Torna

Butlletí Oficial de les Illes Balears

Secció I. Disposicions generals

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA D'ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ

Núm. 12732
Ordre 1/2025, de 9 de gener, del conseller d’Economia, Hisenda i Innovació per la qual es despleguen les particularitats pressupostàries i comptables que han de regir la pròrroga dels pressuposts fins que entri en vigor la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2025

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

El dia 11 de desembre de 2024 el Consell de Govern va adoptar l'Acord de retirar de la tramitació parlamentària el Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2025, sobre la base de la previsió de l'article 141.1 del Reglament del Parlament de les Illes Balears. La retirada de la tramitació del Projecte de llei esmentat implica, a partir de l'1 de gener de 2025, la pròrroga automàtica dels pressuposts de l'exercici 2024 per a l'any 2025.

Sobre la pròrroga automàtica dels pressuposts, l'article 21.2 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, estableix la pròrroga automàtica dels pressuposts de l'any anterior en el cas que no s'hagin aprovat els de l'any corrent abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent.

En aquest sentit, l'article 47.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, estableix que si la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma no entra en vigor dia 1 de gener de l'exercici en què hagi de ser efectiva s'han de considerar automàticament prorrogats els pressuposts inicials de l'exercici anterior, fins que entri en vigor la nova llei de pressuposts generals.

No obstant això, la pròrroga automàtica dels pressuposts s'ha de produir amb certes particularitats, que parcialment són determinades pel propi article 47 de la Llei 14/2014, l'apartat primer del qual n'enumera una sèrie. Aquestes particularitats consisteixen, en general, en una sèrie d'adaptacions, ajustaments i habilitacions la necessitat de les quals ve imposada per la pròpia lògica de la pròrroga pressupostària i de la naturalesa temporal d'aquesta.

Ara bé, juntament amb les particularitats establertes ex lege, el mateix article 47.1 preveu que se n'estableixin altres per mitjà d'una ordre del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts. Aquesta ordre, segons l'apartat 3 del mateix article, ha de desplegar les particularitats pressupostàries i comptables inherents a la pròrroga pressupostària, i pot regular altres concordants amb les que s'estableixen a l'apartat 2 de l'article 47 esmentat. L'objecte d'aquesta ordre és, precisament, establir i desplegar les particularitats que, d'acord amb els preceptes esmentats, han d'acompanyar la pròrroga dels pressuposts generals fins a l'entrada en vigor de la nova llei de pressuposts.

En aquest punt, cal advertir que d'allò que preveu l'article 47 de la Llei 14/2014 es dedueix sense dificultat que la posició jurídica d'aquesta ordre a l'ordenament pressupostari presenta certes singularitats. Evidentment, les ordres són normes de rang reglamentari, d'acord amb els articles 47.1 i 48 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears. Tot i que això és cert, ho és també que la voluntat del legislador autonòmic, expressada a l'article 47 de la Llei 14/2014, va ser la d'habilitar el conseller per dictar una norma jurídica no purament subordinada al precepte esmentat, sinó una norma que en certa mesura el  complementàs, la qual cosa és lògica i raonable si es té en compte que no és possible fixar de forma estàtica en un determinat moment —en aquest cas 2014, data de l'aprovació de la vigent Llei de finances de la Comunitat Autònoma— totes les regles que són necessàries per afrontar vicissituds i circumstàncies que, d'unes anualitats a les altres, poden arribar a presentar variacions molt notables, tant per raó de les canviants conjuntures econòmiques com per raó del diferent volum de càrregues, compromisos i obligacions a les quals les entitats del sector públic autonòmic han de donar compliment a cada període pressupostari.

A tot això s'hi se sumen, com és obvi, els canvis incessants d'un marc jurídic —europeu, estatal i autonòmic— en estat d'evolució i desenvolupament permanent. En definitiva, els contextos jurídics i econòmics en què eventualment s'han de produir les pròrrogues pressupostàries poden ser molt diferents en funció de cada moment històric, cosa que explica que la Llei de finances, nascuda sempre amb vocació d'estabilitat en el temps, no pogués exhaurir, mitjançant una llista taxativa i tancada, les particularitats imprescindibles —ajustaments i adaptacions— que han de fer possible la implementació d'uns pressuposts generals elaborats i ideats per a un exercici anterior i diferent.

El que acaba d'exposar-se permet entendre i justificar, així mateix, que el legislador optés per situar pràcticament en peu d'igualtat les particularitats que la mateixa Llei 14/2014 directament disposa amb aquelles que pugui assenyalar l'ordre del conseller, com revela el fet de que l'incís final del primer paràgraf del seu article 47.1 habiliti i cridi l'ordre pel que fa a establir particularitats potencialment diferents de les legals, i això en no subordinar les primeres a aquestes darreres. Aquesta circumstància permetria dir, sense risc de caure en exageració, que l'ordre compleix una funció quasi legal, encara que formalment no tingui aquest rang. Certament, aquestes particularitats han de ser inherents a la pròrroga pressupostària, tal com ordena l'apartat 3 del mateix article. S'ha d'entendre, això no obstant, el sentit d'aquesta exigència, que és clar: atès que allò inherent a la pròrroga és el seu caràcter temporal i, en principi, transitori i provisional, igualment temporals i —a priori— transitòries han de ser les mesures particulars establertes mitjançant la norma reglamentària, en el benentès que aquesta temporalitat i provisionalitat reclama que aquestes mesures tinguin la virtut de permetre que puguin atendre's eficaçment les necessitats que, en cada temps i escenari, sigui necessari satisfer per part de la Comunitat Autònoma, ja que en cas contrari l'ordre esdevindria del tot inútil i inoperant.

Finalment, l'exigència de concordança entre les particularitats establertes per l'article 47.2 de la Llei 14/2014 i les que, amb caràcter addicional a les que són inherents a la pròrroga pot establir l'ordre, implica amb normalitat que les unes i les altres siguin essencialment compatibles, però no pot implicar que el contingut de l'ordre consisteixi en una mera i rígida reproducció del que la llei ja estableix. Si fos així, una ordre com la present perdria tot el sentit i la raó de ser, que és fer factible l'aplicació d'una norma aprovada per a un determinat exercici pressupostari a un altre que inevitablement és i serà diferent. És oportú, per tant, insistir en allò que s'ha expressat: una estreta i inflexible subjecció de l'ordre a allò que ja va disposar el legislador faria d'aquesta un instrument inapte per complir la funció que el mateix legislador va voler assignar-li, cosa que privaria la norma legal del mateix sentit teleològic.

Per la resta, res de tot això ha de causar estranyesa si es té en compte la preeminent posició del Govern en relació amb la Llei de pressuposts generals de cada exercici i la que, al seu torn, ostenta dins el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació quan es tracta de la matèria pressupostària i financera, com posa de manifest no només l'habilitació expressa i específica que estableix l'article 47 de la Llei 14/2014, sinó el conjunt de potestats fonamentals que li atribueix l'article 8 de la mateixa Llei.

En un altre ordre de coses, el plantejament d'aquesta Ordre respon a la necessitat de procurar una gestió pressupostària més àgil i eficaç que la que resulta de la literalitat d'alguns dels preceptes de la Llei de finances. Per assolir aquesta finalitat, l'Ordre sacrifica alguns dels tràmits o formalitats que, amb caràcter més aviat ritual, preveu la Llei 14/2014 per aconseguir certs resultats. Però aquests sacrificis en allò que és purament formal o procedimental no es tradueixen, però, i com a continuació es veurà, en un sacrifici de la lletra i l'esperit de la legalitat material, que en tot cas és objecte d'escrupolós respecte per part d'aquesta norma reglamentària.

La Llei 14/2014 recull, a l'article 47.1, diverses regles tendents a la supressió en el pressupost prorrogat d'alguns dels crèdits que figuraven consignats als pressuposts inicials de l'exercici anterior. Es tracta, d'una banda, dels corresponents a programes o obligacions finalitzats o extingides, respectivament, en aquest exercici. I, de l'altra, de l'ajust a la baixa que sigui necessari en els crèdits relatius a les amortitzacions de l'endeutament financer per tal que aquests crèdits s'adaptin als compromisos d'amortització de deute viu a l'exercici prorrogat. Ara bé, els mecanismes dissenyats per la Llei de finances per dur a terme aquestes minoracions o ajustaments no aboquen a la inevitable i definitiva desaparició d'aquests crèdits al pressupost prorrogat. D'acord amb l'article 47.2 de la Llei 14/2014, aquests ajustaments a la baixa s'han d'arbitrar mitjançant declaracions d'indisponibilitat dels crèdits respectius, en els termes que preveu l'article 53 de la mateixa Llei. Aquest darrer article, per part seva, autoritza la reversibilitat d'aquestes indisponibilitats, i això mitjançant noves declaracions de disponibilitat que poden tenir lloc, entre altres motius, per la concurrència de raons d'interès públic prevalent. D'aquesta manera, s'adverteix que la supressió en el pressupost prorrogat dels crèdits assenyalats més amunt no té el caràcter irrevocable que una lectura superficial de la Llei pugui fer pensar, i això des del moment en què la seva eventual recuperació per a l'economia pressupostària de la Comunitat Autònoma acaba resultant viable a través dels mecanismes esmentats.

En el marc legal que s'acaba de descriure, aquesta Ordre opta per no materialitzar inicialment els ajustos i minoracions a què s'ha fet referència al paràgraf anterior. L'absència inicial d'aquests ajustaments té, però, un caràcter provisional, en espera que la Direcció General de Pressuposts i Finançament pugui dur a terme els estudis i càlculs que permetin determinar si hi haurà necessitat de fer ús d'aquests crèdits o no per les raons d'interès públic prevalent de què s'ha fet esment. Si finalment es constata que la Comunitat Autònoma pot atendre les càrregues i obligacions que, d'acord amb la legalitat vigent, s'han de satisfer inexorablement en l'exercici prorrogat, es procedirà llavors a dur a terme els ajustos a la baixa que, segons les previsions de la Llei 14/2014, han de tenir lloc des del principi. Però si, per contra, es constata que els crèdits en qüestió resulten precisos per poder atendre els compromisos de despesa que els ens del sector públic autonòmic han d'atendre imperiosament, aleshores no es procedirà a operar els repetits ajustaments, a l'empara de la virtualitat o eficàcia que és pròpia i inherent a les raons d'interès públic prevalent que la mateixa Llei de finances, a l'article 53, consagra expressament.

S'adverteix, doncs, que l'únic que fa aquesta disposició reglamentària és invertir l'ordre dels termes en què es duen a terme les actuacions, però sense que en última instància es vulnerin les regles legals que han de regir el contingut del pressupost prorrogat. Amb caràcter cautelar, no es duen a terme des d'un inici els ajustaments que preveu l'article 47.1, però sense que això signifiqui que efectivament no hagin de tenir lloc, ja que naturalment s'hauran de fer si a posteriori es verifica que l'interès públic no reclama la disponibilitat dels crèdits en qüestió en el pressupost prorrogat, atès que és possible donar compliment a les obligacions exigibles a la Comunitat Autònoma sense recórrer-hi.

És precisament aquest interès públic, al què l'Administració ha de servir, el que està darrere de l'economia procedimental subjacent a tot el que s'ha explicat. Una economia procedimental que, tanmateix, tal com evidència el que s'ha exposat anteriorment, no s'erigeix ​​en criteri rector d'aquesta Ordre al preu de deixar de respectar allò que en veritat ordena i prescriu la Llei, que és ajustar el pressupost prorrogat als interessos públics que en cada circumstància s'han de prioritzar i han de prevaldre.

De conformitat amb el que disposa l'article 49 de la Llei 1/2019, aquesta Ordre s'ajusta als principis de bona regulació, atenent els principis de necessitat i eficàcia, ja que la iniciativa es fonamenta en la necessitat urgent de desplegar les particularitats pressupostàries i comptables que han de regir la pròrroga dels pressuposts fins que entri en vigor la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2025, en el marc del que preveu l'article 47 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La norma s'adequa també al principi de proporcionalitat, perquè conté la regulació imprescindible a fi d'assolir l'objectiu perseguit. Igualment, s'ajusta al principi de seguretat jurídica, atès que estableix normes clares amb la finalitat de fixar el règim jurídic que li encomana el legislador autonòmic en l'esmentat article 47 de la Llei de finances.

Quant al principi de transparència, atesa la urgència perquè s'aprovi aquesta norma, es redueixen a la meitat els tràmits que estableix l'article 53.3 de la Llei 1/2019 per a les normes de caràcter organitzatiu, sense que, d'acord amb les lletres a) i b) de l'article 55.2 de la mateixa Llei, calgui fer cap consultà prèvia.

Finalment, quant al principi d'eficiència, aquesta Ordre no imposa càrregues administratives per als ciutadans en la mesura que la seva regulació es limita a aspectes purament organitzatius i pressupostaris. Això fa que la regulació que conté esdevé també proporcionada i adequada pel que fa a la necessitat de garantir el principi d'eficàcia en l'aplicació de les solucions normatives que s'adopten.

Per tot això, i en ús de les atribucions que em confereix l'article 47.3 de la Llei 14/2014 en relació amb l'article 46.2.b) i els apartats 3 i 4 de l'article 47 de la Llei 1/2019, dict la següent

Ordre

Article 1

Objecte

Aquesta Ordre desplega les particularitats pressupostàries i comptables inherents a la pròrroga dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l'exercici 2024 mentre no entrin en vigor els de l'exercici 2025, de conformitat amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 2

Àmbit d'aplicació

1. Es prorroguen els pressuposts de les seccions pressupostàries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears, i també els estats pressupostaris del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, del Consell Consultiu de les Illes Balears i del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.  

2. Es prorroguen els pressuposts de les entitats públiques empresarials, així com els de les societats mercantils, dels consorcis, de les fundacions del sector públic i de la resta d'entitats que integren el sector públic administratiu, empresarial i fundacional de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Aquestes entitats han d'ajustar, si s'escau, l'execució dels seus pressuposts de despesa a la previsió de disponibilitat dels crèdits o dotacions prorrogats de la secció o entitat que constitueixin part dels seus ingressos, en els termes establerts en aquesta Ordre. En el cas que resulti indispensable una aportació més elevada per a alguna despesa inajornable, l'entitat ha d'instar a la conselleria d'adscripció perquè gestioni la modificació de crèdit que es consideri oportuna.

3. Així mateix, les entitats a les quals fa referència l'article 1.4 de la Llei 14/2014 han d'ajustar l'execució dels seus pressuposts de despesa a la previsió de disponibilitat dels crèdits o dotacions prorrogats de la Comunitat Autònoma i de les entitats del seu sector públic que constitueixin part dels seus ingressos, en els termes establerts en aquesta Ordre.

Article 3

Pròrroga dels pressuposts inicials de l'exercici de 2024

1. De conformitat amb el que disposa l'article 47.1 de la Llei 14/2014, a 1 de gener de 2025 es consideren automàticament prorrogats els pressuposts inicials de l'exercici de 2024 fins a l'entrada en vigor de la nova llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2025.

2. El que estableix l'apartat anterior determina que, a 1 de gener de 2025, la quantia total dels crèdits i dotacions inicials del pressupost prorrogat no pot ser superior a la quantia total dels crèdits i dotacions inicials establerts per la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024.

3. L'aplicació de les regles que preveuen els articles restants d'aquesta Ordre no pot implicar, en cap cas, la vulneració del límit global assenyalat a l'apartat anterior.

Això s'entén sense perjudici de les variacions que, respecte de l'exercici de 2024, l'aplicació de les regles esmentades pugui determinar en la quantia inicial de les diferents partides pressupostàries o dotacions individualment considerades.

Article 4

Regles generals i singulars per a la determinació dels crèdits i dotacions prorrogats

1. Amb caràcter general, la quantia inicial dels crèdits i dotacions consignats a les diferents partides dels pressuposts prorrogats ha de ser suficient per atendre els compromisos de despesa derivats d'obligacions consolidades que s'hagin de satisfer per la Comunitat Autònoma en l'exercici de 2025.

A aquests efectes, la quantia inicial dels diferents crèdits i dotacions pot ser objecte de les adaptacions, els ajustaments i les redistribucions que en cada cas siguin necessaris.

Les adaptacions, ajustaments i redistribucions a què fa referència el paràgraf anterior han de respectar els límits següents:

a) No podran suposar en cap cas una vulneració del límit global establert a l'article 3.2.

b) Amb caràcter general, la quantia global inicial del conjunt dels crèdits i dotacions del pressupost prorrogat, relatius a les entitats integrades al sector d'administracions públiques per aplicació de les regles del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals a què es refereix la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i destinats a operacions financeres, no ha d'experimentar variació respecte a la quantia global inicial d'aquest mateix conjunt de crèdits i dotacions als pressuposts inicials de l'exercici anterior. La mateixa regla general és aplicable, en relació amb les entitats esmentades, a la quantia global inicial del conjunt de crèdits i dotacions destinats a operacions no financeres.

El que estableix la lletra b) anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que preveuen els articles 5.2 i 6.2 i també del que estableix l'article 13.

2. Sense perjudici de les regles generals establertes a l'apartat anterior, la pròrroga dels crèdits consignats a les diferents partides pressupostàries s'ajustarà a les regles singulars següents:

a) Les estructures orgànica, econòmica i funcional del pressupost prorrogat s'adaptaran a l'organització administrativa vigent l'exercici de 2025, consolidant les modificacions pressupostàries autoritzades al llarg de l'exercici 2024 i els ajustaments pressupostaris que siguin necessaris.

Els crèdits de les seccions que requereixin adaptacions es poden redistribuir entre les noves estructures orgàniques, d'acord amb el que disposa l'apartat anterior d'aquest article.

b) Es prorroguen els crèdits inicials relatius a les despeses de personal del capítol I, a la despesa per interessos de la secció 34 (capítol III), a la despesa per variació de passius financers (capítol IX), a les despeses de l'educació concertada i a les despeses per prestacions i concerts socials de la secció 17 (capítols II i IV), amb els ajustaments que aquests crèdits necessitin per poder atendre els compromisos de despesa legalment consolidats a 31 de desembre de 2024.

L'ajust a la baixa que, si s'escau, hagin d'experimentar els crèdits relatius a amortitzacions de l'endeutament en virtut de la regla establerta a la lletra d) de l'article 47.1 de la Llei 14/2014 es regirà pel que estableix l'article 6.

c) Amb caràcter provisional, el pressupost prorrogat no experimentarà ajust a la baixa pel que fa als pressuposts inicials de l'exercici de 2024 per l'import que pugui correspondre als crèdits o dotacions per a les despeses corresponents a programes o actuacions que hagin finalitzat en l'exercici anterior o per obligacions que hagin quedat extingides en el citat exercici.

La vigència provisional en el pressupost prorrogat dels crèdits i dotacions esmentats es mantindrà fins que se'n pugui determinar la quantia que, si s'escau, s'hagi d'ajustar a la baixa, d'acord amb el que disposa l'article 5.

d) Les despeses amb finançament afectat es prorroguen pel menor import entre el crèdit definitiu del 2024 i allò que es prevegi rebre el 2025 d'acord amb les informacions subministrades pels agents finançadors.

e) Les despeses finançades amb ingressos propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que la normativa afecta a una destinació concreta es prorroguen per l'import ajustat a les previsions de recaptació i, si s'escau, de liquidació d'exercicis anteriors, en l'exercici de 2025.

 

 

Article 5

Règim de vigència i d'eventual ajust a la baixa dels crèdits o dotacions corresponents a programes o actuacions que hagin finalitzat a l'exercici anterior

1. Abans del 30 d'abril de 2025, la Direcció General de Pressuposts i Finançament identificarà i determinarà la quantia dels crèdits o dotacions dels pressuposts inicials de l'exercici de 2024 que corresponguin a programes o actuacions que hagin finalitzat en aquest exercici o obligacions que hagin quedat extingides en aquest, als efectes de l'ajust a la baixa previst a la lletra b) de l'article 47.1 de la Llei 14/2014.

2. En el supòsit que es verifiqui la procedència d'efectuar l'ajust a la baixa assenyalat a l'apartat anterior, només es durà a terme aquest ajust si les càrregues financeres i les obligacions a què es refereix el paràgraf següent són inferiors en la seva quantia.

A aquests efectes, per raons d'interès públic prevalent, es pot no aplicar aquest ajustament i mantenir la vigència de tots o alguns dels crèdits i dotacions esmentats en el pressupost prorrogat, en la mesura que això sigui estrictament necessari per poder atendre el compliment de les càrregues financeres o de les obligacions que, per imperatiu legal, siguin exigibles a la Comunitat Autònoma en l'exercici de 2025, bé siguin obligacions directament derivades de preceptes de rang legal o bé obligacions derivades de negocis jurídics celebrats vàlidament, com ara, entre d'altres, les corresponents a les despeses a què fa referència el primer paràgraf de la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 4 d'aquesta Ordre.

3. L'ajust a la baixa que finalment s'efectuï o, si s'escau, les raons d'interès públic prevalent que justifiquin el manteniment de la vigència de tots o alguns dels crèdits i dotacions en el pressupost prorrogat, hauran de quedar reflectides en una resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació.

Article 6

Règim de l'eventual ajust a la baixa dels crèdits relatius a les amortitzacions de l'endeutament financer

1. Abans del 30 d'abril de 2025, la Direcció General de Pressuposts i Finançament determinarà la quantia de l'ajust a la baixa que, si s'escau, hagi de fer-se als crèdits relatius a les amortitzacions de l'endeutament financer del pressupost prorrogat per aplicació del que estableix la lletra d) de l'article 47.1 de la Llei 14/2014.

2. En cas que es verifiqui la procedència d'efectuar l'ajust a la baixa assenyalat a l'apartat anterior, només es durà a terme aquest ajust si les càrregues financeres i les obligacions a què es refereix el paràgraf següent són inferiors en la seva quantia.

A aquests efectes, per raons d'interès públic prevalent, es pot no dur a terme, totalment o parcialment, l'ajust esmentat a la baixa, quan això sigui estrictament necessari per poder atendre el compliment de les càrregues financeres o de les obligacions que, per imperatiu legal, siguin exigibles a la Comunitat Autònoma en l'exercici de 2025, bé siguin obligacions directament derivades de preceptes de rang legal o bé obligacions derivades de negocis jurídics vàlidament celebrats, com ara, entre d'altres, les corresponents a les despeses a què fa referència el primer paràgraf de la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 4 d'aquesta Ordre.

3. L'ajust a la baixa que finalment s'efectuï o, si s'escau, les raons d'interès públic prevalent que justifiquin que, totalment o parcialment, no es dugui a terme, hauran de quedar reflectides en una resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació.

Article 7

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost prorrogat

Els crèdits de les despeses del pressupost prorrogat tenen les vinculacions establertes en l'article 5 de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024.

Article 8

Règim de les modificacions pressupostàries

1. Mentre no entrin en vigor els nous pressuposts generals es podran realitzar les modificacions pressupostàries previstes a la Llei 14/2014.

2. En tot cas, les desviacions positives de finançament corresponents a despeses amb finançament afectat podran incorporar-se a l'exercici següent sempre que, d'acord amb la normativa i el règim jurídic aplicable en cada cas, es pugui continuar executant-les.

En cas que una despesa amb finançament afectat no tengui desviació positiva, la incorporació es pot finançar amb càrrec al fons de contingència o amb baixa en altres crèdits d'operacions no financeres.

Article 9

Comptabilització de les despeses durant la pròrroga pressupostària

1. Les transferències i les aportacions de fons entre l'Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats, que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables, s'han de comptabilitzar, amb caràcter general, d'acord amb el pla de tresoreria validat per la Direcció General del Tresor, Política Financera i Patrimoni. 

En el cas de que això no fos possible, es comptabilitzaran i lliuraran per dotzenes parts de llur import pressupostat no abans del primer dia laborable de cada mes.

2. Els contractes programa vigents entre l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats del seu sector públic s'han de revisar d'acord amb les aportacions econòmiques que derivin de l'aplicació d'aquesta Ordre.

3. Els crèdits de transferències i aportacions consolidables entre els pressuposts de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears, s'han d'ajustar en allò que sigui necessari per donar compliment a les mesures establertes en aquesta Ordre.

Per tant, les entitats esmentades estan obligades a realitzar els ajustos necessaris en els seus pressuposts, tant en l'estat d'ingressos o recursos com en l'estat de despeses o dotacions.

En el cas que els organismes autònoms, el Servei de Salut de les Illes Balears i l'Agència Tributària de les Illes Balears prevegin que els seus ingressos propis puguin ser inferiors als establerts en els seus respectius pressuposts inicials per al 2025, ho han de comunicar a la Direcció General de Pressuposts i Finançament i han d'informar de les partides en les quals s'hagin d'aplicar retencions de crèdit per l'import esmentat.

4. Pel que fa als compromisos de despesa pluriennal i als expedients de despesa anticipada, la Intervenció General de la Comunitat Autònoma ha de comptabilitzar les retencions de crèdit i les autoritzacions i les disposicions de despesa corresponents a les despeses imputables a l'exercici de 2025. 

 En el cas que en el pressupost prorrogat no hi hagi crèdit adequat o que aquest sigui insuficient, la secció pressupostària corresponent ha d'instar la tramitació de les modificacions pressupostàries que siguin necessàries per tal d'assumir tots els compromisos.

Durant la primera quinzena del mes de gener de 2025, les unitats de gestió econòmica de les diverses seccions pressupostàries han de revisar totes aquelles retencions de crèdit i autoritzacions i compromisos de despesa que no tenguin cabuda en els crèdits disponibles resultants de la pròrroga pressupostària a fi de proposar a la Direcció General de Pressuposts i Finançament i a la Intervenció General les modificacions de crèdit que pertoquin o les mesures que es considerin adients per tal de permetre el normal funcionament pressupostari. 

Article 10

Operacions financeres

1. Es prorroga l'autorització que conté la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, per a l'emissió de deute o la formalització d'operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, amb la limitació que el saldo viu no superi el que existeix a 31 de desembre de 2024.

Aquests límits queden automàticament revisats pels imports que derivin dels programes vigents o que s'aprovin en aplicació de la normativa d'estabilitat pressupostària.

2. Les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article les ha de fixar el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, d'acord amb les normes aplicables a l'endeutament establertes al capítol II del títol III de la Llei 14/2014.

3. Les operacions financeres que tinguin per objecte actius financers o la concessió d'avals o algun altre tipus de garantia s'han d'autoritzar d'acord amb la normativa estatal en la qual es defineix el principi de prudència financera de les comunitats autònomes, de les operacions financeres que tinguin per objecte actius financers o la concessió d'avals, reavals o altres tipus de garanties públiques o mesures de suport extrapressupostari o la norma que en un futur la substitueixi.

Article 11

Imputació de compromisos de despesa d'exercicis anteriors

1. La imputació de compromisos de despesa d'exercicis anteriors s'ha d'ajustar als termes establerts a la Llei 14/2014 i, en tot allò que sigui aplicable als pressuposts prorrogats, a l'Ordre 33/2024, de 29 d'agost, del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació per la qual es regulen les operacions de tancament i d'obertura de l'exercici pressupostari.

2. En particular, les incorporacions dels romanents de crèdit que s'hagin de tramitar durant la pròrroga pressupostària s'han de regir pel que estableixen la Llei 14/2014 i l'article 8 d'aquesta Ordre, així com, en tot allò que sigui aplicable als pressuposts prorrogats, l'Ordre 33/2024 abans esmentada.

Article 12

Resolucions del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació per les quals es declarin els estats numèrics d'ingressos i despeses

1. Els estats numèrics d'ingressos i despeses del pressupost prorrogat, corresponents als ens del sector públic administratiu, que finalment resultin de l'aplicació del conjunt de preceptes d'aquesta Ordre seran objecte de declaració formal per mitjà d'una resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, dictada a proposta de la Direcció General de Pressuposts i Finançament a partir de les dades elaborades per aquesta.

2. Una vegada dictada la resolució a que fa referència l'apartat anterior, i d'acord amb les indicacions que aquesta estableixi, la Direcció General de Pressuposts i Finançament elaborarà els estats numèrics o els pressuposts dels ens del sector públic empresarial (inclosos els consorcis) i fundacional, que seran objecte de declaració formal mitjançant una nova resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació.

Als efectes del que disposa el paràgraf anterior, la Direcció General de Pressuposts i Finançament podrà sol·licitar la informació que consideri oportuna.

Fins a l'aprovació de l'esmentada resolució, els ens esmentats en aquest apartat podran dur a terme les actuacions que siguin imprescindibles per garantir el seu funcionament, sempre que tinguin cabuda dins els estats prorrogats.

Article 13

Regla de despesa, límit màxim de despesa no financera i objectiu d'estabilitat pressupostària

En tot cas, els pressuposts prorrogats que resultin de l'aplicació d'aquesta Ordre han d'estar adaptats a la regla de despesa, al límit màxim de despesa no financera i a l'objectiu d'estabilitat pressupostària aplicable a l'exercici de 2025.

Disposició addicional primera

Facultats del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació

Correspon al conseller d'Economia, Hisenda i Innovació exercir totes les competències i facultats que li atorga la legislació vigent a fi de vetllar perquè l'execució dels pressuposts prorrogats es faci respectant l'ordenament jurídic i els compromisos assumits per l'Administració de la Comunitat Autònoma i la resta d'entitats integrants del sector públic autonòmic, particularment pel que fa al pagament de les despeses preferents a què es refereixen l'article 89.2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i l'article 11.3 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició addicional segona

Competències específiques en matèria de reordenació de partides i de modificacions pressupostàries en període de pròrroga pressupostària

Mentre duri el període de pròrroga pressupostària, s'autoritza la Direcció General de Pressuposts i Finançament a realitzar les adaptacions que calguin com a conseqüència de reorganitzacions administratives per reordenar les seccions, els òrgans i els centres gestors i, en general, per crear, modificar o suprimir les partides pressupostàries necessàries i, si escau, autoritzar les modificacions de crèdits i de pressuposts corresponents.

Disposició addicional tercera

Mesures pressupostàries amb relació a les entitats incloses en processos de reestructuració del sector públic

1. El Consell de Govern, dins les previsions pressupostàries assignades per a l'exercici de 2025, pot autoritzar modificacions pressupostàries per realitzar els ajustos necessaris per al funcionament de les entitats de nova creació no incloses en els pressuposts per al 2024 o de les sotmeses a un procés de transformació, supressió, extinció, integració o fusió, per atendre les seves obligacions econòmiques.

2. Malgrat el que estableix l'apartat 1 i mentre no conclogui el procés de transformació, supressió, extinció, integració o fusió, el Consell de Govern pot autoritzar que la gestió pressupostària de les entitats afectades es faci amb càrrec a la conselleria a la qual estan adscrites.

3. Les modificacions pressupostàries a què es refereix l'apartat 1 no poden suposar, en cap cas, un increment de la despesa.

Disposició addicional quarta

Vigència dels preceptes de la Llei 12/2023 a l'exercici pressupostari de 2025

A més dels que ja s'esmenten expressament en aquesta Ordre, els altres preceptes de la Llei 12/2023 que, sent compatibles amb el que disposa aquesta Ordre, no limitin expressament la seva vigència temporal a l'anualitat de 2024 integraran el règim jurídic aplicable als pressuposts prorrogats de l'exercici de 2025.

Disposició addicional cinquena

Referències al projecte de llei de pressuposts generals i als pressuposts aprovats per a l'any 2025 en l'Ordre 33/2024, de 29 d'agost, del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació per la qual es regulen les operacions de tancament i d'obertura de l'exercici pressupostari

Les diverses referències al projecte de llei de pressuposts generals i als pressuposts aprovats per a l'any 2025 que conté l'Ordre 33/2024, de 29 d'agost, del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació per la qual es regulen les operacions de tancament i d'obertura de l'exercici pressupostari, s'han d'entendre referides, segons els casos i en la mesura que siguin aplicables, als pressuposts prorrogats per a l'any 2025.

Disposició transitòria única

Règim transitori per al pagament no pressupostari de determinades despeses urgents i inajornables

Transitòriament, es podran tramitar com a pagaments no pressupostaris els pagaments d'obligacions de caràcter urgent i no ajornable que s'hagin d'imputar amb càrrec a l'exercici de 2025 abans que s'incorporin al sistema d'informació economicofinancera els crèdits dels pressuposts prorrogats.

El caràcter urgent i inajornable de la despesa es determinarà per resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació o, si escau, per l'òrgan que tingui delegades les competències del conseller en matèria d'operacions no pressupostàries.

 Aquestes despeses i pagaments s'han d'aplicar als crèdits corresponents del pressupost de despesa en el termini màxim de deu dies des de la incorporació del pressupost prorrogat per al 2025 al sistema d'informació economicofinancera.

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquesta Ordre comença a vigir, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l'1 de gener de 2025 i es mantindrà vigent fins que s'aprovi i entri en vigor la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2025.

 

Palma, en la data de la signatura electrònica (9 de gener de 2025)

El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació Antoni Costa Costa