Butlletí Oficial de les Illes Balears

 La Confederació Sindical de Comissions Obreres, la Confederació Sindical Unió General de Treballadors, la Unió Sindical Obrera de les Illes Balears, el Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de les Illes Balears i la Confederació General del Treball de les Illes Balears han notificat al Govern de les Illes Balears la convocatòria d’una vaga general de la classe treballadora en tot l’Estat de les zero a les vint-i-quatre hores del dia 14 de novembre de 2012.

 La Constitució espanyola estableix en l’article 28.2 com a dret fonamental el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos, si bé matisa que la llei que reguli l’exercici d’aquest dret ha d’establir les garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. La falta d’una llei desenvolupadora d’aquest dret obliga a acudir al Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, que disposa en l’article 10 que “quan la vaga es declari en empreses encarregades de la prestació de qualsevol gènere de serveis públics o de necessitat reconeguda i inajornable i es presentin circumstàncies d’especial gravetat, l’autoritat governativa pot acordar les mesures necessàries per assegurar el funcionament dels serveis”. A aquests efectes, és indiferent que el servei es presti per mitjà d’una relació funcionarial o simplement mitjançant empleats units per una relació laboral, atès que el que és determinant és el caràcter i la finalitat de les funcions exercides.

 La jurisprudència constitucional ha matisat l’exercici d’aquest dret fonamental i la fixació dels serveis mínims afecta els serveis essencials per a la comunitat, atès que el dret de la comunitat a aquestes prestacions vitals és prioritari respecte del de dret de vaga (fonament jurídic 18 de la Sentència del Tribunal Constitucional 11/1981).

 A aquests efectes, es consideren serveis essencials els destinats a garantir el contingut essencial dels drets constitucionals; és a dir, el dret a la vida, a la salut, a la llibertat personal, a la lliure circulació, a la comunicació, a la informació, a la tutela judicial efectiva i a l’educació. L’exercici del dret de vaga ha de ser compatible amb el manteniment d’aquests serveis essencials, aspecte que no s’ha qüestionat en aquest Acord. Un aspecte diferent és l’establiment de serveis mínims en el transport no regular, que si bé no es pot considerar servei essencial, la idiosincràsia de la nostra comunitat fa que requereixi un tractament especial, sobretot quan la resta de comunicacions també es veuran afectades, atès que es tracta d’una vaga general.

 D’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional 33/1981, l’al·lusió a “l’autoritat governativa” que conté l’article 10.2 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, fa referència, respectivament, a l’Estat o a la comunitat autònoma amb competències en els serveis afectats. Així, aquesta Sentència reconeix competències dins el seu àmbit a les comunitats autònomes per establir les mesures de garantia dels serveis essencials. El Tribunal Constitucional reconeix que “quan es tracta de serveis que, considerats conjuntament, estan compresos en l’àrea de les competències autonòmiques [...], vetllar pel seu funcionament regular correspon a la titularitat i a la responsabilitat de les autoritats autonòmiques”.

 En data 6 de novembre de 2012 es negocià amb les centrals sindicals i es va arribar a un acord sobre els serveis mínims que es detallen en l’annex adjunt.

 Per tot això, atès el que disposa el Decret 16/1985, de 21 de febrer, a proposta dels consellers de Presidència; Educació, Cultura i Universitats; Turisme i Esports; Salut, Família i Benestar Social; Agricultura, Medi Ambient i Territori; Administracions Públiques, i el vicepresident econòmic, de Promoció Empresarial i d’Ocupació, el Consell de Govern, en la sessió de 9 de novembre de 2012 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

“Primer. Fixar els serveis mínims que s’indiquen en l’annex adjunt, el qual forma part d’aquest Acord.

Segon. Establir que la vigilància i la designació del personal que ha d’atendre els serveis mínims esmentats corresponen a la direcció de cada centre. Els serveis mínims han de ser coberts, prioritàriament, pel personal que no secundi la vaga i, en el cas que sigui insuficient, les vacants s’han de cobrir obligatòriament.

Tercer. Disposar que, en relació amb els serveis essencials de sectors estratègics i d’emergències, tant prestats per entitats públiques com privades, com ara lluita contra incendis, energia, subministrament d’aigua, recollida de residus, assistència social, accidents laborals i altres en allò que no estigui previst expressament en aquest Acord però que tenguin aquesta consideració, es fixen els serveis mínims equivalents al funcionament que es duu a terme un diumenge.

 En el cas de transports d’ús especial (persones amb discapacitat física i psíquica), s’ha de garantir el trasllat als serveis assistencials prevists el dia de la vaga.

Quart. Facultar les secretaries generals de les conselleries, els gerents del sector públic, els gerents de centres hospitalaris i els responsables de centres de treball a designar de forma expressa i nominal els treballadors que hagin d’integrar els serveis mínims en el sector públic establerts en aquest Acord. Les empreses privades que prestin serveis essencials els mínims dels quals es fixen en l’annex d’aquest Acord han d’adoptar les mesures necessàries per dur a efecte els serveis mínims d’acord amb la legalitat vigent. En particular, requeriran, com més aviat millor, de forma individual i fefaent, tots els treballadors que designin per cobrir els serveis mínims prevists, l’incompliment dels quals implicarà les responsabilitats previstes en l’ordenament jurídic.

Cinquè. Establir que l’incompliment de l’obligació d’atendre els serveis mínims serà sancionat de conformitat amb el que preveu la normativa aplicable.

Sisè. Disposar que el que estableix aquest Acord no suposarà cap limitació dels drets que la normativa reguladora de la vaga reconeix al personal en la dita situació. Així mateix, serà d’aplicació per garantir el lliure exercici del dret de vaga el que estableixen les lletres k), l) i m) de l’article 95.2 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Setè. Establir que si en el procés de negociació que es pugui dur a terme en cadascun dels sectors afectats s’arriba a un acord que no coincideix amb els serveis mínims fixats en aquest Acord, s’aplicarà el que s’hi disposa, sempre que els fixats en aquests sectors estiguin per davall dels que s’hi preveuen.

Vuitè. Notificar aquest Acord a les centrals sindicals convocants de la vaga.

Novè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Desè. Establir que contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició, d’acord amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la notificació o publicació d’aquest Acord. També es pot interposar, directament, un recurs contenciós administratiu, d’acord amb el que estableixen l’article 45 i els següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant els jutjats contenciosos administratius, en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de la notificació o publicació de l’Acord, sens perjudici de poder interposar-hi qualsevol altre recurs que es consideri oportú.”

Palma, 9 de novembre de 2012

El secretari del Consell de Govern

 Antonio Gómez Pérez