evitando discriminaciones, directas o indirectas, por motivo de o por razón de discapacidad.

Així mateix, aquest text refós, al seu article 63, defineix el que pot constituir una vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats:

Se entenderá que se vulnera el derecho a la igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad, definidas en el artículo 4.1, cuando, por motivo de o por razón de discapacidad, se produzcan discriminaciones directas o indirectas, discriminación por asociación, acosos, incumplimientos de las exigencias de accesibilidad y de realizar ajustes razonables, así como el incumplimiento de las medidas de acción positiva legalmente establecidas.

Seguint amb aquesta norma d’aplicació general, el seu article 66 diu:

1. Las medidas contra la discriminación podrán consistir en prohibición de conductas discriminatorias y de acoso, exigencias de accesibilidad y exigencias de eliminación de obstáculos y de realizar ajustes razonables.

A estos efectos, se entiende por exigencias de accesibilidad los requisitos que deben cumplir los entornos, productos y servicios, así como las condiciones de no discriminación en normas, criterios y prácticas, con arreglo a los principios de accesibilidad universal y de diseño para todas las personas.

7. La Llei 3/1993, de 4 de maig, dictada pel Parlament de les Illes Balears i a la qual ja s’ha fet referència anteriorment, va començar a vigir el 21 de maig de 1993 i segueix vigent a l’actualitat. A la seva Disposició Transitòria Primera diu:

1.- En el termini no superior a 15 anys s'hauran d'adequar a la llei present els següents espais i edificis construïts o projectats abans que aquesta comenci a vigir:

a) Carrers, parcs, jardins, places i espais públics.

b) Edificis d'accés al públic de titularitat pública.

e) Edificis d'accés al públic de titularitat privada.

d) Igualment, s'hauran d'adequar, en el mateix termini; els mitjans de transport públic de passatgers.

Resulta molt evident que els terminis de l’adaptació dels edificis ja existents a que fa referència han transcorregut amb escreix. Per tant, l’eliminació de les barreres arquitectòniques constitueix una obligació general,  tant als edificis nous com als existents abans de l’entrada en vigor de la Llei 3/1993 esmentada, obligació tant moral com legal. En el cas que tractam, d’un edifici que hauria de trobar-se adaptat ja fa temps, no resulta admissible l’existència de barreres arquitectòniques, que constitueixen una forma de conculcació dels drets dels discapacitats a la igualtat, protegida amb les modulacions exposades i, a més, per l’article 14 de la nostra Constitució.

8. En el moment de la reforma de l’edifici, l’any 2000 –segons les dades del Cadastre -  vigia el Decret 96/1994, de 27 de juliol, per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. En el seu article 21, punt 1, diu:

Edificis de titularitat privada.

1. Tots els edificis i instal·lacions d’ús públic de nova planta i de titularitat privada hauran de ser practicables a les zones comunes per a la qual cosa hauran de complir els requisits establerts a l’article 3.g. d’aquesta disposició i les prescripcions dels articles següents.

Igualment compliran les prescripcions de l’apartat anterior els edificis que sol·licitin llicència de reforma integral o ampliació que superi el 50% de la superfície edificada existent.

El punt g de l’article 3 del mateix Decret 96/1994, es diu textualment :

[s’haurà d’entendre]

g) Por practicabilitat : la qualitat d’un espai, una instal·lació o un servei quan no s’ajusta als paràmetres establerts a l’annex I d’aquest Reglament, però no impedeix la utilització de manera autònoma a persones amb mobilitat reduïda.

L’article 2 del mateix Decret diu:

Aquest Reglament serà aplicable a totes les actuacions públiques o privades en matèria de transport, urbanisme o edificació que suposin una nova construcció, una ampliació o una reforma que permeti simultàniament l’eliminació dels elements que n’impedeixin l’accessibilitat.

L’edifici –i el local del qual tractam- no es va fer accessible en el moment de la reforma, cosa que era obligatòria. Aquest incompliment no es pot validar ara amb una exempció de la norma actual. No es pot pretendre eludir l’aplicació de la llei i dels seus desenvolupaments en perjudici de la lletra i l’esperit de la norma.

Proposta de resolució

Per tot l’exposat i vist l’informe del cap de secció VI i de la cap del Servei de Projectes de data 10 d’agost de 2015, es proposa al conseller de Territori, Energia i Mobilitat que dicti una resolució en els termes següents:

1. Denegar l'exempció sol·licitada per la senyora  Laura Maria Bielsa Martín, en nom de Lourdes Puchol Escrivà,  quan a l'aplicació del Decret 110/2010, de 15 d’octubre, per el local destinat a centre d’estètica situat a l’Avinguda Espanya, 1, 1er C, d’Eivissa.

2. S’ha atès especialment al contingut de l’informe tècnic (transcrit), emès en sentit desfavorable i, a més, als arguments exposats als fonaments jurídics.

3. Notificar la resolució a l’interessat.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució —que exhaureix la via administrativa— es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller de Territori, Energia i Mobilitat en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques administratiu , i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós (o la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de la Resolució, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma,  17 d’agost de 2015

Propòs

La cap del Servei Projectes,

Nerea Uriarte Eceiza

Conforme amb la proposta. En dict resolució

El conseller de Territori, Energia i Mobilitat
Per delegació, el director general d’Arquitectura i Habitatge (BOIB nº. 111 del 23/07/2015)

Casimir Gòdia i Casablancas