BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Les polítiques de joventut són totes aquelles actuacions dirigides a millorar les condicions socials de les persones joves, tot acompanyant-les en el procés vital i capacitant-les per assolir competències personals i professionals que en propiciïn l'autonomia, l'emancipació i la participació en tots els àmbits socials. Malgrat les dificultats i debilitats en la implantació, així com la seva aplicació desigual en el territori, ja ningú no dubta que les actuacions integrals cap a la joventut són imprescindibles per forjar una ciutadania activa i plena.

Com tota política, la de joventut ha evolucionat en les darreres dècades i poc té a veure ara amb la que es feia en els anys vuitanta, quan la vida de les persones joves era més o menys previsible, amb una inserció laboral gairebé segura després de l'etapa de formació, contractes estables i un accés a l'habitatge relativament fàcil que permetien iniciar un projecte de vida en parella o de família. En aquells moments, la política de joventut se centrava en la població molt jove i tenia com a eixos la promoció del lleure i de l'associacionisme juvenil.

En els darrers temps, però, l'etapa juvenil està profundament marcada per la incertesa. Els alts índexs de desocupació, la precarietat en la feina i l'encariment de l'habitatge han dificultat enormement les transicions econòmica i domiciliar de les persones joves, fins al punt que, segons l'Observatori Jove del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE), la taxa d'emancipació residencial a les Illes Balears entre la joventut d'entre 16 i 29 anys va ser del 17,8% en el primer semestre de 2020, quan deu anys abans era del 35,6%. Aquesta situació ha provocat que es retardin les possibilitats del col·lectiu per construir el seu propi projecte de vida i que el concepte de joventut s'hagi prologat fins als 30 anys o més.

La crisi derivada de la COVID-19 ha contribuït a empitjorat les expectatives de les persones joves de viure de manera independent. D'acord amb aquest observatori, les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia han afectat amb duresa la població jove, un col·lectiu que ja de per si pateix una major fragilitat econòmica, relacionada amb una inserció laboral més precària i inestable que la de la resta de la població. A més, la joventut de les Illes Balears és la més castigada per aquesta crisi, amb les majors cotes de població entre 16 i 29 anys que no va treballar cap hora i que va estar afectada pels ERTO (el 42,1%) en els sis primers mesos de 2020, segons aquest mateix estudi.

En paral·lel, la visió de la joventut també ha canviat en les darreres dècades. La joventut ja no és concebuda com una etapa de transició cap a l'adultesa, sinó com una etapa vital plena, viscuda per un col·lectiu amb unes necessitats i unes possibilitats específiques i un capital que pot aportar al conjunt de la societat. En aquest context, també es reconeix el paper de les persones joves en la construcció social i com a agent de canvi i de transformació.

Així, l'Estratègia de la Unió Europea per a la joventut 2019-2027, aprovada per resolució del Consell de la UE i dels representants dels estats membres, estableix que la política que es dugui a terme en aquest àmbit no només ha de permetre als i a les joves convertir-se en els artífexs de la seva vida, donar suport al seu desenvolupament personal, reforçar la resiliència i dotar-los d'habilitats per a la vida, a fi que puguin afrontar els reptes d'un món canviant; també ha d'animar la joventut i dotar-la dels recursos necessaris per convertir-se en ciutadans actius; millorar les decisions polítiques en tots els sectors, en particular l'ocupació, l'educació, la salut, l'habitatge i l'emancipació com a garantia d'inclusió social, quant a l'impacte sobre la joventut; contribuir a l'erradicació de la pobresa juvenil i de totes les formes de discriminació, i promoure l'emancipació juvenil.

Aquesta visió de la joventut com a agent transformador impregna també l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de Nacions Unides, adoptada per l'Assemblea General de l'ONU el setembre de 2015, com a pla d'acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, amb la intenció d'enfortir la pau universal i l'accés a la justícia. El document parteix de la base que, en el món actual, les persones joves ja no volen únicament ser informades sobre les polítiques públiques, els plans i els models de desenvolupament que els impacten; volen dissenyar-los, prendre'n decisions i ser el vehicle que els implementin. Per tant, com a joves volen tenir un rol actiu mitjançant el paper principal de la participació juvenil significativa en tots els nivells de presa de decisió, per garantir un desenvolupament sostenible, un creixement econòmic inclusiu, la promoció de societats pacífiques i l'erradicació de la pobresa. En aquest sentit, per aconseguir una joventut activa i preparada que pugui participar en la presa de decisions, s'evidencia encara més la necessitat de dur a terme polítiques públiques que garanteixin, fomentin i promoguin l'emancipació juvenil, sostinguda sobre els pilars de l'ocupació juvenil i l'accés a l'habitatge. Només amb una joventut en vies d'emancipació s'aconsegueix l'autonomia personal dels joves, materialitzada en la creació del seu propi projecte vital. I és només amb una joventut autònoma que es garanteix al màxim una població jove tan formada i crítica com sigui possible, capaç de formar part de la millor manera possible en la presa de decisions.

II

La Convenció Iberoamericana de Drets dels Joves és l'únic tractat internacional centrat específicament en drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones joves. Es va signar l'octubre de 2005, Espanya el va ratificar dos anys més tard i és vigent des del 2008. El 2016 aquest catàleg de drets es va ampliar amb l'aprovació d'un protocol addicional que reconeix el jovent com a actor estratègic de desenvolupament i agent polític amb incidència local i global.

A la Unió Europea, la matèria de joventut és una política nacional dels estats membres i està expressament exclosa d'harmonització, si bé el Consell pot adoptar recomanacions sobre la base de propostes de la Comissió. En aquest sentit, els articles 6 (competència de la UE per dur a terme accions en matèria de joventut), 47 (foment de l'intercanvi de treballadors i treballadores joves), 165 (promoció d'una educació de qualitat i dels intercanvis juvenils i de la participació de les persones joves en la vida democràtica d'Europa), 166 (mobilitat en la formació professional) i 214 (creació d'un Cos Europeu de Solidaritat) del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) constitueixen la base de qualsevol actuació de la Unió en l'àmbit de la joventut.

Sota aquest marc, la UE ha dut a terme actuacions específiques per a la joventut com la implantació del programa Erasmus⁺ dedicat a la joventut, creat pel Reglament (UE) 1288/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2013, mitjançant el qual es fomenta l'intercanvi de joves tant dins de la Unió com amb tercers països. Durant els últims anys, a més, la Unió Europea ha reforçat les seves polítiques per al jovent, com ho mostra la iniciativa del Cos Europeu de Solidaritat, aprovada pel Reglament (UE) 2018/1475 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 d'octubre de 2018, que permet a persones joves d'entre 18 i 30 anys conèixer altres països mitjançant activitats de voluntariat. A més, cada nou anys el Consell de la Unió Europea aprova una Estratègia de la UE per a la Joventut que es configura com el marc europeu de cooperació en aquest àmbit. La corresponent al període 2019-2027 té entre les seves metes impulsar la participació del jovent en la vida democràtica, donar suport al compromís social i cívic i tractar de garantir que totes les persones joves disposin dels recursos necessaris per participar en la societat.

En l'àmbit estatal, la Constitució Espanyola, en l'apartat 2 de l'article 9, estableix el mandat als poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives, i també el de remoure els obstacles que n'impedeixin o dificultin la plenitud, i de facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social. De forma més específica, l'article 48 consagra el deure, per als poders públics, de promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

Altres drets que garanteix la Carta magna, encara que no de manera específica per a la joventut, són a l'educació (article 27), al treball (article 35), a la protecció de la salut (apartat 1 de l'article 43) o a un habitatge digne (article 47).

Quant a l'àmbit competencial, l'article 148 de la Constitució Espanyola no preveu la joventut com a competència específica que puguin assumir les comunitats autònomes.

No obstant això, l'apartat 3 de l'article 149 disposa que les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per la Constitució podran correspondre a les comunitats autònomes, en virtut dels seus estatuts respectius.

Al seu torn, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, a l'article 16, relatiu a drets socials, disposa a l'apartat 3 que, en tot cas, l'actuació de les administracions públiques de les Illes Balears s'haurà de centrar primordialment, entre d'altres aspectes, en l'articulació de polítiques que garanteixin la participació de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. De manera similar a la Constitució, l'Estatut d'Autonomia també garanteix el dret a l'educació (article 26), a l'ocupació i al treball (article 27), a la protecció de la salut (article 25) i a l'habitatge digne (article 22).

L'article 30 de l'Estatut atorga a la comunitat autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en les matèries següents: joventut, disseny i aplicació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut (apartat 13).

Les competències en matèria de joventut són, d'acord amb l'article 70, apartat 16, de l'Estatut, pròpies dels consells insulars, i actualment estan transferides mitjançant la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d'atribució de competències als consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure; i el Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure.

Altres competències de la comunitat autònoma relacionades amb la llei que reconeix l'Estatut són les exclusives en matèria d'habitatge (apartat 3 de l'article 30), de promoció de la salut (apartat 48 de l'article 30) i ensenyament universitari (apartat 4 de l'article 36); la de desenvolupament legislatiu i executiu en l'àmbit de l'ensenyament no universitari (apartat 2 de l'article 36) i l'executiva en matèria de legislació laboral i formació professional contínua (apartat 11 de l'article 32). Al seu torn, l'Estatut d'Autonomia preveu que els consells insulars puguin tenir competència executiva en matèria de sanitat (apartat 7 de l'article 71) i d'ensenyament (apartat 8 de l'article 71) si, per llei específica, així se'ls atribueix.

Basant-se en aquest marc competencial, la primera llei que va regular les polítiques de joventut va ser la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. Aquesta norma ja va apostar per una perspectiva transversal, basada en la interdepartamentalitat per a una concreta combinació de les polítiques de joventut explícites —les desenvolupades pels organismes de joventut— i les implícites —desenvolupades per altres departaments de la comunitat autònoma de les Illes Balears—, així com en la interinstitucionalitat entre les administracions implicades i la incidència dels agents públics i privats que actuen directament o indirectament sobre la joventut.

No obstant això, en la pràctica aquesta llei ha estat insuficient per consolidar un model transversal de polítiques de joventut. Els departaments de joventut de les administracions públiques han continuat gestionant un àmbit molt concret d'aquestes actuacions —bàsicament el lleure i serveis molt específics per al jovent— al marge dels altres departaments amb competències que impacten directament en la joventut, com ara les de formació, ocupació o habitatge. El resultat de tot això és una política de joventut disgregada entre les actuacions explícites i les implícites, com a fenòmens aïllats, quan totes haurien de compartir un objectiu comú, que no és altre que facilitar el desenvolupament integral de les persones joves. Cal, llavors, crear mecanismes efectius per aconseguir que totes les polítiques de joventut siguin fruit d'un estudi de les necessitats reals de les persones joves i que coordinin les respostes a aquestes demandes. Conformement amb el seu règim juridicoadministratiu especial, a Formentera hi haurà un consell de la joventut que agrupi en un única entitat els vessants locals i insulars.

La primera passa és reconèixer la joventut com un col·lectiu divers i heterogeni que viu una etapa vital plena, amb necessitats específiques per a l'emancipació, el ple desenvolupament de les seves capacitats i la integració i la implicació efectives en la vida política, econòmica, social i cultural, i també amb uns drets específics. La Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets a la infància i l'adolescència de les Illes Balears, reconeix explícitament aquests col·lectius i en preveu uns drets específics, però es detecta un buit legal pel que fa a la consideració i als drets de les persones d'entre 16 i 30 anys.

Lligat a l'anterior, es fa necessari dotar les polítiques de joventut d'entitat pròpia i separar-les de les del lleure educatiu, un àmbit des de sempre gestionat directament pels departaments de joventut. Com a pràcticament totes les legislacions de les comunitats autònomes (a excepció de Catalunya i de Cantàbria), la regulació del lleure educatiu s'ha incorporat històricament en un apartat específic de la Llei de joventut. No obstant això, la realitat del lleure educatiu a les Illes Balears demostra que abasta molt més que la població jove. Només a tall d'exemple, la pràctica totalitat de les activitats de lleure educatiu per a infants i joves declarades als departaments de joventut dels consells insulars tenen participants d'entre 6 i 12 anys, mentre que les persones usuàries de les instal·lacions fins ara anomenades juvenils, a excepció dels albergs i les residències juvenils, són emprades principalment per infants menors de 14 anys. És necessari, per tant, crear un marc jurídic específic i diferenciat per a les polítiques de joventut.

Igualment, cal adaptar el sistema de competències entre el Govern de les Illes Balears i els consells insulars a la distribució operada amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia el 2007, un any després d'aprovar-se la Llei integral de joventut. El procés de descentralització en matèria de joventut va començar amb l'aprovació de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, per la qual s'atribueixen les competències en matèria de joventut i lleure als consells insulars de Menorca i d'Eivissa i Formentera. Dotze anys després d'aquella primera passa, el procés va culminar amb el Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure. Cal, llavors, adaptar la Llei de joventut a aquesta circumstància.

Aquesta llei reconeix així mateix el règim juridicoadministratiu especial de Formentera i la insularitat específica d'aquest territori de l'arxipèlag, caracteritzat per una realitat geogràfica particular que també incideix en les polítiques de joventut. Igualment s'hi reconeix, també en matèria de polítiques de joventut, que hi haurà actuacions o activitats que, per mor de l'evidència de la insularitat estructural de Formentera, exigiran la cooperació, per raons òbvies, per manca d'infraestructures, serveis, equipaments, béns i recursos a Formentera, del Govern de les Illes Balears, i que només es podran gaudir pel jovent de Formentera just a partir de les infraestructures, serveis, equipaments, béns i recursos existents a la immediata illa d'Eivissa, si bé l'ideal és que es puguin gaudir a Formentera. En conseqüència, la llei és sensible a les diverses derivades de la insularitat pròpia de Formentera, amb algunes manifestacions en matèria de joventut, i sobretot reconeix la dependència física estructural de Formentera envers l'illa d'Eivissa, sense perjudici de la plena igualtat institucional dels dos consells insulars que hi ha a les Pitiüses, i amb la resta de l'arxipèlag. Per mor d'aquestes raons geogràfiques es preveu que el Govern de la comunitat autònoma pugui acordar amb el Consell lnsular d'Eivissa les fórmules pertinents perquè aquest cooperi amb el Consell lnsular de Formentera en àmbits determinats relacionats amb les polítiques de joventut, sens perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir així mateix entre els consells insulars d'Eivissa i Formentera.

En coherència amb l'anterior, cal delimitar les competències que corresponen al Govern de les Illes Balears i l'Institut Balear de la Joventut (IBJOVE), el qual, per mitjà d'aquesta llei, s'adapta a les prescripcions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, formalitzant-ne la condició d'entitat pública empresarial.

En matèria de participació, s'ha de donar resposta a la demanda del Consell de la Joventut de les Illes Balears, expressada en el Ple de 22 de desembre de 2018 i reiterada en diverses sessions posteriors, de dotar-se de personalitat jurídica pròpia per tenir una major autonomia. Des de 2016, el Consell de la Joventut de les Illes Balears és un òrgan col·legiat que està adscrit a la conselleria competent en matèria de joventut. Si bé s'ha valorat que aquesta figura ha estat positiva per recuperar un òrgan que es va suprimir de manera sobtada el 2012, anys després de la seva recuperació es detecta la necessitat de deslligar-se del Govern de les Illes Balears per tenir més autonomia en la tasca de defensar els interessos dels i de les joves, i de seguir la recomanació del Comitè de Ministres del Consell d'Europa d'11 de gener de 2006, en el sentit que els consells nacionals de joventut han de poder determinar la seva pròpia organització i mètodes de treball.

Finalment, però no menys important, cal crear un sistema d'execució de les polítiques de joventut, format pel personal professional, els serveis i els equipaments en aquest àmbit, que garanteixi una aplicació adequada d'aquests serveis.

A l'hora d'elaborar aquesta llei s'ha tengut en compte, especialment, la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, la qual s'aplica a persones d'entre els 0 i els 12 anys (infància) i entre els 13 i la majoria d'edat (adolescència). Malgrat la coincidència d'edats pel que fa a les persones adolescents, cal dir que la Llei de polítiques de joventut de les Illes Balears no només complementa els preceptes de la Llei 9/2019, sinó que, fins i tot, els desenvolupa en el marc de les seves competències, com és el cas dels drets a l'associació i a la participació (article 22).

Ateses les diferències que encara es troben dins la població jove entre dones i homes i la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de joventut, també s'ha tengut molt en compte, la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, establint mesures específiques que ajudaran a aconseguir una igualtat real entre dones i homes i a erradicar la violència de gènere.

Pel que fa a la promoció dels valors per a la igualtat i la tolerància amb la diversitat sexual, i tenint en compte la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBIfòbia, s'han introduït mesures en aquest sentit.

Així mateix, s'han observat la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears; i la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social, pel que fa a la regulació de la iniciativa privada en els serveis juvenils.

I tot això, promovent l'ús i el coneixement de la llengua catalana d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears. Es parteix de la base que només es pot garantir la plena participació democràtica del jovent en la vida social, cultural, política i econòmica si es coneixen les dues llengües oficials al territori. En aquest sentit, la llei preveu que les administracions públiques han de dur a terme les actuacions organitzatives i formatives necessàries per afavorir el coneixement i l'ús de la llengua catalana i trasllada al sector de la joventut, tant públic com privat, la garantia dels drets lingüístics dels joves, i en especial el dret d'accés al coneixement del català i el d'ús actiu i passiu d'aquesta llengua.

En tot cas, aquesta llei és respectuosa amb el sentit i l'esperit de l'Estatut d'Autonomia pel que fa a les competències dels consells insulars, sense deixar de banda les atribucions de coordinació del Govern en aquest àmbit i les d'execució en matèries com l'ensenyament i l'ocupació.

III

Pel que fa a l'estructura i al contingut, la llei es divideix en set títols —un títol preliminar i sis numerats— 109 articles, quatre disposicions addicionals, tres transitòries, una derogatòria i sis finals.

El títol preliminar serveix de pòrtic de la llei i suposa tota una declaració d'intencions quan indica que la finalitat última de la norma és afavorir que les persones joves puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida i garantir-ne la participació activa en igualtat de drets i deures en la vida social, cultural, política i econòmica i —com després s'indicarà al llarg de l'articulat— sense estereotips i rols sexistes que impedeixen a les dones aquest ple desenvolupament. Amb aquest objectiu principal, la llei estableix un marc jurídic específic per desenvolupar les polítiques de joventut, regular els drets específics de les persones joves de les Illes Balears i ordenar el conjunt de serveis i equipaments juvenils que han de donar resposta a les seves necessitats.

En aquest títol es defineixen també els principals conceptes relacionats amb la llei, com són la joventut, les polítiques de joventut, el col·lectiu de professionals de les polítiques de joventut, l'emancipació juvenil, la participació juvenil i els serveis i equipaments juvenils.

També se'n fixa l'àmbit d'aplicació, que principalment són les persones joves d'entre 16 i 30 anys. En aquest sentit, la llei apuja l'edat mínima d'aplicació en relació amb la Llei 10/2006, de 26 de juliol, per una raó molt concreta: atès que l'objectiu central de la llei és facilitar l'emancipació de les persones joves, i que és dos anys abans de la majoria d'edat quan el jovent es pot emancipar i incorporar al mercat laboral, s'ha considerat que l'edat idònia d'inici d'aplicació són els 16 anys, sens perjudici que es puguin establir altres límits, mínims o màxims, en funció dels programes específics, com ocorre, per exemple, en l'àmbit de la participació.

En coherència amb l'anterior, el títol primer enuncia una llista específica de drets reconeguts a les persones joves com un grup demogràfic amb necessitats pròpies, sens perjudici de la ja existent en matèria de protecció de menors, continguda en la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor; o en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears. Així mateix, també hi incorpora deures, en coherència amb el principi de corresponsabilitat que estableix la llei.

El títol II regula el règim competencial i es divideix en tres capítols. El capítol I estableix les competències de les administracions autonòmica, insular i local, a fi d'adequar-les a la distribució competencial fixada a l'Estatut d'Autonomia. El capítol II aborda l'organització administrativa en el si de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que es materialitza mitjançant dos organismes, la conselleria competent en matèria de joventut i l'Institut Balear de la Joventut, i que es coordina amb la resta de conselleries mitjançant la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut. El capítol III fa referència als organismes de cooperació interadministrativa en polítiques de joventut, amb una regulació especial de la Conferència interinsular en matèria de joventut. Aquest òrgan transforma el que preveu l'article 20 de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, per incorporar-hi la presència del Consell Insular de Mallorca, i fixar-ne les funcions d'acord amb les recollides per a aquests òrgans a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

El títol III està dedicat a les polítiques de joventut pròpiament dites i abasta quatre capítols. En el primer es posa de manifest l'objectiu general d'aquesta política, que no pot ser un altre que millorar les condicions de vida de les persones joves, atendre'n les necessitats de trànsit a la vida adulta, facilitar-ne les vivències i experiències i promoure'n la integració i la participació efectives en la vida política, econòmica, social i cultural. Així mateix, s'indiquen els principis rectors que han de guiar aquestes polítiques, afegint-hi als ja prevists en la llei anterior (universalitat, transversalitat, planificació, coordinació i igualtat) els nous principis d'integralitat, proximitat, intergeneracionalitat, equitat, corresponsabilitat, transparència i rendició de comptes, interseccionalitat i adequació al règim lingüístic. Igualment, aborda el contingut de les polítiques de joventut, indicant-ne l'objectiu general —millorar la qualitat de vida del jovent, especialment del que està en situació d'exclusió social— així com els específics. El capítol II fa referència explícita als àmbits prioritaris en què ha d'incidir la política de joventut, i que són l'emancipació juvenil —amb menció especial a l'educació i la formació, l'ocupació i l'habitatge—, la promoció de la vida saludable, l'empoderament i la participació i la garantia dels drets de les persones joves i el foment de conductes i valors.

En el capítol III es tracta la planificació de les polítiques de joventut. En la secció primera es determinen els criteris que han de seguir tant el Govern de les Illes Balears com els consells insulars i les entitats de l'administració local a l'hora de planificar aquesta política. En la secció segona es regula el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, pel que en fa al contingut, el procediment i la durada. Finalment, la secció tercera estableix de manera molt bàsica la planificació insular i local, tot respectant les competències dels consells insulars en aquesta matèria.

El darrer capítol d'aquest títol fa menció a les altres mesures per impulsar les polítiques de joventut, que passen per integrar la perspectiva de joventut en l'activitat administrativa, en les normes i plans sectorials, i en les estadístiques i els estudis de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El títol IV aborda la participació juvenil d'una manera integral i s'articula en tres capítols. En el primer i, més concretament, a la secció primera, a més de definir el concepte, es determinen els agents i les vies de la participació de les persones joves, es preveuen les condicions per ser considerada entitat juvenil i s'introdueix una consideració explícita als grups de joves, als quals s'atorga capacitat d'obrar. La secció segona abasta amb més profunditat les formes i els processos de participació i consultes juvenils; mentre que la tercera estableix les pautes que han de seguir els poders públics per fomentar la participació i l'associacionisme juvenils.

El capítol II s'encarrega de la regulació del Consell de la Joventut de les Illes Balears, màxim òrgan de representació de la joventut organitzada, que passa a tenir la naturalesa de corporació pública sectorial de base privada —la mateixa que han adoptat els consells de la joventut de la Comunitat Valenciana, Canàries o la Regió de Múrcia— i personalitat jurídica pròpia i diferenciada, la qual cosa els permetrà tenir personal i pressupost propis. No obstant això, en virtut dels principis de transparència i eficàcia, atès que la principal font de finançament del Consell de la Joventut de les Illes Balears és una partida dels pressuposts generals, s'han d'establir mecanismes de dació de comptes i de transparència. A més, l'edat mínima per poder ser representant d'aquest òrgan de participació juvenil baixa dels 18 als 14 anys, a fi de fomentar la participació dels i de les més joves.

El capítol III estableix la regulació dels consells de la joventut d'àmbit insular, que també han de ser preferentment corporacions públiques sectorials de base privada; i els consells de la joventut locals i supramunicipals, els quals, com a novetat, poden ser d'iniciativa pública o privada, amb formes organitzades o no organitzades, a fi de facilitar la creació dels òrgans de participació juvenil més pròxims.

El títol V, anomenat “Professionals i instruments d'execució de les polítiques de joventut”, es divideix en dos capítols i suposa tota una novetat en el model dels serveis de joventut vigent fins ara.

El capítol I reconeix explícitament la tasca que realitza el personal tècnic, informador, monitor i dinamitzador, i se'ls dona un nom propi, el de professionals de l'àmbit de la joventut, les funcions específiques dels quals s'han de regular reglamentàriament. Dins d'aquest col·lectiu es crea una denominació específica, la de professionals de les polítiques de joventut, que engloba aquelles persones que es dediquen a la recerca, el disseny, la direcció, l'aplicació i l'avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves des de les administracions públiques i de les entitats sense ànim de lucre, en el marc de les polítiques de joventut. A més, es disposa de manera expressa que el col·lectiu de professionals de les polítiques de joventut ha de ser consultat en la planificació, el seguiment de la gestió i l'avaluació dels serveis destinats a la joventut. Igualment, s'estableix que l'organització del sistema públic de serveis a la joventut ha de tenir el personal suficient amb la formació, la titulació, els coneixements, les capacitats, les aptituds i l'estabilitat laboral i el reconeixement social i laboral que calgui per garantir l'eficiència, l'eficàcia i la qualitat en la prestació dels serveis, ja que són la peça imprescindible per al desenvolupament i la consolidació de les polítiques de joventut a les Illes Balears.

El capítol II estableix quins són els instruments d'execució d'aquestes polítiques i es divideix en cinc seccions.

La primera tracta de ple els serveis juvenils, que es defineixen com totes les actuacions que les administracions públiques o les entitats sense ànim de lucre presten de manera regular i continuada per satisfer les necessitats del jovent pel que fa a la informació, la participació, l'emancipació i la dinamització. Es fa una menció especial als d'informació i de dinamització, els quals es consideren fonamentals per a la joventut.

En aquest context, la segona secció regula, per primera vegada, les carteres de serveis juvenils, que recullen el conjunt de serveis i recursos per a la joventut que gestionen les administracions públiques de les Illes Balears. Així mateix, es defineix la Cartera de serveis juvenils del Govern de les Illes Balears i de les entitats del seu sector públic instrumental que inclou, entre d'altres, els programes de foment cultural; els d'elaboració d'estudis, investigacions i publicacions; les ajudes a l'emancipació, especialment per a l'accés a l'habitatge; o els serveis d'ocupació jove. També s'estableix que els consells i els ajuntaments han d'aprovar les carteres de serveis juvenils dels seus àmbits territorials respectius.

La secció tercera aborda de manera innovadora la iniciativa privada en la prestació de serveis a la joventut, amb un reconeixement explícit a les entitats prestadores de serveis a la joventut, que queden definides com aquelles que presten o realitzen, de manera continuada i sense ànim de lucre, serveis, programes i actuacions adreçats a joves de fins a 30 anys. També s'hi estableix el règim en què les administracions poden organitzar els serveis juvenils, ja sigui per gestió directa o indirecta; i preveu l'acció concertada amb les entitats del tercer sector social d'aquells serveis socials destinats a la joventut vulnerable, si es donen els requisits de la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Al seu torn, la secció quarta tracta dels equipaments juvenils, que es defineixen com a espais cívics d'informació i/o dinamització sociocultural que estan destinats exclusivament a la joventut, dotats d'infraestructures i recursos i que tenen per finalitat la promoció de la participació, la informació, la col·laboració amb el teixit associatiu juvenil i l'atenció a les persones joves.

Finalment, la secció cinquena preveu la creació dels censos de serveis i equipaments juvenils d'àmbit insular i el suport públic a aquests tipus de recursos.

En aquest sentit, la llei disposa que els poders públics que duen a terme polítiques de joventut han de promoure la creació i la consolidació dels serveis i equipaments juvenils i preveure, amb aquest objectiu, consignacions específiques per crear, mantenir i donar suport a aquests serveis i equipaments en els pressuposts de les administracions públiques.

El títol VI regula el règim sancionador en matèria de serveis i equipaments juvenils, amb una estructura similar a la prevista a la Llei 10/2006, de 26 de juliol, si bé adaptada a la normativa vigent de procediment administratiu comú i de règim jurídic del sector públic.

La llei també regula aspectes molt concrets mitjançant les disposicions.

La disposició addicional primera estableix que, en el termini de nou mesos des de l'endemà de la publicació d'aquesta llei, el Consell de Govern ha d'aprovar, mitjançant decret, els estatuts de l'Institut Balear de la Joventut, d'acord amb el que preveu l'article 35 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La disposició addicional segona disposa que els consells de la joventut locals i insulars ja existents abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei han d'acreditar, davant el consell insular corresponent, que compleixen els requisits que s'hi estableixen per ser membres del Consell de la Joventut de les Illes Balears. En cas contrari, han de presentar una nova sol·licitud de reconeixement. La disposició addicional tercera fa referència al règim especial de Formentera i la disposició addicional quarta a la financiació.

Les disposicions transitòries primera i segona estableixen un règim de transitorietat en matèria de consells de la joventut, per facilitar-ne el funcionament mentre no es desenvolupin alguns aspectes continguts en la llei. D'altra banda, la disposició transitòria tercera determina el règim de vigència de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, i de la normativa que la desplega, mentre no s'aprovi la llei del lleure educatiu i no es faci el desplegament reglamentari previst a la disposició final tercera.

La disposició derogatòria única es refereix a les normes que deixaran de vigir una vegada entri en vigor aquesta llei.

Mitjançant la disposició final primera fa una reforma profunda del Decret 39/2013, de 26 de juliol, pel qual es regula l'organització i el funcionament de la Comissió interdepartamental per a l'elaboració de polítiques de joventut, per tal que sigui funcional i operativa en aprovar-se aquesta llei. Així mateix, mitjançant la disposició final segona es modifica el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, amb l'objectiu d'establir que el Consell d'Administració és qui té la competència d'actualitzar la quantia del preu del Carnet Jove Europeu i fixar-ne possibles bonificacions.

Mitjançant les disposicions finals tercera i quarta s'estableix, d'una banda, que el desplegament reglamentari de la llei correspon als consells insulars, sens perjudici de les facultats del Govern en matèria de dictar principis generals, i que els decrets que es modifiquen mitjançant les disposicions finals primera i segona tenen rang reglamentari, malgrat modificar-se mitjançant d'aquesta llei. Al seu torn, la disposició final cinquena estableix que tots els òrgans col·legiats que preveu aquesta llei han de respectar el principi de paritat i han de cercar una composició equilibrada entre dones i homes.

La Llei es tanca amb la disposició final sisena, que disposa que la norma entrarà en vigor al mes d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, a excepció del capítol II del títol IV, relatiu al Consell de la Joventut de les Illes Balears; i les modificacions normatives de les disposicions finals primera i segona, que comencen a vigir a partir de l'endemà d'haver-se publicat.

IV

D'acord amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'apartat 1 de l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, queden suficientment justificats els principis següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta llei respon a la necessitat d'articular les competències i funcions de les administracions públiques per impulsar una política integral de joventut efectiva, que garanteixi, d'una banda, les mesures per possibilitar l'autonomia, l'emancipació i la integració de la joventut en la societat mitjançant la planificació, l'execució i l'avaluació de les polítiques transversals de joventut, i, de l'altra, l'ordenació de serveis i equipaments específics per a joves, posats en funcionament per diversos departaments de les administracions públiques, tot això portat a terme amb el principi rector de recerca de la igualtat, mitjançant processos i amb vies que propicien la participació juvenil, i sempre amb la finalitat de protegir i facilitar l'exercici dels drets i les llibertats per part de les persones joves.

De proporcionalitat, perquè conté la regulació imprescindible per atendre les necessitats que s'han de cobrir, i perquè s'ha constatat que no existeixen altres mesures menys restrictives de drets o que imposin menys obligacions a les persones destinatàries. Tampoc no s'han considerat altres alternatives de regulació, atès que la plantejada passa, necessàriament, per una modificació de la normativa vigent, la qual té rang de llei, i que es regulen les competències que han de gestionar les administracions implicades.

De seguretat jurídica, perquè el text és respectuós amb les competències de totes les parts implicades i aposta per elaborar un nou cos legal, enfront de la tramitació d'una modificació de la llei actual, atès el caràcter profund de la modificació que es proposa. Tot això de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, per generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud que en faciliti el coneixement i la comprensió. En aquest sentit, s'ha tengut en compte la regulació ja existent, sobretot, la referent a les persones menors d'edat, especialment la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, si bé cal subratllar que la Llei de joventut regula altres aspectes del jovent, sense entrar a tractar competències que són pròpies dels sistemes assistencials.

També compleix el principi de transparència i s'ha de destacar, en aquest sentit, la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, així com la publicitat prevista en l'articulat; i, finalment, el d'eficiència, atès que aquesta norma evita càrregues innecessàries i racionalitza la gestió dels recursos públics.

Pel que fa al principi de qualitat, s'han tengut en compte les Directrius sobre la forma i l'estructura dels avantprojectes de llei, aprovades mitjançant Acord del Consell de Govern de 29 de desembre de 2000. Quant a la simplificació, s'ha optat per un llenguatge planer, sense tecnicismes, i s'ha unificat en un únic cos normatiu la regulació de les polítiques de joventut, independentment del departament de cada administració que les executi.

La llei s'ha sotmès a diferents processos participatius. D'una banda, s'ha donat audiència a les conselleries del Govern de les Illes Balears, a l'Institut Balear de la Joventut, als consells insulars, al Consell de la Joventut de les Illes Balears, a les entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, a les instal·lacions juvenils, a la Universitat de les Illes Balears, a la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears i a l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència, entre d'altres organismes i entitats representatives del sector, i s'ha obert un període d'informació pública. De l'altra, s'ha arbitrat el procés de participació ciutadana que preveu la lletra e) de l'apartat 1 de l'article 6 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, mitjançant el portal de transparència de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. A més, la Llei ha comptat amb l'informe de l'Institut Balear de la Dona i el dictamen del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte i finalitat

1. Aquesta llei té per objecte articular el marc normatiu per desenvolupar les polítiques de joventut i regular els drets específics de les persones joves de les Illes Balears.

2. És també objecte d'aquesta llei regular i ordenar un sistema de serveis i equipaments juvenils que doni resposta a les necessitats de les persones joves, tot potenciant-ne l'autonomia, l'emancipació i la qualitat de vida, en condicions d'igualtat entre dones i homes.

3. La finalitat última de la llei és afavorir que les persones joves puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida i garantir-ne la participació activa en igualtat de drets i deures en la vida social, cultural, política i econòmica.

Article 2 Definicions

Als efectes d'aquesta llei, s'entén:

a) Per joventut, el col·lectiu social divers i heterogeni que viu una etapa vital plena amb necessitats específiques per a l'emancipació, el ple desenvolupament de les seves capacitats i la integració i la implicació efectives en la vida política, econòmica, social i cultural.

b) Per polítiques de joventut, les actuacions dirigides a millorar les condicions socials del jovent, tot acompanyant-lo en el seu procés vital i capacitant-lo per assolir competències personals i professionals que en propiciïn l'autonomia, l'emancipació i la participació en tots els àmbits.

c) Per professionals de les polítiques de joventut, les persones que es dediquen a la recerca, el disseny, la direcció, l'aplicació i l'avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves des de les administracions públiques i des de les entitats sense ànim de lucre, en el marc de les polítiques de joventut.

d) Per emancipació juvenil, la capacitat de les persones joves de construir un projecte de vida propi sobre la base de l'autonomia personal i l'exercici de la plena ciutadania.

e) Per participació juvenil, el conjunt d'accions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir el seu entorn, les seves relacions i les possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu, per intervenir-hi i per transformar-les.

f) Per serveis i equipaments juvenils, el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions, de titularitat pública i privada, destinats a la finalitat de l'apartat 2 de l'article 1 anterior.

Article 3 Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei és d'aplicació als i a les joves que resideixin o es trobin a les Illes Balears, amb edats compreses entre els 16 i els 30 anys, ambdues incloses, si bé poden establir-se altres límits, mínims i màxims, per a aquells programes o actuacions en què, per la seva naturalesa o objectiu, i en casos degudament justificats, s'estimi necessari.

2. La llei és també aplicable a les persones joves amb la condició política de ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears i que resideixen a l'Estat espanyol i a l'estranger.

3. És igualment d'aplicació a tots els poders públics de les Illes Balears que duen a terme polítiques de joventut, en l'àmbit de les seves competències; i a totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats o presten serveis que afecten, directament o indirectament, els i les joves de les Illes Balears.

Article 4 Corresponsabilitat en l'aplicació

1. Les administracions públiques de les Illes Balears, en l'àmbit de les competències respectives i tenint en compte el principi de coordinació, han d'exercir les accions necessàries per complir tot el que disposa aquesta llei, amb el suport i la participació de la societat civil, de les entitats i dels interlocutors lliurement establerts, i han de vetllar per garantir-ne la participació.

2. Les administracions públiques de les Illes Balears han de potenciar i protegir la iniciativa social que —respectant la planificació general que s'estableixi— promogui el desenvolupament del jovent de les Illes, especialment aquella que ho faci sense ànim de lucre i la que promoguin les pròpies persones joves. A aquest efecte, les administracions públiques de les Illes Balears han de donar el suport tècnic i financer necessari a aquestes iniciatives, en els termes i en les condicions que estableixi cada instrument de planificació de les polítiques de joventut.

TÍTOL I DRETS I DEURES DE LES PERSONES JOVES

Article 5 Drets específics de les persones joves

Sens perjudici dels altres drets reconeguts a la resta de l'ordenament jurídic estatal, comunitari i internacional, aquesta llei reconeix a les persones joves els drets específics següents:

a) Dret a ser considerades un col·lectiu amb necessitats i demandes específiques, susceptibles d'actuacions dissenyades especialment per a elles o, en tot cas, tenint-les en compte; i a participar en l'elaboració de les polítiques que els afecten.

b) Dret a ser destinatàries de polítiques públiques d'emancipació, especialment en matèria d'ocupació i d'accés a l'habitatge.

c) Dret a conèixer i a accedir als recursos específics per a la joventut de les administracions públiques.

d) Dret a la participació democràtica i al ple exercici de la ciutadania activa.

Article 6 Deures de les persones joves

Les persones joves, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, tenen els deures que l'ordenament jurídic estableix per al conjunt de la població.

 

TÍTOL II RÈGIM COMPETENCIAL EN LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Article 7 Competències en matèria de joventut

1. Els consells insulars i el Govern de les Illes Balears, d'acord amb aquesta llei, disposen de les facultats executives i reglamentàries necessàries per desplegar la competència en matèria de joventut que preveu l'Estatut d'Autonomia.

2. Els governs locals han d'actuar en matèria de joventut, d'acord amb aquesta llei i la resta de la legislació aplicable.

3. El Consell de la Joventut de les Illes Balears, les entitats juvenils, les entitats prestadores de serveis a la joventut i els grups de joves poden intervenir en les polítiques de joventut mitjançant les formes de participació, acció i interlocució reconegudes per aquesta llei, sens perjudici de les competències de les administracions públiques.

 

Capítol I Competències de les administracions públiques

Article 8 Les administracions públiques competents a les Illes Balears

1. Les administracions públiques de les Illes Balears amb competències en matèria de joventut són:

a) El Govern de les Illes Balears.

b) Els consells insulars.

c) Els ajuntaments de les Illes Balears.

El Consell Insular de Formentera, atès el seu règim especial de consell insular unimunicipal, exerceix alhora les competències que aquesta llei i la resta de l'ordenament jurídic preveuen per als consells insulars i per als ajuntaments.

2. Les administracions territorials esmentades poden actuar mitjançant organismes públics i entitats de dret públic o privat vinculats o dependents per gestionar les polítiques, els programes i les accions en matèria de joventut.

Article 9 Competències del Govern de les Illes Balears

1. Corresponen al Govern de les Illes Balears les competències en matèria de joventut que li atribueix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

2. Corresponen al Govern de les Illes Balears les funcions generals següents:

a) Desplegar les línies generals recollides en aquesta llei i les directrius de coordinació amb les altres administracions públiques, els agents públics i privats que intervenen en les polítiques de joventut, i, més concretament, amb el Consell de la Joventut de les Illes Balears.

b) Establir, conjuntament amb els consells insulars, la planificació global de les polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, mitjançant l'aprovació i la modificació, si escau, del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, a proposta de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut o dels consells insulars; desenvolupar-lo i assegurar l'adopció, per cada conselleria, de les mesures que s'hi contenen, que obligatòriament recollirà el programa de polítiques per a l'emancipació. En tot cas, en l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears s'hauran de respectar en tot moment l'autonomia i les competències dels consells insulars, com també la seva participació efectiva, en els termes prevists en aquesta llei.

c) Desenvolupar i dur a terme, mitjançant les conselleries, les polítiques públiques del Govern de les Illes Balears pel que fa a les polítiques de joventut en les àrees de la seva competència o que tinguin un abast o interès suprainsular.

d) Fixar, mitjançant la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, els criteris i les fórmules de coordinació general i transversal entre conselleries del Govern de les Illes Balears per aplicar la política de joventut en cada una de les matèries de què siguin competents.

e) Aprovar, mitjançant decret, la Cartera de serveis juvenils del Govern de les Illes Balears.

f) Exercir la iniciativa legislativa en matèria de joventut i fer-ne el desplegament mitjançant reglaments que assegurin la col·laboració i la cooperació amb els consells insulars en tot el que pugui afectar els interessos de la Comunitat Autònoma. L'exercici de la potestat reglamentària del Govern de les Illes Balears en desenvolupament del que preveu l'apartat 3 de l'article 58 de l'Estatut d'Autonomia es produirà mitjançant les consultes corresponents als consells insulars durant el procés d'elaboració de què es tracti, amb la finalitat d'harmonitzar els interessos públics implicats. L'informe corresponent dels consells insulars ha de ser emès pel Ple en el termini d'un mes, havent-ne formulat prèviament proposta el govern insular respectiu.

g) Representar, conjuntament amb els consells insulars, les Illes Balears en les relacions amb l'Administració General de l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb organismes comunitaris i internacionals, com també desenvolupar programes amb els ens esmentats en el marc de l'ordenament jurídic vigent, mitjançant convenis o altres formes de col·laboració.

h) Gestionar les estadístiques autonòmiques en matèria de joventut que ofereixin una anàlisi completa de la situació del jovent illenc. S'ha d'establir una diagnosi de les dificultats que troben les dones joves, i s'hi ha d'incloure la variable de sexe, així com nous indicadors estadístics i tenir en compte la interseccionalitat.

i) Declarar d'interès autonòmic determinats serveis, instal·lacions o equipaments que, per les seves característiques específiques, innovadores o experimentals, o per altres circumstàncies justificades, transcendeixin l'àmbit dels interessos propis dels consells insulars i hagin de ser gestionats pel Govern de les Illes Balears o l'Institut Balear de la Joventut, d'acord amb els criteris establerts per la Conferència interinsular en matèria de joventut.

j) Coordinar i gestionar la Xarxa d'emancipació del jovent extutelat.

k) Prestar a l'illa de Formentera una atenció singular, com es deriva de l'establert en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i es concreta en la disposició addicional tercera d'aquesta llei sobre Règim especial de Formentera.

l) Les altres que li atorguin aquesta llei i la resta de la normativa vigent.

Article 10

Competències dels consells insulars

1. Els consells insulars han d'exercir les competències que els atribueixen com a pròpies els apartats 9 i 16 de l'article 70 de l'Estatut Autonomia, en els termes dels articles 72 i 73; i d'acord amb la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d'atribució de competències als consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure, afectada, alhora, per la creació del Consell Insular de Formentera, segons la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2007, i el Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut.

2. En tot cas, els correspon:

a) Desplegar les polítiques de joventut previstes en aquesta llei.

b) Participar en la coordinació de les polítiques de joventut que dugui a terme el Govern de les Illes Balears.

c) Coordinar els serveis municipals que afecten l'àrea de joventut i cooperar amb aquests per garantir una prestació integral i adequada a la tot el territori de cada illa.

d) Assistir i acompanyar els municipis des del punt de vista jurídic, econòmic, formatiu i tècnic en matèria de joventut, especialment els de menor capacitat econòmica i de gestió, i col·laborar-hi.

e) Prestar serveis públics en matèria de joventut de caràcter supramunicipal.

f) Elaborar, aprovar i, si n'és el cas, modificar el Pla insular de joventut, mitjançant un procediment que garanteixi la participació del Consell de la Joventut de les Illes Balears, del consell de la joventut del seu àmbit territorial, de les associacions juvenils i de les persones joves en general. A més a més, participar en l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears.

g) Elaborar estudis i publicacions que siguin d'interès per al jovent en l'àmbit insular.

h) Fomentar i donar el suport tècnic, econòmic i formatiu dels consells de la joventut insulars.

i) Garantir la participació de les persones joves, directament o mitjançant formes organitzades, i assistir i cooperar tècnicament, jurídicament i econòmicament amb les entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut.

j) Establir, elaborar i gestionar, de manera transversal amb els altres departaments competents en la matèria, els programes, projectes i accions que facilitin l'autonomia personal, l'establiment de programes de suport per a l'assoliment de trajectòries sòlides d'emancipació i l'exercici de la ciutadania activa, tant els propis com els que s'hagin delegat o transferit, així com altres que tinguin com a finalitat facilitar el desenvolupament del projecte de vida de les persones joves, en col·laboració amb els departaments dels consells insulars.

k) Dur a terme la formació i el reciclatge permanent en matèria de joventut al conjunt de professionals de les polítiques i de l'àmbit de la joventut, tant del sector públic com privat, del seu àmbit territorial, especialment sobre aquelles matèries i qüestions que garanteixin l'aplicació dels principis rectors de l'article 23 d'aquesta llei.

l) Exercir la funció executiva, la gestió i l'impuls a la potestat reglamentària sobre competències pròpies en joventut.

m) Crear i gestionar els censos d'àmbit insular, especialment el Cens de serveis i equipaments juvenils i el Cens d'entitats juvenils.

n) Crear un òrgan interdepartamental específic de coordinació, consulta i proposta en l'àmbit de la planificació, la programació i l'execució de les polítiques que, en matèria de joventut, corresponen als consells insulars.

o) Qualsevol altra competència que els atribueixi una norma amb rang de llei o la normativa que desplegui aquesta.

3. Els consells insulars exerceixen dins el seu àmbit territorial la gestió dels serveis i les potestats previstes en aquesta llei en relació amb les entitats juvenils i les entitats prestadores de serveis a la joventut i amb els serveis i equipaments dirigits a la joventut regulats en aquesta normativa, ubicats o que tenguin seu o delegació en els seus àmbits territorials, d'acord amb els criteris següents:

a) En el cas de les entitats juvenils i les entitats prestadores de serveis a la joventut, l'illa en què tenguin seu o delegació.

b) En el cas dels equipaments i serveis juvenils, l'illa en la qual estan o hagin d'estar ubicades.

c) En el cas dels serveis d'informació o dinamització juvenil, l'illa en què estan o hagin d'estar ubicats.

d) En el cas que alguns d'aquests equipaments, entitats o serveis tinguin seu a altres illes, els consells insulars corresponents són també competents pel que fa al seu àmbit territorial.

4. Els departaments dels consells insulars diferents als competents en matèria de joventut també duen a terme polítiques que afecten el jovent i, per tant, despleguen la planificació global en matèria de joventut a què fa referència aquesta llei. A aquest efecte, els altres departaments dels consells insulars han d'adoptar les mesures necessàries sobre les matèries sectorials respectives per executar les directrius generals establertes per cada institució insular en matèria de polítiques de joventut i per desenvolupar i executar-ne les disposicions i els acords.

5. El Consell Insular de Formentera, atès el seu règim especial de consell insular unimunicipal, exerceix alhora les competències que aquesta llei i la resta de l'ordenament jurídic preveuen per als consells insulars i per als ajuntaments. A més, hom estarà al disposat a la disposició addicional tercera d'aquesta llei sobre règim especial de Formentera, on es concreten les possibles relacions singulars amb el Consell Insular d'Eivissa.

Article 11 Competències dels ajuntaments

1. Corresponen als ajuntaments i, si n'és el cas, a altres entitats locals d'àmbit inferior o superior al municipal, en el seu àmbit territorial, les competències previstes en la normativa bàsica i autonòmica de règim local i, en tot cas, les següents:

a) Participar en la planificació en els àmbits autonòmic i insular de les polítiques juvenils i impulsar les actuacions que es duguin a terme en l'àmbit municipal.

b) Elaborar, de forma potestativa, plans i programes d'àmbit municipal en relació amb el jovent.

c) Coordinar les polítiques juvenils que els corresponguin com a conseqüència dels convenis i altres instruments de col·laboració que subscriguin amb tal finalitat amb l'administració autonòmica o amb els consells insulars.

d) Elaborar, aprovar i, si n'és el cas, modificar un pla local de joventut, mitjançant un procediment que en faciliti la participació del col·lectiu de professionals de les polítiques i de l'àmbit de la joventut que treballen en el territori i garanteixi la de les associacions juvenils i la gent jove en general.

e) Participar en l'elaboració del Pla insular de joventut.

f) Elaborar estudis i publicacions que permetin detectar les necessitats del col·lectiu jove i el coneixement de la realitat juvenil en el seu àmbit, que orientin el disseny de les actuacions i els serveis a la gent jove.

g) Dur a terme programes, projectes i accions que desenvolupin les polítiques de joventut, de forma transversal i integrats dins la planificació municipal, tant els propis com els que s'hagin delegat o transferit. Amb aquestes finalitats, el departament municipal de joventut haurà d'estar dotat de personal suficient i qualificat.

h) Promoure la participació juvenil en la vida política, social, econòmica, educativa i cultural i esportiva i d'oci del municipi.

i) Crear i mantenir els serveis juvenils d'informació i de dinamització, i formalitzar-ne la inscripció al cens d'instal·lacions i serveis del consell insular competent.

j) Donar suport a la creació de consells de la joventut d'àmbit local o supramunicipal.

k) Qualsevol altra competència que els atribueixi una norma amb rang de llei o la normativa que desplegui aquesta.

2. D'acord amb els principis establerts en aquesta llei i atesa la seva proximitat amb el jovent, els ajuntaments han de promoure la participació juvenil en l'àmbit del municipi i fomentar la participació ciutadana en la prevenció i la resolució de les demandes i de les necessitats juvenils detectades en el seu territori, com també fomentar-ne la implicació en la societat en general. Igualment, han de donar suport tècnic, econòmic i formatiu als consells locals de la joventut.

3. Mitjançant els serveis juvenils d'informació i dinamització que els municipis creïn i mantinguin, els ajuntaments han de prestar informació al jovent de forma que puguin orientar, assessorar i formar la població jove del seu municipi, entre d'altres, en les matèries que regula aquesta llei, respectant els termes de qualitat establerts a la Carta ERYICA (Agència Europea per a la Informació i l'Assessorament dels i de les Joves).

4. Igualment, els ajuntaments han de col·laborar amb l'administració autonòmica i els consells insulars en l'elaboració dels estudis d'àmbit autonòmic i insular, i també han de procurar l'elaboració d'anàlisis pròpies de detecció de les necessitats del col·lectiu jove en el seu àmbit territorial i, en general, tots els estudis que ajudin a conèixer millor aquesta població i permetin dissenyar-ne polítiques adients.

5. Els municipis poden exercir competències delegades o competències diferents de les delegades sempre que, en el primer cas, l'administració titular de la competència els les delegui en el marc del que disposa l'article 27 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, o, en el segon, es compleixin els requisits que estableix l'apartat 4 de l'article 7 de la mateixa Llei reguladora de les bases del règim local.

6. Els ajuntaments poden també constituir entitats supramunicipals per a una gestió més eficaç de les polítiques de joventut. En qualsevol cas, han de tractar de coordinar-se amb altres municipis per millorar-ne la gestió i optimitzar recursos.

 

Capítol II Organització administrativa en l'àmbit autonòmic

Article 12 Òrgans competents en l'àmbit autonòmic

Les polítiques de joventut en l'àmbit autonòmic es desenvolupen mitjançant els consells insulars, les conselleries del Govern de les Illes Balears i l'Institut Balear de la Joventut, en coordinació amb els ajuntaments.

 

Secció 1a Consells insulars

Article 13 Els consells insulars

Els consells insulars han d'organitzar administrativament les polítiques de joventut en la forma que determinin reglamentàriament.

 

Secció 2a Conselleria competent en matèria de joventut

Article 14 Funcions

La conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears és competent per:

a) Proposar al Consell de Govern les prioritats i directrius generals d'actuació, coordinació i seguiment en les polítiques de joventut, en l'àmbit de les competències del Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb els consells insulars.

b) Coordinar, juntament amb les altres administracions públiques, el Consell de la Joventut de les Illes Balears i els agents públics i privats implicats, sota les directrius dels governs autonòmic i insulars, l'acció de l'administració pública, en relació amb les polítiques de joventut.

c) Elevar al Consell de Govern, a proposta de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears perquè l'aprovi i, si escau, el modifiqui.

d) Proposar a la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut els criteris i les fórmules de coordinació general i transversal entre conselleries del Govern de les Illes Balears per aplicar la política de joventut en cada una de les matèries en què siguin competents, i fer el seguiment del compliment de les mesures que s'hi contenen.

e) Proposar al Consell de Govern els avantprojectes de llei i de reglament en matèria de joventut, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, i aprovar les ordres pertinents en els àmbits que li corresponguin, amb la consulta prèvia als consells insulars, quan n'afecti les competències pròpies, i al Consell de la Joventut de les Illes Balears.

f) Executar i gestionar l'activitat de foment del Govern de les Illes Balears en l'àmbit de les polítiques en matèria joventut de la seva competència.

g) Impulsar, en coordinació amb els consells insulars, la prestació de serveis o programes d'interès autonòmic que garanteixin la igualtat d'oportunitats.

h) Gestionar a les Illes Balears els programes d'abast europeu i internacional que afectin la joventut i participar en el si dels procediments establerts per l'Administració General de l'Estat per a la selecció de projectes i activitats que s'hagin d'executar en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma, a més de formular propostes davant les instàncies que pertoquin per al finançament de les actuacions relacionades amb aquests programes.

i) Gestionar el Cens d'entitats juvenils d'àmbit autonòmic a què es refereixen els articles 48 i els altres d'àmbit autonòmic en matèria de joventut que es puguin establir reglamentàriament.

j) Mantenir les relacions d'interlocució amb el Consell de la Joventut de les Illes Balears.

k) Les altres que li atorguin aquesta i altres lleis.

 

Secció 3a Institut Balear de la Joventut

Article 15 Naturalesa jurídica

1. L'IBJOVE té com a finalitats generals impulsar, coordinar i fer el seguiment de les actuacions dels diferents departaments i organismes del Govern de les Illes Balears en matèria de joventut; i impulsar, juntament amb la conselleria del Govern competent en matèria de joventut, el Pla estratègic de polítiques de joventut de les Illes Balears, tot respectant les competències pròpies dels consells insulars en aquest àmbit.

2. L'IBJOVE es configura com una entitat pública empresarial, de les previstes en la lletra b) de l'apartat 1 de l'article 2 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i té personalitat jurídica pròpia i diferenciada, tresoreria i patrimoni propis, i capacitat d'actuar i autonomia de gestió plenes, sens perjudici de la relació de tutela de l'Administració de la comunitat autònoma.

3. L'IBJOVE està adscrit a la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears.

Article 16

Funcions i competències

1. Són funcions de l'IBJOVE en matèria de polítiques de joventut, les següents:

En l'àmbit de la planificació i el seguiment:

a) Recollir les prioritats dels consells insulars i, conjuntament amb aquests, proposar i elaborar les prioritats i les directrius generals d'actuació i de seguiment en les polítiques de joventut de les Illes Balears, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de joventut.

b) Exercir, segons les directrius del Govern de les Illes Balears i de la conselleria competent en matèria de joventut, la coordinació de les polítiques de joventut amb el Govern de les Illes Balears i amb les altres administracions públiques i els agents públics i privats que intervenen en l'àmbit de la joventut.

c) Prestar, juntament amb la conselleria competent en matèria de joventut, el suport tècnic necessari a la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut per a l'elaboració de la proposta del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, així com per a les seves modificacions.

d) Avaluar, de manera continuada, l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment de les polítiques de joventut, i reportar-ne els resultats a la conselleria competent en matèria de joventut.

e) Elaborar, juntament amb la conselleria competent en matèria de joventut, la planificació de les polítiques de joventut en l'àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i formular els criteris i els mecanismes de coordinació general i transversal entre conselleries del Govern de les Illes Balears per aplicar-les des de cada una de les matèries de què siguin competents, i fer el seguiment del compliment de les mesures que s'hi contenen.

En l'àmbit de l'elaboració i l'execució:

a) Desenvolupar les actuacions, els serveis, els programes o les polítiques que siguin competència de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o que tinguin un abast o un interès suprainsular per la seva incidència en la igualtat d'oportunitats dels i de les joves de totes les Illes o perquè en fomentin la cohesió social, amb la participació dels consells insulars.

b) Realitzar campanyes de sensibilització, promoció i difusió per tal d'informar la ciutadania sobre els interessos i les demandes de les persones joves, d'abast autonòmic.

c) Impulsar polítiques de formació i la capacitació de les persones joves i del col·lectiu de professionals de les polítiques i de l'àmbit de la joventut, i dur-les a terme, quan tinguin abast o interès autonòmic.

d) Coordinar i donar suport a les xarxes insulars d'oficines d'informació i d'emancipació juvenils en aquells afers d'abast autonòmic.

e) Planificar, gestionar, crear i mantenir els equipaments i les instal·lacions juvenils que siguin de la seva titularitat o de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o de les quals tingui la gestió mitjançant qualsevol títol habilitant.

f) Donar suport material i econòmic al desenvolupament de les iniciatives i dels projectes d'àmbit suprainsular i desenvolupar l'activitat de foment en aquelles matèries que formin part del seu àmbit competencial.

g) Prestar suport tècnic i logístic a la conselleria competent en matèria de joventut.

h) Qualssevol altres relacionades amb les matèries de joventut que li siguin delegades o encomanades.

En l'àmbit de l'assessorament, la consulta, la proposta i l'estudi:

a) Ser l'òrgan d'assessorament, consulta i proposta de les conselleries del Govern de les Illes Balears i dels agents públics i privats en matèria de polítiques de joventut, en coordinació amb la conselleria competent en matèria de joventut.

b) Estudiar la situació de les persones joves en l'àmbit de les Illes Balears, i promoure especialment la generació de coneixement per elaborar polítiques de joventut.

c) Elaborar els estudis i les publicacions; així com impulsar la recerca i l'estudi sobre la realitat juvenil d'àmbit interinsular i col·laborar en la creació, gestió i difusió de les estadístiques autonòmiques sobre joventut.

d) Desenvolupar programes experimentals dirigits a la joventut d'acord amb els consells insulars.

2. Dins l'àmbit de les seves competències, l'IBJOVE té totes les potestats administratives necessàries per al compliment dels seus fins, fins i tot la potestat de foment, a excepció de la potestat expropiatòria.

3. Les potestats administratives atribuïdes a l'IBJOVE les han d'exercir les persones que n'ocupen la presidència, la vicepresidència i la direcció, i també el Consell d'Administració de l'entitat, d'acord amb els estatuts.

4. En el marc de les competències pròpies dels consells insulars i dels municipis, l'IBJOVE pot concertar els instruments de col·laboració o cooperació prevists en la legislació aplicable, especialment els convenis i els acords de col·laboració i els plans i programes conjunts.

5. Per aconseguir els fins propis, l'IBJOVE pot actuar mitjançant la gestió directa, indirecta o mixta, i participar en la constitució de societats, consorcis i empreses o entitats públiques o privades de conformitat amb la normativa aplicable, com també posar a la venda productes i serveis propis.

6. L'IBJOVE establirà mitjançant acord de Consell d'Administració, el règim de preus corresponent als serveis que presta o a les activitats que realitza en règim de dret privat. El Consell d'Administració podrà actualitzar-ne les quanties periòdicament.

7. L'establiment de preus públics pels serveis que presta o les activitats que realitza l'IBJOVE en règim de dret públic requereix l'aprovació d'una ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut. El Consell d'Administració podrà modificar-ne els conceptes i actualitzar-ne les quanties periòdicament.

Secció 4a Altres conselleries del Govern de les Illes Balears

Article 17 Funcions d'altres conselleries del Govern de les Illes Balears

1. Les conselleries del Govern de les Illes Balears diferents a la competent en matèria de joventut també duen a terme polítiques que afecten el jovent i, per tant, despleguen la planificació global en matèria de joventut per mitjà de la planificació de les polítiques de joventut a què fa referència aquesta llei.

2. A aquest efecte, les conselleries del Govern de les Illes Balears desenvolupen les funcions següents, sense perjudici de les competències pròpies dels consells insulars:

a) Adoptar les mesures necessàries sobre les matèries sectorials respectives per executar les directrius generals establertes pel Govern de les Illes Balears en matèria de polítiques de joventut, i per desenvolupar i executar-ne les disposicions i els acords.

b) Crear, mantenir i gestionar els recursos, projectes i programes que considerin necessaris per desenvolupar les directrius establertes en polítiques relacionades amb les persones joves.

c) Col·laborar i cooperar amb els consells insulars, els ajuntaments i les entitats juvenils en l'aplicació de polítiques relacionades amb les persones joves dels seus àmbits sectorials, i també prestar-los assistència.

d) Promocionar i fomentar la gestió conjunta dels serveis necessaris per executar polítiques relacionades amb les persones joves entre els consells insulars i els ens locals, tenint en compte les estructures de participació juvenil en cada àmbit territorial.

e) Facilitar la informació encaminada a fer el seguiment i l'avaluació de l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment en polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, en els termes que determini la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

f) Coordinar-se amb la direcció general competent en matèria de joventut per fomentar l'estudi i la recerca en l'àmbit de les seves matèries sectorials relacionades explícitament o implícitament amb les persones joves.

g) Establir instruments de recollida d'informació i fer-ne el tractament estadístic, a fi de millorar les polítiques de joventut.

h) Garantir la qualitat dels serveis necessaris en les seves matèries sectorials en l'execució de polítiques relacionades amb les persones joves, d'acord amb el marc normatiu sectorial aplicable.

i) Qualsevol funció que sigui necessària per al desenvolupament i l'execució de polítiques per a les persones joves que no estigui expressament atribuïda a la conselleria competent en matèria de joventut, al Govern de les Illes Balears o a una altra administració pública.

j) Les altres que li atribueixi qualsevol disposició legal o reglamentària.

 

Secció 5a Coordinació dels òrgans de l'Administració autonòmica en matèria de joventut

Article 18 Coordinació d'accions entre conselleries del Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears, mitjançant la conselleria competent en matèria de joventut, ha d'establir la coordinació d'accions en matèria de joventut de les diferents conselleries del Govern, en l'àmbit de les seves competències, d'acord amb les bases següents:

a) La conselleria competent en matèria de joventut i l'IBJOVE han d'articular mesures de foment, d'informació, de formació i d'altres, en qualssevol matèries que tinguin com a beneficiàries exclusives les persones joves, en coordinació i amb el vistiplau de la conselleria competent per raó de la matèria de què es tracti.

b) Les mesures d'intervenció que tinguin com a destinatari el col·lectiu juvenil han de ser coordinades en el marc de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut a què fa referència l'article següent.

c) En tot cas, l'orientació metodològica de les accions destinades al jovent des de les conselleries del Govern de les Illes Balears ha de disposar necessàriament de l'assessorament de la conselleria competent en matèria de joventut.

Article 19 Comissió interdepartamental de polítiques de joventut

1. La Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, adscrita a la conselleria competent en matèria de joventut, és l'òrgan específic de coordinació, consulta i proposta en l'àmbit de la planificació, la programació i l'execució de les polítiques que, en matèria de joventut, són competència i promou el Govern de les Illes Balears des de les conselleries i l'IBJOVE d'acord amb les seves competències.

2. La Comissió interdepartamental de polítiques de joventut té com a funcions, a més de les que reglamentàriament se li puguin atribuir, les següents:

a) Proposar les línies d'actuació en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears.

b) Aprovar la proposta de Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i elevar-la, per mitjà de la conselleria competent en matèria de joventut, a l'aprovació del Consell de Govern.

c) Impulsar l'acció del Govern de les Illes Balears en matèria de joventut i sensibilitzar les diferents àrees del Govern de les Illes Balears de la necessitat de dur a terme polítiques per a la gent jove i d'orientar-les segons les especificitats del col·lectiu.

d) Facilitar la coordinació de les actuacions en el si de l'Administració de la comunitat autònoma i la d'aquesta amb la resta d'administracions i agents implicats en polítiques de joventut.

e) Crear i impulsar comissions tècniques de treball, segons les línies d'actuacions, per executar polítiques de joventut. En tot cas, en el si de la Comissió interdepartamental hi ha d'haver una comissió tècnica específica per a l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, que té com a funció l'elaboració de la proposta de Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears. En aquesta comissió tècnica hi han de participar també el Consell de la Joventut de les Illes Balears, els departaments de joventut dels consells insulars, la Federació de Municipis de les Illes Balears i els altres organismes que acordi el Ple de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

f) Assegurar l'aplicació correcta de les polítiques de joventut que es facin des de les conselleries.

3. La composició, l'organització i el funcionament d'aquest òrgan s'han de regular reglamentàriament i se n'ha d'assegurar, en tot cas, la presència del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

Article 20 Altres formes de coordinació

La conselleria competent en matèria de joventut i l'IBJOVE també poden coordinar l'actuació del Govern de les Illes Balears en matèria de joventut mitjançant l'emissió d'orientacions i criteris d'actuació a les conselleries.

 

Capítol III Instruments de coordinació i de cooperació entre administracions en matèria de joventut

Article 21 Òrgans de coordinació i de cooperació

En el marc del que estableix la normativa bàsica de l'Estat, la legislació de consells insulars i la legislació de règim local, i respectant les normes de transferència de funcions als consells insulars, les administracions públiques han de crear òrgans de cooperació de composició multilateral o bilateral, en l'àmbit de joventut, constituïts per representants de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars o, si escau, de les entitats locals, per acordar voluntàriament actuacions que millorin l'exercici de les competències de cada administració pública en aquesta matèria.

Article 22 Conferència interinsular en matèria de joventut

1. La Conferència interinsular en matèria de joventut és l'instrument de cooperació permanent entre el Govern de les Illes Balears i els consells insulars amb funcions consultives, decisòries i de coordinació en aquest àmbit.

2. En particular, la Conferència ha d'exercir, entre d'altres, les funcions següents:

a) Ser informada sobre els avantprojectes de llei i els projectes de reglament del Govern de les Illes Balears, així com tots els instruments de programació i planificació de polítiques, quan afectin de manera directa l'àmbit competencial dels consells insulars o quan així estigui previst en la normativa sectorial aplicable; així com de la proposta del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears abans que l'aprovi la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, bé mitjançant el Ple o bé mitjançant la comissió o els grups de treball que es puguin crear a l'efecte.

b) Coordinar actuacions i establir plans específics de cooperació en matèria de joventut, tot procurant la supressió de duplicitats i la consecució d'una millor eficiència dels serveis públics.

c) Intercanviar informació sobre les actuacions programades pel Govern de les Illes Balears i els consells insulars, en exercici de les seves competències, i que puguin afectar les altres administracions.

d) Establir mecanismes d'intercanvi d'informació, especialment de contingut estadístic.

e) Fixar els criteris objectius que serveixin de base per a la distribució territorial dels crèdits pressupostaris, si escau, com també la seva distribució al començament de l'exercici econòmic.

f) Harmonitzar els interessos propis de les institucions participants.

g) Ponderar la totalitat dels interessos públics implicats quan una activitat o un servei superi l'àmbit dels interessos propis dels consells insulars o incideixi i condicioni, de manera rellevant, l'exercici de les competències autonòmiques.

h) Convenir paràmetres d'homogeneïtzació tècnica en els aspectes que pertoquin.

i) Presentar informes i propostes per a l'obtenció de subvencions d'àmbit estatal.

j) Les altres que estableixin aquesta o altres lleis.

3. La Conferència interinsular en matèria de joventut està integrada per la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, qui la presideix; i pels consellers i les conselleres competents en matèria de joventut dels consells insulars de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera. També en formen part amb veu, però sense vot, el director o la directora general competent en matèria de joventut, el director o la directora de l'IBJOVE i els directors o les directores insulars competents en matèria de joventut de cada consell insular.

4. La Conferència interinsular pot crear també grups de treball, de caràcter permanent o temporal, formats per personal tècnic de les administracions públiques que formen part d'aquesta conferència, per dur a terme les tasques tècniques que els assigni la Conferència interinsular. A aquests grups de treball podran ser convidats experts de reconegut prestigi en la matèria a tractar. El director o la directora del grup de treball, que ha de ser una persona representant de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en pot sol·licitar, amb el vot favorable de la majoria dels seus membres, la participació de les organitzacions representatives d'interessos afectats, per tal de recaptar-ne propostes o formular-hi consultes.

5. La Conferència interinsular en matèria de joventut n'ha d'elaborar el reglament d'organització i de funcionament intern, que s'ha d'aprovar per acord de l'òrgan.

6. Sens perjudici d'allò que estableixen els apartats anteriors, es podran crear altres instruments de col·laboració, de composició bilateral o multilateral, amb els consells insulars o els ens que integren l'administració local de les Illes Balears, a més de signar-hi convenis de col·laboració.

 

TÍTOL III POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE LES ILLES BALEARS

Capítol I Principis i contingut general

Article 23 Principis generals

1. Les polítiques de joventut que impulsin les administracions públiques han de tenir per objecte millorar les condicions de vida de totes les persones joves, atendre'n les necessitats, facilitar-ne les vivències i experiències, i promoure'n la integració i participació efectives en la vida política, econòmica, social i cultural, i afavorir les condicions per a la seva emancipació.

2. Les polítiques de joventut de qualsevol administració pública s'han de dissenyar sobre la base de dades empíriques i vinculades a les necessitats i situacions reals del jovent, la qual cosa requereix investigació contínua, generació de coneixement i acostar-se al jovent i a les organitzacions juvenils.

3. Les polítiques de joventut s'han de dur a terme per mitjà de les normes reglamentàries i de les actuacions administratives que corresponguin, les quals s'han d'orientar a la coordinació de les administracions públiques competents, amb la qual cosa:

a) El Govern de les Illes Balears, els consells insulars i les entitats que integren l'administració local s'han de prestar cooperació i assistència per a l'exercici eficaç de les competències respectives en les matèries que preveu aquesta llei.

b) L'elaboració de les polítiques per a la joventut s'ha de dur a terme amb la participació dels joves i dels agents implicats en les polítiques de joventut.

Article 24 Principis rectors

Són principis rectors de la política de joventut que dugui a terme qualsevol administració pública de les Illes Balears, els següents:

a) Integralitat i transversalitat. S'ha de dissenyar integralment perquè s'ocupi de tots els àmbits vitals i socials de la joventut, així com transversalment, és a dir, des de tots els departaments de les administracions públiques.

b) Planificació. Ha de ser el resultat d'una planificació, mitjançant l'elaboració d'estratègies i plans que estableixin els objectius i les accions que han de dur a terme les administracions públiques i les persones joves durant un període concret, per tal de garantir la coherència, l'eficàcia i l'optimització dels recursos en totes les accions que es facin.

c) Coordinació. S'ha de dissenyar coordinadament entre les administracions i amb la societat civil, per respondre als principis d'integritat, transversalitat, proximitat, universalitat i igualtat.

d) Proximitat. Ha d'estar arrelada al territori i s'ha de basar en el principi de proximitat, per garantir un major i millor servei directe a les persones joves. A més, ha de tenir en compte les diferents realitats territorials i ha de prestar una atenció especial al fet insular.

e) Insularitat. S'ha d'atendre la peculiaritat insular de les Illes Balears, així com a les dificultats afegides per la doble i triple insularitat que sofreixen els joves de Menorca, Eivissa i Formentera, en qualsevol política pública en matèria de joventut que es dugui a terme.

f) Intergeneracionalitat. S'ha de dissenyar i s'ha d'executar des d'una perspectiva intergeneracional, no adultcentrista, i com un procés continu amb les polítiques d'infància i adolescència, que faciliti l'empoderament de les persones joves com a agents principals de la societat.

g) Igualtat. Les administracions públiques han d'incloure el foment de la perspectiva de gènere i la transversalitat en totes les polítiques públiques, tenint en compte les diferències entre dones i homes joves, establint les mesures necessàries per aconseguir una igualtat d'oportunitats real entre dones i homes i erradicar la violència de gènere; i han de promoure la diversitat com un valor per si mateix.

h) Universalitat i equitat. Ha de tenir caràcter universal, en el sentit que s'ha de dirigir a la generalitat de les persones joves, sense distinció de sexe, ètnia, origen, edat, estat civil, ideologia, creences, orientació sexual o qualsevol altra condició o circumstància personal o social; i incorporar la perspectiva d'equitat, per garantir la igualtat d'oportunitats i combatre les desigualtats socials, estructurals i conjunturals, mitjançant la promoció de les habilitats per a la vida, l'aposta per l'oci educatiu i l'educació no formal, com a instrument fonamental per a la inclusió social. Les administracions públiques poden elaborar programes d'acció positiva dirigits a determinats sectors de la població juvenil. S'ha de prestar una atenció especial a eliminar els obstacles causats per la doble i triple insularitat per aconseguir l'homogeneïtat de serveis entre els joves i les joves de les Illes Balears, sota els principis de solidaritat i subsidiarietat, i a evitar, en la mesura que sigui possible, la duplicitat d'intervencions i recursos.

i) Corresponsabilitat. S'ha de perfilar i desenvolupar des de la participació directa i amb la corresponsabilitat de les persones joves, per mitjà de les entitats i del teixit associatiu juvenil. Les administracions públiques han de reconèixer el Consell de la Joventut de les Illes Balears com a interlocutor directe en matèria de joventut, com també els consells insulars i locals de joventut en els seus àmbits territorials, i crear vies d'interlocució entre les administracions públiques i la joventut no associada.

j) Transparència i rendició de comptes. S'ha de fonamentar en la transparència, l'avaluació, la rendició de comptes i la democratització de la informació.

k) Interseccionalitat. Les polítiques de joventut s'han d'abordar tenint en compte la interacció entre els eixos de desigualtat existents, com ara els derivats del gènere, l'origen, la llengua, la classe social, les capacitats diverses, la sexualitat o la diversitat ètnica, entre d'altres.

l) Adequació al règim lingüístic. Les polítiques de joventut s'han d'adequar a l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia i han de tenir en compte que, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut, normalitzar la llengua catalana és un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

m) Innovació i digitalització. S'han d'adequar a l'evolució digital que s'ha desenvolupat exponencialment en els darrers anys, fent especial èmfasi a l'educació sobre aquestes tecnologies i el potencial econòmic que té aquest sector.

Article 25 Contingut de les polítiques de joventut

Les polítiques de joventut de les administracions públiques han de garantir el ple desenvolupament dels drets de l'article 5, especialment entre les persones joves en situació d'exclusió social, i per aquest motiu, han d'anar encaminades a:

a) Millorar la qualitat de vida del jovent, especialment del que es troba en situació d'exclusió social, oferint respostes a les seves necessitats i situacions reals a partir de dades empíriques i la generació de coneixement.

b) Facilitar l'emancipació de les persones joves.

c) Fomentar la conciliació entre feina i estudi.

d) Establir mecanismes efectius per a una ocupació i unes condicions de treball de qualitat, potenciant l'orientació i la inserció laborals, especialment pel que fa al coneixement dels drets laborals, com també l'autoocupació i l'emprenedoria, tot això facilitant l'eliminació d'obstacles específics de la joventut per accedir a l'ocupació.

e) Impulsar actuacions efectives per facilitar l'accés a l'habitatge en condicions dignes, ja sigui en lloguer o en propietat.

f) Vetllar, transversalment, per la inclusió de joves pertanyents a col·lectius vulnerables o en situació de risc i/o amb diversitat funcional o cognitiva, i garantir l'accés a un sistema de protecció social i als recursos socials de totes les persones joves, considerant les seves prioritats i necessitats pròpies, a més de la integració social i laboral del jovent amb discapacitats i dels col·lectius amb risc d'exclusió social.

g) Assegurar la participació directa de les persones joves i les seves formes organitzades per mitjà d'associacions, entitats juvenils o consells de joventut en l'elaboració de les polítiques de joventut, i donar suport a l'associacionisme i garantir la capacitat d'interlocució del jovent, ja sigui individualment o per mitjà d'associacions.

h) Potenciar el voluntariat juvenil i promocionar el reconeixement social, acreditant les habilitats i els coneixements adquirits.

i) Desenvolupar polítiques públiques de joventut amb perspectiva de gènere per promoure la igualtat real entre les persones joves des de la corresponsabilitat i la deconstrucció de rols de gènere, així com des de programes de prevenció, detecció, sensibilització i formació, amb caràcter transversal sobre tot tipus de violències: la violència masclista, racista, infantil i LGTBIfòbica, incloent-hi l'assetjament i el ciberassetjament sexual, entre altres.

j) Potenciar el valor de la diversitat, prestant atenció especial a l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere, així com promoure la integració de la diversitat sexual, familiar i de gènere a les actuacions dirigides a la joventut.

k) Lluitar contra el racisme i la xenofòbia, fent valer la diversitat ètnica d'un món cosmopolita, i afavorir la inclusió social dels col·lectius que es veuen afectats per aquests tipus de discriminació.

l) Garantir la integració social dels joves nouvinguts.

m) Garantir l'accés a la cultura i donar suport a la creació jove i al desenvolupament de llenguatges artístics i creatius, especialment en català, en el marc d'una societat innovadora.

n) Potenciar el coneixement i l'ús de la llengua catalana i de la cultura de les Illes Balears com a eines d'inclusió i incentivar-ne la promoció, el respecte, el coneixement mutu i l'intercanvi cultural.

o) Facilitar la informació sobre polítiques de joventut a tots els joves.

p) Garantir l'accés a una informació de qualitat segons els principis de la carta ERYICA, mitjançant programes i serveis dissenyats i implantats específicament per a persones joves.

q) Promoure la competència digital dels joves per afavorir formes innovadores i alternatives de participació democràtica.

r) Garantir l'accés segur, democràtic i saludable als espais digitals i a la formació en ciutadania digital, així com en eines de la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal de facilitar la plena integració personal i professional de les persones joves dins d'aquests espais.

s) Impulsar programes de mobilitat, de trobada i intercanvi de persones joves a la comunitat autònoma de les Illes Balears i a territoris de parla catalana, de la resta de l'Estat espanyol i d'arreu del món, especialment a Europa i l'Arc Mediterrani, per fer que la joventut balear conegui altres realitats culturals.

t) Desenvolupar polítiques públiques de joventut per involucrar i facilitar la participació activa de la joventut en el procés d'assoliment de l'Agenda 2030 de Nacions Unides per al desenvolupament sostenible, en col·laboració amb qualsevol organisme, plataforma, entitat i estructura de participació del jovent en l'àmbit de la Unió Europea.

u) Cooperar amb totes les institucions per al desenvolupament de les estratègies de la Unió Europea per a la joventut, amb l'objectiu d'enfortir el sentiment dels joves com a ciutadans de la Unió Europea en els àmbits de la participació cívica, econòmica, social, cultural i política.

v) Facilitar i promoure la formació permanent de les persones que treballen amb el col·lectiu jove, que tenen responsabilitats polítiques relacionades amb la joventut o que són responsables d'associacions juvenils.

w) Promocionar l'activitat física i l'esport, tant des del vessant de la salut com de la transmissió de valors.

x) Promoure l'alimentació saludable, la vida activa, la salut afectivosexual, la perspectiva de gènere o la promoció de la salut mental.

y) Impulsar i promoure programes de prevenció i lluita contra els diferents tipus d'addiccions que pateixen les persones joves.

z) Acompanyar en la promoció de la salut en els aspectes físics, mentals i socials, com una eina per a la prevenció de riscos i la reducció de malalties, i garantir el benestar de les persones joves.

aa) Promoure una oferta d'activitats d'oci de qualitat i saludable adreçada a la població jove i un lleure educatiu de qualitat, segur i en condicions d'equitat, sense discriminacions per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

ab) Facilitar espais per a la trobada i el desenvolupament social a través de l'oci, la cultura i l'esport.

ac) Dotar adequadament en els pressuposts anuals de les administracions el finançament econòmic necessari per dur a terme aquestes polítiques de joventut.

ad) Altres aspectes que determinin els plans de polítiques de joventut.

Article 26 Cooperació per al desenvolupament

Es fomentaran programes i accions de cooperació per al desenvolupament que afavoreixin el coneixement pels joves d'altres realitats culturals i socials com a forma de promoure valors de solidaritat, tolerància, respecte i igualtat.

Capítol II Àmbits prioritaris de les polítiques de joventut

Secció 1a Emancipació juvenil

Article 27 Educació i formació

Les polítiques de joventut que impulsin les administracions públiques en matèria d'educació i formació en l'àmbit de les seves competències han de tenir com a objectius i línies d'actuació, respectivament, els següents:

a) Reduir el fracàs escolar, l'abandonament prematur i l'efecte de les desigualtats socials i territorials dins del sistema educatiu.

b) Desenvolupar una oferta formativa de qualitat en tots els nivells del sistema educatiu i de la formació professional per a l'ocupació i garantir una oferta adaptada al mercat laboral de cada territori de les Illes.

c) Reconèixer i fomentar l'educació digital.

d) Promoure el desenvolupament i el reconeixement de programes i recursos educatius de l'àmbit no formal, amb la intenció de fomentar els aprenentatges vitals per a les persones joves.

e) Impulsar l'aprenentatge de competències instrumentals, habilitats, eines socials de convivència i valors entre les persones joves i el rol de tots els agents implicats en el procés educatiu.

f) Orientar, empoderar i acompanyar la persona jove en el procés educatiu, a fi d'afavorir la realització del seu projecte de vida i d'autonomia personal.

g) Reconèixer i fomentar la coeducació, com un model educatiu basat en el desenvolupament integral de la persona al marge dels estereotips i rols de gènere, l'orientació i identitats sexuals, el rebuig a qualsevol forma de discriminació, el tractament de la diversitat afectiva i sexual i la garantia d'una orientació acadèmica i professional no esbiaixada pel gènere.

h) Vetllar per una educació del lleure de qualitat i accessible.

i) Garantir la igualtat d'oportunitats de la joventut balear, potenciant i possibilitant la mobilitat per realitzar estudis a altres municipis, entre illes i/o comunitats autònomes i facilitant-ne el coneixement i la inserció laboral.

j) Adquirir una actitud positiva cap al coneixement i l'ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i, a partir d'aquesta base, cap a la diversitat lingüística i els avantatges personals, acadèmics, professionals i lúdics que implica l'aprenentatge d'idiomes.

k) Impulsar la prevenció de l'assetjament escolar i del ciberassetjament, així com la promoció de l'educació ambiental i el foment de l'ús racional i responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

l) Fomentar una oferta formativa de qualitat i equitativa entre les diferents illes de la comunitat autònoma, partint de la base que el factor insular no ha de ser mai un obstacle per a la formació continuada dels joves.

m) Impulsar la formació per obtenir les competències necessàries en l'àmbit de l'economia circular, com a mesura d'atracció i retenció de talent.

n) Els altres que s'estableixin a cada Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i als plans de polítiques de joventut insulars.

Article 28 Beques de mobilitat per als estudiants de les Illes Balears

1. Anualment, els pressuposts generals del Govern de les Illes Balears consignaran una partida destinada al programa d'ajuts de desplaçament per a estudiants que cursen estudis fora de la seva illa de residència.

2. La quantia d'aquest programa serà proporcional als estudiants de les Illes que cursen estudis fora de la seva illa de residència, i es transferirà anualment als consells insulars si ho sol·liciten, d'acord amb els criteris de repartiment que estableix la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars.

Article 29 Ocupació

Les polítiques de joventut en matèria d'ocupació que impulsi el Govern de les Illes Balears s'han de centrar, almenys, en els aspectes següents:

a) Millorar l'ocupabilitat de les persones joves mitjançant les polítiques d'ocupació (orientació, formació, assessorament per a l'emprenedoria, experiència laboral, intermediació laboral, i d'altres) per dotar-los d'autonomia personal per desenvolupar-se eficientment en el món laboral i ampliar les seves oportunitats d'accés a l'ocupació i la realització del projecte professional propi en igualtat d'oportunitats.

b) Promoure la millora de les condicions de treball de les persones joves.

c) Impulsar l'aparició i la continuïtat de projectes d'emprenedoria jove i emprenedoria social.

d) Avançar cap a un model productiu basat en la innovació, el coneixement, la igualtat d'oportunitats i l'equilibri territorial.

e) Fomentar la contractació juvenil atenent les necessitats específiques existents en el col·lectiu juvenil (nivells de qualificació i experiència professional, diversitat funcional, major vulnerabilitat, dificultat d'ocupació, col·lectius més estigmatitzats, i d'altres).

f) Facilitar el retorn voluntari de les persones joves de les Illes Balears que resideixin a altres comunitats o a l'estranger per motius laborals.

g) Promoure l'ocupació com a base per a l'emancipació dels joves, per adquirir oportunitats i per emprendre un projecte vital propi.

h) Fomentar la col·laboració públicoprivada com a principal eina per a la creació d'ocupació juvenil.

i) Promoure mesures fiscals per a la contractació juvenil, així com per incentivar la demanda laboral dels joves.

j) Els altres que s'estableixin a cada Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears.

Article 30 Programa de foment de l'emprenedoria entre els joves

1. Es crea el Programa de foment de l'emprenedoria entre les persones joves a les Illes Balears amb l'objectiu d'afavorir la implantació de projectes empresarials innovadors o d'autoocupació dirigits per joves, que contribueixin a la diversificació econòmica així com el retorn dels talents de les persones joves de les Illes Balears.

2. Podran ser beneficiaris d'aquest programa totes les persones joves incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei que, havent finalitat un grau superior de formació professional o un grau universitari, vulguin desenvolupar un projecte empresarial o d'autoocupació.

3. Aquests programes es fomentaran mitjançant convocatòries públiques anuals i mesures fiscals que facilitin l'emprenedoria. Els beneficiaris d'aquest programa rebran, durant almenys un any, una aportació en la forma que determinin les bases de les convocatòries.

4. Anualment, el Govern de les Illes Balears regularà a través de la llei de pressuposts el que s'especifica en el punt anterior. La distribució territorial s'ajustarà a la població jove amb titulació de grau superior de formació professional o grau universitari de cada illa.

Article 31 Habitatge

En matèria d'habitatge, les polítiques de joventut que impulsin el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i les entitats de l'administració local han de tenir com a objectius, entre d'altres:

a) Impulsar i facilitar l'accés a l'habitatge de lloguer, com a modalitat de tinença més flexible i amb més capacitat d'adaptació a les necessitats juvenils, amb mesures de lloguer específiques per a persones joves.

b) Vetllar per l'accés, el manteniment de l'habitatge i per evitar-ne la pèrdua a les persones joves, especialment aquelles en situació de més vulnerabilitat.

c) Impulsar el desenvolupament de nous models d'accés i tinença d'habitatge, mitjançant la col·laboració publicoprivada, tenint en compte les diferents tipologies de persones joves i les seves necessitats.

d) Crear i millorar els espais d'informació, mediació i intermediació entre administració, propietaris i persones joves.

e) Destinar un percentatge mínim del 15% del parc públic d'habitatges de les Illes Balears a persones joves per garantir l'emancipació d'aquest col·lectiu.

f) Impulsar i consolidar mesures fiscals dirigides a persones joves per facilitar-ne l'accés a l'habitatge en qualsevol de les seves modalitats.

g) Els altres que s'estableixin a cada Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i als plans de polítiques de joventut insulars i locals.

 

Secció 2a Promoció d'una vida saludable

Article 32 Salut

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i les entitats de l'administració local en matèria de salut i vida saludable, d'acord amb les seves competències, han de tenir com a objectius i línies d'actuació els següents:

a) Col·laborar en l'adquisició de coneixements, actituds i habilitats que contribueixin a la salut de les persones joves, en temes com l'alimentació saludable, l'activitat física, la salut afectiva i sexual, la salut mental, la prevenció d'addiccions i la seguretat, entre d'altres, mitjançant programes d'educació per a la salut en diferents àmbits, promoguts i finançats per les administracions públiques.

b) Fomentar i facilitar la creació d'entorns que afavoreixin la salut per a la població jove, tant a l'àmbit educatiu com comunitari, per promoure la pràctica de l'activitat física, el lleure saludable, l'associacionisme o altres, des d'una perspectiva d'equitat, és a dir, incidint especialment en les àrees o els subgrups de joves amb més dificultats per edat, sexe, nivell socioeconòmic o cultural.

c) Prevenir, atendre i disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les persones joves.

d) Potenciar el coneixement i el bon ús dels programes de salut i els serveis sanitaris entre les persones joves.

e) Impulsar accions per a la promoció de la salut mental en la població jove i la prevenció del suïcidi.

f) Fomentar els hàbits de consum saludable i responsable entre la població jove.

g) Formació específica per evitar addiccions: joc, drogues, alcohol, i d'altres.

h) Afavorir i facilitar el tractament de malalties i addicions, com per exemple malalties mentals, trastorns alimentaris, malalties de transmissió sexual i drogodependències, entre altres.

i) Els altres que s'estableixin al Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i als plans de polítiques de joventut insulars i locals.

Article 33 Esport

1. En el marc de la política que desenvolupen les administracions autonòmiques de promoure hàbits de vida saludables, ha de prestar-se especial atenció a l'esport dirigit a la joventut com a instrument educatiu, de promoció de valors i que contribueix a mantenir i millorar la salut.

2. La conselleria competent en matèria d'esports, en col·laboració amb altres administracions i amb associacions juvenils, ha de fomentar la pràctica de l'esport entre la joventut, mitjançant l'adopció de les mesures següents:

a) Promoure la utilització d'instal·lacions esportives a centres educatius en horaris no lectius i, en general, promoure l'ús de les instal·lacions esportives tant públiques com privades, ampliant els horaris a tots els joves, com a alternativa d'oci saludable.

b) Potenciar línies d'ajudes i subvencions en programes i serveis esportius la destinatària dels quals sigui específicament la joventut.

c) Fomentar la formació per a la pràctica esportiva.

d) Impulsar certàmens i competicions esportives juvenils, així com el desenvolupament d'activitats orientades a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.

e) Qualsevol altra actuació que, en matèria d'esport, pugui beneficiar la joventut.

f) Els altres que estableixin el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i els plans de polítiques de joventut insulars i locals.

 

Secció 3a Empoderament i participació

Article 34 Corresponsabilitat, empoderament i participació

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i les entitats de l'Administració local en matèria de corresponsabilitat, empoderament i participació en l'àmbit de les seves competències, han de tenir com a objectius i línies d'actuació els següents:

a) Reduir l'efecte dels factors d'ordre socioeconòmic (desocupació, manca de formació, precarització) i individuals que obstaculitzen la participació social de les persones joves.

b) Fomentar una cultura participativa i la predisposició del jovent a adoptar posicions més actives, compromeses i crítiques amb el seu entorn.

c) Facilitar canals, eines, infraestructures i espais per fomentar l'organització de les persones joves i canalitzar la seva participació.

d) Promoure l'associacionisme i les diverses formes de participació i organització col·lectiva del jovent.

e) Incrementar i millorar la interlocució de les persones joves amb les administracions públiques amb especial incís en el reforç de l'acció telemàtica.

f) Els altres que estableixin el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i els plans de polítiques de joventut insulars i locals.

Secció 4a Garantia dels drets de les persones joves

Article 35 Garantia dels drets de les persones joves

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i les entitats de l'administració local en matèria de garantia de drets han de tenir com a objectius i línies d'actuació els següents:

a) Millorar els nivells d'igualtat entre homes i dones.

b) Millorar el tractament informatiu de les persones joves als mitjans informatius i de comunicació. Comptar amb la informació de les persones joves com a generadores de continguts sobre elles mateixes per tal que les administracions tinguin un major coneixement sobre les seves problemàtiques.

c) Fomentar el paper de les persones joves com a productores d'informació sobre elles mateixes.

d) Promoure la igualtat d'oportunitats, l'eliminació de desigualtats i la inclusió social de les persones joves.

e) Garantir l'accés equitatiu de la població jove a les eines digitals per assegurar la igualtat d'oportunitats en l'àmbit educatiu, laboral, d'oci, entre altres; així com promoure un bon ús de les tecnologies de la informació i comunicació entre la població jove, des d'una perspectiva preventiva.

f) Prevenir, atendre i erradicar les violències masclistes.

g) Impulsar l'atenció afectiva i sexual integral, i prevenir el consum de pornografia i l'explotació sexual.

h) Promoure una mobilitat segura, accessible i sostenible arreu del territori amb perspectiva inclusiva i que tingui en compte les necessitats de desplaçament juvenil.

i) Fomentar entre el jovent un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

j) Mantenir una estructura territorial i productiva sostenible incentivant i facilitant el retorn i la inserció laboral de les persones joves al medi rural.

k) Garantir els drets lingüístics en les polítiques, els serveis i les actuacions dirigides a la joventut, impulsats tant pel sector públic com pel privat.

l) Proporcionar recursos suficients perquè les persones joves que no saben català puguin exercir el dret que els reconeix l'article 4.2 de l'Estatut d'Autonomia i adquirir un bon domini de la llengua.

m) Garantir l'accés a la cultura i a l'oci de qualitat.

n) Garantir que l'opinió del col·lectiu juvenil sigui escoltada i tinguda en compte en la decisió dels assumptes que afecten a tota la societat (habitatge, ocupació, ecologia, i d'altres).

o) Els altres que s'estableixin al Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i als plans de polítiques de joventut insulars i locals.

 

Capítol III Planificació de les polítiques de joventut

Secció 1a Definició i criteris per a la planificació

Article 36 Definició i criteris per a la planificació

1. La planificació en matèria de polítiques de joventut la conformen la suma dels plans de polítiques de joventut que aprovin els consells insulars, el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i les entitats integrants de l'administració local de les Illes Balears.

2. La planificació que es realitzi en matèria de polítiques de joventut ha de respectar els mínims que estableix aquesta llei pel que fa als continguts, elaboració i l'avaluació.

3. Els procediments per elaborar els plans han de garantir la participació de les administracions competents per executar-los, dels òrgans de participació i cooperació que preveu aquesta llei i de les persones joves.

Secció 2a ​​​​​​​Planificació del Govern de les Illes Balears

Article 37 Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears

1. El Consell de Govern, a proposta de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, ha de tenir aprovat i en vigor un Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, mitjançant el qual s'ordeni el conjunt de mesures, recursos i actuacions necessaris per aconseguir els objectius de la política de joventut per a l'àmbit de les Illes Balears, en relació amb les competències del Govern de les Illes Balears en aquesta matèria, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. El Pla ha de tenir una vigència de cinc anys, encara que es pot revisar periòdicament amb la finalitat de poder implantar en cada moment programes i accions que donin resposta a les necessitats del jovent. No obstant això, durant el primer any de cada legislatura el Consell de Govern ha de ratificar o, si escau, modificar el pla estratègic vigent.

3. Correspon a la conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, en el si de la comissió tècnica específica prevista a l'apartat 2.e) de l'article 19 d'aquesta llei, coordinar i impulsar l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears, així com fer-ne el seguiment i l'avaluació. L'avaluació del pla, en acabar, ha de donar lloc a un informe públic que ha d'estar a disposició de les administracions públiques competents i de la ciutadania en general.

4. El Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears s'ha d'elaborar amb la coordinació dels òrgans competents de les conselleries afectades i la participació dels consells insulars i les entitats locals en l'àmbit de les competències respectives i en col·laboració amb el Consell de la Joventut de les Illes Balears. Així mateix, la proposta de pla s'ha de presentar a la Mesa de Diàleg Social de les Illes Balears.

5. El Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears ha de tenir en compte les disposicions de l'Estratègia de la Unió Europea per a la Joventut i s'ha d'inspirar en els principis generals i rectors dels articles anteriors.

6. Una vegada aprovat pel Consell de Govern, el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears s'ha de lliurar al Parlament de les Illes Balears en el termini de tres mesos.

En el termini de tres mesos des de l'aprovació, la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut informarà, mitjançant compareixença en la comissió parlamentària corresponent, del contingut del Pla estratègic de polítiques de joventut.

Article 38 Contingut

1. El Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears ha de contenir els elements següents:

a) Un diagnòstic d'anàlisi de les necessitats de les persones joves de les Illes Balears i de les polítiques per a la joventut que es desenvolupen a la comunitat autònoma.

b) Els eixos de les polítiques de joventut i els objectius estratègics que han de guiar l'acció pública en matèria de joventut.

c) Una metodologia de treball transversal, els mecanismes d'aplicació d'aquesta metodologia i els agents implicats.

d) Les fases de planificació, execució i avaluació, tant en l'àmbit estratègic com en l'àmbit operatiu i per a cada un dels agents executors.

e) El pressupost d'execució.

2. El Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears ha de contenir mesures concretes que facin referència als àmbits prioritaris d'intervenció que estableix el capítol II d'aquest títol i la Llei 7/2015, de 10 d'abril, per la qual s'estableix el marc regulador dels processos d'autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma.

3. En tot cas, el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears ha d'identificar la conselleria o les conselleries competents per dur a terme cada una de les accions concretes.

Article 39 Procediment d'elaboració

1. Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, liderar el procés, l'impuls, la coordinació, el seguiment i el control del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears.

2. La conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, ha de donar suport tècnic a la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut per a l'elaboració d'una proposta de pla que inclogui una planificació ordenada i prospectiva de les mesures, establint les prioritats en objectius i estratègies d'acció, amb la col·laboració i la participació de les conselleries, dels consells insulars, de les entitats locals i del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

3. El seguiment i l'avaluació de les mesures executades es faran amb la periodicitat que es determini, que, en tot cas, ha de ser d'una vegada a l'any.

4. Les conselleries implicades han d'adoptar i, si n'és el cas, pressupostar, en les seves actuacions, i en funció de la disponibilitat, les mesures necessàries per a l'execució de les accions incloses en el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i, quan acabi el període de vigència, en donaran compte.

5. Una vegada definides totes les línies, la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut ha d'informar els consells insulars de la proposta de pla. Un cop realitzat aquest tràmit, ha d'aprovar la proposta i elevar-la, mitjançant la conselleria competent en matèria de joventut, al Consell de Govern perquè, si escau, l'aprovi.

6. El Pla ha de disposar dels recursos i del pressupost que siguin necessaris per desenvolupar-lo i garantir-ne el disseny, l'execució, l'avaluació i el seguiment, a més de recursos per promocionar-lo.

Article 40 Revisió i modificació

1. El Pla ha d'establir els procediments de revisió i d'avaluació que han de mesurar els canvis en la realitat juvenil i els efectes que produeixin les intervencions planificades, per tal de readaptar-ne, si escau, el desenvolupament estratègic i operatiu.

2. El Pla pot ser modificat excepcionalment pel Consell de Govern, a proposta de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, formulada mitjançant la conselleria competent en matèria de joventut.

Article 41 Avaluació de l'impacte

1. Per poder fer-ne una avaluació objectiva de l'impacte, el Pla ha de contenir preceptivament el diagnòstic previ, els indicadors a aconseguir i una memòria econòmica detallada que reflecteixi la previsió de les despeses corresponents a cada àrea.

2. En finalitzar la vigència del Pla, la conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, ha d'elaborar-ne un informe sobre l'impacte, tenint-ne en compte el grau de compliment, a més de la planificació i els efectes de l'execució. Aquest informe s'ha d'elevar a la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut perquè el debati i, si escau, l'aprovi.

Una vegada finalitzat aquest procés, la conselleria competent en matèria de joventut, en el termini màxim d'un mes, lliurarà aquest informe al Parlament de les Illes Balears per a la seva presentació en la comissió parlamentària corresponent.

 

Secció 3a Planificació territorial

Article 42 Planificació d'àmbit insular i local

1. La planificació d'àmbit insular correspon als consells insulars, per la qual cosa elaboraran, cada cinc anys, el pla insular de joventut, d'acord amb l'anàlisi de les necessitats i els recursos de l'illa.

2. Aquest pla comptarà almenys amb:

a) Una diagnosi de la situació de partida dels col·lectius juvenils i les polítiques juvenils.

b) El disseny de les actuacions, així com els indicadors de la seva avaluació que permetin transformar la realitat detectada i prioritzada en la diagnosi.

c) Una temporalització de les actuacions.

d) Una avaluació dirigida a contribuir a la millora de la qualitat de les polítiques de joventut.

3. La planificació en l'àmbit de les entitats locals correspon a aquestes entitats, d'acord amb la planificació insular en aquest àmbit. Les entitats locals majors de 5.000 habitants també elaboraran cada cinc anys un pla de joventut.

4. Els consells insulars i les entitats locals hauran de garantir la participació de les persones joves en l'elaboració i l'avaluació dels plans de joventut.

5. Conforme al seu règim juridicoadministratiu especial, a Formentera la planificació inclourà alhora els vessants insulars i locals.

 

Capítol IV Altres mesures per impulsar les polítiques de joventut

Article 43 Integració de la perspectiva de joventut en l'activitat administrativa

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de tenir en compte de manera activa l'objectiu d'afavorir l'autonomia i l'emancipació de la joventut en l'elaboració i l'aplicació de les normes, plans i programes, com també en els programes de subvencions i en els actes administratius que tinguin incidència directa en el col·lectiu juvenil.

2. Per al compliment del que disposa l'apartat anterior, les conselleries, organismes autònoms i els ens públics dependents de les administracions públiques de les Illes Balears o que hi estiguin vinculats han d'ajustar-se al que estableix aquesta llei, sens perjudici de l'adequació a les necessitats organitzatives i funcionals que les institucions insulars i locals realitzin en l'exercici de les competències, i de les especificitats formals i materials que caracteritzen les seves normes.

3. En la introducció de mesures per promoure l'autonomia i l'emancipació de la joventut que preveu aquesta llei s'ha de tenir en compte la influència que tenen els factors assenyalats en els principis generals esmentats anteriorment.

4. Les mesures previstes en el Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears vinculen directament les conselleries del Govern de les Illes Balears en tot allò que sigui de la seva competència.

Article 44 Estadístiques i estudis de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. En l'elaboració d'estadístiques i estudis, l'Institut Balear d'Estadística, els consells insulars i els ajuntaments han de tenir en compte els objectius i els eixos de la planificació en matèria de polítiques de joventut i hi han d'incloure, en la mesura de la disponibilitat de mitjans humans i materials, la variable de gènere, els trams i subtrams d'edat i les estratificacions per illes que permetin fer una anàlisi detallada de la realitat juvenil.

2. La planificació estadística de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d'incorporar l'elaboració de l'Enquesta a la Joventut de les Illes Balears amb una periodicitat de com a màxim cinc anys, sota la responsabilitat de l'IBJOVE.

3. Per millorar i fonamentar el coneixement dels poders públics i dels agents privats sobre la realitat juvenil, les dades i els estudis s'han de fer públics en suport electrònic, sempre que sigui possible tècnicament.

 

TÍTOL IV PARTICIPACIÓ JUVENIL

Capítol I Definició i estructures de participació juvenil

Secció 1a Disposicions generals

Article 45 Definició

1. La participació juvenil, entesa com un dret de ciutadania activa, és el conjunt d'accions i de processos que generen entre les persones joves la capacitat per decidir en l'entorn, en les seves relacions i en el desenvolupament personal i col·lectiu, i per intervenir-hi i transformar-los.

2. La participació juvenil, als efectes d'aquesta llei, pot ser individual o bé es pot articular per mitjà de les entitats juvenils o els grups de joves.

3. Els poders públics han de fomentar la participació lliure i eficaç de la joventut, tant des de la perspectiva que les persones joves han d'enfortir la seva cultura democràtica i ciutadana, com des de la perspectiva que la participació ha de servir per aproximar les necessitats del jovent, generant els espais necessaris en la definició i l'aplicació de les polítiques públiques que els afectin com a ciutadans i ciutadanes.

4. Reglamentàriament s'han d'establir les tipologies de les estructures de participació juvenil, el cens d'entitats juvenils i els procediments d'inscripció i cancel·lació.

Article 46 Entitats juvenils

Als efectes d'aquesta llei, es consideren entitats juvenils:

a) Les associacions juvenils i les seves federacions, confederacions o unions.

b) Les seccions juvenils que pertanyen o estan vinculades estatutàriament a un partit polític, un sindicat, agrupacions empresarials, associacions culturals, confessions religioses o qualsevol altra associació amb organització interna i funcionament democràtic i sense afany de lucre.

Article 47 Grups de joves

1. Els grups de joves són col·lectius sense personalitat jurídica pròpia formats per persones joves amb una finalitat o interessos comuns.

2. Als efectes d'allò que preveu l'article 3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els grups de joves que compleixin els requisits establerts a la normativa de desplegament d'aquesta llei i que estiguin inscrits en el Cens d'entitats juvenils tindran capacitat d'obrar davant les administracions públiques i podran ser beneficiaris dels programes i serveis que convoquin els organismes de joventut.

Article 48 Cens d'entitats juvenils

1. Cada consell insular ha de crear un cens d'entitats juvenils, adscrit al departament competent en matèria de joventut. Al seu torn, la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears ha de gestionar el cens d'entitats juvenils d'àmbit autonòmic, que s'ha d'elaborar mitjançant la informació que anualment li han de proporcionar els consells insulars, sens perjudici que el Govern de les Illes Balears pugui reclamar puntualment informació o dades amb una periodicitat superior.

2. El cens ha de ser públic i contenir, com a mínim, les dades actualitzades següents de cada una de les entitats inscrites: nom de l'entitat, NIF, data de creació, tipologia, principals activitats o programes, seu o seus, illes d'actuació, nombre de socis i sòcies i edats, telèfon i correu electrònic de contacte i pàgina web, si escau. Les dades de caràcter personal, en cas d'haver-n'hi, s'han de tractar d'acord amb la Llei 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

3. Les entitats inscrites en el Cens han de comunicar qualsevol canvi en la forma jurídica, modificació d'estatuts, canvi en la junta directiva i tipologia d'entitat en el termini dels deu dies següents a la realització d'aquests canvis.

Article 49 Tipologia d'entitats que s'hi poden inscriure i requisits

1. Poden inscriure's en els censos d'àmbit insular les tipologies d'entitats juvenils següents:

a) Les associacions amb personalitat jurídica pròpia que compleixin els dos requisits següents:

- Disposar d'uns estatuts inscrits en el Registre d'entitats jurídiques en els quals se'n dedueixi clarament el caràcter juvenil o estudiantil.

- Acreditar, fefaentment, que el 75% o més dels socis i de les sòcies i el 75% o més dels membres de la junta directiva de l'associació, inclòs el president o la presidenta, tenen una edat compresa entre els 14 i els 30 anys. Aquest requisit s'ha de mantenir al llarg del temps, si bé les persones de la junta directiva que sobrepassin aquesta edat durant el seu mandat podran romandre en el càrrec fins que prengui possessió la persona substituta, per un màxim d'un any.

b) Les associacions i les federacions o unions de qualsevol tipus d'associacions legalment constituïdes sempre que, com a mínim, el 80% de les entitats que en formen part siguin associacions juvenils, d'acord amb l'establert a la lletra anterior.

c) Les seccions juvenils d'entitats i associacions no juvenils, partits polítics i sindicats amb òrgans de decisió propis i que estiguin reconegudes com a grups juvenils pels estatuts de les entitats matriu respectives, siguin quines siguin la seva denominació i naturalesa jurídica.

d) Els consells de la joventut insulars, locals i d'àmbit supramunicipal, en tant que ens de representació i participació formats per diversos models associatius que coordinen el teixit associatiu juvenil del seu àmbit d'actuació, representen les organitzacions juvenils del municipi i dialoguen amb els poders públics.

e) Els grups de joves sense personalitat jurídica que compleixin els requisits establerts a la normativa de desplegament d'aquesta llei.

2. En el cas d'entitats d'abast estatal que tinguin una o més d'una seu a les Illes Balears, és imprescindible que la delegació de les Illes Balears estigui inscrita en el Registre Nacional d'Associacions del Ministeri d'Interior, en el Registre de Fundacions del Ministeri de Justícia o en el registre d'àmbit estatal que pertoqui per la naturalesa de l'entitat. En el cas que no es pugui inscriure la delegació en el registre corresponent pel fet que això no estigui previst en la normativa específica, la seu o l'àmbit actuació de les Illes Balears han d'estar expressament prevists en els estatuts de l'entitat i, a més, s'ha d'aportar l'acord de l'òrgan competent en el qual es manifesti, de manera clara i explícita, la voluntat d'obrir una delegació o seu a les Illes Balears i el document que acrediti la constitució i el funcionament d'aquesta delegació, amb els mitjans personals i materials de què disposa i els òrgans de representació.

3. Una mateixa entitat no pot inscriure's en més d'una tipologia.

4. Les entitats formades per grups, centres d'esplai, agrupacions, moviments o altres entitats han de donar a conèixer aquesta circumstància al Cens d'entitats juvenils i tenir reconeguda l'autonomia d'aquests grups en els estatuts de l'entitat principal.

5. No es poden inscriure en els censos d'àmbit autonòmic i insular:

a) Les que tenen ànim de lucre.

b) Les associacions de mares i pares d'alumnes i les entitats de caràcter docent.

c) Qualsevol altra entitat que no compleixi els requisits establerts en aquesta llei.

Article 50 Procediment d'inscripció

1. Per inscriure's en els censos d'entitats juvenils d'àmbit insular, l'entitat o el grup de joves interessats han de presentar una sol·licitud davant el consell insular corresponent.

2. En cas que l'entitat o el grup de joves tinguin seu a més d'una illa, la sol·licitud s'ha de presentar, també, davant de l'altre consell insular corresponent, sense que en aquest cas s'hagi de presentar, si escau, la documentació ja presentada, que ha de ser tramesa directament pel consell insular que la custodiï. En aquest casos, els consells insulars tenen les facultats que pertoqui en el territori respectiu.

3. L'incompliment dels requisits per formar part del cens d'entitats juvenils ha de comportar la cancel·lació de la inscripció en el cens, mitjançant un procediment que ha de garantir l'audiència a l'entitat interessada.

Article 51 Funcionament i efectes de la inscripció

1. El funcionament del Cens d'entitats juvenils i les formes d'accés, d'inscripció i de cancel·lació es regulen per reglament, sota els principis generals establerts per decret.

2. La inscripció al Cens d'entitats juvenils no té caràcter constitutiu.

3. Cada consell insular s'ha de coordinar amb la resta i també amb la conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears, per garantir l'actualització i la compatibilitat de les dades del Cens d'entitats juvenils.

4. A les entitats inscrites al Cens d'entitats juvenils se'ls reconeix:

a) La capacitat d'interlocució, en l'àmbit territorial i sectorial que els correspongui.

b) La capacitat de participar en els òrgans consultius de les administracions públiques quan aquestes ho requereixin.

c) La possibilitat de rebre subvencions destinades a donar suport a les activitats i al manteniment d'entitats juvenils.

 

Secció 2a Formes i processos de participació i consulta juvenils

Article 52 Formes de participació juvenil

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entenen per formes de participació juvenil les diverses expressions que tenen les persones joves per participar en la col·lectivitat i en els afers públics.

2. Les formes de participació juvenil, als efectes d'aquesta llei, són les següents:

a) L'acció, entesa com la capacitat de les persones joves per desenvolupar per si mateixes iniciatives i projectes, amb la voluntat d'intervenir de manera directa en l'aplicació de les polítiques públiques.

b) La interlocució, entesa com la capacitat de les persones joves de dialogar amb els poders públics, amb la voluntat de decidir sobre les polítiques de joventut que aquests desenvolupen o han de desenvolupar.

3. Els poders públics, en la interlocució amb el jovent, han de tenir en compte tant les entitats juvenils com les persones joves considerades individualment, atenent un criteri de representativitat.

4. Els consells de joventut, independentment de l'àmbit d'actuació, són reconeguts com a interlocutors preferents dels poders públics del mateix espai territorial en matèria de joventut.

5. Les administracions públiques han d'estar atentes a les noves formes de participació juvenil que puguin aparèixer.

Article 53 Processos de participació i consulta

1. Els processos de participació i consulta, als efectes d'aquesta llei, són una eina de participació amb una durada concreta, per mitjà de la qual les administracions públiques i les persones joves dialoguen i treballen conjuntament per construir les polítiques públiques territorials i sectorials.

2. Les entitats juvenils i les administracions públiques poden impulsar processos de participació i consulta juvenil amb el jovent dins el seu àmbit territorial.

3. Els poders públics han de vetllar perquè els processos de participació i consulta es regeixin pels principis de màxima transparència, representativitat, eficàcia i incidència.

4. Quan els poders públics duguin a terme processos de participació i consulta han de tenir en compte les persones joves i el Consell de la Joventut de les Illes Balears.

 

Secció 3a Foment de la participació i l'associacionisme juvenils

Article 54 Foment de la participació juvenil

1. Els poders públics han de fomentar l'exercici de la ciutadania activa de les persones joves, amb la finalitat de millorar els sistemes i les estructures democràtiques i de garantir que el jovent pugui exercir un paper actiu de transformació i canvi de la societat per mitjà de llur intervenció en els afers públics.

2. Les administracions públiques han d'incorporar la participació de les persones joves en la dinàmica quotidiana, fomentant processos de participació juvenil i facilitant al jovent les condicions per fer-ho possible.

Les administracions públiques formaran el seu personal en metodologia participativa per facilitar els processos de decisió o consulta de participació oberta als joves.

3. El foment de la participació juvenil inclou totes aquelles mesures que permetin assolir els objectius següents:

a) Garantir que les persones joves puguin influir adequadament en tots els àmbits de la societat i en totes les parts dels processos de presa de decisions, des de la determinació de prioritats fins a la seva posada en pràctica, seguiment i avaluació, per mitjà de mecanismes i estructures accessibles i properes per a la joventut, garantint així que les polítiques responguin a les necessitats de les persones joves.

b) Garantir a totes les persones joves el mateix accés a la presa de decisions.

c) Incrementar la participació del jovent i, per tant, la representació equitativa en els processos electorals, com també en els òrgans electes i en altres òrgans de presa de decisions en tots els àmbits de la societat.

d) Proporcionar equipaments i serveis juvenils accessibles que ofereixin suport professional per al desenvolupament i les oportunitats per a la participació de les persones joves.

e) Garantir espais juvenils virtuals segurs als quals puguin accedir totes les persones joves, que donin accés a la informació i als serveis i assegurin oportunitats per a la participació de la joventut.

f) Assegurar un finançament sostenible, el reconeixement comú i el desenvolupament d'un treball en l'àmbit de la joventut de qualitat per enfortir les organitzacions juvenils i el seu paper en la inclusió, la participació i l'educació no formal.

g) Proporcionar informació exhaustiva, pertinent i propera per a joves, desenvolupada per al jovent i amb ell, per tal de propiciar la participació de la joventut.

Article 55 Foment de l'associacionisme juvenil

Els poders públics de les Illes Balears tenen les obligacions següents:

a) Fomentar l'associacionisme entre les persones joves.

b) Promoure la participació juvenil, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

c) Fomentar la creació de consells insulars de la joventut i consells locals de joventut.

d) Fomentar la vertebració de l'associacionisme en els àmbits territorial i sectorial.

e) Impulsar estratègies i plans de suport a l'associacionisme juvenil.

Article 56 Funcionament de les estructures de participació juvenil

1. En el funcionament de qualsevol consell de joventut, estructura o espai de participació juvenil, sigui de l'àmbit que sigui, s'ha de garantir que en la presa de decisions es tinguin en compte les opinions i les necessitats de totes les persones joves, sense discriminació per raó de gènere, ètnia, classe social, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere; discapacitat, creences, vulnerabilitat, lloc de residència o situació de desigualtat de qualsevol naturalesa.

2. Tot consell de joventut, estructura o espai de participació juvenil, sigui de l'àmbit que sigui, ha de procurar fomentar la participació activa tant de les entitats com de les persones joves associades i no associades.

Article 57 Educació en la participació

1. L'educació en la participació ha de ser un dels eixos bàsics de la planificació de les polítiques de joventut i s'ha de facilitar la creació d'estructures d'aprenentatge de la participació.

2. S'ha de donar suport als consells municipals d'infància, a les assemblees de delegats i delegades, a l'associacionisme estudiantil, als grups d'alumnat actiu, a les assemblees i grups coordinadors d'estructures i espais joves, als fòrums joves i a totes aquelles iniciatives que col·laboren amb l'associacionisme juvenil i els consells locals de joventut en les oportunitats d'educació en la participació.

 

Capítol II Consell de la Joventut de les Illes Balears

Secció 1a Disposicions generals

Article 58 Disposicions generals i naturalesa

1. El Consell de la Joventut de les Illes Balears és el màxim òrgan de representació del jovent i de les organitzacions de la joventut balear, i l'interlocutor amb el Govern de les Illes Balears i les institucions públiques i privades.

2. El Consell de la Joventut de les Illes Balears es constitueix com una corporació pública sectorial de base privada, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per complir les seves finalitats.

3. El Consell de la Joventut de les Illes Balears s'ha de regir per les normes de dret privat, i en particular per aquelles que regulen el funcionament de les associacions, amb les especificitats que preveu aquesta llei i les disposicions que la despleguen. No obstant això, ha de subjectar l'activitat a les normes de dret públic quan exerceixi potestats administratives atribuïdes per l'ordenament jurídic.

Article 59 ​​​​​​​Finalitats i funcions

1. Són finalitats del Consell de la Joventut de les Illes Balears:

a) Defensar els interessos i els drets de la joventut, i col·laborar en la promoció d'una efectiva igualtat d'oportunitats de la població juvenil en el seu desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

b) Fomentar en les persones joves l'associacionisme juvenil, a fi que emprenguin en grup la solució de les qüestions que els afecten.

c) Representar el col·lectiu juvenil i el moviment associatiu juvenil de les Illes Balears en les institucions públiques o privades.

d) Col·laborar amb el Govern de les Illes Balears en l'elaboració de la política juvenil.

2. Són funcions del Consell de la Joventut de les Illes Balears:

a) Promoure totes aquelles activitats que consideri necessàries per enfortir el desenvolupament polític, econòmic i social i, especialment, les que vagin adreçades a assegurar la participació de les persones joves en les decisions i en les mesures que els afecten.

b) Elaborar i promoure, per iniciativa pròpia o a petició d'altres, informes o estudis sobre matèries relacionades amb la joventut i amb les seves necessitats.

c) Promoure la creació de consells de joventut d'àmbit insular, local i supramunicipal.

d) Prestar serveis a les associacions i als consells de la joventut que el formen, i facilitar la cooperació i la coordinació entre les associacions i els consells locals i territorials de joventut.

e) Fer d'interlocutor entre el Govern de les Illes Balears i el jovent en tot allò que afecta el col·lectiu.

f) Participar en els òrgans consultius de l'administració quan se li requereixi.

g) Elaborar, anualment, un informe sobre les actuacions que realitza, i proposar, si escau, les mesures que es consideren oportunes per millorar la qualitat de la vida de la població juvenil.

h) Ser consultat quan es duguin a terme actuacions, programes, campanyes, es destinin recursos, ajudes o subvencions a entitats juvenils, a consells de joventut o a la joventut en general.

i) Promoure la cultura, i especialment la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears, com a expressió de les senyes d'identitat pròpies i com a eina d'integració social i, en el cas de la llengua, com a eina de promoció personal, acadèmica i laboral.

j) Promoure la igualtat entre dones i homes i el respecte a la diversitat entre el col·lectiu jove.

k) Fomentar la vertebració de les relacions de participació, amb qualsevol organisme, plataforma, entitat i estructura de participació del jovent en l'àmbit de la Unió Europea, en col·laboració amb el Consell de la Joventut d'Espanya.

l) Representar el Consell de la Joventut de les Illes Balears en el Consell de la Joventut d'Espanya.

m) Qualssevol altres que s'acordin amb l'administració.

Article 60 Membres

1. El Consell de la Joventut de les Illes Balears està format per entitats membres de ple dret i entitats membres observadores.

2. Són entitats membres de ple dret les establertes als apartats a), b), c) i d) de l'article 49 d'aquesta llei que compleixin els requisits que estableix el Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

3. Són entitats membres observadores els grups de joves i altres persones o entitats que no compleixen algun dels requisits exigits per ser membres de ple dret però que, per les seves característiques o abast, el Consell de la Joventut de les Illes Balears consideri que hi han de participar.

4. Les entitats membres observadores poden assistir a l'Assemblea General amb veu i sense vot, i, per tant, les persones que en són representants no tenen dret a ser escollides unipersonalment, ni en representació, membres de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

5. Per formar part del Consell de la Joventut de les Illes Balears, les entitats ho han de sol·licitar per escrit. Els seus estatuts, estructures i activitats no han de contradir els principis d'aquesta llei ni el Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears. El Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears desenvoluparà el procediment de sol·licitud per convertir-se en membre del Consell de la Joventut.

Article 61 Finançament del Consell de la Joventut de les Illes Balears

1. El Consell de la Joventut de les Illes Balears es manté econòmicament amb els recursos següents:

a) Les dotacions específiques que se li atribueixen amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears de cada exercici. En aquest sentit, els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears han d'incloure cada any una transferència nominativa a favor del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Aquesta transferència es pot anticipar en un cent per cent de l'import, de conformitat amb la legislació vigent, durant la primera mensualitat de l'anualitat corresponent.

b) Les aportacions de les entitats que l'integren, en els termes que s'indiquin en el Reglament de funcionament intern.

c) Les subvencions que pot rebre d'altres entitats públiques.

d) Les donacions, els llegats i altres aportacions d'entitats privades o particulars.

e) Les rendes que produeixin els béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.

f) Els rendiments que legalment o reglamentàriament generin les activitats pròpies.

g) Qualssevol altres que se li atribueixin per llei o per reglament.

2. El Govern de les Illes Balears ha de proporcionar de manera gratuïta un local en què el Consell de la Joventut de les Illes Balears n'estableixi la seu.

 

Secció 2a Organització

Article 62 Òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears

1. Els òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears són:

a) L'Assemblea General, el màxim òrgan de participació i decisió del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

b) La Reunió Plenària executiva d'entitats membres, l'òrgan de participació i coordinació entre assemblees.

c) La Comissió Permanent, l'òrgan d'execució.

d) Les comissions especialitzades o les àrees de treball que decideixi l'Assemblea General o la Comissió Permanent.

e) Els altres òrgans, col·legiats o unipersonals, que s'estableixin en el Reglament de funcionament intern.

2. El Consell de la Joventut de les Illes Balears ha d'aprovar per acord de l'Assemblea General el Reglament de funcionament intern, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. La convocatòria, la constitució, el funcionament i el règim d'acords dels òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears s'han de determinar en el Reglament de funcionament intern, d'acord amb el que estableix la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, per als òrgans col·legiats.

4. El desenvolupament de les funcions de les persones que actuen com a representants de les entitats membres, en qualsevol dels òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears, no suposa cap relació laboral o d'ocupació amb l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni serà retribuït.

5. No obstant això, les persones que generin despeses de viatges, de trasllats o de manutenció amb ocasió de la participació en actes com a representants del Consell de la Joventut de les Illes Balears, han de ser rescabalades.

Article 63 Assemblea General

1. L'Assemblea General està composta per un màxim de dues persones representants de cada entitat membre, d'entre 14 i 30 anys, amb una presència equilibrada de gènere i edat, sempre que sigui possible.

2. Són funcions de l'Assemblea General les següents:

a) Determinar les línies generals d'actuació i el programa biennal del Consell de la Joventut de les Illes Balears, i efectuar mandats als altres òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

b) Aprovar, si escau, la memòria anual del Consell de la Joventut de les Illes Balears presentada per la Comissió Permanent.

c) Aprovar, si escau, la gestió biennal de la Comissió Permanent.

d) Resoldre sobre les sol·licituds d'admissió i les propostes de pèrdua de la condició de membres del Consell de la Joventut de les Illes Balears que presenti la Comissió Permanent.

e) Encomanar encàrrecs específics a la Reunió Plenària executiva d'entitats membres i a les comissions especialitzades, i fixar-ne un pla de treball biennal. Estudiar i debatre els documents elaborats per aquests dos òrgans i, si escau, ratificar-los.

f) Escollir i cessar els membres de la Comissió Permanent, en el marc del que estableixi el Reglament de funcionament intern.

g) Decidir sobre la incorporació del Consell de la Joventut de les Illes Balears a òrgans nacionals i internacionals de representació juvenil, i també sobre la sortida.

h) Crear i dissoldre les comissions especialitzades o àrees de treball.

i) Aprovar i modificar les bases d'execució del pressupost.

j) Aprovar el Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

k) Aprovar anualment, si escau, el balanç de situació i l'estat de comptes presentats per la Comissió Permanent.

l) Aprovar, si escau, els pressupostos anuals que presenti la Comissió Permanent.

m) Aprovar, si escau, l'execució del programa de treball del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

n) Delegar les funcions que consideri convenient a la Comissió Permanent o a la Reunió Plenària executiva d'entitats membres, d'acord amb el Reglament de funcionament intern.

o) Qualssevol altres que reconegui el Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears o aquesta llei.

3. L'Assemblea General s'ha de reunir amb caràcter ordinari una vegada a l'any, en el primer quadrimestre, i amb caràcter extraordinari totes les vegades que ho consideri adient la Comissió Permanent o la Reunió Plenària executiva d'entitats membres, o sí així ho sol·licita un terç dels membres de ple dret del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

Article 64 Reunió Plenària executiva d'entitats membres

1. En el temps transcorregut entre la celebració de les reunions ordinàries de l'Assemblea General i amb la finalitat de coordinar, desplegar i prendre els acords necessaris que garanteixin el bon funcionament del Consell de la Joventut de les Illes Balears, i també per promoure la relació entre els membres de la Comissió Permanent i les entitats membres, tindrà lloc la Reunió Plenària executiva d'entitats membres.

En tot cas, els acords adoptats en la Reunió Plenària executiva d'entitats membres que puguin afectar algunes funcions pròpies de l'Assemblea General, hauran de ser ratificats per l'Assemblea General en el si d'un reunió extraordinària.

2. A aquesta reunió hi han d'assistir els membres de la Comissió Permanent i una persona representant per cada entitat, amb dret a veu i vot, en el cas de les entitats de ple dret, i amb dret només a veu, en el cas de les entitats observadores.

3. Es desenvoluparà pel Reglament intern de funcionament tot allò relatiu a la convocatòria i l'ordre del dia, al quòrum i a les actes.

Article 65 Comissió Permanent

1. La Comissió Permanent és l'òrgan que dirigeix i coordina les activitats del Consell de la Joventut de les Illes Balears i li correspon l'execució dels acords de l'Assemblea General i la gestió ordinària de l'òrgan. Mitjançant el Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears s'ha de determinar el nombre de membres de la Comissió Permanent i les seves funcions.

En tot cas, la Comissió Permanent comptarà, com a mínim, amb els òrgans següents: presidència, vicepresidència, secretaria, tresoreria i un representant de cadascun dels consells de la joventut insulars, en cas que estiguin degudament constituïts.

2. Correspon a l'Assemblea General elegir, per un període de dos anys, la Comissió Permanent. Entre els membres d'aquesta comissió permanent, l'Assemblea General ha d'escollir, així mateix, la persona que ha de presidir el Consell de la Joventut de les Illes Balears, la qual n'ha d'exercir la representació legal. El nomenament de la Comissió Permanent s'haurà de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 66 Comissions especialitzades

1. Les comissions especialitzades o àrees de treball són òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears amb funcions d'estudi i assessorament, sens perjudici de les competències que són pròpies de l'Assemblea General i de la Comissió Permanent.

2. Les entitats membres observadores poden assistir a l'Assemblea General amb veu però sense vot. Les persones representants d'aquestes entitats no poden ser escollides per a la Comissió Permanent però sí poden formar part de les comissions especialitzades, amb veu, però sense vot.

Secció 3a ​​​​​​​Funcionament

Article 67 Funcionament del Consell de la Joventut de les Illes Balears

El Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears, aprovat per acord de l'Assemblea General, n'ha d'establir el règim de convocatòries i funcionament. El Reglament s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Secció 4a Règims aplicables

Article 68 Règim de personal del Consell de la Joventut de les Illes Balears

El personal contractat al servei del Consell de la Joventut de les Illes Balears s'ha de subjectar a l'Estatut dels treballadors i a la resta de normativa laboral aplicable.

Article 69 Règim patrimonial, de contractació i pressupostari

1. La gestió, l'administració i l'explotació dels béns i drets del Consell de la Joventut de les Illes Balears correspondran a aquest òrgan.

2. El Consell de la Joventut de les Illes Balears pot adquirir, per al compliment dels seus fins, tota classe de béns per qualsevol de les maneres admeses en dret.

3. El règim de contractació del Consell de la Joventut de les Illes Balears es regeix pel que disposa l'ordenament jurídic privat.

4. El règim pressupostari, de gestió economicofinancera i de comptabilitat és el que estableix l'ordenament jurídic privat.

Article 70 Règim de recursos

1. Els actes i les disposicions del Consell de la Joventut de les Illes Balears adoptats en l'exercici de les funcions públiques que té atribuïdes exhaureixen la via administrativa i podran ser recorreguts en la via contenciosa administrativa.

2. Les actuacions del Consell de la Joventut de les Illes Balears en altres àmbits i, especialment, les de caràcter mercantil, civil i laboral, s'han de dilucidar davant els jutjats i tribunals competents.

 

Capítol III Consells de la joventut insulars, locals i d'àmbit supramunicipal

Secció 1a Disposicions generals

Article 71 Naturalesa dels consells de la joventut insulars i locals

1. Els consells de la joventut insulars, locals i d'àmbit supramunicipal són entitats independents i democràtiques, funcionalment i organitzativament integrades per estructures organitzades o informals de participació juvenil dins del seu respectiu àmbit territorial, que es constitueixen amb les finalitats següents:

a) Fomentar l'associacionisme juvenil.

b) Promoure iniciatives que assegurin la participació de les persones joves del seu àmbit en les decisions i les mesures que els afecten.

c) Representar el jovent davant de l'administració corresponent com a òrgans màxims de representació i d'interlocució de les associacions juvenils i de la joventut del seu territori, per portar les seves propostes, demandes i necessitats al Consell de la Joventut de les Illes Balears.

2. Els consells de la joventut tenen caràcter insular o local, segons l'àmbit territorial, les activitats que desenvolupin i els membres que en formin part:

— Un consell de la joventut insular està format per les entitats previstes en els apartats a), b), c) i d) de l'article 49 d'aquesta llei radicades a l'illa com a membres de ple dret; i per grups de persones joves no associades, persones, col·lectius, plataformes i assemblees juvenils, com a membres observadors.

— Un consell de la joventut local està format per les entitats previstes en els apartats a), b), c) i d) de l'article 49 d'aquesta llei radicades al municipi o per les persones amb voluntat participativa que actuen en un municipi. Es poden constituir consells de la joventut d'àmbit supramunicipal, en els termes establerts en la secció tercera d'aquest capítol.

3. De conformitat amb el seu règim juridicoadministratiu especial, a Formentera existirà un únic consell de la joventut, que inclourà alhora els vessants insulars i locals.

 

Secció 2a Consells de la joventut insulars

Article 72 Reconeixement

1. Cada consell insular ha de reconèixer un consell de la joventut insular, en el cas que existeixi, com a corporació pública sectorial de base privada, dotada de personalitat jurídica pròpia, amb la finalitat de ser el canal de trobada, diàleg, participació, proposta i assessorament en les polítiques públiques de joventut, i que ha de desenvolupar les funcions que es determinin reglamentàriament.

2. Només s'han de reconèixer com a membres del Consell de la Joventut de les Illes Balears un consell de la joventut insular a Mallorca, un consell de la joventut insular a Menorca, un consell de la joventut insular a Eivissa i un consell de la joventut insular a Formentera.

Article 73 Funcionament i característiques

1. Els consells de la joventut insulars tenen funcionament autònom.

2. Els consells de la joventut insulars són portaveus de la joventut de l'illa respectiva, per a la qual cosa tenen la funció de fer d'interlocutor del jovent amb el consell insular de l'illa corresponent en tot allò que afecta la població jove.

3. Els consells de la joventut insulars han de ser consultats quan el consell insular corresponent dugui a terme actuacions, programes, campanyes, es destinin recursos, ajudes o subvencions a entitats juvenils, a consells de joventut o a la joventut en general.

Article 74 Representació dels consells de la joventut insulars al Consell de la Joventut de les Illes Balears

Cadascun dels consells de la joventut insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera reconeguts d'acord amb l'article 72 d'aquesta llei elegiran democràticament els membres que, respectivament, els hagin de representar al Consell de la Joventut de les Illes Balears, d'acord amb l'article 60 d'aquesta Llei. El nomenament d'aquests membres s'haurà de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Secció 3a Consells de la joventut locals o d'àmbit supramunicipal

Article 75 Iniciativa

1. A cada municipi es pot crear un consell de la joventut local, impulsat per les persones joves o les entitats juvenils del terme municipal.

2. Sigui quina sigui la iniciativa, pública o privada, o la forma jurídica escollida, per ser reconegut com a tal el consell de la joventut local només pot estar integrat per les entitats establertes a l'apartat 2 de l'article 71 o, si s'escau, per persones de 14 a 30 anys amb voluntat participativa, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 76 d'aquesta llei. Així mateix, en tot cas, s'ha de convidar preceptivament totes les entitats juvenils o persones joves del municipi a formar-hi part.

3. En cas d'haver-hi iniciatives diferents per constituir un consell de la joventut local, les persones promotores han d'arribar a un consens i, si això no és possible, la majoria de la població juvenil del terme municipal n'haurà d'escollir la forma final.

4. Per facilitar la creació dels consells de la joventut locals, els departaments de joventut de cada consell insular han de facilitar a les persones interessades a posar en marxa un consell de la joventut local la llista d'entitats inscrites en els censos d'entitats juvenils que treballen en un mateix àmbit territorial, per complir l'establert en l'apartat anterior.

5. Es poden reconèixer consells de la joventut d'àmbit supramunicipal de, com a mínim, dos municipis propers, si no hi ha prèviament una iniciativa per reconèixer un consell de la joventut local de l'àmbit d'algun dels municipis afectats.

6. Una vegada reconeguts, els consells de la joventut locals o supramunicipals s'han d'inscriure en el Cens d'entitats juvenils de cada illa.

7. En cas que la forma de consell local o supramunicipal escollida no tingui personalitat jurídica, es considerarà que té capacitat d'obrar davant les administracions públiques als efectes del que preveu l'article 3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i podrà ser receptor de subvencions públiques.

Article 76 Procediment de constitució

1. Per constituir un consell de la joventut local, almenys tres persones joves residents al municipi, o dues entitats juvenils del terme municipal, han d'expressar la seva voluntat en una acta signada, a la qual han d'adjuntar les normes estatutàries per les quals es regiran. En el cas dels consells de la joventut d'àmbit supramunicipal, han de ser deu persones joves, com a mínim, residents d'almenys dos municipis diferents o bé tres entitats juvenils d'almenys dos municipis diferents.

2. El reconeixement dels consells de la joventut locals i supramunicipals correspon als departaments de joventut de cada consell insular, segons l'àmbit territorial. El reconeixement d'un consell de la joventut local o d'àmbit supramunicipal s'ha de comunicar al Consell de la Joventut de les Illes Balears, per part del consell insular corresponent, en un termini de 15 dies.

3. Només s'ha de reconèixer un consell de la joventut local per municipi, i un consell de la joventut supramunicipal per àrea de municipis afectada. Una mateixa entitat no pot formar part de dos consells de la joventut supramunicipals diferents.

4. Els consells de la joventut locals o d'àmbit supramunicipal han de tenir uns estatuts propis, que han de regular el funcionament intern i els aspectes següents:

a) Denominació.

b) Àmbit d'actuació.

c) Objectius.

d) Procediment d'elecció dels òrgans.

e) Competències dels òrgans que es creïn.

f) Recursos econòmics i gestió de comptes.

Article 77 Representació dels consells de la joventut locals i d'àmbit supramunicipal en el Consell de la Joventut de les Illes Balears

Cada un dels consells de la joventut locals o d'àmbit supramunicipal reconeguts com a tals ha de formar part de l'Assemblea General del Consell de la Joventut de les Illes Balears, amb el nombre de representants que estableixi el Reglament de funcionament intern d'aquest òrgan, sempre que els estatuts, l'estructura i el funcionament d'aquests no contradiguin els objectius del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

 

TÍTOL V PROFESSIONALS I INSTRUMENTS D'EXECUCIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Capítol I Professionals de les polítiques i de l'àmbit de la joventut

Article 78 Professionals de les polítiques i de l'àmbit de la joventut

1. Els professionals i les professionals de les polítiques de joventut són les persones que es dediquen a la recerca, al disseny, a la direcció, a l'aplicació i a l'avaluació de plans, programes o projectes destinats a la joventut des de les administracions públiques i des de les entitats sense ànim de lucre, en el marc de les polítiques de joventut. S'hi consideren el personal tècnic de joventut, els informadors i les informadores juvenils i els dinamitzadors i les dinamitzadores juvenils.

2. El col·lectiu professional de l'àmbit de la joventut està format pel conjunt de professionals de l'apartat 1 anterior i, a més, pels directors i les directores i els monitors i les monitores d'activitats de lleure educatiu i altres perfils que treballen en aquest àmbit, tant en el sector públic com en el privat. Les funcions concretes de cada perfil professional i la formació necessària per exercir-les s'han de regular reglamentàriament.

3. L'organització del sistema públic de serveis a la joventut ha de tenir el personal suficient amb la formació, la titulació, els coneixements, les capacitats, la competència lingüística i l'estabilitat laboral i el reconeixement social i laboral que calgui per garantir l'eficiència, l'eficàcia i la qualitat en la prestació dels serveis.

4. L'organització dels serveis que incorporin professionals de les polítiques de joventut ha de seguir un criteri interdisciplinari per oferir una atenció integrada. S'han d'establir reglamentàriament la formació, les competències professionals i les ràtios dels equips de treball que actuïn en els serveis a la joventut, i les principals funcions de cada un dels seus components, que s'han d'establir d'acord amb els objectius i les característiques de cada servei, garantint una cobertura adient a les persones destinatàries.

5. El col·lectiu de professionals de les polítiques de joventut que treballa a la comunitat autònoma, tant en l'àmbit públic com en el privat, forma part de la Xarxa de professionals de les polítiques de joventut de les Illes Balears.

6. El personal professional de les polítiques de joventut ha de ser consultat en la planificació, el seguiment de la gestió i l'avaluació dels serveis destinats a la joventut.

7. Les administracions vetllaran per les bones pràctiques i donaran suport a la formació contínua i a la promoció dels professionals i les professionals de les polítiques de joventut.

 

Capítol II Instruments d'execució de les polítiques de joventut

Article 79 Definició

Els instruments d'execució de les polítiques de joventut, a efectes d'aquesta llei, són els serveis i els equipaments juvenils.

 

Secció 1a Els serveis juvenils

Article 80 Els serveis juvenils

Els serveis juvenils són totes les actuacions que les administracions públiques o les entitats sense ànim de lucre presten de manera regular i continuada, que van destinades a satisfer les necessitats específiques de les persones joves pel que fa a la informació, la participació, l'emancipació i la dinamització.

Article 81 Organització i estructura

1. Els serveis juvenils han de fer possible que l'accés als serveis sigui equitatiu per a les persones joves de cada àmbit territorial.

2. Els serveis juvenils que regula aquesta llei poden ser de caràcter suprainsular, insular o local, en funció de les administracions que els prestin.

3. Els serveis juvenils d'àmbit suprainsular són, a més dels que són competència exclusiva de l'administració autonòmica, els que compleixen alguna de les característiques següents:

a) Són programes experimentals d'àmbit autonòmic.

b) Són serveis que en cap cas no poden envair les competències dels consells insulars, i donen resposta a noves situacions de necessitat que afecten el conjunt de la població jove de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

c) Són serveis que donen resposta a les necessitats de les persones joves que no poden ser ateses en l'àmbit comunitari pel fet de la seva problemàtica i especialització d'atenció, i que es deriven des de l'àmbit insular.

4. Els serveis juvenils han de ser registrats i reconeguts per l'administració competent, que en mantindrà un cens per tal d'assegurar-ne la identificació, la coordinació i la planificació efectives.

Article 82 Els serveis juvenils d'informació i de dinamització

1. Els serveis juvenils d'informació i de dinamització s'entenen com a serveis fonamentals d'atenció per a la joventut. L'Administració local, d'acord amb l'article 11 d'aquesta llei, ha de garantir l'accés a aquests serveis, impulsar-los o establir-ne fórmules mancomunades per a la implantació i/o gestió.

2. Els serveis juvenils d'informació i de dinamització tenen les funcions següents:

a) Oferir un servei integral d'informació, orientació, acompanyament i assessorament a les persones joves, de manera coordinada amb la resta d'organismes i institucions.

b) Aplicar programes, projectes i activitats orientats a fer possible la participació activa, l'emancipació de les persones joves i llur inserció laboral, a més de totes aquelles actuacions encaminades a promoure els drets de les persones joves recollits a l'article 5 d'aquesta llei.

c) Aplicar programes, projectes i activitats orientats a la dinamització juvenil en tots els àmbits de la vida de les persones joves.

d) Funcionar com a finestreta única de l'administració per a les persones joves i entitats juvenils.

e) Altres funcions que se'ls puguin atribuir, d'acord amb les especificitats de l'àmbit territorial en què desenvolupin el servei.

3. El funcionament dels serveis juvenils d'informació i de dinamització de caràcter públic s'ha d'ajustar a la normativa que regula els usos lingüístics a les Illes Balears.

4. Els serveis juvenils d'informació integren serveis d'informació i d'orientació i serveis especialitzats d'emancipació, com ara l'assessorament en alguna de les matèries següents: formació i educació, treball, salut, habitatge, mobilitat internacional i participació.

5. Els serveis juvenils de dinamització juvenil ofereixen un espai de trobada a adolescents i joves, amb finalitat lúdica, preventiva, educativa i de promoció de la participació. Poden incloure serveis complementaris i/o específics que inclouen el suport a l'estudi, l'acompanyament i l'escolta; la facilitació i la difusió de la creació cultural i artística; el foment d'activitats socioculturals, esportives, formatives i de lleure; o l'acompanyament a iniciatives juvenils i de foment de l'associacionisme i el voluntariat.

6. Reglamentàriament s'han de regular les tipologies, les característiques i els requisits que han de tenir aquests serveis per ser reconeguts com a tals, a més del personal de què han de disposar.

 

Secció 2a Carteres de serveis juvenils

Article 83 Concepte i elaboració

1. Les carteres de serveis juvenils són els instruments que determinen el conjunt de serveis i recursos per a la joventut que gestionen les administracions públiques.

2. Les carteres de serveis juvenils tenen caràcter interdepartamental i s'hi han de preveure els serveis que incideixin de manera directa en les persones joves, independentment del departament que les dugui a terme.

3. Aquests serveis a la joventut tenen caràcter de servei públic essencial perquè se'n deriven prestacions indispensables.

Article 84 Cartera de serveis juvenils del Govern de les Illes Balears

1. La Cartera de serveis juvenils del Govern de les Illes Balears ha d'incloure, com a mínim, els serveis i recursos següents, que han de prestar les conselleries del Govern de les Illes Balears o les entitats del sector públic instrumental:

a) Serveis que promoguin les polítiques de joventut que incentivin l'emancipació del jovent en condicions assequibles i dignes, especialment serveis i programes d'ocupació, d'àrees específiques o d'habitatge, i la formació per a la promoció personal i laboral a través de les conselleries competents del Govern.

b) Servei d'elaboració d'estudis, d'investigacions i de publicacions per produir coneixement i donar a conèixer el conjunt de la realitat social de les persones de les Illes Balears.

c) Programes de la Unió Europea que promoguin la mobilitat, el turisme d'intercanvi juvenil, la formació, l'ocupació i el voluntariat de les persones joves de les Illes Balears; així com serveis de prestació d'ajuda i assessorament institucional per a les entitats juvenils que vulguin presentar projectes per adherir-se a aquests programes europeus.

d) Programes de promoció d'hàbits saludables entre la població juvenil.

e) Programes de promoció de la salut, especialment els destinats a prevenció del suïcidi, a prevenció de l'abús del consum de substàncies tòxiques, a trastorns alimentaris i a evitar l'embaràs no desitjat.

f) La Xarxa d'emancipació de persones joves extutelades.

g) Els serveis i equipaments de joves amb mesures judicials.

h) Programa que fomenti la creació i la participació cultural i artística a l'exterior.

2. La Cartera de serveis juvenils del Govern de les Illes Balears s'ha de confeccionar per la conselleria competent en matèria de joventut i l'Institut Balear de la Joventut, amb la participació de les altres conselleries del Govern, i s'ha d'aprovar per decret.

3. La Cartera de serveis juvenils del Govern de les Illes Balears té una vigència quadriennal. No obstant això, es pot revisar anticipadament amb motiu de circumstàncies excepcionals, degudament acreditades, i en cas d'incorporació de nous serveis.

Article 85 Carteres de serveis juvenils d'àmbit insular i local

1. Els consells insulars han d'establir les seves carteres de serveis juvenils. En tot cas, l'elaboració de la cartera insular de serveis juvenils ha de comptar amb la participació de la societat civil, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. Les entitats locals poden establir les seves carteres de serveis juvenils, el contingut de les quals ha de ser complementari i addicional del contingut de les que aprovin els consells insulars. En tot cas, les carteres de serveis juvenils d'abast local que s'aprovin han de recollir, com a mínim, els serveis d'informació i/o de dinamització.

Article 86 Altres serveis

El Govern de les Illes Balears i els consells insulars, en l'àmbit de les seves competències, poden crear altres serveis destinats a la joventut, en aplicació de la planificació en matèria de polítiques de joventut.

 

Secció 3a La iniciativa privada en els serveis juvenils

Article 87 Principis generals

Als efectes d'aquesta llei s'han de considerar entitats d'iniciativa privada de serveis juvenils les persones físiques i jurídiques que tenen com a finalitat i activitat prioritària la prestació de serveis per a la joventut.

Article 88 Formes d'iniciativa privada

1. Les entitats d'iniciativa privada de serveis per a la joventut poden ser d'iniciativa social i d'iniciativa mercantil.

2. Als efectes d'aquesta llei es consideren entitats d'iniciativa social les entitats prestadores de serveis a la joventut que compleixin els requisits que estableix l'article 89 d'aquesta llei.

3. Als efectes d'aquesta llei es consideren entitats d'iniciativa mercantil les persones físiques i jurídiques privades amb ànim de lucre que duen a terme serveis per a la joventut.

Article 89 Entitats prestadores de serveis a la joventut

1. Són entitats prestadores de serveis a la joventut aquelles de la iniciativa privada, legalment constituïdes, que presten o realitzen, de manera continuada i sense ànim de lucre, serveis, programes i actuacions adreçats a joves de fins a 30 anys. La finalitat de prestar serveis a la joventut ha d'estar expressament prevista als estatuts de l'entitat i mantenir-se en el temps.

2. Per funcionar com a tals, les entitats prestadores de serveis a la joventut han d'estar inscrites en una secció específica del cens previst a l'article 48, d'acord amb el procediment de l'article 50, ambdós d'aquesta llei.

3. S'han d'establir, reglamentàriament, les tipologies i les característiques de les entitats prestadores de serveis a la joventut.

Article 90 Règim d'actuació de les entitats d'iniciativa privada

Les administracions públiques de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències, poden organitzar la prestació dels serveis per a la joventut de les Illes Balears mitjançant aquestes fórmules: gestió directa, règim de concert previst en aquesta llei, gestió indirecta en el marc de la normativa de contractació del sector públic i convenis amb entitats sense ànim de lucre.

Article 91 Acció concertada de serveis destinats a joves vulnerables

Les administracions competents de les Illes Balears poden encarregar a les entitats del tercer sector social la prestació de serveis socials destinats a joves vulnerables, mitjançant el sistema d'acció concertada, en els termes prevists en la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears, i en la normativa de desplegament.

Així mateix, les administracions competents podran establir convenis i acords per a la realització d'activitats de dinamització del lleure dels joves vulnerables, amb les entitats de voluntariat i associacions d'intervenció en el lleure infantil i juvenil.

Article 92 Subvencions a entitats prestadores de serveis a la joventut

1. Les administracions públiques de les Illes Balears i els ens locals competents en matèria de serveis per a la joventut poden atorgar subvencions i altres ajuts a les entitats prestadores de serveis a la joventut per coadjuvar en el compliment de les seves activitats.

2. Les polítiques de convenis de col·laboració, subvencions i ajuts han d'establir-se d'acord amb el contingut i la finalitat dels plans de serveis per a la joventut elaborats segons aquesta llei, i han de dirigir-se fonamentalment a crear, mantenir, millorar i modernitzar els equipaments; a promoure el desenvolupament de programes i activitats de serveis per a la joventut; i a promoure accions formatives i activitats d'investigació i desenvolupament relacionades amb els serveis per a la joventut; amb el benentès que aquestes accions han d'evitar discriminar o empitjorar la igualtat d'oportunitats de totes les entitats privades que prestin serveis concertats amb l'administració.

3. Els ajuts i les subvencions han d'atorgar-se d'acord amb els principis de publicitat, concurrència i igualtat, sens perjudici de les excepcions previstes en la normativa general de subvencions, i respectar el que estableix l'article 11 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, respecte de la concessió d'ajuts públics.

4. Les entitats beneficiàries de finançament públic han de destinar-lo a les finalitats previstes i han d'informar l'administració de la seva aplicació.

 

Secció 4a Els equipaments juvenils

Article 93 Definició

1. Els equipaments juvenils són els espais cívics d'informació i/o dinamització sociocultural que estan destinats exclusivament a la joventut, dotats d'infraestructures i recursos i que tenen per finalitat la promoció de la participació, la informació, la col·laboració amb el teixit associatiu juvenil i l'atenció a les persones joves. No tenen la consideració d'equipament les instal·lacions de lleure educatiu.

2. Els equipaments juvenils poden ser amb allotjament o sense. Entre els equipaments juvenils sense allotjament es troben els casals de joves, espais joves o similars.

3. Reglamentàriament, els consells insulars han d'establir la tipologia, les característiques, l'adequació dels usos lingüístics a la normativa i, si escau, el personal que s'ha de destinar a aquests espais, i el Govern es reserva poder reglamentar sobre principis generals.

4. En qualsevol cas, per funcionar com a equipament juvenil les persones físiques o jurídiques interessades han de presentar una declaració responsable davant el consell insular corresponent, d'acord amb allò previst a l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Secció 5a Cens de serveis i equipaments juvenils

Article 94 Cens de serveis i equipaments juvenils

1. L'administració competent a cada àmbit insular ha de desenvolupar i mantenir un cens de serveis i equipaments juvenils que ha gestionar i regular l'òrgan competent en matèria de joventut.

2. L'objecte del cens és recollir de manera ordenada i sistematitzada els equipaments i serveis juvenils insulars i locals existents per millorar-ne la identificació, la coordinació i la cooperació.

3. La finalitat del cens és conèixer els equipaments i serveis de joventut disponibles, ajudar a fer el diagnòstic de les mancances i fer-ne el tractament estadístic amb l'objectiu de millorar les polítiques de joventut. Els censos han de constituir la base per elaborar el mapa general d'instruments d'execució de les polítiques de joventut.

Article 95 Suport públic als serveis i equipaments juvenils

1. El sistema públic de serveis i equipaments juvenils es finança amb les aportacions dels pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars, dels ajuntaments i dels altres ens locals, d'altres institucions o entitats privades, de les persones usuàries i amb qualssevol altres aportacions que hi pugui haver.

2. Els poders públics que duen a terme polítiques de joventut han de promoure la creació i la consolidació dels serveis i equipaments juvenils. Els pressuposts de les administracions públiques han de preveure una consignació específica per crear, mantenir i donar suport a aquests serveis i equipaments.

3. Els criteris generals que han de determinar el suport econòmic de l'administració als instruments d'execució de les polítiques de joventut es fixen en les convocatòries anuals de subvencions de l'òrgan insular o autonòmic competent en matèria de joventut, i han d'atendre criteris de necessitat social, de tipus lingüístic i de reequilibri territorial.

 

TÍTOL VI RÈGIM SANCIONADOR EN MATÈRIA DE JOVENTUT

Capítol I Inspecció en matèria de joventut

Article 96 Competències d'inspecció

El Govern de les Illes Balears i els consells insulars, en l'àmbit de les seves competències, han de vetllar pel compliment del que disposa aquesta llei, destinant els mitjans materials i personals necessaris per a l'exercici de la funció inspectora.

Article 97 Facultats del personal inspector

1. El personal funcionari habilitat per a l'exercici de l'activitat d'inspecció té la consideració d'autoritat en l'exercici d'aquesta i disposarà, com a tal, de la protecció i les atribucions establertes a la normativa vigent.

2. Per realitzar les funcions pròpies d'inspecció, el personal funcionari habilitat pot requerir la informació i la documentació que estimi necessàries per verificar el compliment de la normativa vigent en matèria de joventut, així com accedir, lliurement i sense previ avís, als locals, les instal·lacions, les activitats i els serveis sotmesos al règim establert per aquesta llei i per la resta de normativa d'aplicació.

3. El personal funcionari que desenvolupi una activitat d'inspecció està obligat a identificar-se mostrant les credencials acreditatives de la seva condició.

4. En l'exercici de les funcions, el personal funcionari habilitat per realitzar tasques d'inspecció pot demanar la col·laboració de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i de la policia local.

5. El personal funcionari habilitat per a l'exercici de l'activitat inspectora haurà de guardar secret i sigil professional dels fets que conegui en l'exercici de les seves funcions. Les actuacions inspectores s'han de dur a terme amb estricta subjecció al que disposa aquesta llei i les normes restants aplicables.

6. Finalitzada l'activitat d'inspecció, el resultat s'ha de fer constar documentalment en una acta d'inspecció, en què ha de quedar constància tant de la possible comissió d'alguna infracció prevista legalment com de la seva absència. Els fets continguts en les actes d'inspecció formalitzades legalment es presumeixen certs, sens perjudici de les proves que puguin aportar els interessats en defensa dels seus drets i interessos.

7. Abans d'iniciar el procediment administratiu sancionador, el personal inspector o l'òrgan competent per iniciar o instruir el procediment, d'ofici o a instància de part, en els casos d'urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adoptar de manera motivada les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades. Les mesures provisionals s'han de confirmar, modificar o aixecar en l'acord o la resolució d'iniciació del procediment, que s'ha d'efectuar dins dels quinze dies següents a l'adopció, i que pot ser objecte del recurs que escaigui. En tot cas, les mesures esmentades queden sense efecte si no s'inicia el procediment en el termini esmentat o quan l'acord d'iniciació no contengui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.

 

Capítol II Infraccions i sancions

Article 98 Classificació de les infraccions

Les infraccions tipificades en aquesta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 99 Infraccions lleus

1. Són infraccions lleus les comeses per persones físiques o jurídiques, o entitats sense personalitat jurídica, que prestin serveis juvenils en els casos següents:

a) Les accions i les omissions de les persones o entitats responsables que vulnerin la normativa en matèria de joventut i no es tipifiquin en aquesta llei com a greus o molt greus.

b) La falta d'exhibició en un lloc visible del centre o de l'establiment dels distintius, els anuncis o la documentació d'exposició pública preceptiva, la negativa a facilitar-ne informació, o l'exhibició sense complir les formalitats exigides en la normativa vigent.

c) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior fins a un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

d) No comunicar la posada en marxa o l'existència d'un servei de dinamització i/o d'informació juvenil de titularitat d'una administració pública o d'una entitat prestadora de serveis a la joventut a l'administració competent.

e) Incomplir l'obligació de comunicar a l'administració els canvis que es produeixin per continuar sent reconegut com a servei juvenil.

f) L'emissió, per entitats autoritzades, de carnets per a persones joves promoguts per l'IBJOVE sense ajustar-se a la normativa que en regula l'expedició.

g) L'incompliment, per les entitats públiques o privades, dels compromisos adquirits amb l'IBJOVE en matèria de carnets per a joves.

2. En matèria d'equipaments juvenils, és una infracció lleu:

a) Excedir els límits d'ocupació permesa sense risc per a la seguretat.

b) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior fins a un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

3. Constitueix una infracció lleu la inobservança, per les persones usuàries dels serveis o equipaments juvenils de titularitat o gestió públiques, de les normes establertes en el reglament intern corresponent, quan aquesta conducta no generi una alteració en el funcionament o en la convivència de l'equipament o el servei.

Article 100 Infraccions greus

1. Són infraccions greus les comeses per persones físiques o jurídiques, o entitats sense personalitat jurídica, que prestin serveis juvenils en els casos següents:

a) Falsificar dades en les sol·licituds i comunicacions amb l'administració.

b) Obstaculitzar la tasca inspectora, sense arribar a impedir-la.

c) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil o d'accidents amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior en més d'un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

d) La prestació dels serveis per persones que no disposin del reconeixement o les titulacions exigides per realitzar tasques de formació i informació juvenil.

e) Prestar el servei amb deficiències manifestes i generalitzades.

f) Incomplir la normativa reguladora dels requisits i les condicions necessàries per a l'establiment de serveis d'informació juvenil.

g) No facilitar a les persones joves informació, documentació i assessorament dins l'àmbit d'actuació del servei d'informació juvenil o del servei de dinamització, per causes injustificades.

h) La comissió de tres o més faltes lleus en el període d'un any.

i) Les infraccions previstes com a lleus quan concorri alguna d'aquestes circumstàncies:

1a) Que s'hagi ocasionat un perill per a la salut o la seguretat de les persones usuàries de les activitats, els serveis o les instal·lacions.

2a) Quan s'hagi ocasionat un risc per a la salut o la seguretat o s'hagi causat un dany físic o psíquic que no es pugui qualificar de greu però que afecti un gran nombre de persones.

j) En matèria de carnets per a joves, expedir carnets per a joves promoguts per l'administració pública competent o els seus ens dependents sense tenir-ne l'autorització corresponent.

2. En matèria d'equipaments juvenils, són infraccions greus:

a) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil o d'accidents amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior en més d'un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

b) No tenir el pla d'emergència corresponent.

c) Excedir de forma habitual l'ocupació permesa, sempre que això no comporti un risc per a les persones o els béns.

Article 101 Infraccions molt greus

1. Són infraccions molt greus les comeses per persones, organitzacions i entitats que prestin serveis juvenils en els casos següents:

a) La negativa o l'obstaculització que impedeixi la funció inspectora sempre que l'obstrucció es dugui a terme mitjançant resistència reiterada, coacció, amenaces greus, violència o qualsevol altra forma de pressió il·lícita sobre el personal funcionari actuant.

b) Les previstes com a greus quan hi hagi un risc greu per a la salut o la seguretat o greu dany físic o psíquic i afecti un gran nombre de persones usuàries de les activitats, dels serveis o dels equipaments juvenils.

c) Destinar els serveis a activitats o serveis no vinculats, en exclusiva, a la joventut.

d) Realitzar, en la prestació dels serveis, actuacions que promoguin o suposin racisme, xenofòbia, violència contra les dones o, en general, qualsevol tipus de discriminació o comportament violent per motius de gènere, raça, origen, edat, opinió, religió, estat civil, creences, opció sexual, discapacitat, llengua o qualsevol altra circumstància personal o social; o d'altres comportaments contraris als valors democràtics i, especialment, als drets fonamentals i a les llibertats públiques.

e) Organitzar o tolerar activitats il·legals en els centres, els serveis i les instal·lacions per a la joventut, per les persones o entitats responsables, sens perjudici d'altres responsabilitats que se'n puguin derivar.

f) Prestar un servei, realitzar una activitat o obrir o posar en funcionament un equipament, subjectes a declaració responsable segons aquesta llei o la normativa de desplegament sense haver-la presentat.

g) Les modificacions essencials en les condicions del centre, el servei o l'activitat respecte de les que varen ser objecte de reconeixement, sense haver-ho comunicat a l'administració.

h) Vulnerar el dret a la intimitat personal i els altres drets fonamentals de les persones usuàries dels serveis, de les instal·lacions o de les activitats juvenils.

i) Conculcar la dignitat de les persones usuàries dels serveis i equipaments o imposar condicions o càrregues humiliants per a l'accés o l'ús de les prestacions.

j) En matèria d'informació juvenil, incomplir reiteradament o de forma molt greu algun principi de la Carta ERYICA.

k) Desenvolupar el servei o l'activitat quan se n'hagi ordenat la suspensió, ja sigui com a mesura provisional o per resolució definitiva.

l) No disposar de l'assegurança de responsabilitat civil i de les altres que puguin ser obligatòries, d'acord amb la normativa de desplegament d'aquesta llei o d'altres normes aplicables.

2. En matèria d'equipaments juvenils, són infraccions molt greus:

a) Permetre l'excés d'ocupació permesa si comporta un risc per a les persones o els béns.

b) Incomplir qualsevol norma sobre locals o equipaments que signifiqui un risc greu per a la seguretat de les persones.

c) Desenvolupar el servei o l'activitat quan se n'hagi ordenat la suspensió, ja sigui com a mesura provisional o per resolució definitiva.

d) No disposar de l'assegurança de responsabilitat civil i de les altres que puguin ser obligatòries, d'acord amb la normativa de desplegament d'aquesta llei o d'altres normes aplicables.

 

Article 102

Sancions

1. Per a les infraccions lleus:

a) Les infraccions tipificades en els apartats 1 i 2 de l'article 99 anterior s'han de sancionar amb advertència, quan no havent-hi reincidència s'estimi oportú per l'escassa transcendència de la infracció; o multa de 300 fins a 1.000 euros.

b) Les infraccions tipificades en l'apartat 3 de l'article 99 anterior s'han de sancionar amb advertència, quan no havent-hi reincidència s'estimi oportú per l'escassa transcendència de la infracció; o multa de 50 fins a 500 euros.

2. Per a les infraccions greus:

a) Les infraccions tipificades en els apartats 1 i 2 de l'article 100 anterior s'han de sancionar amb multa de 1.001 a 3.000 euros. A més, es pot imposar alguna o algunes d'aquestes sancions, segons escaigui, en funció de la naturalesa de l'activitat o de la persona o entitat responsable:

— Suspensió per al desenvolupament de les activitats previstes en aquesta llei o la impossibilitat de desenvolupar-les per un període de temps de fins a 1 any.

— Inhabilitació per al desenvolupament de les activitats de formació i informació, per un període de fins a 1 any, del personal titulat per a això.

— Inhabilitació per percebre subvencions de l'administració durant un període d'1 a 3 anys.

b) Les infraccions tipificades en l'apartat 2 de l'article 100 anterior s'han de sancionar amb multa de 501 fins a 3.000 euros.

3. Per a les infraccions molt greus:

Les infraccions tipificades en l'article 101 anterior s'han de sancionar amb multa de 3.001 a 5.000 euros. A més, es pot imposar alguna o algunes d'aquestes sancions, segons escaigui, en funció de la naturalesa de l'activitat o de la persona o entitat responsable:

— Suspensió per al desenvolupament de les activitats previstes en aquesta llei o la impossibilitat de desenvolupar-les per un període de temps de fins a 3 anys.

— Inhabilitació per al desenvolupament de les activitats, per un període de fins a 3 anys, del personal titulat per a això.

— Inhabilitació per percebre subvencions durant un període de 3 anys i un dia a 5 anys.

4. Per a la graduació de les sancions es tindrà en compte:

a) El nombre de persones afectades.

b) Els perjudicis ocasionats.

c) El benefici il·lícit obtingut.

d) L'existència d'intencionalitat.

e) L'esmena voluntària, durant la tramitació del procediment.

f) El nombre d'infraccions comeses.

5. Amb independència de la sanció que s'imposi, la persona o entitat responsable estarà obligada a rescabalar els danys i perjudicis causats per la infracció.

6. L'incompliment de les obligacions derivades d'una mesura provisional, d'una sanció accessòria o de qualsevol altra resolució que impliqui el cessament d'una activitat o el tancament d'un servei o instal·lació, de forma temporal o definitiva, permet a l'òrgan que l'hagi acordat imposar multes coercitives de fins a 300 euros per cada dia que transcorri sense atendre la resolució administrativa. En cas d'impagament, les multes coercitives són exigibles per via de constrenyiment, una vegada n'han transcorregut trenta dies des de la notificació. Les multes coercitives són independents i compatibles amb les sancions que es puguin imposar.

Article 103 Subjectes responsables

Seran responsables de les infraccions administratives tipificades en aquesta llei les persones físiques o jurídiques, de caràcter privat o públic, i les entitats sense personalitat jurídica que hi participin o hi incorrin, per dol o culpa.

Article 104 Prescripció de les infraccions i sancions

1. Les infraccions que tipifica aquesta llei prescriuen al cap d'un any si són lleus; al cap de dos anys, si són greus; i al cap de tres anys, si són molt greus.

2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d'un any; les imposades per infraccions greus, al cap de tres anys; i les imposades per infraccions molt greus, al cap de cinc anys.

Article 105 Òrgans competents

1. En l'àmbit de l'administració autonòmica, els òrgans competents per incoar els procediments i imposar les sancions en relació amb els carnets gestionats per l'IBJOVE i els altres serveis que siguin exclusius de l'administració autonòmica o de l'IBJOVE, d'acord amb la cartera de serveis juvenils, són els següents:

a) Per a les infraccions lleus i greus, la persona titular de la direcció general competent en matèria de joventut.

b) Per a les infraccions molt greus, la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut.

2. Els consells insulars han de determinar reglamentàriament els òrgans competents per iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors per les infraccions que recull aquesta llei.

Article 106 Terminis per resoldre i per notificar

1. El termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa en el procediment sancionador és d'un any des de la data de l'acord d'iniciació, sens perjudici del que preveu l'article 108 següent.

2. Excepcionalment, l'òrgan competent per resoldre el procediment, a proposta, si escau, de l'òrgan instructor o del superior jeràrquic de l'òrgan competent, pot acordar de manera motivada, en els supòsits prevists en la legislació bàsica sobre el procediment administratiu comú, ampliar-ne el termini màxim de resolució i notificació, sense que excedeixi la meitat de l'establert inicialment. Contra l'acord que resolgui l'ampliació de terminis, que s'ha de notificar a les persones interessades, no es pot interposar cap recurs.

Article 107 Procediment

1. L'exercici de la potestat sancionadora s'ajustarà al que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. L'òrgan competent per resoldre l'expedient sancionador podrà adoptar motivadament les mesures provisionals necessàries per assegurar l'eficàcia de la resolució final que pogués recaure i salvaguardar l'interès públic tutelat per aquesta llei, abans o després d'iniciar el procediment corresponent.

Article 108 Procediment simplificat

1. Per a l'exercici de la potestat sancionadora, en el supòsit que l'òrgan competent per iniciar el procediment consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracció de lleu, s'ha de tramitar pel procediment simplificat que es regula en aquest article.

2. La iniciació es produeix per acord de l'òrgan competent, en el qual s'ha d'especificar el caràcter simplificat del procediment, i s'ha de comunicar a l'òrgan instructor corresponent; simultàniament, s'ha de notificar a la persona interessada, que no es pot oposar a la tramitació simplificada.

3. Únicament s'obrirà el tràmit d'audiència en el cas que la resolució sigui desfavorable per a la persona interessada.

4. Si durant la tramitació del procediment simplificat s'aprecia que els fets poden ser constitutius d'infracció greu o molt greu, l'òrgan competent per iniciar el procediment ha de decidir que es continuï tramitant pel procediment general, cosa que s'ha de notificar a les persones interessades.

5. La resolució que posi fi al procediment sancionador ha de contenir els mateixos extrems que la que es dicta en el procediment ordinari.

6. Llevat que resti menys per a la tramitació ordinària corresponent, el procediment tramitat de manera simplificada s'ha de resoldre en sis mesos comptadors des de l'endemà que s'hagi notificat a la persona interessada l'acord de tramitació simplificada del procediment, d'acord amb allò previst a l'article 50, apartat 3, lletra b, de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 109 Reconeixement voluntari de la responsabilitat i reducció de sancions

1. Una vegada iniciat un procediment sancionador, si la persona presumptament infractora reconeix la seva responsabilitat, es pot resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que escaigui.

2. Quan la sanció tingui únicament caràcter pecuniari o bé calgui imposar una sanció pecuniària i una altra de caràcter no pecuniari, però s'hagi justificat la improcedència de la segona, el pagament voluntari per la persona o entitat presumptament responsable en qualsevol moment anterior a la resolució implica la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i els perjudicis causats per la comissió de la infracció.

3. S'aplicarà una reducció del 50% de l'import de la sanció corresponent si la persona presumptament responsable realitza les dues accions següents:

a) Presta la seva conformitat amb el contingut de la resolució d'inici i renuncia a presentar-hi al·legacions, llevat que facin referència a errors materials, aritmètics o de fet apreciables a simple vista.

b) Justifica l'ingrés de l'import indicat durant el termini establert per l'òrgan instructor un cop notificat l'acord o la resolució d'inici.

La presentació d'al·legacions diferents a les permeses en l'apartat a) anterior implica la pèrdua automàtica al dret de reducció, sens perjudici de l'establert a l'apartat següent.

4. S'aplicarà una reducció del 25% de l'import de la sanció corresponent si la persona o entitat presumptament responsable presta la seva conformitat amb el contingut de la proposta de resolució i justifica l'ingrés de l'import esmentat durant els quinze dies següents a la notificació.

5. En els casos dels apartats 3 i 4 anteriors, l'aplicació de les reduccions implica que la persona interessada renuncia o desisteix de formular qualsevol acció o presentar qualsevol recurs contra la sanció en via administrativa.

Disposició addicional primera Aprovació dels estatuts de l'IBJOVE

En el termini de nou mesos des de l'endemà de la publicació d'aquesta llei, el Consell de Govern ha d'aprovar, mitjançant decret, els estatuts de l'IBJOVE, d'acord amb allò previst a l'article 35 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició addicional segona Aprovació del Reglament de funcionament intern del Consell de la Joventut de les Illes Balears i consells de la joventut insulars i locals ja existents.

1. En el termini de nou mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'òrgan competent del Consell de la Joventut de les Illes Balears ha d'aprovar el Reglament de funcionament intern a què fa referència l'article 67 d'aquesta llei. Fins que no entre en vigor aquest nou reglament, el Consell de la Joventut de les Illes Balears es continuarà regint pel Reglament de funcionament intern aprovat per acord del Ple de dia 8 de juliol de 2017 i modificat per acord del Ple de dia 19 de desembre de 2020 (BOIB núm. 32, de 6 de març de 2021), en tot allò que no contradigui aquesta llei.

2. Els consells de la joventut locals i insulars ja existents abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei han d'acreditar davant el consell insular corresponent que compleixen els requisits establerts en aquesta llei per ser membres del Consell de la Joventut de les Illes Balears. En cas contrari, han de presentar una nova sol·licitud de reconeixement.

Disposició addicional tercera Règim especial de Formentera

1. Hom reconeix que el Consell Insular de Formentera, atès el seu règim especial de consell insular unimunicipal, exerceix alhora les competències que aquesta llei i la resta de l'ordenament jurídic preveuen per als consells insulars i per als ajuntaments.

2. El Govern pot acordar amb el Consell Insular d'Eivissa les fórmules pertinents perquè aquest cooperi amb el Consell Insular de Formentera en àmbits determinats en matèria de polítiques de joventut, sens perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir entre els consells insulars de les illes d'Eivissa i Formentera.

Disposició addicional quarta Finançament

L'execució d'aquesta llei es finança amb les partides pressupostàries del Govern de les Illes Balears, amb les partides pressupostàries dels consells insulars i ajuntaments, amb les aportacions d'entitats privades i amb les aportacions dels usuaris dels instruments d'execució de les polítiques de joventut, en els supòsits i amb els requisits establerts per les lleis. Així mateix, es finança amb qualsevol aportació econòmica admesa en dret que, si escau, es pugui produir.

Disposició transitòria primera Règim de transitorietat en matèria de consells de la joventut

1. Les entitats que, a l'entrada en vigor d'aquesta llei, formin part del Consell de la Joventut de les Illes Balears regulat pel Decret 63/2016, de 21 d'octubre, pel qual es crea el Consell de la Joventut de les Illes Balears, se n'estableixen les normes bàsiques d'organització i funcionament i s'aproven els principis generals que regulen els consells de la joventut d'àmbit insular i local, i que compleixin els requisits per ser membres d'acord amb l'article 60, han de continuar formant part del Consell de la Joventut que es creï en compliment de l'article 58, ambdós d'aquesta llei. Així mateix, la Comissió Permanent ha de continuar funcionant fins que se celebrin noves eleccions.

2. Mentre no es creï el Consell de la Joventut de Formentera en els termes establerts en aquesta llei, les funcions i la representació previstes per a aquell en els òrgans del Consell de la Joventut de les Illes Balears les poden exercir les persones representants de les associacions juvenils a què fa referència l'apartat 5 de l'article 4 del Reglament del Consell de Participació de la Infància i la Joventut de Formentera.

Disposició transitòria segona Consells de la joventut insulars que ja han iniciat el procediment de constitució

1. Els consells de la joventut insulars que, a l'entrada en vigor d'aquesta llei, hagin iniciat el procediment de constitució com a òrgan col·legiat i, a més, disposin d'un reglament de funcionament aprovat de manera definitiva, podran completar el procés amb a aquella naturalesa jurídica. No obstant això, si passat un any de vigència d'aquesta llei encara no s'han creat, els serà totalment aplicable l'obligació de constituir-se com a corporació pública sectorial de base privada.

2. Una vegada constituïts els consells de la joventut insulars com a òrgans col·legiats, aquests disposaran d'un període de quatre anys per reconstituir-se en corporacions públiques sectorials de base privada.

Disposició transitòria tercera Vigència de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, i de la normativa que la desplega

1. Mentre no entri en vigor la Llei del lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears, continuaran vigents els títols IV, tret del capítol I, i el títol VII de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

2. Mentre no es faci el desplegament reglamentari previst a la disposició final tercera, lletra b), als serveis d'informació prevists a l'article 82 d'aquesta llei, els serà d'aplicació el Decret 35/1999, de 9 d'abril, pel qual es creen i es regulen la Xarxa Balear de Serveis d'Informació Jove i el Cens de la Xarxa Balear de Serveis d'Informació Jove.

3. Mentre no es faci el desplegament reglamentari previst a la disposició final tercera, lletres a) i c) d'aquesta llei, a les entitats juvenils, les entitats prestadores de serveis a la joventut, el cens d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut i als casals i espais per a joves, els serà aplicable el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

4. Mentre no entri en vigor la Llei del lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears, les residències juvenils es regiran totalment per la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut; i pel Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, o la normativa que el substitueixi.

Disposició derogatòria única Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa aquesta llei i, en particular, les següents:

a) La Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, sens perjudici d'allò establert a la disposició transitòria tercera anterior.

b) L'article 20 de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d'atribució de competències als consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure.

c) Els articles 6 i 7 i la disposició addicional única del Decret 39/2013, de 26 de juliol, pel qual es regula l'organització i el funcionament de la Comissió interdepartamental per a l'elaboració de polítiques de joventut.

d) El Decret 63/2016, de 21 d'octubre, pel qual es crea el Consell de la Joventut de les Illes Balears, se n'estableixen les normes bàsiques d'organització i funcionament i s'aproven els principis generals que regulen els consells de la joventut d'àmbit insular i local, sens perjudici del que preveu la disposició transitòria primera anterior.

e) El Decret 74/2009, de 23 d'octubre, pel qual es crea l'Observatori de la Joventut de les Illes Balears.

Disposició final primera

Modificació del Decret 39/2013, de 26 de juliol, pel qual es regula l'organització i el funcionament de la Comissió interdepartamental per a l'elaboració de polítiques de joventut

1. Es modifica el títol del Decret 39/2013, de 26 de juliol, pel qual es regula l'organització i el funcionament de la Comissió interdepartamental per a l'elaboració de polítiques de joventut, que passa a denominar-se “Decret 39/2013, de 26 de juliol, pel qual es regula l'organització i el funcionament de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut”.

2. L'article 2 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 2

Funcions

Correspon a la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, a més de les previstes a la Llei de polítiques de joventut de les Illes Balears, les funcions següents:

a) Aprovar la proposta de Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears i elevar-la al Consell de Govern, per mitjà de la conselleria competent en matèria de joventut, perquè l'aprovi i, si s'escau, la modifiqui.

b) Vetllar perquè tots els òrgans implicats duguin a terme les mesures d'actuació respectives.

c) Vetllar perquè les mesures establertes es dirigeixin a l'acompliment dels objectius de la Llei de polítiques de joventut de les Illes Balears.

d) Valorar l'evolució de les mesures adoptades.

e) Establir les fases de desenvolupament dels objectius i d'implantació de les actuacions i els programes i fer-ne el seguiment.

f) Formular propostes i dur a terme estudis encaminats a potenciar l'eficàcia de les polítiques dirigides a la joventut.

g) Elaborar propostes de programació de les polítiques de joventut i coordinar les actuacions de les conselleries relacionades específicament amb aquesta matèria.

h) Potenciar els canals de participació del jovent de les Illes Balears en la formulació de les polítiques de joventut.

i) Formular propostes d'actuació per fomentar la participació del jovent de les Illes Balears en la vida social, cultural i política de la comunitat autònoma.

j) Fer propostes i elaborar informes sobre la realitat de la joventut de les Illes Balears.

k) Debatre sobre els projectes de normativa general autonòmica i els projectes de plans d'actuació, plans sectorials i plans estratègics que tinguin incidència sobre la joventut i fer-ne les propostes, les recomanacions i els suggeriments que estimi oportuns.

l) Formular propostes i recomanacions per millorar la prestació de serveis a la joventut.

m) Deliberar sobre les qüestions que la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut sotmeti a la consideració de l'òrgan.

n) Estudiar els assumptes que, per afectar diverses conselleries, requereixen que s'elabori una proposta conjunta abans que el Consell de Govern n'adopti, si escau, l'acord corresponent.

o) Resoldre els assumptes que afecten les conselleries que formen part de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut i que no requereixen ser elevats al Consell de Govern.

p) Acordar la creació de comissions tècniques de caràcter temporal.

q) Totes les altres que li encomanin els òrgans competents del Govern de les Illes Balears i de la seva administració."

3. L'article 3 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 3

Composició de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut

1. La Comissió interdepartamental de polítiques de joventut s'estructura en òrgans unipersonals i òrgans col·legiats.

2. Els òrgans unipersonals són:

a) La presidència, que és exercida per la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut.

b) Les vicepresidències primera i segona, que són exercides per les persones titulars de la direcció general competent en matèria de joventut i de la direcció de l'Institut Balear de la Joventut, respectivament.

c) La secretaria, que és exercida pel personal tècnic al servei de la direcció general competent en matèria de joventut o de l'Institut Balear de la Joventut que designi la presidència.

3. Els òrgans col·legiats són:

a) El Ple.

b) La Comissió tècnica permanent.

c) La Comissió tècnica per a l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears.

d) Les altres comissions tècniques temporals que acordi crear el Ple."

4. L'article 4 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 4

Funcions i drets de les persones membres

1. La presidència de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut ha de tenir les funcions següents:

a) Representar la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut i exercir-ne de portaveu.

b) Establir la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar-ne l'ordre del dia, tenint en compte les peticions dels altres membres de la Comissió interdepartamental, sempre que es formulin amb l'antelació suficient.

c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre'ls per causa justificada.

d) Dirimir amb el seu vot els empats, a l'efecte d'adoptar acords.

e) Visar les actes i els certificats dels acords de l'òrgan.

f) Exercir qualsevol altra funció que sigui inherent a la condició de president o presidenta.

2. Les vicepresidències primera i segona han d'exercir les funcions següents:

a) Assistir a les reunions, amb veu i vot.

b) Exercir totes les funcions que siguin inherents al càrrec.

c) En cas de substitució, exercir, a més de les seves funcions, les de la persona que supleixin, fins i tot el vot.

d) Nomenar els membres de les comissions tècniques.

3. La secretaria ha de tenir les funcions següents:

a) Assistir a les reunions, amb veu però sense vot.

b) Efectuar la convocatòria de les sessions per ordre del president o la presidenta.

c) Rebre els actes de comunicació dels i de les membres de la Comissió interdepartamental, ja siguin notificacions, peticions, rectificacions o qualsevol altre tipus d'escrit.

d) Preparar el despatx d'assumptes i redactar i autoritzar les actes de les sessions.

e) Expedir certificats de les consultes, els dictàmens i els acords.

f) Exercir qualsevol altra funció que sigui inherent a la condició de secretari o secretària.

4. Les funcions de les persones vocals són les genèriques que determina la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

5. Tots les persones membres de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut tenen els drets següents:

a) Rebre, amb l'antelació establerta a l'article 10 següent o, en tot cas, com a mínim de dos dies, la convocatòria que conté l'ordre del dia de les reunions. La informació sobre els temes que figurin en l'ordre del dia estarà a disposició dels i de les membres en el mateix termini.

b) Participar en els debats de les sessions.

c) Exercir el dret a vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen. No podran abstenir-se en les votacions les persones que, per la seva qualitat d'autoritats o personal al servei de les administracions públiques, tinguin la condició de membres nats d'òrgans col·legiats en virtut del càrrec que exerceixen.

d) Formular precs i preguntes.

e) Obtenir la informació precisa per complir les funcions assignades.

f) Totes les altres funcions que siguin inherents a la seva condició."

5. L'article 5 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 5

El Ple

1. El Ple és l'òrgan superior de decisió de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut i té les funcions següents:

a) Complir les funcions que estableix l'article 2 d'aquest decret.

b) Proposar la modificació d'aquest decret.

c) Aprovar, si s'escau, la memòria anual de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, segons el que disposi el reglament de règim intern.

d) Conèixer tots els assumptes relacionats amb la seva competència que qualsevol dels i de les membres decideixi sotmetre a consideració.

2. El Ple està integrat pels membres següents:

a) La presidència de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut de les Illes Balears.

b) Les vicepresidències de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut de les Illes Balears.

c) La secretaria.

d) Vint-i-tres vocals en representació de les conselleries i dels organismes implicats en el compliment dels principis i els objectius de la Llei de polítiques de joventut de les Illes Balears, concretament:

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de cultura.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de formació professional.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria d'universitat.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de famílies.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de serveis socials.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria d'infància i adolescència.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria d'educació.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de salut pública.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de salut mental.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de treball.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de sectors primaris.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria d'habitatge.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de transports.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de drets i de diversitat.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de participació i voluntariat.

—1 vocal en representació de la conselleria competent en matèria d'esports.

—1 vocal de la conselleria que tengui atribuïdes competències en matèria de política lingüística.

—1 vocal del Servei d'Ocupació de les Illes Balears.

—1 vocal de l'Institut Balear de la Dona.

—1 vocal de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar.

—1 vocal de l'Institut d'Innovació Empresarial de les Illes Balears.

—2 vocals en representació del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

3. Les persones que ocupen les vocalies han de tenir el rang de director o directora general o de director o directora de l'organisme en concret. Pel que fa al Consell de la Joventut, ha de ser la persona que n'ocupa la presidència i la persona membre del CJIB que aquella designi.

4. En el cas que algunes d'aquestes matèries siguin competència d'una mateixa conselleria, s'ha de nomenar una persona representant per a cada matèria. Les persones que exerceixin més d'una competència de les esmentades en el punt anterior han de comptar com una única vocalia a efectes de vot i de quòrum.

5. La persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut ha de nomenar els i les vocals de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, a proposta de les persones titulars de les conselleries i els organismes esmentats. Les persones vocals de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut seran nomenades per un termini de quatre anys, llevat que hi cessin abans.

6. Els òrgans encarregats de proposar a la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut el nomenament de vocals de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut també poden emetre les propostes de cessament corresponents.

7. En cas de vacant, absència, malaltia o per qualsevol altra causa legal de les persones membres del ple, s'ha de seguir el règim de substitució següent:

—La presidència serà substituïda per les vicepresidències, per ordre de prelació.

—La vicepresidència primera serà substituïda per la vicepresidència segona i, en el cas d'absència d'aquesta última, per la persona que designi la presidència de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

—La secretaria serà substituïda per la persona que designi la persona titular de la direcció general competent en matèria de joventut entre el personal adscrit a aquesta o a l'Institut Balear de la Joventut.

—Les vocalies poden ser suplertes, amb caràcter excepcional i per causa justificada, per la persona que el o la titular de la conselleria o l'organisme corresponent designi, de la qual cosa s'ha d'informar prèviament el secretari o la secretària de la Comissió.

8. Les persones membres del Ple cessen per les causes següents:

a) Renúncia o defunció.

b) Incapacitació civil declarada judicialment.

c) Incompatibilitat sobrevinguda o inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

d) Condemna per delicte dolós mitjançant sentència ferma.

e) Absència injustificada en dues sessions seguides o en quatre d'alternes en un mateix any.

f) Revocació del nomenament per l'òrgan competent.

9. L'acord de cessament d'una persona membre i de nomenament de la persona que l'ha de substituir per a la resta del mandat s'ha de prendre segons el procediment de nomenament de vocals del Ple."

6. L'article 8 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 8

La Comissió tècnica permanent i altres comissions tècniques

1. Es crea la Comissió tècnica permanent com a grup de treball de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut i com a òrgan col·legiat per donar-li suport.

2. La Comissió tècnica permanent té les funcions següents:

a) Preparar les reunions de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

b) Rebre'n propostes i iniciatives.

c) Elevar-hi propostes en temes específics.

d) Confeccionar informes tècnics i específics.

e) Dur a terme les tasques de recerca necessàries per confeccionar els informes tècnics.

f) Proposar el pla d'execució de les actuacions que es duguin a terme.

g) Proposar el calendari de les sessions de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

3. La Comissió tècnica permanent està integrada per les persones membres següents:

a) La presidència, que ha de ser exercida per la persona titular de la prefectura de joventut de la direcció general competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears.

b) La vicepresidència, que ha de ser exercida per una persona tècnica de l'Institut Balear de la Joventut designada per la direcció d'aquest organisme.

c) Una persona tècnica de l'Institut Balear de la Joventut designada pel director o la directora d'aquest organisme; i una persona tècnica de cada conselleria o organisme amb representació en el Ple indicats a l'apartat 2 de l'article 5 anterior.

d) El secretari o la secretària, que ha de ser un membre d'entre els anteriors, nomenat per la persona titular de la direcció general competent en matèria de joventut.

4. La Comissió tècnica permanent pot convidar a les seves reunions de treball tècnics o tècniques d'altres departaments i persones expertes qualificades.

5. En cas d'absència de qualsevol membre de la Comissió tècnica permanent, l'ha de suplir una persona designada per la persona que representa a cada entitat o organisme amb representació.

6. La Comissió interdepartamental de polítiques per a la joventut pot crear aquelles altres comissions tècniques interdepartamentals necessàries per impulsar les accions del Pla estratègic de polítiques per a la joventut del Govern de les Illes Balears. Les comissions tècniques interdepartamentals tenen la composició següent:

a) La presidència l'exerceix la persona titular de la prefectura del Servei de Joventut de la direcció general competent en matèria de joventut.

b) La vicepresidència l'exerceix una persona tècnica de l'Institut Balear de la Joventut designada per la direcció d'aquest organisme.

c) Les vocalies. L'acord del Ple de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut pel qual es creï cada comissió tècnica interdepartamental ha d'establir les conselleries que en formaran part.

d) La secretaria l'exerceix una persona adscrita a la direcció general competent en matèria de joventut o a l'IBJOVE."

7. L'article 9 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 9

Comissió tècnica per a l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears

1. Es crea la Comissió tècnica per a l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears per complir les funcions previstes a l'apartat 2.e) de l'article 19 de la Llei de polítiques de joventut de les Illes balears.

2. La Comissió tècnica per a l'elaboració del Pla estratègic de polítiques de joventut del Govern de les Illes Balears ha de tenir la composició següent:

a) La presidència, que ha de ser exercida per la persona titular de la prefectura del Servei de Joventut de la direcció general competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears.

b) La vicepresidència, que ha de ser exercida per una persona tècnica de l'Institut Balear de la Joventut designada per la direcció d'aquest organisme.

c) Una persona tècnica de l'Institut Balear de la Joventut designada pel director o la directora d'aquest organisme; dues persones tècniques especialitzades en joventut en representació de cada consell insular; dues persones tècniques especialitzades en joventut en representació de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears; i dues persones representants del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

d) Les altres persones representants d'altres conselleries o organismes que, si escau, estableixi el Ple de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

e) El secretari o la secretària, que ha de ser membre d'entre els anteriors, nomenat per la persona titular de la direcció general competent en matèria de joventut."

8. L'article 10 del Decret 39/2013 queda modificat de la manera següent:

"Article 10

Convocatòries

1. El Ple i les comissions tècniques s'han de reunir, com a mínim, dues vegades l'any amb caràcter ordinari i, amb caràcter extraordinari, quan ho considerin oportú la presidència o una tercera part dels i de les membres.

2. La presidència ha d'establir la convocatòria de les sessions ordinàries amb una antelació mínima de quinze dies naturals, i de vuit dies naturals en el cas de les sessions extraordinàries. La convocatòria ha d'especificar el lloc, la data i l'hora de la sessió, així com l'ordre del dia.

3. Per a la constitució vàlida del Ple i de les comissions, als efectes de la realització de sessions i deliberacions i la presa d'acords, es requereix, en primera convocatòria, l'assistència presencial o a distància del president o la presidenta i del secretari o la secretària o, si s'escau, de les persones que els supleixin, i la d'almenys la meitat dels i de les membres. Si no hi ha quòrum suficient, el Ple s'ha de constituir en segona convocatòria quinze minuts després, i, en aquest cas, és necessària l'assistència d'una tercera part dels i de les membres.

4. La presidència pot convocar a les sessions persones expertes en la matèria que s'hi hagi de tractar. Igualment, pot convidar a assistir-hi representants de les conselleries del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars o dels municipis, i representants de les entitats privades que treballen en l'àmbit de la joventut. En aquests casos, aquestes persones tenen dret a veu però no a vot.

5. El Ple i les comissions es regeixen per les seves normes de funcionament i, en tot el que no s'hi estableixi, per les disposicions de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic."

9. Totes les referències que es fan en el Decret 39/2013 a la Comissió interdepartamental per a l'elaboració de polítiques de joventut s'han d'entendre fetes a la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut.

Disposició final segona Modificació del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut

Els apartats 5, 6 i 7 de l'article 85 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, queden modificats de la manera següent:

"5. L'actualització de la quantia del preu d'expedició i de renovació del Carnet Jove Europeu s'ha de fer mitjançant acord del Consell de Direcció de l'IBJOVE, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

6. L'IBJOVE pot establir un preu inferior o emetre el Carnet Jove Europeu de franc amb la finalitat de promoure les polítiques de joventut, incentivar la participació social, fomentar la cultura, la mobilitat i l'emancipació i impulsar la igualtat d'oportunitats entre el jovent. Aquesta bonificació o gratuïtat del preu del Carnet Jove Europeu només es pot fer de manera excepcional, i s'ha d'establir mitjançant acord del Consell de Direcció, que ha d'exposar els motius d'aquesta acció, el col·lectiu o col·lectius a qui va adreçada i el període de temps en què es durà a terme.

7. L'Institut Balear de la Joventut ha d'implantar el Carnet Jove digital com a complement del Carnet Jove físic o substitutiu d'aquest, amb l'objectiu de facilitar i promoure l'ús d'aquest servei entre les persones joves."

Disposició final tercera Desplegament reglamentari

Correspon als consells insulars el desplegament reglamentari d'aquesta llei, sens perjudici que el Govern de les Illes Balears pugui aprovar els decrets de principis generals que, tot respectant la potestat reglamentària dels consells insulars, despleguin les qüestions següents:

a) La regulació de les estructures de participació juvenil i la resta de continguts de la secció primera del capítol I del títol IV i de les entitats prestadores de serveis a la joventut previstes a l'article 89 d'aquesta llei.

b) Els serveis juvenils d'informació i de dinamització prevists a l'article 82 d'aquesta llei.

c) Les previsions contingudes en la secció quarta del capítol II del títol IV, relatives als equipaments juvenils i al cens de serveis i equipaments juvenils.

d) Les funcions del col·lectiu de professionals de les polítiques i de l'àmbit de la joventut, de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 78 d'aquesta llei.

Disposició final quarta Deslegalització

Les normes que es modifiquen per mitjà de les disposicions finals primera i segona d'aquesta llei tenen rang reglamentari.

Disposició final cinquena Composició paritària

1. Tots els òrgans col·legiats del Govern de les Illes Balears i de l'Institut Balear de la Joventut que preveu aquesta llei han de respectar el principi de paritat i tenir una composició equilibrada entre dones i homes.

2. Les estructures de participació juvenil previstes al títol VII d'aquesta llei han de procurar una composició equilibrada entre dones i homes.

Disposició final sisena Entrada en vigor

Aquesta llei comença a vigir al mes d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Això no obstant, el capítol II del títol IV i les modificacions normatives contingudes en les disposicions finals primera i segona comencen a vigir el dia següent d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 8 de juliol de 2022

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias