El Puig de Sant Salvador, amb 494,77 m, és la muntanya més alta de la zona meridional de les Serres de Llevant, per la qual cosa constitueix un excel•lent punt d’observació on es pot apreciar la relació estructural entre la Marina de Llevant, les Serres de Llevant i el Pla Central.
En el cim hi ha situat un santuari conegut, al qual es pot accedir per una carretera estreta.
Els punts d’observació recomanats són tres: la Creu des Picot, situada en el Puig des Milà; el monument a Crist Rei, situat en un dels extrems del Puig de Sant Salvador; i la terrassa que hi ha al mateix santuari, damunt els serveis.
Des de la creu tenim una panoràmica de l’illa de gairebé 360º.
A la llunyania s’entreveu la Serra de Tramuntana, on s’assoleixen les elevacions més grans de l’illa, amb el Puig Major i els seus 1445 m.
Entre aquesta i les Serres de Llevant, on ens trobem, s’albira una zona plana, que és l’anomenat Pla Central, que constitueix una zona deprimida omplerta amb materials paleògenes, neògenes i quaternaris poc o gens deformats. En aquesta zona plana hi ha algunes petites elevacions muntanyoses com Bonany o Randa, que corresponen a les anomenades Serres Centrals.
Cap al nord, s’entreveu la Badia d’Alcúdia, que limita amb els estreps septentrionals de les Serres de Llevant. És en aquesta part on assoleix l’altitud més gran, amb la Talaia Moreia (562 m).
Panoràmica des de la Creu des Picot
Tot això és a causa que l’illa es troba estructurada en zones elevades (horst) i zones deprimides (graben), producte dels processos de distensió posteriors a l’orogènia alpina.
D’altra banda, des del monument a Crist Rei o des de la terrassa del mateix Santuari de Sant Salvador, és possible veure las zones est i sud de l’illa, on destaca el Puig de Santueri, la conca de Campos o, al fons en dies clars, l’arxipèlag de Cabrera.
Panoràmica cap a l’est del monument a Crist-Rei
Panoràmica cap el sud des de la teressa del monestir (mateixa vista des del Crist-Rei).
De les vistes des del monument al Crist-Rei i des de la terassa del monestir destaquen quatre elements des del punt de vista geològic:
- Entre les Serres de Llevant i la mar hi ha una franja, més o menys plana, que correspon a la Marina de Llevant, formada fonamentalment per materials calcaris del miocè superior.
- El Puig de Santueri, de morfologia tabular i coronat per un castell medieval, que correspon a un klippe tectònic.
Un klippe tectònic es forma quan una massa de roca s’ha esllavissat damunt una altra a causa de la compressió que posteriorment s’erosiona i deixa un testimoni aïllat de la massa de roca original. És una estructura geològica molt recurrent en els relleus alts de les Serres de Llevant.
En aquest cas, es tracta d’un conjunt de materials durs del juràssic inferior (200-185 Ma) que formen el cim de la muntanya i s’assenten directament damunt materials tous del cretaci inferior (145-100 Ma).
Esquema de la gènesi d'un klippe tectònic
- L’arxipèlag de Cabrera, que, tal com s’aprecia clarament des del mirador en el qual ens trobem, correspon geològicament a la continuació de les Serres de Llevant.
Encara que les dues zones estiguin geogràficament separades, durant la darrera glaciació (que va acabar fa uns 10000 anys) va estar connectada a Mallorca gràcies a una baixada sobtada del nivell de la mar.
- La conca de Campos, que constitueix una de les principals àrees de sedimentació de l’illa, atès que correspon a un graben, zona enfonsada en l’estructura de l’illa.
La conca de Campos va estar, en els moments inicials, coberta per la mar, tot i que la davallada d’aquesta i la deposició de sediments varen acabar per configurar-hi el pla que avui coneixem.
