BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La configuració dels serveis socials a Europa, com a serveis d’interès general, habilita la flexibilització de les normes del mercat interior, atès que no es consideren activitats econòmiques, d’acord amb l’article 106.2 del Tractat de funcionament de la Unió Europea. Els serveis d’assistència social, com a serveis d’interès general, han de respondre als principis d’universalitat, igualtat d’accés, equitat, continuïtat de les prestacions, transparència i qualitat. També els és aplicable el Protocol núm. 26 del Tractat de Lisboa, que declara que «les disposicions dels tractats no afecten de cap manera la competència dels estats membres per prestar, encarregar i organitzar serveis d’interès general que no tenguin caràcter econòmic» (article 2). Així, els estats són competents per organitzar els seus serveis socials.

Així doncs, els estats membres són competents per organitzar els seus serveis i prestacions socials, amb aplicació del principi de no-discriminació, de la llibertat de circulació de les persones i, si escau, de la normativa contractual pública, continguda en la Directiva 2014/23/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió, i la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública.

D’altra banda, la gestió dels serveis socials es troba subjecta a un sistema de descentralització política i de gestió segons el que estableixen l’article 148.1.20 de la Constitució Espanyola, en virtut del qual corresponen a l’Estat les bases i la coordinació, i a les comunitats autònomes, el desenvolupament i l’execució prestacional; així com els apartats 14, 15, 16, 39 i 49 de l’article 30 i l’apartat 5 de l’article 31 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer. Per això, la comunitat autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb el que preveu l’Estatut d’Autonomia, pot aprovar aquesta regulació, atès que no envaeix els títols competencials de l’Estat.

La Directiva 2014/24 no interfereix en l’organització dels serveis socials dels diferents estats o poders subestatals competents, com és el cas de les Illes Balears. Es reconeix als poders públics la llibertat de prestar pel seu compte determinades categories de serveis, en concret els serveis que es coneixen com a serveis a les persones, com són els serveis socials, i d’organitzar-los de manera que no sigui necessari subscriure contractes públics; per exemple, mitjançant el simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions als operadors que compleixin les condicions fixades prèviament pel poder adjudicador, sempre que el sistema garanteixi els objectius del model social propi i una publicitat suficient i s’ajusti als principis de transparència i no-discriminació. Aquesta possibilitat està prevista en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. Concretament, les disposicions addicionals quaranta-setena, quaranta-vuitena i quaranta-novena preveuen, successivament: els principis aplicables als contractes de concessió de determinats serveis, com els de caràcter social, sanitari o educatiu; la reserva de determinats contractes de serveis socials, culturals i de salut per a determinades organitzacions (tal com recull l’article 18 d’aquesta llei), i la legislació de les comunitats autònomes relativa a instruments no contractuals per a la prestació de serveis públics de caràcter social, que fonamenta el capítol I d’aquesta llei.

II

Els principis reguladors en què es basen les previsions d’aquesta llei són: caràcter públic del model i d’abast universal, cooperació institucional pública i col·laboració de les entitats no lucratives del tercer sector d’acció social i, si escau, del sector privat per preservar l’eficiència i una millor qualitat del sistema i facilitar la consolidació del tercer sector, referent en el compromís solidari de la societat civil per prestar serveis a persones en situacions especials, com ocorre en molts països de la Unió Europea.

La principal senya d’identitat és la titularitat pública del servei ―que garanteix els principis d’universalitat i qualitat―, gestionat mitjançant mecanismes de descentralització funcional i de col·laboració horitzontal entre els diferents subjectes públics, que es complementa amb la col·laboració de les entitats no lucratives del tercer sector d’acció social i la iniciativa privada, si escau, amb diferents fórmules i intensitat, però sense desvirtuar els trets públics del model. L’arquitectura del model es caracteritza per una xarxa de serveis publificats en la gestió, professionalitzats i de qualitat en la prestació, flexibles en les relacions i arrelats al territori mitjançant un teixit de sinergies i interdependències multifuncionals, molt rellevant localment. El disseny ve a validar i ajustar un model que funciona eficaçment, clarament compromès amb les polítiques públiques mantingudes de manera constant fins a l’actualitat. Així, l’article 10 de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, estableix que el sistema públic de serveis socials està integrat pel conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, projectes i equipaments destinats al benestar social de la població, de titularitat del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars i de les entitats locals, així com també els que l’administració contracti amb les entitats d’iniciativa social, mercantil o civil. Sobre això, es pot destacar que, entre els principis rectors dels serveis socials que enumera la Llei 4/2009, ja esmentada, destaquen el de descentralització i desconcentració, pel qual els consells insulars, les mancomunitats i els municipis han d’aproximar tant com sigui possible els serveis a la ciutadania, mitjançant la zonificació territorial i la descentralització, i el d’intervenció comunitària, pel qual el sistema públic de serveis ha de promoure la intervenció en l’àmbit comunitari amb la voluntat de prioritzar les accions preventives i aconseguir processos d’inserció social íntimament lligats a l’entorn social i més proper a la ciutadania.

Dins el concepte de serveis a les persones en l’àmbit social s’hi inclou el servei d’orientació professional recollit en la cartera comuna del Sistema Nacional d’Ocupació, adreçat a col·lectius especialment vulnerables, com ara els col·lectius amb discapacitat, col·lectius amb dificultats especials d’inserció laboral, persones amb diagnòstic de salut mental, etc. El servei d’orientació professional està definit en l’article 8.1 del Reial decret 7/2015, de 16 de gener, pel qual s’aprova la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional d’Ocupació, i té com a objectiu ajudar les persones usuàries a millorar la seva ocupabilitat, promoure la seva carrera professional i facilitar la seva contractació o orientació cap a l’autoocupació.

La col·laboració de les entitats no lucratives del tercer sector d’acció social i del sector privat s’articula mitjançant fórmules d’acció concertada, que publifiquen la gestió privada, en tant que cooperen amb l’interès públic, la qual cosa permet coadjuvar en la viabilitat i l’eficàcia del mateix model públic. Aquesta opció està vinculada al principi de participació, que aconsella que els poders públics promoguin la implicació de les persones usuàries, de les entitats i de la ciutadania en general en la planificació, la gestió i l’avaluació dels serveis.

Així mateix, com a tancament del sistema, es preveu la possibilitat de contractar serveis i prestacions complementaris, que hauran de respectar les normes de contractació pública, que garanteixen l’adequada transparència i igualtat de tracte. Les normes de contractació per a prestacions a persones efectuades pel tercer sector hauran de contenir previsions singulars pensades en la millor qualitat subjectiva de la prestació com a element determinant per considerar l’oferta que suposi una millor relació qualitat/preu.

En tot cas, aquesta col·laboració privada no pot desnaturalitzar la filosofia pública del sistema, allunyat, per la resta, de la lògica del mercat.

III

La Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d’acció social, estableix que formen part del tercer sector social de les Illes Balears les entitats d’iniciativa social i privada la finalitat principal de les quals és promoure la inclusió sociolaboral i l’exercici efectiu dels drets de persones, famílies, grups, col·lectius o comunitats que afrontin situacions de vulnerabilitat o exclusió, desprotecció, discapacitat o dependència, o prestar suports o dur a terme les activitats necessàries en els àmbits de serveis socials, laboral, educatiu, sanitari o qualsevol altre de transversal que afecti els col·lectius esmentats. En aquesta categoria, també incorpora, de manera excepcional, les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació sense ànim de lucre d’imprescindibilitat social que compleixin uns requisits determinats.

La mateixa Llei 3/2018 disposa que s’han de considerar d’intervenció social les activitats desenvolupades amb la finalitat de promoure la inclusió social i l’exercici efectiu dels drets de les persones, les famílies, els grups, els col·lectius o les comunitats que afronten situacions de vulnerabilitat o exclusió, desprotecció, discapacitat o dependència, que lluiten contra la desigualtat social, la marginació, la desprotecció i la violència masclista, i que avancen en la necessària transformació social cap a una societat més justa, solidària, igualitària, participativa i democràtica. En particular, es consideren activitats d’intervenció social dels serveis socials la promoció de l’accés a l’ocupació i les activitats d’inserció laboral i formació per a la qualificació professional.

A més, es consideren activitats socials d’interès general les activitats d’intervenció social, dutes a terme per organitzacions no lucratives, realitzades per personal remunerat o per personal voluntari, de manera desinteressada i lliurement. En concret, s’hi consideren la provisió (disseny, prestació, avaluació i millora) de serveis de responsabilitat pública, o aliens a aquesta responsabilitat, i la realització d’altres activitats o projectes d’intervenció.

L’article 6.4 de la Llei 3/2018, ja esmentada, estableix que les prestacions i els serveis de responsabilitat pública en l’àmbit de la intervenció social que constitueixen el sistema de serveis socials habitualment són de caràcter no econòmic; si més no, excepcionalment, poden ser serveis d’interès econòmic general, en els termes en què la normativa de referència de la Unió Europea defineix aquests conceptes, tant si són proveïts directament per les administracions públiques com si hi col·labora la iniciativa privada.

D’altra banda, l’article 15 de la Llei 3/2018, esmentada anteriorment, defineix l’acció concertada com un instrument per formalitzar la col·laboració entre les administracions públiques i les organitzacions del tercer sector d’acció social pel que fa a la provisió de serveis de responsabilitat pública en l’àmbit de la intervenció social.

IV

El règim d’acció concertada és una opció organitzativa que permet concertar la prestació de serveis socials amb entitats no lucratives del tercer sector d’acció social i, si escau, entitats del sector privat, amb l’opció que quan existeixin anàlogues condicions d’eficàcia, qualitat i costs, les administracions públiques per a l’establiment de concerts han de donar prioritat a les entitats sense ànim de lucre. Destaca la importància tant històrica com quantitativa de la intervenció de les entitats d’iniciativa privada sense ànim de lucre del tercer sector d’acció social en els serveis socials.

Aquesta llei determina l’abast i el significat d’aquesta acció concertada, les modalitats de serveis i prestacions, així com el sistema de contraprestació.

Els serveis que optin a un model d’acció concertada han de disposar d’autorització i acreditació administrativa i han d’estar inscrits en el Registre unificat de serveis socials, previst en la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, o en el registre d’entitats del Servei d’Ocupació de les Illes Balears, que s’ha de regular mitjançant reglament; així mateix, cal complir un conjunt d’obligacions de gestió i de control fixades legalment i desplegades reglamentàriament.

Correspon al Govern de les Illes Balears, entre les directrius de planificació, establir els aspectes bàsics a què s’han de sotmetre els concerts socials i l’abast corresponent. En concret, s’han de regular: la tramitació de la sol·licitud per acollir-se a aquesta modalitat, la durada màxima del concert i les causes d’extinció; les obligacions de l’entitat titular del servei concertat; la submissió de l’acció concertada al dret administratiu; i les singularitats del règim del personal.

Ha d’existir una reglamentació que determini els drets i les obligacions derivats de la selecció esmentada i estableixi les condicions tècniques i econòmiques per a la prestació de l’activitat concertada concreta. Les entitats que accedeixin al règim de concertació l’han de formalitzar amb l’acord d’acció concertada corresponent.

L’elecció de servei de serveis socials concertat no implica, en cap cas, un tracte menys favorable ni un desavantatge per a la ciutadania, i s’ha de respectar l’equivalència de prestació de la cartera de serveis.

La quantia global dels fons públics destinats al sosteniment dels serveis concertats, per fer efectiu el règim econòmic de les prestacions de serveis socials objecte de concert, s’ha d’establir en els pressuposts de la comunitat autònoma.

V

Sempre hi ha la possibilitat de recórrer a fórmules de contractació pública ordinària per poder preservar l’eficàcia del sistema públic, quan aquest, per motius conjunturals, no pugui donar compliment a les exigències de qualitat ―per objecte o termini― de determinats serveis o prestacions. En aquest cas, s’ha de respectar el principi d’igualtat de tracte de totes les persones o entitats licitadores, i la tipificació del contracte s’ha d’ajustar a les notes pròpies, de tal manera que, en absència de risc empresarial ―l’ordinari―, el contracte s’ha de qualificar com a contracte de serveis, encara que es pot preveure un termini conforme al mateix objecte i finalitat. A més, existeix la possibilitat d’una regulació simplificada i de reserva de contractes ―habilitada per la Directiva 2014/24 en els articles 76 i 77― que es regulen, en l’àmbit competencial propi, en aquesta llei.

En contractes de prestacions directes a la ciutadania en l’àmbit social, és possible adoptar mesures de licitació més específiques, que atenguin les especialitats exposades. Això significa que un contracte de prestacions personals de caràcter social pot estar exceptuat de les regles de concurrència pròpies d’un contracte típic de serveis o productes, atès el marcat caràcter estratègic, des de la perspectiva de la prestació correcta del servei, si s’opta per la modalitat de reserves. A més d’aquesta opció, hi ha la possibilitat d’un procediment simplificat que posi l’atenció en les mateixes característiques del servei i, en especial, en la regla de la millor relació qualitat/preu, que es concreta en la qualificació específica del personal encarregat de prestar el servei, perquè no es pot desconèixer que és una activitat d’interès general que es regeix, principalment, pels principis d’universalitat, solidaritat, eficiència econòmica i adequació.

En l’articulació d’aquest procediment especial, a més de mesures de simplificació administrativa, es tenen en compte els aspectes següents: a) la valoració especial de la solvència de les entitats licitadores (amb limitació de la subcontractació); b) la determinació de criteris d’adjudicació que posin en relleu la relació qualitat/preu, vinculada a la qualitat, l’experiència contrastada del personal que ha de prestar efectivament el servei i la participació dels professionals en la gestió; c) la regulació necessària de supòsits d’anormalitat en aquests contractes des de la perspectiva social de l’oferta; i d) la determinació de condicions especials d’execució que garanteixin la prestació correcta del servei.

VI

D’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, queden acreditats els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Sobre això, en virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquesta norma identifica clarament les finalitats perseguides i evita càrregues innecessàries. En aquest sentit, estableix els principis bàsics de la contractació, l’acció concertada i la cooperació directa entre les administracions i les entitats privades per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit dels serveis socials, amb la finalitat de proveir la ciutadania de serveis de qualitat.

En virtut del principi de proporcionalitat, aquesta norma conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que pretén cobrir, després de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposin menys obligacions als destinataris. D’aquesta manera, la definició d’instruments de gestió per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit dels serveis socials permet incorporar en la mateixa gestió elements propis i específics del sistema de serveis socials de la comunitat autònoma. Així, l’acció concertada, la reserva de mercat, la priorització del tercer sector social i els convenis singulars permeten donar més estabilitat i qualitat a la col·laboració entre l’Administració pública i la iniciativa privada, amb l’objecte de millorar la qualitat del sistema i l’atenció a les persones.

Per garantir el principi de seguretat jurídica, aquesta norma resulta coherent amb la resta de l’ordenació jurídica, nacional i de la Unió Europea, per generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, que faciliti el coneixement i la comprensió i, en conseqüència, l’actuació i la presa de decisions de les persones i les empreses. En aquest cas, es pretén crear el marc normatiu regulador de la prestació de serveis a les persones en l’àmbit dels serveis socials.

En aplicació del principi de transparència, els objectius de la regulació i la justificació corresponent estan definits clarament. Així mateix, en l’expedient queda acreditada la consulta pública prèvia, prevista en l’article 133 de la Llei 39/2015, ja esmentada. A més, al llarg de la norma es preveu el respecte als principis de publicitat, transparència i no-discriminació, mitjançant, per exemple, la convocatòria dels concerts socials o la publicació de la formalització corresponent, així com la publicació dels contractes específics i dels convenis singulars que estableix el capítol III.

Finalment, en aplicació del principi d’eficiència, la norma identifica clarament les finalitats perseguides i evita càrregues innecessàries. Així, l’objecte de la norma és precisament el de desenvolupar una nova forma de gestió dels serveis destinats i d’atenció directa i immediata a les persones per aconseguir una major eficiència, entesa no tan sols a efectes administratius i d’estalvi de recursos, sinó també en termes d’una major qualitat del servei i d’adequació a les necessitats reals i a l’elecció de la persona usuària. Així, enfront d’altres sistemes de gestió com ara la contractació, mitjançant l’acció concertada es prioritzen altres aspectes com la lliure elecció de la persona o el seu arrelament en l’entorn del servei del qual ha estat gaudint.

A més, cal destacar l’estudi d’aquesta norma per part del Consell de Serveis Socials de les Illes Balears, òrgan consultiu i de participació social en l’àmbit dels serveis socials, regulat en els articles 53 i següents de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Així mateix, cal destacar el dictamen del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, de 10 de juliol de 2018, d’acord amb la Llei 10/2000, de 30 de novembre, de Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.

Capítol preliminar

Disposicions generals

Article 1

Objecte i finalitat de la llei

1. Aquesta llei té per objecte establir els principis bàsics de la contractació, la concertació i la cooperació directa dels serveis a les persones en l’àmbit social que formalitzin les administracions públiques competents a les Illes Balears, amb la finalitat de proveir uns serveis de qualitat a la ciutadania.

2. De conformitat amb els principis esmentats, es regulen fórmules de col·laboració o concertació que serveixin per complementar i preservar el model públic de prestació de serveis a les persones en l’àmbit dels serveis socials, caracteritzat per les notes d’universalitat, d’assegurament, finançament i planificació públics, de gestió pública o privada concertada partint de l’exigència d’idèntiques prestacions i nivells de qualitat, i d’avaluació i control públics. Així mateix, es dissenya un règim singular de contractació pública que posi èmfasi en la qualitat, que es pot utilitzar quan s’usin fórmules de contractació pública.

3. Les fórmules que preveu aquesta norma s’han d’aplicar atenent a la millor eficàcia i eficiència de la prestació que es pretengui satisfer, per a la qual cosa cal motivar l’opció triada.

4. El Govern de les Illes Balears ha de promoure fórmules de cooperació interadministrativa per aconseguir el millor funcionament del model de prestació d’aquests serveis essencials a les persones.

Capítol I

Règim de col·laboració privada en la gestió de serveis socials per a les persones mitjançant l’acció concertada

Article 2

De l’acció concertada de serveis socials per a les persones a les Illes Balears

1. Les administracions competents de les Illes Balears, per complementar el sistema públic i garantir una adequada equitat i qualitat de les prestacions incloses en la cartera de serveis o del servei d’orientació professional, poden encarregar la prestació d’aquests serveis de la seva competència, mitjançant el sistema d’acció concertada, a entitats sense ànim de lucre del tercer sector social, tal com es defineixen en els articles 3 i 4 de la Llei 3/2018, de 29 de maig, del Tercer Sector d’Acció Social, o, si escau, a entitats privades, preferentment del tercer sector social, quan existeixin anàlogues condicions d’eficàcia, qualitat i costs, d’acord amb els requisits que estableix aquesta llei i amb respecte als principis de publicitat, transparència i no-discriminació.

2. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per règim d’acció concertada la prestació per tercers de serveis socials inclosos en la cartera de serveis socials i del servei d’orientació professional recollit en la cartera comuna del Sistema Nacional d’Ocupació, el finançament, l’accés i el control administratiu dels quals són públics.

3. La cooperació mitjançant l’acció concertada comporta l’adscripció funcional dels serveis corresponents a la Xarxa Pública de Serveis Socials i suposa que les entitats concertades, independentment de la naturalesa jurídica, se sotmetin a un catàleg d’obligacions de control que en poden afectar el pla de comptes i el sistema comptable, així com els sistemes d’informació, el control de qualitat, l’auditoria de comptes, les auditories de protecció de dades i la presentació d’una planificació triennal de recursos humans i inversions. En tot cas, s’ha de preservar el model de gestió privada del servei i la seva identitat corporativa.

Article 3

Principis de l’acció concertada

Les administracions públiques de les Illes Balears han d’ajustar als principis següents l’acció concertada amb tercers per a la prestació de serveis socials a les persones:

a) Subsidiarietat. És el principi conforme al qual l’acció concertada amb entitats públiques o privades sense ànim de lucre està subordinada, amb caràcter previ, a la utilització òptima dels recursos propis.

b) Solidaritat. Cal potenciar la implicació de les entitats del tercer sector en la prestació de serveis a les persones de caràcter social, d’acord amb la Llei 3/2018, ja esmentada.

c) Igualtat. S’ha de garantir que, en l’acció concertada, l’atenció es presta a les persones usuàries en plena igualtat amb les persones usuàries ateses directament per l’administració pública.

d) Eficiència pressupostària. Cal fixar contraprestacions econòmiques per a les entitats concertades d’acord amb les tarifes màximes i mínimes o els mòduls que s’estableixin, que han de cobrir, com a màxim, els costs variables, fixos i permanents de prestació del servei, sense incloure un benefici industrial.

e) No-discriminació. S’han d’establir condicions d’accés a l’acció concertada que garanteixin la igualtat entre les entitats que hi optin.

f) Publicitat. Les convocatòries d’acció concertada i l’adopció d’acords d’acció concertada que se subscriguin s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

g) Transparència. Cal difondre al Portal de transparència els acords d’acció concertada subscrits i els procediments en tramitació, conforme a les condicions que estableix la normativa estatal i autonòmica de transparència.

h) Intencionalitat social i ambiental. S’han d’aconseguir diferents assoliments en àmbits com els d’igualtat de gènere i d’innovació en la gestió de les entitats i els serveis públics, i establir aquests objectius de manera expressa en l’objecte dels concerts.

i) Participació. S’han d’establir mecanismes per a la implicació efectiva de les persones usuàries en la prestació i l’avaluació dels serveis.

j) Qualitat assistencial. És el principi que ha d’inspirar l’organització de l’acció concertada en tots els aspectes.

k) Lliure elecció i arrelament de les persones usuàries. Són els principals criteris d’elecció de l’entitat que ha de prestar el servei.

Article 4

Planificació i objecte de l’acció concertada

1. Amb una periodicitat anual, les administracions de les Illes Balears competents en matèria social i d’ocupació, com a part de les competències en planificació, han de fer una previsió de les prestacions i els serveis que pretenen que siguin objecte d’acció concertada, juntament amb una taxació del cost i un informe justificatiu de la mancança de mitjans propis per a la gestió, de la idoneïtat de la modalitat de gestió elegida i de la planificació establerta per dotar-se de mitjans propis per a la gestió directa d’aquestes prestacions o serveis quan sigui previsible que s’hagin de prestar permanentment i, a més, siguin essencials per a l’efectivitat dels drets socials.

2. Aquesta planificació ha de definir els serveis considerats, de manera excepcional, serveis d’interès econòmic general. Per determinar-ne aquest caràcter, s’ha de tenir en compte, com a criteri fonamental, l’arrelament de les persones usuàries als serveis i la implantació dels serveis al territori.

3. Poden ser objecte d’acció concertada dels serveis que indica l’annex d’aquesta llei:

a) La reserva i l’ocupació de places o la prestació de serveis per a l’ús exclusiu de les persones usuàries del sistema públic de serveis socials i de serveis d’orientació professional, l’accés de les quals serà autoritzat per l’administració competent quan les entitats compleixin els criteris prevists.

b) La gestió integral de prestacions tècniques o serveis de serveis socials.

4. Els acords d’acció concertada han de garantir que l’atenció que es presti a la ciutadania amb dret a cobertura de serveis sigui la mateixa per a tothom, sense altres diferències que les socials inherents a la mateixa naturalesa del procés assistencial o de la prestació social.

5. Els serveis concertats formen part de la xarxa pública i no poden cobrar a les persones usuàries cap quantitat diferent del preu públic per les prestacions pròpies del sistema del servei concertat de què es tracti. El cobrament a les persones usuàries de qualsevol quantitat en concepte de serveis complementaris, al marge del preu públic, ha de ser autoritzat per l’administració competent.

Article 5

Requisits exigibles a les entitats gestores dels serveis concertats

1. Poden subscriure acords d’acció concertada totes les entitats del tercer sector d’acció social que prestin els serveis objecte del concert i el sol·licitin expressament en els terminis i la forma que es determinin.

2. No obstant l’apartat anterior, en els procediments d’acció concertada de serveis declarats d’interès econòmic general, poden subscriure concerts totes les persones físiques o jurídiques de caràcter privat, amb ànim de lucre o sense, sigui quina sigui la forma jurídica que adoptin, que prestin els serveis objecte del concert i el sol·licitin expressament en els terminis i la forma que es determinin.

3. Es pot utilitzar l’acció concertada amb les entitats que compleixin els requisits establerts en la normativa de desplegament d’aquesta llei i, especialment, els següents:

a) Disposar de l’acreditació administrativa oportuna per a la prestació del servei objecte de l’acció concertada. Excepcionalment, en els casos en què s’acreditin les circumstàncies de la disposició final primera, és suficient l’autorització.

b) Estar inscrites en el registre corresponent.

c) Acreditar la disposició dels mitjans i els recursos suficients per garantir el compliment de les condicions previstes en l’acord d’acció concertada. En concret, en el cas de reserva i ocupació de places, les entitats han d’acreditar la titularitat del servei o la disponibilitat per qualsevol títol jurídic vàlid per un període no inferior a la vigència del concert.

d) Acreditar el compliment de qualsevol altra normativa que, amb caràcter general o específic, els sigui aplicable, tant per la naturalesa jurídica de l’entitat com pel tipus de servei objecte del concert.

e) Comunicar, a l’efecte de l’acreditació preceptiva, els canvis d’accionariat o de titularitat, per preservar la identitat institucional que hagi justificat l’acord de col·laboració.

Reglamentàriament, la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria ha de regular la creació i les normes de funcionament del registre d’entitats per poder optar a l’acció concertada en els serveis d’orientació professional, així com els requisits per a l’acreditació prevista en el lletra a d’aquest apartat.

4. La col·laboració s’ha de formalitzar mitjançant un document administratiu denominat acord d’acció concertada, el model del qual ha d’aprovar la persona titular del departament competent. Es pot subscriure un únic concert per a la reserva i l’ocupació de places en diversos serveis o per a la gestió integral d’una pluralitat de prestacions o serveis quan tots depenguin d’una mateixa entitat titular.

Article 6

Procediments de concertació i criteris de preferència a favor d’entitats del tercer sector social

1. La normativa sectorial ha de regular els procediments perquè les entitats que compleixin els requisits establerts es puguin acollir al règim d’acció concertada conforme als principis generals que fixa l’article 3 d’aquesta llei.

2. La iniciació del procediment ha de quedar justificada mitjançant una resolució acreditativa de la concurrència de circumstàncies que fan necessari recórrer a l’acció concertada per a la gestió d’una prestació de servei determinada, prevista a l’article 4 d’aquesta llei.

3. La selecció de les entitats, amb una convocatòria prèvia, si escau, s’ha de basar en els criteris següents, que han de quedar determinats en l’objecte i les condicions de la resolució:

a) L’arrelament de la persona en l’entorn d’atenció i les condicions d’atenció que requereix.

b) La implantació a la localitat on s’hagi de prestar el servei.

c) La lliure elecció i la llista d’espera d’accés als serveis.

d) Qualssevol altres que resultin determinants per a la valoració de la capacitat i la idoneïtat de les entitats.

4. En els procediments de concertació per a serveis declarats d’interès econòmic general en els quals puguin participar entitats privades amb ànim de lucre, sempre que existeixin anàlogues condicions d’eficàcia, qualitat i costs, així com d’eficiència pressupostària, per formalitzar els acords d’acció concertada tenen preferència les entitats del tercer sector social.

Article 7

Durada, renovació, modificació i extinció de l’acció concertada

1. La durada dels acords d’acció concertada serà l’establerta en cada acord, amb un màxim de deu anys. No obstant això, es poden renovar d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament i les normes pressupostàries, sempre que es mantengui la demanda de prestació del servei.

2. Els acords d’acció concertada poden ser objecte de revisió i, si escau, de modificació, en els termes establerts en l’acord corresponent, quan variïn les circumstàncies inicials de la subscripció, per adequar les condicions econòmiques i les prestacions assistencials a les noves necessitats. En tot cas, el canvi de finalitat de l’entitat o de control financer obliga a la revisió de l’acord inicial d’acció concertada.

3. Una vegada extingit l’acord d’acció concertada per alguna de les causes que estableix aquesta llei, l’administració que hagi realitzat l’acció concertada ha de garantir a les persones usuàries la continuïtat en la prestació del servei.

4. Queda prohibida la cessió, total o parcial, dels serveis objecte de l’acord d’acció concertada. No obstant això, quan l’entitat concertada sigui declarada en concurs de creditors, l’administració pública competent pot autoritzar la cessió, amb l’adopció de les mesures necessàries per garantir la continuïtat i la qualitat del servei.

Article 8

Contingut mínim dels acords d’acció concertada

Els acords d’acció concertada que se subscriguin han d’incloure necessàriament estipulacions referides als apartats següents:

a) Les condicions tècniques d’execució.

b) El sistema per a l’accés de les persones usuàries.

c) La garantia dels drets de la persona usuària i la informació a la ciutadania dels seus drets i deures.

d) El contingut dels serveis i la delimitació de les prestacions que constitueixen l’objecte del concert.

e) La fórmula de pagament en contraprestació pels serveis concertats, així com el sistema de facturació i la documentació que s’ha d’aportar per a l’abonament dels serveis prestats.

f) La durada de l’acord i les causes de resolució.

g) El sistema de penalitzacions per incompliment de les condicions de l’acord.

h) La resta de condicions exigides per la legislació vigent.

Article 9

Causes d’extinció dels acords d’acció concertada

1. Els acords d’acció concertada s’extingeixen per compliment i venciment del termini, sempre que no s’hagin renovat d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament i d’acord amb les normes pressupostàries, o per resolució.

2. Són causes de resolució dels acords d’acció concertada les següents:

a) Incompliment de les normes de caràcter obligatori a què s’han de sotmetre els serveis socials i de les obligacions en matèria de seguretat i instal·lacions.

b) Prestació defectuosa de les obligacions acordades.

c) Incompliment dels objectius qualitatius i quantitatius establerts, sempre que l’incompliment sigui imputable a l’entitat concertada, així com de les estipulacions essencials de l’acord.

d) Infracció amb caràcter greu de la legislació fiscal, laboral, de la Seguretat Social, d’integració social de discapacitats i de prevenció de riscs laborals.

e) Pèrdua sobrevinguda de les condicions tècniques, econòmiques i financeres que hagin habilitat l’acord, la revocació o la caducitat de l’autorització d’obertura i funcionament.

f) Alteració en el control de l’entitat per canvis en la participació de l’accionariat quan aquesta condició hagi estat determinant en la formalització de l’acord d’acció concertada.

g) Renúncia de l’entitat concertada.

h) Les altres que s’estableixin reglamentàriament.

Article 10

Avaluació i seguiment dels serveis prestats mitjançant acció concertada

1. El departament competent en la matèria de cada administració que subscrigui acords d’acció concertada ha d’aprovar un model d’avaluació dels continguts i les estipulacions recollits en els acords d’acció concertada d’assistència o de prestació de serveis socials.

2. Les entitats i els serveis concertats estaran sotmesos a les actuacions que determini el departament competent en la matèria de cada administració que subscrigui acords d’acció concertada pel que fa a les condicions tècniques i l’avaluació de la qualitat del servei, així com als processos de seguiment i als controls econòmics i administratius que es vagin adoptant per complir l’acord d’acció concertada.

3. Les qüestions litigioses derivades de l’aplicació del règim d’acció concertada han de ser resoltes per l’administració pública competent, sens perjudici que, una vegada exhaurida la via administrativa, puguin sotmetre’s a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Capítol II

Regles específiques de contractació pública de serveis socials adreçats a les persones

Article 11

Regles singulars per a la contractació de serveis socials per a les persones

Les previsions d’aquesta llei són aplicables als contractes de serveis socials prestats a les persones per part de les administracions públiques competents en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 12

Exigències de solvència específica per garantir la qualitat de la prestació

1. Per poder participar en les licitacions de serveis socials de l’annex d’aquesta llei, les empreses han d’acreditar una solvència econòmica i financera suficient en una quantia referida al volum de negocis en l’àmbit de les activitats corresponent a la finalitat del contracte en relació, com a màxim, amb els darrers tres exercicis disponibles, que s’ha de determinar, en cada cas, en el plec de clàusules administratives particulars, mai inferior al 75% del pressupost base de licitació, del lot en qüestió o de l’anualitat mitjana del contracte en cas de contractes d’una durada superior a un any.

2. S’exigeix solvència tècnica acreditada mitjançant requisits tècnics d’acreditació o estàndards de qualitat; experiència prèvia en la gestió dels serveis objecte del contracte, que s’ha de determinar, en cada cas, en el plec de clàusules administratives particulars; disposició d’equip humà professional en matèria de gestió dels serveis licitats; i reinversió d’un percentatge mínim dels beneficis en la millora de la gestió dels serveis adjudicats o la distribució de beneficis partint de criteris de participació.

3. En cap cas, no s’admet la subcontractació de la prestació principal.

Article 13

Pressupost base de licitació

1. El pressupost base de la licitació ha d’incloure tots els costs directes i indirectes de la prestació, entre els quals han de constar necessàriament els costs salarials, els de la Seguretat Social, els de formació permanent obligatòria, els d’assegurances, els de prevenció de riscs laborals, els de vigilància de la salut i, si escau, els derivats de la necessitat d’uniformitat del personal mínim necessari per a l’execució del contracte.

2. Aquests costs es calculen, com a mínim, d’acord amb el que estableixi el conveni col·lectiu de referència aplicable al sector que correspongui i tenint en compte, si escau, el personal per subrogar.

Article 14

Terminis dels contractes de serveis socials per a persones

Amb caràcter general, la durada d’aquests contractes és de sis anys, tret que sigui necessari un termini superior per circumstàncies degudament justificades, com ara l’adequada amortització d’inversions en contractes especialment complexos o la continuïtat de l’assistència per a les persones usuàries a les quals el canvi de prestador pugui repercutir negativament, amb respecte, en tot cas, als principis d’una lliure i efectiva competència en el mercat.

Article 15

Utilització del model de concessió de serveis

1. Sempre que la qualitat de la prestació no se’n vegi afectada, ni es posi en risc l’equitat del model, l’administració competent pot utilitzar com a fórmula de provisió de determinats serveis la concessió de serveis i transferir un risc operacional.

2. Són contractes de concessió de serveis els consistents en el dret a explotar a risc i ventura el servei, o bé en el dret esmentat acompanyat d’un preu, sempre que aquests serveis siguin activitats de titularitat pública o competència pròpia.

3. La transferència al concessionari d’un risc operacional resulta indispensable per atribuir a la relació jurídica la condició de concessió de serveis. Les condicions restants, el fet que la prestació vagi destinada directament a la utilització dels particulars i que l’organització del servei s’encomani en major o menor grau al concessionari són conseqüències, bé del mateix concepte de servei públic que té l’objecte de la concessió, bé de la mateixa exigència d’assumpció del risc derivat de l’explotació del servei.

4. El termini d’una concessió de serveis s’ha de justificar en el temps de recuperació dels costs d’inversió amb referència a la taxa interna de rendibilitat oferta.

Article 16

Criteris d’adjudicació vinculats a la qualitat

1. L’adjudicació de contractes dels serveis que consten en l’annex d’aquesta llei es pot dur a terme, quan es consideri convenient per a una millor execució de la prestació, respectant les exigències de la legislació en matèria de contractació pública i a l’empara de la disposició addicional quaranta-setena de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, mitjançant les regles singulars següents:

a) S’ha d’exigir una qualificació subjectiva especial que acrediti l’experiència i la qualitat i la disponibilitat de mitjans adequats per complir la prestació de conformitat amb el que estableix aquesta llei.

b) S’ha d’atendre, com a criteri d’adjudicació per determinar l’oferta més avantatjosa o, si escau, de negociació, el major valor afegit de l’oferta des de la perspectiva de la qualitat i la garantia de continuïtat, accessibilitat, assequibilitat, disponibilitat i exhaustivitat dels serveis.

2. En aquest supòsit, el preu, com a criteri d’adjudicació, no pot superar, en la ponderació, el 20%, i es poden exigir i valorar com a criteris d’adjudicació els següents:

a) Un pla de gestió en el qual, més enllà dels requisits mínims establerts en el plec de prescripcions tècniques, es valorin elements com la determinació d’objectius assistencials.

b) Els mitjans de control i garantia de la qualitat, i els instruments per afavorir l’accessibilitat i la resolució dels serveis.

c) Els mecanismes per possibilitar la participació dels professionals en la gestió.

d) Les estratègies de millora de la gestió i la prestació dels serveis.

e) Les polítiques de coordinació i potenciació del treball en xarxa amb altres dispositius assistencials.

f) Els plans per millorar la resposta a la demanda no urgent de serveis i resoldre situacions d’increment de la demanda i l’atenció domiciliària.

g) Els programes d’atenció a col·lectius socialment vulnerables, i els programes de promoció de la salut, els programes docents i els programes de recerca.

h) La implicació i la coresponsabilització de les persones usuàries, així com les solucions d’innovació que aportin més valor afegit al servei, elements tots ells en relació amb els serveis objecte del contracte.

i) L’experiència del personal directiu del contracte en la direcció o la coordinació de serveis similars (amb l’adjudicació d’una puntuació determinada per cada any d’experiència).

j) Les mesures de formació i reciclatge dels professionals.

k) Les mesures de conciliació.

En tot cas, aquests criteris han de respectar el que disposa l’article 145.5 de la Llei 9/2017, ja esmentada.

3. S’han d’excloure del procediment de contractació les ofertes que no obtenguin, com a mínim, el 50% de la puntuació corresponent a la qualitat tècnica.

Article 17

Ofertes anormalment baixes

1. En tot cas, els plecs han d’establir els criteris per determinar les ofertes anormalment baixes. Aquests criteris es poden fonamentar en l’incompliment de disposicions de compliment obligat en matèria de protecció de l’ocupació, condicions de treball o costs salarials mínims per categoria professional, o en el fet que es posi en risc objectiu el compliment de les condicions especials d’execució que constin en el plec.

2. En el cas que s’identifiqui una oferta anormalment baixa, s’ha de requerir, entre altres aspectes, el desglossament dels preus i la justificació de l’impacte de les condicions socials i organitzatives del servei per acreditar la viabilitat de les propostes econòmiques.

Article 18

Contractes reservats a entitats del tercer sector en l’àmbit dels serveis socials

1. El departament competent en la matèria pot reservar a determinades organitzacions la participació en els corresponents procediments d’adjudicació de contractes dels serveis socials que consten en la disposició addicional quaranta-vuitena de la Llei 9/2017, ja esmentada.

2. Les organitzacions a què es refereix l’apartat anterior han de complir les condicions següents:

a) L’objectiu ha de ser la realització d’una missió de servei públic vinculada a la prestació dels serveis esmentats.

b) Els beneficis s’han de reinvertir per assolir l’objectiu de l’organització; en cas que es distribueixin o redistribueixin beneficis, la distribució o la redistribució s’ha de basar en consideracions de participació.

c) Les estructures de direcció o propietat de l’organització que executi el contracte s’han de basar en la propietat dels empleats o en principis de participació o han d’exigir la participació activa dels empleats, les persones usuàries o les parts interessades.

d) El poder adjudicador de què es tracti no ha d’haver adjudicat a l’organització un contracte per als mateixos serveis d’acord amb aquest article en els tres anys precedents amb un import superior a 750.000 €.

3. La durada màxima del contracte no pot excedir els tres anys.

4. En els anuncis de licitació corresponents s’ha de fer referència a aquesta disposició.

Article 19

Responsable del contracte

1. En els contractes objecte d’aquesta llei, l’òrgan de contractació ha de nomenar una persona responsable del contracte que, en cas que sigui funcionari públic, tengui atribuïda la condició d’autoritat, d’acord amb la normativa de funció pública.

2. El plec o el document que regeix la contractació determina les facultats concretes de control d’execució atribuïdes a la persona responsable del contracte, les quals, com a mínim, són les següents:

a) Actuar com a representant de l’òrgan de contractació en les relacions amb el contractista; ser l’únic interlocutor vàlid per dictar les instruccions d’execució a la persona representant del contractista i proposar la interpretació del contracte davant l’òrgan de contractació.

b) Fer el seguiment del compliment del contracte, mitjançant controls i informes periòdics.

c) Verificar el compliment de les condicions especials d’execució, inclòs el manteniment dels requisits de solvència del contractista i dels subcontractistes.

d) Informar sobre els incompliments contractuals i proposar a l’òrgan de contractació la imposició de penalitats o, si escau, la resolució del contracte.

e) Proposar a l’òrgan de contractació, si són procedents, les modificacions i les pròrrogues del contracte.

f) Certificar l’execució correcta de la prestació, a l’efecte del reconeixement de l’obligació de pagament.

3. Els responsables del contracte han de subscriure el Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública i les declaracions de béns o interessos que s’estableixin reglamentàriament.

4. L’òrgan de contractació, si s’aparta d’alguna proposta de la persona responsable del contracte en l’àmbit de competències corresponent, ha de motivar per escrit la decisió.

5. En el marc de les funcions d’assistència i de cooperació amb els ens locals, i d’acord amb el que estableixi la legislació vigent, els òrgans supramunicipals i el departament competent en matèria d’administració local han d’assistir els municipis que ho requereixin en les funcions de la persona responsable del contracte.

Article 20

Condicions especials d’execució

1. En els contractes objecte d’aquesta llei, els òrgans de contractació hi han d’incloure condicions especials d’execució, que es poden qualificar com a obligacions essencials, que assegurin que els serveis contractats es presten en condicions de qualitat, continuïtat, accessibilitat, disponibilitat, exhaustivitat i innovació.

2. En tot cas, s’hi han d’incloure les següents condicions especials d’execució dels contractes:

a) L’obligació de la persona o l’entitat contractista de nomenar una persona representant que actuï com a únic interlocutor amb la persona responsable del contracte.

b) El compliment del pla de gestió del servei.

c) Condicions especials vinculades al manteniment de l’estabilitat laboral en el servei, que es poden concretar en una durada mínima dels contractes laborals que inclogui com a mínim la vigència del contracte, o vinculades al manteniment de les condicions laborals existents.

d) L’adequació dels mitjans personals adscrits al contracte respecte a la idoneïtat dels professionals directius i del personal segons la titulació i l’especialització i respecte als programes de formació i de control de qualitat.

e) Mesures de control de la qualitat i de valoració de les persones usuàries.

3. Quan l’òrgan de contractació ho consideri convenient per garantir la continuïtat i la qualitat del servei, es pot exigir al contractista, en el plec o el document que regeix la contractació:

a) La subrogació de tot o part del personal que executi el contracte en el moment de la licitació, o l’establiment de protocols d’actuació o sistemes de garantia per a situacions que puguin posar en perill la continuïtat del servei.

b) Condicions de millora ambiental, d’eficiència energètica o, quan sigui procedent, vinculades a l’alimentació de proximitat i ecològica, segons l’objecte del contracte.

c) Mesures de control del compliment i el manteniment dels elements d’accessibilitat, d’acord amb la normativa.

d) Condicions d’execució destinades a la integració social, com ara l’obligació de contractar persones en risc d’exclusió o subcontractar parts accessòries en centres especials de treball o empreses d’inserció sociolaboral, sempre que el nombre de persones destinades a l’execució del contracte, la tipologia de la prestació o l’existència de prestacions accessòries ho permetin.

En el cas que l’entitat gestora del servei contractat prevegi la contractació o la subcontractació de persones en risc d’exclusió o de centres especials de treball o empreses d’inserció sociolaboral, s’ha d’exigir de manera específica la protecció d’aquestes persones en les avaluacions de riscs laborals, així com l’adopció, si escau, de les mesures preventives i de protecció necessàries.

Capítol III

Sistema de cooperació directa amb entitats del tercer sector social

Article 21

Cooperació directa amb entitats del tercer sector social

1. Quan l’activitat de les entitats del tercer sector social tengui un caràcter singular, tal com es defineix en l’article 12.3 de la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d’acció social, poden cooperar directament en la prestació de determinats serveis socials d’acord amb la planificació i la legislació establertes.

2. La possibilitat d’aquesta cooperació s’ha de justificar en una millor eficiència de la prestació i eficàcia pressupostària i en la no distorsió indeguda de la competència. En concret, les condicions de cooperació no poden implicar l’obtenció de cap benefici de les prestacions, independentment del reembors dels costs variables, fixos i permanents necessaris per prestar-les, ni proporcionar cap benefici als membres de les entitats, ni referir-se a les activitats comercials que duen a terme aquestes entitats.

3. És preceptiu que les associacions de voluntariat i les institucions que puguin participar en accions de cooperació estiguin inscrites en el registre corresponent, amb la finalitat d’acreditar el compliment dels requisits establerts en aquesta norma i en altres normatives aplicables.

4. Els acords de cooperació directa tenen la forma de conveni singular de cooperació i es regeixen pel que disposa la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic de les administracions públiques. Aquests acords s’han de publicar a la pàgina web del Govern de les Illes Balears.

Article 22

Principis de contractació de les entitats concertades

Les entitats que col·laborin mitjançant acció concertada o cooperació directa i que no tenguin la condició de poder adjudicador, han d’aplicar, sempre que sigui possible, els principis de transparència i de concurrència quan hagin de subscriure contractes.

Disposició addicional única

Règim supletori aplicable

En totes les qüestions no previstes expressament en el capítol II d’aquesta llei, sobre les regles específiques de contractació pública de serveis socials adreçats a les persones, s’ha d’aplicar la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

Disposició transitòria única

Règim transitori dels procediments

Aquesta llei no és aplicable als procediments iniciats abans que entri en vigor, els quals es regeixen per la normativa anterior.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior en el que contradiguin o s’oposin al que disposa aquesta llei.

Disposició final primera

Excepcions al requisit de l’acreditació

Per motius d’urgència o quan es tracti de serveis d’implantació recent, sempre que no es puguin satisfer les necessitats de la població amb altres serveis idonis, l’administració, amb l’acreditació prèvia d’aquestes circumstàncies, pot subscriure acords d’acció concertada amb les entitats d’iniciativa privada que tenguin autoritzats els serveis. Aquests concerts s’han de subscriure per un any i es poden ampliar i renovar si, en aquest període, els serveis obtenen l’acreditació o si subsisteixen les necessitats que n’hagin motivat la formalització.

Disposició final segona

Registre d’entitats d’ocupació

El Govern de les Illes Balears, a proposta de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, ha d’aprovar, en el termini màxim de divuit mesos des que entri en vigor aquesta llei, el reglament de creació i normes de funcionament del registre d’entitats per poder optar a l’acció concertada en els serveis d’orientació professional, així com els requisits per a l’acreditació prevista en la lletra a de l’apartat 3 de l’article 5 d’aquesta llei.

Disposició final tercera

Desplegament i entrada en vigor de la llei

1. S’autoritza el Govern de les Illes Balears a dictar les disposicions necessàries per aplicar i desplegar aquesta llei, dins el marc competencial que estableix l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

2. Aquesta llei entra en vigor vint dies després de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Palma, 15 de novembre de 2018

La presidenta,

Francesca Lluch Armengol i Socias

  

ANNEX

Codis CPV de serveis socials

75330000-8 Prestacions familiars (prestacions econòmiques)

75231240-8 Serveis de reinserció (presó)

79611000-0 Serveis de cerca de feina (inserció laboral)

85310000-5 Serveis d’assistència social

85321000-5 Serveis socials administratius

85322000-2 Programa d’acció municipal

98000000-3 Altres serveis comunitaris, socials o personals

98130000-3 Serveis diversos prestats per associacions

Servei de menjar a domicili:

55521000-8 Serveis de subministrament de menjars per a particulars

55521100-9 Serveis de lliurament de menjars a domicili

55521200-0 Serveis de lliurament de menjars