BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El Tribunal Constitucional ha establert de manera reiterada que les lleis de pressuposts tenen una funció específica i constitucionalment definida, que és l’aprovació dels pressuposts generals, i que inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic, i també la consignació de l’import dels beneficis fiscals que afecten els tributs. D’això es dedueix directament que la llei de pressuposts no pot contenir matèries alienes a la disciplina pressupostària, atès que això suposaria una restricció il·legítima de les competències del poder legislatiu. Això no obstant, com assenyala el Tribunal Constitucional, s’ha de tenir en compte que el caràcter temporal dels estats de despeses i d’ingressos de la llei de pressuposts no impedeix incloure-hi altres normes de caràcter indefinit, sempre que tenguin una relació directa amb els ingressos i les despeses, que responguin a criteris de política econòmica del Govern o que serveixin per entendre o executar millor el pressupost. Aquest contingut eventual de la llei de pressuposts es justifica en el caràcter funcional d’aquesta llei, com a vehicle director de la política econòmica del sector públic, la qual cosa permet introduir-hi disposicions normatives permanents que tenen com a finalitat ordenar l’acció i els objectius de la política econòmica i financera del Govern o, dit en altres paraules, que incideixen en la política d’ingressos o de despeses del sector públic o la condicionen.

D’acord amb això, s’elabora la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019, que, juntament amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa de desplegament corresponent, constitueix el marc normatiu al qual s’ha d’ajustar l’activitat economicofinancera de la comunitat autònoma.

II

El procés d’elaboració d’aquests pressuposts generals per a l’any 2019 es va iniciar després de confirmar-se que en el 2017 la comunitat autònoma va complir per segon any consecutiu els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, la qual cosa, juntament amb les previsions de sosteniment de la pauta de creixement que mostra l’actual cicle econòmic, apuntala les possibilitats per tal que el pressupost de 2019 pugui donar continuïtat a la voluntat del Govern de les Illes Balears de persistir en el desplegament de més i millors polítiques socials, alhora que incidir en l’impuls d’una política d’infraestructures, que és clau tant des del punt de vista de les pròpies polítiques socials, com també de l’ordenació territorial o de l’equilibri mediambiental.

La necessitat d’impulsar la inversió pública es planteja com el gran repte al qual ha de respondre el pressupost de 2019, tot i que una part significativa dels plans d’infraestructures ja compten amb recursos aprovisionats aquests darrers anys. Respecte de les infraestructures de caire social, seran eixos preferents d’actuació les infraestructures sanitàries i educatives, la xarxa de dependència i el pla de construcció d’habitatges socials. D’altra banda, seran també prioritàries les inversions en matèria de mobilitat, eficiència energètica, aigua i medi ambient, formació de capital humà, recerca i innovació, i patrimoni històric i cultural.

Certament, amb vista al pressupost de 2019 es mantenen algunes incerteses, com ara l’aprovació, encara pendent, d’un nou sistema de finançament autonòmic, que hauria de dotar la comunitat autònoma d’uns recursos més concordants amb la seva capacitat fiscal. També s’ha de tenir en compte que, a hores d’ara, encara no s’ha produït l'aprovació definitiva, pels òrgans competents de l’Estat, dels nous objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic informats favorablement pel Consell de Política Fiscal i Financera en la sessió de dia 22 d’agost de 2018, i que preveuen una revisió a l'alça dels objectius de dèficit i de deute per a l’any 2019, per la qual cosa en l’elaboració d’aquests pressuposts generals s’han considerat els objectius actualment vigents, sens perjudici que, en cas que la revisió a l’alça esmentada s’arribi a produir, es pugui generar crèdit de la manera que s’hi preveu.

Tot plegat fa que sigui necessari disposar d’una adequada planificació i priorització dels projectes de despesa. En aquest sentit, l’aposta que pretén fer el pressupost de 2019 per la inversió pública reforça la necessitat que les polítiques públiques en general i els projectes d’inversió en particular —la majoria d’aquests amb impacte en anualitats futures i amb despeses recurrents associades— hagin d’incorporar, com a suport al procés de presa de decisions, mecanismes d’avaluació rigorosos per tal d’assegurar-ne l’encaix pressupostari futur, aconseguir la màxima eficiència en la utilització dels recursos públics i verificar-ne l’adequació a la planificació estratègica a mig i llarg termini.

Finalment, és novament un dels eixos d’aquests pressuposts la millora de la qualitat de la informació que contenen, amb l’objectiu d’afavorir la transparència i la rendició de comptes. La identificació dels projectes de despesa continguts en el pressupost ha de facilitar la visualització de la destinació concreta dels recursos públics, alhora que ha de permetre el seguiment i el control de l’acció de govern.

III

Aquesta llei de pressuposts generals s’estructura en set títols. El títol I, «Aprovació dels pressuposts, modificacions i fons de contingència», recull la part essencial dels pressuposts i consta de quatre capítols. El capítol I conté tots els estats d’ingressos i de despeses del sector públic autonòmic. Els capítols II i III regulen, respectivament, la vinculació dels crèdits i determinades normes específiques sobre les modificacions de crèdit que han d’operar durant l’exercici de 2019. I el capítol IV preveu el fons de contingència, al qual fa referència l’article 38 de la Llei 14/2014, esmentada abans, que s’ha de destinar a cobrir les despeses derivades de necessitats inajornables de caràcter no discrecional —no previstes en els pressuposts— que es presentin mentre siguin vigents, i, en particular, a finançar ampliacions i incorporacions de crèdit en els termes que preveu aquesta llei.

En tot cas, els estats de despeses dels pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any 2019 tenen en compte el límit de despesa no financera aprovat per l’Acord del Consell de Govern de 31 d’agost de 2018, i ratificat pel Parlament de les Illes Balears l’11 de setembre següent, en compliment del que disposa l’article 34 de la Llei 14/2014 esmentada, per un import màxim de 4.434.063.750 euros.

El títol II, sota la rúbrica «Gestió del pressupost de despeses», regula els òrgans competents per a l’autorització i la disposició de la despesa i per al reconeixement de l’obligació, en termes anàlegs als de les darreres lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma.

En el títol III, «Despeses de personal i altres disposicions», es recullen, en el capítol I, les normes que regulen el règim retributiu del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i les que afecten els membres del Govern, els alts càrrecs i els membres de la Sindicatura de Comptes, com també la retribució del director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears. Aquest capítol es completa amb les normes relatives a les indemnitzacions per raó del servei i a l’oferta pública d’ocupació, amb la fixació del límit de les despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears, i amb determinades normes puntuals en matèria de personal amb incidència directa en les despeses que, per aquest concepte, es preveuen en els estats corresponents d’aquests pressuposts generals per al 2019.

En aquest àmbit es mantenen les retribucions vigents del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens instrumentals dependents o vinculats, la qual cosa es fa extensiva als membres del Govern, a la resta d’alts càrrecs i als membres de la Sindicatura de Comptes i de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, i això sens perjudici de la variació que pugui imposar o autoritzar l’Estat, per a l’any 2019, per mitjà de la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019, si n’hi ha, o per mitjà d’una altra norma de rang legal, cas en el qual s’habilita expressament el Govern de les Illes Balears per dur a terme totes les actuacions administratives que calguin per adaptar totes les retribucions esmentades als nous límits que fixi l’Estat; i això fins a un màxim del 2,25% d’increment, d’acord amb les previsions que amb aquesta finalitat contenen els estats de despeses d’aquests pressuposts generals, sens perjudici que, en cas que l’increment retributiu imposat o autoritzat per l’Estat ultrapassi el 2,25% esmentat, es tramiti, si és necessari, el suplement de crèdit corresponent, d’acord amb les normes generals que estableix l’article 56 de la Llei 14/2014.

D’altra banda, cal destacar que, tot i que la situació de la hisenda autonòmica requereix mantenir algunes de les mesures legals vigents de contenció de la despesa en matèria de personal, es respecten plenament tots els acords ratificats pel Consell de Govern a partir del darrer trimestre de l’any 2015 i al llarg dels anys 2016, 2017 i 2018.

El capítol II d’aquest títol III recull diverses normes específiques en matèria de despeses, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial, com ara, entre d’altres, els mòduls econòmics aplicables al finançament de les despeses dels centres docents concertats i el límit de despesa del servei públic de comunicació audiovisual.

El títol IV, referent a la gestió del pressupost d’ingressos i altres normes en matèria tributària, consta de dos capítols, relatius, respectivament, a les operacions financeres i a les mesures tributàries en matèria de taxes i altres prestacions patrimonials de caràcter públic. Pel que fa al capítol relatiu a les operacions financeres, s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè pugui augmentar el deute, en el marc de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sobre finançament de les comunitats autònomes, i es regulen els imports màxims dels avals que pot prestar la comunitat autònoma, tot això d’acord amb el règim jurídic general que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de manera que ja no és necessari que la llei de pressuposts generals inclogui i reiteri, any rere any, moltes de les darreres normes generals autonòmiques aplicables en aquesta matèria, sistematitzades ara en la Llei 14/2014 esmentada.

Quant a les normes tributàries, s’actualitzen amb caràcter general les quanties corresponents a l’any 2018 de les taxes i la resta de prestacions patrimonials públiques no tributàries regulades per llei, d’acord amb l’evolució de l’índex de preus de consum del darrer any tancat, això és, l’1,1%. A més, s’estableixen altres mesures i beneficis fiscals en l’àmbit dels tributs cedits; això no obstant, la majoria d’aquestes mesures tributàries impliquen la modificació de normes vigents i, per raons de tècnica legislativa, es contenen en les disposicions finals de la llei.

El títol V inclou determinades normes relatives als ens instrumentals, a fi, en essència, de regular certes relacions financeres internes amb l’Administració de la comunitat autònoma i preveure la creació d’una nova entitat en el marc de la legislació sectorial aplicable.

El títol VI regula el tancament dels pressuposts, d’acord amb el que estableix l’article 80 de la Llei 14/2014, esmentada abans.

El contingut de la llei de pressuposts generals es completa amb vuit disposicions addicionals, una disposició derogatòria i vint-i-cinc disposicions finals, a més de vint-i-un annexos. Aquestes disposicions recullen preceptes d’índole variada que no tenen cabuda al llarg de l’articulat de la llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l’aprovació dels estats de despeses i d’ingressos que nodreixen aquests pressuposts generals, de conformitat amb la doctrina que ha fixat el Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

IV

Del conjunt del text articulat i de la resta de disposicions normatives de la llei, cal destacar que l’aplicació plena de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears determina que es mantengui la línia de centralització de les operacions d’endeutament iniciada anys enrere per mitjà de les darreres lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma, amb la finalitat essencial de reduir el cost financer de l’endeutament. Amb aquesta mateixa finalitat es preveu també la possibilitat de refinançar el deute viu de qualsevol dels ens integrants del sector públic autonòmic, i també la subrogació de l’Administració de la comunitat autònoma en la posició deutora dels ens instrumentals.

En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, es delimiten, modifiquen i reordenen algunes taxes, segons els casos, fonamentalment per tal d’adaptar-les a les lleis substantives vigents en els diferents sectors d’activitat administrativa i a l’estructura organitzativa actual de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En l’àmbit dels imposts cedits, i a més d’alguns beneficis i mesures fiscals puntuals en determinats fets imposables de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar, es creen i modifiquen algunes deduccions autonòmiques en l’impost sobre la renda de les persones físiques. Així, pel que fa a la millora de les deduccions vigents, i a fi de facilitar la mobilitat dels estudiants universitaris, la deducció autonòmica per cursar estudis d’educació superior fora de l’illa de residència habitual s’estén també als casos en què existeixi oferta educativa pública en l’illa de residència. Respecte de les noves deduccions, es crea una deducció autonòmica per donacions a entitats del tercer sector social —compatible amb la deducció estatal aplicable a totes les entitats sense ànim de lucre—, i una altra per compensar les despeses que produeixen els descendents o acollits menors de sis anys per motius de conciliació, això és, les despeses inherents a les estades en escoles infantils o en guarderies, pel que fa als nins de 0 a 3 anys d’edat, i les despeses inherents al temps de custòdia, al servei de menjador i a les activitats extraescolars dels nins de 3 a 6 anys en centres educatius. Finalment, es redueix substancialment el tipus de gravamen aplicable a les transmissions patrimonials oneroses d’immobles, que passa d’un 8% a un 5%, en els casos en què el valor real de l’immoble no ultrapassi els 200.000 euros i aquest immoble hagi de constituir el primer habitatge de l’adquirent.

 

TÍTOL I APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTS, MODIFICACIONS I FONS DE CONTINGÈNCIA

Capítol I Crèdits i dotacions inicials i finançament

Article 1

Crèdits i dotacions inicials

1. S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les entitats que en depenen, en els termes següents:

a) Per a l’execució dels pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms per a l’exercici de 2019, s’aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 4.414.944.600 euros, i del capítol econòmic 8 per un import de 34.058.030 euros, d’acord amb la distribució per capítols, seccions i programes que consta en els annexos 1 a 4 d’aquesta llei.

L’estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici, detallats en l’estat d’ingressos, ascendeix a 4.281.618.090 euros, pel que fa als capítols 1 a 7, i a 34.855.010 euros, pel que fa al capítol 8, d’acord amb la distribució per capítols i seccions que consta en els annexos 5 a 7 d’aquesta llei.

b) Per a l’amortització dels passius financers, s’aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import de 987.315.900 euros.

c) S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 de les entitats públiques empresarials a les quals es refereix la lletra b) de l’article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de la resta d’entitats de dret públic creades per llei, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 651.347.777 euros, d’acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l’annex 8 d’aquesta llei, i que s’han d’executar, controlar i liquidar d’acord amb el que estableixen la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

d) S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 de les societats mercantils públiques a les quals es refereix la lletra c) de l’article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 5.422.496 euros, d’acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l’annex 9 d’aquesta llei, i que s’han d’executar, controlar i liquidar d’acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

e) S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 de les fundacions del sector públic a les quals es refereix la lletra d) de l’article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 93.456.297 euros, d’acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l’annex 10 d’aquesta llei, i que s’han d’executar, controlar i liquidar d’acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

f) S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 dels consorcis als quals es refereix la lletra e) de l’article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos dels quals ascendeixen a 131.652.958 euros, d’acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l’annex 11 d’aquesta llei, i que s’han d’executar, controlar i liquidar d’acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

2. S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 de l’ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, en els termes següents:

a) Per a l’execució dels pressuposts del Servei de Salut de les Illes Balears per a l’exercici de 2019, s’aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 1.691.800.970 euros. Per a l’amortització dels passius financers, s’aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import de 2.310.960 euros, tot això d’acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 12 i 13 d’aquesta llei.

b) L’estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici, detallats en l’estat d’ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 1.694.111.930 euros, d’acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 14 a 16 d’aquesta llei.

c) Aquests estats de despeses i d’ingressos s’han d’executar, controlar i liquidar d’acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

3. S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 2019 de l’Agència Tributària de les Illes Balears, amb uns crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 10.629.560 euros, d’acord amb la distribució per capítols que consta en l’annex 17 d’aquesta llei.

L’estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici, detallats en l’estat d’ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 10.629.560 euros, d’acord amb la distribució per capítols que consta en els annexos 18 i 19 d’aquesta llei.

Aquests estats de despeses i d’ingressos s’han d’executar, controlar i liquidar d’acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

Article 2

Finançament dels crèdits inicials

1. Els crèdits aprovats en virtut de les lletres a) i b) de l’article 1.1 anterior, per un import de 5.436.318.530 euros, s’han de finançar:

a) Amb els drets econòmics que s’han de liquidar durant l’exercici, que es detallen en els capítols 1 a 8 de l’estat d’ingressos del pressupost de la comunitat autònoma, i que s’estimen en 4.316.473.100 euros.

b) Amb els drets que es liquidin en el capítol 9 de l’estat d’ingressos del pressupost de la comunitat autònoma, d’acord amb el que estableix l’article 36.2 d’aquesta llei.

2. Els crèdits aprovats en virtut de la lletra a) de l’article 1.2 anterior, per un import de 1.694.111.930 euros, s’han de finançar amb els drets econòmics que s’han de liquidar durant l’exercici, que es detallen en els capítols 1 a 7 de l’estat d’ingressos del pressupost de l’ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, i que s’estimen en 1.694.111.930 euros.

3. Els crèdits aprovats en virtut de l’article 1.3 anterior, per un import de 10.629.560 euros, s’han de finançar amb els drets econòmics que s’han de liquidar durant l’exercici, que es detallen en els capítols 1 a 7 de l’estat d’ingressos del pressupost de l’Agència Tributària de les Illes Balears, i que s’estimen en 10.629.560 euros.

Article 3

Pressupost consolidat

D’acord amb el que estableixen els articles anteriors, els imports corresponents als estats de despeses i als estats d’ingressos consolidats de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l’Agència Tributària de les Illes Balears són els següents:

a) Estats de despeses: 5.457.748.640 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats de despeses corresponents als capítols 1 a 7: 4.434.063.750 euros.

2n. Estats de despeses corresponents al capítol 8: 34.058.030 euros.

3r. Estats de despeses corresponents al capítol 9: 989.626.860 euros.

b) Estats d’ingressos: 5.457.748.640 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats d’ingressos corresponents als capítols 1 a 7: 4.303.048.200 euros.

2n. Estats d’ingressos corresponents al capítol 8: 34.855.010 euros.

3r. Estats d’ingressos corresponents al capítol 9: 1.119.845.430 euros.

  

Article 4

Beneficis fiscals

L’import dels beneficis fiscals que, per raó de mesures tributàries autonòmiques, afecten els tributs cedits totalment o parcialment per l’Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, i el cànon de sanejament d’aigües, d’acord amb la distribució per conceptes impositius que consta en l’annex 20, s’estima en 124.860.000 euros.

 

Capítol II Vinculació dels crèdits

Article 5

Vinculació dels crèdits

1. En els pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels organismes autònoms que en depenen, els crèdits que formen els programes corresponents de despeses tenen caràcter limitador d’acord amb els diferents nivells de vinculació entre els crèdits, de conformitat amb les regles següents:

a) Amb caràcter general, pel que fa al pressupost de despeses de la comunitat autònoma de les Illes Balears i al pressupost de despeses de l’Agència Tributària de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de secció, funcional a nivell de programa i econòmica a nivell de capítol, llevat del capítol 1, que és a nivell de secció i capítol, i del capítol 6, que és a nivell de secció, programa i article.

Això no obstant, s’han d’aplicar preferentment les regles particulars següents:

1a. Estan exclusivament vinculats entre si els crèdits del concepte 160, corresponents a quotes socials, i els crèdits del subconcepte 121.21, corresponents a sexennis.

2a. Els crèdits corresponents a l’article 15 queden vinculats a nivell de secció i d’article.

3a. Els crèdits corresponents a totes les partides pressupostàries relatives a una mateixa despesa amb finançament afectat queden vinculats a nivell de secció.

4a. Els crèdits corresponents a la secció pressupostària 37 queden vinculats entre si.

5a. Els crèdits corresponents a totes les partides pressupostàries del subprograma 223B01 queden vinculats entre si.

b) Quant al pressupost de despeses del Servei de Salut de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de centre gestor, funcional a nivell de funció i econòmica a nivell de capítol, excepte pel que fa al concepte 160, que és a nivell de concepte.

2. En tot cas, i pel que fa a tots els pressuposts a què es refereix l’apartat 1 anterior, cal tenir en compte les normes addicionals següents:

a) Els crèdits que corresponen a despeses amb finançament afectat no poden quedar vinculats a uns altres que no tenguin aquest caràcter i la mateixa finalitat.

b) Els crèdits ampliables no poden quedar vinculats a altres partides que no tenguin aquest caràcter.

c) No poden quedar vinculats a altres crèdits els destinats al pagament de subvencions o transferències amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

 

Capítol III Modificacions de crèdit

Article 6

Crèdits ampliables i rectificacions de crèdit

1. En l’exercici de 2019, i sens perjudici del caràcter limitador dels crèdits que estableix amb caràcter general l’article anterior, es poden ampliar crèdits en els pressuposts de la comunitat autònoma de la manera i en els termes que estableixen l’article 57 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els apartats següents d’aquest article. D’acord amb això, es poden ampliar amb càrrec al fons de contingència o amb la baixa en altres crèdits del pressupost de despeses no financer els crèdits següents:

a) Els crèdits a què fa referència el segon paràgraf de l’article 57.1 de la Llei de finances esmentada.

b) Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l’assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials autoritzat pel Consell de Govern i en tot cas els corresponents als subconceptes 226.11, 352.99, 481.99 i 600.99.

c) Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l’ocupador (concepte 160).

d) Els destinats al pagament de les ajudes i la resta de mesures previstes en el Decret llei 2/2018, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca (programa 223B01).

e) Els destinats al pagament de transferències al Servei de Salut de les Illes Balears, i en tot cas els corresponents als subconceptes 420.99 i 720.99, per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l’ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l’assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l’òrgan competent del Servei de Salut i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

3r. Els destinats a fer efectiu el pagament de receptes mèdiques (subconcepte 489.00).

f) Els destinats al pagament de transferències a l’Agència Tributària de les Illes Balears per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l’ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l’assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l’òrgan competent de l’Agència Tributària i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

g) Els destinats al pagament de transferències a favor d’altres ens integrants del sector públic instrumental autonòmic per al finançament de les modificacions pressupostàries d’aquests ens destinades al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l’assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l’òrgan competent de l’ens i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

h) Els destinats a satisfer les prestacions econòmiques i la resta de despeses dirigides a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència vinculades al centre de cost 17301, programes 313D i 314A.

2. La tramitació de les ampliacions de crèdit o de les rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència que portin causa de resolucions judicials fermes requereix, en tot cas, l’informe previ dels serveis jurídics de la conselleria o de l’ens afectat en cada cas.

Aquest informe s’ha de pronunciar expressament, atesa la documentació justificativa que amb aquesta finalitat es trameti al servei jurídic, sobre la fermesa de la resolució i sobre la correcció de l’import que s’hagi de pagar per raó de la resolució judicial corresponent.

3. En tot cas, la tramitació d’ampliacions de crèdit i de rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència requereix que la despesa que es prevegi imputar al crèdit ampliat o rectificat sigui d’una quantia igual o superior a 30.000 euros.

4. Excepcionalment, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques pot aprovar, amb l’autorització prèvia del Consell de Govern, ampliacions de crèdit en les seccions i els capítols als quals s’hagin d’imputar les despeses comptabilitzades a dia 31 de desembre de 2018 en el compte financer Creditors per operacions meritades fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2018 en el compte financer esmentat corresponent a despeses meritades i vençudes, amb la condició de no afectar l’objectiu d’estabilitat pressupostària de l’exercici de 2019.

Si les despeses a què es refereix el paràgraf anterior corresponen a ens instrumentals del sector públic administratiu autonòmic amb pressupost propi, s’ha d’ampliar el crèdit de la partida del pressupost de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a la qual s’hagi d’imputar la transferència a favor de l’ens afectat en cada cas, i aquest ens pot generar crèdit per un import equivalent.

Aquestes ampliacions de crèdit s’han de finançar provisionalment amb càrrec al resultat de l’exercici, i, en tot cas, abans del 31 de desembre de 2019 aquest finançament s’ha de corregir, mitjançant rectificacions de crèdit, amb l’aplicació del mecanisme excepcional de generació de crèdit a què fa referència la lletra a) de l’article 7.3 d’aquesta llei o, si no és possible, amb càrrec a baixes en altres crèdits o, quan es verifiquin les condicions de l’article 38 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb càrrec al fons de contingència, o amb finançament en ingressos no financers nous o superiors efectivament recaptats, sempre que, en aquest darrer cas, en l’expedient que es tramiti s’acrediti que la resta d’ingressos es recapten amb normalitat.

Article 7

Incorporacions i generacions de crèdit

1. Per a l’exercici de 2019 se suspèn la vigència de l’article 60 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, llevat dels romanents de crèdits corresponents a despeses amb finançament afectat, les incorporacions dels quals s’han de regir per les normes generals que respecte d’això contenen la Llei de finances esmentada i el segon paràgraf de l’article 9.2 d’aquesta llei.

2. Això no obstant, la Mesa del Parlament de les Illes Balears, el Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i el director de l´Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears poden acordar la incorporació de crèdits amb càrrec al romanent de tresoreria corresponent al pressupost respectiu.

Així mateix, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques pot acordar la incorporació dels crèdits, amb independència del seu estat d’execució, corresponents a les despeses següents:

a) Les que s’han de finançar amb recursos del fons per afavorir el turisme sostenible corresponent a l’exercici de 2016, a càrrec provisionalment del resultat de l’exercici corrent, i, en tot cas abans del 31 de desembre de 2019, aquest finançament provisional s’ha de corregir de la manera que correspongui d’entre les previstes en el tercer paràgraf de l’apartat 4 de l’article 6 anterior.

b) Les que s’hagin d’imputar al programa pressupostari 223B01 per raó del crèdit extraordinari aprovat per mitjà del Decret llei 3/2018, de 29 d’octubre, per sufragar els danys a què fa referència el Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, a càrrec de l’excés de finançament que, respecte de les obligacions reconegudes a 31 de desembre de 2018 en aquest programa pressupostari, resulti de contreure l’endeutament que preveu el Decret llei 3/2018 per al finançament del crèdit extraordinari esmentat.

c) Les que s'hagin d'imputar als crèdits suplementaris a què es refereix el Decret llei 4/2018, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l'àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible en les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears de l'exercici de 2018; i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d'octubre, pel qual s'estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d'octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, a càrrec de l'excés de finançament que, respecte de les obligacions reconegudes a 31 de desembre de 2018 en les partides objecte de suplement, resulti de contreure l'endeutament que preveu el Decret llei 4/2018 per al finançament dels crèdits suplementaris esmentats.

3. En l’exercici de 2019, i a més dels casos que preveu l’article 59 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, també poden generar crèdit en el pressupost de despeses de l’Administració de la comunitat autònoma els ingressos següents:

a) Els ingressos procedents de les operacions d’endeutament que se subscriguin fins al límit màxim autoritzat per l’Estat o d’acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament, a les quals es refereixen, respectivament, el primer i el segon paràgraf de l’article 36.3 d’aquesta llei. Els crèdits que es generin s’han de destinar a les finalitats que en cada cas pertoquin o a les que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, i amb l’informe del director general de Pressuposts i Finançament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d’estabilitat pressupostària de l’exercici de 2019; sense que, amb caràcter general, es pugui generar nova despesa en termes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, llevat que al llarg de l’exercici es revisi a l’alça l’objectiu de dèficit de la comunitat autònoma per a l’any 2019.

b) Els ingressos procedents de les operacions de refinançament de deute a què fa referència el tercer paràgraf de l’article 36.3 d’aquesta llei. Els crèdits que es generin s’han de destinar a fer les aportacions, en concepte de soci, fundador o partícip, o a concedir els préstecs, a favor dels ens instrumentals corresponents, i amb càrrec al capítol 8 en ambdós casos, o a fer les transferències de capital a favor d’aquests ens amb imputació a les consignacions pressupostàries que pertoquin del capítol 7 del pressupost de despeses de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a fi, en tots els casos, d’amortitzar i cancel·lar el deute viu objecte de refinançament.

c) Els ingressos no prevists procedents del sistema de finançament autonòmic. En particular, en cas que l’Estat aprovi els pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019 amb posterioritat a l’aprovació dels pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019, es pot generar crèdit per adaptar el pressupost de despeses i d’ingressos de la comunitat autònoma a les previsions definitives del sistema de finançament que resultin dels pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019. Els crèdits que es generin s’han de destinar a les finalitats que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, i amb l’informe del director general de Pressuposts i Finançament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d’estabilitat pressupostària de l’exercici de 2019.

d) Els ingressos corresponents al supòsit previst en l’article 42 d’aquesta llei.

 

Article 8

Altres normes especials en matèria de modificacions de crèdit

1. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit entre centres gestors del Servei de Salut de les Illes Balears correspon a la consellera de Salut, a proposta del director general d’aquest servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1, cas en el qual la competència correspon a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques.

2. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit dins un mateix centre gestor del Servei de Salut de les Illes Balears correspon al director general d’aquest servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1, cas en el qual la competència correspon a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques.

Així mateix, la competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit en el pressupost de despeses de l’Agència Tributària de les Illes Balears correspon a la directora de l’Agència.

3. Excepcionalment, i d’acord amb el que preveu la lletra e) de l’article 58.2 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es poden aprovar transferències de crèdit que minorin crèdits per a operacions de capital en els casos en què els crèdits incrementats es destinin a operacions corrents en matèria d’educació, formació i orientació, sanitat, cooperació internacional, solidaritat o emergències.

 

Capítol IV Fons de contingència

Article 9

Fons de contingència

1. Es dota un fons de contingència de 22.170.319 euros, corresponent al 0,5% de l’import total dels estats de despeses no financeres del pressupost inicial consolidat a què fa referència l’article 3 d’aquesta llei.

2. Aquest fons de contingència, que s’inclou com a capítol 5 en la secció 35 del pressupost de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’ha de regir pel que estableix l’article 38 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En tot cas, el fons de contingència es pot destinar a finançar les incorporacions de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat quan no hi hagi desviacions positives de finançament i per l’import de la despesa pendent d’executar amb fons finalistes.

 

TÍTOL II GESTIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

Article 10

Autorització i disposició de la despesa

1. Les competències en matèria d’autorització i de disposició de la despesa corresponen amb caràcter general i permanent als òrgans següents:

a) A la Mesa del Parlament amb relació a la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears; al director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears amb relació a la secció 06-Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears; al síndic major amb relació a la secció 03-Sindicatura de Comptes de les Illes Balears; i al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears amb relació a la secció 07-Consell Audiovisual de les Illes Balears.

b) A la presidenta del Govern i a la consellera de Presidència, indistintament, amb relació a la secció 11; als consellers amb relació a les seccions 12 a 26; a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques amb relació a les seccions 31, 32, 34 i 36; a la consellera d’Innovació, Recerca i Turisme amb relació a les seccions 33 i 37; al president del Consell Consultiu de les Illes Balears amb relació a la secció 04; i al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears amb relació a la secció 05.

c) Als responsables dels organismes autònoms corresponents amb relació a les seccions pressupostàries 73, 76, 77, 78 i 79.

d) Al director general del Servei de Salut de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d’aquesta entitat.

e) A la directora de l’Agència Tributària de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d’aquesta entitat.

2. Això no obstant, cal sol·licitar l’autorització prèvia al Consell de Govern pel que fa als expedients de despesa de quantia superior a 500.000 euros.

En tot cas, per a la tramitació de procediments per a l’adjudicació de contractes, acords marc o sistemes dinàmics de contractació, és necessària l’autorització prèvia del Consell de Govern quan el valor estimat d’aquests contractes, acords o sistemes, calculat de la manera que estableix la Llei de contractes del sector públic, sigui superior a 500.000 euros.

3. L’autorització prevista en l’apartat 2 anterior no és exigible en els casos següents:

a) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article.

b) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries 32, 34 i 36, les de caràcter financer i tributari, i els pagaments de les operacions no pressupostàries, que corresponen a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, i també les operacions relatives a la secció pressupostària 37, que corresponen a la consellera d’Innovació, Recerca i Turisme.

c) Les operacions relatives a despeses derivades de línies de subvenció finançades totalment o parcialment pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu de la Pesca i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, o pels fons en matèria agrària i pesquera que els substitueixin, d’acord amb la normativa comunitària i les normes, concordants o de desplegament, estatals i autonòmiques, quan corresponguin al conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

d) Les aportacions, les transferències o les subvencions amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) Els expedients la despesa total dels quals s’hagi d’imputar a crèdits habilitats amb càrrec al fons de contingència per raó de l’aprovació del Consell de Govern de les aplicacions d’aquest fons en els termes que preveu l’article 38.4 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

f) Els expedients de concessió de subvencions quan l’expedient de despesa corresponent a la convocatòria de la qual duguin causa hagi estat autoritzat prèviament pel Consell de Govern d’acord amb el que preveu el primer paràgraf de l’apartat 2 anterior.

g) Els expedients la despesa total dels quals s’hagi d’imputar a crèdits que resultin de modificacions de crèdit autoritzades prèviament pel Consell de Govern.

4. En els expedients de despesa derivats de l’adquisició de béns a títol onerós que regula la Llei 6/2001, d’11 d’abril, del patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l’òrgan competent en la matèria ha de fixar la partida pressupostària a la qual s’ha d’imputar la despesa, a excepció dels que impliquin despeses per un import superior a 500.000 euros, en els quals cal l’autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s’ha d’imputar la despesa.

L’òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en l’adquisició de béns a títol onerós és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l’operació, d’acord amb les resolucions dictades per l’òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

5. Així mateix, en els expedients de despesa derivats de la tramitació de la Central de Contractació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears d’expedients de contractació d’obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, als quals es refereix l’article 12 del Decret 56/2012, de 13 de juliol, pel qual es crea la Central de Contractació, es regula la contractació centralitzada i es distribueixen competències en aquesta matèria en l’àmbit de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic autonòmic, l’òrgan competent en matèria de contractació centralitzada ha de fixar la partida pressupostària a la qual s’ha d’imputar la despesa, llevat dels expedients que impliquin despeses per un import superior a 500.000 euros, en els quals cal l’autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s’ha d’imputar la despesa.

L’òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en els expedients de contractació d’obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l’operació, d’acord amb les resolucions dictades per l’òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

6. L’òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa ho és també per dictar la resolució administrativa que doni lloc a aquesta despesa, llevat dels casos que preveuen els apartats 4 i 5 d’aquest article i, en general, en la resta dels casos en què la competència per dictar la resolució esmentada estigui atribuïda legalment a un altre òrgan.

La desconcentració, la delegació i, en general, els actes pels quals es transfereixen la titularitat o l’exercici de les competències esmentades en el paràgraf anterior s’entenen sempre referits a ambdues competències.

Article 11

Reconeixement de l’obligació

1. Les competències en matèria de reconeixement de l’obligació corresponen, respectivament i sense limitació de quantia, a la Mesa del Parlament de les Illes Balears, al director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, al síndic major de Comptes, al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears, a la persona titular de cada secció pressupostària, al president del Consell Consultiu de les Illes Balears, al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, a la directora de l’Agència Tributària de les Illes Balears i al director general del Servei de Salut de les Illes Balears o de l’organisme autònom a càrrec del qual s’hagi d’atendre l’obligació.

2. Això no obstant, les operacions relatives a les nòmines i les despeses de previsió social o assistencial del personal corresponen a la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, amb independència de les seccions a què s’apliquin, excepte les seccions 02, 03 i 06, i les que afectin nòmines del personal adscrit al servei d’educació no universitària, que corresponen al conseller d’Educació i Universitat, i del personal adscrit al Servei de Salut de les Illes Balears i a l’Agència Tributària de les Illes Balears, que corresponen, respectivament, al director general del Servei i a la directora de l’Agència pel que fa a les nòmines que gestionen aquests ens, sens perjudici de la direcció i la supervisió d’aquestes nòmines a càrrec de l’òrgan competent per a això a què es refereix la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El que disposa el paràgraf anterior s’ha d’entendre també, pel que fa a l’Agència Tributària de les Illes Balears, sens perjudici de la col·laboració de l’Administració de la comunitat autònoma que preveu la disposició transitòria segona de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

 

TÍTOL III DESPESES DE PERSONAL I ALTRES DISPOSICIONS

Capítol I Despeses de personal

Article 12

Despeses del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d’ens integrants del sector públic autonòmic

1. Les retribucions del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d’ens integrants del sector públic autonòmic, de conformitat amb la delimitació que fa, a aquest efecte, la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o, si s’escau, la que faci amb caràcter bàsic l’Estat per a l’any 2019 per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019, llevat del personal eventual, s’han de regir per les normes següents:

a) Amb caràcter general, i amb efectes d’1 de gener de 2019, les retribucions del personal esmentat no han d’experimentar cap variació respecte de les vigents el 31 de desembre de 2018, sens perjudici del que preveuen l’apartat 3 d’aquest article i la disposició addicional primera d’aquesta llei.

D’acord amb això, les retribucions dels funcionaris en concepte de sous, triennis i complement de destinació són les següents:

1r. El sou i els triennis que corresponen al grup en què estigui classificat el cos o l’escala al qual pertany el funcionari, d’acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Grup/subgrup	Sou (euros)	Triennis (euros)
A1	13.814,04	531,48
A2	11.944,68	433,32
B	10.441,20	380,28
C1	8.968,44	327,96
C2	7.464,12	223,20
Agrupacions professionals	6.831,60	168,00

2n. El complement de destinació corresponent al lloc de treball que ocupi el funcionari, d’acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Nivell	Import (euros)
30	12.066,48
29	10.823,04
28	10.368,12
27	9.912,72
26	8.696,76
25	7.715,88
24	7.260,60
23	6.806,04
22	6.350,52
21	5.896,08
20	5.476,92
19	5.197,32
18	4.917,48
17	4.637,76
16	4.358,76
15	4.078,68
14	3.799,32
13	3.519,36
12	3.239,52
11	2.959,80
10	2.680,56
9	2.540,88
8	2.400,48
7	2.260,92
6	2.121,00
5	1.981,20
4	1.771,56
3	1.562,28
2	1.352,52
1	1.143,00

3r. La quantia del complement específic anual que, si escau, estigui assignat al lloc de treball que ocupi el funcionari ha de ser la que resulti d’elevar a catorze mensualitats l’import mensual corresponent al mes de desembre de l’any 2018.

El complement específic anual s’ha de percebre en catorze pagues iguals, de les quals dotze han de ser de percepció mensual i dues han de ser addicionals, del mateix import que una de mensual, en els mesos de juny i de desembre, respectivament.

4t. En tot cas, les retribucions que en concepte de complement de destinació i complement específic percebin els funcionaris públics han de ser les corresponents al lloc de treball que ocupin en virtut dels procediments de provisió prevists en la normativa vigent, i les tasques concretes que es duguin a terme no poden emparar que s’incompleixi aquesta norma, llevat dels casos en què la normativa aplicable els reconegui altres quanties.

b) L’import de cadascuna de les dues pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals s’aplica el règim retributiu general ha d’incloure, a més de la quantia del complement de destinació o concepte equivalent mensual que correspongui, les quanties en concepte de sou i triennis que es recullen en el quadre següent:

Grup/subgrup	Sou (euros)	Triennis (euros)
A1	710,36	27,33
A2	725,95	26,33
B	752,01	27,40
C1	645,94	23,60
C2	616,34	18,42
Agrupacions professionals	569,30	14,00

Les pagues extraordinàries de la resta del personal sotmès a règim administratiu i estatutari que estigui en servei actiu han d’incorporar un percentatge de la retribució complementària equivalent al complement de destinació que percebin, de manera que arribi a una quantia individual semblant a la que resulti del que disposa el paràgraf anterior per als funcionaris en servei actiu als quals s’aplica el règim retributiu general.

En cas que el complement de destinació o el concepte retributiu equivalent es meritin en catorze mensualitats, la quantia addicional definida en el paràgraf anterior s’ha de distribuir entre aquestes mensualitats.

c) El que disposen les lletres anteriors s’ha d’entendre sens perjudici de les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, siguin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius que s’estableixin, amb els informes previs que calguin d’acord amb la normativa vigent.

Així mateix, les retribucions del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i de la resta d’ens integrants del sector públic autonòmic que, al llarg de l’any, sigui adscrit a una altra plaça de les previstes en la relació de llocs de treball, han de ser objecte de revisió d’acord amb les especificacions del nou lloc a què s’adscrigui.

d) Tots els acords, els convenis o els pactes que impliquin creixements retributius superiors a les quanties que estableixen aquest article o les normes que el despleguin s’hi han d’adequar oportunament. En cas contrari, són inaplicables les clàusules o les normes que s’hi oposin.

2. Les retribucions del personal laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears són les que es determinen mitjançant la negociació col·lectiva, de conformitat amb els criteris que amb aquesta finalitat s’estableixen en l’apartat 1 d’aquest article, els quals s’han de fer extensius al personal al servei de la resta d’ens integrants del sector públic autonòmic, inclòs el personal laboral contractat sota la modalitat d’alta direcció, i de conformitat amb la resta de normes de rang legal aplicables, particularment les que contenen aquesta llei, la Llei 7/2010 ja esmentada i els articles 26 i 28 del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques.

D’acord amb això, els contractes i la resta d’instruments jurídics que estableixin les retribucions d’aquest personal s’hi han d’adequar oportunament.

En tot cas, i sens perjudici de la necessitat d’adequar el contingut de les relacions de llocs de treball corresponents d’acord amb els procediments administratius aplicables, l’aprovació de qualsevol acord, conveni o pacte a què fa referència la lletra d) de l’apartat anterior pels ens integrants del sector públic autonòmic requereix que la Direcció General de Pressuposts i Finançament n’emeti un informe previ i favorable sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera.

A la sol·licitud d’informe s’ha d’adjuntar, a més de l’informe a què es refereix la disposició addicional novena de la Llei 7/2010 ja esmentada, un informe jurídic emès pels serveis jurídics de l’ens o de la conselleria d’adscripció sobre el compliment de la legalitat vigent, i també una memòria economicofinancera que determini els efectes pressupostaris prevists tant per a l’exercici corrent com per als exercicis futurs i el finançament que es preveu.

Són nuls de ple dret els acords, els convenis o els pactes que s’assoleixin sense aquest informe favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament i previ a l’aprovació definitiva de l’acord, el conveni o el pacte per l’òrgan competent.

3. Tot el que disposen els apartats anteriors d’aquest article s’ha d’entendre sens perjudici de les variacions retributives que es produeixin per raó de les homogeneïtzacions de complements específics previstes en l’Acord entre l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les organitzacions sindicals CCOO, CSI-CSIF, STEI-i, UGT i USO de 18 de juliol de 2008, ratificat per l’Acord del Consell de Govern de 24 d’octubre de 2008, i en l’Acord entre l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les organitzacions sindicals CCOO, CSI-CSIF, STEI-i, UGT i USO de 20 de novembre de 2009, de reprogramació de l’acord anterior, ratificat per l’Acord del Consell de Govern de 26 de febrer de 2010, d’una banda; per raó d’aplicar el que preveu la disposició addicional primera d’aquesta llei, de l’altra; i, finalment, per raó dels acords a què es refereixen els articles 14, 21.4, 22, 23, 24.1, 25.2 i 41 d’aquesta llei.

Article 13

Adaptació anual dels límits retributius a què es refereix la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012

Per a l’any 2019, les quanties màximes que estableixen els apartats 2.1, 2.2 i 2.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013, en relació amb els límits retributius aplicables a cada un dels grups de classificació professional del personal laboral al servei dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, no han d’experimentar cap variació respecte de les vigents el 31 de desembre de 2018, sens perjudici de les variacions retributives que eventualment puguin tenir lloc per raó del que preveu la disposició addicional primera d’aquesta llei o en l’apartat 2.5 de l’esmentada disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012.

Article 14

Despeses del personal docent dels centres concertats

1. El finançament de les despeses del personal docent dels centres concertats es regeix per les normes corresponents als mòduls econòmics a què es refereixen els articles 29 a 31 i l’annex 21 d’aquesta llei, i també per la resta de disposicions aplicables, tenint en compte, així mateix i sens perjudici del que preveu amb caràcter general l’article 24 d’aquesta llei, l’Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016, d’aprovació de l’Acord de reprogramació de l’Acord de 2008 i altres millores sociolaborals del professorat de l’ensenyament privat concertat de les Illes Balears signat el 10 de febrer de 2016.

2. L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears no assumeix els increments retributius, les reduccions horàries o qualsevol altra circumstància que condueixi a superar el que preveuen els mòduls econòmics esmentats, sens perjudici que, en el marc del que estableix el punt onzè de l’Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016 esmentat en l’apartat anterior, l’Administració de la comunitat autònoma els reconegui expressament i n’efectuï la consignació pressupostària consegüent, amb l’informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament.

Així mateix, l’Administració no assumeix els increments retributius, fixats en conveni col·lectiu, que suposin una variació interanual superior a l’establerta en l’article 12.1 d’aquesta llei o la que es fixi d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera, sens perjudici que, en el marc de la consecució gradual de l’equiparació retributiva amb el personal docent dels centres públics a què fa referència l’Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016 esmentat, l’Administració de la comunitat autònoma els reconegui expressament i n’efectuï la consignació pressupostària consegüent, amb l’informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament.

Article 15

Retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, del personal eventual, dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i del director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears

1. Amb caràcter general i per a l’any 2019, les retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs a què es refereix l’article 2.2 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també del personal eventual i dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, no han d’experimentar cap variació respecte de les vigents el 31 de desembre de 2018.

2. D’acord amb això, les retribucions per a l’any 2019 dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs que s’esmenten a continuació, sens perjudici de les que corresponguin pel concepte d’antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Presidenta de les Illes Balears: 67.399,69 euros.

b) Vicepresidenta i consellers del Govern de les Illes Balears: 59.484,26 euros.

3. Les retribucions per a l’any 2019 dels secretaris generals, dels directors generals i dels alts càrrecs assimilats, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d’antiguitat, es fixen en les quanties de sou, de complement de destinació i de complement específic anual següents, referides a dotze mensualitats:

a) Sou: 14.791,70 euros.

b) Complement de destinació: 14.351,32 euros.

c) Complement específic: 20.943,88 euros.

Quant a les retribucions de l’interventor general de la comunitat autònoma de les Illes Balears i del director general del Servei de Salut de les Illes Balears, el complement específic que els correspon com a alts càrrecs s’ha d’augmentar en la quantia de 26.569,51 euros.

Les dues pagues extraordinàries inclouen una mensualitat del sou, els triennis i el complement de destinació.

4. Les retribucions per a l’any 2019 dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d’antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Síndics de Comptes: 91.801,04 euros.

b) Secretària general: 71.356,49 euros.

5. Les retribucions de la resta d’alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què fa referència l’article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i les retribucions del personal eventual al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i, si s’escau, al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l’article 12.1 d’aquesta llei, integren el sector públic autonòmic, no han d’experimentar cap variació respecte de les vigents el 31 de desembre de 2018, d’acord amb l’instrument jurídic determinant de la retribució en cada cas i la resta de normes de rang legal aplicables.

D’acord amb això, els contractes i la resta d’instruments jurídics que estableixin les retribucions d’aquests càrrecs s’hi han d’adequar oportunament.

6. El que estableixen els apartats anteriors d’aquest article s’ha d’entendre sens perjudici de les variacions retributives que eventualment puguin tenir lloc per raó del que preveu la disposició addicional primera d’aquesta llei, les quals s’han de fer extensives a tots aquests col·lectius, o per raó del que preveu l’article 41 d’aquesta llei.

7. La retribució en concepte de sou per a l’any 2019, referida a catorze mensualitats, i sens perjudici de la que li correspongui pel concepte d’antiguitat, del director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, és de 96.662,50 euros.

Article 16

Indemnitzacions per raó del servei dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs i del personal eventual

1. El règim d’indemnitzacions per les despeses de desplaçament dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l’article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i del personal eventual, amb motiu dels seus viatges oficials o per raó del servei, és el següent:

a) Les despeses de desplaçament, transport, manutenció i estada fora del municipi del lloc de treball s’han de rescabalar per la quantia exacta, fins i tot en el cas de desplaçaments extrainsulars.

b) El pagament d’aquestes despeses s’ha de fer amb la justificació prèvia de la despesa corresponent.

2. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l’article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i el personal eventual que, en el moment del seu nomenament, resideixin a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera o fora de les Illes Balears, i mentre mantenguin aquesta residència, tenen dret a percebre una indemnització pel cost de la seva residència temporal a l’illa de Mallorca.

La quantia de la indemnització esmentada és de 22.000 euros i s’ha de percebre en dotze mensualitats.

La residència temporal a l’illa de Mallorca s’ha d’acreditar mitjançant una declaració de la persona interessada, a la qual s’ha d’adjuntar el certificat corresponent d’estar empadronada a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera o, si s’escau, fora de les Illes Balears.

En cas que els perceptors de la indemnització que regula aquest apartat traslladin la seva residència definitiva a l’illa de Mallorca, han de comunicar aquesta circumstància a la secretaria general de la conselleria en la qual exerceixen les seves funcions i, en tot cas, perden el dret a percebre la indemnització.

3. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l’article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i el personal eventual que siguin residents a les Illes Balears en el moment que siguin nomenats per ocupar un càrrec amb destinació fora de les Illes Balears, i mentre mantenguin la residència a les Illes Balears, tenen dret a percebre una indemnització pel cost de la residència temporal fora de les Illes Balears. La quantia d’aquesta indemnització per a l’any 2019 és de 30.000 euros anuals, i s’ha de percebre en les mateixes condicions que estableix l’apartat anterior.

Article 17

Indemnitzacions per raó del servei: règim general i supòsits específics

1. Les indemnitzacions per raó del servei del personal de l’Administració de la comunitat autònoma s’han de regir pel Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’administració autonòmica de les Illes Balears, i les seves quanties han de ser les mateixes que les corresponents a l’any 2018. Aquest decret és aplicable al personal directiu professional però no al personal eventual, el qual s’ha de regir pel que estableix l’article 16 anterior.

Així mateix, les indemnitzacions relatives al personal al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l’article 12.1 d’aquesta llei, integren el sector públic autonòmic, inclòs el personal directiu professional, han de ser les mateixes que les corresponents a l’any 2018.

2. El personal a què es refereix l’apartat anterior que ocupi llocs de treball ubicats a l’estranger té dret a percebre una indemnització de 22.000 euros anuals per raó del cost de la residència a l’estranger.

3. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres de la Comissió Tècnica Interinsular han de ser ateses amb càrrec als crèdits de la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears.

4. Els membres representants de la comunitat autònoma de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències prevista en la disposició transitòria primera de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears han de percebre, prestin serveis en aquesta comunitat autònoma o no ho facin, les indemnitzacions per assistència i, si s’escau, les dietes i el rescabalament de les despeses de viatge i d’allotjament que corresponguin, en els mateixos termes i quantia que els que fixa el Decret 16/2016 esmentat per assistir a sessions dels òrgans col·legiats de l’Administració de la comunitat autònoma. Les mateixes indemnitzacions per assistència i, si s’escau, dietes i rescabalament de les despeses corresponents han de percebre els representants del Govern de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències Govern-consells insulars, a què es refereix la disposició transitòria cinquena de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Pel que fa a les indemnitzacions o les percepcions per raó de l’assistència a sessions de la resta d’òrgans col·legiats de l’Administració de la comunitat autònoma que es prevegin en les ordres dels consellers a què es refereix l’article 35.1 del Decret 75/2004, de 27 d’agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’han de regir també pel que disposa l’article 30 del Decret 16/2016 ja esmentat, d’acord amb el que estableix el segon paràgraf de l’article 15.3 de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013.

5. D’acord amb l’article 15 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, l’any 2019 els membres del Consell Consultiu han de percebre una indemnització per assistència a les sessions que tenguin lloc per a l’estudi i l’elaboració de dictàmens a raó de 641,35 euros per assistència.

6. Durant l’any 2019, la quantia de les percepcions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats de direcció dels ens que integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma s’han de regir pel que disposa l’article 15.5 de la Llei 15/2012 esmentada.

Article 18

Oferta pública d’ocupació

1. Durant l’any 2019, i sens perjudici del que disposa l’apartat següent, el nombre total de places de nou ingrés del personal de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, i també, si escau, els sectors, les funcions i les categories professionals en les quals s’han de concentrar, i les places que ha d’incloure l’oferta pública d’ocupació, s’han de fixar de conformitat amb la delimitació que, amb caràcter bàsic, faci l’Estat per a l’any 2019, per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019, i d’acord també amb l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Respectant les disponibilitats pressupostàries de l’exercici de 2019, no computen en el límit anterior les places corresponents a convocatòries pendents d’execució que deriven d’ofertes públiques d’ocupació d’anys anteriors, ni tampoc, dins els límits de les lleis anuals de pressuposts generals de l’Estat corresponents pel que fa a les taxes màximes de reposició d’efectius i, en general, al nombre màxim de places de nou ingrés de cada any, les places inherents a aquestes taxes i nombre màxim d’efectius de nou ingrés encara no convocades o sense oferta pública d’ocupació.

2. En tot cas, les convocatòries de places vacants de personal funcionari, de personal estatutari, de personal funcionari docent i de personal laboral de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic requereixen els informes previs i favorables de la Direcció General de Pressuposts i Finançament i de la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques, que s’han de pronunciar, respectivament, sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, a sol·licitud motivada de l’òrgan directiu competent per raó de la matèria.

L’informe de la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques no és preceptiu quan la convocatòria de selecció s’ajusti a un model del qual hagi informat, prèviament i favorablement, la direcció general esmentada. En aquests casos, l’òrgan competent en matèria de personal de la conselleria o l’ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que s’ajusta al model esmentat.

Article 19

Nomenaments i contractacions de personal temporal

1. Durant l’any 2019, i amb caràcter general, se suspenen el nomenament de nou personal funcionari interí i la pròrroga del nomenament dels funcionaris interins adscrits a programes temporals o nomenats per subvenir necessitats urgents, i també el nomenament de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal —i les pròrrogues d’aquests nomenaments i contractes— a l’Administració de la comunitat autònoma i a la resta d’ens que integren el sector públic instrumental autonòmic.

2. Això no obstant, en els casos en què aquesta suspensió pugui suposar un perjudici en la prestació dels serveis que siguin competència de la comunitat autònoma o en la hisenda de la comunitat autònoma i se’n justifiqui una necessitat urgent i inajornable, es poden autoritzar el nomenament de personal funcionari interí i de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal, i també les pròrrogues, a l’Administració de la comunitat autònoma i a la resta d’ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, sempre que, prèviament a aquests nomenaments, contractacions o pròrrogues, la Direcció General de Pressuposts i Finançament i la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques emetin sengles informes favorables sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, respectivament, a sol·licitud motivada de l’òrgan directiu competent per raó de la matèria.

En cas que aquests nomenaments o contractes resultin de convocatòries prèvies de selecció d’ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms sense pressupost propi, l’informe favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament a què es refereix el paràgraf anterior s’ha d’emetre abans de la convocatòria corresponent, i s’ha d’entendre que els nomenaments o contractes subsegüents han estat informats favorablement per la direcció general esmentada.

3. Així mateix, la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques haurà d’informar favorablement sobre les convocatòries de selecció del personal temporal estatutari o laboral esmentat en l’apartat anterior que facin els ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, amb excepció dels organismes autònoms sense pressupost propi, i també sobre les convocatòries relatives al personal docent a càrrec de la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d’Educació i Universitat, sempre que la convocatòria de selecció no s’ajusti a un model respecte del qual hagi informat prèviament i favorablement la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques. En aquest darrer cas, l’òrgan competent en matèria de personal de la conselleria o l’ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que aquesta s’ajusta al model esmentat.

4. En el cas de nomenaments de personal estatutari temporal del Servei de Salut de les Illes Balears o de l’entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l’autorització prèvia correspon al director general del Servei de Salut o a l’òrgan en qui delegui, el qual ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

Les gerències i els centres del Servei de Salut de les Illes Balears i de l’entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears no poden fer cap proposta de nomenament de caràcter temporal si no queda acreditada la dotació pressupostària corresponent.

Amb periodicitat mensual, la Direcció de Recursos Humans i Relacions Laborals del Servei de Salut de les Illes Balears i l’òrgan competent de l’entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears han de trametre a la Direcció General de Pressuposts i Finançament i a la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques un certificat en el qual es facin constar el nombre total de nomenaments temporals i les pròrrogues, per categories, amb indicació de la modalitat —interí, eventual o de substitució—, per cada centre o gerència del mes immediatament anterior, amb especificació de la despesa corresponent al personal estatutari temporal eventual i de substitució.

5. En el cas de nomenaments de personal interí o de contractacions laborals temporals de personal docent, la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l’autorització prèvia correspon a la persona titular de la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d’Educació i Universitat, la qual ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament o de la contractació temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

No es pot fer cap proposta de nomenament o de contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la dotació pressupostària corresponent.

Amb periodicitat mensual, la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d’Educació i Universitat ha de trametre a la Direcció General de Pressuposts i Finançament i a la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques un certificat en el qual es facin constar el nombre total de nomenaments i contractacions del mes immediatament anterior i les pròrrogues, desglossat per centre educatiu, lloc de treball, tipus i causa del nomenament o la contractació, i durada prevista, amb especificació de la despesa corresponent als nomenaments i als contractes duts a terme.

6. S’exceptuen de la suspensió general a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l’apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos següents:

a) Substitucions i cobertures de places dotades vacants i excedències o situacions assimilables, sempre que el procediment s’iniciï en el termini màxim de sis mesos des de la baixa o la situació que doni lloc a la vacant i quedi acreditat que l’entitat disposa de dotació suficient per a despeses de personal en el seu pressupost.

b) Contractes eventuals o nomenaments de durada igual o inferior a quaranta-cinc dies.

7. Així mateix, s’exceptuen també de la suspensió general a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l’apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos següents, sempre que l’entitat disposi de dotació suficient per a despeses de personal en el seu pressupost:

a) Quan es formalitzin per complir el que estableix la normativa laboral vigent en casos de jubilació anticipada especial a l’edat de 64 anys o en casos de jubilació parcial, sempre que, en cas de jubilació parcial, el percentatge de jornada de la persona substituta, amb la qual es pretén subscriure el contracte de relleu, no ultrapassi el percentatge de reducció parcial de la persona que s’ha de jubilar parcialment, i sempre que, en ambdós casos, les contractacions que es pretenguin fer no siguin de caràcter indefinit.

b) Per a l’execució de programes temporals o projectes de recerca científica que siguin conseqüència d’un conveni de col·laboració entre administracions públiques o que estiguin finançats amb alguna subvenció o aportació ja aprovada, sempre que en ambdós casos quedi acreditat a l’expedient el finançament extern complet durant la durada del nomenament, el contracte o la pròrroga. Així mateix, les convocatòries de selecció inherents a aquests programes o projectes no s’han de sotmetre a l’informe previ de la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques a què fa referència l’apartat 3 d’aquest article.

Sens perjudici de tot l’anterior, en ambdós casos, amb caràcter previ als nomenaments o les contractacions en ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms sense pressupost propi, el servei jurídic de la conselleria o de l’ens instrumental corresponent ha d’emetre un informe sobre la legalitat dels nomenaments o les modalitats contractuals laborals temporals. Així mateix, amb periodicitat mensual, l’òrgan competent en matèria de personal de l’ens instrumental ha d’emetre un certificat en el qual es facin constar els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, del mes immediatament anterior, amb indicació del motiu i la durada. Els certificats i els informes esmentats s’han de trametre mensualment a la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques.

En el cas particular dels programes de recerca científica estatals de promoció del talent i l’ocupació «Ramón y Cajal» o «Miguel Servet», del programa de beques europeu «Marie Sklodowska Curie» o de qualsevol altre programa públic que dugui aparellada la promoció de l’ocupació dels investigadors, s’ha d’entendre que les expectatives d’ocupació que contenguin aquests programes queden condicionades en tot cas al que estableixin les normes legals aplicables a l’oferta pública d’ocupació corresponent.

8. Per a l’efectivitat de tot el que estableix aquest article, les direccions generals de Funció Pública i Administracions Públiques i de Pressuposts i Finançament poden dictar, de manera conjunta, les instruccions corresponents.

Són nuls de ple dret els nomenaments i les contractacions de personal funcionari, estatutari o laboral de caràcter temporal que es facin sense complir els requeriments que estableix aquest article.

Article 20

Despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears

1. El cost del personal docent i no docent de la Universitat de les Illes Balears per a l’any 2019, sense incloure-hi els triennis ni els costs de la Seguretat Social a càrrec de l’ocupador, és el que s’indica a continuació:

a) Personal docent: 48.350.751 euros.

b) Personal no docent: 19.334.993,57 euros.

2. La Universitat de les Illes Balears pot ampliar els crèdits del capítol 1 del seu pressupost de despeses per l’import dels triennis que es meritin o dels augments del cost de la Seguretat Social a càrrec de l’ocupador.

Article 21

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2019 la concessió dels complements destinats a retribuir la productivitat, el rendiment, el compliment d’objectius o qualsevol altre concepte de naturalesa similar a favor del personal delimitat en l’article 2.1 del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques.

2. S’exceptua d’aquesta suspensió la concessió del complement de productivitat (factor variable), que es pot reconèixer al personal estatutari en els casos següents:

a) Cap de guàrdia de l’atenció especialitzada.

b) Indemnització per desplaçament de facultatius especialistes a Menorca, Eivissa o Formentera.

c) Qualsevol altra activitat que de manera extraordinària i per raó de necessitat autoritzi o reconegui expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l’òrgan competent, entre les quals s’hi ha d’entendre inclosa l’encomana provisional de funcions de coordinació que suposin una activitat extraordinària a la pròpia de la plaça o lloc de feina que s’ocupa.

d) Tasques docents teòriques o pràctiques que autoritzi expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l’òrgan competent.

e) Activitats lligades al compliment dels objectius fixats en els contractes de gestió subscrits entre el Servei de Salut de les Illes Balears i les gerències territorials.

f) Indemnització per desplaçament de facultatius especialistes d'àrea als diferents hospitals públics de l'Àrea de Salut de Mallorca, per garantir l'atenció continuada i permanent dels usuaris en aquests centres, quan, per raons d'interès públic i índole assistencial, la seva presència sigui autoritzada per la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de la Gerència Territorial on s'hagi de desenvolupar l'activitat. Aquest complement serà addicional a la percepció del complement d'atenció continuada per la realització de la guàrdia.

S'autoritza el director general del Servei de Salut de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per implementar aquesta mesura, les quals han de reflectir l'especialitat o les especialitats professionals afectades, les raons de necessitat assistencial concurrents, els criteris per cobrir l'activitat sanitària extraordinària, la quantia de les retribucions que integren el complement de productivitat variable i el procediment de la concessió.

3. També s’exceptua d’aquesta suspensió la concessió del complement de productivitat que es pot reconèixer a favor del personal de l’Agència Tributària de les Illes Balears per raó de la realització d’activitats lligades al compliment dels objectius fixats en el programa anual d’actuació de l’Agència Tributària.

4. En tot cas, la suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article no afecta el dret a la meritació i al pagament, amb càrrec als crèdits pressupostaris corresponents al complement de productivitat variable, de les quanties a què fa referència el punt 2 de l’apartat primer de l’Acord del Consell de Govern de 2 de novembre de 2012 pel qual s’estableixen una sèrie de complements salarials per al personal sanitari facultatiu del subgrup A1 del Servei de Salut de les Illes Balears, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 165, de 6 de novembre de 2012, relatiu a les dues àrees de salut de l’illa de Menorca i de les illes d’Eivissa i Formentera, ni tampoc a les possibles retribucions variables excepcionals a què es refereix l’apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013.

Article 22

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a la realització de serveis extraordinaris fora de la jornada habitual

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2019 la concessió de retribucions econòmiques pels serveis extraordinaris o per les hores extraordinàries fetes fora de l’horari o la jornada habituals de treball a favor del personal delimitat en l’article 2.1 del Decret llei 5/2012 esmentat, sens perjudici de les excepcions que s’estableixin per acord del Consell de Govern.

2. El que estableix l’apartat anterior d’aquest article no és aplicable al personal estatutari, la retribució del qual en aquesta matèria s’ha de regir únicament pel complement de productivitat (factor variable) a què es refereix l’article 21 anterior.

Article 23

Import de les retribucions corresponents a la carrera administrativa o professional i als sexennis

1. L’import que ha de percebre el personal al servei de la sanitat pública de les Illes Balears en concepte de carrera administrativa s’ha de regir pel que disposen els acords del Consell de Govern d’1 d’abril de 2016, de 19 de gener de 2017 i de 8 de juny de 2018, pels quals es ratifiquen l’Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de 17 de març de 2016, pel qual s’aprova el text consolidat dels acords sobre el sistema de promoció, desenvolupament i carrera professional del personal estatutari dependent del Servei de Salut de les Illes Balears, i les modificacions de l’acord esmentat de la Mesa Sectorial de Sanitat resultants dels acords de 13 de gener de 2017 i de 22 de maig de 2018; i també pel que disposa l’Acord del Consell de Govern de 7 d’octubre de 2016 pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de 30 de setembre de 2016, pel qual s’estableix una bestreta a compte del complement de carrera de 2016 per al personal que accedeix per primera vegada al sistema de carrera professional previst en l’Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de 17 de març de 2016, pel qual s’aprova el text consolidat dels acords sobre el sistema de promoció, desenvolupament i carrera professional del personal estatutari dependent del Servei de Salut de les Illes Balears.

2. Pel que fa al personal funcionari i laboral de serveis generals, l’import que ha de percebre aquest personal s’ha de regir pel que disposen els acords del Consell de Govern de 20 de novembre de 2015 i de 19 de gener de 2018, pels quals es ratifiquen l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 12 de novembre de 2015 i l’Acord del Comitè Intercentres de 16 de novembre de 2015, pels quals s’aproven les bases per reactivar la carrera professional del personal funcionari i laboral de serveis generals de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i es remodula l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals i del Comitè Intercentres de 4 de maig de 2015, i les modificacions dels acords esmentats de la Mesa Sectorial de Serveis Generals i del Comitè Intercentres resultants, respectivament, dels acords de 19 de desembre de 2017 i de 18 de desembre de 2017.

Aquests mateixos acords s’han d’aplicar al personal funcionari propi del Consell Consultiu de les Illes Balears.

3. Respecte del personal funcionari i laboral de l’Agència Tributària de les Illes Balears, l’import que ha de percebre aquest personal s’ha de regir pel que disposa l’Acord del Consell General de l’Agència Tributària de les Illes Balears de 10 de desembre de 2015, pel qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 19 de novembre de 2015, pel qual s’aproven les bases per reactivar la carrera professional del personal funcionari de carrera i el personal laboral fix de l’Agència Tributària de les Illes Balears i es remodula l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 19 de maig de 2015.

4. Quant al personal funcionari docent, l’import que aquest personal ha de percebre en concepte de sexennis s’ha de regir pel que disposa l’Acord del Consell de Govern de 18 de desembre de 2015 mitjançant el qual es ratifica l’Acord de la Mesa Sectorial d’Educació de la comunitat autònoma de les Illes Balears de 26 de novembre de 2015, pel qual es dóna compliment a un dels apartats de l’Acord marc per a la recuperació dels drets sociolaborals del sector de l’ensenyament públic de 30 de setembre de 2015, ratificat per la Mesa Sectorial d’Educació el 9 d’octubre de 2015, en què s’aproven les bases per aixecar la suspensió del component per formació permanent del complement específic anual (sexennis) i es du a la pràctica l’Acord de la Mesa General d’Empleats Públics de 28 d’octubre de 2015.

5. El que estableixen els apartats anteriors s’ha d’entendre sens perjudici de tot el que preveu l’article 24 següent.

Article 24

Suspensió i modificació de convenis, pactes i acords

1. En l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es garanteix el compliment dels convenis col·lectius, els acords i els pactes que afecten el personal laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i de les entitats que integren el sector públic instrumental, d’acord amb la delimitació que fa l’article 2.1 del Decret llei 5/2012 ja esmentat, llevat que, excepcionalment i per causa greu d’interès públic derivada de l’alteració substancial de les circumstàncies econòmiques existents, el Govern de les Illes Balears, en la seva condició d’òrgan col·legiat superior que dirigeix la política general i que exerceix les funcions executiva i administrativa, acordi suspendre o modificar el compliment de convenis col·lectius, acords i pactes ja subscrits en qualsevol àmbit de l’Administració de la comunitat autònoma o de les entitats que integren el sector públic instrumental, en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l’interès públic.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat anterior, s’entén que es produeix una causa greu d’interès públic derivada de l’alteració substancial de les circumstàncies econòmiques quan l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o les entitats que integren el seu sector públic instrumental han d’adoptar mesures o plans d’ajust, de reequilibri dels comptes públics o de caràcter economicofinancer per assegurar l’estabilitat pressupostària o la correcció del dèficit públic.

Article 25

Suspensió de determinades prestacions d’acció social

1. Se suspenen fins al 31 de desembre de 2019 les convocatòries i les concessions de prestacions i ajuts en concepte d’acció social a favor del personal sotmès a l’àmbit d’aplicació del Decret llei 5/2012 esmentat, llevat de les següents:

a) Ajuts per fills menors de divuit anys.

b) Ajuts per l’atenció a familiars amb discapacitat.

c) Ajuts per estudis del personal al servei de la comunitat autònoma i dels fills.

d) Ajuts en compensació de despeses derivades d’assistència sanitària.

e) Les bestretes ordinàries i extraordinàries de retribucions.

2. Això no obstant, al llarg de l’exercici de 2019 i per mitjà d’un acord del Consell de Govern, es podran aixecar les suspensions relatives a altres prestacions i ajuts, en funció de les disponibilitats pressupostàries de l’exercici.

Article 26

Reducció voluntària de jornada

1. Fins al 31 de desembre de 2019, el personal funcionari i laboral fix de serveis generals pot sol·licitar la reducció de jornada, fins a un màxim d’un terç, amb la reducció proporcional corresponent de retribucions, sempre que no afecti les necessitats del servei, apreciades mitjançant una resolució motivada de l’òrgan competent.

2. La concessió d’aquesta reducció, que és discrecional, no pressuposa l’autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 27

Llicència especial per a assumptes propis

Fins al 31 de desembre de 2019, el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix, de serveis generals, poden sol·licitar una llicència especial per a assumptes propis amb una durada màxima de sis mesos anuals, sense dret a percebre retribucions, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput de temps a efectes de triennis i grau personal, amb l’obligació de cotitzar que correspongui d’acord amb la normativa vigent. La concessió d’aquesta llicència, que és discrecional, està supeditada en tot cas a les necessitats del servei i no pressuposa l’autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 28

Excedència voluntària especial

1. Fins al 31 de desembre de 2019 el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix, de serveis generals, i el personal funcionari de carrera docent no universitari poden sol·licitar una excedència voluntària especial amb una durada mínima de sis mesos i màxima de tres anys, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps d’excedència a efectes de triennis i grau personal.

2. Durant la vigència d’aquesta excedència la persona beneficiària no pot prestar serveis en el sector públic, ni tampoc, si es tracta de personal funcionari de carrera docent no universitari, en l’àmbit de l’ensenyament concertat.

3. La concessió de l’excedència està supeditada a les necessitats del servei i no pressuposa l’autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

 

Capítol II Altres normes en matèria de despeses

Article 29

Mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment de centres educatius privats concertats de les Illes Balears

1. D’acord amb l’article 117 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, i amb els articles 12 i 13 del Reglament de normes bàsiques sobre concerts educatius, aprovat pel Reial decret 2377/1985, de 18 de desembre, s’aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal docent i les despeses de funcionament per a l’any 2019, amb els imports que consten en l’annex 21 d’aquesta llei.

2. Les despeses de personal docent dels centres concertats de les Illes Balears, incloses les cotitzacions per quota patronal de la Seguretat Social, s’han de finançar mitjançant el pagament delegat i, pel que fa als centres concertats els titulars dels quals són cooperatives de treball associat, mitjançant el pagament directe, d’acord amb les quanties mensuals dels mòduls establerts en l’annex 21 d’aquesta llei. Aquesta despesa de personal s’ha d’incrementar d’acord amb els percentatges de cotització a la Seguretat Social establerts legalment per a cada cas.

Les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent de l’ensenyament concertat s’han de finançar fins a un límit màxim de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s’assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

Això no obstant, en el cas de personal docent de centres concertats que abans de l’1 de gener de 2015 desenvolupàs globalment en nivells concertats una jornada superior al límit de vint-i-quatre hores lectives setmanals, d’acord amb el marc normatiu vigent fins a l’1 de gener de 2015, i sempre que les cobri mitjançant pagament delegat, se n’ha de continuar finançant la jornada íntegra fins a un límit màxim de trenta-dues hores lectives setmanals. En tot cas, si a partir de l’1 de gener de 2019 aquest personal redueix la seva jornada laboral global, se n’ha de reduir proporcionalment el finançament públic, el qual no es pot tornar a incrementar llevat dels casos en què la reducció sigui per davall de la jornada de vint-i-quatre hores lectives setmanals i l’augment posterior no impliqui superar globalment aquest límit de vint-i-quatre hores.

En tot cas, les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent de l’ensenyament concertat que dugui a terme vint hores setmanals com a director, sense ser titular del càrrec de director, o com a cap d’estudis, sense ser titular del càrrec de cap d’estudis, o de coordinació, s’han de finançar fins a un límit màxim de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent.

En cas que un docent estigui contractat en un centre concertat o més, aquests centres són responsables solidaris de l’obligació de retornar les quanties indegudament finançades per l’administració per raó de la superació dels límits esmentats, en proporció al nombre d’hores pel qual el docent estigui contractat en cada centre.

3. Els mòduls econòmics per unitat escolar dels diferents nivells i modalitats educatives per a altres despeses comprenen les despeses de personal d’administració i serveis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, i les quanties que corresponen a la reposició de les inversions reals.

Aquestes despeses s’han de justificar anualment davant la direcció general competent en matèria d’ordenació de centres docents concertats, d’acord amb els comptes anuals aprovats pels consells escolars, amb la informació que a aquest efecte es requereixi en els models de justificació que aprovi, mitjançant una resolució, la persona titular de la direcció general esmentada.

4. Per als concerts singulars (batxillerat i cicles formatius de grau superior), la quantia màxima que s’ha de percebre dels alumnes en concepte de finançament complementari dels fons públics, i en concepte exclusiu d’ensenyament regular, és d’entre 18 i 36 euros per alumne i mes durant deu mesos, en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2019.

5. Al concepte d’altres despeses dels concerts singulars dels cicles formatius de grau mitjà i de grau superior dels centres amb autorització per a una ràtio inferior a 30 alumnes per unitat escolar s’ha d’aplicar un coeficient reductor de 0,015 per cada alumne de menys en relació amb la ràtio de 30 alumnes.

6. Per als concerts singulars de cicles formatius de grau superior, la quantia que aboni l’administració en concepte d’altres despeses ha de ser la resultant de minorar en 3.606,08 euros la dels mòduls econòmics establerts en l’annex 21 d’aquesta llei per a aquests ensenyaments.

7. L’import anual global per a totes les unitats concertades del mòdul econòmic de despeses variables comprèn les despeses ocasionades per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal incloses les cotitzacions per quota patronal de la Seguretat Social.

8. Per calcular les quanties de les substitucions per incapacitat temporal s’han de computar els conceptes retributius referents als diferents nivells educatius que consten en l’annex 21 d’aquesta llei, excepte els complements lligats a l’exercici dels càrrecs de director i de cap d’estudis. Aquesta despesa s’ha d’incrementar d’acord amb els percentatges de cotització a la Seguretat Social establerts legalment per a cada cas.

9. És aplicable a les despeses de personal docent concertat i a les despeses variables per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal una minoració del 5%, prevista en el Decret 90/2010, de 16 de juliol, pel qual s’adopten mesures urgents per reduir el dèficit públic que afecten el personal docent no universitari dels centres privats concertats de les Illes Balears, que s’ha d’aplicar a cada un dels conceptes que integren la nòmina, excepte pel que fa als increments econòmics conseqüència de l’aplicació de l’Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016, d’aprovació de l’Acord de reprogramació de l’Acord del 2008 i altres millores sociolaborals del professorat de l’ensenyament privat concertat de les Illes Balears signat el 10 de febrer de 2016.

10. S’exclou el finançament de la paga extraordinària d’antiguitat en l’empresa que preveu el VI Conveni col·lectiu d’empreses d’ensenyament privat sostingudes totalment o parcialment amb fons públics. Així mateix, s’exclou el finançament de la paga extraordinària per antiguitat en l’empresa i el premi per jubilació que preveuen el XIV Conveni col·lectiu general de centres i serveis d’atenció a persones amb discapacitat.

El que estableix el paràgraf anterior s’ha d’entendre sens perjudici dels acords d’àmbit autonòmic que, en aquesta matèria, es puguin subscriure i ratificar pel Consell de Govern de les Illes Balears l’any 2019, condicionats a la consignació pressupostària consegüent, amb l’informe previ favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament.

Aquests eventuals acords han de preveure els mecanismes necessaris per garantir que el finançament de la paga esmentada no impliqui que les retribucions del personal docent de l’ensenyament concertat superi, en cap cas, les retribucions dels funcionaris docents de l’ensenyament públic.

11. S’autoritza el Consell de Govern perquè, a proposta del conseller d’Educació i Universitat, desplegui el que preveu aquest article per aplicar la distribució de fons públics per al sosteniment de centres privats concertats de les Illes Balears.

També s’autoritza el Consell de Govern a modificar, mitjançant un acord, l’annex 21 d’aquesta llei quant als conceptes i els imports que s’hi estableixen.

Article 30

Obligacions dels centres concertats en relació amb la tramitació i la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista

Amb la finalitat de facilitar i col·laborar amb l’administració en la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, els centres concertats han de complir les obligacions següents:

a) Presentar la documentació necessària per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista. Aquesta documentació i els terminis en què s’ha de presentar s’han de determinar mitjançant una resolució de la Direcció General de Personal Docent, que pot establir l’obligació d’utilitzar mitjans electrònics amb la finalitat d’agilitar la tramitació i el pagament de les nòmines.

b) Sens perjudici del que disposa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en relació amb la notificació electrònica, utilitzar el GestIB, aplicació informàtica de la Conselleria d’Educació i Universitat, o l’aplicació que la substitueixi, per a la gestió dels centres docents d’ensenyament no universitari sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, i consultar-lo periòdicament:

1r. Per introduir, abans de la segona quinzena del mes de setembre del curs escolar al qual es refereixin, i per actualitzar-les quan sigui necessari, les dades personals i l’horari dels professors titulars i substituts i de l’equip directiu, amb indicació de les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells que imparteixen, i el nivell en el qual s’exerceix el càrrec directiu concret, i també els dies no lectius triats pel centre. Les modificacions amb incidència en la nòmina, en els horaris dels professors o en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells s’han d’introduir en el GestIB en el termini de tres dies hàbils des que es facin efectives.

2n. Per rebre els requeriments de l’administració en cas que hi hagi algun defecte en la documentació presentada que s’hagi d’esmenar. A tots els efectes, s’entén vàlida la notificació efectuada als centres concertats mitjançant el GestIB.

3r. Per fer servir tots els processos que, mitjançant una resolució de la Direcció General de Personal Docent, s’estableixin com a necessaris per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, a mesura que l’aplicació GestIB els vagi incorporant i en els terminis que estableixi la resolució esmentada.

c) Garantir, com a condició indispensable perquè l’administració financiï els salaris i les cotitzacions per quota patronal dels professors, que compleixen els requisits establerts per la normativa vigent per exercir la docència en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells en què ho facin.

El que estableix aquesta lletra s’entén sens perjudici dels casos excepcionals en què els centres concertats acreditin, de la manera que estableixi la Conselleria d’Educació i Universitat, la impossibilitat de poder contractar professors que compleixin els requisits esmentats. A més, fins al 31 de desembre de 2019, i mitjançant una resolució del conseller d’Educació i Universitat, es poden establir altres mesures de caràcter excepcional per tal de garantir la prestació de l’ensenyament i els drets dels alumnes. En aquests casos, amb caràcter extraordinari i temporal, es pot finançar el cost d’aquests professors.

d) Ser responsable de fer servir la modalitat contractual ajustada a la legislació laboral i de la Seguretat Social i al conveni col·lectiu aplicable; d’aplicar les deduccions que corresponguin per quota obrera i quota patronal del règim de Seguretat Social aplicable; i de presentar la documentació justificativa necessària pel que fa al compliment de l’obligació d’efectuar les retencions a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques davant la Direcció General de Personal Docent, en els terminis que estableixi aquest òrgan.

Article 31

Limitacions al finançament de la nòmina del personal docent dels centres concertats

1. Quan la causa que dóna lloc a la suspensió de la relació laboral és la maternitat, la paternitat, l’adopció, l’acolliment, el risc durant l’embaràs o el risc durant la lactància natural, la contractació de professors substituts es finança sempre que el centre s’aculli a les bonificacions que estableix la legislació laboral i de la Seguretat Social.

2. Les contractacions i les modificacions de la jornada dels professors que es produeixin en els períodes no lectius i en els de vacances, en els dies festius del calendari escolar de cada centre o del calendari laboral, i en dissabte i en diumenge, es comencen a finançar el primer dia lectiu següent d’haver-se produït.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable a les contractacions, mitjançant un contracte de relleu, per substituir els professors en situació de jubilació parcial.

3. Les modificacions de jornada dels professors que es produeixen durant els períodes en què gaudeixen d’un permís per maternitat, per paternitat, per adopció o per acolliment o d’una llicència per incapacitat temporal, es financen a partir del dia en què el professor es reincorpori al seu lloc de treball.

En cas que aquest professor percebi un complement retributiu per exercir un càrrec directiu al centre, no es finança aquest complement, durant els primers quatre mesos de la vigència dels permisos esmentats, a qui el substitueixi en les tasques o funcions directives corresponents.

4. No es financen les retribucions i les quotes de la Seguretat Social corresponents als mesos de juliol i agost quan es produeixi la contractació o l’ampliació de la jornada de professors, mitjançant un contracte indefinit o temporal, a partir de l’1 de juny, ni tampoc quan es tracti d’un contracte temporal subscrit abans de l’1 de juny i el professor o la professora no hagi prestat serveis en el centre durant un mínim de cinc mesos i mig del curs escolar corresponent.

5. Amb caràcter general, l’import de cada trienni s’ha de fer efectiu en la nòmina del mateix mes en què es meriti i per l’import mensual íntegre, d’acord amb les taules salarials corresponents. En tot cas, l’administració pot comprovar si l’antiguitat reconeguda pel centre és real i si implica efectivament la meritació del trienni o els triennis el finançament dels quals se sol·licita, i, amb aquesta finalitat, pot requerir als sol·licitants tota la informació addicional que consideri necessària.

6. Als únics efectes del que disposa aquest article, s’entenen per períodes no lectius o de vacances els mesos de juliol i d’agost i les vacances escolars de Nadal i Pasqua.

Article 32

Fons de col·laboració econòmica amb les entitats locals

1. Per a l’any 2019, el percentatge mínim a què es refereix l’article 205.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, és del 0,5%.

2. Així mateix, per a l’any 2019, se suspèn l’aplicació de la norma que conté la regla 4a de l’article 205.3.b) de la Llei 20/2006 esmentada en els casos en què la disminució respecte de l’any anterior derivi de l’aplicació del criteri de la població.

Article 33

Límit màxim de despesa del servei públic de comunicació audiovisual per a l’any 2019

D’acord amb el que preveu l’article 29 de la Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears, el límit màxim de despesa anual, en l’exercici de 2019, per al finançament del servei públic de comunicació audiovisual és de 31.100.000 euros, corresponent als crèdits per transferències de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a favor de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sens perjudici de les generacions de crèdit que, durant l’exercici de 2019, es puguin dur a terme per raó del que preveu l’article 7.3 d’aquesta llei, els quals no s’han de computar a l’efecte d’aquest límit, ni tampoc els préstecs reintegrables que es concedeixin a l’ens públic d’acord amb la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 34

Actualització per a l’any 2019 de la renda social garantida

D’acord amb el que preveu l’article 8.5 de la Llei 5/2016, de 13 d’abril, de la renda social garantida, l’import de la prestació econòmica de la renda social garantida per a l’any 2019 s’ha d’actualitzar en el percentatge d’increment experimentat per les pensions no contributives des de la darrera actualització del barem econòmic d’aquesta renda i en el percentatge d’increment de les pensions no contributives que aprovi l’Estat per a l’any 2019.

Article 35

Pagaments d’obligacions d’exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries

 

1. En l’exercici de 2019 es pot materialitzar el pagament d’obligacions reconegudes d’exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries, amb la finalitat exclusiva de permetre pagaments parcials, o a compte del seu import total.

2. Així mateix, es pot seguir el mateix procediment de pagament a què es refereix l’apartat anterior pel que fa a les obligacions reconegudes d’exercicis tancats per tal de registrar les cessions de crèdits fetes pels perceptors.

3. Per a l’efectivitat de tot el que preveu aquesta disposició, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques pot dictar les instruccions corresponents.

 

TÍTOL IV GESTIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS I ALTRES NORMES EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA

Capítol I Operacions financeres

Article 36

Operacions de crèdit a curt i a llarg termini

1. L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els seus organismes autònoms poden recórrer a l’endeutament a curt i a llarg termini fins a l’import que garanteixi el compliment efectiu de la normativa reguladora de l’estabilitat pressupostària, d’acord amb els requisits i les condicions que s’assenyalen en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears; en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; i en la resta de normativa aplicable, tenint en compte, a més, el que disposen els apartats 2 a 4 d’aquest article.

El que preveu el paràgraf anterior s’ha d’entendre sens perjudici del que estableixen la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i l’apartat 5 d’aquest article en relació amb les operacions d’endeutament a curt i a llarg termini que pretenguin concertar altres ens, especialment pel que fa a les operacions que es considerin deute de la comunitat autònoma a l’efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, de 25 de maig de 2009, relatiu a l’aplicació del Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu, annex al Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

2. S’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit per al finançament dels crèdits a què es refereix l’article 2.1 d’aquesta llei, amb un termini de reemborsament superior a l’any, i en determini les característiques, amb la limitació d’augmentar l’endeutament en el tancament de l’exercici fins a un import màxim de 133.326.510 euros respecte del saldo de l’endeutament a dia 1 de gener de 2019.

3. Així mateix, s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini, en els termes que s’estableixen en la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en la normativa reguladora de l’estabilitat pressupostària i del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, fins a l’import màxim autoritzat per l’Estat.

També s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini amb càrrec als mecanismes addicionals de finançament, als quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei orgànica 2/2012 esmentada, que pugui habilitar l’Administració de l’Estat al llarg de l’exercici de 2019.

Finalment, s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini a fi de refinançar i cancel·lar operacions de finançament dels ens, sempre que el deute d’aquests ens es consideri deute de la comunitat autònoma de les Illes Balears a l’efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, esmentat abans, i les operacions de refinançament no impliquin cap increment de l’endeutament net considerat en conjunt. A aquest efecte, es poden concertar noves operacions d’endeutament a càrrec de l’Administració de la comunitat autònoma, com a màxim pel mateix import del deute que s’hagi de cancel·lar de les operacions a llarg termini del conjunt dels ens, i l’import de les noves operacions s’ha de destinar íntegrament a amortitzar les operacions d’endeutament de cada ens, totalment o parcialment segons els casos, mitjançant una transferència de capital, una aportació en concepte de soci, fundador o partícip, o un préstec a favor de l’ens; així mateix, l’Administració de la comunitat autònoma pot optar per subrogar-se en la posició deutora de l’ens, cas en el qual l’import de la nova operació que es concerti s’ha de destinar a amortitzar el deute objecte de la subrogació.

4. L’endeutament autoritzat en virtut dels apartats 2 i 3 anteriors que no hagi acordat l’òrgan competent del Govern o que no s’hagi formalitzat dia 31 de desembre de 2019 es pot dur a terme l’any següent, i s’ha d’imputar en tot cas a l’autorització legal corresponent a l’any 2019, amb la comptabilització del dret de cobrament corresponent en el pressupost d’ingressos de l’any 2019.

5. Excepcionalment, durant l’any 2019, la resta d’ens del sector públic instrumental autonòmic a què fa referència el segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquest article pot formalitzar operacions de crèdit a llarg termini, sempre que no impliquin un increment de l’endeutament net a l’1 de gener de 2019.

Article 37

Avals

1. Al llarg de l’exercici de 2019 el Govern de les Illes Balears, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, pot concedir avals, amb caràcter solidari i amb renúncia expressa al benefici d’excussió, directament o mitjançant els seus organismes autònoms, fins a la quantia total de 30.000.000 d’euros.

Els avals que, si s’escau, es concedeixin s’han de subjectar a les condicions que determinen els articles 103 a 107 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L’import de cada aval no pot excedir del 30% de la quantia assenyalada en l’apartat anterior d’aquest article, excepte en els casos en què el Consell de Govern acordi exceptuar aquesta limitació.

Aquesta limitació afecta exclusivament cadascuna de les operacions avalades i no té caràcter acumulatiu per entitat, institució o empresa avalada.

 

Capítol II Mesures tributàries

Article 38

Taxes i prestacions patrimonials públiques no tributàries

1. Per a l’any 2019 les quotes fixes de les taxes i de les prestacions patrimonials públiques no tributàries de la comunitat autònoma de les Illes Balears establertes per normes de rang legal s’han d’incrementar en la quantia que resulti d’aplicar a l’import exigit durant l’any 2018 el coeficient derivat de l’augment de l’índex de preus de consum de l’Estat espanyol corresponent a l’any 2017.

Les xifres que resultin d’aplicar l’increment esmentat s’han d’arrodonir per excés o per defecte al cèntim més proper. En cas que en haver aplicat aquest coeficient s’obtengui una quantia la tercera xifra decimal de la qual sigui 5, l’arrodoniment s’ha de fer a la xifra superior.

2. En tot cas, s’exceptuen de l’increment establert en l’apartat anterior d’aquest article les taxes i les prestacions patrimonials públiques no tributàries la quantia de les quals sigui objecte de modificació expressa per mitjà de la disposició final primera d’aquesta llei.

Article 39

Bonificació de la quota tributària corresponent a la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar en casinos de joc

1. S’estableix una bonificació de la quota tributària corresponent a l’exercici de 2019 de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar en casinos de joc per la quantia corresponent al 100% de la part de l’impost sobre activitats econòmiques satisfet pel subjecte passiu per raó de l’increment mitjà del nombre de taules de joc, calculat amb dos decimals, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) S’ha d’augmentar el nombre mitjà de taules de joc instal·lades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de l’any 2019, respecte del nombre mitjà de taules de joc instal·lades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de l’any 2018.

b) El subjecte passiu ha d’estar al corrent de les obligacions fiscals i de la resta de deutes de dret públic sobre el joc.

c) El subjecte passiu ha de mantenir la plantilla mitjana de treballadors, en termes de persones per any que regula la normativa laboral. A aquest efecte, la plantilla mitjana s’ha de calcular de la manera prevista en l’article 102 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.

2. La bonificació s’ha d’aplicar, en tot cas, en la liquidació trimestral corresponent al quart trimestre de l’exercici.

3. L’incompliment dels requisits i les condicions que estableixen els apartats anteriors comporta la pèrdua del benefici fiscal, i el subjecte passiu l’ha de comunicar a l’Agència Tributària de les Illes Balears en el termini d’un mes.

L’Agència Tributària, en aquest cas, ha de girar la liquidació complementària que pertoqui per exigir el pagament de la quota deduïda indegudament, juntament amb els interessos de demora corresponents, sens perjudici del règim sancionador que, si s’escau, hi sigui aplicable.

 

TÍTOL V ALTRES NORMES SOBRE ÒRGANS ESTATUTARIS I ENS INSTRUMENTALS

Article 40

Retenció de transferències a ens instrumentals

Sens perjudici de les mesures addicionals de control que conté l’article 19 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’autoritza el director general del Tresor, Política Financera i Patrimoni perquè, durant l’exercici de 2019, retengui les transferències amb càrrec al pressupost de despeses de la comunitat autònoma a favor dels ens instrumentals que no compleixin les disposicions aplicables en relació amb la publicitat dels contractes i en relació amb la prioritat en el pagament de determinades despeses o que, sense una causa justificada, no formulin o aprovin els comptes anuals o no els presentin davant la Intervenció General de la comunitat autònoma de les Illes Balears o davant la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears en els terminis que fixen les lleis, fins que aquests comptes no es formulin, s’aprovin i es presentin.

Article 41

Paràmetres específics d’entitats instrumentals

1. Mentre no es produeixi el desplegament reglamentari a què fa referència l’apartat 1 de la disposició addicional cinquena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Consell de Govern pot aprovar, mitjançant un acord, els paràmetres específics que preveu la disposició esmentada.

2. En particular, pel que fa als llindars retributius que s’acordin respecte dels òrgans unipersonals de direcció i del personal directiu professional de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic, aquests llindars s’han d’aplicar als nous nomenaments i als nous contractes, i les eventuals diferències retributives respecte de les retribucions corresponents als nomenaments i als contractes anteriors no s’han de computar als efectes del que disposen els articles 12.2 i 15.5 d’aquesta llei.

Article 42

Utilització de romanents d’òrgans estatutaris i ens instrumentals en l’exercici de 2019

1. Excepcionalment, durant l’exercici de 2019, els òrgans estatutaris i els ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi han de fer les transferències de fons a favor de la conselleria o l’ens que determini, mitjançant una resolució, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, amb càrrec al romanent pressupostari d’exercicis anteriors de cada òrgan o ens disponible a dia 31 de desembre de 2018.

La determinació de l’import d’aquests romanents pressupostaris a què fa referència el paràgraf anterior, pel que fa als ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi, requereix un informe previ de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, que amb aquesta finalitat pot sol·licitar la informació i la documentació que calguin.

2. En el cas d’òrgans estatutaris, la resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques a què es refereix l’apartat anterior s’ha de dictar a proposta de l’òrgan competent de l’òrgan estatutari corresponent.

Article 43

Creació de l’entitat pública empresarial Ens de Residus de les Illes Balears

1. Es crea l’ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears Ens de Residus de les Illes Balears, que pot utilitzar l’acrònim ERIBA, com a entitat pública empresarial de les que preveu la lletra b) de l’article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Aquesta entitat pot exercir les funcions i les activitats que estableixin els seus estatuts i, en particular, les següents:

a) Gestionar el Fons de Prevenció i Gestió de Residus.

b) Crear l’Oficina de Prevenció de Residus.

c) Dur a terme aquelles altres actuacions en matèria de residus i sòls contaminats que li atribueixin els seus estatuts.

d) Distribuir, si n’hi ha, el producte del cànon sobre l’abocament i la incineració de residus.

3. Per dur a terme aquestes funcions i activitats l'entitat pot exercir totes les potestats administratives que siguin necessàries, fins i tot la potestat de foment, per mitjà dels òrgans que estableixin els seus estatuts.

4. En el marc de les competències pròpies dels consells insulars i dels municipis, l’entitat pot concertar els instruments de col·laboració o cooperació prevists en la legislació, especialment els convenis de col·laboració i els plans i programes conjunts.

5. L’entitat queda adscrita inicialment a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, sens perjudici dels canvis d’adscripció que determini la presidenta de les Illes Balears per mitjà dels decrets d’estructura de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

6. El personal d’aquesta entitat pot estar integrat pel personal funcionari o laboral de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que li sigui adscrit, i també pel personal de nou ingrés que s’incorpori d’acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

7. Els recursos econòmics i el règim de personal, de contractació, patrimonial i economicofinancer s’ha de regir pel que estableixin els estatuts de l’entitat i, en general, la normativa aplicable a les entitats públiques empresarials de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

8. Tot el que disposen els apartats anteriors d’aquest article desplegarà efectes a partir de l’aprovació pel Parlament de les Illes Balears de la llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, i de l’aprovació de l’acord del Consell de Govern a què es refereix l’article 5.5 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

 

TÍTOL VI TANCAMENT DEL PRESSUPOST

Article 44

Tancament del pressupost

Els pressuposts per a l’exercici de 2019 es tanquen, pel que fa al reconeixement dels drets i de les obligacions, dia 31 de desembre de l’any 2019.

 

TÍTOL VII RELACIONS INSTITUCIONALS

Article 45

Documentació que s’ha de trametre al Parlament de les Illes Balears

D’acord amb el que estableix la disposició final sisena de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha de trametre al Parlament de les Illes Balears la informació que preveu l’article 146 de la llei esmentada, amb la periodicitat i en els terminis que estableix aquest mateix precepte legal.

Disposició addicional primera

Pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019

1. Les normes dels articles 12 a 20 d’aquesta llei s’han d’entendre desplaçades, totalment o parcialment, i en els diversos vessants qualitatius, quantitatius i temporals, per les disposicions que amb caràcter bàsic aprovi l’Estat per a l’any 2019, per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2019, des del mateix moment en què, si s’escau, entri en vigor la norma de rang legal corresponent o les seves modificacions.

En particular, i a més d’aplicar la variació de les retribucions bàsiques corresponents al personal funcionari que fixi l’Estat, les retribucions complementàries d’aquest personal i el conjunt de les retribucions de la resta del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens instrumentals dependents o vinculats, dels membres del Govern i dels alts càrrecs, i dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, s’han d’adaptar de manera que totes aquestes retribucions verifiquin el límit màxim de variació global de les retribucions del sector públic que estableixi l’Estat, sempre que aquesta variació no ultrapassi el 2,25% d’increment global per a l’exercici de 2019 respecte de l’exercici de 2018 exclosos els pagaments a compte a què es refereix la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici que en cas que la variació ultrapassi el 2,25% esmentat es tramiti, si és necessari, el suplement de crèdit corresponent d’acord amb el que disposa l’article 56 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb càrrec al fons de contingència o a qualsevol altra de les fonts de finançament dels suplements de crèdit que preveu l’article esmentat.

2. D’acord amb això, correspon als òrgans competents del Govern de les Illes Balears, de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears i de la Universitat de les Illes Balears fer totes les actuacions que calguin per complir aquests mandats legals.

Disposició addicional segona

Despeses menors

1. Són despeses menors les despeses derivades de subministraments i serveis de quantia inferior a 5.000 euros, exclòs l’impost sobre el valor afegit.

Aquesta quantia podrà ser modificada, per mitjà d’un acord, pel Consell de Govern.

2. Aquestes despeses menors no requereixen cap tramitació substantiva o procedimental, sens perjudici dels actes d’execució pressupostària a què es refereix l’apartat 3 d’aquesta disposició i de la comprovació que el contractista no ha subscrit al llarg dels dotze mesos anteriors altres contractes menors del mateix tipus i prestacions semblants per un import total igual o superior a 15.000 euros.

Queden exceptuades d'aquesta comprovació, i per tant no s'han de computar als efectes del càlcul de l'import total a què es refereix el paràgraf anterior, les despeses inferiors a 200 euros o, si escau, a la quantia que estableixi a aquest efecte el Consell de Govern.

En tot cas, les despeses menors a què es refereix aquesta disposició addicional constitueixen pagaments menors als efectes de l’incís final de l’article 63.4, del tercer paràgraf de l’article 335.1 i del tercer paràgraf de l’article 346.3 de la Llei 9/2017 esmentada, per la qual cosa no s’han de publicar en el perfil del contractant ni s’han de trametre i comunicar a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Registre de Contractes del Sector Públic, ni tampoc al Registre de Contractes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. Sens perjudici de les normes especials relatives als pagaments a justificar, el reconeixement de l’obligació i el pagament de les despeses menors només requereix que es justifiqui la prestació corresponent mitjançant la presentació de la factura o del document equivalent davant l’òrgan competent, el qual serà degudament conformat.

Disposició addicional tercera

Pròrroga del termini de vigència de les borses de personal funcionari interí

1. Es prorroga fins al 31 de desembre de 2019, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d’ocupació en execució al llarg de l’any 2019, el termini de vigència de les borses de personal funcionari interí a les quals es refereix la disposició addicional dotzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013.

2. Així mateix, les borses vigents de personal funcionari interí formades pel procediment ordinari, pel procediment extraordinari i pel procediment específic de selecció per subvenir necessitats temporals i urgents, que, d’acord amb el que preveu l’article 12 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, hagin de perdre la seva vigència al llarg de l’any 2019, s’entenen prorrogades fins al 31 de desembre de 2019, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d’ocupació en execució al llarg de l’any 2019.

Disposició addicional quarta

Ofertes genèriques per exhauriment de borses de treball de personal funcionari interí

1. Durant l’any 2019, i de manera excepcional, en cas d’exhauriment de les borses de treball de personal funcionari interí formades per qualsevol dels procediments prevists al Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es podrà procedir a trametre oferta genèrica al Servei d’Ocupació de les Illes Balears, en sol·licitud de persones demandants d’ocupació que reuneixen els mateixos requisits que es varen demanar per a la constitució de les borses exhaurides.

2. La convocatòria d’aquesta oferta genèrica s’ha de publicitar a les pàgines web de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, de l’Escola Balear d’Administració Pública i del Servei d’Ocupació de les Illes Balears.

3. La selecció dels candidats s’ha de fer d’acord amb criteris objectius, prèviament negociats a la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

Disposició addicional cinquena

Prestació econòmica complementària per garantir l’adherència als tractaments farmacològics dels pensionistes residents a les Illes Balears

1. D’acord amb el que preveu la lletra a) de l’article 2.3 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, en relació amb els punts 15 i 48 de l’article 30 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, s’habilita el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant un acord, estableixi una prestació econòmica que garanteixi l’adherència als tractaments farmacològics dels pensionistes residents a les Illes Balears, i assegurats del Sistema Nacional de Salut, amb targeta sanitària individual expedida pel Servei de Salut de les Illes Balears, que reuneixin els requisits i les condicions que a aquest efecte es fixin en l’acord del Consell de Govern i, si escau, en el conveni de col·laboració que se subscrigui amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears.

2. Les quanties i els col·lectius concrets de pensionistes beneficiaris de la prestació esmentada, que s'hauran d'identificar en funció dels trams establerts per a la targeta sanitària, el procediment per al seu reconeixement i pagament, que podrà ser anticipat i sense exigència de garanties, i, en general, tot el règim jurídic de la prestació s’han de regir per l’acord del Consell de Govern i, si escau, pel conveni de col·laboració esmentats en l’apartat anterior, amb efectes a partir de l’1 de gener de 2019, i amb càrrec a les consignacions pressupostàries adients del Servei de Salut de les Illes Balears dels pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició addicional sisena

Fons Posidònia

1. Es crea el Fons Posidònia previst en la disposició addicional cinquena del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, com a programa pressupostari específic dels pressuposts generals anuals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La dotació anual del programa Fons Posidònia resultarà de les consignacions pressupostàries que a aquest efecte s’incloguin en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per complir amb els objectius del Fons, en funció de les aportacions que facin la comunitat autònoma de les Illes Balears, les altres administracions públiques, les empreses, les associacions i la resta de persones o entitats, i també en funció del producte de les mesures compensatòries d'actuacions que afectin l’hàbitat i l’espècie Posidonia oceanica que es puguin establir en el marc de les previsions del Decret 25/2018 esmentat.

Disposició addicional setena

Compatibilitat

El Consell de Govern pot autoritzar, per raons d'interès públic, la compatibilitat dels empleats públics de les administracions de l'àmbit territorial i institucional de les Illes Balears per ser nomenats membres dels òrgans col·legiats de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que actuen en règim d'autonomia funcional, tenen atribuïdes funcions d'instrucció i/o resolució en matèria de recursos, reclamacions o queixes, i/o l'àmbit funcional dels quals abasta les administracions territorials de les Illes Balears i els ens instrumentals d'aquestes i/o altres ens públics de les Illes Balears. Aquesta compatibilitat atorga el dret a percebre les indemnitzacions per raó de servei que la norma de creació de l'òrgan prevegi.

Disposició addicional vuitena

Processos selectius d’estabilització

En el marc del que disposin les lleis anuals de pressuposts generals de l'Estat, les ofertes públiques d'ocupació de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic que articulin processos d'estabilització d'ocupació temporal podran preveure que aquests processos selectius es regeixin pel sistema de concurs oposició, amb independència del sistema o els sistemes d'accés que prevegin les normes generals o especials aplicables a cada una d'aquestes entitats per als processos ordinaris de selecció del personal.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquesta llei i, concretament:

a) La Llei 7/1989, de 18 de maig, de taxes en matèria de carreteres i turisme.

b) Els articles 10 i 11 i l’apartat 1 de la disposició addicional segona del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques.

c) La disposició addicional quarta de la Llei 6/2001, d’11 d’abril, del patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

d) La lletra b) de l’apartat 2 de l’article 12 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

e) La lletra i) de l’apartat 1 de l’article 278, l’article 347 bis i l’article 351 bis de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

 

Disposició final primera

Modificacions de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Es dota de contingut el capítol VI del títol II de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Capítol VI

Taxa per l’expedició de la targeta de mobilitat elèctrica

 

Article 30

Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’expedició de la targeta de mobilitat elèctrica per a entitats jurídiques privades, tant en el supòsit de primera expedició com en el d’expedició de duplicats.

Article 31

Subjecte passiu i exempcions

1. Són subjectes passius d’aquesta taxa les entitats jurídiques privades que obtinguin la primera expedició o el duplicat de la targeta de mobilitat elèctrica.

2. Queden exempts del pagament de la taxa els subjectes passius que acreditin alguna de les condicions següents:

a) Ser titular de la targeta de mobilitat elèctrica expedida per la direcció general competent en matèria d’energia pel que fa a la primera expedició.

b) L’expedició de duplicats de la targeta en els casos de funcionament deficient no imputable al titular.

Article 32

Quantia

La taxa s’exigeix d’acord amb les quanties següents:

a) Primera expedició: 3,08 €

b) Duplicat: 8,22 €

  

Article 33

Meritació

La taxa es merita quan es presenta la sol·licitud corresponent, d’acord amb allò que disposa l’article 10.1.b) de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

2. El capítol III del títol III de la Llei 11/1998 esmentada, relatiu a la taxa per a la realització de cursos programats per l’Escola Balear d’Administracions Públiques, queda sense contingut.

3. L’article 70 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 70 bis

Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació, per part de l’EBAP, dels serveis següents:

1r. Compulsa de documents.

2n. Fotocòpies.”

4. L’article 70 quater de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 70 quater

Quantia

1. La taxa per la prestació de serveis relacionats amb l’Escola Balear d’Administració Pública s’exigirà d’acord amb les tarifes següents:

1.1. Compulsa de documents	0,40 €
1.2. Fotocòpies
a) Fotocòpies en DIN A4, fins a cinc fulls (per full)	3,17 €
b) Fotocòpies en DIN A4, de més de cinc fulls
b.1) Els primers cinc fulls	3,17 €
b.2) A partir de sis fulls	0,119049 €
c) Fotocòpies en DIN A3, fins a cinc fulls	5,29 €
d) Fotocòpies en DIN A3, de més de cinc fulls
d.1) Els primers cinc fulls	5,29 €
d.2) A partir de sis fulls (per full)	0,190480 €

2. Queden exempts d’aquesta taxa els serveis de compulsa que es prestin en els procediments selectius o de provisió convocats per la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques i els serveis de compulsa que es prestin en els procediments que tramita l’EBAP que ja estiguin subjectes al pagament d’una taxa.

3. Les famílies en situació de protecció especial que preveu l’article 5 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, tenen una bonificació de la taxa d’un 75%.”

5. L’article 87 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 87

Exempcions i bonificacions

1. Els membres de famílies nombroses i monoparentals tenen dret a l’exempció o a la bonificació de la taxa que, d’acord amb la seva categoria, els pugui correspondre segons les disposicions vigents, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud.

2. L’alumnat que rebi beques o altres ajudes de caràcter oficial no està obligat a pagar la taxa per matrícula. L’alumnat que en formalitzar la matrícula s’aculli a l’exempció per haver sol·licitat la concessió d’una beca i posteriorment no obtingui la condició de becari o li sigui revocada la beca concedida, queda obligat a pagar la taxa corresponent a la matrícula que va fer. El fet de no pagar-la comporta l’anul·lació d’aquesta matrícula en totes les assignatures.

3. El trasllat d’expedients entre els conservatoris de les Illes Balears, o entre aquests i els centres que tenen adscrits, no ha de comportar cap despesa per a l’alumnat.

4. Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, així com el cònjuge i els fills o filles, tenen dret a l’exempció total de la taxa, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant la resolució administrativa corresponent. En el cas del cònjuge i els fills o filles, s’ha d’adjuntar el llibre de família.

5. Les persones amb una discapacitat igual al 33% o superior estan exemptes del pagament de la taxa, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud.

6. Les víctimes de violència de gènere, així com els fills o filles que en depenen, tenen dret a l’exempció total de la taxa, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant qualsevol dels documents que preveu la normativa vigent. En el cas dels fills o filles dependents, també s’ha de presentar el llibre de família.

7. Estan exempts de pagar la taxa les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.”

6. Els apartats 3.2.2 i 3.2.3 de l’article 98 de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

3.2.2. Estudis superiors d’arts plàstiques i de disseny

Expedició del títol superior de disseny, en l’especialitat que correspongui, o expedició del títol de Màster en Ensenyaments Artístics      67,58 €

Expedició d’un certificat supletori al títol         36,74 €

Expedició del suplement europeu al títol (ensenyaments anteriors a la LOE)  36,74 €

3.2.3. Ensenyaments de música, dansa i art dramàtic

Expedició del diploma corresponent als ensenyaments elementals de música o dansa                          8,95 €

Expedició del títol corresponent als ensenyaments professionals de música o dansa                            104,41 €

Expedició del títol corresponent als ensenyaments superiors de música, de dansa o d’art dramàtic     173,13 €”

7. Els apartats 1 i 6 de l’article 99 de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“1. Els membres de famílies nombroses i monoparentals tenen dret a l'exempció o a la bonificació de la taxa que, d'acord amb la seva categoria, els correspongui segons les disposicions vigents, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud.”

“6. Estan exempts de pagar la taxa les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.”

8. L’article 102 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 102 bis

Exempcions

Queden exemptes del pagament d’aquesta taxa les persones en situació legal de desocupació, les persones amb una discapacitat igual o superior al 33% i les famílies en situació de protecció especial que preveu l’article 5 de la Llei 8/2018, i també les víctimes de terrorisme i els seus cònjuges i fills o filles. Per gaudir de l’exempció, les persones interessades han d’acreditar documentalment, en el moment de la inscripció a les proves, que es troben en alguna d’aquestes situacions.”

9. L’article 103 quinquies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 quinquies

Exempcions i bonificacions

1. Els membres de famílies nombroses i monoparentals tenen dret a l’exempció o a la bonificació de la taxa que, d’acord amb la seva categoria, els pugui correspondre segons les disposicions vigents, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud.

2. L’alumnat que rebi beques o altres ajudes de caràcter oficial no està obligat a pagar la taxa per matrícula. L’alumnat que en formalitzar la matrícula s’aculli a l’exempció per haver sol·licitat la concessió d’una beca i posteriorment no obtingui la condició de becari o li sigui revocada la beca concedida, queda obligat a pagar la taxa corresponent a la matrícula que va fer. El fet de no pagar-la comporta l’anul·lació d’aquesta matrícula en el curs.

3. El trasllat d’expedients entre les escoles oficials d’idiomes de les Illes Balears, o entre aquestes i els centres que tenen adscrits, no ha de comportar cap despesa per a l’alumnat.

4. Les persones en situació d’atur estan exemptes d’abonar les taxes educatives a les escoles oficials d’idiomes, sempre que acreditin aquesta situació en el moment de la sol·licitud.

5. Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, així com el cònjuge i els fills o filles, tenen dret a l’exempció total de taxes, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant la resolució administrativa corresponent. En el cas del cònjuge i els fills o filles, s’ha d’adjuntar el llibre de família.

6. Les persones amb una discapacitat igual al 33% o superior estan exemptes del pagament de la taxa, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud.

7. Les víctimes de violència de gènere, així com els fills o filles que en depenen, tenen dret a l’exempció total de la taxa, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant qualsevol dels documents que preveu la normativa vigent. En el cas dels fills o filles dependents, també s’ha de presentar el llibre de família.

8. Estan exempts de pagar la taxa les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.”

10. Els apartats 1, 3 bis i 4 de l’article 103 decies de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“1. Els membres de famílies nombroses i monoparentals tenen dret a la bonificació de les taxes que, d’acord amb la seva categoria, els pugui correspondre segons les disposicions vigents, sempre que la demanin al centre prestador del servei i acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció, d’acord amb els documents que preveu la normativa vigent.

a) Família nombrosa i monoparental de categoria general: bonificació del 50% de les taxes.

b) Família  nombrosa i monoparental  de categoria  especial: bonificació del 100% de les taxes.”

“3 bis. Les persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, els membres d’unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat tenen dret a l’exempció total de les taxes, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.

4. Els alumnes que rebin beques o altres ajuts de caràcter oficial no estan obligats a pagar la taxa corresponent a la matrícula del curs o del treball final d’estudis. Els alumnes que en el moment de formalitzar la matrícula s’acullin a aquesta exempció resten obligats a pagar la taxa si posteriorment no se’ls concedeix la beca o se’ls revoca la beca concedida. El fet de no pagar-la comporta l’anul·lació de la matrícula.”

11. Els apartats 1, 2 i 5 de l’article 103 quindecies de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“1. Els membres de famílies nombroses i monoparentals tenen dret a l’exempció o a la bonificació de la taxa que, d’acord amb la seva categoria, els pugui correspondre segons les disposicions vigents, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció.

2. L’alumnat que rebi beques o altres ajudes de caràcter oficial no està obligat a pagar la taxa per matrícula. L’alumnat que en formalitzar la matrícula s’aculli a l’exempció per haver sol·licitat la concessió d’una beca i posteriorment no obtingui la condició de becari o li sigui revocada la beca concedida, queda obligat a pagar la taxa corresponent a la matrícula que va fer. El fet de no pagar-la comporta l’anul·lació d’aquesta matrícula en l’ensenyament o els ensenyaments en què estigui matriculat.”

“5. Les víctimes de violència de gènere, així com els fills o filles que en depenen, tenen dret a l’exempció total de la taxa, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant qualsevol dels documents que preveu la normativa vigent. En el cas dels fills o filles dependents, també s’ha de presentar el llibre de família.”

12. S’afegeix un nou apartat, l’apartat 6, a l’article 103 quindecies de la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“6. Estan exempts de pagar la taxa les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.”

13. L’article 103 vicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 vicies

Exempcions i bonificacions

1. Queden exempts del pagament de la taxa:

a) Les persones en situació legal de desocupació, les persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació i els joves en situació d’acolliment familiar, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.

b) Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, i també el cònjuge i els fills o filles, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant la resolució administrativa corresponent. En el cas del cònjuge i els fills o filles, s’hi ha d’adjuntar el llibre de família.

c) Les víctimes de violència de gènere, així com els fills o filles que en depenen, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant qualsevol dels documents que preveu la normativa vigent. En el cas dels fills o filles dependents, també s’ha de presentar el llibre de família.

d) Els membres de famílies nombroses, així com els membres de famílies monoparentals de categoria especial, sempre que la demanin al centre prestador del servei i acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció d’acord amb els documents que preveu la normativa vigent.

2. Tenen dret a una exempció del 50% de la taxa els membres de famílies monoparentals de categoria general, sempre que la demanin al centre prestador del servei i acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció d’acord amb els documents que preveu la normativa vigent.”

14. L’article 103 unvicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 unvicies

Meritació

La taxa es merita quan es presta el servei corresponent. No obstant això, el pagament s’ha de fer en el moment en què es formalitza la inscripció per fer la prova.

L’import de la taxa s’ha de retornar, prèvia sol·licitud, en el cas que la persona sol·licitant no sigui admesa a les proves convocades.”

15. L’article 103 quinvicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 quinvicies

Exempcions i bonificacions

1. Queden exempts del pagament de la taxa:

a) Les persones en situació legal de desocupació, les persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació i els joves en situació d’acolliment familiar, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.

b) Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, i també el cònjuge i els fills o filles, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant la resolució administrativa corresponent. En el cas del cònjuge i els fills o filles, s’hi ha d’adjuntar el llibre de família.

c) Les víctimes de violència de gènere, així com els fills o filles que en depenen, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció. Aquesta condició s’ha d’acreditar presentant qualsevol dels documents que preveu la normativa vigent. En el cas dels fills o filles dependents, també s’ha de presentar el llibre de família.

d) Els membres de famílies nombroses, així com els membres de famílies monoparentals de categoria especial, sempre que la demanin al centre prestador del servei i acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció d’acord amb els documents que preveu la normativa vigent.

2. Tenen dret a una exempció del 50% de la taxa els membres de famílies monoparentals de categoria general, sempre que la demanin al centre prestador del servei i acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció d’acord amb els documents que preveu la normativa vigent.”

16. L’article 103 sexvicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 sexvicies

Meritació

La taxa es merita quan es presta el servei corresponent. No obstant això, el pagament s’ha de fer en el moment en què es formalitza la inscripció per fer la prova.

L’import de la taxa s’ha de retornar, prèvia sol·licitud, en el cas que la persona sol·licitant no sigui admesa a les proves convocades.”

17. La lletra a) de l’article 103 tricies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Les persones en situació legal de desocupació, les persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, els membres de famílies nombroses, les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, els joves en acolliment familiar i els joves tutelats i extutelats en via d’emancipació, sempre que acreditin documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d’aquestes situacions.”

18. S’afegeix una nova lletra, la lletra d), a l’article 103 tricies de la Llei 11/1998, amb la redacció següent:

“d) Els membres de les famílies monoparentals.”

19. Es modifica l’epígraf de l’article 103 quatertricies de la Llei 11/1998 esmentada que passa a tenir la redacció següent:

“Article 103 quatertricies

Quantia, exempcions i bonificacions”

20. L’apartat 2 de l’article 103 quatertricies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Tenen dret a obtenir exempcions o bonificacions de la taxa:

2.1. Els membres de famílies nombroses tenen dret a la bonificació de les taxes, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la sol·licitud.

a) Família nombrosa o monoparental de categoria general: bonificació del 50% de les taxes.

b) Família nombrosa o monoparental de categoria especial: bonificació del 100% de les taxes.

2.2. Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes tenen dret a l’exempció total de taxes, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció.

2.3. Les víctimes de violència de gènere tenen dret a l’exempció total de taxes, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció. Aquesta condició s’acredita presentant qualsevol dels documents que preveu la normativa vigent.

2.4.  Les persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, tenen dret a l’exempció total de taxes, sempre que acreditin documentalment la seva situació en el moment de la inscripció.

2.5. Les persones que estan en situació d’atur: exempció del 50% de les taxes. Aquesta condició s’ha d’acreditar documentalment en el moment de presentar la sol·licitud.”

21. El capítol III del títol VI de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Capítol III

Taxa pels serveis del laboratori de l’aigua de la Direcció General de Recursos Hídrics

 

Article 114

Fet imposable

1. Constitueixen el fet imposable de la taxa les proves i les anàlisis efectuades pel  laboratori de l’aigua de la Direcció General de Recursos Hídrics que es detallen a l’article 116 d’aquesta llei.

2. Queden exempts del pagament de la taxa els serveis sol·licitats pels ens públics i institucionals.

Article 115

Subjecte passiu

Són subjectes passius els que sol·licitin els serveis a què es refereix el fet imposable o els que s’hi vegin afectats.

Article 116

Quantia

 

Conceptes	Euros
1.Determinacions físicoquímiques en aigües
pH	6,20 €
Conductivitat	6,20 €
Terbolesa	8,10 €
Alcalinitat	9,40 €
Clorur	9,80 €
Amoni	11,40 €
Nitrit	7,15 €
Nitrat	8,90 €
Fosfat	7,85 €
Anions (Cl-, Br- ,NO3-, SO4-2)	29,55 €
Cations (Na+, K+, Ca+2, Mg+2)	29,55 €
Metalls per ICP	176,00 €
Mercuri	59,20 €
Composts orgànics volàtils	120,00 €
Composts orgànics semivolàtils	181,00 €
Nitrogen total	34,80 €
Fòsfor total	14,62 €
Demanda biològica d’oxigen (DBO5)	10,60 €
Demanda química d’oxigen (DQO)	25,60 €
Carboni orgànic total (COT)	38,00 €
Sòlids en suspensió	15,60 €
Tensioactius aniònics	28,44 €
2. Determinacions microbiològiques
Coliformes totals	19,25 €
Coliformes fecals	19,25 €
Escherichia coli	19,25 €
Enterococs	19,25 €
3. Exercicis interlaboratori
Inscripció a INLABAG per mostra	93,24 €

Article 117

Meritació i pagament

La taxa es merita quan es presenta la sol·licitud corresponent, d’acord amb allò que disposa l’article 10.1.b) de la Llei 2/1997. El pagament de la taxa s’ha de fer mitjançant l’ingrés de l’autoliquidació corresponent, que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud.”

22. L’apartat 2 de l’article 278 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Els serveis descrits a les lletres e), f), g) i h) seran d’obligada facturació si les instal·lacions disposen d’aquests.”

23. S’afegeix un nou apartat, l’apartat 7, a l’article 278 de la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“7.  Per a la realització d’un canvi d’una reserva d’amarrament en trànsit confirmada al sistema de reserves via web, tant de la data com del port, dintre dels quinze dies anteriors a la data reservada s’haurà d’abonar una quantia addicional de 30 €. En cas que es realitzin diversos canvis sobre una mateixa reserva s’ha d’abonar aquesta quantia addicional per cada canvi realitzat.”

24. El segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 323 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“La targeta s’expedeix a nom de la persona sol·licitant i per a una única embarcació o moto aquàtica, de la qual se n’ha d’acreditar la titularitat d’almenys un 50%.”

25. L’apartat 3 de l’article 323 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. La quantia de la taxa és la següent:

a) Targeta per a embarcacions i motos aquàtiques matriculades en la llista 7a: 51,36€.

b) Targeta per a embarcacions i motos aquàtiques matriculades en la llista 6a: 359,45€.”

26. El segon paràgraf de l’apartat 3 de l’article 323 ter de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“La targeta s’expedeix a nom de l’entitat sol·licitant i només es pot fer servir per a les embarcacions en les quals l’entitat sol·licitant hagi fet treballs de reparació i manteniment o d’hivernatge.”

27. El capítol XLI del títol VI de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Capítol XLI

Taxa per la prestació de serveis administratius relacionats amb la direcció general competent en matèria de residus

 

Article 343 bis

Taxa per la prestació de serveis relacionats amb la direcció general competent en matèria de residus

1r. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis administratius relatius a les activitats gestionades per la direcció general competent en matèria de residus que es descriuen al punt 3 d’aquest article.

2n. Subjecte passiu

Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques, jurídiques i entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin la prestació de serveis als quals es refereix el fet imposable.

3r. Quota

La taxa s’exigirà d’acord amb les tarifes següents:

	Concepte	Tarifa (euros)
1. Tramitació d'expedients administratius en matèria de residus	1.1 Autoritzacions per a instal·lacions de gestió de residus (emmagatzematge i transferència)	500
	1.2 Autoritzacions d'operador	125
	1.3 Modificació o ampliació d'autoritzacions atorgades (instal·lador/operador):	125 /40
	1.4 Inspeccions ambientals obligatòries i renovacions	125
	1.5 Certificacions, convalidacions, canvi de titular, devolucions de fiances dipositades	50
	1.6 Autoritzacions a sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP)	500
	1.7 Autoritzacions a sistemes individuals de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP)	250
	1.8 Autoritzacions a sistemes de dipòsit, devolució i retorn en el marc de la responsabilitat ampliada del productor (SDDR)	500
	1.9 Expedients d'autorització per a l’exportació o importació de residus	125
	1.10 Supervisió de plans de gestió de residus de construcció i demolició que preveu el Reial decret 105/2008	125
2. Tramitació d'expedients administratius en matèria de sòls contaminats o degradats	2.1 Expedients de recuperació voluntària	250
	2.2 Expedients de declaració de sòl contaminat	500
	2.3 Presentació d'informes preliminars de situació i d’informes  periòdics de situació	125
3. Tramitació d'inscripcions al registre de producció i gestió de residus de les Illes Balears	3.1 Productor de residus perillosos o > 1.000 t no perillosos	50
	3.2 Transportista o recollidor de residus	50
	3.3 Agent	50
	3.4 Negociant	50
	3.5 Ampliació o modificació d'inscripcions existents	30
4. Tramitació de documentació	4.1 Alta en el sistema SINGER (gestors)	100
	4.2 Certificat de destrucció de vehicles fora d'ús (unitat)	2
	4.3 Notificacions de trasllat (unitat)	3
	4.4 Documents d'identificació (unitat)	0,30

A la taxa corresponent al concepte 4.2 se li aplicarà una bonificació del 60% quan la tramitació es realitzi mitjançant la plataforma electrònica de la conselleria competent en matèria de residus.

4t. Meritació i pagament

La taxa es merita quan es presenti la sol·licitud d’autorització corresponent, d’acord amb allò que disposa la lletra b) de l’article 10.1 de la Llei 2/1997. El pagament de la taxa s’ha de fer mitjançant la presentació i l’ingrés de l’autoliquidació corresponent, al mateix temps que es presenta la sol·licitud.”

28. L’article 347 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 347

Quantia

La quota tributària d’aquesta taxa es determina per l’aplicació de les tarifes següents:

a) Allotjaments

a.1) Obertura d’establiment i increment del nombre de places de:

a.1.1) Hotels, hotels apartament, establiments d’aprofitament per torns de béns immobles i establiments coparticipats o compartits: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.2) Hotels rurals, agroturismes i turismes d’interior: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.3) Apartaments: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.4) Càmpings: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.5) Albergs, refugis i hostatgeries: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.6) Alienació d’unitats d’allotjament: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.7) Comercialització d’estades turístiques en habitatges: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.8) Habitatges turístics de vacances: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.1.9) Hostals, hostals residència, pensions, posades, cases d’hostes i campaments de turisme: 35,95 euros per plaça amb un mínim de 323,56 euros.

a.2) Comunicació de canvis d’explotador, de propietari, baixes temporals i canvi d’ús de l’establiment: 150 euros.

a.3) Comunicació de canvis de grup o de categoria, d’explotació conjunta, unificació d’establiments i reobertura des de baixa temporal: 323,56 euros.

a.4) Obtenció d’una categoria per part dels turismes d’interior, els agroturismes i els hotels rurals: 323,56 euros.

a.5) Informes de viabilitat o altres informes tècnics: 500 euros.

 

b) Empreses d’intermediació turística: agències de viatges, mediadors turístics i centrals de reserves

b.1) Obertura d’establiment d’agència de viatges: 418,18 euros.

b.2) Obertura d’establiment de mediador turístic i central de reserves: 211,39 euros.

b.3) Obertura d’un segon establiment i següents, inclosos els establiments virtuals, per unitat: 158,55 euros.

b.4) Comunicació de canvi d’explotador, de propietari o de baixa temporal: 79,27 euros.

 

c) Guies turístics

Habilitació, renovació, expedició del carnet, prestació temporal del servei de guia turístic i reconeixement de qualificacions professionals: 52,84 euros.

 

d) Oferta de restauració (restaurants, cafeteries i bars)

d.1) Obertura:

d.1.1) Restaurants: 237,82 euros.

d.1.2) Bar cafeteria i similars: 184,97 euros.

d.2) Comunicació de canvi d’explotador, de propietari, baixa temporal, de categoria Gold o reobertura des de baixa temporal: 52,84 euros.

d.3) Comunicació de canvi de grup, cabuda o unificació d’establiments: 100 euros.

d.4) Informes tècnics que no tenguin assenyalada una taxa especial: 400 euros.

 

e) Empreses que tenen per objecte activitats d’entreteniment, recreatives, esportives, culturals o lúdiques, o totes les que tenguin una naturalesa complementària del sector turístic

e.1) Obertura: 403,27 euros.

e.2) Comunicació de canvi d’explotador, de propietari, de grup o de baixa temporal: el 30% de la taxa d’obertura que preveu el supòsit e.1).

 

f) Empreses de lloguer de vehicles sense conductor

f.1) Obertura: 403,27 euros.

f.2) Comunicació de canvi d’explotador, de propietari, de grup o de baixa temporal: el 30% de la taxa d’obertura que preveu el supòsit f.1).

 

g) Activitat d’entreteniment i restauració en embarcacions

g.1) Obertura: 403,27 euros.

g.2) Comunicació de canvi d’explotador, de propietari, de grup o de baixa temporal: el 30% de la taxa d’obertura que preveu el supòsit g.1).

 

h) Serveis administratius en general

h.1) Expedició de certificats, emissió d’informes o tasques similars, per expedient: 26,43 euros.

h.2) Qualsevol modificació de les dades inscrites en els registres turístics diferents de les exposades en els punts anteriors: 26,43 euros.”

29. L’epígraf del capítol I del títol VIII de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Capítol I

Taxes pels serveis prestats per la direcció general competent en matèria de sanitat  mortuòria”

30. L’article 349 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 349

Fet imposable

Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació, a càrrec de la direcció general competent en matèria de sanitat mortuòria, l’emissió dels informes sanitaris i les comprovacions tècnicosanitàries en matèria de sanitat mortuòria.”

31. L’article 351 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 351

Quantia

La quantia tributària de la taxa s’ha de fixar d’acord amb les tarifes següents:

	Concepte	Euros
2.1	Informe sobre el projecte de construcció i d’ampliació de cementiris	89,67
2.2	Informe de posada en funcionament de cementiris	184,26
2.3	Informe sobre el projecte de construcció i d’ampliació de tanatoris	88,25
2.4	Informe de posada en funcionament de tanatoris	134,57
2.5	Informe sobre el projecte de construcció de crematoris	47,65
2.6	Informe de posada en funcionament de crematoris	105,05”

32. L’article 388 novovicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 388 novovicies

Quantia i bonificació

1. La quota tributària d’aquestes taxes es determina d’acord amb la tarifa següent:

— Inscripció en el Registre per cadascun dels desfibril·ladors externs semiautomàtics (DESA), com també les modificacions: 13,09 euros.

2. En ambdós casos s’aplicarà una bonificació del 100% a la quota tributària.”

33. La lletra a) del punt 3r de l’article 392 septies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Autorització de busseig individual a les reserves marines, en funció del període autoritzat a cada lloc:

1. Autoritzacions setmanals a les reserves marines de l'illa del Toro i de les illes Malgrats: 15,41 euros

2. Autoritzacions quinzenals a la resta de reserves marines: 10,27 euros

3. Autoritzacions diàries a les reserves marines de les Illes Balears: 5,14 euros

4. Autoritzacions anuals a totes les reserves marines excepte les reserves marines de l'illa del Toro i de les illes Malgrats: 51,36 euros”

34. L’apartat 1 de l’article 407 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Queden exempts del pagament de la taxa els tràmits relacionats amb la posada en servei dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics, amb projecte i sense, i les instal·lacions de producció elèctrica en règim d’autoconsum mitjançant energies renovables amb potència de producció fins a 15 kW, així com les que s’acullen a la modalitat d’autoconsum sense excedents.”

Disposició final segona

Modificacions del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny

1. L’apartat 3 de l’article 4 ter del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, queda modificat de la manera següent:

“3.  Aquesta deducció no és aplicable en els casos següents:

a) Quan els estudis no completin un curs acadèmic o un mínim de 30 crèdits.

b) Quan la base imposable total del contribuent en l’impost sobre la renda de les persones físiques de l’exercici sigui superior a 30.000 euros en tributació individual o a 48.000 en tributació conjunta.

c) Quan el descendent que genera el dret a la deducció obtingui durant l’exercici rendes superiors a 8.000 euros.

d) Quan hi hagi oferta educativa pública, diferent a la virtual o a distància, a l’illa de Mallorca per realitzar els estudis corresponents i el trasllat impliqui cursar aquests estudis fora de les Illes Balears.”

2. S’afegeix un nou article, l’article 5 quinquies, al text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Article 5 quinquies

Deducció per donacions a entitats del tercer sector

1. S’estableix una deducció del 25% aplicable sobre una base màxima de 150 euros, de les donacions dineràries que es facin durant el període impositiu, a favor de les entitats sense ànim de lucre a les quals fa referència la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d’acció social, que estiguin inscrites en el registre corresponent de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, i que, a més, compleixin els requisits dels articles 2 i 3 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, o estiguin parcialment exemptes de l’impost sobre societats d’acord amb l’article 9.3 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.

2. L’efectivitat de la donació s’ha d’acreditar mitjançant l’expedició, per part de l’entitat beneficiària, del corresponent certificat.”

3. S’afegeix un nou article, l’article 6 bis, al text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Article 6 bis

Deducció per despeses relatives als descendents o acollits menors de sis anys per motius de conciliació

1. S’estableix una deducció del 40%, amb un límit de 600 euros, de l’import anual satisfet per les despeses derivades de la prestació dels serveis següents a descendents o acollits menors de sis anys:

a) Estades d’infants de 0 a 3 anys en escoles infantils o en guarderies.

b) Servei de custòdia, servei de menjador i activitats extraescolars d’infants de 3 a 6 anys en centres educatius.

c) Contractació laboral d’una persona per cuidar del menor.

2. Per poder aplicar aquesta deducció s’han de complir els requisits següents:

a) Que els contribuents desenvolupin activitats per compte d’altri o pel seu compte generadores de rendiments del treball o de rendiments d’activitats econòmiques.

b) Que la base imposable total no superi l’import de 30.000 euros en el cas de tributació individual i de 48.000 euros en el de tributació conjunta.

c) Que el pagament de les despeses que donen dret a la deducció es faci mitjançant targeta de crèdit o de dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes d’entitats de crèdit.

3. En el supòsit de deducció de les despeses de la contractació d’una persona ocupada, aquesta ha d’estar donada d’alta en el règim especial per a empleats de la llar de la Seguretat Social.

4. Quan dos contribuents tenguin dret a l’aplicació d’aquesta deducció i optin per la declaració individual, s’ha de prorratejar entre ells per parts iguals.

5. Si tots els descendents o acollits deixen de ser menors de sis anys al llarg de l'any el límit màxim de la deducció s'ha de prorratejar per la suma del nombre de dies en què els descendents o acollits hagin estat menors de sis anys durant l'any natural. També s'ha de prorratejar de la mateixa manera el límit màxim de la deducció si els descendents han nascut o han estat adoptats al llarg de l'any, o si els menors han estat acollits al llarg de l'any.”

4. S’afegeix una nova lletra, la lletra c), a l’article 10 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“c) No obstant el que disposa la lletra a) anterior, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l’immoble sigui igual o inferior a 200.000 euros, i sempre que l’immoble adquirit hagi de constituir el primer habitatge de l’adquirent, el tipus mitjà aplicable és el 5%.”

5. Es deixa sense contingut l’article 17 del text refós esmentat.

6. S'afegeix un nou article, l'article 3 ter, al text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, amb la redacció següent:

“Article 3 ter

Deducció per determinades subvencions i ajudes atorgades per raó d'una declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil

S'estableix una deducció en la quota íntegra de l'impost a favor dels contribuents que integrin en la base imposable general rendiments corresponents a subvencions o ajudes públiques atorgades per la comunitat autònoma de les Illes Balears per raó de danys que duguin causa d'emergències que, d'acord amb l'article 23 de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, hagin estat declarades pel Consell de Ministres com a zones afectades greument per una emergència de protecció civil.

L'import d'aquesta deducció serà el resultat d'aplicar el tipus mitjà de gravamen a l'import de la subvenció en la base liquidable.”

Disposició final tercera

Modificacions del text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d’aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig

1. L’article 17 del text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d’aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig, queda modificat de la manera següent:

“Article 17

Afectació

1. El cànon de sanejament s’ha de destinar íntegrament, deduïts els costs de gestió, al finançament de les actuacions de política hidràulica que siguin competència del Govern de les Illes Balears.

2. D’acord amb això, el pressupost anual de la direcció general competent en matèria de recursos hídrics no ha de ser inferior a l’import pressupostat com a ingressos per aquest cànon.

A més, la dotació anual del programa pressupostari a càrrec de la direcció general esmentada corresponent al sanejament i la depuració d’aigües ha de ser, com a mínim, de dues terceres parts de l’import pressupostat com a ingressos per aquest cànon.”

2. La disposició addicional segona del text refós esmentat queda modificada de la manera següent:

"Disposició addicional segona

Indemnitzacions pels costs de conservació, manteniment, explotació i instal·lació

1. Els ajuntaments i les altres entitats públiques que presten el servei de depuració d’aigües residuals tenen dret a ser indemnitzats pels costs de conservació, manteniment, explotació i instal·lació que suportin, de la manera i sota les condicions que reglamentàriament aprovi el Govern de les Illes Balears a proposta de la persona titular de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

2. En tot cas, el dret i la quantia de les indemnitzacions queden sotmesos a les disponibilitats pressupostàries del programa de sanejament i depuració d’aigües a càrrec de la direcció general competent en matèria de recursos hídrics, i també, pel que fa a les indemnitzacions per obres i instal·lacions, a la planificació que estableixi la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 6/2010, de 17 de juny, per la qual s’adopten mesures urgents per a la reducció del dèficit públic

L’article 5 de la Llei 6/2010, de 17 de juny, per la qual s’adopten mesures urgents per a la reducció del dèficit públic, queda modificat de la manera següent:

“Article 5

Contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis

1. Els òrgans de contractació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de tots els ens instrumentals que integren el sector públic de la comunitat autònoma, inclosos els consorcis sotmesos a l’ordenament autonòmic, abans d’aprovar l’expedient corresponent a la preparació dels contractes de concessió d’obra o de concessió de serveis, han de demanar un informe a la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts sobre les repercussions pressupostàries i els compromisos financers que impliqui el contracte i sobre la incidència d’aquest en el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, segons el que preveu la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Aquest informe és preceptiu i vinculant, i ha de tenir en compte els criteris establerts pel Comitè Tècnic de Comptes Nacionals a què es refereix la disposició addicional primera de la Llei orgànica 6/2013, de 24 de novembre, de creació de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.

2. L’òrgan de contractació ha de proporcionar a la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts informació completa sobre tots els aspectes financers i pressupostaris del contracte, amb inclusió dels mecanismes de captació de finançament i les garanties que prevegi utilitzar durant la vigència del contracte.”

Disposició final cinquena

Modificacions de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018

1. S’afegeixen dues noves lletres, les lletres j) i k), a l’apartat 2 de l’article 38 de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, amb la redacció següent:

“j) L’exercici de la potestat sancionadora en matèria de seguretat i salut laboral.

k) L’activitat de foment de projectes i programes d’investigació i actuació en seguretat i salut laboral.”

2. L’apartat 3 de l’article 38 de la Llei 13/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Per dur a terme aquestes funcions i activitats l’entitat pot exercir totes les potestats administratives que siguin necessàries, incloses la potestat sancionadora i la de foment, excepte l’expropiatòria, per mitjà dels òrgans que estableixin els seus estatuts.”

3. El punt 8 de la disposició final primera de la Llei 13/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“8. L'article 307 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 307

Quantia

La quantia d'aquesta taxa s'ha de determinar d'acord amb les tarifes següents:

A) Taxa pel servei de subministrament d'aigua. Tarifa E-3/15.4.08A

1. A les embarcacions d'esbarjo, pesca i a les dedicades al trànsit interior o insular que tenguin base als ports gestionats per l'administració portuària de la comunitat autònoma, a amarraments on no hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'aigua, se'ls ha d'aplicar la taxa següent:

Euros/m² i dia

Embarcacions fins a 7 m d'eslora  0,003509

Ídem >7<10 m d'eslora                  0,006799

Ídem >10 m d'eslora                      0,013595

2. A les embarcacions d'esbarjo i pesca en trànsit, a amarraments on no hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'aigua, se'ls ha d'aplicar la taxa següent:

Euros/dia

Embarcacions fins a 7 m d'eslora   2,794143

Ídem >7<10 m d'eslora                   4,217577

Ídem >10 m d'eslora                       5,588293

3. A les embarcacions d'esbarjo, tant en base com en trànsit, de pesca i a les dedicades al trànsit interior o insular que tenguin amarrament als ports gestionats per l'administració portuària de la comunitat autònoma, a amarraments on hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'aigua, se'ls ha d'aplicar una taxa de 4,53 euros per servei més el valor dels metres cúbics subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,725 el preu al qual hagi facturat el metre cúbic la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.

4. A les embarcacions a varadors que sol·licitin aquest servei se'ls ha d'aplicar la mateixa taxa que a les embarcacions en trànsit.

Aquesta taxa s'ha d'entendre per a subministraments normals, els quals no poden superar un metre cúbic diari per a embarcacions de més de 7 metres lineals d'eslora i 1/3 d'un metre cúbic diari per a embarcacions de menys de 7 metres lineals d'eslora.

5. Als vaixells o a les embarcacions no definits en els apartats anteriors, i als que superin el consum màxim diari que s'estableix en l'apartat anterior, se'ls ha d'aplicar una taxa de 4,53 euros per servei més el valor dels metres cúbics subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,725 el preu al qual hagi facturat el metre cúbic la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.

6. Als locals i edificis se'ls ha de liquidar la taxa de la mateixa manera que en l'apartat anterior, sense que sigui d'aplicació l'import de 4,53 euros per servei. En aquest darrer cas, si no fos possible que cada usuari disposi d'equips de mesurament, l'administració portuària de la comunitat autònoma pot prorratejar els consums efectuats entre tots els que estiguin en una mateixa presa.

En el cas de locals o instal·lacions destinats a qualsevol ús de tipus pesquer, com ara magatzems, punts de primera venda de peix, cambres de gel, cambres frigorífiques o similars, el coeficient que s'ha d'aplicar per determinar la taxa és 1, que s'ha de multiplicar pel preu al qual la companyia subministradora hagi facturat el metre cúbic.

B) Taxa per subministrament d'electricitat. Tarifa E-3/15.4.08B

1. A les embarcacions d'esbarjo, pesca i a les dedicades al trànsit interior o insular que tenguin base als ports gestionats per l'administració portuària de la comunitat autònoma, a amarraments on no hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'electricitat, se'ls ha d'aplicar la taxa següent:

Euros/m² i dia

Embarcacions fins a 7 m d'eslora   0,003509

Ídem >7<10 m d'eslora                   0,006799

Ídem >10 m d'eslora                       0,013595

2. A les embarcacions d'esbarjo i pesca en trànsit, a amarraments on no hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'electricitat, se'ls ha d'aplicar la taxa següent:

Euros/dia

Embarcacions fins a 7 m d'eslora   2,794143

Ídem >7<10 m d'eslora                   4,217577

Ídem >10 m d'eslora                       5,588293

3. A les embarcacions d'esbarjo, tant en base com en trànsit, de pesca i a les dedicades al trànsit interior o insular que tenguin amarrament als ports gestionats per l'administració portuària de la comunitat autònoma, a amarraments on hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'electricitat, se'ls ha d'aplicar una taxa de 5,60 euros per servei més el valor dels kW/h subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,725 el preu al qual hagi facturat el kW/h la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.

4. A les embarcacions a varadors que sol·licitin aquest servei se'ls ha d'aplicar la mateixa taxa que a les embarcacions en trànsit.

Aquesta taxa s'ha d'entendre per a subministraments normals, els quals no poden superar els 12 kW/h diaris per a embarcacions de més de 7 metres lineals d'eslora i els 5 kW/h diaris per a embarcacions de menys de 7 metres lineals d'eslora.

5. Als vaixells o a les embarcacions no definits en els apartats anteriors, i als que superin el consum màxim diari que s'estableix en l'apartat anterior, se'ls ha d'aplicar una taxa de 5,60 euros per servei més el valor dels kW/h subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,725 el preu al qual hagi facturat el kW/h la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.

6. Als locals i edificis se'ls liquida la taxa de la mateixa manera que en l'apartat anterior, sense que sigui d'aplicació l'import de 5,60 euros. En aquest darrer cas, si no fos possible que cada usuari disposi d'equips de mesurament, l'administració portuària de la comunitat autònoma pot prorratejar els consums efectuats entre tots els que estiguin en una mateixa presa.

En el cas de locals o instal·lacions destinats a qualsevol ús de tipus pesquer, com ara magatzems, punts de primera venda de peix, cambres de gel, cambres frigorífiques o similars, el coeficient que s'ha d'aplicar per determinar la taxa és 1, que s'ha de multiplicar pel preu al qual la companyia subministradora hagi facturat el kW/h.”

Disposició final sisena

Modificacions de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. S’afegeix un segon paràgraf en l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“En tot cas, totes les entitats a què es refereix el paràgraf anterior estan exemptes de l’obligació de constituir les garanties i els dipòsits prevists en les lleis davant les autoritats judicials o administratives corresponents; i això sens perjudici que en els pressuposts generals s’hagin de consignar els crèdits pressupostaris per garantir el compliment de les obligacions respectives.”

2. Se suprimeix el darrer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 64 de la Llei 14/2014 esmentada, apartat 2 que, en conseqüència, queda redactat de la manera següent:

“2. Només es poden autoritzar i comprometre despeses de caràcter pluriennal en els casos en què l’objectiu sigui finançar les activitats o les actuacions inherents a les despeses següents i sempre que l’execució d’aquestes activitats o actuacions s’iniciï dins l’exercici pressupostari en què les despeses siguin autoritzades:

a) Inversions reals, i transferències i subvencions corrents i de capital.

b) Despeses derivades de contractes subjectes a la legislació de contractes del sector públic, sempre que el termini d’un any no es pugui estipular o resulti antieconòmic per a la comunitat autònoma.

c) Arrendament de béns immobles.

d) Càrregues financeres derivades de l’endeutament.

e) Actius financers.”

3. L'apartat 3 de l'article 64 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Les autoritzacions i els compromisos de despeses de caràcter pluriennal han de ser objecte de registrament adequat, d'acord amb el que s'estableixi reglamentàriament.”

4. L’apartat 2 de l’article 69 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Les despeses estructurals que, amb independència del seu import, puguin generar noves despeses recurrents —o un increment d’aquestes— de quantia superior a 100.000 euros anuals, prèviament a l’acte d’autorització de la despesa que correspongui a la inversió o l’actuació inicial, han de ser autoritzades pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts o, en cas que afectin els pressuposts del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, del Consell Audiovisual de les Illes Balears o de la Universitat de les Illes Balears, pels òrgans competents en cada cas, d’acord amb les normes especials aplicables a aquests ens.

Per a l’autorització s’han de tenir en compte l’impacte econòmic, en termes de sostenibilitat financera, de les despeses recurrents futures i el seu encaix en el pla pressupostari pluriennal de la secció pressupostària corresponent, d’acord amb la sol·licitud valorada i motivada de la persona titular de la secció pressupostària corresponent i amb l’informe preceptiu de la direcció general competent en matèria de pressuposts.”

5. L’apartat 3 de l’article 91 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Correspon al director general competent en matèria de tresoreria l’obertura i la cancel·lació de comptes de titularitat de l’Administració de la comunitat autònoma o dels organismes autònoms amb qualsevol entitat de crèdit, designar les persones autoritzades per utilitzar-los i substituir aquestes persones per unes altres. En el cas d’obertura de comptes, se n’han d’especificar la finalitat i les condicions essencials d’ús.

L’obertura i la cancel·lació de comptes, i la designació i la substitució de les persones autoritzades per utilitzar-los, per part de la resta d’entitats del sector públic instrumental autonòmic, les ha d’autoritzar prèviament el director general competent en matèria de tresoreria.”

6. S’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 4 de l’article 91 de la Llei 14/2014 esmentada, amb la redacció següent:

“En l’àmbit de l’Administració de la comunitat autònoma i dels organismes autònoms, la subscripció dels contractes esmentats en el paràgraf anterior i de la resta de contractes derivats d’aquests comptes, com ara els contractes de targetes de dèbit, de crèdit o de prepagament, correspon al director general competent en matèria de tresoreria.”

7. L’apartat 7 de l’article 95 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“7. Un cop acordada la concertació d’una operació d’endeutament a llarg termini es pot tramitar la contractació d’un crèdit pont, el qual s’ha de cancel·lar quan es formalitzi definitivament l’operació d’endeutament inicialment acordada. Els crèdits pont tenen la consideració d’operació accessòria de l’operació d’endeutament principal, i per extingir, i, per tant, no tenen la consideració d’operació de tresoreria de les que regula l’article 97 següent, per la qual cosa no queden subjectes als límits establerts per a aquest tipus d’operacions.”

8. El segon paràgraf de l’apartat 4 de l’article 136 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“En el termini de tres mesos des de la tramesa del compte general al Parlament de les Illes Balears, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de comparèixer davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts de la cambra per exposar el contingut essencial d’aquest compte general i, amb això, facilitar el debat corresponent de la comissió.”

Disposició final setena

Modificacions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. L’article 9 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 9

Compromisos de despeses en exercicis futurs dels ens del sector públic empresarial i fundacional

1. Les entitats del sector públic instrumental empresarial i fundacional poden formalitzar compromisos de despesa que hagin d’afectar les dotacions d’exercicis futurs, però els expedients que puguin implicar despeses superiors a 300.000 euros en exercicis futurs requeriran que s’emeti un informe previ i favorable de la direcció general competent en matèria de pressuposts a partir del moment en què el volum acumulat de compromisos de despeses en exercicis futurs de l’entitat superi el 30% de la quantia total del seu pressupost per a l’exercici corrent, sense inclusió de les despeses de personal ni de les variacions d’actius i passius financers.

Reglamentàriament es poden establir normes de desplegament sobre la tramitació, els requisits i les condicions que s’han de complir per poder dur a terme aquests compromisos de despeses en exercicis futurs.

2. A aquests efectes, no es consideren compromisos de despeses en exercicis futurs les despeses que s’hagin previst pel seu import total en el pressupost de l’exercici corrent o d’exercicis anteriors, l’execució de les quals no hagi pogut finalitzar en l’exercici en curs.”

2. El segon paràgraf de l’apartat 5 de l’article 20 de la Llei 7/2010 esmentada queda modificat de la manera següent:

“En tot cas, prèviament al nomenament o a la contractació dels gerents o dels altres òrgans unipersonals de direcció de l’ens, i també del personal directiu professional, han d’emetre informe la Direcció General de Pressuposts i Finançament i la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques pel que fa, respectivament, als aspectes pressupostaris i de legalitat del nomenament o la contractació que es proposi.”

Disposició final vuitena

Modificació de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013

La disposició addicional setena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013, queda modificada de la manera següent:

“Disposició addicional setena

Desplegament de la lletra b) de l’article 43.2 en relació amb l’article 3 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, pel que fa a determinats complements retributius del personal estatutari sanitari del Servei de Salut

1. Sens perjudici del que disposa l’article 12 d’aquesta llei, i en el marc del que estableix la lletra b) de l’article 43.2 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, es reconeix el complement específic especial per serveis a Formentera a favor del personal estatutari sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears que presta serveis en les institucions i els centres sanitaris públics ubicats a l’illa de Formentera, ateses les seves particularitats territorials i poblacionals, amb efectes a partir de l’exercici de 2019.

2. El complement específic especial per serveis a Formentera s’ha d’abonar al personal esmentat en l’apartat anterior, d’acord amb les modalitats i les quanties que s’estableixen en les lletres següents d’aquest apartat.

a) Complement específic per prestar serveis a Formentera: aquesta modalitat del complement s’ha d’abonar a tot el personal esmentat en l’apartat 1 que resideixi a Formentera, segons les quanties que figuren en el quadre següent:

Complement específic per prestar serveis a Formentera
Grup /subgrup	euros/mes	euros/any
A1	720,28 €	8.643,36 €
A2	611,31 €	7.335,72 €
C1	455,69 €	5.468,28 €
C2	372,60 €	4.471,20 €
AP	354,49 €	4.253,88 €

b) Complement específic de permanència a Formentera: aquesta modalitat del complement s’ha d’abonar al personal esmentat en l’apartat 1 que resideixi a Formentera per cada any de servei prestat a partir de l’1 de gener de 2007 —la qual cosa s’ha d’acreditar—, segons les quanties addicionals a les previstes en la lletra anterior que figuren en el quadre següent:

Complement específic de permanència a Formentera
Grup/subgrup	euros/mes	euros/any
A1	30,87 €	370,44 €
A2	26,20 €	314,40 €
C1	19,54 €	234,48 €
C2	15,97 €	191,64 €
AP	15,19 €	182,28 €

3. Així mateix, les quanties abonades des de l’1 de gener de 2007 pels conceptes a què es refereix l’apartat anterior tenen validesa fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei.”

Disposició final novena

Modificacions de la Llei 3/2007, de 27 de març, de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. La lletra d) de l’apartat 1 de l’article 16 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

 “d) Si es tracta d’executar programes temporals, en la data en què aquests finalitzin i en tot cas als tres anys.

Excepcionalment, quan la naturalesa del programa ho requereixi, es podrà autoritzar una pròrroga d’un any, amb l’informe previ de la Inspecció General de Qualitat, Organització i Serveis de la comunitat autònoma de les Illes Balears o de l’òrgan competent de l’administració de què es tracti en cada cas.”

2. S’afegeix una nova lletra, la lletra f), a l’apartat 3 de l’article 121 de Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

“f) El complement per torn de disponibilitat, que retribueix el temps en què un treballador que presta serveis amb horari especial es troba localitzable i amb plena capacitat de desplaçament per presentar-se amb promptitud quan el requereixin per atendre, en una localització determinada, les necessitats puntuals o especials fora del seu horari habitual de treball i del lloc de treball.”

Disposició final desena

Modificacions del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques

1. L’apartat 2 de l’article 19 del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques, queda modificat de la manera següent:

“2. Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior, el règim relatiu al nombre d’hores de presència obligada en el centre del personal docent dels centres públics d’educació infantil, primària i secundària, i també les modificacions eventuals del règim vigent, s’ha de regir pel que disposi el Consell de Govern, mitjançant un acord, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’educació, en el marc de la legislació aplicable.”

2. L’article 20 del Decret llei 5/2012 esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 20

Ràtios d’alumnes per aula

L’ampliació del nombre màxim d’alumnes que estableix la lletra a) de l’article 157.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, tant en els centres docents públics com en els centres privats sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, requereix d’un acord del Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’educació, en el marc de la legislació aplicable.”

3. L’apartat 2 de l’article 26 del Decret llei 5/2012 esmentat queda modificat de la manera següent:

“2. Així mateix, els permisos per assumptes particulars, les vacances i els dies addicionals als de lliure disposició o de naturalesa semblant dels treballadors d’aquestes entitats, tenguin o no la condició d’empleats públics, s’han d’ajustar al que disposen l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, l’article 8 Tres del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i el punt segon de la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de mesures de control del deute comercial en el sector públic.

D’acord amb això, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals i les condicions regulades per acords, pactes o convenis col·lectius, fins i tot els d’àmbit superior a l’empresa, que ultrapassin el nombre màxim de dies que, a aquest respecte, estableixen les normes esmentades en el paràgraf anterior.”

Disposició final onzena

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

S’afegeix una nova regla, la regla 7a, a la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 205 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“7a. El decret que reguli el règim jurídic i els criteris de distribució i funcionament a què es refereix la regla 3a anterior pot preveure que les associacions d’entitats locals a què fa referència la disposició addicional cinquena de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, puguin ser també beneficiàries del fons de cooperació local.”

Disposició final dotzena

Modificacions de la Llei 5/2016, de 13 d’abril, de la renda social garantida

1. L’apartat 2 de l’article 18 de la Llei 5/2016, de 13 d’abril, de la renda social garantida, queda modificat de la manera següent:

“2. Això no obstant, i sempre que la resolució sigui estimatòria, s’estableixen les normes especials següents respecte dels efectes econòmics de la prestació:

a) En tots els casos en què no sigui aplicable el que preveu l’article 13.2 en relació amb l’esmena de les sol·licituds, els efectes econòmics es produiran a partir del primer dia del mes següent a la data de registre d’entrada de la sol·licitud.

b) Quan hagi transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l’article 15.1, els efectes econòmics es produiran a partir del primer dia del mes següent del compliment del termini esmentat.”

2. La disposició addicional única de la Llei 5/2016 esmentada queda modificada de la manera següent:

“Disposició addicional única

Complement de renda social garantida

1. Totes les persones residents a les Illes Balears que siguin beneficiàries d’una pensió no contributiva poden sol·licitar un complement de renda social garantida per un import màxim equivalent al mínim establert en l’apartat 4 de l’article 8 d’aquesta llei, sempre que el reconeixement d’aquest complement, d’acord amb la normativa aplicable a les pensions no contributives, no afecti l’import o el dret a rebre la pensió no contributiva.

En tot cas, l’import del complement de renda social garantida disminuirà proporcionalment per ajustar els ingressos a la limitació anterior, llevat que d’aquest ajust es derivi un import a complementar inferior a 30 euros, cas en el qual es perdrà el dret al complement.

2. En aquests casos, es considera com a persona beneficiària de la renda social garantida, únicament, la persona titular de la pensió no contributiva.”

Disposició final tretzena

Modificació del Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s’aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s’estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals

La lletra e) de la disposició addicional quarta del Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s’aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s’estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals, queda modificada de la manera següent:

“e) Llars unipersonals de persones majors de 45 anys sense convivència amb nucli o unitat familiar.”

Disposició final catorzena

Modificació del Decret 85/1990, de 20 de setembre, pel qual es regula el règim retributiu dels funcionaris al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S’afegeix un nou apartat, l’apartat 6, a l’article 2 del Decret 85/1990, de 20 de setembre, pel qual es regula el regim retributiu dels funcionaris al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“6. Complement per torn de disponibilitat:

1. Amb caràcter general, la realització del torn de disponibilitat d’acord amb el que disposen els articles 5.2, 6, 8 i 28.6 i la disposició addicional segona del Decret 35/2014, d'1 d'agost, mitjançant el qual es regulen la jornada i els horaris general i especials del personal funcionari al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears representat a la Mesa Sectorial de Serveis Generals, s’ha de compensar amb temps de descans.

2. Amb caràcter excepcional, quan l’excés de jornada en còmput mensual o anual, segons els casos, del personal que presti serveis amb horari especial, no es pugui compensar amb temps de descans per poder garantir una prestació adequada dels serveis, es podrà compensar econòmicament el temps que excedeixi la jornada esmentada, d’acord amb el valor de l’hora ordinària següent:

a) En el còmput dels torns de disponibilitat, quan s’estableixin de dilluns a dissabte en horari diürn, s’aplicarà a cada hora de disponibilitat un coeficient multiplicador de 0,25.

b) En els supòsits d’hores de disponibilitat en diumenge o festiu en horari diürn i nocturn i la resta de dies en horari nocturn, s’aplicarà a cada hora de disponibilitat un coeficient multiplicador de 0,50.

3. Per poder retribuir econòmicament aquests supòsits mitjançant el complement de disponibilitat és necessari un informe de la persona titular de l’òrgan d’adscripció del qual depengui funcionalment el funcionari o la funcionària, amb el vistiplau del secretari o la secretària general corresponent o de l’òrgan competent de l’ens del sector públic amb personal funcionari que hi estigui adscrit, i s’ha de motivar que no és possible compensar-lo amb temps de descans per poder garantir una prestació adequada dels serveis, juntament amb l’acreditació de l’existència de crèdit o dotació suficient, sempre que es refereixi als col·lectius que s’estableixin mitjançant un acord del Consell de Govern.

4. En el supòsit de sorgir la necessitat de ser mobilitzat durant el torn de disponibilitat s’aplicarà el que estableix el punt 5 anterior d’aquest article, relatiu a les gratificacions per serveis extraordinaris.”

Disposició final quinzena

Modificació del Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’administració autonòmica de les Illes Balears

L’apartat 1 de l’article 29 del Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’administració autonòmica de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“1. Les indemnitzacions que s’han de percebre per la col·laboració en les activitats de formació i perfeccionament s’han d’ajustar als barems que a aquest efecte els òrgans competents dels instituts, escoles o organismes aprovin i publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, amb l’informe favorable previ de la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques i, si escau, de la Direcció General de Personal Docent.”

Disposició final setzena

Modificació del Decret 54/2004, de 18 de juny, pel qual es regula el procediment economicofinancer que s’ha de seguir en la tramitació d’actuacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears cofinançades amb fons europeus

La lletra b) de l’apartat 1 de l’article 4 del Decret 54/2004, de 18 de juny, pel qual es regula el procediment economicofinancer que s’ha de seguir en la tramitació d’actuacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears cofinançades amb fons europeus, queda modificada de la manera següent:

“b) Emetre un informe, abans de l’aprovació per l’òrgan competent, tal com estableix l’article 7 d’aquest decret, sobre les propostes d’actuacions que s’hagin de presentar davant els òrgans o les institucions que hagin convocat els programes o els projectes cofinançats amb fons europeus, i trametre aquest informe a la direcció general competent en matèria de pressuposts perquè en prengui coneixement i pugui dur a terme les funcions de control pressupostari.”

Disposició final dissetena

Modificació del Decret 135/2001, de 14 de desembre, de regulació dels pagaments lliurats a justificar

L’apartat 2 de l’article 6 del Decret 135/2001, de 14 de desembre, de regulació dels pagaments lliurats a justificar, queda modificat de la manera següent:

“2. Correspon al director general competent en matèria de tresoreria l’obertura i la cancel·lació dels comptes de fons per justificar amb qualsevol entitat de crèdit, modificar el nom d’aquests comptes, designar les persones autoritzades per utilitzar-los i substituir aquestes persones per unes altres, a proposta del secretari general de la conselleria o de l’òrgan equivalent de la secció pressupostària o de l’organisme corresponent.

En la sol·licitud, el secretari general o l’òrgan equivalent ha d’acreditar el nomenament de l’empleat públic que ha d’exercir les funcions de caixer pagador, del substitut d’aquest i del funcionari que ha de signar també les disposicions de fons d’acord amb el que estableix l’article 7 d’aquest decret. Així mateix, en la sol·licitud han de constar el nom i la finalitat del compte i, si s’escau, la cancel·lació o qualsevol modificació que s’hagi de fer.”

Disposició final divuitena

Modificació del Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria quarta, al Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria quarta

Fons de Seguretat Pública per a l’any 2019

La concessió d’ajudes del Fons de Seguretat Pública per a l’any 2019 s’ha de dur a terme de conformitat amb el Decret 13/2013, amb les particularitats següents:

1a. S’obre un termini extraordinari, fins al dia 30 de gener de 2019, per tal que els ajuntaments que no presentaren la seva sol·licitud d’ajuda ho puguin fer als efectes que preveu l’article 5 del Decret 13/2013.

2a. Les resolucions d’atorgament de les ajudes als ajuntaments poden preveure la possibilitat d’efectuar el pagament anticipat sense l’exigència prèvia de cap garantia.”

Disposició final dinovena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions addicionals tercera i quarta, com també les normes que es modifiquen per mitjà de les disposicions tretzena a divuitena d’aquesta llei.

Disposició final vintena

Modificació de la Llei 16/2001, de 14 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de carreteres i camins

L'apartat 2 de la disposició transitòria primera de la Llei 16/2001, de 14 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de carreteres i camins, queda modificada de la manera següent:

“2. La titularitat de la prolongació de la PM-1 desdoblament Palmanova-Peguera, que integra la doble calçada viària, els vials de servei i la resta d'elements auxiliars, passarà a ser del Consell Insular de Mallorca, mentre que la titularitat de la via passarel·la enjardinada de trànsit per a vianants i bicicletes, inclosa al mateix contracte d'obres, passarà a ser de l'Ajuntament de Calvià; en ambdós casos, una vegada comprovada pel Govern de les Illes Balears l'esmena de les deficiències detectades en l'execució del contracte, s'ha de comunicar al Consell Insular de Mallorca i a l'Ajuntament de Calvià en el termini màxim de quinze dies.”

Disposició final vint-i-unena

Modificació de la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social

L'apartat 1 de l'article 3 de la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social queda modificat de la manera següent:

“1. A l'efecte d'aquesta llei, formen part del Tercer Sector Social de les Illes Balears les entitats d'iniciativa social i privada, en les quals la finalitat principal és promoure la inclusió sociolaboral i/o l'exercici efectiu dels drets de persones, famílies, grups, col·lectius o comunitats que afrontin situacions de vulnerabilitat o exclusió, desprotecció, discapacitat o dependència; prestin suports o realitzin les activitats necessàries en els àmbits de serveis socials, laboral, educatiu, sanitari o qualsevol altre transversal que afecti els esmentats col·lectius.”

Disposició final vint-i-dosena

Modificació de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies

L'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, queda modificat de la manera següent:

 “2. Igualment, les administracions locals de les Illes Balears poden incloure exempcions i bonificacions en les taxes i els preus públics de la seva competència, sempre que la possibilitat esmentada estigui prevista a la legislació estatal.”

Disposició final vint-i-tresena

Modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

S’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 1 de l’article 95 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Els serveis d'inspecció i control d'empreses i activitats turístiques hauran de disposar de personal suficient per a una adequada supervisió i control de les places turístiques existents i de l'oferta il·legal. En particular, la plantilla d’inspectors d'aquests serveis haurà de ser, com a mínim, d'un funcionari per cada vint mil places turístiques inscrites. A aquest efecte, els òrgans competents hauran d'aprovar les modificacions de les relacions de llocs de treball que calguin, i hauran de dotar pressupostàriament les places corresponents de la plantilla, abans del 31 de desembre de 2022.”

Disposició final vint-i-quatrena

Modificació del Decret 11/2017, de 24 de març

S’afegeix un paràgraf quart a la disposició addicional quarta del Decret 11/2017, de 24 de març, amb la redacció següent:

“4. En el cas del personal de les categories professionals artístiques, de l’especialitat interpretació, de la Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears, la creació de la qual fou autoritzada per l’Acord de Consell de Govern de 19 de desembre de 2014, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 174, de 20 de desembre de 2014, el moment per a l’acreditació del nivell de català que correspongui serà el de l’efectiva incorporació al lloc de feina. Si en el moment de la incorporació no pot acreditar el nivell exigit de coneixements de llengua catalana, en el seu contracte es farà constar que queda obligat a assolir i a acreditar el nivell mínim de català en el termini d’un any, i dins els dos anys successius el nivell de català corresponent al lloc de treball. Si no ha obtingut el corresponent nivell de català, una vegada transcorreguts aquests terminis, serà remogut del lloc de treball per manca d’adequació a les funcions d’aquest, mitjançant un procediment contradictori i oïda la junta de personal corresponent.

No serà exigible nivell de català en les contractacions, en les categories i especialitats indicades, per períodes inferiors a un any.

En qualsevol cas, tenir un nivell de català superior a l’exigit sempre ha de constituir un mèrit a valorar en els procediments de provisió.”

Disposició final vint-i-cinquena

Entrada en vigor i àmbit temporal de vigència

1. Aquesta llei comença a vigir, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l’1 de gener de 2019.

Això no obstant, les modificacions normatives que contenen els punts 1 a 3 de la disposició final segona d’aquesta llei comencen a vigir el 31 de desembre de 2018.

2. Tots els preceptes d’aquesta llei que no limitin expressament els seus efectes a l’any 2019 tenen vigència indefinida.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 28 de desembre de 2018

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias