La costa del Puig de Bàlitx (580 m sobre el nivell de la mar) correspon a una zona deprimida de morfologia triangular envoltada dels escarpats penya-segats d’alçàries que s’acosten als 100 m. Presenta nombrosos indicis d’inestabilitat i constitueix l’esllavissada activa més important de les Illes Balears.
Vista general de la zona de Bàlitx des de satèl•lit (Google Earth) i des de la mar
Cartografia i itinerari proposat de l’esllavissament de Bàlitx
El litoral de la Serra de Tramuntana Central es caracteritza perquè hi afloren materials del triàsic i del miocè inferior (terciari), que, com que són més tous, donen lloc a vessants de pendent fort, coronats pels penya-segats calcaris del lies inferior (juràssic), molt més resistents.
La costa de Bàlitx correspon a un front d’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament format durant l’aixecament de la Serra en el marc de l’orogènia alpina, fa uns 20 Ma. En la base de l’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament aflora el triàsic superior, que presenta materials tous que afavoreixen els processos d’inestabilitat.
En els relleus juràssics són freqüents els despreniments rocosos, que resulten de la fracturació de la roca per processos de gelifracció (trencament de la roca en congelar-se l’aigua a les esquerdes i funcionar com una falca) i probablement sísmics (terratrèmols de baixa magnitud, imperceptibles per a l’ésser humà). Tanmateix, en els pendents, composts per materials més tous, hi tenen lloc esllavissaments rotacionals (també denominats circulars o en cullera) i els fenòmens d’expansió lateral.
Esquema amb les característiques d’un esllavissament rotacional i d’un fenomen d’expansió lateral
El millor exemple d’expansió lateral el trobem al principi del recorregut: el Penyal Bernat, que és el millor punt per a observar-la en la pujada cap a les cases de Can Joan de sa Dida (punt 1).
Vista del Penyal Bernat des del camí i detall de l’habitatge que hi ha a prop
Els despreniments rocosos que s’acumulen al peu dels penya-segats en forma de dipòsits col•luvials poden patir, amb el pas del temps, un procés de cimentació que dona lloc a un tipus de roca molt característica: les bretxes (roca sedimentària constituïda per blocs i graves angulosos). A la zona de Bàlitx són molt abundants aquest tipus de roques, que arriben a assolir espessors de desenes de metres.
Bretxes als penya-segats costaners i a la zona del punt 6.
A causa de la inestabilitat del pendent, han sorgit nombroses esquerdes de tracció de gran continuïtat i profunditat. La obertura d’aquestes va des dels pocs centímetres (com les que s’observen en el punt 4) a diversos metres (en algunes és possible caminar-hi per dins, com en els punts 3 i 6). Aquestes esquerdes afecten fonamentalment les bretxes (punts 3, 4, 6 i 7) i els grans blocs calcaris despresos (punt 2).
A) i D) Esquerdes de gran obertura per on es pot caminar (punts 3 i 6 del recorregut). B) i C) Esquerdes de dimensions mètriques, de gran profunditat i continuïtat (punt 4)
Tal com es podria esperar en aquest tipus d’inestabilitats, a la zona de capçalera hi ha una zona deprimida on s’acumula l’aigua i la humitat (de color morat en el plànol), a causa del basculament dels materials.
Falgueres a la zona deprimida de la capçalera de l’esllavissada
Finalment, cal destacar l’existència d’un magnífic mirall de falla al flanc est del front d’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament (punt 7). Aquest tipus d’estructures es formen a causa de la fricció del moviment de la falla, que tritura la roca i la poleix. Mitjançant l’estudi de les estries i cristal•litzacions de la superfície és possible conèixer-ne la direcció i el sentit del moviment, així com l’edat aproximada.
Mirall de falla en el punt 5 de l’itinerari
