Dels nombrosos afloraments del juràssic que hi ha a les Balears, el situat als voltants de la Cova des Burrí és sens dubte un dels més rellevants, tant des d’un punt de vista estratigràfic com paleontològic.
A la zona hi ha representació tant del juràssic inferior (201-175 Ma) com del juràssic mitjà (175-165 Ma).
Dues vistes de l’aflorament de la Cova des Burrí. A) Aspecte dels estrats del juràssic inferior. B) Nivells del juràssic mitjà.
A principis del juràssic el que avui dia és Cabrera no tenia cap similitud amb l’orografia actual, sinó que corresponia a una mar poc profunda en la part oest de l’oceà Tetis. Si bé al principi la sedimentació era en termes generals contínua, progressivament va anar disminuint fins a aturar-se completament. En paral·lel, s’anaven dipositant fòssils, cada vegada més concentrats a causa de la menor taxa de sedimentació.
En aquest context de nul·la o gairebé nul·la sedimentació, el temps que es torba a formar-se un estrat és tan elevat (centenars de milers o, fins i tot, milions d’anys) que l’estrat subjacent arriba a produir litificació, formant un substrat dur anomenat tècnicament hardground. Un dels seus trets més representatius és la presència de crostes de minerals derivats del ferro i del manganès, que li confereixen colors vermellosos, morats i negrosos. No obstant això, l’aspecte que sol cridar més l’atenció és l’enorme abundància de fòssils.
Els fòssils aparentment més diversos en aquests nivells són els ammonits, un tipus de mol·lusc cefalòpode (del mateix grup que els pops o els calamars) amb una closca externa segmentada i normalment en forma d’espiral aplanada. La seva gran varietat, abundància i ràpida evolució fan que siguin una eina fonamental per datar roques en ambients marins.
Acompanyant els ammonits existeix un altre mol·lusc cefalòpode anomenat belemnit, amb aspecte similar als calamars actuals però proveïts d’una closca interna en forma de bala. D’aquesta, se’n sol preservar la part distal, anomenada rostre, encara que en aquest jaciment es poden observar exemplars que preserven la part proximal, que està segmentada i es diu fragmocon.
En quantitats veritablement notables hi ha també crinoïdeus, un equinoderm (grup a què pertanyen eriçons i estrelles de mar) proveït d’una tija i nombrosos braços que s’uneixen en una estructura anomenada calze. Tant les espècies fòssils com les actuals (menys diverses) estan construïdes sobretot per mitjà de petits segments anomenats artells, els quals solen fossilitzar amollats a causa de la disgregació que pateixen els crinoïdeus poc després de morir. No obstant això, a la Cova des Burrí es poden observar algunes seccions amb diversos artells, fins i tot units entre si.
De manera residual, també hi ha presència d’algunes espècies de gasteròpodes i nautiloïdeus (cosins evolutius dels ammonits, amb una segmentació de la closca més simple i amb espècies actualment presents en algunes regions tropicals).
Diversos ammonits presents en el juràssic inferior de la Cova des Burrí
Fòssils associats als ammonits del juràssic inferior de la Cova des Burrí. A) Acumulació de belemnits en una crosta de ferro i manganès. B) Belemnit seccionat que mostra part del fragmocon. C) Acumulació d’artells de crinoïdeus, alguns dels quals encara en connexió. D) Gasteròpode.
Després del juràssic inferior hi ha una interrupció total en el registre sedimentari, en què faltarien diversos milions d’anys entre el final d’aquest i els inicis del juràssic mitjà, els nivells del qual corresponen a profunditats molt més grans. Aquest fort contrast el trobem en l’enfonsament de la conca sedimentària a causa de la formació de diverses falles, producte al seu torn d’una alta activitat geològica. Segons el registre estratigràfic, aquest enfonsament es va produir en relativament poc temps i s’han observat algunes d’aquestes falles en diversos punts de Cabrera.
Una altra volta els ammonits són protagonistes en el registre fòssil d’aquesta etapa, acompanyats de vegades per belemnits i nautiloïdeus.
Alguns fòssils del juràssic mitjà de la Cova des Burrí. A) Ammonit parcialment ocult a la roca. B) Nautiloïdeu de gran mida.
Esquemes anatòmics dels principals tipus de fòssils observables en el jaciment: crinoïdeu, belemnit i ammonit.
