Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Decret 178/2003, de 31 d’octubre, pel qual es regula el procediment per obtenir l’avaluació i l’acreditació de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB), disposa, en l’article 6, que els criteris d’avaluació han de ser elaborats i aprovats amb caràcter general per l’AQUIB per a cada una de les figures contractuals de professors ajudants doctors i professors contractats doctors. Així mateix, determina que els criteris elaborats i aprovats per l’AQUIB s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

En conseqüència, el Consell de Direcció de l’AQUIB, en la sessió del dia 30 de juliol de 2013, ha adoptat l’acord següent:

Primer

Els criteris fan referència a l’avaluació dels mèrits de les persones sol·licitants que l’AQUIB ha de dur a terme prèviament a la contractació de professorat per part de la Universitat de les Illes Balears (UIB), d’acord amb els articles 50 i 52 de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, d’universitats (LOMLOU). Els Estatuts de la UIB i la resta de normativa universitària defineixen els terminis, els criteris i els procediments que s’han d’aplicar perquè la UIB contracti professors, d’acord amb els articles esmentats i el Decret 104/2002, pel qual es regula el règim jurídic i retributiu del personal docent i investigador contractat de la Universitat de les Illes Balears.

Segon

En l’avaluació dels mèrits de les persones sol·licitants, s’han de tenir en compte:

a) La formació integral. S’han de valorar l’expedient acadèmic i qualsevol activitat que contribueixi a la formació i al desenvolupament integral de les persones sol·licitants: formació acadèmica, experiència professional, tasques de gestió, etc.

b) L’activitat docent. A més de l’experiència docent acreditada, s’ha de tenir en compte qualsevol activitat que contribueixi tant al perfeccionament pedagògic com a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

c) L’activitat investigadora. S’ha de valorar la contribució al progrés del coneixement, al desenvolupament i a la innovació, tenint en compte la situació general de la ciència a Espanya i a la Unió Europea i les circumstàncies de la recerca de cada disciplina.

Tercer

Els currículums s’han de valorar d’acord amb els criteris detallats en els annexos 1 i 2 d’aquest Acord.

Aquest Acord produirà efectes a partir de l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 30 de juliol de 2013

El president de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears
Miguel José Deyá Bauzá

 

ANNEX 1

Criteris d’avaluació de la figura de professor contractat doctor

Els criteris següents fan referència a l’avaluació dels mèrits que l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB) ha de dur a terme prèviament a la contractació de professors per part de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en compliment dels articles 50 i 52 de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, d’universitats (LOMLOU).

La LOMLOU disposa, en l’article 52, que el contracte s’ha de subscriure amb doctors que hagin rebut l’avaluació positiva de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació o de l’òrgan d’avaluació externa que la llei de la comunitat autònoma determini.

En l’avaluació de la figura de professor contractat doctor, els comitès d’avaluació de l’AQUIB han de valorar els mèrits en experiència investigadora (amb un màxim de 55 punts sobre 100), experiència i innovació docent (amb un màxim de 30 punts sobre 100), formació acadèmica (amb un màxim de 10 punts sobre 100), experiència professional (amb un màxim de 5 punts sobre 100) i altres mèrits (amb un màxim de 2 punts addicionals). 

Per obtenir una avaluació positiva dels mèrits per a aquesta figura contractual, s’han d’assolir simultàniament:

a. Una puntuació mínima total de 55 punts sobre 100.

b. Una puntuació mínima de 40 punts sobre 100 sumant els obtinguts en els apartats d’experiència investigadora i d’experiència i innovació docent.

Els mèrits que es valoren en cada un dels apartats corresponents a aquesta figura contractual són els següents:

A. Experiència investigadora

L’experiència investigadora es valora fins a un màxim de 55 punts sobre 100 i, per tant, es considera l’element prioritari en l’avaluació per a la figura de professor contractat doctor (PCD), en especial l’experiència demostrable mitjançant resultats publicats. Es requereix que les persones sol·licitants acreditin una activitat investigadora intensa, desenvolupada de manera continuada en el temps i centrada en unes línies d’investigació que permetin establir quin és el seu camp de recerca.

A.1. Articles

Els articles s’han de valorar tenint en compte el mitjà de difusió emprat. S’han de considerar preferentment els articles publicats en revistes de reconegut prestigi, acceptant-se com a tals aquelles indexades en bases bibliogràfiques que es detallaran per a cadascuna de les branques de coneixement.

Així mateix, en el cas d’articles que no compleixin el criteri anterior, la persona sol·licitant n’ha d’aportar indicis de qualitat qualitatius i quantitatius contrastables pel comitè avaluador.

Per valorar les publicacions s’han de tenir en compte, entre d’altres, els factors següents: el lloc que ocupa la revista en el conjunt de les que corresponen a un mateix àmbit de coneixement i el nombre d’autors en relació amb el nombre d’institucions participants. Així mateix, s’ha de valorar positivament la regularitat en la producció científica.

a) En els camps de les ciències i de les ciències de la salut, aquest apartat es valora fins a un màxim de 39 punts sobre 100. Els articles i les patents i la transferència del coneixement/tecnologia es poden valorar en un sol apartat. Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es requereix, com a estàndard, que la persona candidata aporti un mínim de 10 treballs apareguts en publicacions científiques recollides en el Journal Citation Reports (JCR), tant al Science Citation Index com al Social Sciences Citation Index. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees (com, per exemple, treballs publicats en revistes situades en el primer terç de la llista de la seva especialitat en el JCR). En les disciplines clíniques, no es tenen en compte els treballs que versen sobre revisions, descripcions d’un cas, etc.

Per les patents i els mèrits de transferència, es poden aconseguir fins a 4 punts del total de 39 prevists en l’apartat, si bé la puntuació màxima de l’apartat pot obtenir-se exclusivament amb articles.

b) En el camp de l’enginyeria i l’arquitectura, aquest apartat es valora fins a un màxim de 39 punts sobre 100. Els articles i les patents i la transferència del coneixement/tecnologia s’han de valorar en un sol apartat. Per les patents i els mèrits de transferència, es poden aconseguir fins a 15 punts del total de 39 prevists en l’apartat, si bé la puntuació màxima de l’apartat pot obtenir-se exclusivament amb articles.

Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es requereix, com a estàndard, que la persona sol·licitant aporti un mínim de 6 treballs apareguts en publicacions científiques recollides en el Journal Citation Reports (JCR), tant al Science Citation Index com al Social Sciences Citation Index. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees (com, per exemple, treballs publicats en revistes situades en el primer terç de la llista de la seva especialitat en el JCR). En arquitectura, quan el perfil del candidat ho justifiqui, també s’han de considerar les publicacions de la branca d’arts i humanitats incloses en l’Arts and Humanities Citation Index o en altres índexs similars.

Excepcionalment, en aquest apartat es poden valorar els treballs inclosos en les actes de congressos internacionals de prestigi, en els àmbits científics en els quals aquests congressos siguin un vehicle de difusió comparable a les revistes de màxim prestigi incloses en el JCR.

En les àrees de coneixement caracteritzades per una activitat que inclogui elements de creació artística, aquests criteris són substituïts per indicadors del reconeixement professional i públic de l’obra artística. Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es considera necessari, com a estàndard, que la persona candidata acrediti almenys 6 aportacions de qualitat contrastable, consistents en projectes arquitectònics o urbanístics, o unes altres que compleixin el que s’ha dit anteriorment, articles publicats en revistes de difusió internacional i prestigi reconegut, patents internacionals en explotació o llibres de difusió i referència internacional. Per valorar els projectes arquitectònics i urbanístics, s’ha de tenir en compte si tenen caràcter innovador, constatable pels premis i les distincions rebudes, així com l’impacte que han tingut en la literatura especialitzada nacional i internacional, o si s’han mostrat en exposicions amb catàleg. Igualment, s’ha de valorar la participació rellevant en exposicions de prestigi de caràcter monogràfic. També s’ha de considerar la participació en exposicions com a comissari, sempre que se’n publiqui un catàleg amb repercussió en els mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

c) En el camp de les ciències socials i jurídiques, aquest apartat es valora fins a un màxim de 30 punts sobre 100. Depenent del currículum de la persona sol·licitant, el comitè pot valorar de forma conjunta els apartats A.1 (Articles) i A.2 (Llibres i capítols de llibres).

c.1. En el camp de les ciències socials, es valoren preferentment les publicacions científiques en revistes de prestigi incloses en índexs de publicacions com el Science Citation Index, el Social Sciences Citation Index, l’Econlit, el catàleg de Latindex o altres llistes generalment admeses en aquest camp. També s’utilitza com a referència de qualitat per a les publicacions espanyoles la base de dades de Difusió i Qualitat Editorial de les Revistes Espanyoles d’Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques (DICE). Aquesta base de dades es pot consultar a la pàgina web <http://dice.cindoc.csic.es/>.

No obstant això, ateses les singularitats d’aquest camp, també es poden considerar articles publicats en revistes no indexades, segons el reconeixement científic d’aquestes revistes en la seva àrea i el rigor i l’objectivitat del procés de selecció dels articles. Per valorar les publicacions científiques no indexades, se n’ha de tenir en compte: la qualitat informativa (identificació dels comitès editorials i científics, instruccions donades als autors, informació sobre el procés d’avaluació i selecció de manuscrits, traducció de sumaris, títols dels articles, paraules clau, resums en anglès i publicació de dades del procés editorial); la qualitat del procés editorial (periodicitat, regularitat, arbitratge científic, revisors, anonimat en la revisió, instruccions per a la revisió, comunicació motivada de les decisions, consells de redacció i assessor); la qualitat científica (percentatge i taxa d’acceptació d’articles de recerca); la qualitat de la difusió, i la visibilitat (inclusió en bases bibliogràfiques).

Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat en les àrees de ciències econòmiques i empresarials, ciències de l’educació, ciències de la comunicació i periodisme, sociologia, ciències polítiques i ciències de l’administració, es considera necessari, com a estàndard, haver publicat almenys 2 articles en revistes recollides en els índexs esmentats abans i 4 articles en revistes no indexades que compleixin els requisits assenyalats en el paràgraf anterior.

En el cas de les àrees de ciències del comportament, es considera necessari, com a estàndard, aportar almenys 4 articles publicats en revistes recollides en el Social Sciences Citation Index o en el Science Citation Index. No obstant això, poden considerar-se addicionalment revistes no indexades que compleixin els requisits de qualitat indicats anteriorment en aquest apartat. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees (com, per exemple, treballs publicats en revistes situades en el primer terç de la llista de la seva especialitat en el Science Citation Index o en el Social Sciences Citation Index).

c.2. En el camp de les ciències jurídiques, per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat es considera necessari que la persona sol·licitant presenti almenys 3 articles publicats en revistes que compleixin els requisits especificats a continuació i 3 treballs en un altre tipus de revistes acreditades. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees.

Es valoren preferentment els treballs publicats en revistes de prestigi reconegut i àmplia difusió acadèmica i professional. En aquest sentit, s’ha de considerar com a indicador de qualitat dels treballs el prestigi de les revistes i les editorials emprades com a mitjà de difusió. Per valorar-les, cal tenir en compte la qualitat informativa de la revista com a mitjà de comunicació científica, la qualitat del procés editorial i la qualitat científica de les revistes. En cas de dubte sobre aquests factors, es pot recórrer als criteris que estableix la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora (CNEAI) perquè la publicació sigui reconeguda com d’impacte.

També s’han de tenir en compte les ressenyes sobre els treballs publicades en revistes científiques especialitzades, així com les traduccions a altres llengües. El nombre d’autors d’un treball ha d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió d’aquest. Així mateix, com a referència de qualitat per a les publicacions espanyoles s’utilitza la base de dades de Difusió i Qualitat Editorial de les Revistes Espanyoles d’Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques (DICE). Aquesta base de dades es pot consultar a la pàgina web <http://dice.cindoc.csic.es/>.

Per valorar les publicacions científiques, s’han de tenir en compte, entre d’altres, els factors següents: que desenvolupin noves perspectives de l’ordenament jurídic; que suposin recerques originals sobre l’evolució històrica, social o cultural de les normes; que introdueixin propostes rellevants de perfeccionament de les normes en relació amb els sistemes constitucionals espanyol i europeu; que aportin coneixements i instruments conceptuals i analítics per millorar l’eficàcia de les normes jurídiques i el compliment dels objectius que es persegueixen amb aquestes normes; que ofereixin solucions a problemes d’interpretació, llacunes i contradiccions de l’ordenament jurídic espanyol, europeu i internacional; que siguin obres de caràcter general que es reconeguin com a referència dins una disciplina o suposin un progrés en l’organització d’un camp temàtic poc estructurat, sempre que es tracti de la primera edició o d’una edició que suposi canvis rellevants respecte a les anteriors.

d) En el camp de les arts i les humanitats, aquest apartat es valora fins a un màxim de 20 punts sobre 100. Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es considera necessari, com a estàndard, que la persona candidata presenti almenys 10 articles que compleixin els requisits que s’expliciten a continuació. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les àrees respectives.

Les contribucions s’han de valorar tenint en compte el mitjà de difusió emprat. S’han de considerar dos tipus de treballs: els publicats en revistes indexades en el Journal Citation Reports i els publicats en revistes que, encara que no estiguin recollides en el Journal Citation Reports, acreditin un sistema anònim d’avaluació d’experts i apareguin en bases bibliogràfiques com Arts & Humanities Citation Index, Bibliography of the History of Arts (RLG), Historical Abstracts, International Medieval Bibliography, RILMS Abstracts of Music Literature, Philosopher’s Index, Répertoire Bibliographique, International Bibliography of Periodical Literature in Humanities and Social Sciences (IBZ), Bibliographie Linguistique/Linguistic Bibliography (BL), Library and Information Science Abstracts, Francis, International Bibliography of the Social Sciences (IBSS), o unes altres de categoria similar. Per valorar aquest segon tipus de publicacions periòdiques, s’han d’utilitzar els factors d’impacte i/o la posició relativa en les respectives categories de Scopus i el European Reference Index for the Humanities (ERIH), de la Fundació Europea de la Ciència (European Science Foundation).

Quan la quantitat i/o la qualitat dels treballs aportats ho justifiqui, la puntuació de l’apartat A.1 (Articles) es podrà incrementar fins a un màxim de 30 punts. En aquest cas, s’ha de reduir la puntuació de l’apartat A.2 (Llibres i capítols de llibres).

En les àrees de coneixement caracteritzades per una activitat que inclou elements de creació artística, els criteris de qualitat detallats anteriorment són substituïts per indicadors del reconeixement professional i públic de les obres artístiques. Així, s’ha de valorar el caràcter innovador de les produccions, constatable pels premis i distincions rebudes, per l’impacte que han tingut en la crítica especialitzada nacional i internacional, o per haver estat mostrades en exposicions amb catàleg. Igualment, s’ha de valorar la participació rellevant en exposicions de prestigi de caràcter monogràfic. També s’ha de considerar la participació en exposicions com a comissari, sempre que se’n publiqui un catàleg amb repercussió en els mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

A.2. Llibres i capítols de llibres

En aquest apartat es té en compte fonamentalment la qualitat de les obres, avalada pel nombre de citacions de què han estat objecte, el prestigi de l’editorial, els editors, la col·lecció en què s’han publicat, les ressenyes aparegudes en revistes científiques especialitzades, l’extensió i les traduccions a altres llengües. Es valoren preferentment els llibres que es publiquin en editorials especialitzades de prestigi reconegut en les quals es garanteixi un procés rigorós de selecció i avaluació dels originals. Els llibres orientats a la docència s’inclouen en l’apartat B.2 (Material, publicacions i projectes d’innovació docent).

a) En els camps de les ciències, de les ciències de la salut i de l’enginyeria i arquitectura, aquest apartat es valora fins a un màxim de 5 punts sobre 100.

b) En el camp de les ciències socials i jurídiques, aquest apartat es valora fins a un màxim de 10 punts sobre 100.

En el camp de les ciències jurídiques, els llibres i els capítols de llibres s’han de considerar segons la seva qualitat avalada per les citacions de què han estat objecte, si n’hi ha, i la inclusió en bibliografies independents de l’autor i del seu entorn. Han de reflectir clarament que són fruit de la recerca o de la reflexió documentada.

En aquest apartat no es tenen en compte les recopilacions legislatives i jurisprudencials, ni les combinacions d’aquestes, els llibres de text, les ponències i comunicacions presentades en congressos no publicades en actes, ni els dictàmens i projectes.

En el camp de les ciències socials, a l’hora d’avaluar els llibres i els capítols de llibres s’han de tenir en compte el nombre de citacions de què han estat objecte, el prestigi de l’editorial, l’aplicació de l’avaluació d’experts, el prestigi dels editors, la col·lecció en què s’han publicat, les ressenyes aparegudes en revistes científiques especialitzades, les traduccions a altres llengües i la inclusió de les obres en bibliografies especialitzades. També s’avaluen com a aportacions les edicions crítiques; en canvi, les simples revisions de texts perquè es publiquin no s’han de prendre en consideració, tret que vagin precedides de pròlegs o estudis preliminars, o acompanyades d’anotacions que siguin fruit d’una recerca i facin una aportació valuosa al camp temàtic corresponent.

En la valoració dels llibres i els capítols de llibres, pot utilitzar-se el rànquing d’editorials Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Quan la quantitat i/o la qualitat dels treballs aportats ho justifiqui, la puntuació de l’apartat A.2 (Llibres i capítols de llibres) es podrà incrementar fins a un màxim de 15 punts. En aquest cas, s’ha de reduir la puntuació dels apartats A.1 (Articles) i/o A.4 (Congressos, conferències, seminaris). 

c) En el camp de les arts i les humanitats, aquest apartat es valora fins a un màxim de 20 punts sobre 100.

En l’avaluació de llibres i capítols de llibres, s’han de tenir en compte el nombre de citacions de què han estat objecte, el prestigi de l’editorial, l’aplicació de l’avaluació d’experts, el prestigi dels editors, la col·lecció en què s’han publicat, les ressenyes aparegudes en revistes científiques especialitzades, les traduccions a altres llengües i la inclusió de les obres en bibliografies especialitzades. També s’avaluen com a aportacions les edicions crítiques; en canvi, les simples revisions de texts perquè es publiquin no s’han de prendre en consideració, tret que vagin precedides de pròlegs o estudis preliminars, o acompanyades d’anotacions que siguin fruit d’una recerca i facin una aportació valuosa al camp temàtic corresponent.

En la valoració dels llibres i els capítols de llibres, pot utilitzar-se el rànquing d’editorials Scholarly Publishers Indicators (SPI).

A.3. Projectes i contractes de recerca

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 6 punts sobre 100.

Es valora prioritàriament la participació en projectes o en contractes de recerca de la Unió Europea, dels plans nacionals, de les comunitats autònomes i d’altres ens o organismes públics o privats que hagin estat sotmesos a l’avaluació externa de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP) o d’un organisme similar. Es valora especialment el tipus de participació i el grau de responsabilitat de la persona sol·licitant en el desenvolupament de la recerca.

En el supòsit en què la participació en contractes amb les administracions no tengui caràcter de recerca, aquest mèrit s’ha de valorar en l’apartat D (Experiència professional).

A.4. Congressos, conferències, seminaris

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 5 punts sobre 100.

Únicament s’han de prendre en consideració els congressos i les conferències en què s’apliquin procediments selectius a l’hora d’admetre les ponències i els treballs, tant si es tracta de convocatòries generals com de reunions especialitzades. S’han de valorar especialment les contribucions en congressos periòdics organitzats per societats científiques de referència en els diferents camps, així com el caràcter internacional o nacional de l’activitat, el tipus de participació (ponència convidada, ponència, comunicacions orals o pòsters, participació en l’organització o en el comitè científic) i altres aspectes significatius dins l’àrea temàtica.

La mera assistència es valora en l’apartat C.1 (Formació predoctoral i postdoctoral).

A.5. Patents i transferència del coneixement/tecnologia

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 4 punts sobre 100 en els camps de les arts i les humanitats i de les ciències socials i jurídiques. S’ha de valorar conjuntament amb l’apartat A.1 (Articles) fins a un màxim de 15 punts sobre 100 en l’àmbit de l’enginyeria i arquitectura i fins a un màxim de 4 punts sobre 100 en ciències i ciències de la salut.

Quant a les patents, les invencions o els models d’utilitat, es tenen en compte preferentment els que estan en explotació o els que han estat objecte d’un contracte de cessió o de llicència. 

Aquest mèrit es valora particularment en els àmbits científics i tecnològics en els quals és significatiu. Orientativament, es pot considerar l’equivalència entre una patent en explotació i un article en una revista indexada segons els criteris indicats en l’apartat A.1 (Articles).

Com a transferència del coneixement o de tecnologia al sector productiu, es tenen en compte: els informes d’impacte socioeconòmic; els treballs de recerca prelegislatius i altres treballs fets per encàrrec d’organismes públics; el desenvolupament de programari en explotació; les activitats lligades al manteniment i l’increment del patrimoni cultural, documental o museístic; la creació d’empreses i la col·laboració en empreses derivades i en parcs científics, i els cursos i seminaris impartits en empreses i organismes públics associats a la transferència de resultats. En aquest apartat solament es poden valorar les contribucions que siguin una transferència de la recerca pròpia de la persona candidata.

B. Experiència i innovació docent

L’experiència i la innovació docent es valoren amb un màxim de 30 punts sobre 100, tenint en compte principalment els mèrits que s’indiquen a continuació:

B.1. Docència universitària

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 15 punts sobre 100.

Per aconseguir la puntuació màxima, es requereix que la persona sol·licitant hagi impartit almenys 360 hores de docència de grau o postgrau. S’han de tenir en compte les institucions nacionals o estrangeres en les quals hagi exercit la docència.

B.2. Material, publicacions i projectes d’innovació docent

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 5 punts sobre 100.

Es té en compte fonamentalment el material docent original desenvolupat per persona sol·licitant, en qualsevol suport, així com les publicacions (llibres i articles) relacionades amb la docència, i se’n valora especialment el caràcter innovador. De la mateixa manera, es valora la participació en projectes d’innovació docent finançats en convocatòries públiques competitives i la participació en plans i equips de treball relacionats amb l’Espai Europeu d’Educació Superior.

B.3. Direcció de tesis doctorals, treballs de fi de grau, treballs de fi de màster, diploma d’estudis avançats, ...

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 4 punts sobre 100.

En la direcció de tesis doctorals, s’han de valorar preferentment la menció de doctorat europeu/internacional i la qualitat del programa de doctorat. Es considera també la direcció de treballs acadèmics com treballs de fi de màster (TFM), treballs de fi de grau (TFG) i projectes de fi de carrera (PFC), així com la direcció de treballs d’iniciació a l’activitat investigadora, el diploma d’estudis avançats (DEA) o equivalents. S’ha d’atorgar una puntuació més alta, per aquest ordre, a la direcció de tesis doctorals, DEA, TFM i TFG o PFC.

B.4 Avaluacions sobre la qualitat de la docència

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 3 punts sobre 100.

B.5 Ponent en seminaris i cursos i participació en congressos orientats a la formació docent universitària

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 3 punts sobre 100.

S’han de considerar el caràcter internacional o nacional de l’activitat, el tipus de participació (ponència convidada, ponència, comunicacions orals o pòsters, participació en l’organització o en el comitè científic) i altres aspectes significatius dins l’àrea temàtica.

C. Formació acadèmica

La formació acadèmica es valora amb un màxim de 10 punts sobre 100, tenint en compte principalment els mèrits que s’indiquen a continuació:

C.1. Formació predoctoral i postdoctoral

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 7 punts sobre 100.

S’ha de tenir en compte preferentment la qualificació de la tesi, si ha obtingut un premi extraordinari o la menció de doctorat europeu o internacional, així com la qualitat del programa. També es valora estar en possessió de més d’un títol. S’han de considerar especialment les beques predoctorals i postdoctorals, les borses i les ajudes obtingudes en convocatòries competitives rebudes dels programes europeus o nacionals. De la mateixa manera, s’han de valorar les estades a altres centres, d’acord amb la durada de l’estada i la qualitat de la institució receptora i dels resultats obtinguts. Només s’han de tenir en compte les estades amb una durada mínima de 3 mesos, no necessàriament continuats. Les estades per períodes inferiors a 2 setmanes no s’han de valorar, tret que manifestament es tracti de fraccions d’una mateixa estada a un centre determinat.

C.2. Formació didàctica per a l’activitat docent

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 3 punts sobre 100.

Es valoren els cursos de capacitació docent en general, els postgraus de formació del professorat i les activitats formatives específiques impartides per universitats.

D. Experiència professional

L’experiència professional es valora amb un màxim de 5 punts sobre 100, tenint en compte tant els mèrits corresponents a la feina duita a terme a empreses, institucions o hospitals com els corresponents a l’exercici lliure de la professió, als serveis d’assessorament o a la prestació de serveis qualificats. S’han de valorar preferentment la durada i la responsabilitat exercida, així com la rellevància pràctica de la feina per a la docència i la recerca. S’han de tenir en compte els períodes d’especialització realitzats a hospitals. En enginyeria i arquitectura, es valora la direcció tècnica de projectes i la responsabilitat en la redacció d’informes tècnics, tant en empreses com en institucions.

E. Altres mèrits

Es valoren fins a un màxim de 2 punts addicionals, poguent arribar a un total de 102.

En aquest apartat, pot considerar-se qualsevol mèrit no previst en els apartats anteriors relatiu a la formació acadèmica, a la pràctica docent, a la tasca de recerca, a l’activitat professional o a la gestió universitària.

 

ANNEX 2

Criteris d’avaluació de la figura de professor ajudant doctor

La LOMLOU disposa, en l’article 50, que el contracte s’ha de subscriure amb doctors l’activitat dels quals hagi rebut l’avaluació positiva de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació o de l’òrgan d’avaluació externa que la llei de la comunitat autònoma determini. L’estada de la persona candidata en universitats o centres de recerca de prestigi reconegut, espanyols o estrangers, distints de la universitat que el contracta és un mèrit preferent.

En l’avaluació de la figura de professor ajudant doctor, els comitès d’avaluació han de valorar els mèrits en experiència investigadora (amb un màxim de 60 punts sobre 100), formació acadèmica (amb un màxim de 27 punts sobre 100), experiència docent (amb un màxim de 10 punts sobre 100), experiència professional (amb un màxim de 3 punts sobre 100) i altres mèrits (amb un màxim de 2 punts addicionals).

Per obtenir una avaluació positiva dels mèrits per a aquesta figura contractual, s’ha d’assolir una puntuació mínima total de 55 punts sobre 100.

Els mèrits que es valoren en cadascun dels apartats corresponents a aquesta figura contractual són els següents:

A. Experiència investigadora

L’experiència investigadora es valora fins a un màxim de 60 punts sobre 100, tenint en compte principalment els mèrits que s’indiquen a continuació.

A.1. Articles

Els articles s’han de valorar tenint en compte el mitjà de difusió emprat. S’han de considerar preferentment els articles publicats en revistes de reconegut prestigi, acceptant-se com a tals aquelles indexades en bases bibliogràfiques que es detallaran per a cadascuna de les branques de coneixement. 

Així mateix, en el cas d’articles que no compleixin el criteri anterior, la persona sol·licitant n’ha d’aportar indicis de qualitat qualitatius i quantitatius contrastables pel comitè avaluador.

Per valorar les publicacions s’han de tenir en compte, entre d’altres, els factors següents: el lloc que ocupa la revista en el conjunt de les que corresponen a un mateix àmbit de coneixement i el nombre d’autors en relació amb el nombre d’institucions participants.

a) En els camps de les ciències i de les ciències de la salut, aquest apartat es valora fins a un màxim de 40 punts sobre 100. Els articles i les patents i la transferència del coneixement/tecnologia es poden valorar en un sol apartat. Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es requereix, com a estàndard, que l’aspirant aporti un mínim de 5 treballs apareguts en publicacions científiques recollides en el Journal Citation Reports (JCR), tant al Science Citation Index com al Social Sciences Citation Index. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees (com, per exemple, treballs publicats en revistes situades en el primer terç de la llista de la seva especialitat en el JCR). En les disciplines clíniques, no es tenen en compte els treballs que versen sobre revisions, descripcions d’un cas, etc.

Per les patents i els mèrits de transferència, es poden aconseguir fins a 4 punts del total de 40 prevists en l’apartat, si bé la puntuació màxima de l’apartat pot obtenir-se exclusivament amb articles.

b) En el camp de l’enginyeria i arquitectura, aquest apartat es valora fins a un màxim de 40 punts sobre 100. Els articles i les patents i la transferència del coneixement/tecnologia s’han de valorar en un sol apartat. Per les patents i els mèrits de transferència, es poden aconseguir fins a 15 punts del total de 40 prevists en l’apartat, si bé la puntuació màxima de l’apartat pot obtenir-se exclusivament amb articles.

Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es requereix, com a estàndard, que la persona sol·licitant aporti un mínim de 2 treballs apareguts en publicacions científiques recollides en el Journal Citation Reports (JCR), tant al Science Citation Index com al Social Sciences Citation Index. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees (com, per exemple, treballs publicats en revistes situades en el primer terç de la llista de la seva especialitat en el JCR). En arquitectura, quan el perfil de l’aspirant ho justifiqui, també s’han de considerar les publicacions de la branca d’arts i humanitats incloses en l’Arts and Humanities Citation Index o en altres índexs similars.

Excepcionalment, en aquest apartat es poden valorar els treballs inclosos en les actes de congressos internacionals de prestigi, en els àmbits científics en els quals aquests congressos siguin un vehicle de difusió comparable a les revistes de màxim prestigi incloses en el JCR.

En les àrees de coneixement caracteritzades per una activitat que inclogui elements de creació artística, aquests criteris són substituïts per indicadors del reconeixement professional i públic de l’obra artística. Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es considera necessari, com a estàndard, que la persona sol·licitant acrediti almenys 3 aportacions de qualitat contrastable, consistents en projectes arquitectònics o urbanístics, o unes altres que compleixin el que s’ha dit anteriorment, articles publicats en revistes de difusió internacional i prestigi reconegut, patents internacionals en explotació o llibres de difusió i referència internacional. Per valorar els projectes arquitectònics i urbanístics, s’ha de tenir en compte si tenen caràcter innovador, constatable pels premis i les distincions rebuts, així com l’impacte que han tingut en la literatura especialitzada nacional i internacional, o si s’han mostrat en exposicions amb catàleg. Igualment, s’ha de valorar la participació rellevant en exposicions de prestigi de caràcter monogràfic. També s’ha de considerar la participació en exposicions com a comissari, sempre que se’n publiqui un catàleg amb repercussió en els mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

c) En el camp de les ciències socials i jurídiques, aquest apartat es valora fins a un màxim de 30 punts sobre 100. Depenent del currículum de la persona candidata, el comitè pot valorar de forma conjunta els apartats A.1 (Articles) i A.2 (Llibres i capítols de llibres).

c.1. En el camp de les ciències socials, es valoren preferentment les publicacions científiques en revistes de prestigi incloses en índexs de publicacions com el Science Citation Index, el Social Sciences Citation Index, l’Econlit, el catàleg de Latindex o altres llistes generalment admeses en aquest camp. També s’utilitza com a referència de qualitat per a les publicacions espanyoles la base de dades de Difusió i Qualitat Editorial de las Revistes Espanyoles d’Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques (DICE). Aquesta base de dades es pot consultar a la pàgina web <http://dice.cindoc.csic.es/>.

No obstant això, ateses les singularitats d’aquest camp, també es poden considerar articles publicats en revistes no indexades segons el reconeixement científic d’aquestes revistes en la seva àrea i el rigor i l’objectivitat del procés de selecció dels articles. Per valorar les publicacions científiques no indexades, se n’ha de tenir en compte: la qualitat informativa (identificació dels comitès editorials i científics, instruccions als autors, informació sobre el procés d’avaluació i selecció de manuscrits, traducció de sumaris, títols dels articles, paraules clau, resums en anglès i publicació de dades del procés editorial); la qualitat del procés editorial (periodicitat, regularitat, arbitratge científic, revisors, anonimat en la revisió, instruccions per a la revisió, comunicació motivada de les decisions, consells de redacció i assessor); la qualitat científica (percentatge i taxa d’acceptació d’articles de recerca); la qualitat de la difusió, i la visibilitat (inclusió en bases bibliogràfiques).

Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat en les àrees de ciències econòmiques i empresarials, ciències de l’educació, ciències de la comunicació i periodisme, sociologia, ciències polítiques i ciències de l’administració, es considera necessari, com a estàndard, haver publicat almenys 1 article en revistes recollides en els índexs esmentats abans i 2 articles en revistes no indexades que compleixin els requisits assenyalats en el paràgraf anterior.

En el cas de les àrees de ciències del comportament, es considera necessari, com a estàndard, aportar almenys 2 articles publicats en revistes recollides en el Social Sciences Citation Index o en el Science Citation Index. No obstant això, poden considerar-se addicionalment revistes no indexades que compleixin els requisits de qualitat indicats anteriorment en aquest apartat.

c.2. En el camp de les ciències jurídiques, per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat es considera necessari que las persona sol·licitant presenti almenys 2 articles publicats en revistes que compleixin els requisits especificats a continuació i 2 treballs en un altre tipus de revistes acreditades. Es pot considerar un nombre de treballs menor, si corresponen a publicacions de qualitat elevada en les seves àrees.

Es valoren preferentment els treballs publicats en revistes de prestigi reconegut i àmplia difusió acadèmica i professional. En aquest sentit, s’ha de considerar com a indicador de qualitat dels treballs el prestigi de les revistes i les editorials emprades com a mitjà de difusió. Per valorar-les, cal tenir en compte la qualitat informativa de la revista com a mitjà de comunicació científica, la qualitat del procés editorial i la qualitat científica de les revistes. En cas de dubte sobre aquests factors, es pot recórrer als criteris que estableix la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora (CNEAI) perquè la publicació sigui reconeguda com d’impacte.

També s’han de tenir en compte les ressenyes sobre els treballs publicades en revistes científiques especialitzades, així com les traduccions a altres llengües. El nombre d’autors d’un treball ha d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió d’aquest.

En aquest camp, també s’utilitza com a referència de qualitat per a les publicacions espanyoles la base de dades de Difusió i Qualitat Editorial de les Revistes Espanyoles d’Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques (DICE). Aquesta base de dades es pot consultar a la pàgina web <http://dice.cindoc.csic.es/>.

Per valorar les publicacions científiques en aquest camp, s’han de tenir en compte, entre d’altres, els factors següents: que desenvolupin noves perspectives de l’ordenament jurídic; que suposin recerques originals sobre l’evolució històrica, social o cultural de les normes; que introdueixin propostes rellevants de perfeccionament de les normes en relació amb els sistemes constitucionals espanyol i europeu; que aportin coneixements i instruments conceptuals i analítics per millorar l’eficàcia de les normes jurídiques i el compliment dels objectius que es persegueixen amb aquestes normes; que ofereixin solucions a problemes d’interpretació, llacunes i contradiccions de l’ordenament jurídic espanyol, europeu i internacional; que siguin obres de caràcter general que es reconeguin com a referència dins una disciplina o suposin un progrés en l’organització d’un camp temàtic poc estructurat, sempre que es tracti de la primera edició o d’una edició que suposi canvis rellevants respecte a les anteriors.

d) En el camp de les arts i les humanitats, aquest apartat es valora fins a un màxim de 30 punts sobre 100. Per obtenir la puntuació màxima en aquest apartat, es considera necessari, com a estàndard, que la persona sol·licitant presenti almenys 5 articles que compleixin els requisits que s’expliciten a continuació.

Les contribucions s’han de valorar tenint en compte el mitjà de difusió emprat. S’han de considerar dos tipus de treballs: els publicats en revistes indexades en el Journal Citation Reports i els publicats en revistes que, encara que no estiguin recollides en el Journal Citation Reports, acreditin un sistema anònim d’avaluació d’experts i apareguin en bases bibliogràfiques com Arts & Humanities Citation Index, Bibliography of the History of Arts (RLG), Historical Abstracts, International Medieval Bibliography, RILMS Abstracts of Music Literature, Philosopher’s Index, Répertoire Bibliographique, International Bibliography of Periodical Literature in Humanities and Social Sciences (IBZ), Bibliographie Linguistique/Linguistic Bibliography (BL), Library and Information Science Abstracts, Francis, International Bibliography of the Social Sciences (IBSS), o unes altres de categoria similar. Per valorar aquest segon tipus de publicacions periòdiques, s’han d’utilitzar els factors d’impacte i/o la posició relativa en les respectives categories de Scopus i el European Reference Index for the Humanities (ERIH) de la Fundació Europea de la Ciència (European Science Foundation).

Quan la quantitat i/o la qualitat dels treballs aportats ho justifiqui, la puntuació de l’apartat A.1 (Articles) es podrà incrementar fins a un màxim de 40 punts. En aquest cas, s’ha de reduir la puntuació de l’apartat A.2 (Llibres i capítols de llibres).

En les àrees de coneixement caracteritzades per una activitat que inclou elements de creació artística, els criteris de qualitat detallats anteriorment són substituïts per indicadors del reconeixement professional i públic de les obres artístiques. Així, s’ha de valorar el caràcter innovador de les produccions, constatable pels premis i distincions rebuts, per l’impacte que han tingut en la crítica especialitzada nacional i internacional, o per haver estat mostrades en exposicions amb catàleg. Igualment, s’ha de valorar la participació rellevant en exposicions de prestigi de caràcter monogràfic. També s’ha de considerar la participació en exposicions com a comissari, sempre que se’n publiqui un catàleg amb repercussió en els mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

 

A.2 Llibres i capítols de llibres

En aquest apartat es té en compte fonamentalment la qualitat de les obres, avalada pel nombre de citacions de què han estat objecte, el prestigi de l’editorial, els editors, la col·lecció en què s’han publicat, les ressenyes aparegudes en revistes científiques especialitzades, l’extensió i les traduccions a altres llengües. Es valoren preferentment els llibres que es publiquin en editorials especialitzades de prestigi reconegut en les quals es garanteixi un procés rigorós de selecció i avaluació dels originals. Els llibres orientats a la docència s’inclouen en l’apartat C.2 (Altres aspectes relacionats amb la docència).

a) En els camps de les ciències, de les ciències de la salut i de l’enginyeria i arquitectura, aquest apartat es valora fins a un màxim de 6 punts sobre 100.

b) En el camp de les ciències socials i jurídiques, aquest apartat es valora fins a un màxim de 15 punts sobre 100.

En el camp de les ciències jurídiques, els llibres i els capítols de llibres s’han de considerar segons la seva qualitat avalada per les citacions de què han estat objecte, si n’hi ha, i la inclusió en bibliografies independents de l’autor i del seu entorn. Han de reflectir clarament que són fruit de la recerca o de la reflexió documentada.

En aquest apartat no es tenen en compte les recopilacions legislatives i jurisprudencials, ni les seves combinacions, els llibres de text, les ponències i comunicacions presentades en congressos no publicades en actes, ni els dictàmens i projectes.

En el camp de les ciències socials, a l’hora d’avaluar els llibres i els capítols de llibres s’han de tenir en compte el nombre de citacions de què han estat objecte, el prestigi de l’editorial, l’aplicació de l’avaluació d’experts, el prestigi dels editors, la col·lecció en què s’han publicat, les ressenyes aparegudes en revistes científiques especialitzades, les traduccions a altres llengües i la inclusió de les obres en bibliografies especialitzades. En aquest apartat també s’avaluen com a aportacions les edicions crítiques; en canvi, les simples revisions de texts perquè es publiquin no s’han de prendre en consideració, tret que vagin precedides de pròlegs o estudis preliminars, o acompanyades d’anotacions que siguin fruit d’una recerca i facin una aportació valuosa al camp temàtic corresponent.

En la valoració dels llibres i els capítols de llibres, pot utilitzar-se el rànquing d’editorials Scholarly Publishers Indicators (SPI).

c) En el camp de les arts i les humanitats, aquest apartat es valora fins a un màxim de 15 punts sobre 100.

En l’avaluació de llibres i capítols de llibres, s’han de tenir en compte el nombre de citacions de què han estat objecte, el prestigi de l’editorial, l’aplicació de l’avaluació d’experts, el prestigi dels editors, la col·lecció en què s’han publicat, les ressenyes aparegudes en revistes científiques especialitzades, les traduccions a altres llengües i la inclusió de les obres en bibliografies especialitzades. En aquest apartat també s’avaluen com a aportacions les edicions crítiques; en canvi, les simples revisions de texts perquè es publiquin no s’han de prendre en consideració, tret que vagin precedides de pròlegs o estudis preliminars, o acompanyades d’anotacions que siguin fruit d’una recerca i facin una aportació valuosa al camp temàtic corresponent.

En la valoració dels llibres i els capítols de llibres, pot utilitzar-se el rànquing d’editorials Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Quan la quantitat i/o la qualitat dels treballs aportats ho justifiquin, la puntuació de l’apartat A.2 (Llibres i capítols de llibres) es podrà incrementar fins a un màxim de 20 punts. En aquest cas, s’ha de reduir la puntuació dels apartats A.1 (Articles) i/o A.4 (Congressos, conferències, seminaris).

A.3 Projectes i contractes de recerca

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 8 punts sobre 100 en ciències, ciències de la salut i en enginyeria i arquitectura, i fins a un màxim de 6 punt sobre 100 en arts i humanitats i en ciències socials i jurídiques.

Es valora prioritàriament la participació en projectes o en contractes de recerca de la Unió Europea, dels plans nacionals, de les comunitats autònomes i d’altres ens o organismes públics o privats que hagin estat sotmesos a l’avaluació externa de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP) o d’un organisme similar.

En el supòsit en què la participació en contractes amb les administracions no tengui caràcter de recerca, aquest mèrit s’ha de valorar en l’apartat D (Experiència professional).

A.4. Congressos, conferències, seminaris

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 5 punts sobre 100 en arts i humanitats i en ciències socials i jurídiques, i fins a un màxim de 6 punts sobre 100 en ciències, ciències de la salut i enginyeria i arquitectura.

En la valoració d’aquest apartat, únicament s’han de prendre en consideració els congressos i les conferències en què s’apliquin procediments selectius a l’hora d’admetre les ponències i els treballs, tant si es tracta de convocatòries generals com de reunions especialitzades. S’han de valorar especialment les contribucions en congressos periòdics organitzats per societats científiques de referència en els diferents camps, així com el caràcter internacional o nacional de l’activitat, el tipus de participació (ponència convidada, ponència, comunicacions orals o pòsters, participació en l’organització o en el comitè científic) i altres aspectes significatius dins l’àrea temàtica.

La mera assistència es valora en l’apartat B.2 (Formació predoctoral i postdoctoral).

A.5 Patents i transferència del coneixement/tecnologia

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 4 punts sobre 100 en els camps de les arts i les humanitats i de les ciències socials i jurídiques. S’ha de valorar conjuntament amb l’apartat A.1, fins a un màxim de 15 punts sobre 100 en l’àmbit de l’enginyeria i arquitectura i fins a un màxim de 4 punts sobre 100 en ciències i ciències de la salut.

Quant a les patents, les invencions o els models d’utilitat, es tenen en compte preferentment els que estan en explotació o els que han estat objecte d’un contracte de cessió o de llicència.

Aquest mèrit es valora particularment en els àmbits científics i tecnològics en els quals és significatiu. Orientativament, es pot considerar l’equivalència entre una patent en explotació i un article en una revista indexada segons els criteris indicats en l’apartat A.1 (Articles).

Com a transferència del coneixement o de tecnologia al sector productiu, es tenen en compte: els informes d’impacte socioeconòmic; els treballs de recerca prelegislatius i altres treballs fets per encàrrec d’organismes públics; el desenvolupament de programari en explotació; les activitats lligades al manteniment i l’increment del patrimoni cultural, documental o museístic; la creació d’empreses i la col·laboració en empreses derivades i en parcs científics, i els cursos i seminaris impartits en empreses i organismes públics associats a la transferència de resultats. En aquest apartat solament es poden valorar les contribucions que siguin una transferència de la recerca pròpia de l’aspirant.

B. Formació acadèmica

La formació acadèmica es valora amb un màxim de 27 punts sobre 100, tenint en compte principalment els mèrits que s’indiquen a continuació:

B.1 Estades a centres de recerca

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 12 punts sobre 100.

Es valoren les estades a altres centres tenint en compte la durada de l’estada i la qualitat de la institució receptora i dels resultats obtinguts. Només s’han de prendre en consideració les estades amb una durada mínima de 2 mesos, no necessàriament continuats. Les estades per períodes inferiors a 2 setmanes no s’han de valorar, tret que manifestament es tracti de fraccions d’una mateixa estada a un centre determinat. També s’han de valorar les beques, borses i ajudes de caràcter competitiu no previstes en l’apartat B.2 (Formació predoctoral i postdoctoral) amb què les estades s’han duit a terme.

B.2 Formació predoctoral i postdoctoral

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 15 punts sobre 100.

S’han de considerar l’expedient acadèmic de la titulació principal i les beques d’iniciació a la recerca i de col·laboració. Es valora preferentment la qualificació de la tesi, si ha obtingut un premi extraordinari o la menció de doctorat europeu o internacional, així com la qualitat del programa i les beques predoctorals i postdoctorals obtingudes en convocatòries competitives, tenint en compte la qualitat del programa i de la institució receptora. S’han de prendre en consideració l’adequació de la titulació al camp científic en què la persona candidata vol exercir la docència i la possessió de més d’un títol. També s’han de tenir en compte els cursos i seminaris d’especialització fets dins el seu àmbit disciplinari.

C. Experiència docent

L’experiència docent es valora amb un màxim de 10 punts sobre 100, tenint en compte principalment els mèrits que s’indiquen a continuació:

C.1 Docència universitària

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 7 punts sobre 100.

Per aconseguir la puntuació màxima, es requereix haver impartit almenys 180 hores de docència de grau o postgrau. S’han de tenir en compte les institucions nacionals o estrangeres en les quals s’ha exercit la docència.

C.2 Altres aspectes relacionats amb la docència

Aquest apartat es valora fins a un màxim de 3 punts sobre 100.

S’han de tenir en compte les avaluacions docents i la participació en projectes d’innovació docent i en plans i equips de treball relacionats amb l’Espai Europeu d’Educació Superior. De la mateixa manera, s’han de considerar l’elaboració de material docent i les publicacions relacionades amb la docència. També es valora la participació en cursos, seminaris i congressos específicament orientats a la formació teoricopràctica per a l’activitat docent.

Es valora igualment la direcció de treballs acadèmics i qualsevol altre mèrit relacionat amb la docència universitària.

D. Experiència professional

L’experiència professional es valora amb un màxim de 3 punts sobre 100, tenint en compte tant els mèrits corresponents a la feina duita a terme a empreses, institucions o hospitals com els corresponents a l’exercici lliure de la professió, als serveis d’assessorament o a la prestació de serveis qualificats. S’han de valorar preferentment la durada i la responsabilitat exercida, així com la rellevància pràctica de la feina per a la docència i la recerca. S’han de tenir en compte els períodes d’especialització realitzats a hospitals. En enginyeria i arquitectura, es valora la direcció tècnica de projectes i la responsabilitat en la redacció d’informes tècnics, tant en empreses com en institucions.

E. Altres mèrits

Es valoren fins a un màxim de 2 punts addicionals, poguent arribar a un total de 102.

En aquest apartat, pot considerar-se qualsevol mèrit no previst en els apartats anteriors relatiu a la formació acadèmica, a la pràctica docent, a la tasca de recerca, a l’activitat professional o a la gestió universitària.