Per a qualsevol que hagueu visitat el Cap de Formentor és òbvia la bellesa del seu paisatge amb grans penya segats verticals que s’enfonyen en el Mediterrani.
Des d’un punt de vista geològic és un lloc privilegiat per a poder observar d’una forma especialment clara com es va formar la Serra de Tramuntana.
Les especials característiques d’aquesta zona de Mallorca són fàcilment apreciables en tres miradors situats al llarg de la carretera que va al cap: Mirador des Colomer, Mirador de Punta d’en Tomàs i Mirador del far de Cap de Formentor.
Penya segats vistos des del Mirador des Colomer (esquerra). Penya segats vistos des del Mirador de Punta den Tomàs (dreta).
A l’igual que la gran majoria de massissos de la regió, el material que compon els penya segats de Cap de Formentor correspon a calcàries massives del juràssic inferior (201-175 Ma), roques que presenten una gran duresa i consistència.
Durant el miocè inferior (23-16 Ma), aquestes roques, junt amb altres formacions presents, es plegaren i amuntegaren en el marc d’un procés geològic conegut com Orogènia Alpina. A conseqüència d’aquest, Mallorca ha quedat estructurada en zones elevades (horst) i zones deprimides (graben). El major dels horst és, evidentment, el de la Serra de Tramuntana, on les forces tectòniques actuaren a major escala.
L’estructura més freqüent i característica dels relleus comentats és l’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament. Aquest consisteix en l’apilament de grans masses de roca mitjançant un tipus de fractura anomenada falla inversa.
Quan varis encavalcaments s’apilen d’un mode similar a les teules (cas molt comú a la Serra) s’anomenen encavalcaments imbricats. Aquests, la disposició dels quals ve marcada per la direcció de les forces tectòniques, són les causants de la forma dels relleus.
Formació d’encavalcaments imbricats degut a forces de compressió. Observeu l’escurçament de l’escorça terrestre.
Com a resultat dels encavalcaments, la vessant nord-oest de la Serra és vertical, mentre que la vessant sud-oest presenta una lleugera pendent.
Vista dels penya segats de Formentor des del el far.
