BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

  

LLEI

  

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en l’article 30.1, atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució, per a l’organització, el règim i el funcionament de les seves institucions pròpies.

El president de les Illes Balears i el Govern constitueixen dos dels pilars fonamentals del sistema institucional autonòmic, tal com reconeix l’article 39 de l’Estatut. Consegüentment, l’Estatut d’Autonomia dedica dos capítols del títol IV a regular aquestes institucions. El capítol II està dedicat al president de les Illes Balears i el capítol III, al Govern de les Illes Balears.

Òbviament, l’Estatut d’Autonomia, una vegada dibuixats els trets bàsics del president i del Govern, disposa que una llei els ha de regular d’una manera més exhaustiva. Així, l’article 56.8 estableix que una llei del Parlament, aprovada per majoria absoluta, ha de determinar la forma d’elecció del president, el seu estatut personal i les altres atribucions que li són pròpies. Per la seva banda, l’article 57.3 conté un mandat al Parlament perquè reguli mitjançant una llei, aprovada també per majoria absoluta, l’organització del Govern i les atribucions i l’estatut personal de cada un dels seus components.

La regulació que conté aquesta llei és la primera que s’escomet pel que fa a aquestes qüestions després de la reforma de l’Estatut d’Autonomia duita a terme per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer. El desenvolupament dels preceptes estatutaris, pel que fa al poder executiu de la comunitat autònoma, el va dur a terme la Llei 5/1984, de 24 d’octubre, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el contingut de la qual es va adequar a la reforma estatutària de la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i a la realitat institucional i administrativa de les Illes Balears mitjançant la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

La Llei 4/2001 ha estat una fita en la regulació de l’estructura i l’organització de la Presidència i del Govern i de les seves potestats normatives, i ha esdevingut un dels referents de la regulació d’una de les institucions d’autogovern de les Illes Balears. La seva qualitat tècnica ha fet innecessària cap adaptació substantiva; tan sols ha hagut de ser objecte d’adaptacions concretes que han estat determinades per la imposició de normatives estatals o europees. Aquest va ser el cas de la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior, que introdueix en la Llei 4/2001 el tràmit per emetre els informes pertinents en el cas que s’inclogui un silenci negatiu o un règim d’autorització en matèria d’activitats de serveis i, també, en el marc del procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries, obliga a incloure en la memòria un estudi sobre les possibles càrregues administratives que introdueixi.

L’article 14 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, després de la reforma duita a terme mitjançant la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, defineix com a dret dels ciutadans de les Illes Balears, en relació amb les administracions públiques, entre d’altres i sens perjudici del que disposa la legislació bàsica de l’Estat, el dret a una bona administració i a l’accés als arxius i registres administratius de les institucions i administracions públiques de les Illes Balears, dret que, assenyala, ha de ser regulat per una llei del Parlament de les Illes Balears.

Així mateix, l’article esmentat defineix el dret dels ciutadans que les administracions públiques de les Illes Balears tractin els seus assumptes de manera objectiva i imparcial i en un termini raonable, a gaudir de serveis públics de qualitat i també a accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat.

L’article 15 de l’Estatut també reconeix el dret dels ciutadans de les Illes Balears a participar de manera individual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma i, també, en els assumptes públics, en condicions d’igualtat, directament o per mitjà de representants, en els termes que estableixen la Constitució, el mateix Estatut i les lleis.

Cal destacar que al llarg de l’Estatut hi ha referències expresses a la qualitat dels serveis en els àmbits de la justícia, l’educació i la salut, entre d’altres.

En desplegament d’aquestes referències estatutàries es va aprovar la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, que va modificar la Llei 4/2001 en allò referit al règim del tractament del president i dels consellers i dels expresidents.

Finalment, la Llei 5/2015, de 23 de març, de racionalització i simplificació de l’ordenament legal i reglamentari de la comunitat autònoma de les Illes Balears, va introduir en la Llei 4/2001 un procediment simplificat per elaborar texts consolidats de reglaments.

L’entrada en vigor de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, ha afectat el marc jurídic en el qual s’encabia la Llei 4/2001, sobretot pel que fa als principis de bona regulació i participació ciutadana en l’exercici de la iniciativa legislativa i les potestats normatives del Govern. Aquesta circumstància, afegida a l’adaptació necessària de la Llei del Govern esmentada a les prescripcions de la reforma de l’any 2007 de l’Estatut d’Autonomia, i la voluntat de reduir la dispersió de les normes que regulen l’estructura i l’organització del Govern i els principis de la seva actuació recomanen l’elaboració d’una nova llei reguladora del president i del Govern que integri, a més, els principis i les directrius del bon govern amb els quals se n’ha de desplegar l’actuació.

II

Els objectius de la nova regulació que suposa aquesta llei són, com s’ha apuntat en els paràgrafs anteriors, tant de continent com de contingut.

Efectivament, la nova regulació integra en un sol text legal les qüestions estàtiques i dinàmiques del president i del Govern. A la històrica regulació de l’elecció del president i de l’estructura del Govern i l’estatut dels seus membres, s’hi afegeixen els títols que recullen els principis de l’actuació del Govern i la transparència en la seva gestió. El tractament unitari del Govern i de la seva actuació és, en si mateix, una exigència de la bona regulació. No es pot perdre l’ocasió per avançar vers un espai complementari i imprescindible com és el de la potenciació i la consolidació de la qualitat democràtica en allò que té a veure amb l’exercici de l’acció de govern; és a dir, el que s’anomena bon govern, tot allò relacionat amb una manera d’actuar dels líders polítics de les institucions públiques de conformitat amb referències jurídiques, morals o ètiques.

Pel que fa al contingut, bàsicament s’han reproduït les normes de la Llei 4/2001 referents al règim del president i del Govern i les seves atribucions. Als capítols corresponents, només s’hi han afegit algunes funcions que ja s’exercien en la pràctica i, també, s’hi han introduït algunes millores en la regulació dels òrgans de suport i col·laboració del Govern.

La principal novetat en la regulació de l’estatut personal dels membres del Govern és la desaparició en la nova llei autonòmica de tota menció al fur processal dels membres del Govern, en espera que una modificació de l’Estatut d’Autonomia elimini qualsevol privilegi en aquest sentit.

Una altra de les novetats d’aquesta llei és la sistematització de la iniciativa legislativa i les potestats normatives del Govern. És destacable la incorporació d’un article referit a la possibilitat de dictar decrets llei, com ja reconeix des del 2007, en l’article 49, l’Estatut d’Autonomia, i la institució d’un procediment general d’elaboració normativa, tant per a l’exercici de la iniciativa legislativa com de la potestat reglamentària, en el qual es fan les adaptacions a la normativa bàsica estatal en aquesta matèria. S’introdueix una menció específica, entre els tràmits, de l’informe d’impacte de gènere de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes. Així mateix, es dedica tot un article a la regulació de la memòria d’impacte normatiu com a document dinàmic. Dins el procediment general es reconeixen especialitats per a determinades matèries, que impliquen, en el marc de la regulació bàsica, menys tràmits. També es regula, d’una banda, un procediment d’urgència per tramitar normes en casos taxats i, de l’altra, un procediment específic per elaborar texts consolidats, en el mateix sentit que el denominat fins ara procediment simplificat.

Dins el títol de les potestats normatives del Govern s’han dedicat articles a la regulació i implantació dels principis de bona regulació, així com a l’avaluació de la normativa reglamentària.

També es dedica un capítol a la regulació de la transició en la constitució del Govern. En aquest capítol es tracta del cessament del Govern, del president en funcions, dels principis rectors en aquestes situacions i de les facultats i, sobretot, de les limitacions del Govern cessant en funcions. En aquesta regulació destaquen l’obligatorietat del Govern cessant d’aprovar un acord del Consell de Govern que contengui una llista d’assumptes pendents i el seu estat de tramitació i, sobretot, la declaració expressa de submissió del Govern cessant al control del Parlament de les Illes Balears en els mateixos termes que el Govern amb plenes facultats.

Com ja s’ha esmentat, constitueix una novetat d’aquesta llei el tractament en un mateix corpus legal dels temes organitzatius i dels d’actuació del Govern. Així doncs, es dedica tot un títol, el darrer, als principis d’actuació del Govern, en què es recull i s’actualitza part de la regulació continguda en la Llei 4/2011.

III

Aquesta llei té un títol preliminar i cinc títols específics, amb un total de 71 articles. El títol preliminar es limita a fixar l’objecte de la llei.

El títol I regula el president i consta de tres capítols. L’elecció i l’estatut personal del president es troben en el capítol I. El capítol II i el capítol III regulen, respectivament, les atribucions i la responsabilitat i el control parlamentari del president.

El títol II, que consta de cinc capítols, recull el règim del Govern en els quatre primers: el primer n’estableix el règim general; el segon fa la relació de les atribucions del Consell de Govern; el tercer regula els òrgans de suport i de col·laboració del Govern; i el quart, el control del Govern i la representació davant el Parlament. La novetat més destacable d’aquest títol la constitueix el capítol V, dedicat a regular el cessament del Govern i el procés de transició. S’hi estableixen els principis d’actuació del Govern en funcions i les limitacions, així com la informació de traspàs que ha d’aprovar el Consell de Govern.

El títol III, que tracta dels membres del Govern, s’estructura en dos capítols: el capítol I, dedicat al vicepresident, i el capítol II, dedicat als consellers.

El títol IV conté la regulació de la iniciativa legislativa i de les potestats normatives del Govern. El capítol I regula les disposicions generals relatives a la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, la forma de les disposicions i la jerarquia normativa, els principis de bona regulació i les normes específiques sobre avaluació normativa. El capítol II estableix el procediment d’elaboració normativa en quatre seccions: la primera, relativa a les disposicions comunes; la segona, dedicada al procediment ordinari; la tercera, al procediment d’urgència; i la quarta, al procediment simplificat per elaborar texts consolidats. Les normes que conté aquest títol s’han regulat tenint en compte la decisió i els fonaments jurídics de la Sentència 55/2018, de 24 de maig de 2018, del Tribunal Constitucional, atesa la seva rellevància i les conseqüències jurídiques sobre els aspectes de la normativa bàsica estatal que regulen la potestat normativa.

El títol V, per acabar, estableix els principis d’actuació del Govern: el capítol I es dedica als principis ètics i a les regles de conducta dels membres del Govern, i el capítol II, als d’informació i de transparència en l’acció de govern.

La disposició addicional primera estén l’àmbit d’aplicació del títol V a tots els càrrecs públics de les Illes Balears; la disposició addicional segona estableix les regles d’actuació dels òrgans de direcció del sector públic instrumental durant el període de transició entre governs; la disposició addicional tercera preveu un règim homogeni per al tractament dels membres del Govern i dels càrrecs públics; i la disposició addicional quarta fa referència a l’ús en aquesta llei de la forma no marcada quant al gènere en les denominacions d’òrgans, càrrecs i funcions que s’hi esmenten.

La disposició addicional cinquena, per la seva banda, disposa que el Govern ha d’encomanar a l’Institut d’Estudis Autonòmics l’elaboració d’un informe relatiu a l’organització territorial de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens que en depenen, com també de la ubicació territorial dels organismes, els serveis i les dependències d’aquestes entitats.

La disposició addicional sisena autoritza el Govern a aprovar textos refosos de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, i de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Les disposicions addicionals setena, vuitena i novena homogeneïtzen el tractament dels expresidents del Parlament de les Illes Balears, del batle de Palma i del Síndic de Greuges, en un sentit idèntic al dels membres del Govern de les Illes Balears. La disposició addicional desena preveu algunes actuacions que el Govern de les Illes Balears ha de prestar a Formentera, ateses les singularitats administratives i territorials d’aquesta illa.

Per la seva banda, la disposició transitòria única té per objecte l’adaptació a l’administració electrònica.

La disposició derogatòria, a més de derogar l’actual Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern, deroga part de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern, en la mesura en què aquesta regulació s’incorpora ara a aquesta nova llei.

Les disposicions finals primera i segona modifiquen la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu, i la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social, amb la finalitat d’agilitar el procediment d’elaboració normativa. La disposició final tercera modifica la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per incorporar-hi una previsió específica sobre la resolució de conflictes entre els ens instrumentals. La disposició final quarta modifica la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per incloure-hi la possibilitat de crear òrgans o unitats administratives amb un àmbit territorial insular o que actuïn fora del territori balear. Per la seva banda, la disposició final cinquena modifica la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La disposició final sisena modifica puntualment la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019, pel que fa a la data d’entrada en vigor. Així mateix, la disposició final setena du a terme la modificació dels articles 3.2, en matèria d’inelegibilitat, i 5.2, en matèria d’incompatibilitat, de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La disposició final vuitena incorpora una nova norma a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per tal de fer possible que els ens instrumentals autonòmics puguin actuar com a mitjans propis dels consells insulars. La disposició final novena modifica la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, amb l’objecte d’establir noves regles per dur a terme el seu desenvolupament reglamentari. Per acabar, les disposicions finals desena i onzena són les d’habilitació i entrada en vigor de la llei.

La regulació d’aquesta llei d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, prevists en els apartats 2 i 3 de l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queda prou justificada, atès que: adapta la legislació autonòmica a les modificacions derivades de la reforma de l’Estatut d’Autonomia i de la legislació bàsica de l’Estat en relació amb els procediments normatius; recull la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s’ha de cobrir en relació amb les actuacions del Govern de les Illes Balears; és coherent amb la resta de l’ordenament; atén la consecució d’un marc normatiu senzill, clar i sense dispersió; i suposa un increment notable de la seguretat en relació amb les actuacions del Govern en funcions.

L’avantprojecte de llei va ser sotmès a consulta prèvia, a audiència de les persones interessades i a informació pública, i es va facilitar la presentació de suggeriments de forma telemàtica; d’altra part, no regula procediments amb càrregues administratives, i estableix de manera destacada la comunicació telemàtica com a instrument de simplificació i d’agilitat. Així mateix, es va sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears en relació amb l’avantprojecte de llei.

 

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objecte de la llei

1. Aquesta llei té per objecte establir, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, el règim jurídic aplicable al president, al Govern de les Illes Balears i als seus membres, així com regular l’exercici de la iniciativa legislativa i de les potestats normatives del Govern.

2. També estableix els principis i valors que han d’informar l’actuació del govern i regula el procés de transició entre governs.

 

TÍTOL I

EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS

  

Capítol I

Elecció i estatut personal

Article 2

El president

1. El president de les Illes Balears exerceix la més alta representació de la comunitat autònoma i l’ordinària de l’Estat a les Illes Balears. Així mateix, presideix el Govern, en dirigeix les accions i coordina les funcions dels seus membres, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’Autonomia i aquesta llei.

2. El president rep el tractament de senyor o senyora. Té dret a utilitzar la bandera de la comunitat autònoma de les Illes Balears com a guió i als honors corresponents al càrrec.

Article 3

Elecció i nomenament

1. El president de les Illes Balears ha de ser elegit pel Parlament entre els seus membres, i el rei el nomenarà.

2. En el termini de cinc dies comptadors des del dia en què s’hagi publicat el reial decret de nomenament en el Butlletí Oficial de l’Estat, i sens perjudici que també es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el president nomenat ha de prendre possessió del càrrec. L’acte de presa de possessió, públic i solemne, consisteix en l’acceptació del càrrec i l’acatament de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia i la resta de l’ordenament jurídic, i s’ha de comprometre a guardar secret respecte de les deliberacions del Consell de Govern.

Article 4

Incompatibilitats

1. El càrrec de president és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic ni cap altra activitat laboral, professional, mercantil o industrial. Així mateix, li és aplicable la legislació específica sobre incompatibilitats i conflicte d’interessos dels membres del Govern i alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. En tot cas, el càrrec de president és compatible amb les següents activitats:

a) El desenvolupament de les funcions pròpies de la condició de parlamentari i les de caràcter representatiu en institucions, organismes o entitats de caràcter públic quan derivin de la condició de president.

b) Les activitats corresponents a l'administració del patrimoni personal i familiar.

c) L'exercici de càrrecs representatius, sense remuneració, en un partit polític.

d) L'exercici de càrrecs honorífics en institucions, organismes o entitats de caràcter social, assistencial o no lucratiu.

Article 5

Cessament

1. El president cessa per alguna de les causes següents:

a) Després de les eleccions al Parlament de les Illes Balears.

b) L’aprovació de la moció de censura.

c) La denegació de la qüestió de confiança.

d) La dimissió comunicada per escrit al president del Parlament.

e) La incapacitat física o psíquica permanent que l’impossibiliti per a l’exercici del càrrec.

f) La sentència ferma dels tribunals que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec.

g) La pèrdua de la condició de diputat del Parlament.

h) La incompatibilitat declarada i publicada, d’acord amb la normativa específica d’aplicació.

2. En les causes que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 d’aquest article, el president ha de continuar en l’exercici del càrrec fins que el successor n’hagi pres possessió.

3. La incapacitat a què fa referència la lletra e) de l’apartat 1 d’aquest article l’ha d’apreciar motivadament el Consell de Govern, mitjançant un acord, com a mínim, de les tres cinquenes parts dels seus membres, i proposada al Parlament, el qual, en cas que l’estimi, l’ha de declarar per majoria absoluta dels seus membres.

4. Les persones que hagin ocupat el càrrec de president de les Illes Balears tenen dret a rebre, amb caràcter permanent, les atencions honorífiques i protocol·làries corresponents, sempre que no hagin cessat per alguna de les causes establertes en les lletres f) i h) de l’apartat 1 d’aquest article. En tot cas, aquest dret a rebre, amb caràcter permanent, les atencions honorífiques i protocol·làries corresponents es perd amb motiu de qualsevol sentència ferma amb declaració de culpabilitat, a títol de dol, per qualsevol delicte. A aquests efectes, s’ha de tramitar el corresponent procediment, en el qual s’ha de donar audiència a l’interessat.

Article 6

Vacant del càrrec i presidència interina

1. Si el càrrec de president queda vacant perquè se n’ha produït el cessament per alguna de les causes que estableixen les lletres e), f), g) i h) de l’apartat 1 de l’article anterior, i també en el cas de defunció, el Govern ha de ser presidit interinament, fins a la presa de possessió del nou president, pel vicepresident, si n’hi ha, sempre que aquest tengui la condició de diputat del Parlament de les Illes Balears, i, si no n’hi ha, pel conseller que, sent també diputat, tengui atribuïda la secretaria del Consell de Govern.

2. Si cap conseller no compleix els requisits esmentats abans, el Govern ha de ser presidit interinament pel conseller més antic en el càrrec, que també ha de ser diputat del Parlament, i si cap dels consellers no ho és, pel més antic en el càrrec de conseller i, finalment, en igualtat entre ells, pel de més edat.

3. Qui ocupi interinament la Presidència té dret als mateixos honors i tractament que el president i ha d’exercir les funcions i les competències que aquesta llei i la resta de l’ordenament jurídic atorguen al president en funcions.

4. Quan el cessament del president es produeixi per alguna de les causes que estableixen les lletres d), e), f), g) i h) de l’apartat 1 de l’article anterior, i també en el cas de defunció, el president del Parlament, en el termini màxim de dos mesos, ha de reunir la cambra per elegir un nou president.

Article 7

Absències temporals i suplència en la Presidència

1. En els casos d’absència, malaltia o un altre impediment temporal del president, l’ha de substituir el vicepresident o, si no n’hi ha, el membre del Govern que el president hagi designat a aquest efecte. Si no es produeix la designació expressa, el president ha de ser substituït pel conseller que resulti de l’ordre de precedències de les conselleries establert per decret de la Presidència.

2. La substitució comprèn les atribucions de direcció determinades en l’article 10 següent, llevat de les relatives a les lletres i) i l).

Article 8

Representació de les Illes Balears

Durant el temps en què el càrrec de president estigui vacant o en què el president sigui substituït temporalment, i independentment de qui el substitueixi al capdavant del Govern, el president del Parlament ha d’exercir les atribucions de representació de les Illes Balears.

  

Capítol II

Atribucions del president

Article 9

Atribucions de representació

1. Correspon al president, com a més alt representant de la comunitat autònoma:

a) Exercir la representació de les Illes Balears en les relacions amb les institucions de l’Estat i les altres administracions públiques.

b) Convocar eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars, en els termes regulats per la llei.

c) Convocar la sessió constitutiva del Parlament, una vegada proclamats els resultats de les eleccions, de conformitat amb el Reglament del Parlament de les Illes Balears.

2. Correspon al president, com a representant ordinari de l’Estat a les Illes Balears:

a) Promulgar, en nom del rei, les lleis i ordenar-ne la publicació, així com la dels decrets legislatius i dels decrets llei, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Butlletí Oficial de l’Estat, en el termini de quinze dies comptadors des de la data en què s’hagin aprovat.

b) Ordenar la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears del nomenament del president del Tribunal Superior de Justícia, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia.

Article 10

Atribucions de direcció

Correspon al president, com a responsable de la direcció del Govern:

a) Establir les directrius generals de l’acció de govern, d’acord amb el seu programa polític, i impartir les instruccions pertinents als membres del Govern.

b) Mantenir la unitat de direcció política i administrativa, i coordinar les accions de les diferents conselleries.

c) Determinar l’estructura de la Presidència i designar-ne els responsables de gabinet de qualsevol rang.

d) Crear i extingir les conselleries, i també establir-ne la denominació i les competències.

e) Nomenar i separar els consellers i el vicepresident, si n’hi ha.

f) Resoldre els conflictes d’atribucions entre les conselleries.

g) Determinar, mitjançant decret, les suplències dels consellers i del vicepresident, si n’hi ha, en cas d’absència, malaltia o en els casos d’abstenció obligada.

h) Encomanar transitòriament, en cas de vacant, la titularitat d’una conselleria a un altre membre del Govern.

i) Dissoldre el Parlament i convocar anticipadament eleccions, amb la deliberació prèvia del Consell de Govern, en els termes que preveu l’Estatut d’Autonomia.

j) Subscriure instruments de col·laboració i cooperació amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes, o amb altres institucions públiques internacionals o d’altres estats.

k) Convocar les reunions del Consell de Govern, fixar-ne l’ordre del dia, presidir-les, suspendre-les i aixecar-ne les sessions, així com dirigir els debats i les deliberacions que s’hi produeixin.

l) Plantejar la qüestió de confiança davant el Parlament de les Illes Balears, amb la deliberació prèvia del Consell de Govern.

m) Firmar els decrets aprovats pel Govern i ordenar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

n) Firmar els acords del Consell de Govern.

o) Sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears, en els supòsits prevists en la legislació vigent.

p) Sotmetre a la deliberació i a l’acord del Consell de Govern la interposició del recurs d’inconstitucionalitat, així com el plantejament de conflictes de competències davant el Tribunal Constitucional.

q) Exercir accions judicials, en cas d’urgència, i informar-ne el Consell de Govern en la primera reunió que dugui a terme.

r) Designar el representant de les Illes Balears en el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

s) Exercir la resta de funcions que li atribueixi l’ordenament jurídic.

Article 11

Delegació de competències

El president pot delegar en el vicepresident, si n’hi ha, o en un conseller les funcions i les competències que preveuen les lletres b), f), j), p), q) i r).

  

Capítol III

Responsabilitat i control parlamentari

 

Article 12

Responsabilitat política

1. El president respon políticament davant el Parlament, sens perjudici de la responsabilitat solidària del Govern i de la directa de cada un dels seus membres per la seva gestió.

2. La delegació de funcions executives del president en el vicepresident o en un conseller no l’eximeix de la responsabilitat política davant el Parlament.

Article 13

Moció de censura i qüestió de confiança

El plantejament de la qüestió de confiança i l’adopció de la moció de censura s’han de dur a terme d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia i el Reglament del Parlament.

 

TÍTOL II

EL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

  

Capítol I

Règim general

 

Article 14

Naturalesa i composició

1. El Govern, d’acord amb les directrius del president, estableix la política general i dirigeix l’Administració de la comunitat autònoma. Així mateix, exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària en el marc de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia i d’aquesta llei.

2. El Govern està integrat pel president, pel vicepresident, si n’hi ha, i pels consellers. Cada conseller està al capdavant d’una conselleria, sens perjudici de l’existència dels consellers sense cartera.

3. El Govern reunit per a l’exercici de les seves funcions constitueix el Consell de Govern.

Article 15

Funcionament del Consell de Govern

El funcionament del Consell de Govern s’ha d’ajustar a les regles següents:

a) La convocatòria, la constitució, el desenvolupament de les sessions i l’adopció d’acords del Consell de Govern es poden dur a terme tant de manera presencial com a distància. En aquest darrer supòsit, els mitjans telemàtics han de comptar amb les garanties establertes legalment per a aquest tipus de comunicació i, en tot cas, han de permetre garantir la identitat dels comunicants i l’autenticitat dels missatges, informacions i manifestacions verbals o escrites transmeses, sense interceptació o alteració dels continguts. A aquests efectes, es considerarà com a lloc de la reunió on es trobi la seu del Govern o qualsevol altre lloc del territori de la comunitat autònoma, d’acord amb l’article 57.6 de la Llei 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

b) El president convoca per mitjans electrònics les sessions del Consell de Govern. S’han d’adjuntar a la convocatòria l’ordre del dia i la documentació corresponent als assumptes de què s’ha de tractar; si escau, també s’hi ha de fer esment del sistema de connexió o dels llocs en què estiguin disponibles els mitjans tècnics necessaris per assistir a la sessió i participar-hi.

c) La constitució del Consell de Govern és vàlida si hi assisteixen, de manera presencial o a distància, el president, o la persona que el substitueixi, i la meitat, com a mínim, dels consellers.

d) Les deliberacions del Consell de Govern, així com les opinions i els vots que s’hi emetin, presencialment o telemàticament, tenen caràcter secret i els seus membres estan obligats a observar el deure de reserva, fins i tot després del cessament. Aquest caràcter secret s’estén als documents que, sense formar part d’un expedient administratiu, es fan servir per prendre decisions a les reunions del Consell de Govern, llevat que aquest acordi fer-los públics.

e) Els acords del Consell de Govern s’adopten per majoria dels membres presents, físicament o telemàticament. El president dirimeix amb el seu vot els possibles empats.

f) Només poden adoptar-se acords sobre els assumptes que figurin en l’ordre del dia. No obstant això, i per raons d’urgència, el Consell de Govern pot deliberar sobre altres assumptes no inclosos en l’ordre del dia i, si escau, adoptar els acords pertinents.

g) El president pot convocar a les reunions del Consell de Govern càrrecs públics, funcionaris de l’administració i experts el parer dels quals es consideri necessari. La seva intervenció s’ha de limitar a l’assumpte sobre el qual hagin d’informar. En tot cas, els és aplicable el deure de reserva dels membres del Consell de Govern.

Article 16

Secretaria del Consell de Govern

1. De les sessions del Consell de Govern se n’ha d’estendre una acta en format electrònic en la qual han de constar, com a mínim, les circumstàncies relatives al temps, al lloc i als assistents, i també els acords adoptats i, si escau, si han comparegut de forma presencial o a distància, amb indicació de les raons per les quals l’assistència no ha pogut ser presencial.

2. Per decret de la Presidència s’ha de determinar el conseller que ha d’exercir la secretaria del Consell de Govern i el règim de suplència.

  

Capítol II

Atribucions del Consell de Govern

         

Article 17

Atribucions del Consell de Govern

Correspon al Consell de Govern:

a) Establir la política general de la comunitat autònoma, d’acord amb el programa polític definit pel president, i dirigir l’administració.

b) Aprovar els projectes de llei i trametre’ls al Parlament perquè els tramiti, i també determinar retirar-los en els termes que estableix el Reglament de la cambra.

c) Aprovar el projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma.

d) Aprovar els decrets llei i, amb la delegació prèvia del Parlament, els decrets legislatius, en els termes que preveu l’Estatut d’Autonomia.

e) Exercir la potestat reglamentària mitjançant l’aprovació de decrets.

f) Manifestar el criteri respecte de la presa en consideració de les proposicions de llei que li trameti la Mesa del Parlament, així com la conformitat o no a la tramitació de les que suposin increment de les despeses o disminució dels ingressos pressupostaris.

g) Deliberar sobre la qüestió de confiança que el president proposi presentar davant el Parlament de les Illes Balears.

h) Deliberar sobre la decisió del president de dissoldre de manera anticipada el Parlament.

i) Acordar la interposició del recurs d’inconstitucionalitat i totes les altres actuacions davant el Tribunal Constitucional que corresponguin al Govern de les Illes Balears.

j) Proposar al Parlament de les Illes Balears la incapacitació del president en els termes que estableix aquesta llei.

k) Sol·licitar que el Parlament de les Illes Balears es reuneixi en sessió extraordinària.

l) Autoritzar la firma dels instruments de col·laboració i cooperació amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes, o amb altres institucions públiques internacionals o d’altres països.

m) Nomenar i separar per decret els càrrecs públics de l’Administració de la comunitat autònoma quan li ho atribueixi la legislació vigent.

n) Adoptar les mesures necessàries per executar, dins el territori propi, els tractats i els convenis internacionals i els actes normatius en allò que afecti les competències de la comunitat autònoma.

o) Exercir les facultats de coordinació dels consells insulars de conformitat amb la legislació vigent.

p) Concedir honors i distincions quan no correspongui a un altre òrgan, d’acord amb la normativa específica.

q) Exercitar accions judicials i desistir-ne d’acord amb la legislació específica aplicable.

r) Exercir totes les altres facultats que li atribueixin les disposicions vigents.

Article 18

Comissions delegades

1. El Govern de les Illes Balears, mitjançant decret, pot constituir comissions delegades sobre matèries específiques, integrades pel president o el vicepresident i per dos o més consellers.

2. El decret de creació ha d’indicar la composició d’aquestes comissions, la presidència i la secretaria, així com les funcions que tengui assignades. En tot cas, el règim general de funcionament de les comissions esmentades s’ha d’ajustar als criteris establerts per al Consell de Govern.

  

Capítol III

Òrgans de suport i de col·laboració del Govern

  

Article 19

La Comissió de Secretaris Generals

1. La Comissió de Secretaris Generals és l’òrgan col·legiat encarregat de preparar les deliberacions i els acords del Consell de Govern. La convocatòria, la constitució, el desenvolupament de les sessions i l’adopció d’acords de la Comissió es poden dur a terme tant de manera presencial com a distància per mitjans electrònics legalment establerts, en els mateixos termes prevists per al Consell de Govern.

2. Un decret del Consell de Govern ha de regular el funcionament, la composició i l’organització de la Comissió de Secretaris Generals.

Article 20

Gabinets

1. Els gabinets constitueixen estructures de suport polític i tècnic, d’assistència i d’assessorament directe de la Presidència i dels membres del Govern.

2. El Gabinet de la Presidència l’integren òrgans directius, personal eventual, personal funcionari i personal laboral, en els termes que estableixin el decret d’estructura orgànica i les relacions de llocs de treball.

3. Els gabinets de les conselleries els integra personal eventual, de conformitat amb la legislació de funció pública. Aquest personal acompleix tasques de confiança i d’assessorament qualificat i, en cap cas, no pot executar actes o adoptar resolucions que corresponguin als òrgans de l’Administració de la comunitat autònoma ni exercir funcions pròpies del personal funcionari.

4. En el supòsit del Govern en funcions, el personal eventual dels gabinets s’ha de mantenir fins a la presa de possessió del nou govern.

Article 21

Comissionats autonòmics

1. Els comissionats autonòmics són persones de prestigi reconegut que desenvolupen amb caràcter temporal funcions concretes de representació de la comunitat autònoma en els àmbits i els fòrums que es determinin.

2. Els comissionats autonòmics són nomenats per decret del Consell de Govern, que ha de determinar la durada i l’abast específic del mandat de representació, així com les retribucions, dietes o indemnitzacions que, si escau, els corresponguin per raó de les funcions exercides.

Article 22

El portaveu del Govern

El president pot nomenar un portaveu del Govern d’entre els membres del Consell de Govern.

  

Capítol IV

Control del Govern i representació davant el Parlament

 

Article 23

Control dels actes del Govern

1. El Govern de les Illes Balears actua d’acord amb la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la resta de l’ordenament jurídic.

2. El control polític de l’acció del Govern és exercit pel Parlament de les Illes Balears, d’acord amb aquesta llei i el Reglament de la cambra. El Govern ha de facilitar als diputats del Parlament de les Illes Balears el control de l’acció política.

3. L’actuació del Govern es pot impugnar davant les jurisdiccions competents, d’acord amb les seves lleis reguladores.

Article 24

Control parlamentari del govern en funcions

El govern cessant, mentre està en funcions, queda sotmès al control parlamentari en els mateixos termes que el Govern.

Article 25

Representació del Govern davant el Parlament

1. La representació del Govern davant el Parlament correspon al president de les Illes Balears.

2. No obstant això, el despatx ordinari d’assumptes entre el Govern i el Parlament s’ha de canalitzar per mitjà del secretari del Consell de Govern i del representant del Govern davant la Junta de Portaveus.

  

Capítol V

Cessament del Govern i procés de transició

 

Article 26

El cessament del Govern

1. El Govern cessa:

a) Després de la celebració d’eleccions al Parlament.

b) Per dimissió del seu president.

c) Per pèrdua de la confiança del Parlament o per l’aprovació d’una moció de censura.

2. El Govern també cessa amb motiu del cessament del president per les causes que preveuen les lletres e), f), g) i h) de l’article 5 d’aquesta llei, o amb motiu de la seva defunció.

Article 27

El govern en funcions

1. El govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou govern i es regula pels principis i les regles d’actuació que estableix aquest capítol.

2. L’acció del govern en funcions es limita a la gestió ordinària dels assumptes públics i a l’adopció de les mesures que resultin necessàries en casos d’urgència o per raons d’interès general.

Article 28

Principis d’actuació del govern en funcions

Durant el procés de transició entre governs, el govern en funcions ha d’actuar de conformitat amb els principis d’actuació següents:

a) Principi d’intervenció mínima: el Govern s’ha de limitar a les previsions que estableix aquest capítol, i s’ha d’abstenir d’adoptar qualsevol altra mesura, tret de casos d’urgència o per raons d’interès general, l’acreditació expressa dels quals així ho justifiqui.

b) Principi de neutralitat política: el Govern s’ha d’abstenir d’adoptar mesures susceptibles de condicionar, comprometre o impedir les actuacions futures del nou govern.

c) Principis de lleialtat i col·laboració: l’acció de govern ha de facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou govern i el traspàs de poders, i s’ha de garantir el lliurament de la documentació necessària.

d) Principis d’informació i transparència: el Govern, després del cessament, ha de proporcionar de manera transparent la informació sobre l’estat de tramitació dels procediments i dels assumptes pendents de cada conselleria i dels òrgans directius.

Article 29

Limitacions del govern en funcions

1. El govern en funcions i els seus membres no poden dur a terme les actuacions següents:

a) Presentar projectes de llei davant el Parlament, inclòs el projecte de llei de pressuposts de la comunitat autònoma.

b) Crear comissions delegades del Consell de Govern.

2. Les delegacions legislatives atorgades pel Parlament de les Illes Balears queden en suspens durant el temps que el Govern estigui en funcions com a conseqüència de la celebració d’eleccions al Parlament de les Illes Balears.

Article 30

El president en funcions

El president, com a integrant d’un govern cessant, està sotmès a les mateixes limitacions que el govern en funcions i, a més, no pot:

a) Dissoldre de manera anticipada el Parlament.

b) Plantejar una qüestió de confiança.

c) Variar l’estructura del Govern ni modificar l’estructura orgànica bàsica de les conselleries.

Article 31

Altres limitacions

El Govern en funcions i els seus membres s’han d’abstenir de prendre decisions que excedeixin de les imprescindibles per al funcionament habitual de l’administració o que condicionin l’actuació del govern entrant i, en conseqüència, únicament poden dur a terme les actuacions que s’indiquen a continuació per raó d’urgència o d’interès general, que ha de quedar acreditat i s’ha de motivar degudament, mitjançant una memòria justificativa que s’ha d’incorporar a l’expedient:

a) Aprovar decrets llei.

b) Sol·licitar que el Parlament de les Illes Balears es reuneixi en sessió extraordinària.

c) Aprovar reglaments.

d) Subscriure convenis amb entitats públiques o privades que suposin el reconeixement d’obligacions per a la hisenda de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) Aprovar expedients de contractes subjectes a regulació harmonitzada; també en els casos d’expedients d’acords marc o de sistemes dinàmics de contractació.

f) Aprovar les bases o la convocatòria de processos selectius per accedir a llocs de treball per proveir-los.

g) Aprovar o modificar les relacions de llocs de treball, quan no es tracti de modificacions puntuals requerides en execució de sentència ferma.

h) Concedir honors o distincions.

i) Aprovar o autoritzar convenis de col·laboració i acords de cooperació amb l’Estat i amb altres administracions públiques.

j) Nomenar personal eventual o contractar personal directiu.

k) Nomenar o separar càrrecs públics de l’Administració de la comunitat autònoma.

l) Autoritzar subvencions excepcionades dels requisits de publicitat i concurrència a causa de les característiques especials del beneficiari o de l’activitat, o bé per raons d’interès públic o altres degudament justificades.

Article 32

Informació de traspàs

1. En la darrera sessió abans de la celebració d’eleccions, si aquesta és la causa del cessament del Govern, o en la primera sessió posterior a produir-se alguna de les altres causes de cessament, el Consell de Govern ha d’aprovar una memòria que inclogui:

a) L’estat d’execució del pressupost de l’exercici en curs.

b) Les disponibilitats existents a la Tresoreria.

c) L’import de les obligacions pendents de pagament de l’exercici en curs.

d) L’import dels compromisos que afectin els dos exercicis següents.

e) L’import de les operacions d’endeutament concertades en l’anualitat en curs, així com les seves característiques.

f) La relació de les actuacions en curs més rellevants, així com l’estat de tramitació o d’execució.

2. En la darrera sessió del Consell de Govern en funcions s’ha d’aprovar la memòria general d’actuacions efectuades com a govern en funcions, i s’hi han d’adjuntar les memòries justificatives que preveu l’article anterior.

Article 33

Deure de col·laboració

Els membres del Govern i els titulars dels òrgans directius de l’Administració de la comunitat autònoma han de col·laborar amb lleialtat i transparència en relació amb la informació tramesa als nous càrrecs públics i s’han d’abstenir de dur a terme qualsevol actuació que impedeixi o dificulti el traspàs normal de poders entre els governs.

 

TÍTOL III

MEMBRES DEL GOVERN

  

Capítol I

Vicepresident

 

Article 34

El vicepresident

1. El vicepresident substitueix el president en els casos que preveu aquesta llei. També li correspon l’exercici de les funcions que aquest li encomani o li delegui.

2. El vicepresident pot assumir també la titularitat d’una conselleria, quan així ho disposi el president.

3. L’estatut personal, el nomenament i el cessament del vicepresident s’han de regir pel que disposa aquesta llei per als consellers.

  

Capítol II

Els consellers

  

Article 35

Els consellers

1. Els consellers són membres del Govern i titulars de la conselleria que tenguin assignada. No obstant això, hi pot haver consellers sense cartera.

2. Per ser conseller es requereix tenir la nacionalitat espanyola, ser major d’edat, gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu, i no estar inhabilitat per exercir càrrec o ocupació públics per sentència judicial ferma.

3. Els consellers reben el tractament de senyor o senyora i tenen dret als honors que els corresponen per raó del càrrec.

Article 36

Nomenament

1. Els consellers són nomenats i separats lliurement pel president del Govern i inicien el seu mandat en el moment de la presa de possessió.

2. En el decret de nomenament, s’ha de consignar la conselleria la titularitat de la qual se’ls assigna. Quan es tracti del vicepresident o d’un conseller sense cartera, el nomenament ha d’especificar l’àmbit de funcions conferit, que en cap cas no ha de suposar l’existència de responsabilitat executiva.

3. Els decrets de nomenament s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. Els consellers prenen possessió del càrrec davant el president, en un acte públic i solemne, en el qual han d’acceptar el càrrec, acatar la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la resta de l’ordenament jurídic, i s’han de comprometre a guardar secret respecte de les deliberacions del Consell de Govern.

Article 37

Cessament

1. Els consellers cessen per qualsevol de les causes següents:

a) El cessament o la defunció del president, si bé han de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou govern.

b) La decisió del president.

c) La incompatibilitat declarada i publicada, d’acord amb el que disposa la legislació específica aplicable.

d) La incapacitat i inhabilitació en l’exercici del seu càrrec declarada per sentència ferma.

e) La dimissió.

2. El cessament produeix efectes des del moment de la publicació del corresponent decret del president en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 38

Vacants i suplències

1. En cas de vacant del càrrec de conseller, i mentre no n’hagi pres possessió el nou titular, el president, mitjançant un decret, ha d’encomanar transitòriament a un altre membre del Govern el despatx dels assumptes de la conselleria.

2. En cas d’absència, malaltia o un altre impediment temporal d’un conseller, aquest ha de ser suplert pel conseller que designi el president mitjançant un decret.

3. Els decrets relatius a vacants i suplències dels consellers s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 39

Incompatibilitats

Els membres del Govern no poden exercir un altre càrrec públic ni cap altra activitat laboral, professional, mercantil o industrial, tret la mera administració del seu propi patrimoni, personal o familiar. Així mateix, els és aplicable la legislació específica sobre incompatibilitats i conflicte d’interessos dels membres del Govern i alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 40

Responsabilitat

Sens perjudici de la responsabilitat política solidària del Govern davant el Parlament de les Illes Balears, els consellers responen directament de la seva gestió.

Article 41

Atribucions dels consellers

Correspon als consellers, com a membres del Govern:

a) Desenvolupar l’acció de govern en la seva àrea de responsabilitat.

b) Preparar i presentar al Govern els avantprojectes de llei i projectes de decret relatius a les qüestions pròpies de la seva conselleria.

c) Dictar ordres en les matèries pròpies de la seva conselleria.

d) Formular els programes d’actuació i fixar els objectius de la conselleria, als efectes d’elaborar l’avantprojecte de pressuposts generals de la comunitat autònoma.

e) Proposar al Consell de Govern el nomenament i el cessament dels càrrecs públics dependents de la seva conselleria.

f) Exercir totes les competències que els atribueixi la legislació vigent.

 

TÍTOL IV

INICIATIVA LEGISLATIVA I POTESTATS NORMATIVES DEL GOVERN

  

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 42

Exercici de la iniciativa legislativa i potestats normatives del Govern

El Govern exerceix, d’acord amb aquest títol, la iniciativa legislativa i les potestats normatives que li atribueix l’Estatut d’Autonomia.

Article 43

La iniciativa legislativa

1. El Govern exerceix la iniciativa legislativa mitjançant l’elaboració, l’aprovació i la tramesa posterior dels projectes de llei al Parlament.

2. L’elaboració dels projectes de llei es duu a terme d’acord amb el procediment que estableix aquest títol.

3. Una vegada aprovat el projecte de llei, el Govern l’ha de trametre al Parlament en el termini de deu dies per tal que es tramiti en la forma prevista en el Reglament de la cambra i atenent allò que preveu el Reglament de la Comissió General de Consells Insulars.

Article 44

Els decrets legislatius

En els casos que preveu l’article 48 de l’Estatut d’Autonomia, el Consell de Govern pot dictar normes amb rang de llei que reben el nom de decrets legislatius. L’elaboració dels decrets legislatius es duu a terme d’acord amb el procediment que estableix aquest títol.

Article 45

Els decrets llei

En els casos i amb les limitacions que preveu l’article 49 de l’Estatut d’Autonomia, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives en forma de decrets llei, que quedaran derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d’haver-se promulgat no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i d’una votació de totalitat.

Article 46

La potestat reglamentària

1. Correspon al Govern exercir la potestat reglamentària en les matèries que li són pròpies, mitjançant l’aprovació pel Consell de Govern de disposicions de caràcter general, en els termes que estableix l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

2. Els consellers poden dictar disposicions reglamentàries en les matèries pròpies dels seus departaments, en els casos següents:

a) Quan les disposicions tenguin per objecte regular l’organització i el funcionament dels serveis de la conselleria.

b) Quan ho autoritzi una llei o un decret del Govern, i d’acord amb la legislació bàsica.

3. El president de la comunitat autònoma pot dictar disposicions reglamentàries només en els casos següents:

a) Creació i extinció de conselleries, inclosa la modificació de la denominació i de les competències que els corresponen i l’adscripció dels ens del sector públic instrumental.

b) Determinació del règim de suplències dels consellers i de la secretaria del Consell de Govern.

c) Determinació de l’estructura de la Presidència.

d) Qualsevol altre previst en una norma amb rang de llei.

Article 47

La forma de les disposicions reglamentàries

1. Les disposicions reglamentàries adopten la forma de decret si són aprovades pel Govern o pel president, i d’ordre si són aprovades pels consellers.

2. Els decrets són signats pel president, o pel president i pel conseller o consellers competents en la matèria.

3. Les ordres són signades pel conseller competent. Les ordres que afecten més d’una conselleria són signades pel conseller encarregat de la secretaria del Consell de Govern.

4. Les disposicions reglamentàries han d’incloure un preàmbul que expressi la finalitat de les mesures adoptades en la regulació i el marc normatiu en què s’insereix.

Article 48

Jerarquia normativa

Les disposicions generals no poden vulnerar la Constitució, l’Estatut d’Autonomia ni les normes amb rang de llei, i s’ajusten a la jerarquia següent:

a) Primer, els decrets aprovats pel Consell de Govern o pel president.

b) Segon, les ordres dels consellers.

Article 49

Principis de bona regulació

1. En l’exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, el Govern de les Illes Balears ha d’actuar d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació, establerts en la normativa estatal bàsica. L’exposició de motius o el preàmbul, segons es tracti, respectivament, d’avantprojectes de llei o de projectes de reglament, han d’informar sobre l’adequació a aquests principis.

2. El Consell de Govern, d’acord amb el previst en l’apartat anterior, ha d’aprovar els criteris d’elaboració normativa en relació amb la reducció del nombre de normes reguladores, la simplificació dels procediments i la reducció de càrregues administratives per a la ciutadania, així com la qualitat formal de les normes i de la seva redacció.

Article 50

Avaluació i adaptació de la normativa reglamentària vigent als principis de bona regulació

1. Les conselleries competents han d’avaluar els reglaments vigents de la comunitat autònoma pel que fa al compliment dels principis de bona regulació, l’adequació de les normes als objectius prevists i la justificació dels costs, així com les càrregues administratives que comporten aquestes normes.

2. La conselleria competent en matèria de coordinació de la iniciativa legislativa ha de fixar els criteris generals i les prioritats dels processos d’avaluació, així com l’òrgan encarregat de fer públic el resultat de l’avaluació. En tot cas, a més de les normes que prevegin expressament la pròpia avaluació, han de tenir caràcter preferent per a l’avaluació les normes reglamentàries de caràcter estratègic per als sectors econòmics i socials, les normes necessàries per a l’efectivitat dels drets socials i les que tenguin impacte en la gestió dels grans recursos econòmics de l’administració pública.

Article 51

Transparència i participació ciutadana en el procediment d’elaboració normativa a través del lloc web

En el lloc web de l’administració autonòmica hi ha d’haver un espai específic en el qual es puguin consultar les iniciatives normatives i l’estat de la tramitació, així com les consultes prèvies a l’elaboració de l’esborrany, a fi de garantir que els ciutadans disposin d’accés permanent a la informació que, a la vegada, faciliti la participació i la presentació de suggeriments per mitjans telemàtics.

Article 52

Publicitat de les normes

1. Les disposicions legals i reglamentàries s’han de publicar íntegrament en el Butlletí Oficial de les Illes Balears perquè entrin en vigor i produeixin efectes jurídics.

2. La publicació del Butlletí Oficial de les Illes Balears a la seu electrònica de l’Administració de la comunitat autònoma té caràcter oficial i autèntic en les condicions i amb les garanties que es determinin reglamentàriament, amb els efectes que preveuen el títol preliminar del Codi civil i la resta de normes aplicables.

3. Les disposicions legals, així mateix, s’han de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat.

4. S’han de publicar en el lloc web específic de l’administració autonòmica les normes autonòmiques degudament actualitzades i addicionalment, de manera facultativa, establir altres mitjans de publicitat complementaris.

  

Capítol II

Procediment d’elaboració normativa

   

Secció 1a

Disposicions comunes

 

Article 53

Àmbit d’aplicació

1. El procediment establert en aquest capítol s’ha de seguir en l’elaboració dels avantprojectes de llei, dels projectes de decret legislatiu i dels projectes de disposicions reglamentàries.

2. Estan exclosos d’aquest procediment el projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma, els decrets llei i els projectes de disposicions reglamentàries de caràcter organitzatiu.

3. No obstant el que disposa l’apartat anterior, per a l’aprovació de les disposicions reglamentàries de caràcter organitzatiu dictades pel Govern o pels consellers s’ha de dictar la resolució d’inici del procediment, els informes preceptius prevists legalment i, si n’és el cas, l’informe en relació amb la despesa pressupostària que generi.

Article 54

Expedient electrònic

Els tràmits que preveu aquest capítol han de quedar documentats en l’expedient electrònic corresponent.

Article 55 

Consulta prèvia de normes amb rang de llei i de reglaments  

1. Amb caràcter previ a l’elaboració de l’avantprojecte de llei o del projecte de reglament, se substanciarà una consulta pública, d’acord amb la normativa bàsica estatal. A aquest efecte, el conseller competent per a l’inici del procediment ha d’ordenar la substanciació d’una consulta pública a través del lloc web, amb la finalitat que la ciutadania tengui la possibilitat d’emetre la seva opinió durant un termini adequat a la naturalesa de la matèria i, en tot cas, no inferior a deu dies.

2. No és necessària la consulta prèvia en els casos següents:

a) En les normes pressupostàries.

b) En les normes organitzatives.

c) Quan concorrin raons greus d’interès públic que ho justifiquen.

d) Quan les normes tenguin una escassa incidència econòmica, jurídica o social.

e) Quan les normes no imposin obligacions rellevants als destinataris.

f) Quan les normes recullin aspectes parcials d’una matèria.

g) Quan el contingut de la regulació vengui substancialment determinat per una norma de rang superior o per acords vinculants adoptats, d’acord amb la legislació bàsica, per òrgans mixts Estat - comunitat autònoma.

h) En casos de tramitació urgent del procediment normatiu.

En qualsevol cas, els supòsits prevists a les lletres c), d) i e) han de constar degudament justificats en l’expedient.

  

Secció 2a

Procediment ordinari

 

Article 56

Inici

1. El procediment d’elaboració dels avantprojectes de llei, dels projectes de decret legislatiu i dels projectes de disposicions reglamentàries s’inicia per resolució motivada del conseller competent per raó de la matèria, el qual ha de designar l’òrgan responsable de la tramitació del procediment.

Quan hi hagi més d’una conselleria amb competències en la matèria, en la resolució d’inici, signada pels consellers competents, s’ha de determinar la conselleria i l’òrgan responsable de la tramitació del procediment.

2. La resolució d’inici del procediment pot estar precedida dels estudis, de les consultes i de la redacció dels esborranys que s’encarreguin per garantir l’encert i la legalitat de la norma.

Article 57

Mesures provisionals

1. Excepcionalment, en la resolució iniciadora d’un procediment per a l’elaboració de disposicions reglamentàries, o després d’haver-se dictat aquesta resolució, es pot encomanar a l’òrgan competent per raó de la matèria que adopti motivadament les mesures provisionals que consideri adequades i necessàries per assegurar l’eficàcia de la regulació que es preveu establir.

2. Aquestes mesures s’han d’implantar d’acord amb els principis d’igualtat, proporcionalitat, efectivitat i menor onerositat, en el marc de les previsions que estableix l’article 56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i de la normativa sectorial aplicable en cada cas.

3. Sempre que no es tracti de supòsits d’urgència inajornable, les mesures s’han d’adoptar després de donar audiència a les persones directament afectades per un termini de deu dies.

4. Les mesures s’han de confirmar, modificar o extingir en funció del desenvolupament del procediment d’elaboració normativa i de la major o menor necessitat de protegir els interessos implicats. Això no obstant, el manteniment de les mesures una vegada transcorreguts dos mesos des de la seva adopció requereix un informe previ dels serveis jurídics.

5. En tot cas, les mesures provisionals s’extingeixen amb l’entrada en vigor del reglament o una vegada transcorreguts els terminis que s’hagin establert en adoptar-les.

Article 58

Audiència i informació pública

1. L’avantprojecte de llei, el projecte de decret legislatiu o el projecte de reglament s’han de sotmetre als tràmits següents:

a) Consulta de les conselleries de l’administració autonòmica, per mitjà de les secretaries generals, quan resulti convenient a criteri de l’òrgan responsable de la tramitació del procediment.

b) Audiència dels interessats, directament o per mitjà de les entitats que els agrupin o els representin reconegudes per llei.

c) Consulta dels consells insulars quan la iniciativa els afecti.

d) Consulta dels ajuntaments, directament o per mitjà de les organitzacions representatives d’aquestes entitats o dels òrgans de participació dels quals formin part, quan la iniciativa els afecti.

e) Informació pública, quan resulti preceptiva o sigui convenient a criteri de l’òrgan responsable de la tramitació. A aquest efecte, s’ha de publicar un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears que indiqui el termini per fer suggeriments i el lloc web on es pot accedir al projecte normatiu.

2. El termini dels tràmits d’audiència i d’informació pública, que es poden impulsar de forma simultània, ha de ser adequat a la naturalesa de la disposició i, en tot cas, no inferior a deu dies.

3. Es pot prescindir dels tràmits d’audiència i d’informació pública en el cas de normes pressupostàries o organitzatives, i, excepcionalment, quan concorrin raons d’interès públic que ho justifiquin, les quals han de constar en l’expedient.

Article 59

Informes i dictàmens preceptius

1. L’avantprojecte de llei, el projecte de decret legislatiu o el projecte de reglament s’han de sotmetre preceptivament als informes i dictàmens següents, que es poden impulsar de manera simultània:

a) El dictamen del Consell Econòmic i Social, en els casos que preveu la normativa reguladora.

b) L’informe d’avaluació d’impacte de gènere, en els termes que preveu la normativa sobre igualtat.

c) En cas de regular un supòsit en què els efectes del silenci administratiu siguin desestimatoris, un informe que motivi les raons d’interès general que ho justifiquen.

d) Quan s’estableixin limitacions per a l’accés a activitats econòmiques i serveis o mesures que restringeixin la llibertat d’establiment, un informe que motivi que hi concorren raons d’interès general i que es respecten els principis de necessitat i proporcionalitat, en el marc del que disposa la legislació bàsica estatal en matèria de lliure accés a les activitats de serveis i de garantia de la unitat de mercat.

e) Altres informes o dictàmens que resultin preceptius de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

2. Una vegada emesos els informes i dictàmens a què fa referència l’apartat anterior, la versió resultant de l’avantprojecte o del projecte normatiu ha de ser objecte dels tràmits següents:

a) Si es tracta d’avantprojectes de llei o de projectes de decret legislatiu, un informe de la conselleria competent en matèria de coordinació de la iniciativa legislativa del Govern, que ha de versar sobre els aspectes següents:

1) Congruència de la iniciativa amb altres que estiguin en curs d’elaboració o en tramitació al Parlament.

2) Qualitat tècnica de la proposta normativa i suficiència de la documentació a què fa referència aquest capítol.

3) La necessitat d'incloure la derogació expressa d'altres normes, així com de refondre en la nova altres existents en el mateix àmbit.

4) El compliment dels principis i les regles que estableix aquest títol en tot allò que els sigui aplicable.

b) Si es tracta de projectes de reglament, un informe dels serveis jurídics competents, en el qual s’ha d’incloure l’examen del procediment seguit.

3. Completats els tràmits a què fan referència els apartats anteriors, l’avantprojecte o el projecte normatiu s’han de sotmetre al dictamen del Consell Consultiu en els casos prevists en la seva llei reguladora.

4. Sempre que la normativa específica no estableixi un altre termini, els informes s’han d’emetre en un termini de deu dies, o d’un mes quan se sol·licitin a una altra administració pública.

5. La falta d’emissió d’un dictamen o d’un informe dins el termini establert no impedeix la continuació del procediment, sens perjudici de la incorporació a l’expedient i l’eventual consideració quan es rebin.

Article 60

Memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu

1. L’òrgan que tramita el procediment ha d’elaborar una memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu, com a document dinàmic, que s’ha d’anar actualitzant amb la incorporació dels aspectes rellevants resultants de les diferents fases de la tramitació, des de l’acord d’inici fins a la finalització del procediment d’elaboració normativa.

2. La memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu ha d’incorporar els continguts següents:

a) Oportunitat de la proposta normativa: justificació de la necessitat de regulació i del rang normatiu i adequació de la regulació als objectius i finalitats de la norma.

b) Contingut: marc normatiu en què s’insereix la proposta, relació de disposicions vigents a les quals afecta o deroga, adequació a l’ordre de distribució de competències i relació amb l’ordenament estatal i europeu.

c) Anàlisi dels impactes següents:

1r. Impacte econòmic, que ha d’avaluar les conseqüències de l’aplicació sobre els sectors, col·lectius o agents afectats per la norma, inclòs l’efecte sobre la competència, la unitat de mercat i la competitivitat.

2n. Impacte pressupostari, amb referència a la incidència eventual de la norma en els ingressos i en les despeses del sector públic.

3r. Càrregues administratives que comporta la proposta.

d) Anàlisi i valoració resumida de les al·legacions presentades en els tràmits d’audiència i informació pública, i dels informes emesos, i el seu reflex en el text de la proposta, si escau.

e) Referència al procediment d’elaboració normativa, amb la constància, si escau, de la tramitació urgent.

f) Avaluació del compliment dels principis de bona regulació.

g) Qualsevol altre aspecte, inclosos els de caràcter lingüístic, que resulti rellevant a criteri de l’òrgan que tramita el procediment, així com altres avaluacions d’impacte previstes en la legislació vigent.

  

Secció 3a

Procediment d’urgència

 

Article 61

Tramitació d’urgència

1. El conseller competent pot acordar la tramitació urgent del procediment d’elaboració d’avantprojectes de llei, de decrets legislatius i de disposicions reglamentàries del Govern quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan sigui necessari perquè la norma entri en vigor en el termini exigit per a la transposició de directives comunitàries o l’establert en altres lleis o normes del dret de la Unió Europea.

b) Quan es donin circumstàncies excepcionals degudament acreditades que requereixin l’aprovació i l’entrada en vigor urgent de la disposició.

2. La tramitació per via d’urgència implica que:

a) Els terminis prevists per a la realització dels tràmits del procediment d’elaboració es redueixen a la meitat.

b) Els terminis de les audiències i de la informació pública es redueixen a cinc dies, sens perjudici del que preveu l’article 58.3 d’aquesta llei.

3. Les circumstàncies que motiven la tramitació urgent del procediment han de constar degudament justificades a la resolució d’inici.

  

Secció 4a

Procediment simplificat d’elaboració de texts consolidats de reglaments

 

Article 62

Procediment simplificat d’elaboració de texts consolidats de reglaments

1. Els texts consolidats de reglaments s’han d’aprovar seguint els tràmits del procediment simplificat que regula aquest article.

Als efectes d’aquest procediment, s’entén per text consolidat d’un reglament el que reuneix en una única versió el text inicial del reglament, amb la substitució de les disposicions modificades, l’eliminació de les derogades expressament i la incorporació de les addicionades.

2. El procediment simplificat per a l’elaboració dels texts consolidats l’inicia el conseller competent per raó de la matèria, el qual ha de designar l’òrgan responsable de la tramitació del procediment i ha de justificar la necessitat de dur a terme la consolidació. També ha d’indicar, quan ho consideri adient, la possibilitat d’harmonitzar, aclarir i regularitzar les disposicions del text consolidat.

3. Els projectes de texts consolidats únicament s’han de sotmetre als tràmits i als informes següents:

a) Informe de la secretaria general de la conselleria corresponent, que s’ha de referir a l’adequació del procediment seguit, d’acord amb la limitació i els tràmits procedimentals que estableix aquest article.

b) Informe d’impacte de gènere, en els casos en què de les normes objecte de consolidació no s’hagués emès aquest informe en el moment en què es tramitaren. Aquest informe s’ha d’emetre en el termini de deu dies hàbils.

4. Quan els projectes de texts consolidats incloguin l’harmonització, l’aclariment o la regularització dels reglaments que es consoliden, serà també preceptiu el dictamen del Consell Consultiu.

5. Els reglaments que s’aprovin per mitjà d’aquest procediment han d’incloure la denominació «text consolidat» en el títol de la disposició i s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

  

TÍTOL V

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ DEL GOVERN

  

Article 63

Principis generals

El Govern i els seus membres han d’ajustar la seva actuació als principis i a les regles que estableix aquesta llei i als que la legislació disposi amb caràcter general per als càrrecs públics.

  

Capítol I

Principis i regles de conducta

 

Article 64

Govern obert

El Govern i els seus membres han de garantir la transparència, la participació i la col·laboració ciutadana en els assumptes públics. Per aconseguir aquest objectiu:

a) Han d’informar de manera clara i comprensible dels serveis, plans, programes i activitats que desenvolupin; implantar mecanismes i espais per escoltar els ciutadans, aprofitant sobretot les noves tecnologies; i facilitar la rendició de comptes.

b) Han de promoure la col·laboració i la participació d’entitats ciutadanes, empreses i altres agents socials en l’acció de govern.

c) Han de garantir l’obertura i la publicitació d’estadístiques i dades públiques per als ciutadans i entitats públiques i privades, en formats reutilitzables i accessibles telemàticament.

d) Han de fonamentar la publicació i la publicitació d’informació d’interès públic, tot garantint l’especial protecció del dret de les persones.

Article 65

Principis ètics

El Govern i els seus membres han d’ajustar les seves actuacions als principis ètics i de bon govern següents:

a) Integritat, honestedat, credibilitat, exemplaritat, dedicació al servei públic i responsabilitat.

b) Transparència en la gestió i accessibilitat dels ciutadans a les dades públiques, d’acord amb la normativa vigent.

c) Objectivitat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat.

d) Cura de l’interès general evitant el conflicte d’interessos.

e) Bona fe i diligència en l’acompliment de les obligacions i el foment de la qualitat en la prestació dels serveis públics.

f) Promoció dels drets humans i de les llibertats públiques.

g) Foment de la igualtat entre homes i dones, i garantia de no-discriminació.

Article 66

Regles de conducta

1. El Consell de Govern pot aprovar el codi de conducta del Govern i dels seus membres, els quals, en tot cas, han de complir els deures següents:

a) Exercir les seves funcions amb dedicació, professionalitat i competència.

b) Acomplir les funcions amb imparcialitat, responsabilitat i lleialtat institucional, vetlant sempre per la consecució dels interessos generals.

c) Actuar amb transparència en la gestió dels afers públics, afavorint l’accessibilitat dels ciutadans i la receptivitat de l’administració a les seves demandes.

d) Executar la despesa pública amb eficàcia, eficiència, economia, transparència i contenció.

e) Abstenir-se de qualsevol activitat que pugui comprometre l’objectivitat o generar conflictes d’interessos amb l’àmbit funcional públic en el qual actuen.

f) Guardar la reserva deguda respecte dels fets o de les informacions de què prenguin coneixement amb motiu de l’exercici de les competències i funcions pròpies, sens perjudici del que disposa la normativa sobre transparència.

g) Assegurar als ciutadans un tracte igualitari i sense discriminacions.

h) Mantenir una conducta digna i tractar els ciutadans amb correcció.

i) Exercir els poders atribuïts amb la finalitat exclusiva per a la qual els varen ser atorgats.

j) Tractar amb correcció els empleats públics.

k) Gestionar, protegir i conservar adequadament els recursos públics, que no poden ser utilitzats per a activitats que no estiguin vinculades als serveis o a les actuacions públiques corresponents.

l) Posar en coneixement dels òrgans competents els fets o les actuacions que coneguin i que puguin ser considerats constitutius de corrupció o conductes fraudulentes o il·legals contràries als interessos generals.

2. Així mateix, el Govern i els seus membres s’han d’abstenir de tenir els comportaments següents:

a) Intervenir en qualsevol assumpte en què es doni qualsevol causa que pugui comprometre o afectar la seva objectivitat.

b) Acceptar un tracte de favor o una situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat.

c) Acceptar regals o serveis de favor protocol·lari que excedeixin els usos habituals, socials o de cortesia.

d) Dur a terme activitats públiques o privades que puguin menyscabar la dignitat del càrrec públic.

e) Dur a terme actuacions que puguin posar en perill o en risc els recursos públics o la bona imatge de les entitats públiques.

f) Valer-se de la seva posició per obtenir avantatges personals o materials.

Article 67

Dedicació exclusiva al càrrec públic

Els membres del Govern han d’exercir les seves funcions amb dedicació exclusiva i estan sotmesos a la legislació sobre incompatibilitats i conflicte d’interessos dels membres del Govern i dels càrrecs públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 68

Deure d’inhibició o d’abstenció

1. Els membres del Govern s’han d’inhibir o d’abstenir de participar en la presa de decisions quan hi hagi conflicte d’interessos.

2. Es produeix conflicte d’interessos quan els membres del Govern intervenen en decisions relacionades amb assumptes en els quals concorren interessos del càrrec o ocupació públics i interessos privats personals, de familiars directes o compartits amb terceres persones.

3. L’incompliment d’aquest deure dóna lloc a l’aplicació del règim previst en matèria d’incompatibilitats i de conflicte d’interessos.

  

Capítol II

Informació i publicitat

 

Article 69 

Publicitat en l’acció de govern

El Govern de les Illes Balears, en el marc de la legislació sobre transparència i sobre publicitat institucional per part de l’administració pública, ha de garantir la publicitat de les seves actuacions i l’accés de la ciutadania a la informació relativa a tots els aspectes que afecten la gestió política.

Article 70

Publicitat en el nomenament dels membres del Govern

1. El Consell de Govern ha de comunicar al Parlament el nomenament dels membres del Govern de les Illes Balears.

2. El Parlament de les Illes Balears, d’acord amb els mecanismes que preveu el seu Reglament, pot demanar la compareixença de la persona nomenada, amb la finalitat d’avaluar la idoneïtat per al càrrec i el projecte que presenta per a l’acció de govern.

3. Els currículums acadèmics i professionals dels membres del Govern s’han de publicar a la pàgina web institucional que correspongui.

Article 71

Informació sobre retribucions i declaracions patrimonials

1. Els membres del Govern tenen l’obligació de formular una declaració patrimonial que abasti la totalitat dels seus béns, drets i obligacions patrimonials, interessos i activitats, en els termes que estableix la llei reguladora de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears.

2. Les retribucions que els membres del Govern percebin per raó del seu càrrec han de ser objecte de publicitat, amb la indicació expressa dels diferents conceptes retributius, a la pàgina web institucional que correspongui.

3. També s’ha de donar publicitat a les compensacions, els beneficis, les indemnitzacions o les dietes que es rebin per qualsevol concepte vinculat amb l’exercici del càrrec públic.

Disposició addicional primera

Àmbit específic d’aplicació del títol V

1. Els principis i les regles de conductes establertes al capítol I del títol V d’aquesta llei, seran també d’aplicació als alts càrrecs, al personal eventual i a tot el personal que ocupi qualsevol lloc de treball de naturalesa directiva de l’administració autonòmica, independentment de la seva denominació.

Així mateix, serà aplicable al personal directiu, als òrgans directius i al personal eventual dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

No obstant el previst als paràgrafs anteriors, el que disposa l’article 67 d’aquesta llei per als membres del Govern serà d’aplicació al personal que ocupa llocs de treball de naturalesa directiva de l’administració autonòmica i al personal directiu dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, excepte que una llei especial o posterior estableixi una regulació diferent.

2. Les obligacions d'informació i publicitat establertes en el capítol II del títol V d’aquesta llei seran també aplicables als següents càrrecs públics de la comunitat autònoma:

a) Als titulars dels òrgans directius de l'Administració de la comunitat autònoma i els assimilats en rang a director general.

b) Als titulars dels òrgans unipersonals de direcció dels ens del sector públic instrumental autonòmic als quals fan referència els articles 20 i 21 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

c) Als titulars dels òrgans de direcció dels Serveis Centrals i de les gerències del Servei de Salut de les Illes Balears.

d) Als càrrecs de president, vicepresident i secretari general dels òrgans de consulta i assessorament estatutaris creats per llei, quan estiguin inclosos en l'àmbit d'aplicació de la normativa d'incompatibilitats dels membres del Govern.

e) Als restants càrrecs del sector públic autonòmic nomenats per decret o per acord del Consell de Govern, sigui quina sigui la seva denominació, quan siguin retribuïts.

Disposició addicional segona

Obligacions dels òrgans del sector públic instrumental durant el període de transició entre governs

Durant el període de transició entre governs, els òrgans superiors de direcció i els òrgans unipersonals de direcció dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma han d’actuar amb observança dels principis, deures i regles que estableix el capítol V del títol II per al govern en funcions.

Disposició addicional tercera

Tractament dels càrrecs públics

Els membres del Govern i els càrrecs públics de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Baleares i del sector públic instrumental tenen el tractament de senyor o senyora.

Disposició addicional quarta

Referències genèriques

En aquesta llei s’utilitza la forma no marcada quant al gènere, que coincideix formalment amb la masculina, en totes les referències a òrgans, càrrecs i funcions, de manera que s’han d’entendre referides al masculí o al femení segons la identitat de gènere de la persona titular de qui es tracti.

Disposició addicional cinquena

Informe sobre l’organització territorial

En el marc de l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia, que habilita el Govern de les Illes Balears a establir organismes, serveis i dependències a qualsevol de les illes, el Govern ha d’encomanar a l’Institut d’Estudis Autonòmics l’elaboració d’un informe relatiu a l’organització territorial de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens que en depenen, com també de la ubicació territorial dels organismes, serveis i dependències d’aquestes entitats.

L’informe contindrà una diagnosi de l’actual model i l’estudi de les possibles alternatives. Aquest informe i les seves conclusions, una vegada aprovades pel Govern, es presentaran davant la Comissió General de Consells Insulars per al seu debat, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Disposició addicional sisena

Autorització al Govern per a l’aprovació de texts refosos

S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim de 12 mesos des de la publicació de la present llei, aprovi els texts refosos de les següents lleis, afectades totes elles per modificacions introduïdes per la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears:

1. Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, afectada per:

· La Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives.

· La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca.

· La Llei 6/2012, de 6 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca.

· La Llei 15/2016, de 2 de desembre, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca.

· La Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

2. Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, afectada per:

· Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la corrupció a les Illes Balears.

· La Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Disposició addicional setena

Modificació de la Llei 6/2008, de 22 de maig, de l’Estatut dels expresidents del Parlament de les Illes Balears

Es modifica l’apartat 1 de l’article únic de la Llei 6/2008, de 22 de maig, de l’Estatut dels expresidents del Parlament de les Illes Balears, que quedarà redactat de la següent forma:

“Article únic

1. Les persones que hagin ocupat la Presidència del Parlament de les Illes Balears tenen dret a rebre, amb caràcter permanent, el tractament de senyor o senyora i les atencions honorífiques i protocol·làries corresponents, sempre que no hagin cessat per sentència ferma dels tribunals que les inhabilitin per ostentar el càrrec de diputat o per incompatibilitat declarada i publicada, d'acord amb la normativa específica d'aplicació.”

Disposició addicional vuitena

Modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma

Es modifica l’article 15 de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, que quedarà redactat de la següent forma:

“Article 15

El batle o la batlessa presideix la corporació i representa l’Ajuntament de Palma. Gaudeix, per al desenvolupament de les seves tasques, de les competències i facultats que li atorguen la legislació bàsica de règim local i la resta de disposicions aplicables.

El batle o la batlessa té el tractament de senyor o senyora.”

Disposició addicional novena

Modificació de la Llei 1/1993, de 10 de març, del Síndic de Greuges de les Illes Balears

Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 1/1993, de 10 de març, del Síndic de Greuges de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

“1. El síndic de greuges té el tractament de senyor o senyora i té dret a les retribucions que fixi la llei de pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

Disposició addicional desena

Règim singular de Formentera

Ateses les singularitats territorials i administratives de l’illa de Formentera, el Govern de les Illes Balears ha de prestar al Consell Insular de Formentera:

a) Suport tècnic, administratiu i de gestió, addicionals, per garantir la prestació integral dels serveis municipals en la totalitat del territori de Formentera.

b) Assistència i cooperació jurídica.

c) Col·laboració activa en el foment del desenvolupament econòmic i social de Formentera.

Disposició transitòria única

Adaptació a l’administració electrònica

Mentre no entrin en vigor les normes que regulen l’arxiu electrònic únic de l’Administració de la comunitat autònoma o no es disposi dels mitjans electrònics necessaris que permetin la tramitació electrònica íntegra dels expedients electrònics prevists en aquesta llei, es podran mantenir els mateixos canals, mitjans i sistemes vigents de tramitació dels procediments fins a la data de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Disposició derogatòria única

1. Queda derogada la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el que disposa aquesta llei o s’hi oposin.

2. Queden derogats l’apartat 2 de l’article 13, la secció primera del capítol I del títol II, l’article 42 i la disposició final primera de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern.

Disposició final primera

Modificació de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears

1. Els apartats 7 i 8 de l’article 18 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

“7. Projectes de disposicions reglamentàries del Govern i l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, excepte els següents:

a) Els de caràcter organitzatiu o les seves modificacions.

b) Els projectes d’ordre de conseller que es limitin a desplegar el contingut de decrets que ja hagin estat objecte de dictamen.

c) Les ordres de conseller per les quals s’aproven les bases reguladores de subvencions.

d) Els projectes reglamentaris en relació amb texts consolidats de caràcter reglamentari, excepte els harmonitzats en els termes prevists en l’article 62.4 de la Llei xx/2019, de xx de xx, del Govern de les Illes Balears.

8. Projectes de reglament executiu que hagin de ser aprovats pels consells insulars.”

2. L’apartat 2 de l’article 24 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. En els supòsits dels números 1, 5, 6, 7 i 8 de l’article 18, i de les lletres b), d), e) i f) de l’article 19, el termini és de trenta dies hàbils.

En el supòsit de la lletra a) del número 12 de l’article 18, el termini és de dos mesos.”

Disposició final segona

Modificació de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears

L’article 3 de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 3

Termini d’evacuació de dictàmens

1. El Consell Econòmic i Social ha d’emetre els dictàmens prevists en les lletres a), b) i c) de l’article 2.1 en el termini d’un mes. En cas que en la tramesa de l’expedient es faci constar de manera expressa i raonada la urgència, el termini per evacuar-los és de deu dies hàbils des de la recepció. Transcorregut el termini corresponent sense que s’hagi emès el dictamen, s’ha d’entendre evacuat amb els efectes que legalment o reglamentàriament siguin procedents.

Els dictàmens relatius a projectes de disposicions generals, de rang legal o reglamentari, s’han de sol·licitar i evacuar en la fase procedimental que estableixi la llei reguladora del Govern de les Illes Balears.

2. Quan un projecte o un assumpte dels que preveu aquest article hagi de ser sotmès al dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears, l’expedient ha d’incloure el dictamen corresponent del Consell Econòmic i Social, si n’hi havia.”

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S’afegeix una disposició addicional setzena a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

"Disposició addicional setzena

Controvèrsies jurídiques entre l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els ens integrants del sector públic instrumental autonòmic

1. Les controvèrsies jurídiques que se suscitin entre l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i qualsevol dels ens integrants del sector públic instrumental autonòmic, o entre dos o més d’aquests ens, s’han de resoldre de la manera que estableix aquesta disposició addicional.

D’acord amb això, i de conformitat amb el que disposa l’article 20 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, no es pot acudir a la via administrativa ni jurisdiccional per tal de resoldre aquestes controvèrsies.

2. Plantejada una controvèrsia, les parts enfrontades l’han de posar en coneixement, de manera immediata, de la Direcció General de Coordinació de la Conselleria de Presidència, la qual ha de sol·licitar els informes tècnics i jurídics que consideri necessaris per conèixer i valorar millor la qüestió debatuda, i ha d’elaborar les propostes de decisió pertinents.

Les propostes que faci la direcció general esmentada, juntament amb la resta de la documentació inherent a la controvèrsia, s’han de trametre a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques i a les persones titulars de les conselleries d’adscripció dels ens en conflicte en cada cas.

3. El Consell de Govern, a proposta conjunta de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques i de les persones titulars de les conselleries d’adscripció dels ens corresponents, ha de dictar un acord pel qual estableixi de manera vinculant per a les parts les mesures que cadascuna d’aquestes han d’adoptar per solucionar el conflicte o la controvèrsia plantejats.

Aquest acord del Consell de Govern tampoc no és susceptible de cap recurs per les parts en conflicte.

4. Les normes que estableix aquesta disposició addicional no són aplicables als conflictes, les qüestions o els procediments que disposin d’una normativa específica per a la resolució de les discrepàncies corresponents.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Es modifica l’article 4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

“Article 4

Estructura territorial

1. L’Administració de la comunitat autònoma s’estructura en òrgans centrals i perifèrics, si bé aquests darrers tenen caràcter excepcional.

2. Quan les característiques de la matèria ho exigeixin, i d’acord amb els mecanismes legalment prevists, els consells insulars i els municipis han d’assumir, en l’àmbit territorial establert, les facultats executives corresponents a competències de l’administració autonòmica.”

2. Se suprimeix el capítol IV, «Les reclamacions prèvies», del títol V de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears, al qual s’afegeix un nou paràgraf que queda redactat de la manera següent:

“El personal a què es refereix aquest article no pot compatibilitzar el seu càrrec o lloc de treball amb la condició de representant electe en col·legis professionals, cambres o entitats que tenguin atribuïdes funcions públiques o hi coadjuvin.”

Disposició final sisena

Modificació de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019

El segon paràgraf de l’apartat 1 de la disposició final vint-i-cinquena de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019, queda modificada de la manera següent:

“Això no obstant, les modificacions normatives que contenen els punts 1 a 3 i 6 de la disposició final segona d’aquesta llei comencen a vigir el 31 de desembre de 2018.”

Disposició final setena

Modificació dels articles 3.2 i 5.2 de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Es modifica l’article 3.2 de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

“2. Són així mateix inelegibles:

a) Els membres del Govern de l’Estat i les persones titulars de les secretaries d’Estat, subsecretaries, secretaries tècniques i direccions generals de l’Administració General de l’Estat.

b) Les persones titulars de la Sindicatura de Greuges, de la Sindicatura de Comptes i de la Direcció de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears.

c) Els parlamentaris de les assemblees legislatives d’altres comunitats autònomes.

d) Els membres dels governs de les altres comunitats autònomes i els alts càrrecs d’aquestes.

e) Els que exerceixin funcions o càrrecs conferits i remunerats per estats estrangers.

f) Les persones titulars de l’òrgan superior unipersonal de la Corporació de Radiotelevisió Espanyola, els membres de l’òrgan superior col·legiat d’aquesta i els titulars directors de les seves societats, com també les persones titulars de l’òrgan superior unipersonal i els membres de l’òrgan superior col·legiat de les radiotelevisions de les altres comunitats autònomes.”

2. Es modifica l’article 5.2 de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

“2. També són incompatibles, a més de les persones compreses a l’article 155.2 i 3 de la Llei Orgànica de règim electoral general:

a) Els senadors, llevat de les persones elegides en representació de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) Les persones que ostentin la condició de parlamentaris europeus.

c) Les persones titulars de les direccions generals, secretaries generals i altres òrgans assimilats en rang, de l’Administració de la comunitat autònoma, així com de les direccions dels gabinets de la Presidència i de les conselleries, i els assimilats a aquestes.

d) La persona titular de la direcció general i les que ostentin la condició de membres del Consell de Direcció de l’Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.”

3. El contingut de la lletra d) de l’article 5.2 de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, vigent a l’entrada en vigor d’aquesta llei, es converteix en l’apartat 3 del mateix article i, en conseqüència, els apartats 3 i 4 passen a ser els apartats 4 i 5, respectivament.

Disposició final vuitena

Modificació de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S’introdueix una nova disposició addicional a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el contingut següent:

“Disposició addicional dissetena

Els ens instrumentals autonòmics com a mitjans propis dels consells insulars

Els ens instrumentals de l'Administració de la comunitat autònoma es poden considerar mitjans propis dels consells insulars, als efectes que aquestes institucions els puguin encarregar actuacions en l'àmbit de les seves competències, sempre que, prèviament, els ens instrumentals compleixin els requisits que estableix l'article 32 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.”

Disposició final novena

Modificació de l’apartat 3 de la disposició final tercera de la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears

Es modifica l’apartat 3 de la disposició final tercera de la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

“Disposició final tercera

3. El director o la directora de l'Oficina ha d'elevar al Govern de les Illes Balears les propostes de desenvolupament reglamentari que consideri necessàries per a l'execució d'aquesta llei. El Govern les tramitarà i aprovarà, si escau, en el termini de sis mesos.”

Disposició final desena

Desplegament normatiu

S’habilita el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta llei.

Disposició final onzena

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

  

Palma, 31 de gener de 2019

La presidenta

Francesca Lluch Armengol i Socias