Es fa públic que en data 15 d’octubre de 2012 el Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa va aprovar, per unanimitat, la següent proposta:

“3. Proposta del conseller executiu del Departament d’Esports i Joventut al consell executiu en relació a l’aprovació del Pla Estratègic Esportiu d’Eivissa 2012-2016.

Hanvent-se presentat la següent proposta amb l’informe favorable de la Comissió Tècnica de secretaris d’aquesta Corporació de data 11 d’octubre de 2012:

“L’esport constitueix un element determinant de la qualitat de vida i de la utilització activa i participativa del temps d’oci en la societat contemporània, tant és així que la importància de l’esport va ser recollida en el conjunt de principis rectors de la política social i econòmica de la Constitució Espanyola, de tal manera que el seu article 43.3 estableix que els poders públics fomentaran l’educació física i l’esport, i facilitaran l’adequada utilització del lleure.

El Consell Insular d’Eivissa va assumir competències en matèria d’esports mitjançant la Llei 6/1994, de 13 de desembre d’atribució de competències en matèria de patrimoni històric, promoció sociocultural, animació sociocultural, depòsit legal de llibres i esports, concretament l’article 6.3 de estableix com a competències “les que determini la Llei balear de l’esport”. Per una altra banda l’article 11.e) de la Llei 4/2006, de 17 d’octubre, de l’Esport Balear, atribueix als consells insulars competència per “Definir, planificar i executar els programes dirigits a una major pràctica esportiva als diferents àmbits i sectors socials, així com a participar en ells”.

El Consell Insular d’Eivissa, mitjançant aquest Pla Estratègic Esportiu i desprès d’una seriosa reflexió, vol estructurar i definir l’activitat i la planificació esportives sobre l’esport eivissenc per el període de temps comprès des de l’any 2012 fins al 2016. Aquest Pla proposa mesures d’actuació d’acord amb les disponibilitats econòmiques d’aquesta administració insular i proposa una direcció per obtenir els resultats i els èxits en matèria esportiva que tots desitgem i que Eivissa i el seu esport es mereixen.

Mitjançant aquest instrument es volen optimitzar els esforços humans i els recursos materials, apostant per la coordinació i la cooperació entre tots els segments i els estaments esportius, definir els plans esportius i estructurar la política esportiva a Eivissa, passa a passa. Iniciant aquesta estructura pel pilar fonamental de l’esport, el programa de l’Esport en edat escolar, per donar salt a una millora qualitativa mitjançant els programes de millora tècnica, per posteriorment passar a competicions d’àmbit nacional, etc. Aquesta cadena, juntament amb altres línies d’ajuts i subvencions, es proposa a l’esport eivissenc, perquè un esportista pugui tenir la continuïtat necessària en el seu esport, i així es primarà i s’incentivarà les delegacions federatives d’Eivissa, que facin tasca en aquesta direcció.

Vist l’esborrany del Pla Estratègic Esportiu d’Eivissa 2012-2016 elaborat pel Consell Insular d’Eivissa que obra a l’expedient administratiu.

Vist el informe proposta realitzat pel Tècnic Superior d’esports amb el vist i conforme de la Secretària Tècnica d’Economia, Benestar Social i Esports, de data 4 d’octubre de 2012, i vist que no hi ha objecció jurídica que s’oposi a la seua aprovació.

Vist que el Consell Executiu és l’òrgan competent per l’aprovació dels plans d’actuació proposats pels Departaments en virtut del previst al punt segon aparat a) del Decret de Presidència de data 4 de juliol de 2011 de determinació de les atribucions corresponents als diferents òrgans del Consell Insular d’Eivissa, el Conseller que subscriu eleva al Consell Executiu, la següent

PROPOSTA

Aprovar el Pla Estratègic Esportiu d’Eivissa 2012-2016, el qual s’acompanya com a annex i a la present proposta”.

 

ÍNDEX

Introducció – pàg. 1

Breu anàlisi de la situació esportiva a Eivissa – pàg. 1

Anàlisi Dafo – pàg. 3

Objectius generals i específics – pàg. 4

Línies d’actuació – pàg. 5

Línia d’actuació núm. 1: Esport en edat escolar – pàg. 6

Línia d’actuació núm. 2: Infraestructura esportiva – pàg. 7

Línia d’actuació núm. 3: Promoció esportiva – pàg. 8

Línia d’actuació núm. 4: Formació tècnica i esportiva – pàg. 9

Línia d’actuació núm. 5: Organització d’esdeveniments esportius – pàg. 10

Línia d’actuació núm. 6: Ètica esportiva – pàg. 11

Línia d’actuació núm. 7: Voluntariat esportiu – pàg. 12

Línia d’actuació núm. 8: Coordinació administracions i entitats esportives – pàg. 13

Línia d’actuació núm. 9: Salut i esport – pàg. 14

Línia d’intervenció núm. 10: Comissió seguiment i control – pàg. 15

Annex I – pàg. 16

Annex II – pàg. 21

Annex III – pàg. 24

Annex IV – pàg. 27

Introducció

La Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, al seu article 3, disposa que “L’activitat física i l’esport són funcions socials que contribueixen al desenvolupament i a la formació integral de les persones i a la millora de la seva qualitat de vida.” I al seu article 11 estableix que una de les competències dels consells insulars és: “Definir, planificar i executar els programes adreçats a una major pràctica esportiva en els diferents àmbits i sectors socials, i participar-hi.”

L’esport a l’illa d’Eivissa els darrers anys ha tengut un gran desenvolupament. La iniciativa pública ha fet un gran esforç d’inversió per oferir una diversitat d’oferta d’instal·lacions i de serveis esportius.

La iniciativa privada és, d’altra banda, l’autèntic motor de l’esport eivissenc. Els clubs esportius són promotors d’una gran varietat d’esdeveniments esportius, d’equips que juguen en lligues d’àmbit nacional i igualment són els impulsors de l’esport base.

S’ha fet un gran treball però s’ha de continuar en la consolidació de la nostra estructura esportiva. En aquesta situació de crisi econòmica el Consell d'Eivissa presenta aquest Pla. Per establir quins són els objectius i la direcció que ha de prendre la planificació esportiva d’aquesta institució. On està i on vol anar.

Treballar en aquest Pla significa l’aprofitament de les nostres oportunitats i reduir les nostres debilitats.

Per primera vegada, el Consell d’Eivissa es planteja un Pla estratègic esportiu per evitar el pensament a curt termini, sumar esforços i dissenyar accions integradores, que obtenguin els seus fruits a un mitjà o llarg termini. Amb aquest nou replantejament es vol optimitzar els esforços humans i els recursos materials, apostant per la coordinació i la cooperació entre tots els segments i els estaments esportius, definir els plans esportius i estructurar la política esportiva a Eivissa, passa a passa. Iniciant aquesta estructura pel pilar fonamental de l’esport, el programa de l’Esport en edat escolar, per donar salt a una millora qualitativa mitjançant els programes de millora tècnica, per posteriorment passar a competicions d’àmbit nacional, etc. Aquesta cadena, juntament amb altres línies d’ajuts i subvencions, es proposa a l’esport eivissenc, perquè un esportista pugui tenir la continuïtat necessària en el seu esport, i així es primarà i s’incentivarà les delegacions federatives d’Eivissa, que facin tasca en aquesta direcció.

Crisi és també “oportunitat”, oportunitat de canvi per portar “inèrcies” i aprofitar aquesta situació històrica que ens toca viure, per això la necessitat d’aquest pla.

En definitiva, és una reflexió per estructurar i definir l’activitat i la planificació esportives sobre l’esport eivissenc que proposa mesures d’actuació d’acord amb les disponibilitats econòmiques d’aquesta administració insular i proposa una direcció per obtenir els resultats i els èxits en matèria esportiva que tots desitjam i que Eivissa i el seu esport es mereixen.

Breu anàlisi de la situació esportiva de l’illa d’Eivissa

A l’illa d’Eivissa hi ha més de 125 entitats esportives actives, un club per cada 1.040 habitants.

Independentment del nombre, s’ha de significar que, en conjunt, els clubs tenen una gran iniciativa. Per exemple, l’any 2011 es varen organitzar més de 70 esdeveniments esportius d’àmbit balear, nacional i/o internacional, més de 8 clubs participaren en lligues balears, 7 clubs en lligues nacionals, més de 15 clubs assistiren amb els seus esportistes a campionats d’Espanya, més de 69 equips varen competir en categories nacionals i/o balears, es varen organitzar més de 70 esdeveniments esportius i més de 100 esportistes varen obtenir magnífics resultats en campionats nacionals.

El nombre d’esportistes en edat escolar és de més de 4.810, les llicències de tècnics, entrenadors i delegats són de més de 585, hi ha hagut unes 19.863 participacions d’escolars en activitats de promoció esportiva promogudes pel Consell Insular d’Eivissa.

Els i les esportistes federats d’esports individuals supera els 4.900 i el nombre d’equips d’esports col·lectius és de més de 240 equips.

L’esport més practicat, com no podia ser d’altra manera, és el futbol, però s’ha de significar que a l’illa d’Eivissa es poden practicar més de 35 esports diferents, des de trot a escalada, de submarinisme a motocròs, d’espeleologia a wushu.

Les administracions públiques han fet un gran esforç inversor en instal·lacions esportives. Així, hi ha una piscina pública coberta cada 16.807 habitants o un pavelló cobert cada 14.940 habitants.

Però no s’ha de caure en l’autocomplaença. Les administracions s’han de plantejar si l’oferta d’instal·lacions s’adapta a les necessitats, quines actuacions han de realitzar-se, quins espais es requereixen per a la pràctica d’esports específics, etc.

El diagnòstic bàsic de l’esport eivissenc, mitjançant el mètode DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) indica:

Debilitats

Abandó de la pràctica esportiva dels joves.

Baixa pràctica esportiva femenina.

Baixa rotació dels equips directius de les entitats esportives.

Baix patrocini privat.

Baixa implicació dels docents en el programa de l’Esport en edat escolar.

Baixa possibilitat de formació esportiva a l’illa.

Baix nivell competitiu de les lligues insulars.

Dispersió informació esportiva.

Amenaces

Crisi econòmica que afecta tots els sectors.

Augment del sedentarisme per la influència de les noves tecnologies.

Reducció de la connectivitat de l’illa.

Fortaleses

Atractiva imatge de la marca “Ibiza” com a pol d’atracció de tot tipus d’esdeveniment esportiu.

Marc incomparable per a la pràctica esportiva a l’aire lliure.

Alta sensibilització de les administracions públiques eivissenques amb l’esport.

Elevat nivell d’associacionisme esportiu.

Esportistes de reconegut prestigi amb vinculació amb Eivissa.

Oportunitats

Aprofitament de la imatge de la marca “Ibiza”.

Augment de la importància de l’esport base una vegada que l’esport espectacle ha baixat de forma destacada.

Conscienciació social de la necessitat de salvar la pràctica esportiva malgrat la crisi econòmica.

Augment del nombre de professionals titulats en esport.

La bona climatologia per a la pràctica esportiva.

Nous moviments i tendències esportives, especialment urbanes.

Major implicació dels centres educatius amb l’esport en edat escolar.

Establiment de nous criteris i projectes sostenibles econòmicament i esportivament.

Aprofitament de l’experiència tècnica i d’entrenadors i esportistes destacats d’Eivissa.

Objectius generals

· Augmentar la pràctica esportiva, actuant de forma coordinada en tots els elements del sistema esportiu: clubs, instal·lacions, administracions, esportistes, etc.

·  Modernitzar la gestió de l’esport eivissenc, millorar la informació i la coordinació.

· Posicionar l’illa d’Eivissa com un referent per a l’organització d’esdeveniments esportius.

· Donar suport a la consecució d’èxits esportius que serviran per augmentar la pràctica esportiva.

Objectius específics

· Consolidar la xarxa d’instal·lacions esportives amb la construcció d’un parc del motor.

· Augmentar la pràctica de l’esport en edat escolar.

· Augmentar la pràctica de l’esport oci o esport per a tothom.

· Millorar el nivell formatiu dels tècnics esportius.

· Millorar el nivell competitiu dels esportistes.

· Disminuir les situacions agressives i de rivalitat en l’esport.

· Aprofitar l’entorn natural per a pràctica esportiva i l’organització d’esdeveniments.

· Aconseguir disminuir el cost de la participació en competicions fora de l’illa d’Eivissa.

· Sensibilitzar l’empresa privada per a la seua implicació en el patrocini esportiu.

· Aconseguir que l’esport sigui un dels principals generadors de la desestacionalització turística.

· Aconseguir la implicació de la ciutadania en l’organització d’esdeveniments esportius.

· Optimitzar els recursos materials, humans i econòmics implicats en l’activitat esportiva.

Línies d’actuació

D’acord amb les competències que el Consell d'Eivissa té conferides, s’estableixen deu línies d’actuació que seguidament es detallen, les quals defineixen els programes esportius, ajudes i iniciatives que seran desenvolupades durant el període 2012-2016.

Línia d’actuació núm. 1. Esport en edat escolar

Línia d’actuació núm. 2. Infraestructura esportiva

Línia d’actuació núm. 3. Promoció esportiva

Línia d’actuació núm. 4. Formació tècnica i esportiva

Línia d’actuació núm. 5. Organització d’esdeveniments esportius

Línia d’actuació núm. 6. Ètica esportiva

Línia d’actuació núm. 7. Voluntariat esportiu

Línia d’actuació núm. 8. Coordinació de les administracions i de les entitats esportives

Línia d’actuació núm. 9. Salut i esport

Línia d’actuació núm. 10. Seguiment i control pla

 

 

PLA ESTRATÈGIC ESPORTIU EIVISSA
CONTROL I SEGUIMENT DEL PLA	ESPORT EDAT ESCOLAR
	INFRAESTRUCTURES
	PROMOCIÓ ESPORTIVA
	FORMACIÓ TÉCNICA I ESPORTIVA
	ORGANITZACIÓ ESDEVENIMENTS ESPORTIUS
	ÈTICA ESPORTIVA
	VOLUNTARIAT ESPORTIU
	COORDINACIÓ ADMINISTRACIONS I ENTITATS
	SALUT I ESPORT

Línia d’actuació núm. 1: Esport en edat escolar

L'Esport per a l'Edat Escolar (L'EEE) és un programa adreçat a tots els escolars de l’illa d’Eivissa entre 6 i 16 anys, perquè el major nombre possible d’al·lots i al·lotes tenguin l’oportunitat de participar en alguna activitat esportiva, tant en el programa unificat com en el de promoció, posant al seu abast els mitjans necessaris i creant les condicions més favorables i de qualitat, perquè en aquestes edats la pràctica esportiva en general, i en equip d’associació sigui una realitat.

El Consell d’Eivissa anualment manté un acord de col·laboració mitjançant convenis del programa L'EEE amb les delegacions federatives d’Eivissa de bàdminton, escacs, karate, futbol (inclòs futbol sala), atletisme, judo, tir amb arc, hípica, natació, bàsquet, tennis, rugbi, vela, gimnàstica rítmica i artística, tennis de taula, voleibol, tir amb bassetja, ciclisme, lluita olímpica i handbol.

D’aquesta línia d’actuació es pretén aconseguir homogeneïtzar l’estructura organitzativa del programa de l’esport en edat escolar, perquè totes les delegacions federatives puguin tenir les mateixes oportunitats i que no existeixin desequilibris entre els esports que participen en aquest programa.

La futura nova estructura i definició d’aquest programa marcarà tres passes a seguir: INICIACIÓ – PROMOCIÓ – COMPETICIÓ, ben definides i diferenciades entre si, des de la participació d’un escolar en qualsevol diada o jornada de promoció, la seua iniciació en l’esport mitjançant un escola municipal, insular, d’un club o delegació, per a la seua posterior participació en un lliga o competició insular escolar. Aquesta serà la futura estructura d’aquest programa d’esport escolar.

Per tot això, s’incentivaran i es primaran les delegacions federatives que millorin els seus números de participacions en activitats d’iniciació i de promoció del seu esport i que augmentin el nombre de llicències federatives, promogut tot això per a la seua implicació amb la promoció esportiva des dels centres escolars i la iniciació en el seu esport dels escolars d’Eivissa.

Més informació a l’Annex I.

Línia d’actuació núm. 2: Infraestructura esportiva

A l’illa d’Eivissa, de forma resumida, existeixen les següents instal·lacions esportives normalitzades:

Pública

Privada

2 galeries de tir amb arc 11 camps de futbol, els 11 de gespa 1 camp de futbol 11 de terra 1 camp de futbol 7 7 piscines cobertes de 25 m 1 piscina descoberta de 25 m 1 pista d’atletisme de 400 m 7 poliesportius coberts + 5 pistes de petanca 2 pistes d’atletisme de 200 m 2 parcs d’esports urbans 1 hipòdrom 1 instal·lació frontó + 11 pistes poliesportives 3 gimnasos + 5 sales per a activitats dirigides 7 pistes de pàdel + 2 pistes de tennis 1 velòdrom 3 rocòdroms Innombrables àrees d’activitat esportiva (camins, platges, muntanyes...)

Instal·lacions nàutiques (busseig, clubs nàutics, etc.) Piscines i espais d’aigua Gimnasos Sales d’activitats dirigides Pàdel Circuits de kàrting Tennis Hipòdrom Centres d’equitació Altres

El principal projecte per a aquest període és la construcció d’un PARC DEL MOTOR al recinte de l’aquarterament de sa Coma, per cobrir la falta històrica d’una instal·lació o espai esportiu per als practicants de l’esport del motor.

Aquest parc motor estarà conformat per un circuit de motocròs, un circuit d’autocròs i un circuit de BMX amb les corresponents zones per a públic, serveis, pàrquing, etc. També està projectat un circuit de karts a la zona central de l’esmentat aquarterament (pati d’armes).

D’altra banda, s’impulsarà l’aprovació de reglaments d’ús, l’obtenció de distintius de qualitat del servei i l’optimització de la gestió i utilització de les instal·lacions esportives, especialment les de major demanda.

El Consell d’Eivissa col·laborarà en la redacció del Pla director general d’instal·lacions esportives que impulsa el Govern de les illes Balears.

Finalment, es valorarà les instal·lacions publiques existents amb una baixa utilització per a la seua adequació esportiva, com per exemple, per a la pràctica de l’escacs.

Línia d’actuació núm. 3: Promoció esportiva

Amb el fi de potenciar més encara la promoció esportiva, des del Consell Insular s’impulsarà una sèrie d’ajuts per millorar la qualitat esportiva a Eivissa i compensar despeses o sobrecostos derivats de la insularitat amb els esportistes i les seues competicions.

 S’estableixen els següents programes d’ajuda:

· Concessió de beques a esportistes individuals.

· Concessió d’ajudes per a la formació dels tècnics i entrenadors esportius.

·  Concessió d’ajudes per a participació en competicions oficials fora de l’illa d’Eivissa.

· Concessió d’ajudes per a la participació en competicions d’àmbit nacional.

· Concessió d’ajudes per a delegacions de federacions esportives.

Les beques estan dirigides a esportistes de primer nivell nacional i internacional i a aquells esportistes integrats en centres de tecnificació o d’alt rendiment esportiu i que hagin de sufragar part de la seua estada fora d’Eivissa.

S’ajudarà econòmicament els tècnics i els entrenadors esportius a sufragar l’assistència a cursets de formació fora de l’illa d’Eivissa, amb el fi de millorar la seua qualitat formativa i el reciclatge permanent.

Les ajudes per desplaçaments a competicions oficials fora de l’illa d’Eivissa estan dirigides a les entitats esportives que participin en campionats d’Espanya i de Balears que no siguin subvencionats pel Govern de les Illes Balears i especialment a aquells campionats que es desenvolupin dins de les finals nacionals escolars.

Les ajudes per participar en competicions d’àmbit nacional estan dirigides a les entitats esportives que participin en lligues amb desplaçaments a la península Ibèrica.

Per a les delegacions federatives hi haurà un programa d'ajudes per al manteniment de seus programes esportius, dirigit a delegacions que fonamentin i estructurin el seu esport de manera que permeti a l’esportista tenir una continuïtat dins del seu esport, començant per una primera fase d’iniciació i de promoció esportiva que garanteixi progressió i continuïtat dins de la modalitat esportiva a l’esportista. A més, per a totes aquelles que impulsin mesures establertes al codi ètic esportiu, es primarà la seua tasca de desenvolupament del pla.

AJUDES DESPLAÇAMENTS COMPETICIONS OFICIALS

AJUDES A CLUBS COMPETICIONS NACIONALS

AJUDES A DELEGACIONS DE FEDERACIONS ESPORTIVES

BEQUES TÉCNICS

BEQUES ESPORTISTES

Més informació a l’Annex II.

Línia d’actuació núm. 4: Formació tècnica i esportiva

L’any 2004 el Consell d’Eivissa, juntament amb l’Escola Balear de l’Esport, va iniciar un programa de centres de seguiment esportiu amb les delegacions federatives eivissenques que fins ara ha aconseguit millorar el nivell tècnic dels esportistes.

Els esports que començaren aquest programa de tecnificació varen ser el karate, el judo, el ciclisme, el tir amb arc, la natació, el tennis de taula, la vela i el bàdminton. L’any 2007 s’hi incorporaren la gimnàstica i el piragüisme. Els i les esportistes que han participat en aquests programes han aconseguit una millora substancial del seu rendiment i han pogut donar un salt de qualitat cap a l’alt rendiment.

Es vol continuar amb el manteniment d’aquest programa atès que és una de les millors maneres d’aconseguir esportistes de màxim nivell nacional, perquè se’ls dóna l’oportunitat d’evolucionar positivament en el seu entrenament esportiu, ja que es posen a disposició tècnics, esportistes i delegacions federatives, els mitjans econòmics i materials necessaris per aconseguir èxits esportius.

El programa de seguiment tècnic esportiu estarà conformat per nou delegacions federatives.

Mitjançant una convocatòria pública, les delegacions federatives presenten els seus projectes de formació tècnica, entre els quals una comissió avaluadora selecciona els millors nou projectes.

Més informació a l’Annex III.

Línia d’actuació núm. 5: Organització d’esdeveniments esportius

La imatge que Eivissa projecta és un pol d’atracció mundial per als organitzadors d’esdeveniments esportius. Aquesta illa és un important escenari de celebració d’esdeveniments esportius d’àmbit nacional i/o internacional. Així, s’han celebrat proves com el Campionat del Món de Triatló, Campionat Internacional de Gimnàstica, Clínic Internacional de Bàsquet, etc. I anualment s’hi celebren esdeveniments de gran repercussió esportiva com la Pujada a sa Cala, l’Ibiza Ultra Team o la Volta Ciclista a Eivissa.

Els promotors de projectes amb repercussió esportiva i mediàtica tendran el suport de l’administració insular, amb un treball coordinat dels departaments de Turisme i Esports. La coordinació d’ambdós departaments té com a objectiu que l’esport ajudi a la desestacionalització de la temporada turística. És l’aprofitament de les sinergies turístiques i esportives per aconseguir que Eivissa es consolidi com a destí esportiu.

La cooperació i la coordinació amb la iniciativa privada és un dels pilars d’aquesta línia d’actuació.

Es convocaran ajudes econòmiques i s’estableixen els mecanismes adequats per fer partícip la iniciativa privada en la promoció d’esdeveniments esportius nacionals i internacionals.

Les ajudes es concediran d’acord amb els següents criteris:

Repercussió social.

Nivell de la competició.

Nombre de participants.

Assistència de públic.

Recursos econòmics d’aportacions privades.

A més es crearà una línia d’ajuts via convocatòria pública perquè les delegacions esportives impulsin proves de caràcter popular i activitats dirigides a altres sectors de la població que normalment no practica esport i/o activitat física.

Línia d’actuació núm. 6: Ètica esportiva

L'esport és una activitat sociocultural que permet l’enriquiment de l’individu en el si de la societat i que potencia l’amistat entre els éssers humans, l’intercanvi entre els pobles i les regions i, en suma, el coneixement i la relació entre les persones.

Aquest és un factor d’integració social, font de gaudi, salut i benestar. La pràctica esportiva concorde a aquests valors permet la participació en la societat des d’unes pautes diferents de les que sovent constitueixen les actituds socials més convencionals.

Per fomentar, impulsar i contribuir a la realització d’aquestes finalitats i valors, el Consell Insular d'Eivissa ha elaborat aquest document d’ètica esportiva, amb la finalitat d’aconseguir que mitjançant la seua adhesió voluntària i pública es potenciïn i/o s’estableixin unes pautes de comportament adequades a seguir per part dels diferents estaments participants de l’esport, ja siguin entitats, clubs, associacions, esportistes, familiars, tècnics, dirigents esportius, periodistes, mitjans de comunicació i públic en general, partint de l’anàlisi de la situació actual en principis tan fonamentals com la convivència, la cooperació, la col·laboració, la coordinació, l’optimització de recursos humans, materials, etc., i amb la finalitat de millorar les relacions entre tots els agents implicats en el món de l’esport.

Es parteix de la consideració que el comportament ètic és essencial tant en l’activitat com en la gestió esportiva. Aquest comportament permet canalitzar la rivalitat i la controvèrsia esportiva des de pautes diferents i socialment acceptables que puguin produir exemplaritat enfront d’altres formes de relació social.

Aquest vol ser també un sòlid marc ètic per lluitar contra totes les manifestacions de violència, que atempten contra els principis tradicionals de l’esport, inspirats en la noblesa i l’esportivitat.

“Per un esport responsable” és una concepció de l’esport que transcendeix del pur compliment de les regles esportives per situar-se en un entorn de respecte i consideració a l’adversari. Per això, en acceptar-lo i adherir-s’hi s’adquireix un compromís d’impulsar els principis i els valors que s’hi estableixen.

Per tot l’anterior i per la noblesa dels seus objectius, confiam que aquesta proposta d’Ètica esportiva trobi la col·laboració dels mitjans de comunicació, el suport dels quals és decisiu per traslladar a la societat la importància del concepte d’esportivitat, de respecte a l’adversari i d’exemple per als joves, i que l’impulsin tots els agents i els estaments que participen en l’activitat ordinària de l’esport.

Més informació a l’Annex IV.

Línia d’actuació núm. 7: Voluntariat esportiu

Per potenciar l’activitat voluntària dins de l’esport i així difondre els valors positius que aquest tipus d’actuació aporta a la societat, el Consell impulsarà el voluntariat esportiu per donar a la ciutadania la possibilitat d’implicar-se en els esdeveniments esportius i les iniciatives impulsades pel Consell Insular i tenir una visió des d’altres punts de vista diferents del de l’esportista.

 Els objectius generals del voluntariat esportiu són:

Impulsar la participació ciutadana en el món esportiu i en concret en qualsevol activitat, jornada, trobada, programa, acte i/o esdeveniment esportiu.

Facilitar una estructura organitzativa, amb les eines de gestió i d’administració necessàries per donar suport a la promoció i el desenvolupament de l’esport insular mitjançant el voluntariat esportiu.

Sensibilitzar i fomentar la participació social en la gestió i el desenvolupament de l’esport insular, involucrant-hi totes les entitats i les persones amb iniciatives interessades en la promoció i el desenvolupament de l’esport, mitjançant el voluntariat esportiu.

Educar per a la participació facilitant els coneixements necessaris perquè els voluntaris i les entitats de voluntariat aprenguin a realitzar el diagnòstic de la realitat esportiva, millorant així la seua capacitat per actuar en la promoció i el desenvolupament de l’esport insular.

Es desenvoluparà un programa de formació per al voluntariat i es facilitaran els mecanismes adequats per al desenvolupament del programa i la seua coordinació.

Per formar part d’aquest projecte de voluntariat esportiu s’haurà de:

Acceptar proposta d’adhesió de forma lliure i voluntària.

Completar la formació.

Participar i col·laborar en els programes que es desenvolupin.

El voluntariat esportiu seguirà les recomanacions de la proposta internacional de les Nacions Unides, el Consell Superior d’Esports i el Comitè Olímpic Espanyol per desenvolupar línies de treball lligades a la promoció del voluntariat esportiu amb la finalitat d’una sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

Línia d’actuació núm. 8: Coordinació de les administracions i de les entitats esportives

L’objectiu de la coordinació entre administracions és harmonitzar polítiques i serveis per optimitzar recursos.

La labor bàsica d’aquesta línia d’actuació és conciliar els diferents interessos, enfocaments i formes de treballar, per així contribuir a la millora de l’esport.

No únicament és necessari un bon pla i una bona organització, sinó que és fonamental una bona coordinació de tots els agents. Aquesta coordinació no sorgeix de forma espontània per una bona voluntat, sinó que s’ha de planificar i per això s’estableix aquesta línia d’actuació.

Es coordinarà la labor dels diferents ajuntaments amb el Consell Insular i el Govern de les Illes Balears, mitjançant reunions tant tècniques com polítiques.

Coordinar els diferents programes de subvenció de les institucions serà un dels principals treballs a realitzar.

Anàlisi actual de les ajudes i/o les subvencions existents entre institucions:

ANÀLISI AJUDES I/O SUBVENCIONS ACTUAL
Ajuntaments	Ajudes manteniment clubs del municipi. Foment escoles esportives municipals. Ajudes clubs competicions d’àmbit autonòmic i/o nacional. Gestió instal·lacions esportives pròpies. Organització d’esdeveniments esportius. Ajudes esdeveniments esportius.
Consell	Programa L’EEE. Programa del gabinet de medicina esportiva del Consell Insular d’Eivissa. Programa centres de seguiment esportiu. Beques a esportistes individuals i formació tècnics. Ajudes per a l’organització d’esdeveniments d’àmbit nacional i/o internacional. Subvencions per a equips que competeixen en àmbit nacional. Ajudes a delegacions de federacions esportives. Ajudes a desplaçaments d’entitats i esportistes en edat escolar. Gestió instal·lacions esportives i la seua dinamització. Gestió escoles esportives insulars.
Govern	Subvenció transport entre illes competicions autonòmiques. Programes de tecnificació esportiva i/o federatius. Finals Balears L’EEE. Ajudes clubs àmbit nacional i esportistes d’elit i/o alt rendiment. Manteniment centres de tecnificació esportiva.

Línia d’actuació núm. 9: Salut i esport

Es posarà a la disposició de l’esport eivissenc el Gabinet de Medicina Esportiva i Fisioteràpia, amb l’objectiu de prevenir qualsevol risc derivat de la pràctica esportiva, protegint la salut dels esportistes que desenvolupen la seua activitat física a l’illa d’Eivissa.

Aquest Gabinet de Medicina Esportiva ha assistit i atès milers d’esportistes eivissencs, des de jugadors de clubs que han competit a l’àmbit internacional, nacional, autonòmic i insular fins a esportistes d’esports individuals que han competit (i competeixen) a l’àmbit nacional, esportistes de centres de tecnificació i esportistes del programa de seguiment esportiu.

Aquest Gabinet compta actualment amb els mitjans humans i materials suficients per poder prestar un servei de qualitat.

A més, es pretenen ampliar les prestacions amb el servei de Psicologia esportiva, servei que es considera molt important per a la progressió esportiva de l’esportista.

Amb l’objecte d’estructurar, sistematitzar i objectivar el Gabinet, s’estableix un ordre prioritari d’atenció als esportistes:

Esportistes L’EEE en competició categoria superior.

Esportistes Centres seguiment esportiu Consell.

Esportistes tecnificació EBE.

Esportistes eivissencs en centres d’alt rendiment.

Esportistes i equips medallistes finals autonòmiques L’EEE.

Esportistes i equips en competicions àmbit nacional (a la Península).

Esportistes i equips en competicions autonòmiques.

Tots els i les esportistes participants als programes de L’EEE tendran l’assegurança mèdica esportiva adequada, amb la inscripció en les pòlisses i/o les companyies que garanteixen el compliment del Decret de l’assegurança esportiva (Reial decret 849/1993, de 4 de juny de 1993). El Consell Insular d’Eivissa posarà a la disposició de les delegacions federatives, clubs, entitats i associacions i apime que desenvolupin qualsevol tipus d’activitat física i/o englobada en el programa de L’EEE una assegurança que cobreixi tota la temporada esportiva i tots els esports practicats.

Es faran revisions mèdiques bianuals per a esportistes entre 6 i 17 anys, des de les categories d’iniciació fins a la júnior, amb l’objectiu de prevenir qualsevol risc derivat de la pràctica esportiva, garantint i protegint així la salut dels i les esportistes que en prenen part a l’illa d’Eivissa.

Línia d’intervenció núm. 10: Comissió seguiment i control

Hi haurà igualment una comissió tècnica esportiva integrada per personal del Consell d’Eivissa i tècnics esportius nomenats pel conseller d’Esports i Joventut.

Aquesta Comissió Tècnica funcionarà d’acord amb allò previst a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, en relació amb el funcionament dels òrgans col·legiats.

Són funcions d’aquesta comissió:

· Establir un marc de reunions de forma trimestral per analitzar la progressió d’aquest Pla.

·  Realitzar el seguiment i el control del Pla insular esportiu.

· Vetlar per la temporització establerta per aquest Pla:

o  2012. Presentació del Pla insular de l’esport a Eivissa.

o 2012-2013: Realització de les primeres valoracions, anàlisi de compliment d’objectius orientats a un millor coneixement de l’activitat física i de l’esport en edat, així com al seguiment d’altres mesures del Pla insular de l’esport.

o 2013-2016: Anàlisi dels objectius, revisió de les línies generals d’aquest Pla i realització d’accions de seguiment d’aquest Pla. Valoració del compliment d’objectius.

· Conèixer de forma permanent la situació de l’activitat física i l’esport a l’illa d’Eivissa i dels programes desenvolupats.

· Realitzar el seguiment i analitzar la consecució dels objectius generals així com aportar una visió clara i fidedigna de la situació del moment i de la tendència de les dades.

· Proposar noves mesures, o modificacions de les ja existents, que contribueixin a l’assoliment dels objectius.

Annex I.

Línia d’intervenció núm. 1: L’esport en edat escolar

L’Esport per a l’Edat Escolar (L'EEE) és un programa adreçat a tots els escolars de l’illa d’Eivissa entre 6 i 16 anys, perquè el major nombre possible d’al·lots i al·lotes tenguin l’oportunitat de participar en alguna activitat esportiva, tant en el programa unificat com en el de promoció, posant al seu abast els mitjans necessaris i creant les condicions més favorables i de qualitat, perquè en aquestes edats la pràctica esportiva en general i en equip d’associació sigui una realitat.

El Consell d’Eivissa anualment manté un acord de col·laboració mitjançant convenis del programa L'EEE amb les delegacions federatives d’Eivissa de bàdminton, escacs, karate, futbol (inclòs futbol sala), atletisme, judo, tir amb arc, hípica, natació, bàsquet, tennis, rugbi, vela, gimnàstica rítmica i artística, tennis de taula, voleibol, tir amb bassetja, ciclisme, lluita olímpica i handbol, que podrà ampliar-se a altres delegacions federatives.

D’aquesta línia d’actuació es pretén aconseguir homogeneïtzar l’estructura organitzativa del programa de l’esport en edat escolar, perquè totes les delegacions federatives puguin tenir les mateixes oportunitats i que no existeixin desequilibris entre els esports que participen en aquest programa.

La futura nova estructura i definició d’aquest programa marcarà tres passes a seguir: INICIACIÓ – PROMOCIÓ – COMPETICIÓ, ben definides i diferenciades entre si, des de la participació d’un escolar en qualsevol diada o jornada de promoció, la seua iniciació en l’esport mitjançant un escola municipal, insular, d’un club o delegació, per a la seua posterior participació en un lliga o competició insular escolar. Aquesta serà la futura estructura d’aquest programa d’esport escolar.

Per tot això, s’incentivarà i es primarà les delegacions federatives que millorin els seus números de participacions en activitats d’iniciació i de promoció del seu esport i augmentin el nombre de llicències federatives, promogut tot això per la seua implicació amb la promoció esportiva des dels centres escolars i la iniciació en el seu esport dels escolars d’Eivissa.

S’aposta d’aquesta forma, per un sistema integrador, en el qual tenen cabuda les diferents modalitats que coexisteixen en aquests moments, és a dir, l’activitat física i l’esport escolar que té lloc en els centres escolars, l’esport ofert des dels clubs i entitats esportives i altres activitats físiques esportives que formen part dels programes de diferents entitats i associacions del teixit social.

És una aposta decidida per part del Consell Insular potenciar el programa de L'Esport per a l’Edat Escolar, per la qual cosa s’impulsaran, a través d’una campanya de difusió i d’informació des dels centres escolars, totes les activitats esportives que es desenvolupen al programa de L’EEE perquè els escolars participin en alguna jornada o diada de promoció, i així facilitar el seu accés i integració a un esport determinat, o més, amb la finalitat d’establir un vincle, perquè els escolars desenvolupin activitat física, mitjançant les possibilitats que ofereixen les delegacions federatives i a través dels clubs d’Eivissa.

Programa unificat d’àmbit insular

És la igualtat i l’equiparació dels esportistes de les illes en la pràctica de l’esport individual i/o d’equip amb l’adequació de les normatives i els reglaments als criteris de l’educació, la formació i la promoció esportiva, i la garantia que en els esports i les categories que s’estableixin no hi hagi cap altra competició similar que pugui vulnerar els principis de l’esport en edat escolar.

Al llarg de la temporada esportiva, s’inicien les diferents competicions i trobades en col·laboració amb les delegacions federatives corresponents, des de la fase municipal fins a la insular, per determinar quins són els esportistes d’Eivissa que assistiran a les fases Finals Balears Escolars.

Per això, des del Consell Insular d’Eivissa s’impulsaran, a través de les delegacions federatives, les lligues, les trobades i/o les competicions insulars, amb la finalitat de determinar els esportistes que representaran Eivissa en les fases finals de Balears, però amb la premissa bàsica d’aconseguir una promoció de l’esport i que l’esportista pugui desenvolupar l’esport que hagi triat, destacant sobretot, en infants d’edat primerenca, l’aposta per la promoció, la participació i la formació, deixant el caràcter de competició per a edats més avançades.

Programa de promoció i iniciació pels centres escolars

Per donar a conèixer el programa L’EEE i per intentar aconseguir una major pràctica esportiva, amb convocatòria prèvia del Consell d’Eivissa i posterior petició dels centres escolars interessats, s’impulsaran jornades de promoció directament als centres escolars, a més d’organitzar-hi diades i trobades esportives amb la finalitat d’aconseguir que els escolars participin en aquest programa establint un hàbit normal en la seua vida: desenvolupar i practicar qualsevol modalitat esportiva. Tota la promoció esportiva serà desenvolupada per entrenadors i tècnics de les diferents modalitats esportives incloses al programa.

Per aquest motiu des del Departament d’Esports i Joventut del Consell d’Eivissa es vetlarà perquè tots els esports disposin de les mateixes possibilitats per promocionar la seua disciplina.

Finals Balears Escolars

Els campions d’Eivissa dels anys de naixement convocats, majoritàriament d’entre 11 i 15 anys, acompanyats dels tècnics oficials en un nombre total aproximat d’entre 650 i 700, participen cada any entre els mesos de febrer i juny a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en les diferents Finals Balears Escolars de Karate, bàdminton, escacs, futbol, atletisme, judo, tir amb arc, natació, bàsquet, tennis, tennis de taula, rugbi, tir amb bassetja, ciclisme i handbol, programa subvencionat pel Govern de les Illes Balears i que subvenciona els costos derivats de la insularitat. La resta d’edats i/o categories, que no estiguin englobades dins del programa de les Finals Balears Escolars, no podran optar a la subvenció atorgada pel Govern.

Assegurança esportiva

Tots els esportistes participants en els programes de L’EEE han de tenir l’assegurança mèdica esportiva adequada, amb la inscripció en les pòlisses i/o les companyies que garanteixen el compliment del Decret de l’assegurança esportiva (Reial decret 849/1993, de 4 de juny de 1993).

El Consell Insular d’Eivissa posarà a la disposició de les delegacions federatives, clubs, entitats i associacions i apime que desenvolupin qualsevol tipus d’activitat física i/o englobada en el programa de L’EEE una assegurança que cobreixi tota la temporada esportiva i tots els esports practicats.

Objectius del programa L’EEE

o Promoure l’esport com un estil de vida saludable. Per això s’informarà els escolars eivissencs del programa L’EEE, tractant d’incrementar la pràctica esportiva dins de la població en edat escolar, implicant-hi centres escolars, delegacions federatives i la participació activa dels municipis eivissencs.

o Potenciar l’esport en edat escolar des dels centres educatius, com el principal eix del correcte desenvolupament del programa L’EEE.

o Potenciar la figura del coordinador del programa L’EEE i promoure dinamitzadors esportius als centres escolars per impulsar i potenciar l’activitat.

o Crear un mapa esportiu L’EEE als centres educatius.

o Fomentar la participació dels escolars en les diades, les jornades i/o les activitats programades en la promoció esportiva, per posteriorment aconseguir la participació dels escolars a través dels clubs i les associacions esportives, a les escoles promogudes per aquests, o pels ajuntaments de l’illa, per consolidar els escolars en les trobades, les lligues i/o les competicions promogudes pel programa L’EEE.

o Fomentar la creació d’una trobada i/o final insular per a cada modalitat esportiva englobada en el programa L’EEE.

o Adoptar les mesures i els acords de col·laboració entre institucions públiques per optimitzar i garantir la viabilitat esportiva i el compliment dels objectius d’aquest Pla, aconseguint una coordinació efectiva del Consell Insular amb els municipis i les entitats esportives que propiciï una oferta ordenada, coherent, conjunta i tendent a l’excel·lència de programes d’esport en edat escolar.

o Afavorir la participació de grups de població amb especials dificultats d’accés a la pràctica esportiva (grups amb baixos nivells de competència motriu; grups de població amb discapacitat; grups de població amb el risc d’exclusió social, etc.).

o Potenciar els programes i les accions orientades a incrementar la participació femenina en edat escolar.

o Dur a terme les accions formatives i ètiques necessàries per informar i formar els adults vinculats directament o indirectament amb la promoció de les activitats esportives en aquestes edats (pares i mares, espectadors, directius d’entitats i associacions esportives, gerents, federacions, directius, àrbitres, etc.), especialment en l’àmbit de l’esport en edat escolar i totalment orientat a l’establert en la línia d’intervenció d’ètica esportiva.

o Promoure i destacar aquells valors coherents amb el respecte, el diàleg, la tolerància, la solidaritat i la resolució pacífica dels conflictes, tant en el marc de la pròpia activitat física i esport en edat escolar com en el marc de l’esport adult que constitueix un mirall per als nens i nenes i per als adolescents, mitjançant l’estipulat en la línia d’actuació d’ètica esportiva.

Objectius a llarg termini

o Que el 60 % d’entitats esportives impulsores del programa L’EEE comptin amb un projecte esportiu escolar, potenciat i impulsat a través d’apime, clubs i/o delegacions federatives.

o Que el 70 % de les entitats esportives tenguin signada l’adhesió al Pla insular d’ètica esportiva i impulsin la seua promoció i divulgació.

o Que un 70 % de la població general conegui els beneficis que es deriven de la pràctica habitual d’activitat física i esport, tant per a si mateixos com especialment per als infants i adolescents.

o Que el 100 % de les entitats impulsores del programa L’EEE compti amb els recursos (propis o compartits) necessaris i adequats per desenvolupar amb qualitat el programa L’EEE.

Agents implicats

Per desenvolupar i aconseguir els objectius exposats, sense cap dubte és imprescindible la col·laboració, la complicitat i la coresponsabilitat de tots els agents implicats en l’esport en edat escolar. Detallats de la següent manera:

-Els mateixos escolars	-Les APIME dels centres escolars
-Els educadors i les educadores en l’activitat física i en l’esport, com els principals impulsors de l’acostament a l’esport dels escolars	-Els cinc ajuntaments de l’illa
-Els coordinadors de clubs, entitats esportives i delegacions federatives	-El Consell Insular
-Els equips directius de clubs, entitats i associacions esportives, com les delegacions federatives	-Conselleries d’Educació, Salut i Esports del Govern
-Mitjans de comunicació

Mapa de fets subvencionables

FETS SUBVENCIONABLES
DESPESES GESTIÓ, ADMINISTRACIÓ, MUNTATGES	El 10 % del total del conveni fins a un màxim de 3.000 € per despeses administratives i/o de gestió, prèviament justificat i informat favorablement per la comissió tècnica i de seguiment. 200 € per despeses de material d’oficina. 1.800 € per despeses de material, muntatges d’activitats i avituallament. 1.000 € per despeses en adquisició de material esportiu. 400 € com a màxim per organització de jornada, diada i/o trobada esportiva.
DESPESES DE MONITORS, ENTRENADORS I JUTGES	Un preu màxim subvencionable de 15 € / hora per a entrenadors, tècnics i monitors. Un preu màxim subvencionable de 15 € / hora per a jutges, cronometradors, anotadors, entrenadors i àrbitres, amb un màxim del 85 % del cost total per delegació federativa per aquest concepte.
TROFEUS	Campió: màxim 13 € / unitat (IVA inclòs). Subcampió: màxim 12 € / unitat (IVA inclòs). 3r classificat: 11 € / unitat (IVA inclòs). Medalles: 2,5 € / unitat (IVA inclòs). Des del Consell Insular d’Eivissa es facilitarà a totes les delegacions diplomes per a tots els escolars que participin en el programa L’EEE.

Annex II.

Línia d’actuació núm. 3: Promoció esportiva

Beques esportives:

L’objecte d’aquesta iniciativa és la concessió d’ajudes econòmiques per a la millora dels esportistes destacats, així com els tècnics esportius de l’illa d’Eivissa.

A tal efecte, s’estableixen les següents categories:

Esportistes individuals:

Modalitat A: Ajudes per a la formació i el progrés esportiu dels esportistes destacats que resideixen a illa d’Eivissa.

Esportistes majors o menors d’edat, residents a l’illa d’Eivissa classificats/ades l’any anterior de la convocatòria, en la seua categoria esportiva, entre els tres primers del rànquing nacional o del Campionat d’Espanya.

Esportistes majors o menors d’edat, residents a l’illa d’Eivissa classificats/ades l’any anterior de la convocatòria, en la seua categoria esportiva, entre els cinc primers del rànquing europeu o mundial o del Campionat d’Europa o del Món.

S’ha de tenir, com a mínim, una antiguitat de residència de sis anys a l’illa d’Eivissa.

Modalitat B: Ajudes per als esportistes inscrits en qualsevol centre de tecnificació esportiva o centre d’alt rendiment fora de les illes Pitiüses.

Esportistes majors o menors d’edat, residents a l’illa d’Eivissa, que hagin estat inscrits l’any anterior de la convocatòria o ho estiguin actualment en qualsevol centre de tecnificació esportiva o centre d’alt rendiment fora de l’illa d’Eivissa que hagin de sufragar el cost de la seua estada.

Per ser beneficiari d’aquestes ajudes s’han de donar els següents requisits específics:

Els esports han de ser federats i reconeguts pel Consell Superior d’Esports.

La participació dins d’una selecció autonòmica al corresponent Campionat d’Espanya ha de ser en representació de les Illes Balears.

No s’hi inclou la categoria de veterans, màsters i els campionats d’Espanya universitaris.

Les ajudes s’atorgaran només a esportistes no professionals i menors de 35 anys.

Els campionats d’Espanya en què participin els esportistes han d’estar inclosos dins del calendari oficial de la federació espanyola corresponent.

La participació en competicions internacionals ha de ser com a integrant de la selecció espanyola corresponent. Si la participació en competicions internacionals és per clubs, aquests clubs han de ser eivissencs.

Els sol·licitants han d’estar en actiu per poder rebre ajuda econòmica i tenir una antiguitat de residència a Eivissa com a mínim de sis anys.

Ajudes a la formació de tècnics

Ajudes per a la formació tècnica esportiva impartida fora de les illes Pitiüses en cursets organitzats per les federacions esportives o altres institucions esportives.

En queda fora la realització de la formació següent:

La llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física o INEF.

La diplomatura en Magisteri especialitat en Educació Física.

La formació professional esportiva (TAFAD).

La realització de cursets de monitors esportius en acadèmies privades.

La realització de cursets de formació de tècnic esportiu elemental o monitor federatiu.

La realització de qualsevol curset de formació impartit a l’illa d’Eivissa.

Únicament es podrà rebre una ajuda per títol, tot i que es realitzi en diferents cursos anuals.

S’ha de tenir, com a mínim, una antiguitat de residència de sis anys a l’illa d’Eivissa.

Ajudes a desplaçaments a competicions oficials

Estaran dirigides a les entitats sense ànim de lucre constituïdes i inscrites legalment als registres corresponents del Govern de les Illes Balears que desenvolupin la seua activitat esportiva a l’illa.

Es concediran ajudes econòmiques per a la participació dels esportistes en campionats d’Espanya i campionats de Balears federats o escolars.

Els campionats d’Espanya han d’estar programats dins del calendari de la Federació Espanyola respectiva reconeguda pel Consell Superior d’Esports. En queden fora els campionats d’Espanya de categoria prebenjamí, benjamí, aleví i veterans.

Els campionats de Balears han de ser de categoria aleví, infantil i cadet i estar programats dins del calendari de la Federació Balear respectiva o Finals Balears Escolars. En queden fora els desplaçaments dels Jocs Escolars de les Illes Balears del programa L’Esport per a l’Edat Escolar de la Direcció General d’Esports del Govern de les Illes Balears.

Ajudes a desplaçaments d’entitats i esportistes en edat escolar

Per a competicions o finals amb la resta d’illes i que no comptin amb cap altra ajuda i/o subvenció d’institució o ens.

Subvencions per a equips que competeixen en àmbit nacional

Estaran dirigides a les entitats sense ànim de lucre constituïdes i inscrites legalment als registres corresponents del Govern de les Illes Balears que desenvolupin la seua activitat esportiva a l’illa.

Es concediran ajudes econòmiques per sufragar les despeses originades per la participació en lligues nacionals d’àmbit estatal i no estiguin subvencionades pel Govern de les Illes Balears.

En queden fora les activitats físiques que no estiguin reconegudes com a esport dins d’una federació esportiva reconeguda pel Consell Superior d’Esports.

A efectes d’aquestes ajudes s’entén com a lliga la competició esportiva en què cada equip s’ha d’enfrontar a un de la resta d’equips participants dins d’un calendari setmanal que té una durada mínima de tres mesos.

Els criteris que s’estableixen per a la concessió d’aquestes ajudes seran els següents:

Categoria en la qual competeixi l’equip/el club.

Estructura esportiva en categories de base fins a l’equip absolut.

Esportistes amb residència a Eivissa, amb una residència com a mínim de 6 anys.

Nombre de desplaçaments realitzats.

Nombre d’esportistes desplaçats.

Nombre de tècnics desplaçats.

Ajudes a delegacions federatives d’Eivissa

Per a les delegacions federatives hi haurà un programa d’ajudes per al manteniment dels seus programes esportius, dirigit a delegacions que fonamentin i estructurin el seu esport de manera que permeti a l’esportista tenir una continuïtat dins del seu esport, començant per una primera fase d’iniciació i promoció esportiva i que garanteixi progressió i continuïtat, dins de la modalitat esportiva, a l’esportista. A més, en totes aquelles que impulsin mesures establertes al codi ètic esportiu, es primarà la seua tasca de desenvolupament del Pla.

Els criteris que marcaran aquestes ajudes seran:

Consolidació de l’esport.

Nombre de llicències.

Nombre de clubs.

Estructura esportiva de l’esport.

Cicle de l’esportista en la modalitat esportiva.

Tot això atenent a la següent estructura esportiva:

DELEGACIÓ FEDERATIVA
INICIACIÓ	PROMOCIÓ	ESCOLES ESPORTIVES	ESDEVENIMENTS I PROVES	COMPETICIONS Y/O LIGUES	ESCOLES DE PERFECCIONAMENT

Considerant aquesta estructura, o fases, com l’òptima perquè l’esportista pugui tenir una evolució o vida esportiva, en la modalitat o disciplina elegida, durant tot el transcurs de la seua carrera com a esportista.

Annex III.

Línia d’actuació núm. 4: Formació tècnica i esportiva

S’estableix un programa d’ajudes per al manteniment de programes de seguiment esportiu per part de les delegacions federatives.

Les delegacions federatives presentaran el seu projecte d’acord amb els següents principis:

Objectius:

Formar esportistes perquè puguin accedir a centres de tecnificació o d’alt rendiment.

Millorar el nivell tècnic dels entrenadors.

Esportistes

Podran formar part dels centres de seguiment els esportistes que compleixin els requisits següents:

Ser menor de 18 anys.

Ser resident a l’illa d’Eivissa amb un mínim d’antiguitat de 2 anys.

Complir els criteris tècnics que determini el director de cada programa. Els esportistes seleccionats han de tenir, com a mínim, la qualitat esportiva suficient per poder participar en el campionat d’Espanya corresponent a la seua categoria.

Excepcionalment, podran integrar-s’hi aquells esportistes que, per la seua projecció esportiva, el director tècnic corresponent cregui convenient, amb presentació prèvia d’una sol·licitud i informe a la comissió tècnica de seguiment, que haurà d’acceptar la seua inclusió.

No podran formar part dels programes de seguiment aquells esportistes que estiguin integrats a qualsevol altre centre de tecnificació, seguiment o alt rendiment.

Tots els i les esportistes dels programes de seguiment hauran de fer totes les proves fisioterapèutiques, mèdiques i psicològiques que, en el seu cas, determini la comissió tècnica de seguiment.

Entrenadors/ores

El director tècnic de cada programa de seguiment ha de tenir el títol de llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i Esport (INEF) o la màxima titulació tècnica de l’esport corresponent.

La falta de la titulació requerida podrà ser suplerta per un certificat federatiu en què s’indiqui que el director tècnic té una experiència igual o superior a 10 anys com a tècnic de l’esport corresponent.

Tots els entrenadors i entrenadores hauran de tenir la titulació oficial requerida en la seua especialitat per treballar com a tècnics/iques dins dels centres de seguiment.

Hauran de participar en aquelles activitats que la comissió tècnica de seguiment els sol·liciti.

Criteris de selecció per a la integració d’esportistes:

El nombre màxim d’esportistes per cada centre de seguiment serà de 12.

El director tècnic/La directora tècnica podrà disposar d’un grup d’esportistes que, sense complir els criteris de selecció, entrenin amb els esportistes del centre i així ajudin a la millora dels integrants en els centres. Aquests esportistes no tendran dret als beneficis de pertànyer als centres de seguiment esportiu.

Coordinador/a

Hi haurà un/a coordinador/a esportiu/iva; la seua tasca serà coordinar i supervisar el programa dels centres de seguiment esportiu impulsats pel Consell Insular i desenvoluparà una tasca de seguiment a altres delegacions federatives i esportistes eivissencs, de la seua progressió i dels resultats.

Distribució del pressupost

Cada centre de seguiment realitzarà un pressupost tenint en compte les següents qüestions:

Cada pressupost estarà integrat per una relació d’ingressos i de despeses. Tots dos han de ser iguals.

Les despeses hauran d’estar dividides en tres apartats:

-Participació en competicions

-Honoraris dels tècnics

-Formació tècnica

Els honoraris d’entrenadors no podran superar el 40 % del pressupost presentat, ni de l’ajuda rebuda.

Les competicions seran aquelles que serveixin per preparar la futura participació en competicions oficials.

En queda exclosa la participació en competicions oficials de campionats d’Europa, d’Espanya i de Balears.

En l’apartat de formació es podran incloure concentracions.

En l’apartat de formació no es pot incloure l’obtenció de titulacions oficials, únicament reciclatge i/o perfeccionament.

Serveis mèdics

Els integrants dels programes de seguiment esportiu hauran de realitzar, com a mínim, una revisió mèdica anual.

El/La responsable del Gabinet de Medicina Esportiva del Consell Insular d’Eivissa establirà un protocol d’actuació per a l’ús dels seus serveis mèdics, amb aprovació prèvia de la comissió tècnica de seguiment.

Annex IV.

Línia d’actuació núm. 6: Ètica esportiva

1.     INTRODUCCIÓ

Amb la intenció de millorar les relacions que la societat actual exerceix sobre els esportistes i altres protagonistes en el món esportiu, s’impulsa aquesta línia d’actuació en relació amb l’ètica esportiva, denominada “Per un esport responsable”, per donar prioritat a un comportament esportiu de qualitat, l’esportivitat, com una forma de sentir i viure l’activitat esportiva, millorant i apostant per la cooperació i la col·laboració entre persones i/o entitats i fent d’aquests objectius les bases fonamentals.

Com a concepte positiu, “Per un esport responsable” vol transmetre molt més que el respecte a les normatives i els reglaments de les competicions, ja que abasta conceptes nobles com l’amistat, el respecte, la generositat i/o el valor dels esportistes com a persones.

En aquesta línia d’actuació es ressalta la importància de l’esport com a factor de desenvolupament tant individual com social. D’una banda, ajuda a l’enriquiment de les persones individualment, perquè és una font de salut, gaudi i benestar personal i, d’una altra, com a activitat sociocultural potencia les relacions d’amistat entre els éssers humans i els seus pobles, de manera que resulta un factor important d’integració social. Per això, serà aplicable per a totes les persones i entitats que participin en activitats esportives organitzades, subvencionades o coordinades pel Consell Insular o pels diferents ajuntaments de l’illa d'Eivissa, tant en competicions i entrenaments com en la gestió esportiva, etc.

2.     OBJECTIUS DEL PLA ÈTIC ESPORTIU “PER UN ESPORT RESPONSABLE”

Es considera que el comportament ètic, d’acord amb aquests valors, és essencial tant en la pràctica com en la gestió i l’organització esportiva, i mitjançant l’adhesió voluntària i pública a aquest Pla, pretén:

· Establir un marc de referència en el qual desenvolupar l’esport a l’illa d’Eivissa.

· Promoure l’“esportivitat” entre els infants i adolescents, que seran els esportistes del futur, estimulant la participació en l’esport, fent-lo atractiu, segur i agradable a tots.

· Aconseguir que es potenciïn i/o s’estableixin unes pautes de comportament adequades.

· Canalitzar la rivalitat i la controvèrsia esportiva, en un entorn de respecte i consideració cap a l’adversari.

·  Crear un marc ètic per lluitar contra totes les manifestacions de violència en l’esport.

· Fomentar el compromís dels esportistes, dirigents, tècnics, àrbitres, etc., i les institucions públiques o privades a actuar d’acord amb aquest Pla d’ètica esportiva.

· Trobar la col·laboració dels mitjans de comunicació, perquè traslladin a la societat la importància del concepte d’esportivitat i de respecte a l’adversari.

3.     BENEFICIS GENERALS DE L’ESPORT

3.1. Amb relació a la salut:

- L’esport contribueix al desenvolupament físic dels joves, afavorint que siguin persones més sanes ara i en el futur, a més d’adquirir l’hàbit saludable de fer exercici, facilitant que en el futur no siguin adults sedentaris.

- És una excel·lent oportunitat perquè els joves desenvolupin altres hàbits saludables, fonamentalment hàbits alimentaris, d’higiene i de cura personal, a més de ser una manera de divertir-se, ocupar el temps lliure i relacionar-se amb altres joves que comparteixen l’interès per l’esport.

- Redueix el risc de desenvolupament de malaltia cardíaca, de diabetis (tipus II), de càncer de còlon i mal d’esquena i contribueix a la prevenció/reducció de la hipertensió.

- Redueix l’estrès, l’ansietat i els sentiments de depressió i solitud.

- Contribueix al control del pes, al desenvolupament i manteniment saludable dels ossos, els músculs i les articulacions.

- Contribueix a la reducció del debilitament general en les persones majors i a la disminució del risc de caigudes, augmentant la capacitat funcional i de vida independent.

3.2. Enfortiment mental i desenvolupament emocional

- Promou el benestar psicològic i emocional.

- Millora la capacitat d’autocontrol: ensenyant com controlar els nervis, saber dir “no” quan tot indica el contrari, etc.

- Millora l’autoconfiança, o confiança en un mateix. Si l’esport es planteja de forma adequada i l’esportista percep que amb els seus propis mitjans pot aconseguir els objectius que es programa, la seua autoconfiança serà alta.

- Millora l’autoconcepte, o idea que cada persona té de si mateixa. Si l’esportista se sent ben tractat, com un més, sense establir diferències quant a tracte en importància amb cadascun dels membres de l’equip, el seu propi concepte com a persona es veurà reforçat.

- Millora l’autoestima, o estima que un es té a si mateix. Si l’esportista valora les seues pròpies característiques personals, sense ser menyspreat i sí valorat pels altres, la seua autoestima es veurà enfortida.

- Millora la tolerància a la frustració, aixecar-se davant el fracàs.

- Millora les habilitats i els recursos psicològics: capacitat de concentració, presa de decisions, control cognitiu, regulació del nivell d’activació, etc.

3.3. Desenvolupament de valors personals i socials

L'esport ajuda a desenvolupar valors que formaran part de la personalitat dels esportistes, fent-los més capaços d’enfrontar-se eficaçment a la vida. Entre altres, es troben els següents:

- Ser una persona honesta i responsable que respecta les normes i es regeix per un codi ètic.

- Ser respectuós amb els altres, ja siguin companys, rivals, caps o jutges, encara que siguin diferents, tenguin altres objectius o no s’estigui d’acord amb ells.

- Ser tolerant, solidari i generós amb altres persones, acceptant les seues debilitats i errors, i ajudant aquells que ho necessitin.

- Ser capaç de treballar en equip, alhora de ser capaç d’assumir responsabilitats individuals i complir eficaçment amb els compromisos adquirits amb altres persones i amb un mateix.

- Ser exigent amb un mateix, acceptant les pròpies limitacions i lluitant per superar-se, sent d’aquesta manera més perseverant i sense abandonar amb qualsevol excusa ni conformar-se fàcilment.

- Acceptar equilibradament els èxits i els fracassos, aprenent el màxim de l’experiència de tots dos i valorar l’ajornament de la recompensa.

Tots aquests beneficis es poden aconseguir si l’esport es desenvolupa correctament, directius, entrenadors, pares, etc. hem d’assumir aquesta responsabilitat.

4.     COMPROMISOS DEL PLA “PER UN ESPORT RESPONSABLE”

Per poder beneficiar-se de tots els avantatges de la pràctica esportiva, el concepte d’esportivitat ha de passar a ser la prioritat a tenir en compte per les persones, les institucions i les entitats involucrades en l’esport a l’illa d’Eivissa.

Per això, “Per un esport responsable” va dirigit a elles i solament serà efectiu si cadascuna està disposada a contribuir i a assumir les seues respectives responsabilitats i compromisos.

4.1. Compromís de les administracions públiques

Les administracions públiques han de ser les primeres a donar exemple d’esportivitat, tenint en compte la transcendència de les seues declaracions públiques i vetlant per l’interès general a l’hora de prendre decisions en matèria esportiva. Per tot això, assumiran les següents responsabilitats:

- Facilitar i promoure que s’adoptin aquests criteris ètics en tots els àmbits socials en els quals l’esport estigui present.

- Animar les persones i les entitats esportives a aplicar en les seues activitats esportives aquests principis ètics saludables.

- Als programes escolars esportius, encoratjar el professorat d’educació física a donar especial importància al concepte d’esportivitat.

-  Contribuir en cadascuna de les iniciatives que es realitzin per promocionar l’esportivitat.

-  Ser un exemple personal, assumint una postura enèrgica i intransigent davant qualsevol forma poc ètica.

-  Implantar sistemes que, a més de l’èxit en la competició, recompensin l’esportivitat i el desenvolupament personal.

- Rebutjar enèrgicament tota conducta que promogui, estimuli o protegeixi l’ús de substàncies il·legals en la pràctica esportiva.

- Mostrar el més absolut respecte a les persones i a les institucions, promovent els sentiments d’amistat, companyonia i solidaritat entre els esportistes, entrenadors, tècnics, àrbitres, oficials i directius.

4.2. Compromís de les organitzacions esportives

Les federacions o delegacions esportives, els clubs, les associacions i totes les entitats relacionades amb l’esport insular hauran d’assumir la seua responsabilitat i compromís perquè la seua gestió s’ajusti als criteris d’esportivitat, respectant tant les normes com els esportistes i els rivals.

Així, aquestes organitzacions assumiran les responsabilitats següents:

- Considerar prioritari vetlar per la salut, la seguretat i el benestar de l’esportista, anteposant aquests objectius a l’assoliment dels bons resultats o l’obtenció de bona reputació del club o d’altres persones implicades.

- Permetre i facilitar que els esportistes obtenguin una bona experiència que els animi a continuar realitzant esport tota la seua vida, abstenint-se de posar expectatives que no siguin capaços d’aconseguir.

- Donar suport i ajuda als periodistes que fomentin l’esportivitat.

- Ressaltar la importància que té el gaudi en la competició, evitant exercir sobre l’esportista una pressió indeguda i contrària al seu dret a decidir lliurement sobre la seua participació.

- Adaptar els reglaments a les necessitats específiques dels joves, ressaltant no només l’èxit competitiu, sinó també l’esportivitat.

- La periodicitat i la durada dels entrenaments i de les competicions hauran de ser concordes amb l’edat dels nens.

- Desenvolupar estructura esportiva sòlida de la seua entitat i/o esport, definint objectius clars a aconseguir i sense oblidar cadascun dels nivells esportius, des de la iniciació fins a l’alt rendiment.

- Fomentar el treball de pedrera i no de cartera. Dedicar els esforços del club a formar esportistes i no a fitxar-los de fora.

- En la iniciació i esport escolar no traspassar ni jugadors ni tècnics d’una entitat a una altra sense motius justificats i mai per motius econòmics o competitius.

- Establir i regular els mínims i els màxims de les assignacions econòmiques a percebre per les persones que treballen per a l’entitat o l’esport (entrenadors, jutges, preparadors físics, etc.), perquè les diferents entitats a Eivissa estiguin equiparades, i s’eviti traspassos de personal tècnic, etc de manera irregular.

- Així mateix, quan un club estigui interessat a incorporar esportistes, entrenadors o tècnics que pertanyin o hagin pertangut a un altre club, hauran de comunicar-ho.

4.3. Compromís de les persones

Aquest Pla d’ètica esportiva ha de ser aplicat per totes les persones involucrades d’una manera o altra en l’àmbit esportiu, amb independència que hi participin com a voluntaris o professionals. Entre elles s’inclouen els espectadors, que hauran d’assumir la seua responsabilitat de bon comportament en els entrenaments o les competicions.

 “Per un esport responsable” va destinat a totes elles, esportistes, tècnics, àrbitres, pares, espectadors, dirigents, etc. i solament serà eficaç si tots ells estan disposats a assumir voluntàriament els següents compromisos:

4.3.1. Els esportistes

- Practica esport només pel plaer de fer-ho i no per poder satisfer altres persones.

-  Fes-ho respectant les regles, tractant els teus companys i oponents igual que t'agradaria que et tractassin a tu i col·laborant amb ells.

-  Els esportistes, tècnics i entrenadors que no desitgin continuar en el mateix club hauran de comunicar-ho per escrit amb temps suficient al club pertanyent, informant del nom del nou club en què s’incorporaran, abans de subscriure una nova llicència.

-  Controla el teu caràcter, no gesticulis i no discuteixis les decisions dels àrbitres o jutges.

-  Esforça’t d’igual forma tant pel bé de l’equip com pel teu propi, així millorarà el rendiment de tots dos. Juga en equip.

-  Aplaudeix les bones actuacions, ja siguin les teues, del teu equip o de l’oponent.

-  Recorda que el propòsit de l’esport és la diversió, millorar les teues habilitats i sentir-te be físicament i psicològicament.

- Coopera amb l’entrenador, els companys, els oponents i els àrbitres, ja que sense ells no seria possible practicar el teu esport.

- Fes amics fent esport. Els resultats passen i els amics perduren.

4.3.2. Els tècnics i/o els entrenadors

- Prioritza el desenvolupament físic i de la salut abans que el rendiment, donant les mateixes oportunitats a tots els membres de l’equip i fomentant el respecte de l’equip cap a cadascun dels seus integrants, així com cap als contrincants, entrenadors i àrbitres.

- Recorda que els joves han de practicar esport per entretenir-se i divertir-se, i que guanyar és tan sols una part d'això. Per això anima i aplaudeix tant les bones jugades com l’esforç durant les competicions.

- Sigues un exemple per als esportistes, respectant les regles, les decisions arbitrals i sent generós amb els teus elogis quan són merescuts i sense ridiculitzar els qui cometen errors o perden un partit o competició.

- No tractis els nens com si fossin petits adults i tengues present que es troben en un moment del desenvolupament marcat per importants transformacions físiques i psíquiques que influeixen en el rendiment esportiu.

-  Segueix els consells mèdics per determinar la tornada a l’activitat d’un esportista lesionat.

- Assegura’t que els materials a utilitzar pels joves siguin apropiats per a la seua edat, ensenyant-los a cuidar aquests materials i les instal·lacions.

- Mostra interès pels estudis dels esportistes: pregunta’ls com porten els estudis, fes-los saber la importància de compaginar els estudis amb l’esport i posa’ls exemples d’altres esportistes que varen saber compaginar estudis i esport.

- Programa les càrregues d’entrenament, tenint en compte els estudis dels esportistes. Encara que en allò estrictament esportiu no sigui de vegades el més adequat, intenta, a l’hora de planificar l’entrenament, tenir en compte les èpoques d’exàmens i de major càrrega d’estudis. Intenta que en aquests moments, els entrenaments no siguin massa forts ni ocupin més temps de l’habitual. Aconseguiràs millor motivació de cara a l’entrenament i tots els beneficis que això implica.

- Sigues flexible en els entrenaments. Permet que determinades ocasions els esportistes entrenin menys, faltin a algun entrenament o que ells mateixos modifiquin una mica els dies d’entrenament per adaptar-los als seus estudis. Però sempre exigeix que t’avisin amb anterioritat i registra quants dies falten als entrenaments. Si l’esportista falta molt ha de saber que també els seus objectius esportius es veuran perjudicats. Has d’arribar a un acord amb ells.

- Planifica la temporada juntament amb els esportistes, arribant a un acord de treure endavant estudis i esport, i facilita al més aviat possible el pla a seguir durant la temporada perquè els i les esportistes es puguin programar. Lliura’ls un calendari amb les dates de les concentracions i els campionats als quals es pretengui assistir.

4.3.3.  Els àrbitres o jutges

- Respecta i compleix els reglaments, adaptant-los al nivell dels esportistes.

- Com el teu comportament diu més que les paraules, assegura’t que les teues accions tant dins com fora de l’esport siguin coherents amb els principis d’aquest Pla.

-  Sigues objectiu i coherent, elogiant les bones jugades i condemnant la falta d’esportivitat.

- Assumeix el compromís personal de mantenir-te informat sobre els principis de l’arbitratge, així com els principis del creixement i el desenvolupament dels esportistes.

-  Recorda que tens també una tasca formativa i fes saber als esportistes per què s’han equivocat.

4.3.4. Els pares

· ¿Com poden els pares ajudar el seu fill o filla perquè obtengui beneficis de la pràctica esportiva?

- Informa i assessora el teu fill o filla en l’elecció d’esport. Però ha de ser ell qui finalment decideixi quin esport practicar.

-  Valora el desenvolupament físic i de la salut dels programes esportius abans que el rendiment.

- Assegura’t que la pràctica esportiva del teu fill és de qualitat. Comprova que les persones que estan a càrrec del teu fill tenen la suficient formació o estan assessorades convenientment i els objectius s’ajusten a les característiques del teu fill. Recorda que, educadament, sempre hi ha moments adequats per poder parlar amb l’entrenador o els responsables esportius del nen o nena, en què et podran solucionar qualsevol dubte que tenguis.

- Mostra interès per la pràctica esportiva del teu fill o filla. És important que sàpiga que estàs allí, al seu costat, quan fa esport. Pregunta-li sobre les seues vivències, interessa’t pels seus avanços, preocupa’t per saber si s’ho està passant bé, centra’t sobretot en les seues experiències i no en el resultat esportiu.

- Col·labora amb el club o l’entitat esportiva en allò que et requereixin. Depenent de les seues necessitats, hi ha moments en què els pares poden col·laborar de forma molt efectiva en el seu funcionament.

- Practica algun tipus d’esport o activitat física, mostrant un estil de vida activa.

-  Anima i aplaudeix tant les bones jugades com l’esforç durant les competicions.

- Anima i aplaudeix les bones actuacions dels esportistes adversaris.

- Reconeix el treball de l’entrenador.

- Respecta les regles de l’esport i les decisions arbitrals encara que siguin equivocades.

- Ensenya a anar amb compte amb les instal·lacions i el material esportiu.

·  ¿Com ha de ser la relació amb el teu fill o filla perquè es beneficiï al màxim de l’esport?

- Demostra al teu fill que t’interessa el seu esport, pregunta-li pel que fa i escolta amb atenció els seus comentaris. Fes-ho de manera que se senti còmode parlant amb tu, però que no se senti atabalat. El protagonista és l’infant, i tan dolent és que els pares estiguin totalment allunyats de l’activitat esportiva com que hi estiguin massa damunt. Troba el punt intermedi. Serà el millor per al teu fill.

- Interessa’t per si la conducta del teu fill és acceptable esportivament parlant.

- No pensis en l’esport del teu fill com una inversió en la qual esperar una rendibilitat.

- No facis sentir el teu fill culpable per tots els diners, el temps i el sacrifici que tu li dediques.

- Parla amb el teu fill d’altres coses alienes a l’esport.

- No posis més entusiasme per l’esport del que aporti el propi fill.

- No intentis influir en les seues expectatives de rendiment.

- Procura reaccionar de manera similar en les bones i les males actuacions esportives. Tracta per igual el teu fill, tant si guanya com si perd.

-  Intenta fer divertits els viatges i les estades en competicions.

·  ¿Què poden fer els pares amb la seua relació amb l’entrenador per ajudar el seu fill o filla?

- Accepta l’entrenador del teu fill i permet que realitzi la seu tasca amb tranquil·litat, perquè així serà molt més probable que se’n beneficiï l’al·lot.

- Deixa que l’entrenador realitzi la seua tasca. L’encarregat que té el paper de dissenyar els exercicis de l’entrenament i dirigir els esportistes és l’entrenador i és ell qui ho ha de fer perquè és la seua feina. És important que els pares comprenguin això i no dificultin la feina de l’entrenador.

- Procura no contradir el que diu o fa l’entrenador donant al teu fill les teues pròpies instruccions (“tu el que has de fer és...”). No és bo que el teu fill rebi instruccions contradictòries o perdi confiança en el seu entrenador. No li ocasionis un conflicte incòmode i desagradable que podria perjudicar el seu rendiment i la seua progressió com a esportista.

- Has d’entendre que la teua opinió pot ser diferent a la de l’entrenador. Accepta que altres persones poden tenir opinions diferents i respecta el treball de l’entrenador que, a més de pensar en el teu fill, ho fa en la resta d’esportistes i en el global de l’equip.

- Parla amb l’entrenador en els moments adequats. Si tens algun dubte o no estàs satisfet amb la situació del teu fill, demana una cita amb l’entrenador o el director esportiu i explica-li les teues preocupacions i enraonaments.

Els entrenadors i els pares pertanyen al mateix equip. Cadascú té el seu paper i ha d’intentar complir-lo el millor possible.

· ¿Què poden fer els pares per ajudar el seu fill o filla perquè pugui complementar adequadament esport i estudis?

- Mostra interès pels estudis del teu fill esportista. Si ho fas, serà més probable que el teu fill o filla també s’hi interessi. Pregunta-li per les seues activitats al col·legi. Interessa’t pels deures que ha de fer a casa. Informa’t sobre els seus exàmens i les seues notes.

- Alaba els progressos i l’esforç del teu fill. Valora l’esforç que fa compaginant els estudis i l’esport. Alegra’t i felicita’l per les bones notes i els seus progressos com a estudiant.

- Ajuda el teu fill esportista a planificar bé el seu temps. Una bona opció és que periòdicament (cada mes, cada dues setmanes, cada setmana o cada dia, depenent de l’ajuda que necessiti l’al·lot) et reuneixis amb el teu fill per veure què necessita i com organitzarà totes les seues activitats.

- Preocupa’t dels estudis del teu fill des del començament de curs. No esperis fins a l’últim moment.

- Vés al col·legi i parla amb els seus professors. Explica’ls que el teu fill és un esportista amb molta dedicació i demana’ls ajuda. No els demanis que li exigeixin menys, però sí que l’orientin i l’ajudin a compaginar els estudis amb l’esport.

- Facilita al col·legi, com més aviat millor, les dates dels viatges i les competicions en dies escolars.

· ¿Que poden fer els pares per ajudar als seus fills en els entrenaments?

- Encarrega’t que el teu fill o filla arribi amb puntualitat a les sessions d’entrenament i facilita-li la manera de desplaçar-se.

- Ofereix tranquil·litat a l’entrenador i als esportistes, ja que necessiten tranquil·litat per poder treballar bé als entrenaments. No és bo que se sentin contínuament observats i jutjats, perquè aquesta pressió perjudica el seu rendiment (igual que passaria en qualsevol altre context, per exemple a classe de matemàtiques o en una oficina). Deixa que l’entrenador i els al·lots treballin amb tranquil·litat.

- Gaudeix de l’entrenament observant com un espectador neutral, sense jutjar el rendiment del teu fill i el tracte que rep. Confia que l’entrenador sap el que està fent. L’objectiu és que el teu fill obtengui el màxim benefici de l’entrenament, i per a això tenim entrenadors experts que utilitzen els millors mètodes d’ensenyament.

·  Què poden fer els pares abans de les competicions per ajudar el seu fill o filla?

- No parlis massa de l’activitat esportiva que ha de tenir lloc. Quan acompanyis el teu fill o filla a practicar el seu esport favorit, com a pare o com a mare tens l’oportunitat d’estar al seu costat i passar uns bons moments amb ell o ella.

- Fes que se senti amb suport, però no pressionat: que el teu fill senti que estàs al seu costat, senzillament que estàs allí, que gaudeixes amb ell d’un moment divertit o on ell és capaç de tenir moments agradables. El que el teu fill vol en aquest moment és que estiguis allí, que estiguis al seu costat. No ho converteixis en una càrrega més ficant-li pressió. Simplement mostra-li el teu suport, sense més.

- Dóna-li ànims, centrant-te en el seu esforç i no en el resultat d’aquest esforç, una manera de fer entendre al teu fill que estàs al seu costat és donant-li ànims. Quan l’animis, centra’t més en el que depèn d’ell i no en el resultat de les seues accions.

·  ¿Què poden fer els pares durant les competicions dels seus fills?

-  Comporta’t amb la discreció d’un espectador educat: recorda que els entrenadors i els esportistes tenen un treball a realitzar. El teu fill valorarà que tu estigues allí, però si actues d’una forma “escandalosa” pots ser responsable d’un mal funcionament del teu fill en la competició, si està més pendent de tu que del que ha de fer.

- Anima quan les coses no surtin bé, en lloc de recriminar els errors o criticar les males actuacions d’altres. Així es trobaran més a gust realitzant l’activitat esportiva, sense sentir-se excessivament pressionats per por a cometre errors, i s’esforçaran més per fer les coses bé.

- Estigues tranquil (autocontrol): a vegades és molt difícil mantenir-se tranquil en una competició. Busca la manera de mantenir l’autocontrol.

- Delega en l’entrenador la labor de direcció dels esportistes: el màxim responsable durant la competició és l’entrenador i has d’ajudar-lo a fer la seua feina, sense entorpir-lo.

- Anima a participar d’acord amb les regles: tengues present que el teu fill o filla ha de participar en un esport en què hi ha un reglament que el dirigeix, on s’ha de respectar un àrbitre, els contraris i els mateixos tècnics.

- Deixa que els esportistes prenguin les seues pròpies decisions: el que competeix és el teu fill, i no tu; el qui ha de prendre les decisions en el terreny de joc és ell. És important que el teu fill aprengui a prendre les decisions i per a això és necessari equivocar-se de tant en tant. Deixa que el teu fill prengui decisions i aprengui a decidir per si mateix.

·  ¿Què poden fer els pares per ajudar el seu fill o filla després de la competició?

- Sigui el que sigui el que hagi succeït en la competició, atraca’t al teu fill com qualsevol altre dia. Mostra-li sempre el teu afecte i suport amb gestos que siguin naturals entre vosaltres (abraçada, palmellada, agafar-lo per l’espatlla, senyal amb el dit polze, etc.) L’expressió que mostri la teua cara, sempre sense exagerar, ha d’indicar al teu fill o filla que comprens com se sent ell/a en aquell moment (content, trist, enfadat, etc.).

- Deixa que el teu fill o filla experimenti les emocions que ha sentit durant la competició: no és un bon moment per, per exemple, recriminar-li els errors o explicar-li com hauria d’haver competit.

-  No recriminis el teu fill pels seus errors ni vulguis corregir-lo. Deixa que l’entrenador faci aquesta feina.

- Si el teu fill s’ha esforçat i s’ha comportat correctament, felicita’l independentment del resultat.

- Esbrina quin és el millor moment per apropar-te al teu fill després d’una competició: pots preguntar-li quan vol que t’apropis una vegada finalitzada la competició.

- Recorda que després de la competició no és el millor moment per parlar amb l’entrenador: hi ha altres moments durant la setmana en què segurament l’entrenador estarà en millors condicions per atendre els pares com es mereixen.

4.3.5. Els espectadors

- Has de tenir en compte que els esportistes participen en activitats esportives per al seu propi gaudi, no per entretenir-te a tu.

- Fes gala del teu millor comportament. No utilitzis un llenguatge impropi, ni pressionis els esportistes, tècnics o jutges.

- Quan sigui merescut, aplaudeix el bon joc tant dels teus esportistes com dels adversaris.

-  No ridiculitzis mai un esportista o no el reptis a cometre un error en un partit.

- Respecta els esportistes rivals, si ells no estiguessin allí no es podria practicar esport.

- Accepta i respecta les decisions dels jutges i entrenadors.

- Rebutja i denuncia l’ús de la violència en tots els casos.

4.3.6.  Els dirigents

-  Fomenta que els entrenadors de la teua entitat ensenyin l’activitat esportiva d’acord amb aquest Pla esportiu.

- Tramet aquest document a totes les persones involucrades en la pràctica esportiva.

-  Comunica a entrenadors, pares i altres persones implicades la importància i la responsabilitat d’aplicar aquest codi ètic.

- Has de tenir en compte el bon estat dels materials a utilitzar, ja que han d’adaptar-se al nivell i l’edat dels esportistes.

- Fomenta que els entrenadors s’actualitzin constantment.

4.4. Compromís dels mitjans de comunicació

És imprescindible que els professionals de la informació siguin capaços d’oferir una informació imparcial, objectiva i que afavoreixi la transmissió de valors que han de ser inherents a tota pràctica esportiva.

Els mitjans de comunicació a Eivissa tendran en compte els compromisos següents:

-  Oferir les mateixes oportunitats de difusió i d’informació a les diferents modalitats esportives.

- Potenciar i centrar la informació més en la participació que en els resultats.

- Prioritzar l’esport insular davant notícies d’altres entorns esportius.

-  Col·laborar en la difusió d’aquest codi per traslladar a la societat la importància del concepte d’esportivitat.

CARTA D’UN FILL A TOTS ELS PARES DEL MÓN

No em donis tot el que et deman. A vegades deman només per veure fins on puc arribar.

No em cridis. Et respect menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també i no ho vull fer.

No em donis sempre ordres. Si, en lloc d’ordres, a vegades em demanassis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més ganes.

Compleix les promeses, bones i dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si em fas semblar millor davant els altres, algú patirà i, si em fas semblar pitjor seré jo qui pateixi.

Deixa’m valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo no n'aprendré mai.

No diguis mentides davant meu ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un compromís. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

Quan jo faci alguna cosa malament, no m’exigeixis que t’expliqui per què ho he fet, a vegades ni jo mateix ho sé.

Quan estiguis equivocat amb alguna cosa, reconeixeu-ho, i creixerà l’opinió que jo tenc de tu, i m’ensenyaràs a acceptar les meues equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa cordialitat i amabilitat amb què tractes els teus amics, ja que perquè siguem família no vol dir que no puguem ser també amics.

No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo n’aprendré i faré el que tu sempre facis, encara que no ho diguis, però no el que tu diguis i no facis.

Quan et conti un problema meu, no em diguis “No tenc temps per a asenades” o “Això no té importància”. Tracta d’entendre’m i ajudar-me.

I ESTIMA’M I DIGUES-M’HO. A mi m’agrada escoltar-t’ho dir, tot i que tu no creguis necessari dir-m’ho.

(Autor anònim)

 

Eivissa, 8 de novembre de 2012

La Secretària Técnica de l’Àrea d’Economia, Benestar Social i Esports
Laura Tur Ferrer