L’observatori d’avions de la Coassa correspon a un antic lloc de guaita en temps de la Segona Guerra Mundial. Hi ha dues edificacions: una garita, que es troba a prop del penya-segat i que era el veritable lloc d’observació, i un edifici de planta baixa que consta d’una cuina i d’una sala d’estar. Les parets de la sala principal estan decorades amb dibuixos d’avions, perquè els atalaiadors sabessin identificar-los.
Garita i sala principal de la caserna. Observeu els avions pintats a les parets.
Des d’aquest lloc privilegiat s’albira tota la Badia d’Alcúdia i, al fons, la Serra de Tramuntana, per la qual cosa és un lloc perfecte per apreciar l’estructura de l’illa de Mallorca.
Vista cap a l’oest des del mirador. S’hi aprecien les Serres de Llevant, el Pla Central i la Serra de Tramuntana
Ens trobem a una altura d’aproximadament 317 m a les Serres de Llevant, que, com la Serra de Tramuntana (que s’albira al fons), constitueixen les dues cadenes de muntanyes més importants de l’illa, on afloren materials mesozoics. Al mig de les dues serres s’entreveu una zona plana, que és el denominat Pla Central i que constitueix una zona deprimida omplerta amb materials terciaris i quaternaris poc o gens deformats. En aquesta zona plana hi ha algunes petites elevacions muntanyoses com Bonany o Randa, que corresponen a les anomenades Serres Centrals.
Tot això és per mor que l’illa es troba estructurada en zones elevades (horst) i zones deprimides (graben), producte dels processos de distensió posteriors a l’orogènia alpina.
D’altra banda, si mirem cap a l’est, podrem observar a vista d’aucell els ventalls al•luvials de la zona de Betlem, que constitueixen un Lloc d’Interès Geològic.
Vista des del mirador cap a l’est, on s’aprecien els ventalls al•luvials que descendeixen des de la Serra.
Els ventalls al•luvials són essencialment dipòsits de sediments transportats per corrents fluvials que es dipositen o acumulen al peu d’un pendent a causa d’un canvi abrupte de pendent. Reben el nom de la morfologia que presenten en forma de ventall o con (també es denominen cons de dejecció). En aquest cas, els ventalls es varen originar durant el plistocè, fa una mica més de 100 mil anys, alguns dels quals segueixen actius avui dia.
