El model de finançament conté elements clàssics de qualsevol model de finançament territorial: parteix de la capacitat tributària que confereixen els diferents tributs cedits inclosos en el model i s’estableix un nivell d’anivellament entre CA per garantir la prestació dels serveis públics fonamentals de forma més o menys homogènia en tot el territori (anivellament horitzontal mitjançant el FGSPF). Per completar el finançament necessari per atendre aquestes i la resta de competències, el model inclou altres fons que suposen més anivellament horitzontal i aportacions addicionals de recursos per part de l’Estat (anivellament vertical).
L’aplicació pràctica ens dona un sistema de finançament autonòmic excessivament complex i encara molt vinculat al finançament rebut per les CA amb el sistema de finançament previ a la Llei 22/2009 (l’statu quo).
Fons de garantia dels serveis públics fonamentals (FGSPF)
El Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals és el mecanisme d’anivellament del model.
Es dota amb el 75% dels recursos tributaris de les comunitats autònomes i els recursos aportats per l’Estat de manera que el seu objectiu és tant un anivellament horitzontal (entre comunitats autònomes) com un anivellament vertical (mitjançant una aportació de l’Estat al finançament de les comunitats autònomes).
El 75% dels recursos tributaris es calculen amb les dades de “recaptació normativa” o “sense exercici de les competències normatives per part de les CA”. En aquest càlcul s’inclouen també els tributs cedits no subjectes a liquidació.
L’assignació entre les comunitats és fa per població ajustada. Així, es vol assegurar que cada comunitat autònoma rep els mateixos recursos per unitat de necessitat per tal de finançar els serveis públics fonamentals de l’Estat de benestar (sanitat, educació i serveis socials).
En el càlcul de la població ajustada té molt de pes la població i la seva composició per trams (97%), però també s’inclouen altres variables que es considera que tenen influència en les necessitats de despesa: la insularitat (0,6%), la superfície (1,8%) i la dispersió de la població (0,6%).
No obstant, la població ajustada no fa referència a la població flotant (que es una variable clau a la nostra comunitat autònoma.
A més, hi ha altres factors, com poden ser el diferent cost per la prestació d’un mateix servei a diferents comunitats autònomes, que també tenen un paper molt important i no son considerats dins de la població ajustada.
Fons de suficiència global
El Fons de Suficiència Global és un fons d’ajustament que cobreix les necessitats globals de finançament al garantir l’statu quo (anterior) de cada comunitat autònoma i actua com a fons de tancament del sistema.
També incorpora el finançament de les competències no homogènies.
A més, és la via per la qual es detreuen a les comunitats els efectes en la recaptació de les variacions de tipus impositius quan la competència sobre el tribut és de l’Estat (ajustaments per increment de tipus de l’IVA, alcohol, etc.) de manera que les comunitats autònomes no es beneficien d’aquests increments.
En el cas del Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals (FGSPF) es fa un lliurament a compte pel 98% de la previsió (dos anys després es fa la corresponent liquidació amb dades definitives).
Fons de convergència
El Fons de Convergència es divideix en dos subfons: el Fons de Cooperació i el Fons de Competitivitat. Son fons de tipus vertical (aportacions addicionals de recursos per part de l’Estat), amb els objectius d’afavorir l’equilibri econòmic territorial, en el primer cas, i d’aproximar les CA en termes de finançament per habitant ajustat, en el segon.
El Fons de Cooperació distribueix una quantitat entre les comunitats autònomes, d’acord amb una varietat de criteris com la renda per càpita, el creixement de la població i la densitat. Es pot dir que té uns objectius i criteris de distribució semblants al del Fons de Compensació Interterritorial (fons que no forma part de l’SFA). En ambdós casos les comunitats autònomes beneficiàries són pràcticament les mateixes i els criteris de repartiment tenen una gran similitud (bàsicament: població i inversa de la renda per càpita).
El Fons de Competitivitat pretén que el resultat del model atengui al principi d’ordinalitat en certa mesura. Les Illes Balears depenen del Fons de competitivitat per compensar la important reducció del finançament (aportació al finançament de les altres comunitats autònomes) que suposen el FGSPF i especialment el FSG.
Els fons de convergència no tenen lliuraments a compte, de manera que tot es liquida dos anys després.
Des de la seva creació (a la Llei 22/2009), la comunitat autònoma de les Illes Balears no compleix els requisits per rebre el Fons de cooperació. No obstant això, el Fons de Competitivitat representa una part molt important del finançament per a les Illes Balears.