Geoturisme Illes Balears

Des del mirador de la Torre des Verger s’albira l’estructura meridional de la Serra de Tramuntana.

La Serra de Tramuntana constitueix una alineació muntanyenca d’orientació SO-NE de 89 km de longitud i d’una amplada mitjana de 15 km. La línia de cims supera els 600 m i la part més elevada correspon al sector central, del qual el Puig Major, de 1445 m, és el punt més alt.

Aquests importants relleus estan constituïts per grans masses de roca (anomenades làmines) que s’han esllavissat i s’han acaramullat les unes damunt les altres, en forma d’encavalcaments, a causa d’un esforç de compressió. La base de l’esllavissament sol correspondre a un nivell tou més deformable, en aquest cas del retià (triàsic superior, 225-200 Ma) i es denomina nivell d’enlairament. A damunt aquest nivell s’esllavissen materials durs, normalment del lies (juràssic inferior, 200-185 Ma). L’origen d’aquests encavalcaments se situa en un període d’intensa activitat geològica anomenat orogènia alpina, que va començar fa uns 25 Ma.

Hi ha una gran diferència entre les costes del sector central i septentrional de la Serra i el sector meridional, on ens trobem. Mentre que a la costa del sector central i septentrional predominen els grans penya-segats de calcàries del lies, tallats a pic sobre la mar; al sector meridional afloren materials del triàsic i del miocè inferior, que, com que són més tous, donen lloc a vessants de pendent fort.

A causa del pendent fort i de la naturalesa dels materials que componen el vessant, hi són freqüents els esllavissaments en forma de cullera (també denominats circulars o rotacionals) i, als voltants dels relleus juràssics, els despreniments rocosos.

En aquesta zona de l’illa són abundants les construccions de terrasses dels vessants (marjades) per a l’aprofitament agrícola mitjançant murs de maçoneria de pedra (marges). Les construccions de terrasses afavoreixen l’estabilitat del vessant.