BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Es Trenc-Salobrar de Campos és un dels espais naturals més emblemàtics de les Illes Balears. Constitueix un dels sistemes litorals amb més valor ecològic de l’illa de Mallorca i de tota la costa mediterrània. Les seves característiques biogeogràfiques el converteixen en un espai natural de primer ordre en riquesa ecològica, natural i paisatgística.

En el sistema platja duna d’Es Trenc-Salobrar de Campos, hi coexisteixen un nombre significatiu d’hàbitats, amb importants praderies de fanerògames marines, extenses platges d’arenes fines d’origen bioclàstic, cordons de dunes primàries davanteres, dunes estabilitzades, zones humides de magnituds importants —salobrar de Campos— i basses litorals, com també boscs de pi i savina que fixen el sistema dunar més consolidat i, sobretot al nord i la part central, camps de conreus i d’explotació ramadera.

La qualitat i la importància d’aquesta zona es reflecteix en la presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari, presents en els annexos de la Directiva 92/43/CE (Directiva d’hàbitats). Pel seu elevat interès ornitològic, aquest espai ha estat considerat IBA (àrea d’especial importància per a les aus) per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Bird Life). Per la Decisió de la Comissió Europea (Decisió 2006/613/CE, de 19 de juliol), s’integra entre els llocs d’interès comunitari (LIC) i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), i es culmina així la tramitació iniciada pel Consell de Govern de 28 de juliol de 2000 (decrets de 28 i 29 de març de 2006). Després de l’aprovació del Pla de gestió, per mitjà del Decret 14/2015, de 27 de març, esdevé zona d’especial conservació (ZEC), mitjançant l’Acord del Consell de Govern de 27 de març de 2015.

D’acord amb l’article 45 de la Constitució, els poders públics han de vetllar per la utilització racional dels recursos naturals amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient. El repartiment competencial en matèria de medi ambient, d’acord amb l’article 149.1.23a de la Constitució, atribueix a l’Estat la competència de la regulació bàsica i reserva explícitament a les comunitats autònomes l’establiment de normes addicionals de protecció. L’article 30.46 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria de “protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient”; per tant, té la competència exclusiva en matèria de protecció en tot allò que no hagi regulat l’Estat per legislació bàsica.

Des de fa dècades, una part de la ciutadania, emparada per organitzacions socials, ha reivindicat la conservació de la zona d’Es Trenc-Salobrar de Campos, que s’ha convertit en una de les aspiracions de més trajectòria en la història de la conservació de les Illes.

La Llei 1/1984, de 14 de març, d’ordenació i protecció d’àrees naturals d’interès especial, significà el primer punt d’inflexió en el procés de conservació dels espais naturals de les Illes Balears i, en concret, la Llei 3/1984, de 31 de maig, de declaració d’Es Trenc-Salobrar de Campos àrea natural d’especial interès, fou el primer compromís normatiu de reconeixement dels valors naturals d’aquest espai. El 9 de juny de 1987 es va aprovar el Pla especial de protecció d’Es Trenc-Salobrar de Campos, que incloïa una ordenació i unes normes de protecció. Posteriorment, la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció (LEN), va recollir aquesta ANEI, la va identificar amb el número 24 i ordenà, en la disposició addicional tercera, que aquesta zona s’havia de dotar amb una figura de protecció i conservació.

Això no obstant, actualment no s’ha dotat aquest lloc de la figura d’espai natural protegit a què feia referència la LEN. Tot i que el procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) es va iniciar fa deu anys, no s’ha arribat a aprovar, sense que tampoc no hagin servit prou per a la preservació el Pla especial d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aprovat definitivament per l’Acord del Consell de Govern de 9 de juny de 1987, ni el Pla de gestió aprovat pel Decret 14/2015, de 27 de març de 2015.

I, tanmateix, la protecció d’Es Trenc-Salobrar de Campos mitjançant la figura del parc natural és la que ofereix les garanties de protecció i de gestió que mereix la zona, que comprèn un àmbit terrestre i marí que, en el cas de l’àmbit marí, se solapa amb la ZEC de l’arxipèlag de Cabrera. De la continuïtat ecològica del LIC terrestre Es Trenc-Salobrar de Campos amb la ZEC de l’arxipèlag de Cabrera, a través del sistema platja duna, avalada per la millor evidència científica existent, n’informà favorablement la Direcció General de Sostenibilitat Ambiental de la Costa i el Mar del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en data 31 d’octubre de 2010.

Ateses les amenaces sobre l’estat de conservació de l’espai per l’increment i la diversificació d’activitats que s’ha produït en els darrers anys, la pressió exercida sobre els hàbitats, l’especial fragilitat dels hàbitats dunars i de zones humides i la pertorbació i el deteriorament dels paràmetres ambientals, s’ha considerat oportú que la declaració de parc natural precedeixi l’aprovació del Pla d’ordenació de recursos naturals, d’acord amb allò que preveu l’article 36.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, en relació amb l’article 23.3 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

L’entrada en vigor d’aquesta llei comporta el compliment, dècades més tard, d’una fonamentada i històrica voluntat conservacionista a Mallorca i del mandat de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció (LEN).

II

Aquesta llei consta de denou articles, estructurats en cinc capítols, com també d’una disposició addicional, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria, una disposició final i tres annexos cartogràfics.

El capítol I, sota la rúbrica “Objecte i àmbit territorial” (articles 1 i 2), assenyala que l’objecte de la llei és la declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos i el seu concret àmbit territorial, que comprèn un àmbit terrestre i un àmbit marí, perquè hi ha una continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre que està avalada per l’evidència científica.

El capítol II (articles 3 a 8) estableix les normes de protecció de l’àmbit terrestre i marí del parc, amb la distinció d’usos admesos, autoritzables i prohibits (articles 3.1 i 4.1), d’acord amb les previsions de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, i indica les previsions que ha de contenir el Pla d’ordenació de recursos naturals oportú (articles 3.2 i 4.2), com també l’explícit reconeixement i protecció de les activitats salineres, agrícoles i ramaderes (article 5) i la creació d’una zona d’influència socioeconòmica (article 8). Cal fer esment especial a l’article 6, relatiu a la restauració ambiental de les zones degradades dins l’àmbit del parc, amb un annex cartogràfic que les reflecteix, sens perjudici d’altres zones que determini el conseller o la consellera competent en matèria de medi ambient, que té caràcter cabdal i és una de les previsions que no podia deixar d’incorporar-se a aquesta llei, atès el grau de deteriorament d’algunes de les zones incloses en l’àmbit del nou parc.

Pel que fa al capítol III, relatiu a la planificació i la gestió (articles 9 a 15), la llei es refereix al Pla d’ordenació dels recursos naturals, al Pla rector d’ús i gestió i a altres plans, normes i programes específics, amb la creació d’una junta assessora del Parc (article 14), la previsió de l’òrgan de gestió del Parc (article 12) i la referència a la seva direcció (article 13). També es fa referència a la col·laboració i la coordinació interadministrativa (article 15).

El capítol IV (article16) es refereix a les accions de foment de la gestió del parc.

El capítol V (articles 17, 18 i 19), el darrer de la llei, relatiu a la protecció de la legalitat i al règim sancionador, fa referència expressa a la legislació vigent sobre la matèria, constituïda bàsicament per la LECO.

Pel que fa a la disposició addicional sobre itineraris i aparcaments per a la gestió i la protecció adequades del parc natural, que s’assenyalen en l’annex cartogràfic 3 i que han de ser de titularitat pública, s’han ubicat d’acord amb criteris d’idoneïtat funcional i ambiental. Així mateix, regula els aparcaments actuals establerts legalment.

Les sis disposicions transitòries de la llei, a més de referir-se a la tramitació i l’aprovació del PORN (disposició transitòria primera), d’acord amb les previsions de la LECO, estableixen unes mesures, normes o règim provisional que s’han d’aplicar fins a l’aprovació del PORN oportú o pla sectorial sobre les activitats salinera i cinegètica, la capacitat màxima dels aparcaments públics prevists, com també sobre les instal·lacions de servei de temporada, gestió de restes mortes de posidònia, usos recreatius, ancoratges, fondeigs i altres, com també sobre la composició i el funcionament de la junta assessora (disposicions transitòries segona a cinquena).

La disposició derogatòria estableix la derogació expressa de la Llei 3/1984, de 31 de maig, de la declaració de l’àrea d’Es Trenc-Salobrar de Campos, com també del Pla especial d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aprovat definitivament per l’Acord del Consell de Govern de 9 de juny de 1987.

Els tres annexos cartogràfics fan referència a la delimitació del parc natural, a la delimitació de les zones degradades i als itineraris i aparcaments al servei del parc.

Capítol I
Objecte i àmbit territorial

Article 1

Objecte

Per mitjà d’aquesta llei es declara el Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, d’acord amb l’article 23.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), i s’hi estableix el règim bàsic de protecció, com també els mecanismes jurídics de conservació de l’espai protegit i la seva àrea d’influència socioeconòmica.

Article 2

Àmbit territorial

1. L’àmbit territorial del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos és el que consta en l’annex cartogràfic 1 d’aquesta llei i comprèn l’àmbit terrestre i el marí, perquè hi ha una continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre que està avalada per l’evidència científica.

2. L’àmbit marí queda definit pels punts ubicats en les coordenades següents, en relació amb la línia de costa:

Coordenades geogràfiques sexagesimals ETRS89	Latitud	Longitud
1	2º 59’ 09.46901"	39º 19’ 34.48647"
2	2º 57’ 35.42489"	39º 18’ 23.65981"
3	2º 54’ 38.52229"	39º 19’ 33.51241"
4	2º 57’ 15.48109"	39º 21’ 33.87798"
5	2º 57’ 15.05719"	39º 21’ 34.79879"
6	2º 57’ 14.75245"	39º 21’ 37.21582"
7	2º 57’ 20.72663"	39º 21’ 41.86098"
8	2º 57’ 22.80270"	39º 21’ 46.54366"
9	2º 59’ 10.48819"	39º 19’ 35.49189"
10	2º 59’ 10.61724"	39º 19’ 35.65360"
11	2º 59’ 13.14309"	39º 19’ 33.50286"

Capítol II
Normes de protecció i restauració ambiental

Article 3

Normes de protecció de l’àmbit terrestre del parc natural

1. En l’àmbit terrestre del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, hi regeixen les normes de protecció següents:

a) Pel que fa al règim urbanístic del sòl inclòs al parc natural, aquest és el que correspon a la classificació de sòl rústic d’especial protecció com a àrea d’alt nivell de protecció (AANP) en aplicació de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals, i la matriu d’ordenació del sòl rústic de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, i la resta de normativa que hi resulti d’aplicació.

No obstant això, es podran adequar o implantar instal·lacions i edificacions per destinar-les exclusivament als serveis públics de l’espai natural, destinats a la recepció, la informació, la protecció i l’educació ambiental, sempre que estiguin expressament justificades i previstes en el Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN). La inclusió d’aquesta previsió en el PORN comporta implícita la declaració d’interès general.

Així mateix, seran autoritzables les instal·lacions i edificacions imprescindibles d’ús agrari, ramader i les pròpies de l’activitat salinera en els termes d’aquesta llei i els instruments de planificació que se’n derivin.

b) Hi són admesos, sense autorització i amb caràcter general, els usos agrícoles, ramaders, forestals, d’explotació salinera ordinària i pesquers artesanals, com també els no tradicionals que resultin compatibles amb els objectius de protecció d’aquest espai natural, segons l’instrument de planificació; la caça no intensiva als vedats amb pla tècnic en vigor i fora dels salicornars i les zones humides, mentre no sigui regulada en el PORN, i l’activitat d’explotació turística legalment establerta i existent en el moment d’aprovació d’aquesta llei, com també les activitats promogudes per l’òrgan de gestió de l’espai natural protegit.

c) Hi són autoritzables, per part de la direcció general competent en matèria d’espais naturals protegits, sens perjudici d’altres autoritzacions sectorials, els usos o les activitats prevists com a tals en l’instrument de planificació per ser, sota determinades condicions, compatibles amb la protecció del medi natural sense deteriorament dels seus valors, com també tots els no definits com a permesos o prohibits. Entre aquests s’inclou el vol d’aeronaus no tripulades amb finalitat científica o d’accions pròpies de la gestió de l’espai natural.

d) Hi són prohibits la instal·lació de grans infraestructures de generació d’energia;  la instal·lació de noves esteses elèctriques aèries; la pesca i el marisqueig a les llacunes salobres; la caça en règim intensiu; la caça fora dels vedats amb el pla tècnic en vigor, als salicornars, a les zones humides i a les zones de domini públic maritimoterrestre i a les platges; l’extracció d’aigua del subsòl per a ús industrial; l’extracció d’arena, sens perjudici de les competències estatals en el domini públic maritimoterrestre i la seva zona d’influència; el trànsit pel sistema dunar consolidat, sens perjudici de les excepcions que es prevegin en el PORN; els equipaments per a l’activitat específica d’explotació d’aparcaments d’ús públic en àrees que no estiguin previstes en l’annex 3; i qualsevol activitat que suposi una alteració significativa dels hàbitats i les espècies en el parc, quan així ho determini l’instrument de planificació de l’espai natural protegit.

Les limitacions o prohibicions de vols a les aeronaus dins l’àmbit del parc natural s’han d’establir, si n’hi ha, d’acord amb allò que preveu la disposició addicional onzena de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

2. El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) ha de regular específicament, en el marc de les lleis i les normes d’aplicació i sens perjudici de les competències que corresponguin a altres administracions públiques:

a) El règim aplicable a l’activitat cinegètica.

b) La instal·lació de serveis de temporada i qualsevol altre tipus d’ocupació de la platja.

c) Els usos recreatius del parc.

d) L’activitat salinera.

e) L’activitat turística.

f) Els usos admesos, els autoritzables i els prohibits.

g) La determinació i el règim de les zones d’estacionament i dels itineraris.

 

Article 4

Normes de protecció de l’àmbit marí del parc natural

1. En l’àmbit marí del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, hi són aplicables les normes de protecció següents:

a) Hi són admesos, sense autorització específica de l’òrgan de gestió del parc natural, amb caràcter general, els usos pesquers, artesanals i els no tradicionals, compatibles amb els objectius de protecció d’aquest espai natural, segons l’instrument de planificació, com també les activitats promogudes per l’òrgan de gestió de l’espai natural protegit i els usos comuns prevists en l’article 31 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, que podran ser regulats i ordenats pels instruments de planificació.

b) Hi són autoritzables els usos o les activitats prevists com a tals en l’instrument de planificació per ser, sota determinades condicions, compatibles amb la protecció del medi natural sense deteriorament dels seus valors, com també tots els no definits com a permesos o prohibits.

c) Hi són prohibides l’aqüicultura intensiva, la pesca submarina i qualsevol activitat que suposi una alteració significativa dels hàbitats i les espècies del parc, com també les que determini l’instrument d’ordenació de l’espai natural protegit.

2. El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) ha de regular específicament, en el marc de les lleis i normes d’aplicació, l’ancoratge, el fondeig, l’amarratge i la circulació d’embarcacions i el transport col·lectiu de viatgers per mar, sens perjudici de les competències que corresponguin a altres administracions públiques.

Article 5

Protecció de les activitats salineres, agrícoles i ramaderes

1. En consideració amb les característiques i els valors de l’àmbit declarat parc, s’ha de donar suport a l’activitat salinera com a activitat motora per a la conservació i el manteniment tant dels elements etnològics i culturals com de les comunitats florístiques i faunístiques que allotja aquest espai natural.

2. Per conservar la qualitat del producte saliner i els valors naturals de les zones humides des salobrar de Campos i ses Salines de sa Colònia de Sant Jordi, s’han d’adoptar les mesures necessàries per garantir la bona qualitat de l’aigua marina als llocs de captació, com també regular els usos que la puguin alterar. Les esmentades mesures han de ser les establertes per l’òrgan assessor en coordinació amb la resta d’administracions.

3. La conservació de l’activitat agrícola i ramadera és un element fonamental per a la conservació del patrimoni natural del parc. La conservació, el desenvolupament i la millora de les explotacions agràries és un dels objectius del parc, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.

Article 6

Restauració ambiental de les zones degradades

1. El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i en coordinació amb altres administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, ha de vetllar per la restauració de les zones degradades i procurar-la.

2. Les zones degradades dins l’àmbit del parc són les que manifesten un estat deficient de conservació del hàbitats existents i potencials, ja sigui com a conseqüència de la pressió per freqüentació, ja sigui per usos o activitats incompatibles amb la conservació, i entre aquestes activitats s’inclouen les que apareixen reflectides en l’annex cartogràfic 2, sens perjudici d’altres zones que es determinin per resolució del conseller o la consellera competent en matèria de medi ambient, amb la tramitació prèvia del procediment oportú, d’acord amb estudis o treballs de seguiment dels hàbitats que aportin informació nova o diagnòstics nous que fonamentin la declaració d’altres zones degradades.

3. L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’impulsar, davant les administracions competents, les tramitacions necessàries per fer cessar dins l’àmbit del parc les activitats i els usos incompatibles amb la recuperació i la conservació dels hàbitats existents i potencials de major significació ecològica a les zones degradades per garantir els objectius de conservació, i també ha d’impulsar la posada en marxa de mesures de compensació de les zones degradades que, per la seva ubicació propera als nuclis urbans, es destinin a equipaments d’ús públic del parc.

Article 7

Protecció del cel nocturn i de la qualitat acústica

El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i en coordinació amb altres administracions públiques, adoptarà les mesures necessàries per a la protecció del cel nocturn i la reducció de la contaminació acústica en l’àmbit del parc. L’òrgan assessor especificarà les mesures que, com a mínim, hauran de ser necessàriament adoptades per a la protecció, sense perjudici de qualsevol altra establerta a la normativa bàsica aplicable.

Article 8

Zona d’influència socioeconòmica

De conformitat amb allò que disposa l’article 39 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, els termes municipals de Campos i de Ses Salines es declaren zona d’influència socioeconòmica.

 

Capítol III
Planificació i gestió

Secció 1a
Planificació

Article 9

Pla d’ordenació dels recursos naturals

1. El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) d’Es Trenc-Salobrar de Campos ha de ser formulat i redactat per la conselleria competent en matèria de medi ambient i aprovat per decret del Govern de les Illes Balears, en el marc d’aquesta llei i amb els requisits materials prevists en els articles 7 i següents de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

El PORN haurà de garantir, en compliment de les directrius europees per a la conservació dels espais Xarxa Natura 2000, la participació dels titulars dels terrenys inclosos al parc natural i les explotacions agràries i ramaderes que s’hi desenvolupen.

2. L’acord d’inici del procediment d’elaboració del PORN en determinarà l’àmbit territorial.

Article 10

Pla rector d’ús i gestió

La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d’elaborar el Pla rector d’ús i gestió en el marc d’aquesta llei i amb els requisits materials prevists en els articles 28 i següents de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Article 11

Altres plans, normes i programes específics

1. La protecció del parc natural mitjançant aquesta llei i els instruments d’ordenació que la desenvolupin s’ha d’harmonitzar amb altres plans, normes i programes específics que s’implementin com a conseqüència de la inclusió de part o de la totalitat de l’àmbit delimitat en aquesta declaració dins altres figures de protecció de dret intern, europeu o internacional.

2. L’ordenació del parc també es pot completar mitjançant les figures dels plans anuals i dels plans sectorials de l’espai natural protegit que s’elaborin.

 

Secció 2a
Gestió

Article 12

Òrgan gestor

La gestió del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos s’assigna a la conselleria competent en matèria de medi ambient, a través de la direcció general corresponent i dels seus ens del sector públic instrumental, competents en espais naturals i aigües.

Article 13

Direcció

1. La direcció del parc natural correspondrà a una persona funcionària de carrera que compleixi els requisits exigits per al lloc de treball que es creï a la corresponent relació de llocs de treball de l’Administració de la comunitat autònoma, i que hi accedeixi per qualsevol dels procediments legalment prevists en la legislació en matèria de funció pública.

2. La direcció del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos aplicarà els instruments de la planificació, del pressupost i de l’administració i la gestió del parc, sota les directrius i instruccions dels òrgans directius i de l’òrgan superior de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

Article 14

La Junta Assessora del parc

1. Es crea la Junta Assessora d’Es Trenc-Salobrar de Campos, adscrita a la conselleria competent en matèria de medi ambient, com a òrgan col·legiat de consulta, participació i suport en les tasques de gestió del parc.

2. En la Junta Assessora han de tenir representació les administracions públiques, les institucions i tots els agents socials implicats, com són ara el col·lectiu de propietaris i residents, els agricultors i ramaders, els pescadors i caçadors, les empreses salineres, les turístiques o d’oci, o d’altres situades dins l’àmbit del parc, les entitats de custòdia del territori i les associacions o organitzacions sense ànim de lucre de caràcter conservacionista que treballen en la defensa i l’estudi del medi ambient.

3. Les funcions de la Junta Assessora són:

a) Tenir coneixement de les normes establertes i de l’aplicació correcta dels instruments d’ordenació i gestió, i establir, d’acord amb les disposicions reguladores del parc natural, directrius per exercir-ne la gestió.

b) Assessorar l’autoritat de gestió del parc.

c) Proposar el programa d’actuació.

d) Informar sobre la memòria anual d’activitats i de resultats elaborada per la direcció del parc.

e) Proposar el pressupost anual d’acord amb les prioritats d’inversions en infraestructures i serveis dins l’àmbit del parc natural.

f) Informar sobre el Pla rector d’ús i gestió i els plans anuals de treball.

g) Fomentar estudis, investigacions, activitats educatives i culturals relacionades amb l’àmbit del parc natural i promoure la divulgació dels resultats.

h) Establir, aprovar i modificar el seu reglament.

4. Reglamentàriament s’han de desplegar, en el termini màxim d’un any des de la seva creació, tots aquells aspectes relatius a la seva composició, al seu funcionament i a les seves funcions.

Article 15

Col·laboració i coordinació interadministrativa

1. El Govern de les Illes Balears ha de promoure els instruments de col·laboració amb les administracions estatal, insular i locals necessaris per garantir la continuïtat de la protecció del parc i del seu entorn terrestre i marí.

2. El Govern de les Illes Balears ha de coordinar les actuacions del Consell Insular de Mallorca i dels ajuntaments de Campos i de Ses Salines, en els termes i casos prevists en la legislació vigent.

 

Capítol IV
Accions de foment

Article 16

Accions de foment

1. Les accions de foment de la gestió del parc s’han de desplegar en la gestió dels recursos naturals, la promoció del desenvolupament sostenible de l’agricultura i la ramaderia compatible amb la conservació, la promoció social, econòmica i cultural de l’espai protegit i la seva zona d’influència, amb el foment d’usos tradicionals i complementaris, la promoció de la investigació i la informació i l’educació ambiental.

2. En l’àmbit del parc natural són aplicables les ajudes i els beneficis establerts per als espais de rellevància ambiental de les Illes Balears, sens perjudici d’altres d’específics que pot establir la conselleria competent en matèria de medi ambient per fomentar una gestió sostenible de l’espai protegit, o bé els que poden formular, conjuntament o separadament, el Consell Insular de Mallorca i els ajuntaments de Campos i de Ses Salines, com també altres conselleries de l’Administració de la comunitat autònoma o de qualsevol altra administració pública.

 

Capítol V
Règim sancionador

Article 17

Protecció de la legalitat

La protecció de la legalitat, en relació amb les mesures previstes en aquesta llei i les que se’n derivin del Pla d’ordenació dels recursos naturals i del Pla rector d’ús i gestió, s’ha de regir per allò que preveuen el títol VII de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), i la normativa ambiental que sigui d’aplicació, sens perjudici de les competències d’altres administracions públiques.

Article 18

Vigilància i inspecció

La vigilància i la inspecció específica del parc natural s’encarreguen, sens perjudici d’altres òrgans competents de l’Administració de l’Estat, insular i municipal, al cos d’agents de Medi Ambient de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 19

Règim sancionador

1. El règim sancionador de les infraccions al Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos s’ha d’ajustar a les disposicions establertes en la normativa bàsica estatal i autonòmica.

2. Són infraccions administratives dins l’àmbit del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos les que preveu la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

3. La imposició de les sancions i la restauració del medi natural i les mesures provisionals derivades de l’incompliment d’aquesta llei es regeixen pel règim previst en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Disposició addicional única

Itineraris i aparcaments de titularitat pública

1. Les zones que es poden habilitar per a aparcaments i itineraris són les assenyalades en l’annex cartogràfic 3 d’aquesta llei, les quals hauran de ser de titularitat pública.

2. Es declaren d’utilitat pública i interès social, als efectes prevists en l’article 9 de la Llei de 16 de desembre de 1954, d’expropiació forçosa, els espais per a aparcaments públics i els itineraris assenyalats en l’annex cartogràfic esmentat i inclosos dins l’àmbit del parc, i que no siguin de titularitat pública en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei. L’ocupació urgent dels béns i drets afectats per ubicar-hi els aparcaments públics es podrà fer simultàniament a l’aprovació del projecte d’obra corresponent.

3. Els aparcaments que s’habilitin a l’empara d’aquesta disposició s’han d’implantar al medi amb criteris d’integració al medi natural i al paisatge de la zona. Si de l’execució dels aparcaments públics prevists dins l’àmbit Xarxa Natura 2000 se’n deriva la generació d’un impacte negatiu en la integritat de la Xarxa, s’han d’executar les mesures de compensació que corresponguin sobre les espècies i els hàbitats afectats.

4. Els beneficis que es puguin generar de la gestió dels aparcaments públics dins l’àmbit del parc han de revertir de forma finalista en la gestió i la conservació de l’espai natural Es Trenc–Salobrar de Campos.

Els ajuntaments que integren la zona d’influència socioeconòmica que declara l’article 8 d’aquesta llei podran presentar iniciatives i projectes per tal de fer efectiu el punt anterior.

5. Es mantenen els aparcaments privats d’ús particular o d’ús públic ja existents i autoritzats en el moment de l’aprovació d’aquesta llei, inclosos els que donen servei complementari a les activitats agrícoles, salineres i d’allotjament i explotació turística establerts legalment, sempre que siguin compatibles amb la conservació de l’espai, d’acord amb el PORN.

En concret, l’aparcament col·lectiu d’ús públic dins l’àmbit del parc anomenat Na Tirapèl o Es Cremat es pot mantenir amb les condicions següents:

a) La capacitat màxima de les places d’estacionament serà de 400 unitats.

b) L’aparcament haurà de quedar fora de la delimitació actual del domini públic marítim terrestre.

La zona d’aparcament actualment inclosa en el domini públic maritimoterrestre s’ha de restaurar, a càrrec del titular de l’explotació, d’acord amb els valors de l’espai de rellevància ambiental en què se situa, sense perjudici de les competències de l’Administració General de l’Estat en relació amb el domini públic maritimoterrestre.

c) L’aparcament haurà de comptar, necessàriament, amb una entrada i una sortida, ambdues de caràcter unidireccional. La nova sortida s’ha d’habilitar des del camí d’Es Peregons amb la carretera Ma-6040.

L’accés i la sortida han de ser gratuïts si no es fa ús del servei d’estacionament.

d) Els accessos a la platja han de garantir la no-afecció del sistema dunar i de la resta d’hàbitats de l’espai de rellevància ambiental.

El titular de l’explotació ha de presentar un projecte de modificació de l’aparcament, amb les condicions esmentades, que serà objecte de la corresponent avaluació ambiental. Aquest projecte ha d’incloure un pla estratègic d’inversions, destinat a la millora ambiental del parc, que serà aprovat per la conselleria competent en matèria de medi ambient amb l’informe previ de la Junta Assessora del parc.

El projecte s’ha de presentar davant l’òrgan substantiu en el termini màxim de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i s’ha d’haver executat en un termini d’un any des de la seva autorització. Un cop executat el projecte de modificació, la zona d’aparcament deixarà de tenir la consideració de zona degradada als efectes de l’article 6 d’aquesta llei. Així mateix, implicarà la no-execució de la zona d’aparcament anomenada Es Salobrar prevista en l’annex III.

Un cop transcorreguts els terminis a què es refereix el paràgraf anterior sense que s’hagi presentat o executat el projecte, per causa imputable al promotor, o s’hagi denegat, l’aparcament quedarà fora d’ordenació i subjecte a expropiació forçosa, d’acord amb l’article 68.2.a) de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl. En aquest cas, s’executaran tots els aparcaments prevists a l’annex III.

6. La capacitat i l’accés mitjançant transports col·lectius privats des dels nuclis urbans confrontants amb el parc natural dins el seu propi àmbit es regularan, en col·laboració amb els ajuntaments de Campos i de Ses Salines, per tal de garantir la seva conservació.

Disposició transitòria primera

Tramitació i aprovació del PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos

En el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha de tramitar, a través de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i aprovar el Pla d'ordenació dels recursos naturals (PORN) d'Es Trenc-Salobrar de Campos, i assegurar, en compliment de les directrius europees per a la conservació dels espais Xarxa Natura 2000, la participació activa en la redacció d’aquest pla de les persones que viuen i conviuen en aquest espai.

Disposició transitòria segona

Règim provisional de l’activitat salinera

Fins que s’aprovi el PORN o el Pla sectorial de l’activitat salinera, si escau, i d’acord amb la previsió continguda en els articles 3.1.b) i 5 d’aquesta llei, s’han d’aplicar provisionalment, i sens perjudici de les competències de l’Estat en matèria de costes, les previsions següents:

a) Sens perjudici del que preveu el punt b) d’aquesta disposició, són activitats permeses i fonamentals per a la conservació als espais on actualment es duu a terme aquesta activitat: la captació d’aigua de la mar a les zones d’activitat salinera actual, l’extracció de l’aigua de la mar i la seva canalització, les tasques tradicionals de manteniment i reparació de les infraestructures i instal·lacions per al funcionament correcte de l’explotació salinera, les activitats complementàries dins l’activitat minera, i la preservació dels sistemes ecològics i dels elements etnològics i culturals existents.

b) Són activitats autoritzables la transformació de l’estructura dels canals, les motes i els estanys (i el seu dragat) i l’ampliació dels espais dedicats a l’activitat salinera.

c) Són activitats prohibides dins el parc natural qualsevol nova activitat, instal·lació i infraestructura que pugui alterar de manera sensible, directament o indirectament, les condicions naturals, físiques, químiques i biològiques de les aigües marines a les zones de captació d’aigua de l’activitat salinera. Es prohibeix qualsevol vessament a l’interior dels estanys saliners que en modifiqui els paràmetres físics, químics o biològics, llevat de les activitats inherents a l’activitat salinera.

 

Disposició transitòria tercera

Règim provisional sobre la instal·lació de serveis de temporada i qualsevol altre tipus d’ocupació de la platja, el trànsit per la zona dunar i la gestió de les restes de posidònia i els usos recreatius del parc

Fins a l’aprovació del PORN, o dels plans sectorials corresponents, s’han d’aplicar provisionalment, sens perjudici de les competències de l’Estat en matèria de costes, les previsions següents:

a) Les instal·lacions de serveis de temporada i qualsevol altre tipus d’ocupació de platja s’han d’ajustar a la regulació prevista en la normativa de Costes i als termes estrictes de les autoritzacions vigents atorgades per l’Administració General de l’Estat, sense poder-se incrementar, en cap cas, la superfície ocupada ni la intensificació ni la diversificació de l’oferta.

b) El trànsit per la zona dunar consolidada per part dels propietaris és permès quan es produeixi pel desenvolupament de l’activitat agrícola, ramadera i forestal característica del lloc, i sempre que no es produeixi una afectació significativa dels hàbitats i les espècies de l’àmbit protegit.

c) La gestió de les restes mortes de posidònia s’ha d’ajustar al règim de protecció i a les regulacions establertes en la normativa estatal i autonòmica.

d) Els usos recreatius del parc natural són permesos sempre que siguin compatibles amb els objectius de conservació i no es produeixi una afectació als hàbitats i a les espècies de l’àmbit protegit.

 

Disposició transitòria quarta

Règim provisional de l’ancoratge, el fondeig, l’amarratge, la circulació d’embarcacions i el transport col·lectiu de viatgers per mar

En relació amb les activitats d’ancoratge, fondeig, amarratge, circulació d’embarcacions i transport col·lectiu de viatgers per mar, fins a l’aprovació del PORN, els seran d’aplicació provisional les disposicions de protecció ambiental contingudes en el Pla de gestió del ZEC de l’arxipèlag de Cabrera, l’àmbit marí del qual se solapa amb l’àmbit marí del parc, sens perjudici de la normativa sectorial que hi sigui d’aplicació.

Disposició transitòria cinquena

Règim provisional aplicable a la capacitat màxima dels aparcaments públics

De manera transitòria i mentre no s’aprovi el PORN, la capacitat dels aparcaments públics, assenyalats en l’annex 3, no pot superar, en conjunt, l’aforament màxim de 1.500 vehicles.

La capacitat de l’aparcament de Na Tirapèl o Es Cremat prevista a l’apartat 5 de la disposició addicional única computa als efectes d’aquesta capacitat màxima.

Disposició transitòria sisena

Règim aplicable a la Junta Assessora si no hi ha desplegament reglamentari

Fins que reglamentàriament es despleguin els aspectes relatius a la composició i l’organització de la Junta Assessora, s’han d’aplicar provisionalment les previsions següents:

1. La Junta Assessora té la composició següent:

a) El president o la presidenta, que serà nomenat o nomenada pel conseller o la consellera competent en matèria de medi ambient.

b) El vicepresident o la vicepresidenta, que serà la persona titular de la Direcció General competent en matèria d’espais naturals i biodiversitat.

c) Un o una representant de cadascuna de les conselleries següents: Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme, Conselleria d’Educació i Universitat i Conselleria de Transparència, Cultura i Esports.

d) Un o una representant de la Demarcació de Costes de les Illes Balears.

e) Un o una representant del Consell Insular de Mallorca.

f) Un o una representant de l’Ajuntament de Campos i un o una representant de l’Ajuntament de ses Salines.

g) Un o una representant de les direccions generals competents en matèria de recursos hídrics, ordenació del territori, política industrial i agricultura.

h) Un o una representant de la Universitat de les Illes Balears de prestigi reconegut en matèria de protecció del medi ambient.

i) Dos i/o dues representants dels propietaris de les finques ubicades dins el parc, elegits o elegides entre aquests propietaris, i un o una representant de les empreses que desenvolupen l’activitat salinera dins el parc, elegit o elegida entre ells mateixos.

j) Dos i/o dues representants de les explotacions agràries i ramaderes que figurin correctament inscrites en el Registre Insular Agrari, amb presència dins l’àmbit del Parc, elegits o elegides entre ells mateixos.

k) Un o una representant de les associacions o organitzacions sense ànim de lucre de caràcter conservacionista que treballen en la defensa, l’estudi del medi ambient i l’ecologisme, amb activitat relacionada amb l’àmbit del parc, elegit o elegida entre ells mateixos.

l) Tres persones funcionàries de la direcció general competent en matèria d’espais naturals i biodiversitat, nomenades per la persona titular de la conselleria o les conselleries competents en matèria de medi ambient, agricultura i pesca.

m) El secretari o la secretària, que serà el director o la directora del parc natural, amb veu però sense vot.

2. Mentre no se n’aprovi el reglament regulador, la Junta Assessora s’ha de reunir ordinàriament almenys una vegada cada semestre. Per a la constitució vàlida de l’òrgan col·legiat, als efectes de la celebració de sessions i la presa d’acords, es requereix la presència del president o la presidenta i el secretari o la secretària, o de les persones que els substitueixin, de la meitat de la resta dels seus membres en primera convocatòria i d’una tercera part en segona convocatòria.

Disposició derogatòria única

Derogació de normes

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que disposa aquesta llei i, en concret, les següents:

a) La Llei 3/1984, de 31 de maig, de la declaració d’Es Trenc-Salobrar de Campos com a àrea natural d’especial interès.

b) El Pla Especial d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aprovat definitivament per l’Acord del Consell de Govern de 9 de juny de 1987.

 

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor als vint dies d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

  

Palma, 27 de juny de 2017

La presidenta
Francesca Lluch Armengol i Socias