BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'avaluació ambiental de projectes, plans i programes és un procediment per a la prevenció d'impactes ambientals negatius, amb la valoració prèvia de la millor entre diferents alternatives, inclosa l'alternativa zero, i l'establiment de mecanismes de prevenció, correcció o compensació, per la qual cosa és un instrument útil per a la protecció del medi ambient, el benestar ciutadà i la salut, de manera compatible amb el desenvolupament econòmic i social.

En desplegament dels principis que recullen els articles 2 i 6 del Tractat de la Unió Europea i 191 a 193 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es dictaren la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que substituí la Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i que ha estat modificada per la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d'abril.

Les directives recullen resolucions internacionals sobre avaluació ambiental, d'entrada les que aprova l'Assemblea General de les Nacions Unides, com la Carta Mundial de la Naturalesa, aprovada el 28 d'octubre de 1982, o el principi 17 de la cèlebre Declaració de Rio de 1992, adoptada en el si de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. En matèria transfronterera, incorporen el Conveni d'Espoo, de 25 de febrer de 1991, ratificat per la Unió Europea i per l'Estat espanyol, i el Protocol de Kíev, de 21 de maig de 2003.

D'acord amb l'article 45 de la Constitució Espanyola, els poders públics han de vetllar per la utilització racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient.

II

El repartiment competencial, d'acord amb l'article 149.1.23a de la Constitució espanyola, atribueix a l'Estat la competència de la regulació bàsica en matèria de medi ambient i reserva explícitament a les comunitats autònomes l'establiment de normes addicionals de protecció.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, atribueix a la comunitat autònoma, en l'article 30.46, la competència exclusiva en matèria de «Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l'Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient». Per tant, la comunitat autònoma té la competència exclusiva en matèria de protecció en tot allò que no hagi regulat l'Estat en la legislació bàsica.

Tanmateix, segons doctrina del Tribunal Constitucional (des de la STC 13/1998, de 22 de gener), el procediment d'avaluació ambiental no és l'execució d'una competència de medi ambient, sinó que és adjectiu del procediment d'autorització o aprovació, validant-se així que l'Estat es reservi l'avaluació ambiental dels projectes, els plans i els programes en els quals actuï com a òrgan substantiu. Això no obstant, el Tribunal Constitucional també ha precisat que, en aquests casos, s'ha de garantir la participació de les comunitats autònomes.

La Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, va dur a terme una revisió d'aquest instrument jurídic de control previ, integrant en una sola norma els procediments d'avaluació d'impacte ambiental de projectes (AIA) i d'avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAE), amb un esquema similar per a tots dos procediments, que unifica la terminologia i desplega una regulació prou exhaustiva, amb l'explícita intenció d'uniformitzar la regulació a l'àmbit estatal.

La primera regulació pròpia a les Illes Balears de l'avaluació de l'impacte ambiental fou el Decret 4/1986, d'implantació i regulació dels estudis d'impacte ambiental, aprovat pel Consell de Govern de dia 23 de gener de 1986, considerat com una normativa provisional i de rang insuficient, que complia amb la transposició de la Directiva 85/337/CEE. Aquesta regulació fou modificada, de manera parcial, pel Decret 85/2004, d'1 d'octubre.

Vint anys després, es va promulgar la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, modificada en nombroses ocasions; concretament, per la disposició addicional desena de la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives; per la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica de les Illes Balears; per la disposició addicional tercera de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible; i finalment per la disposició derogatòria única de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl.

La Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprofità l'ocasió de l'adaptació a la nova llei estatal per derogar i substituir la Llei 11/2006 i les seves modificacions, a fi d'aportar claredat i seguretat jurídica. Així mateix, en adaptació a la disposició addicional setena de la Llei 21/2013, reconduí l'avaluació de repercussions dels plans, els programes i els projectes sotmesos a avaluació ambiental susceptibles d'afectar els espais Xarxa Natura 2000, als procediments d'avaluació ambiental.

III

La Llei 12/2016 incorporava els principis de transparència de l'actuació administrativa i modernització de l'Administració amb l'impuls de la tramitació electrònica.

Un dels ítems més segurs per mesurar la qualitat d'una democràcia és la transparència informativa; així ho entén la Unió Europea, que en la Carta dels drets fonamentals (Tractat de Lisboa) inclou el dret d'accés als documents (article 42), desplegat a la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de novembre de 2003, relativa a la reutilització de la informació del sector públic, modificada per la Directiva 2013/37/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013. El Conveni 205 del Consell d'Europa de 2009, sobre accés a documents públics, tot i que no ha estat ratificat per Espanya, ha esdevingut una fita en la regulació de la transparència i se'n reconeixen les traces en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La matèria de medi ambient ha estat pionera en el camp de la transparència i la participació. La Directiva 90/313/CE ja afirmava que «l'accés a la informació sobre medi ambient milloraria la protecció ambiental». Sense escatimar el valor d'altres precedents de dret internacional, cal reconèixer la fita que representà el Conveni sobre l'accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient, aprovat a Aarhus el 25 de juny de 1998, que signaren tant la Unió Europea com l'Estat espanyol. Aquest conveni és el germen de les directives 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2003, relativa a l'accés del públic a la informació mediambiental, i 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003, per la qual s'estableixen mesures per a la participació del públic en l'elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, i també de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, d'informació, participació i accés a la justícia en matèria de medi ambient.

La Llei 12/2016 n'incorporà les determinacions, adaptades a les administracions de les Illes Balears, i en desplegà els efectes en els tràmits ambientals. Així mateix, la llei aprofundia en la utilització de mitjans electrònics com a manera habitual de comunicació, per facilitar la participació, la transparència i l'accés a la informació, en la línia de la legislació bàsica sobre el procediment administratiu i de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

En la mesura en què ho permeten la regulació bàsica i la complexitat de la matèria, també procurava simplificar la tramitació sense perdre el rigor i l'exigència en la preservació ambiental, tant en el procediment d'avaluació ambiental mateix com en el de repercussions de la Llei 5/2005.

En general, i atesa la vocació de la Llei 21/2013 de ser una norma completa i d'aplicació directa, es va descartar l'opció de transcriure-la en la Llei 12/2016 i es va preferir circumscriure la regulació autonòmica al desplegament normatiu de les especificitats a les Illes Balears, tret quan es va considerar que era més pràctic i clar refondre la regulació de la llei bàsica amb les aportacions pròpies.

IV

Després de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016 es produïren una sèrie de novetats que en recomanaren la modificació, que es va dur a terme per la Llei 9/2018, de 31 de juliol.

En primer lloc, la Llei 12/2016 no havia transposat íntegrament la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d'abril, que modificà la Directiva 2011/92/UE, atès que, en aquell moment, no havia estat transposada per l'Estat ni havia entrat en vigor, cosa que succeí el 15 de maig de 2017.

Per altra banda, a conseqüència del qüestionament de la constitucionalitat d'una sèrie d'articles de la Llei 12/2016, es va produir un acord d'interpretació en el marc de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat autònoma de les Illes Balears, que fou publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 22 de juny de 2017, i en el Butlletí Oficial de l'Estat del mateix dia; i un recurs d'inconstitucionalitat contra els articles 9.4, 26.2 i 33.1.a), que foren anul·lats per la STC 109/2017, de 21 de setembre (BOE de 13 d'octubre).

Finalment, s'aprofitava l'avinentesa d'aquesta revisió per introduir-hi algunes precisions per resoldre llacunes que s'havien detectat o dubtes en l'aplicació pràctica.

V

El Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció, les àrees biològiques crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, crea la figura d'Àrea Biològica Crítica, que és l'àmbit geogràfic definit en el pla corresponent, com a àrea crítica per a la supervivència de l'espècie, amb una delimitació cartogràfica i descripció concisa de les seves característiques. El Decret estableix que la declaració d'una àrea com a biològica crítica ha d'expressar, entre altres determinacions, la concreció d'aquelles activitats, obres, instal·lacions públiques o privades que s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la normativa vigent, amb relació a la conservació de l'espècie.

La disposició addicional vuitena de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, preveu la figura dels bancs de conservació de la naturalesa, com a conjunt de títols ambientals o crèdits de conservació atorgats pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i, si s'escau, per les comunitats autònomes, que representen valors naturals creats o millorats específicament.

La Llei 33/2015, de 21 de setembre, per la qual es modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, afegeix a la Llei 42/2007 una disposició addicional desena, que determina que només s'han de sotmetre a avaluació ambiental estratègica els plans de gestió d'espais naturals protegits o dels llocs de la Xarxa Natura 2000 que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.

En data 21 de setembre de 2018 es pren acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat–Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, publicat al BOIB núm. 146 de 22 de novembre de 2018. Amb aquest acord, ambdues parts consideren resoltes les discrepàncies manifestades amb relació a una sèrie d'articles i disposicions d'aquesta Llei. Pel que fa a l'avaluació ambiental, s'aclareix la interpretació de la remissió que els articles 41.e), 44.i) i 45.5 fan a la legislació ambiental, així com la interpretació de la disposició transitòria dotzena de conformitat amb la legislació ambiental.

Per altra banda, en data 7 de desembre de 2018 entra en vigor la Llei 9/2018, de 5 de desembre, per la qual es modifica, entre d'altres, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, amb l'objectiu fonamental de completar la transposició a l'ordenament jurídic estatal de la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d'abril.

A més, la sentència del Tribunal Constitucional núm. 113/2019, de 3 d'octubre de 2019, estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra determinats apartats de la Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, i declara inconstitucional i nul l'incís "del Consell de Ministres," contingut en l'apartat primer de l'art. 9 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, després de la reforma realitzada per l'article únic.3 de la Llei 9/2018, de 31 de juliol.

Finalment, la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, trasllada la perspectiva climàtica als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes, que hauran de tenir en compte els objectius de la llei i els del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic. A aquests efectes, la nova formulació, adaptació o revisió de qualsevol pla sotmès a avaluació ambiental estratègica haurà d'incorporar una anàlisi del seu impacte sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, directes i induïdes, així com mesures destinades a minimitzar-les o compensar-les en cas que no es puguin evitar; una anàlisi de la vulnerabilitat actual i prevista davant els efectes del canvi climàtic i mesures destinades a reduir-la, i una avaluació de les necessitats energètiques del seu àmbit d'actuació i la determinació de les mesures necessàries per minimitzar-les i per garantir la generació d'energia d'origen renovable.

VI

La Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, a la seva disposició final tercera, autoritza el Consell de Govern de les Illes Balears per elaborar, abans del 31 de desembre de 2020, un Text refós de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, al qual s'han d'incorporar les disposicions contingudes en aquesta llei i en qualsevol altra norma de rang legal aplicable en matèria d'avaluació ambiental, inclosa, i en el que hi tengui relació, la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, com també, si escau, per adequar-la als preceptes bàsics de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, amb autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar les disposicions objecte de refosa.

La delegació legislativa es realitza en virtut del que disposa l'article 48.1 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que diu:

El Parlament pot delegar en el Govern de la Comunitat Autònoma la potestat de dictar normes amb rang de llei, en els mateixos termes i supòsits de delegació prevists en la Constitució.

Igualment, l'article 19.4 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears establia que «correspon al Consell de Govern (…) 4. Aprovar els decrets legislatius, amb la delegació prèvia del Parlament, en els termes prevists en l'Estatut d'autonomia»; previsió avui recollida en l'article 17.d) de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Així mateix, s'ha incorporat la modificació dels annexos I i II de la Llei 12/2016 relativa a l'avaluació ambiental de projectes d'instal·lacions d'energia solar que s'ha produït amb el Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19. També s'ha revisat el text per adaptar-ho a la nova regulació introduïda pel Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s'aproven mesures en matèria d'energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica, que, a la vegada, ha modificat diversos apartats de la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental.

VII

Aquesta Llei consta d'un article únic pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears una disposició derogatòria i una disposició final.

El Text refós consta de sis títols, inclòs el preliminar, amb la qual cosa s'adapta a l'arquitectura de la legislació bàsica, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria, tres disposicions finals i dos annexos.

El títol preliminar, a més d'establir l'objecte i l'abast de la Llei, també recull, en les finalitats de la norma, els principis de dret internacional, europeu i de la legislació bàsica. Així mateix, tal com s'ha apuntat, s'hi regula el compromís amb la participació, la transparència i l'administració electrònica, i el conflicte entre la publicitat i la confidencialitat de les dades.

El títol primer tracta sobre la cooperació interadministrativa i l'òrgan ambiental de les illes Balears, regulant la consulta preceptiva a l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma en els plans, els programes i els projectes que ha d'avaluar l'Administració general de l'Estat.

El títol II regula l'àmbit d'aplicació de l'avaluació ambiental i les seves conseqüències.

El títol III regula els procediments d'avaluació ambiental. En la documentació dels estudis d'impacte ambiental s'inclou, a més del contingut mínim que estableix la llei bàsica, un annex d'incidència paisatgística, tenint present tant l'actiu que representa el paisatge a les Illes Balears com la vigència del Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d'Europa el 20 d'octubre de 2000, que entrà en vigor a l'Estat espanyol l'1 de març de 2008. També s'hi inclou un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte hivernacle, i també la vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

El títol IV tracta sobre l'avaluació de les repercussions als espais Xarxa Natura 2000.

Finalment, el títol V regula el seguiment dels procediments ambientals, la protecció de la legalitat ambiental, el restabliment de l'ordre jurídic pertorbat i el règim sancionador.

La disposició addicional primera d'aquest text refós regula els bancs de conservació de la naturalesa, atorgant la competència per a la seva creació al conseller competent en matèria de medi ambient.

La disposició addicional segona recull les remissions normatives.

La disposició final primera autoritza al Govern a dictar les disposicions necessàries per executar-lo i desplegar-lo, així com a adaptar els annexos a les modificacions que exigeixi la normativa comunitària o la normativa bàsica estatal.

La disposició final segona modifica la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

La disposició final tercera modifica la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Finalment, es recullen els annexos dels projectes sotmesos a avaluació ambiental.

Per altra banda, la disposició derogatòria d'aquest decret legislatiu, a més de la clàusula derogatòria genèrica, deroga específicament la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, la Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, l'apartat 4.a) de l'article únic de la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l'execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal —d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu, s'ha precisat que aquesta derogació afectarà les avaluacions ambientals que s'iniciïn a partir de l'entrada en vigor del decret legislatiu—, i l'apartat f) de l'article 124.1 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La disposició final única en regula l'entrada en vigor.

Així doncs, en aplicació de la disposició final tercera de la Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, s'ha elaborat el present text refós de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears. Així mateix, s'incorpora el contingut de la STC dictada el 3 d'octubre de 2019.

Segons el que s'ha exposat, aquest Decret legislatiu s'ajusta als principis de bona regulació actualment prevists en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així, la norma és respectuosa amb els principis de necessitat, eficàcia i proporcionalitat en tant que amb la qual s'aconsegueix la finalitat perseguida, que consisteix a permetre a l'operador jurídic disposar d'un text únic, que faciliti el coneixement i la comprensió de normativa autonòmica balear en matèria d'avaluació ambiental. Així mateix, és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, particularment amb la legislació bàsica estatal sobre avaluació ambiental, i els seus objectius es troben clarament definits, per la qual cosa compleix els principis de seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació.

Per tot això, a proposta del conseller de Medi Ambient i Territori, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 28 d‘agost de 2020, dict el següent,

DECRET

Article únic. Aprovació del Text refós de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears

S'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, el text del qual s'insereix tot seguit.

Disposició derogatòria única

1. Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a aquest Decret legislatiu i al Text refós que aprova.

2. Queden derogades en concret les normes que excloguin d'avaluació ambiental plans, programes o projectes de l'avaluació ambiental en supòsits no prevists en aquest Text refós.

3. Queden derogades expressament les disposicions següents:

a) Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, excepte la referència a la disposició addicional cinquena de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

b) Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

c) L'apartat 4.a) de l'article únic de la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l'execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal, pel que fa a les avaluacions ambientals que s'iniciïn a partir de l'entrada en vigor d'aquest decret legislatiu.

d) L'apartat d) de l'article 124.1 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquest Decret legislatiu i el Text refós que aprova entraran en vigor l'endemà d'haver estat publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 28 d'agost de 2020

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient i Territori	Francesca Lluch Armengol i Socias
Miquel Mir Gual

 

 

Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears

TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit

L'objecte d'aquesta Llei és regular l'avaluació ambiental dels plans, els programes i els projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient a les Illes Balears, en l'exercici de les competències que estableix l'article 30.46 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, i en el marc de la legislació bàsica continguda en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i de les directives europees aplicables, sense perjudici de les competències que corresponguin a l'Administració general de l'Estat d'acord amb la legislació bàsica estatal.

Article 2. Finalitats

Les finalitats d'aquesta llei són:

1. Regular un procediment d'intervenció administrativa ambiental que garanteixi un nivell de protecció del medi ambient elevat i el desenvolupament sostenible, harmonitzant el desenvolupament econòmic amb la protecció i la millora del medi ambient, la biodiversitat, la qualitat de vida, la salut humana i els recursos naturals, mitjançant:

a) La integració dels aspectes ambientals en l'elaboració i l'adopció, l'aprovació o l'autorització dels plans, els programes i els projectes.

b) L'anàlisi i la selecció d'alternatives ambientalment viables, inclosa l'alternativa zero.

c) L'establiment de les mesures que permetin prevenir, corregir i, si escau, compensar els efectes adversos sobre el medi ambient.

d) L'establiment de mesures de vigilància, seguiment i sanció necessàries per complir les finalitats d'aquesta llei.

2. Adaptar la legislació autonòmica ambiental de les Illes Balears a la legislació comunitària i estatal. En aquest sentit:

1.  Se subjecten els procediments d'avaluació ambiental als principis que estableixen la normativa europea i estatal bàsica, entre ells, el principi de precaució i acció cautelar, el d'acció preventiva, correcció i compensació dels impactes sobre el medi ambient, el principi «qui contamina paga», el desenvolupament sostenible i l'actuació d'acord amb el millor coneixement científic disponible.
2.  En l'aplicació d'aquesta llei, s'atindrà a les definicions establertes en la llei bàsica estatal d'avaluació ambiental.

3. Racionalitzar, simplificar i agilitzar els procediments administratius de control ambiental, garantint la col·laboració efectiva i la coordinació entre totes les administracions públiques competents i aplicar el principi de proporcionalitat entre els efectes sobre el medi ambient dels plans, programes i projectes, i el tipus de procediment d'avaluació als quals han de sotmetre's.

4. Fomentar la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions, democratitzant els procediments administratius regulats en aquesta llei, i garantir l'efectivitat en el compliment dels tràmits de consultes, informació i participació pública prevists.

5. Promoure la cultura de la transparència i la utilització de mitjans electrònics per facilitar la participació i l'accés a la informació.

6. Promoure la responsabilitat social per mitjà del coneixement dels efectes sobre el medi ambient que porten implícits la posada en marxa o l'execució dels plans, els programes i els projectes que regula aquesta llei.

Article 3. Informació ambiental, participació pública i sostenibilitat social

1. L'òrgan ambiental, els òrgans substantius i els promotors han de garantir la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions en matèria de medi ambient, i també el dret d'accés a la informació ambiental, en la forma i els termes que s'estableixen en la normativa que en regula l'exercici.

2. Durant els tràmits d'audiència i d'informació pública, o en qualsevol altre que permeti la participació de les persones interessades, tota la documentació objecte d'aquest tràmit ha de ser accessible en un format digital i informàtic.

3. Amb la finalitat d'identificar les persones interessades que han de ser consultades, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, com a òrgan ambiental de les Illes Balears, i les administracions públiques que puguin actuar com a òrgans substantius, podran crear registres per a la inscripció de les persones físiques o jurídiques que acreditin la condició de persona interessada.

​​​​​​​4. La documentació objecte d'informació pública:

a. S'ha de publicar en les seus electròniques o pàgines web corresponents d'una manera clara, estructurada i comprensible per a les persones interessades, preferiblement en formats reutilitzables. Es poden preveure reglamentàriament formes addicionals de publicitat.

b. Ha de respectar les limitacions d'accés a la informació pública, d'acord amb l'article següent referit a la confidencialitat.

5. La informació ha de ser comprensible i d'accés fàcil, i s'ha de procurar que estigui a disposició de les persones amb discapacitat, de conformitat amb el principi d'accessibilitat universal.

6. D'acord amb la legislació aplicable, és pública l'acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals de la jurisdicció contenciosa el compliment del que disposa aquesta llei.

7. L'òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves decisions.

Article 4. Confidencialitat

1. Aquesta llei s'ha de complir respectant la confidencialitat de les informacions aportades pel promotor i la normativa aplicable al secret industrial i comercial, la protecció de dades de caràcter personal, la protecció d'espècies i d'altres.

2. En el cas que el promotor sol·liciti la confidencialitat d'una part de la documentació, ho haurà d'indicar i justificar suficientment, aportant a l'òrgan substantiu una còpia de la documentació en els termes que consideri adequats per sotmetre-la a la informació pública.

3. En el supòsit de l'apartat anterior, l'òrgan competent per a la tramitació de la informació pública resoldrà motivadament sobre la sol·licitud de confidencialitat de dades, ponderant els drets d'accés a la informació, de participació pública real i efectiva i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient amb el dret a la confidencialitat.

La resolució s'ha de notificar al promotor, amb indicació dels recursos que pertoquin. En el cas que s'admeti la confidencialitat de dades, així es farà constar en l'anunci de la informació pública, advertint dels recursos que pertoquin.

Article 5. Ús de mitjans telemàtics

1. Les relacions interadministratives i les de la ciutadania amb les administracions públiques s'han de dur a terme preferentment amb els mitjans informàtics, telemàtics i electrònics que en cada moment es trobin disponibles, respectant les garanties i els requisits legalment establerts, de conformitat amb la normativa de regulació de l'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i la normativa de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Les administracions públiques han d'habilitar els instruments necessaris per possibilitar els procediments i els tràmits electrònicament i per garantir que els ciutadans puguin obtenir, per mitjans electrònics, la informació i els formularis necessaris per accedir a l'activitat i l'exercici d'aquests, presentar la documentació i les sol·licituds necessàries, conèixer l'estat de tramitació dels procediments en què tengui la condició de persona interessada i rebre la notificació corresponent dels actes de tràmit preceptius i la resolució que en dicti l'òrgan administratiu competent.

2. Tots els promotors poden aportar una adreça electrònica i assenyalar-la com a mitjà de notificació preferent. S'han d'adoptar les mesures que pertoquin perquè la notificació produeixi efectes plens d'acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

A més dels supòsits que preveu la normativa de procediment administratiu comú de les administracions públiques, els promotors, les persones jurídiques o els col·lectius de persones físiques que, per raó de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats, tenguin accés i disponibilitat dels mitjans tecnològics, han d'aportar una adreça electrònica, que s'ha de considerar el mitjà preferent de notificació.

3. Les comunicacions i les consultes entre les administracions públiques afectades s'han de dur a terme preferentment per un mitjà electrònic; en concret, l'òrgan ambiental ha de tramitar de manera telemàtica la petició de consultes i informes a les altres administracions públiques afectades per l'avaluació ambiental del pla, el programa o el projecte.

4. Els promotors han de presentar en suport digital la documentació relativa als procediments regulats en aquesta llei, sens perjudici que l'òrgan ambiental consideri oportú que es presentin en paper. L'òrgan ambiental ha de determinar les característiques tècniques i les especificacions del suport digital, d'acord amb el que preveu aquesta llei.

 

TÍTOL I De l'òrgan ambiental de les Illes Balears i de la cooperació interadministrativa

Capítol I La cooperació entre administracions

Article 6. Cooperació interadministrativa

1. Per a una protecció ambiental adequada i l'exercici efectiu dels drets reconeguts en aquesta llei, les administracions públiques competents han d'ajustar les actuacions en matèria d'avaluació ambiental als principis de lleialtat institucional, coordinació, informació mútua, cooperació, col·laboració i coherència.

En particular, les administracions interessades en el pla, programa o projecte per les seves responsabilitats ambientals o sectorials, seran consultades sobre la informació proporcionada pel promotor i sobre la sol·licitud d'adopció, aprovació o autorització del pla, programa o projecte.

2. Quan l'òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tengui coneixement de la tramitació o el desenvolupament d'un pla, un programa o un projecte fora de les Illes Balears que pugui tenir efectes ambientals significatius per a les Illes Balears, ha de demanar a les autoritats competents la informació necessària per fer-ne un seguiment adequat, i, en l'àmbit de les competències pròpies, adoptar les mesures oportunes per garantir la mínima afecció.

3. El representant del Govern de les Illes Balears en la Conferència Sectorial de Medi Ambient col·laborarà en l'impuls dels canvis normatius i les reformes necessàries de la normativa estatal per adaptar-la a la normativa europea i internacional, i vetllarà pel respecte a les competències autonòmiques.

4. Les administracions públiques establiran els mecanismes més eficaços per a un intercanvi efectiu d'informació sobre les persones interessades que s'hagin identificat, en particular, a través d'interconnexió dels registres que es creïn.

Article 7. Consulta preceptiva a l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma dels plans, els programes i els projectes que ha d'avaluar l'Administració general de l'Estat

1. Correspon a l'òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com a tràmit bàsic del procediment, evacuar la consulta preceptiva que preveu la legislació bàsica estatal dels plans, els programes o els projectes que han d'adoptar, aprovar o autoritzar l'Administració general de l'Estat o els organismes públics que hi estan vinculats o en depenen, o que han de ser objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquesta administració, que puguin afectar les Illes Balears.

2. La consulta preceptiva a l'òrgan ambiental s'entén sense perjudici, si escau, d'altres consultes o informes d'òrgans de la mateixa administració de la comunitat autònoma o d'altres administracions.

En la mesura que en tengui coneixement amb el temps suficient, l'òrgan ambiental tindrà presents les consideracions d'altres òrgans de la mateixa administració a fi d'evitar duplicitats o eventuals discordances. Així mateix, l'òrgan ambiental pot valorar les consideracions de les administracions insulars o municipals de les Illes Balears.

Article 8. Obligacions d'informació

La Comissió Medi Ambient de les Illes Balears remetrà al Ministeri competent en matèria d'avaluacions ambientals la informació sobre els projectes sotmesos a avaluació ambiental que exigeix la legislació bàsica estatal abans del 31 de desembre de cada any.

 

Capítol II De l'òrgan ambiental

Article 9. Determinació i estructura

1. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears és l'òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel que fa als projectes, els plans o els programes subjectes a l'avaluació d'impacte ambiental o l'avaluació ambiental estratègica que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquestes.

 

​​​​​​​​​​​​​​2. Així mateix, en els termes que s'estableixin reglamentàriament, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears exercirà la resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

3. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears s'estructura en els òrgans següents:

a) El Ple.

b) La Presidència.

c) El Comitè Tècnic.

4. L'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears s'han de determinar reglamentàriament. En tot cas, les sessions del Ple de la Comissió han de ser públiques, sens perjudici, si escau, de les limitacions d'accés per motius de cabuda.

5. La regulació del Comitè Tècnic, que pot organitzar-se en subcomitès, ha de garantir-ne una composició multidisciplinària i la representació de les conselleries del Govern implicades, els consells insulars, els ajuntaments, l'Administració de l'Estat i les organitzacions socials en matèria de medi ambient.

Així mateix, s'ha de convidar els ajuntaments, amb veu i vot, i les persones, els promotors i les entitats interessades, amb veu però sense vot, a participar en els punts de l'ordre del dia en què estiguin interessats, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

6. La dotació de personal i mitjans de la CMAIB ha de garantir que disposi de coneixements suficients per examinar els estudis i documents ambientals. Tanmateix, si ho troba necessari, podrà sol·licitar informes a organismes científics, acadèmics o altres que disposin d'aquests coneixements.

Article 10. Criteris tècnics o interpretatius

1. Sense perjudici de la potestat reglamentària del Govern i de la persona titular de la conselleria responsable de medi ambient, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per a l'impuls i la direcció de l'activitat administrativa, el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, amb l'informe previ del Comitè Tècnic, pot aprovar criteris tècnics o interpretatius per a la redacció dels estudis ambientals estratègics dels plans o els programes i dels estudis d'impacte ambiental dels projectes, i també per a la predicció i la valoració dels seus impactes, les característiques tècniques i les especificacions de la documentació que ha de presentar el promotor en suport digital.

2. Així mateix, la Comissió pot proposar al conseller competent en matèria de medi ambient que estableixi criteris tècnics o interpretatius per a la redacció dels estudis d'impacte ambiental dels projectes i els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes, i també per a la predicció i la valoració dels seus possibles impactes.

3. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la pàgina web corporativa de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

 

Capítol III Relacions entre òrgan ambiental, òrgan substantiu i promotor

Article 11. Relacions entre òrgan ambiental, òrgan substantiu i promotor

1. L'òrgan ambiental i l'òrgan substantiu exerceixen les funcions atribuïdes per aquesta llei de manera objectiva i s'han d'evitar situacions de conflictes d'interès. Quan l'òrgan ambiental sigui simultàniament l'òrgan substantiu o el promotor del pla, programa o projecte, haurà de quedar garantida, en la seva estructura administrativa, una separació adequada de les funcions en conflicte.

2. L'òrgan substantiu ha d'informar l'òrgan ambiental de qualsevol incidència que es produeixi durant la tramitació del procediment administratiu substantiu d'adopció, aprovació o autorització d'un pla, programa o projecte que tengui rellevància a l'efecte de la tramitació de l'avaluació ambiental, singularment d'aquelles que suposin l'arxivament o la caducitat del procediment.

3. Quan l'òrgan substantiu sigui simultàniament el promotor del pla, programa o projecte, l'òrgan substantiu durà a terme les actuacions atribuïdes al promotor en aquesta llei.

 

​​​​​​​TÍTOL II Àmbit d'aplicació de l'avaluació ambiental i conseqüències

Article 12. Àmbit d'aplicació de l'avaluació ambiental estratègica

1. Seran objecte d'una avaluació ambiental estratègica ordinària els plans i els programes, així com les seves revisions, que adoptin o aprovin les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, l'elaboració i l'aprovació dels quals s'exigeixi per una disposició legal o reglamentària o per acord del Consell de Govern o del Ple d'un consell insular, quan:

a) Estableixin el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d'impacte ambiental i es refereixin a l'agricultura, ramaderia, silvicultura, aqüicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, ocupació del domini públic maritimoterrestre, utilització del medi marí, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori urbà i rural, o de l'ús del sòl, inclosa la delimitació d'usos portuaris o aeroportuaris.

b) Requereixin una avaluació per afectar espais de Xarxa Natura 2000 en els termes prevists en la legislació sobre patrimoni natural i biodiversitat.

c) Els que requereixin una avaluació ambiental estratègica simplificada, quan es produeixi algun dels supòsits següents:

I. Quan així ho decideixi, cas per cas, l'òrgan ambiental en l'informe ambiental estratègic d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

II. Quan així ho determini l'òrgan ambiental, a sol·licitud del promotor.

2. També seran objecte d'una avaluació ambiental estratègica ordinària les modificacions dels plans i programes inclosos en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article quan, per si mateixes, impliquin:

a. Establir un marc nou per a l'autorització futura de projectes legalment sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental en les matèries incloses en l'apartat 1.a) anterior.

b. S'entendrà que les modificacions comporten un nou marc per a l'autorització futura de projectes legalment sotmesos a avaluació ambiental quan la seva aprovació generi la possibilitat d'executar algun projecte nou sotmès a avaluació ambiental, o augmenti les dimensions o l'impacte eventual de projectes sotmesos a avaluació ambiental ja permesos en el pla o programa que es modifica.

c. Requerir una avaluació perquè afecten espais Xarxa Natura 2000 en els termes prevists en la legislació del patrimoni natural i de la biodiversitat.

3. Seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Els plans i els programes esmentats en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article, i les seves revisions, que estableixin l'ús, en l'àmbit municipal, de zones d'extensió reduïda.

b) Els plans i els programes, i les seves revisions, que estableixin un marc per a l'autorització de projectes en el futur, però no compleixin els altres requisits que s'indiquen en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article.

4. També seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Les modificacions esmentades en l'apartat 2 d'aquest article, quan siguin de caràcter menor, en els termes que es defineixen en l'article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

b) Les modificacions de plans o programes que, tot i no estar incloses en l'apartat 2 d'aquest article, suposin, per si mateixes, un nou marc per a l'autorització de projectes. Es considerarà que les modificacions de plans i programes comporten un nou marc de projectes quan la seva aprovació generi la possibilitat d'executar nous projectes, o augmenti les dimensions o l'impacte eventual dels permesos en el pla o programa que es modifica i, en tot cas, quan suposin un increment de la capacitat de població, residencial o turística, o habilitin la transformació urbanística d'un sòl en situació rural.

5. Quan l'òrgan substantiu valori que un pla o programa, sigui en la seva primera formulació o sigui en la seva revisió, o la modificació d'un pla o programa vigent, no està inclòs en cap dels supòsits dels apartats anteriors d'aquest article, i, per tant, no està subjecte a avaluació ambiental estratègica, ho justificarà mitjançant un informe tècnic que quedarà a l'expedient.

Article 13. Àmbit d'aplicació de l'avaluació d'impacte ambiental

Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental els projectes inclosos en els apartats següents, que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant d'aquestes.

1. Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes següents:

a) Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental.

b) Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei.

c) Els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars previstos en els apartats a) i b) anteriors per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

d) Els projectes que hagin estat sotmesos a avaluació ambiental simplificada quan així ho decideixi, cas per cas, l'òrgan ambiental en l'informe d'impacte ambiental d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

e) Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte consignat en els apartats anteriors, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableix la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental, o l'annex 1 d'aquesta llei.

f) Els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti per mitjà d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària.

2. Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes següents:

a) Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental.

b) Els projectes que figurin en l'annex 2 d'aquesta llei.

c) Els projectes no inclosos en els apartats anteriors però que poden afectar espais de Xarxa Natura 2000 en els termes prevists en la legislació sobre patrimoni natural i biodiversitat.

d) Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte sotmès a avaluació ambiental per la normativa bàsica estatal o pels annexos 1 o 2 d'aquesta llei, diferent de les modificacions descrites en l'apartat 1.e) anterior, que sigui posterior a la declaració d'impacte ambiental o l'informe ambiental, o d'un projecte ja autoritzat, executat o en procés d'execució, que pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient. S'entén que una modificació pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient quan representa:

1.  Un increment significatiu de les emissions a l'atmosfera.
2.  Un increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral.
3.  Un increment significatiu de la generació de residus.
4.  Un increment significatiu en la utilització de recursos naturals.
5.  Una afecció apreciable en espais protegits Xarxa Natura 2000.
6.  Una afecció significativa al patrimoni cultural.

En el cas de modificacions de projectes sotmesos a avaluació ambiental, l'òrgan substantiu haurà de valorar, mitjançant un informe tècnic que es trobarà a l'expedient, si la modificació pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris anteriors, i, en conseqüència, si està o no subjecte a avaluació d'impacte ambiental.

e) Els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars prevists en la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental o de l'annex 2 d'aquesta llei mitjançant l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

f) Els projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària per la normativa bàsica estatal o per l'annex 1 d'aquesta llei que serveixen exclusivament o principalment per desenvolupar o assajar nous mètodes o productes, sempre que la durada del projecte no sigui superior a dos anys.

Article 14. Supòsits exclosos de l'avaluació ambiental i projectes excloïbles

1. Aquesta llei no serà d'aplicació als plans i programes:

1.  Que tenguin com a únic objecte la defensa o la protecció civil per a casos d'emergència
2.  De tipus financer o pressupostari.

2. L'òrgan substantiu podrà determinar, cas per cas, que l'avaluació de l'impacte ambiental no s'aplicarà als projectes o parts dels projectes que tenguin com a únic objectiu la defensa o la resposta a casos d'emergència civil, quan tal aplicació pogués tenir repercussions negatives sobre tals objectius.

3. El Consell de Govern, quan l'òrgan substantiu formi part de l'administració autonòmica; el Ple del consell insular, quan l'òrgan substantiu formi part de l'administració insular, o el Ple de l'ajuntament, quan l'òrgan substantiu formi part de l'administració municipal, en supòsits excepcionals, i mitjançant un acord motivat, pot excloure un projecte determinat del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i, en particular, les obres imprescindibles de reparació d'infraestructures crítiques danyades a conseqüència d'esdeveniments catastròfics i les obres d'emergència, sense perjudici de les actuacions immediates que s'hagin hagut d'adoptar per a la seguretat de les persones, els béns o el medi ambient.

4. L'acord previst en el punt anterior s'adoptarà, a proposta de l'òrgan substantiu, amb l'informe previ de l'òrgan ambiental, que s'emetrà en un tràmit sumari, a petició raonada de l'òrgan substantiu, sense perjudici de sotmetre el projecte exclòs a una avaluació posterior que garanteixi el compliment dels objectius d'aquesta llei.

L'informe previ i el posterior podran establir les mesures correctores, protectores o compensatòries que s'estimin adequades per minimitzar els possibles efectes adversos del projecte.

5. L'acord d'exclusió s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i la informació relativa a la decisió d'exclusió, els motius que la justifiquen, el seu abast concret, com s'efectuarà l'avaluació posterior del projecte exclòs i les mesures correctores, protectores o compensatòries, s'han de posar a disposició del públic en les seus electròniques o pàgines web corresponents.

L'òrgan substantiu ha de comunicar la informació que preveu l'apartat anterior a la Comissió Europea, prèviament a l'autorització del projecte.

6. Les possibilitats d'exclusió regulades en aquest article no eximiran al promotor d'efectuar una avaluació de les repercussions sobre els espais Xarxa Natura 2000 quan es tracti de plans, programes o projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessaris per a aquesta, poden afectar de manera apreciable les espècies o hàbitats d'aquests espais, sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.

A aquests efectes, el promotor elaborarà un informe de repercussions sobre els hàbitats i espècies objecte de conservació dels espais afectats, que inclogui les mesures preventives, correctores i compensatòries a la Xarxa Natura 2000 adequades per mantenir-los en un estat de conservació favorable, així com un esquema de seguiment ambiental; i l'òrgan substantiu consultarà preceptivament l'òrgan competent en la gestió dels espais Xarxa Natura 2000 afectats per remetre posteriorment l'informe, juntament amb el resultat de la consulta, a l'òrgan ambiental per tal que aquest determini, a la vista de l'expedient, si el pla, programa o projecte causarà un perjudici a la integritat d'algun espai Xarxa Natura 2000. En cas afirmatiu, se substanciarà el procediment regulat en la Llei de patrimoni natural i de la diversitat i la Llei de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

En casos de força major, reacció davant catàstrofes o accidents greus, part o totes les actuacions assenyalades en el paràgraf anterior es podran dur a terme a posteriori, justificant-ne les circumstàncies en aprovar-se el projecte.

7. D'acord amb la legislació estatal bàsica d'avaluació ambiental, no seran sotmesos a avaluació d'impacte ambiental els projectes que es trobin parcialment o totalment executats sense haver-se sotmès prèviament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, sense perjudici del previst en els apartats anteriors, del que preveu la legislació bàsica respecte dels casos d'execució de sentències fermes i en el títol V d'aquesta llei.

Article 15. Nul·litat dels plans, els programes i els projectes que no se sotmetin a l'avaluació ambiental

1. Els plans, els programes i els projectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei s'han de sotmetre a una avaluació ambiental abans que s'adoptin, s'aprovin o s'autoritzin, o bé, si escau, en el cas dels projectes, abans que es presenti la declaració responsable o la comunicació prèvia a què es refereix la normativa del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Són nuls de ple dret, i no tenen validesa, els actes d'adopció, aprovació o autorització dels plans, els programes o els projectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei que no s'hagin sotmès a l'avaluació ambiental, sens perjudici de les sancions i les responsabilitats que, si escau, puguin correspondre. Respecte de les actuacions que es duguin a terme a l'empara d'aquesta Llei, s'han d'aplicar les mesures de protecció i defensa de la legalitat ambiental que s'hi preveuen.

3. En cap cas no es pot entendre que la falta d'emissió de la declaració ambiental estratègica, l'informe ambiental estratègic, la declaració d'impacte ambiental o l'informe d'impacte ambiental equival a una avaluació ambiental favorable.

Article 16. Els plans, els programes i els projectes sotmesos a la presentació d'una declaració responsable o d'una comunicació prèvia

1. Quan l'accés a una activitat o al seu exercici exigeixi una declaració responsable o una comunicació prèvia i d'acord amb aquesta llei requereixi avaluació d'impacte ambiental, la declaració responsable o la comunicació prèvia no podrà presentar-se davant l'òrgan substantiu abans de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de la declaració d'impacte ambiental o de l'informe d'impacte ambiental. Només després d'aquesta publicació l'òrgan substantiu, mitjançant resolució, admetrà la declaració responsable o comunicació prèvia.

2. La declaració responsable o la comunicació prèvia relativa a un projecte no tindrà validesa ni eficàcia si requerint avaluació ambiental no la tengués, sense perjudici de les sancions que, si escau, siguin necessàries.

 

TÍTOL III Avaluació ambiental de plans, programes i projectes

Capítol I Avaluació ambiental estratègica de plans i programes

Article 17. Tràmits, documentació i terminis de l'avaluació ambiental estratègica ordinària, l'avaluació ambiental estratègica simplificada i la modificació de la declaració ambiental estratègica

1. L'avaluació ambiental estratègica ordinària, l'avaluació ambiental estratègica simplificada, la modificació de la declaració ambiental estratègica i la presentació de la documentació per a aquests tràmits, s'ha de dur a terme de conformitat amb el procediment i els terminis que preveu la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental i amb les particularitats que preveu aquesta llei.

2. L'òrgan ambiental ha d'establir models normalitzats de sol·licituds d'inici que han d'estar a l'abast del públic a la seu electrònica de l'òrgan ambiental. A la sol·licitud d'inici s'hi ha d'adjuntar la documentació que exigeixen la normativa sectorial i la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental i el justificant del pagament de la taxa per a avaluacions ambientals que correspongui. Tota la documentació s'ha de presentar en format digital, sens perjudici que l'òrgan ambiental consideri oportú que es presenti en paper.

3. El procediment de tramitació s'ha d'adequar a les previsions d'aquesta llei sobre l'ús de mitjans telemàtics.

4. La informació pública s'efectuarà mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L'òrgan substantiu farà publicitat d'aquest anunci en la seva pàgina web i en algun dels diaris de major difusió en llengua catalana i en llengua castellana de l'illa o les illes afectades, quan n'hi hagi.

Quan la normativa sectorial prevegi la informació pública dels plans o programes, s'ha de procurar que sigui simultània a la informació pública del procediment ambiental.

Durant la fase de consultes del document inicial estratègic o del document ambiental estratègic, l'òrgan ambiental els publicarà a la seva pàgina web.

5. L'anàlisi tècnica de l'expedient s'ha d'efectuar d'acord amb la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental i aquesta llei, i ha d'incloure una referència particular a la integració paisatgística, concretament al compliment de les normes d'aplicació directa en matèria paisatgística que preveuen la legislació territorial i urbanística.

6. Per a l'anàlisi tècnica de l'expedient i la formulació de la declaració ambiental estratègica, l'òrgan ambiental disposarà d'un termini de tres mesos, prorrogable per un mes més, per raons justificades degudament motivades des de la recepció de l'expedient complet.

7. Els plans i programes, així com les seves revisions i modificacions, que s'hagin de sotmetre a avaluació ambiental estratègica, hauran d'incorporar la perspectiva climàtica al procés d'avaluació ambiental. A aquest efecte, incorporaran als documents ambientals la informació recollida a l'apartat 1 de l'article 20 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic de les Illes Balears.

Serà preceptiu i determinant l'informe de l'administració competent en matèria de canvi climàtic respecte dels potencials impactes que el pla o programa pot tenir en el medi ambient des de la perspectiva del canvi climàtic i de les mesures previstes per tal de prevenir, reduir i corregir-ne qualsevol efecte negatiu.

Article 18. Particularitats de l'avaluació ambiental estratègica ordinària dels instruments d'ordenació que impliquin actuacions d'urbanització

1. En els procediments d'avaluació ambiental estratègica ordinària dels instruments d'ordenació que impliquin la transformació de sòls en situació rural a sòls urbanitzats, s'han d'incorporar, almenys, els informes preceptius i determinants següents:

a) El de l'administració hidràulica sobre:

a.1. La disponibilitat d'aigua potable, en quantitat, qualitat i suficiència, i sobre la capacitat de la xarxa de sanejament i depuració, en relació amb la capacitat de població que prevegin les actuacions d'urbanització que s'hi proposin.

a.2. La protecció del domini públic hidràulic i sobre les zones protegides pel Pla Hidrològic de les Illes Balears.

b) El de l'administració de costes sobre la delimitació i la protecció del domini públic maritimoterrestre, si escau.

c) Els de les administracions competents en matèria de carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, residus, energia i altres infraestructures afectades, pel que fa a aquesta afecció i a l'impacte del pla o programa sobre la capacitat de servei d'aquestes infraestructures.

d) El de l'òrgan competent en matèria d'ordenació del territori del consell insular respecte de la incidència paisatgística del pla o programa.

2. Així mateix, en el procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària dels instruments d'ordenació que impliquin actuacions d'urbanització s'haurà d'avaluar, com a factor limitador, la capacitat de càrrega de la zona afectada, entesa com l'aptitud del territori per suportar la intensitat d'usos actual i la que s'hi preveu sense provocar un procés de deteriorament ambiental, social, cultural o de qualitat turística, així com la capacitat dels serveis i infraestructures ambientals. L'anàlisi de la capacitat de càrrega s'efectuarà en un epígraf o document específic de la documentació requerida en la sol·licitud d'inici.

Article 19. Particularitats de l'avaluació ambiental estratègica simplificada

1. Dins el termini de vint dies hàbils des que es rep la sol·licitud d'inici d'una avaluació estratègica simplificada, l'òrgan ambiental, amb l'informe tècnic previ, pot resoldre que cal tramitar una avaluació estratègica ordinària quan així es desprengui de manera inequívoca del contingut de la sol·licitud.

La proposta de resolució s'ha de comunicar al promotor i a l'òrgan substantiu, als quals s'ha d'atorgar un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions, amb l'advertiment que, si no en presenten, la resolució esdevindrà definitiva sense cap altre tràmit.

2. L'informe ambiental estratègic pot concloure que el pla o el programa és inviable ambientalment quan detecti inconvenients que no siguin esmenables en el marc d'una tramitació ambiental ordinària.

3. En els casos que l'òrgan ambiental, a instància motivada de l'òrgan substantiu, valori, amb l'informe tècnic previ, que el pla o programa o la seva modificació, no té efectes significatius sobre el medi ambient, els podrà excloure del procediment d'avaluació ambiental.

4. El document ambiental estratègic inclòs en la sol·licitud de tramitació simplificada es publicarà a la pàgina web de l'òrgan ambiental a l'efecte de facilitar la fase de consultes.

Article 20. Particularitats de l'avaluació ambiental estratègica de les normes territorials cautelars i de les normes provisionals de planejament

1. Les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d'un instrument d'ordenació territorial, sempre que compleixin les condicions dels plans sotmesos a avaluació ambiental, han d'incloure una memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s'ha de sotmetre al tràmit d'informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar.

2. La intervenció de l'òrgan ambiental s'ha d'efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l'aprovació definitiva. A aquest efecte, l'òrgan substantiu ha de remetre a l'òrgan ambiental tot l'expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.

3. La declaració ambiental estratègica s'ha de formular dins el termini màxim d'un mes comptador des de l'entrada de la sol·licitud i de tota la documentació en el registre de l'òrgan competent per emetre-la, i s'ha de publicar dins el termini de quinze dies hàbils en el Butlletí Oficial. Aquesta declaració no és impugnable, sens perjudici dels recursos que, si escau, pertoquin contra l'acte o la disposició d'aprovació o adopció de la norma territorial cautelar.

4. Tot el que s'indica en els apartats anteriors d'aquest article també és aplicable a les normes provisionals de planejament i a la delimitació provisional de zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques a habitatges d'ús residencial.

 

Capítol II Avaluació d'impacte ambiental de projectes

Article 21. Tràmits i documentació de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària, de l'avaluació d'impacte ambiental simplificada i de la modificació de la declaració d'impacte ambiental

1. L'avaluació d'impacte ambiental ordinària, l'avaluació d'impacte ambiental simplificada, la modificació de la declaració d'impacte ambiental, la presentació de la documentació i el còmput dels terminis s'han de dur a terme de conformitat amb els procediments que preveu la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental i les particularitats que preveu aquesta llei.

Els efectes, la publicitat i la vigència de la declaració d'impacte ambiental ordinària, la simplificada i les seves modificacions es regeixen per la normativa bàsica estatal, tret de les especialitats que expressament es contemplin al text d'aquesta llei.

2. Els estudis d'impacte ambiental han d'incloure, a més del contingut mínim que estableix la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental:

1.  Un annex d'incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries.
2.  Un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic.

3. La informació pública s'ha d'efectuar mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L'òrgan substantiu farà publicitat d'aquest anunci en la seva pàgina web i en algun dels diaris de major difusió en llengua catalana i en llengua castellana de l'illa o les illes afectades, quan n'hi hagi, i adoptarà les mesures necessàries per garantir-ne la màxima difusió entre el públic, sobretot en els projectes de major transcendència.

Així mateix, es publicaran anuncis en el tauler d'edictes i, si escau, en la pàgina web dels ajuntaments afectats. Transcorregut el termini de consulta, l'ajuntament remetrà a l'òrgan substantiu o, si escau, a l'òrgan ambiental, un certificat d'exposició pública en el qual farà constar el lloc i període en què ha estat exposada la documentació ambiental.

Quan la normativa sectorial prevegi la informació pública dels projectes, s'ha de procurar que sigui simultània a la informació pública del procediment ambiental.

Durant la fase de consultes, el document ambiental inclòs en la sol·licitud de tramitació simplificada s'ha de publicar a la pàgina web de l'òrgan ambiental.

4. Serà preceptiu i determinant l'informe de l'administració competent en matèria de canvi climàtic respecte dels potencials impactes que el projecte pot tenir en el medi ambient des de la perspectiva del canvi climàtic i de les mesures previstes per tal de prevenir, reduir i corregir-ne qualsevol efecte negatiu.

Article 22. Particularitats en la tramitació de l'òrgan ambiental

1. En el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, l'òrgan substantiu pot sol·licitar a l'òrgan ambiental que determini les administracions públiques que consideri afectades pel projecte, a l'efecte de poder dur a terme amb posterioritat la fase de consulta a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.

Si així ho sol·licita, ha d'adjuntar a la sol·licitud una còpia del projecte i una altra de l'estudi d'impacte ambiental.

L'òrgan ambiental s'hi ha de pronunciar dins el termini de deu dies hàbils des que rep la sol·licitud i la documentació adjunta.

2. En cas que se sol·liciti document d'abast, el termini per realitzar les consultes prèvies i per elaborar-lo per part de l'òrgan ambiental serà de dos mesos.

3. A la sol·licitud d'inici s'ha d'adjuntar la documentació que exigeixen la normativa sectorial, aquesta llei i la normativa bàsica estatal i, si escau, el justificant del pagament de la taxa per avaluació ambiental que correspon.

Tota la documentació s'ha de presentar en format digital, sens perjudici que l'òrgan ambiental consideri oportú que es presenti en paper.

L'òrgan ambiental ha d'establir models normalitzats de sol·licituds d'inici, que han d'estar a l'abast del públic a la seu electrònica de l'òrgan ambiental.

Juntament amb la tramesa a l'òrgan ambiental de la sol·licitud d'inici i els documents que s'hi han d'adjuntar, l'òrgan substantiu podrà incloure un informe sobre les qüestions ambientals que consideri rellevants, a més d'aquelles que puguin incidir directament en el procediment ambiental.

4. Dins el termini de vint dies hàbils des que es rep la sol·licitud d'inici d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada, l'òrgan ambiental, amb l'informe tècnic previ, pot resoldre que cal tramitar una avaluació d'impacte ambiental ordinària quan així es desprengui de manera inequívoca del contingut de la sol·licitud.

La proposta de resolució s'ha de comunicar al promotor i a l'òrgan substantiu, i se'ls ha d'atorgar un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions, amb l'advertiment que, si no en presenten, la resolució esdevindrà definitiva sense cap altre tràmit.

5. Es considerarà un supòsit de manifesta inviabilitat per motius ambientals, amb les conseqüències previstes en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, l'informe desfavorable, emès d'acord amb l'article 21 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, sobre l'adequació de l'ús o les activitats preteses en el projecte sotmès a avaluació ambiental amb els objectius de protecció d'un espai natural protegit, sobre la base de les disposicions dels instruments de declaració o planificació que el regulin. Si el caràcter desfavorable de l'informe es limita a parts del projecte, en l'audiència al promotor i a l'òrgan substantiu, se'ls consultarà sobre el seu interès a seguir la tramitació pel que fa a la part del projecte no afectada per la inviabilitat.

6. Si l'òrgan ambiental considera que el projecte és manifestament inviable jurídicament per incompliment de la normativa sectorial, així ho comunicarà a l'òrgan substantiu per tal que informi sobre aquest incompliment i les conseqüències d'aquest en el procediment substantiu. El requeriment d'informe suspèn el termini per a la formulació de l'informe ambiental o la declaració d'impacte ambiental des de la data de recepció de la sol·licitud. Si transcorregut un mes l'òrgan substantiu no ha informat de l'incompliment esmentat, es continuarà la tramitació ambiental sense perjudici d'advertir d'aquesta circumstància en l'informe o en la declaració d'impacte ambiental corresponent.

7. Si l'òrgan ambiental valora que de la documentació aportada se'n desprèn de manera inequívoca que el projecte no té efectes significatius sobre el medi ambient, podrà formular directament l'informe d'impacte ambiental sense sotmetre'l a la fase de consultes.

8. El termini per a l'anàlisi tècnica i per formular la declaració d'impacte ambiental serà de tres mesos des de la recepció de l'expedient complet, prorrogables per un mes addicional per raons justificades i comunicades al promotor i a l'òrgan substantiu.

 

Capítol III Disposicions comunes

Article 23. Consultes fora de les Illes Balears

En el cas que s'estimi que un pla, un programa o un projecte dels sotmesos a aquests procediments puguin tenir efectes ambientals significatius fora de l'àmbit de les Illes Balears, s'ha de remetre una còpia de la sol·licitud d'inici d'aquests procediments a les comunitats autònomes afectades, al departament del ministeri competent en matèria de medi ambient del Govern de l'Estat, o al Ministeri d'Afers Exteriors quan afecti altres estats, a fi de convidar-los a formular les al·legacions o consideracions que hi estimin oportunes, amb el procediment i l'abast que preveu la legislació bàsica estatal d'avaluació ambiental. Així mateix, se'ls ha de remetre la resolució o l'informe definitiu que finalment s'adopti.

Article 24. Condicionants ambientals

1. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears pot imposar als plans, programes i projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental condicionants dirigits a mitigar els impactes ambientals, reduir emissions, augmentar l'ús d'energies renovables o reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic.

2. Seran a càrrec de l'òrgan promotor les despeses que comportin els condicionants anteriors, així com els de les mesures correctores, protectores o compensatòries que estableixi la declaració d'impacte ambiental, inclosa la restauració eventual de l'espai.

Article 25. Resolució de discrepàncies

1. En el cas que hi hagi discrepàncies entre l'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental sobre el contingut de la declaració ambiental estratègica, la declaració d'impacte ambiental, l'informe ambiental estratègic o l'informe d'impacte ambiental, les ha de resoldre:

1.  El Consell de Govern, si es tracta de plans, programes o projectes que hagi d'aprovar la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2.  Un òrgan de composició paritària integrat per dos representants de l'òrgan ambiental i dos de l'òrgan substantiu, en qualsevol altre cas. En cas d'empat, l'ha de resoldre el Consell de Govern.

2. La tramitació i els terminis són els que preveu la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental.

3. L'acord de resolució de la discrepància ha de motivar els canvis que s'han produït, valorar les repercussions ambientals i incloure el contingut de la decisió, les condicions imposades, la motivació de la decisió amb relació al resultat dels informes i de la informació pública i la descripció de les mesures correctores, protectores o compensatòries adequades que s'han d'incorporar sobre la base de la declaració d'impacte ambiental o la declaració ambiental estratègica.

4. L'acord pel qual es resol la discrepància s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 26. Relació entre l'avaluació ambiental estratègica i l'avaluació d'impacte ambiental

1. L'avaluació ambiental estratègica d'un pla o programa no exclou l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes que en derivin.

2. L'òrgan ambiental pot acordar motivadament, en nom del principi d'eficàcia, la incorporació de tràmits i d'actes administratius del procediment d'avaluació ambiental estratègica a altres procediments d'avaluació ambiental, sempre que no hagi transcorregut el termini establert en el pla o el programa o, si no, el de quatre anys des de la publicació de la declaració ambiental estratègica, i no s'hagin produït alteracions de les circumstàncies tingudes en compte en l'avaluació ambiental estratègica.

3. En el cas dels projectes inclosos en el planejament territorial o urbanístic, l'avaluació d'impacte ambiental tindrà en compte l'avaluació ambiental estratègica del planejament que els inclou i avaluarà únicament els aspectes propis del projecte que no hagin estat avaluats en l'avaluació ambiental estratègica, sempre que la declaració ambiental sigui vigent.

Els projectes per als quals calgui una habilitació específica, com ara la declaració d'interès general, la declaració d'utilitat pública amb efectes urbanístics, o l'acord del Consell de Govern o el ple d'un consell insular en els casos d'actuacions disconformes amb el planejament que preveu la normativa urbanística, es tramitaran pel procediment de l'avaluació d'impacte ambiental, però tindran presents els elements d'avaluació estratègica que siguin pertinents.

4. En els projectes sotmesos a la declaració d'interès general o a la declaració d'utilitat pública, actuarà com a òrgan substantiu aquell al qual correspongui aprovar la declaració d'interès general o la declaració d'utilitat pública, i en aquest ordre.

Article 27. Relacions entre l'avaluació ambiental i l'avaluació de riscs

1. L'avaluació d'impacte ambiental prendrà en consideració la vulnerabilitat dels projectes davant accidents greus o catàstrofes i el risc que es produeixin, així com les implicacions eventuals d'efectes adversos significatius per al medi ambient. A aquests efectes, el promotor haurà d'aportar la documentació escaient per fer-ne la valoració o, si escau, l'informe justificatiu sobre la seva condició d'innecessària ateses les característiques del projecte.

2. Els informes sobre riscs prevists en la legislació sectorial i territorial que siguin competència de la Comunitat Autònoma, en els casos de plans, programes o projectes sotmesos a avaluació ambiental, s'emetran incorporats en la declaració o l'informe d'impacte ambiental, amb la consulta prèvia a les administracions competents. Tanmateix, l'avaluació ambiental no substituirà les eventuals autoritzacions específiques que escaiguin en les àrees de prevenció de riscs.

Article 28. Tramitació d'urgència

1. De conformitat amb la normativa bàsica de procediment administratiu, quan ho aconsellin raons d'interès públic, l'òrgan ambiental, d'ofici o a petició de la persona interessada, pot acordar que s'apliqui la tramitació d'urgència al procediment, en virtut de la qual els terminis establerts per als procediments fixats en aquesta llei, inclòs el període d'informació pública, es redueixen a la meitat.

2. No es pot interposar cap recurs contra l'acord que declari l'aplicació de la tramitació d'urgència al procediment.

Article 29. Modificacions amb motiu de la tramitació o en fase de recurs

1. En el cas que, a conseqüència del tràmit d'informació pública i les consultes a les administracions públiques i a les persones afectades, o de requeriments en la fase d'anàlisi tècnica de l'expedient, s'introduïssin modificacions en el pla, programa o projecte que comportin efectes ambientals significatius distints dels prevists inicialment, caldrà un nou període d'informació pública i, si cal, una nova fase de consultes amb l'abast que es consideri oportú.

2. En el cas de recursos administratius contra actes que autoritzen plans, programes o projectes que hagin estat sotmesos a declaració o informe ambiental, l'administració que hagi de resoldre atorgarà audiència a la CMAIB quan es qüestionin aspectes de l'avaluació ambiental. Els pronunciaments de la CMAIB seran determinants en relació amb els termes de la declaració ambiental o de l'informe ambiental.

 

TÍTOL IV Avaluació ambiental de plans, programes i projectes que puguin afectar espais Xarxa Natura 2000

Article 30. Procediment

1. Les repercussions dels plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o sense que siguin necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable aquests llocs o espais, sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s'han d'avaluar dins els procediments que preveuen la Llei 21/2013 i aquesta llei, tenint en compte els objectius de conservació del lloc, de conformitat amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

2. Només els plans de gestió d'espais naturals protegits o dels llocs de la Xarxa Natura 2000 que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d'impacte ambiental en els termes que preveu l'article 6.1.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han de sotmetre a avaluació ambiental estratègica.

Article 31. Actuacions prèvies

1. Els plans, els programes i els projectes que puguin afectar espais Xarxa Natura 2000, i que són susceptibles de sotmetre-se a l'avaluació ambiental només per aquesta possible afecció, s'han de subjectar prèviament a un procediment que ha de determinar si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per a aquesta gestió, i també si afecta o no de manera apreciable el lloc esmentat.

L'òrgan competent per emetre aquest informe i el procediment de determinació sobre si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per a aquesta gestió, i també si afecta o no de manera apreciable el lloc esmentat, són els que preveu la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

En el cas que es conclogui que pertoca el procediment d'avaluació ambiental corresponent, aquest ha d'incloure una avaluació adequada de les repercussions al lloc del pla, el programa o el projecte.

2. Els plans, els programes i els projectes que puguin afectar espais Xarxa Natura 2000, i que se sotmetin a l'avaluació ambiental no només per aquesta possible afecció, no estan subjectes a cap actuació prèvia i s'han de sotmetre directament al procediment d'avaluació ambiental que hi correspon, en el qual s'han d'avaluar adequadament les repercussions al lloc.

 

TÍTOL V Disciplina en matèria d'avaluació ambiental

Capítol I Seguiment i garanties dels pronunciaments ambientals

Article 32. Compliment i seguiment de les declaracions ambientals estratègiques, els informes ambientals estratègics, les declaracions d'impacte ambiental i els informes d'impacte ambiental. Inspecció

1. Correspon a l'òrgan substantiu, respecte dels plans, els programes o els projectes que no són de competència estatal, el seguiment dels efectes en el medi ambient de l'aplicació i l'execució dels plans i els programes i del compliment de la declaració d'impacte ambiental o de l'informe d'impacte ambiental, en els termes que preveu la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental.

2. Correspon a l'òrgan substantiu, en l'exercici de les competències pròpies, comprovar que els plans, els programes o els projectes s'han sotmès a l'avaluació ambiental quan ho exigeix la normativa estatal o autonòmica, i vetllar perquè es compleixin les prescripcions i les mesures incloses en els procediments ambientals.

3. L'òrgan ambiental pot recaptar informació de l'òrgan substantiu, fer les comprovacions que estimi adequades i formular requeriments a les autoritats competents a fi que exerceixin les potestats que estableix aquesta llei.

Article 33. Obligacions del promotor. Fiances i assegurances de responsabilitat civil i ambiental

1. En les avaluacions d'impacte ambiental, el promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix la declaració d'impacte ambiental o de l'informe d'impacte ambiental, inclòs l'apartat anterior, quan el pressupost del projecte superi la quantia d'un milió d'euros o quan així ho acordi justificadament l'òrgan ambiental.

2. A fi de garantir l'execució de les mesures correctores, protectores o compensatòries, l'òrgan substantiu pot exigir, per valoració pròpia o a instància de l'òrgan ambiental, la prestació d'una fiança, amb la quantia, la forma i les condicions que es determinin reglamentàriament.

3. Quan es tracti de projectes que comporten un risc potencial greu per a les persones, els béns o el medi ambient, i a fi de cobrir els riscs de danys a les persones, els béns i el medi ambient en general, l'òrgan substantiu, per valoració pròpia o a instància de l'òrgan ambiental, pot exigir que es constitueixi una assegurança de responsabilitat civil i ambiental, encara que la normativa sectorial no ho prevegi, que ha de cobrir, en tot cas:

1.  Les indemnitzacions per mort, lesions o malaltia de les persones.
2.  Les indemnitzacions per danys als béns.
3.  Els costs de reparació i recuperació del medi ambient alterat.

Les condicions de les assegurances de responsabilitat civil i ambiental, i també la quantia, la forma de prestació, l'extinció i la resta d'elements, s'han de determinar reglamentàriament.

 

Capítol II Mesures cautelars

Article 34. Mesures cautelars

1. En el supòsit que els projectes subjectes a l'avaluació ambiental produeixin o puguin produir dany al medi ambient o una alteració no permesa de la realitat física o biològica, es poden dictar mesures provisionals d'acord amb el procediment establert en la legislació del procediment administratiu comú, a fi de garantir danys mínims al medi ambient mentre es tramita el procediment.

2. Quan s'executi un projecte subjecte a l'avaluació ambiental sense l'avaluació pertinent, o contravenint-ne les condicions, l'òrgan substantiu ha d'ordenar la suspensió immediata de les obres o el cessament de l'acte o ús en curs d'execució, realització o desenvolupament, en tot o en la part que sigui procedent. Aquesta mesura s'ha d'adoptar fins i tot prèviament a l'inici de l'expedient de restabliment de l'ordre jurídic pertorbat.

Això no obstant, si l'òrgan competent considera que els efectes de la suspensió podrien comportar perjudicis més greus per al medi ambient, ha d'adequar l'acord als interessos ambientals, sens perjudici d'exigir que s'iniciïn els tràmits per legalitzar la situació, acudint, si escau, als mecanismes de l'execució forçosa.

L'ordre de suspensió s'ha de notificar, indistintament, a les persones promotores, propietàries o encarregades de la direcció i l'execució de les obres, i també a qualsevol altra persona que sigui en el lloc d'execució, realització o desenvolupament i manifesti la relació amb l'obra. Si transcorren 48 hores des que s'ha practicat la notificació i no s'ha complert l'ordre notificada, es poden precintar les obres, les instal·lacions o l'ús.

L'incompliment de l'ordre de suspensió, mentre persisteixi, dona lloc a la imposició de multes coercitives successives per períodes mínims de deu dies i una quantia de 600 euros en cada ocasió. De l'incompliment se n'ha de donar compte al Ministeri Fiscal, si escau, a l'efecte de l'exigència de la responsabilitat que sigui procedent.

3. Quan l'activitat hagi estat en funcionament durant més d'un any a l'empara d'un títol administratiu i d'acord amb les condicions que s'hi estableixen, l'òrgan competent podrà, motivadament, concedir un termini de dos mesos per iniciar la tramitació ambiental per a la regularització de les actuacions abans de dictar ordre de suspensió.

En el cas que s'hagi concedit un termini per a la regularització, si, una vegada vençut, no s'ha sol·licitat l'inici de la tramitació, o quan s'adopti acord desfavorable a la regularització o s'ordeni l'arxivament de l'expedient, s'adoptaran les mesures cautelars escaients.

4. Les actuacions a què es refereix aquest article són independents de les sancionadores i de les que puguin adoptar altres autoritats ambientals en exercici de les competències pròpies en els casos de l'apartat 1.

 

Capítol III Restabliment de l'ordre jurídic pertorbat i reposició de la realitat física alterada

Article 35. El restabliment de l'ordre jurídic pertorbat, la reposició de la realitat física alterada i la indemnització per danys i perjudicis

1. L'òrgan substantiu adoptarà les mesures escaients per restablir l'ordre jurídic pertorbat per un projecte, un pla o un programa sotmès a avaluació ambiental que no hagi duit a terme la tramitació ambiental preceptiva o en contravengui les condicions.

2. Quan les actuacions s'hagin executat a l'empara d'un títol administratiu i d'acord amb les condicions que s'hi estableixen, l'òrgan substantiu concedirà un termini de dos mesos per iniciar la tramitació ambiental per a la seva regularització. Transcorregut el termini sense haver-se sol·licitat aquesta regularització, o després d'adoptar-se'n acord desfavorable o d'ordenar-se l'arxivament de l'expedient, es restablirà l'ordre jurídic pertorbat amb l'anul·lació dels títols que emparin les actuacions i, si escau, s'ordenarà la reposició de la realitat física alterada a l'estat originari, sens perjudici que s'adoptin les mesures provisionals de l'article anterior.

Els acords que declarin nuls plans, programes o projectes per la manca de la tramitació ambiental que hi correspon han de preveure les mesures adequades per evitar perjudicis eventuals en el medi ambient.

3. En el cas de projectes subjectes a l'avaluació ambiental que produeixin dany al medi ambient o una alteració no permesa de la realitat física o biològica, el promotor queda obligat a la reposició de la situació alterada a l'estat originari i a la indemnització pels danys i perjudicis causats, sens perjudici de la sanció que es pugui imposar.

La reposició de la situació alterada i la indemnització pels danys i perjudicis s'han de dur a terme en els termes que estableixen la normativa de responsabilitat ambiental i aquesta llei.

4. L'òrgan substantiu ha de determinar, en un procediment contradictori i amb l'informe previ de l'òrgan ambiental, la quantia de la indemnització pels danys i perjudicis causats a l'administració i el termini per abonar-la, amb l'audiència prèvia de la persona interessada. En el cas que el promotor no estigui d'acord amb la valoració, s'ha d'efectuar una taxació contradictòria.

5. Les actuacions a què es refereix aquest article són independents de les sancionadores.

6. Les eventuals responsabilitats de l'administració seran les previstes en la normativa bàsica estatal.

 

Capítol IV L'execució forçosa

Article 36. Mitjans d'execució forçosa

L'òrgan substantiu, per iniciativa pròpia o a petició de l'òrgan ambiental o de qualsevol persona o entitat, una vegada ha avisat prèviament, pot executar forçosament la declaració d'impacte ambiental o l'acord de resolució de discrepàncies, en el supòsit que s'hagin incomplert, i més concretament les condicions i les mesures correctores, protectores o compensatòries, i també el deure de restitució de la realitat física alterada, amb els mitjans que preveuen aquesta llei i la normativa de procediment administratiu.

Article 37. Execució subsidiària

1. L'òrgan substantiu, per si mateix o per mitjà de terceres persones, amb el requeriment previ, pot executar subsidiàriament les condicions i les mesures correctores, protectores i compensatòries i també el deure de reposició, a costa de la persona responsable, en el supòsit que s'incompleixin en els terminis establerts.

Això no obstant, en els casos de risc imminent, o per qualsevol motiu que en justifiqui la urgència de la intervenció, l'òrgan substantiu podrà adoptar immediatament les mesures que resultin imprescindibles per garantir la seguretat de les persones i els béns.

2. Les despeses per a l'execució subsidiària es poden liquidar provisionalment i abans de l'execució, a compte de la liquidació definitiva.

Article 38. Multes coercitives

1. Si transcorre el termini per al compliment de les condicions, les mesures o el deure de restitució i aquests no es compleixen, l'òrgan substantiu pot acordar la imposició de multes coercitives, reiterades en lapses de temps suficients per complir el que s'ordena, segons els terminis fixats, que han de ser independents i compatibles amb les sancions que es puguin imposar.

2. La quantia de cada una de les multes coercitives pot arribar fins al 10 % de la multa o, si no n'hi ha, pot oscil·lar entre 600 i 6.000 euros. La quantia s'ha de fixar segons els criteris següents:

1.  El retard en el compliment.
2.  L'existència d'intencionalitat o reiteració.
3.  La naturalesa dels perjudicis causats i, en concret, que el dany afecti recursos o espais únics, escassos o protegits.

 

Capítol V Règim sancionador

Article 39. La potestat sancionadora

1. La potestat sancionadora en matèria d'avaluacions ambientals només s'aplica a projectes privats d'acord amb el que preveu la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental, i correspon a l'òrgan substantiu que ha d'autoritzar o aprovar el projecte.

2. Quan la infracció possible sigui imputable a una administració pública, en la condició de promotora d'un pla, un programa o un projecte, s'ha d'aplicar la normativa reguladora de la responsabilitat de l'administració, d'agents i personal funcionari.

3. L'òrgan ambiental pot recaptar informació de l'òrgan substantiu, fer les comprovacions que consideri convenients i formular-li requeriments, a fi d'exercir les potestats que estableix aquesta llei.

Article 40. Subjectes responsables de les infraccions

1. Poden ser responsables pels fets constitutius de les infraccions administratives que regula aquesta llei:

a) Els promotors del projecte privat.

b) Les persones autores del projecte o el personal tècnic encarregat de la direcció.

c) Els autors dels documents ambientals o estudis d'impacte ambiental.

d) El contractista.

e) L'auditor ambiental.

2. En el cas que el compliment d'una obligació legal correspongui a diverses persones conjuntament, aquestes han de respondre de manera solidària de les infraccions que es cometin i de les sancions que s'imposin.

3. Les persones jurídiques són responsables de les infraccions comeses pels seus òrgans o agents i, si s'escau, han d'assumir el cost de les mesures de restabliment de l'ordre jurídic pertorbat i les indemnitzacions per danys i perjudicis a terceres persones que corresponguin.

4. De l'obligació del pagament de les multes i del benefici il·lícit obtingut imposat a les persones jurídiques en virtut del que estableix aquesta llei, són responsables subsidiaris:

a) Les persones gestores o administradores la conducta de les quals hagi estat determinant perquè la persona jurídica incorregués en la infracció.

b) Les entitats que, per la participació en el capital o per qualsevol altre mitjà, controlin o dirigeixin l'activitat de la responsable principal, llevat que hagin de ser considerades directament autores de la infracció.

5. La mort de la persona física extingeix la responsabilitat per les infraccions que preveu aquesta llei, sens perjudici que l'administració adopti les mesures no sancionadores que pertoquin i que, si escau, exigeixi dels hereus o de qui s'hagi beneficiat o lucrat amb la infracció, el benefici il·lícit obtingut de la comissió.

6. En el cas que s'extingeixi una persona jurídica responsable presumpta d'una infracció abans de la fermesa de la sanció, s'han de considerar responsables solidàriament de la infracció les persones físiques la conducta de les quals va determinar la comissió de la infracció, bé com a integrants dels òrgans de direcció de l'entitat o actuant al servei d'aquesta o per elles mateixes.

En el cas que s'extingeixi una persona jurídica responsable, els socis o partícips en el capital han de respondre solidàriament del pagament de la sanció i, si escau, del cost de la reposició de la realitat física alterada, fins al límit del valor de la quota de liquidació que se'ls hagi adjudicat.

Article 41. Infraccions en matèria d'avaluació d'impacte ambiental

1. Les infraccions en matèria d'avaluació d'impacte ambiental es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. És una infracció molt greu l'inici de l'execució d'un projecte, inclosos els subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, sotmès a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària sense haver obtingut prèviament la declaració d'impacte ambiental corresponent.

3. Són infraccions greus:

1.  L'inici de l'execució d'un projecte, inclosos els subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, sotmès a l'avaluació d'impacte ambiental simplificada sense haver obtingut prèviament l'informe d'impacte ambiental.
2.  L'ocultació de dades i el falsejament o la manipulació maliciosa de dades en la redacció del projecte o en el procediment d'avaluació.
3.  L'incompliment de les condicions ambientals o les mesures correctores o compensatòries que estableix la declaració d'impacte ambiental, incloses en la resolució que aprova o autoritza finalment el projecte, o l'incompliment de les condicions ambientals que estableix l'informe ambiental, incloses en la resolució que aprova o autoritza finalment el projecte o, si escau, en la declaració responsable o la comunicació prèvia del projecte.
4.  L'incompliment del requeriment acordat per l'administració per a la suspensió de l'execució del projecte, el tancament o la clausura d'establiments, la suspensió d'activitats o l'adopció de mesures correctores o de restauració del medi físic o biològic.
5.  L'incompliment de qualsevol altres mesures cautelars adoptades per l'òrgan competent.
6.  L'obstrucció greu en els treballs de vigilància i seguiment de l'Administració.

4. És una infracció lleu l'incompliment de qualsevol de les obligacions o els requisits que contenen aquesta llei o la normativa bàsica estatal que no estigui tipificat com a greu o molt greu.

5. Quan un mateix infractor cometi diverses accions susceptibles de ser considerades infraccions diferents, s'han d'imposar tantes sancions com infraccions s'hagin comès. En el cas que uns mateixos fets puguin ser constitutius de diverses infraccions, s'ha d'imposar la sanció corresponent a la infracció més greu en la meitat superior. En el cas que uns fets siguin constitutius d'una infracció qualificable com a mitjà o instrument per assegurar la comissió d'altres fets també constitutius d'infracció, de manera que aquests derivin necessàriament d'aquells, s'ha d'imposar la sanció més greu en la meitat superior.

6. Les infraccions prescriuen en els terminis establerts a la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental.

Article 42. Sancions corresponents a les infraccions en matèria d'avaluació d'impacte ambiental

1. Les infraccions tipificades en aquesta llei donen lloc a la imposició de les sancions següents:

1.  En el cas d'una infracció molt greu: multa des de 300.001 euros fins a 3.000.000 d'euros.
2.  En el cas d'una infracció greu: multa des de 30.001 euros fins a 300.000 euros.
3.  En el cas d'una infracció lleu: multa de fins a 30.000 euros.

2. Les sancions es graduaran d'acord amb la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental.

3. La imposició d'una sanció amb caràcter ferm per la comissió d'una infracció molt greu de les que preveu aquesta llei també implica la prohibició de contractar d'acord amb els termes que preveu la normativa bàsica estatal en matèria de contractació.

4. La comissió de les infraccions regulades en aquesta llei no podrà reportar benefici econòmic als seus responsables. Quan la suma de la multa i dels costs que comporti el restabliment de la legalitat doni una xifra inferior a aquest benefici, s'incrementarà la quantia de la multa fins a arribar a l'import d'aquest.

5. Quan els actes constitutius d'infracció es cometin a l'empara d'un títol administratiu i d'acord amb les condicions que s'hi estableixin, no s'imposarà sanció administrativa mentre no s'anul·li el títol administratiu que en cada cas els empari.

Article 43. Procediment sancionador i publicitat de les sancions

1. El procediment sancionador és el que es preveu a la normativa reguladora del procediment sancionador de les Illes Balears i, supletòriament, el que es preveu a la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental i la normativa de règim jurídic i procediment administratiu comú.

2. Les sancions corresponents a infraccions molt greus i greus es publicaran al Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la pàgina web de l'òrgan ambiental , amb menció dels subjectes responsables i les infraccions comeses.

Article 44. La prestació ambiental substitutòria

1. Les multes, una vegada fermes, poden ser substituïdes, a sol·licitud de la persona sancionada, per una prestació ambiental de restauració, conservació o millora del medi ambient, o d'educació ambiental, en els termes i les condicions que determini l'òrgan sancionador, amb l'informe previ de l'òrgan ambiental.

2. En tot cas, la prestació ambiental substitutòria ha de guardar la proporcionalitat deguda amb la multa que substitueix i en cap cas no ha de ser inferior a la quantia d'aquesta.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Bancs de conservació de la natura

1. La disposició addicional vuitena de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, habilita a les comunitats autònomes a crear bancs de conservació de la natura, definits com un conjunt de títols ambientals o crèdits de conservació que representen valors naturals creats o millorats específicament.

2. A la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els bancs de conservació de la naturalesa seran creats pel conseller competent en matèria de medi ambient, mitjançant resolució.

3. El règim general, organització, funcionament i criteris tècnics dels bancs de conservació de la natura s'han de desplegar per reglament.

Disposició addicional segona. Remissions normatives

Totes les referències a la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que contenen les normes legals o reglamentàries vigents s'han d'entendre fetes al Text refós que s'aprova mitjançant aquest Decret legislatiu.

Disposició transitòria

Disposició transitòria única. Règim transitori

1. Aquest Decret legislatiu i el Text refós que aprova s'aplica a totes les avaluacions ambientals que s'iniciïn a partir de la seva entrada en vigor.

2. Les declaracions d'impacte ambiental publicades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 12/2016 perden la vigència i cessen en la producció dels efectes propis, si no s'ha començat l'execució del projecte o l'activitat dins el termini màxim de sis anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. En aquest cas, el promotor ha d'iniciar novament el tràmit d'avaluació ambiental del projecte conformement a aquest Text refós.

Disposicions finals

Disposició final primera. Autorització de desplegament

1. El Govern podrà dictar les disposicions necessàries per executar i desplegar aquest Decret legislatiu i el Text refós que aprova.

2. Així mateix, s'autoritza el Govern a adaptar els annexos a les modificacions que exigeixi la normativa comunitària o la normativa bàsica estatal.

Disposició final segona. De modificació de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears

1. Es dona nova redacció a l'apartat e) de l'article 41 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en els termes següents:

e) L'estudi ambiental estratègic en els casos i en els termes previstos a la legislació d'avaluació ambiental.

2. Es dona nova redacció a l'apartat i) de l'article 44 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en els termes següents:

i) L'estudi ambiental estratègic en els casos i els termes previstos a la legislació d'avaluació ambiental, i, en els casos en què escaigui, un estudi d'avaluació de la mobilitat generada. En qualsevol cas, s'han de definir les mesures per adoptar respecte dels grans centres generadors de mobilitat que es prevegin.

3. Es dona nova redacció a l'apartat 5 de l'article 45 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en els termes següents:

5. Així mateix, han de disposar, com a mínim, del desenvolupament dels estudis justificatius i complementaris necessaris, dels plànols d'informació i d'ordenació que corresponguin, i de les normes i els catàlegs que escaiguin. S'ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada que, si s'escau, ha de definir les mesures per adoptar respecte dels grans centres generadors de mobilitat que es prevegin, i han d'incorporar l'estudi ambiental estratègic en els casos i els termes previstos en la legislació d'avaluació ambiental.

Disposició final tercera. De modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Es dona nova redacció a l'apartat f) de l'article 124.1 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els termes següents:

f) Per informe d'exclusió del procediment d'avaluació ambiental: 166,55 euros.

 

​​​​​​​ANNEX 1 Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària

Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1. Instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes intensives que superin les capacitats següents:

1. 40.000 places per a gallines
2. 55.000 places per a pollastres
3. 2.000 places per a porcs d'engreix
4. 750 places per a truges de cria
5. Resta d'explotacions ramaderes intensives amb una capacitat superior a 175 UBM i explotacions extensives amb capacitat superior a 350 UBM.

2. Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva.

Grup 2. Indústria extractiva

1. Pedreres: restauració o extracció.

2. Explotacions mineres.

3. Extracció de petroli i de gas natural, com també els projectes d'adquisició sísmica en exploracions d'hidrocarburs.

4. Perforacions profundes, entenent com a tals les superiors a 400 m, excepte les perforacions per investigar l'estabilitat dels sòls, en particular:

a) Perforacions geotèrmiques.

b) Perforacions per emmagatzemar residus nuclears.

c) Perforacions per al proveïment d'aigua.

d) Perforacions petrolieres.

5. Instal·lacions industrials a l'exterior i a l'interior per gasificar carbó i pissarres bituminoses.

6. Els projectes que consisteixin a fer perforacions per a l'exploració, la investigació o l'explotació d'hidrocarburs, l'emmagatzemament de CO₂, l'emmagatzemament de gas i geotèrmia d'entalpia mitjana i alta que requereixin tècniques de fractura hidràulica, incloses les perforacions de sondeigs d'investigació que tenguin per objecte la presa de mostres prèvia a projectes de perforació.

Grup 3. Energia

1. Refineries de petroli brut, com també les instal·lacions de gasificació, regasificació i de liqüefacció.

2. Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió d'una potència tèrmica de, com a mínim, 50 MW.

3. Instal·lacions industrials per produir electricitat, vapor i aigua calenta amb potència tèrmica de, com a mínim, 50 MW.

4. Canonades per transportar gas i petroli en sòl rústic a partir de 10 km de longitud amb un diàmetre nominal de canonada de més de 160 mm.

5. Oleoductes i gasoductes, inclosos els submarins.

6. Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic.

7. Línies de transmissió d'energia elèctrica entre 15 i 66 kV en sòl rústic amb la qualificació d'ANEI o ARIP, espais naturals protegits a l'empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1km.

8. Línies de transmissió d'energia elèctrica de tensió igual o superior a 66 kV a partir de 500 m de longitud.

9. Instal·lacions per emmagatzemar productes petroliers, petroquímics o químics amb una capacitat superior a 5.000 t.

10. Producció i emmagatzematge de gasos combustibles a partir de 2.500 t de capacitat.

11. Instal·lacions per a la utilització de la força del vent per a la producció d'energia (parcs eòlics), incloses les esteses de connexió a la xarxa i els accessos següents:

• Instal·lacions de més de sis aerogeneradors en zona d'aptitud alta d'acord amb el PDS d'energia o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
• Instal·lacions de més d'1MW de potència fora de les zones esmentades.

12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 20 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta o mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

13. Centrals nuclears i altres reactors nuclears, així com les instal·lacions vinculades a la producció, el tractament o l'emmagatzematge de materials radioactius.

Grup 4. Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls

1. Plantes siderúrgiques integrals. Instal·lacions per produir metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant processos metal·lúrgics, químics o electrolítics.

2. Instal·lacions destinades a l'extracció d'amiant. Tractament i transformació de l'amiant i dels productes que en contenen.

3. Instal·lacions per produir lingots de ferro o acer (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions de fosa contínua, amb una capacitat superior a 2,5 t/h.

4. Instal·lacions per elaborar metalls ferrosos on es faci alguna de les activitats següents:

1.  Laminat en calent amb una capacitat superior a 20 t d'acer brut per hora.
2.  Forjat amb martells amb una energia d'impacte superior a 50 kJ per martell i quan la potència tèrmica utilitzada sigui superior a 20 MW.
3.  Aplicació de capes protectores de metall fus amb una capacitat de tractament de més de 2 t d'acer brut per hora.

5. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 t/dia.

6. Instal·lacions per a la fosa (inclòs l'aliatge) de metalls no ferrosos, amb excepció de metalls preciosos, inclosos els productes de recuperació (refinatge, restes de fosa, etc.), amb una capacitat de fusió de més de 4 t per al plom i el cadmi o 20 t per a tots els altres metalls, per dia.

7. Instal·lacions per al tractament de la superfície de metalls i materials plàstics per procés electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament sigui superior a 30 m³.

8. Instal·lacions de calcinació i de sinterització de minerals metàl·lics, amb capacitat superior a 5.000 t/any de mineral processat.

9. Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat amb una capacitat superior a 50 t/dia.

10. Fabricació de guixos i calç a partir de 50 t/dia.

11. Instal·lacions per a la fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 t/dia.

12. Instal·lacions per fondre substàncies minerals, inclosa la producció de fibres minerals, amb una capacitat de fosa superior a 20 t/dia.

13. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres o porcellana, amb una capacitat de producció superior a 75 t/dia o una capacitat d'enfornada de més de 4 m³ i més de 300 kg per metre cúbic de densitat de càrrega per forn.

14. Instal·lacions permanents per fabricar aglomerats asfàltics en calent.

15. Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció.

Grup 5. Indústria química, petroquímica, tèxtil i paperera

1. Instal·lacions per a la producció a escala industrial de substàncies mitjançant transformació química o biològica, dels productes o grups de productes següents:

a) La producció de productes químics orgànics o inorgànics bàsics.

b) La producció de fertilitzants simples o composts que continguin fòsfor, nitrogen o potassi.

c) La producció de productes fitosanitaris bàsics i de biocides.

d) La producció de productes farmacèutics bàsics.

e) La producció d'explosius.

2. Conduccions per transportar productes químics amb un diàmetre de més de 800 mm i una longitud superior a 10 km.

3. Plantes per al tractament previ (operacions com ara la rentada, l'emblanquiment, la mercerització) o per tenyir fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament superi les 5 t/dia.

4. Les plantes per a l'adobament de pells i cuirs quan la capacitat de tractament superi les 6 t de productes acabats per dia.

5. Plantes industrials per a:

1.  La producció de pasta de paper a partir de fusta o d'altres matèries fibroses similars.
2.  La producció de paper i cartó, amb una capacitat de producció superior a 50 t/dia.

6. Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de producció superior a 10 t/dia.

7. Plantes de biodièsel o similars.

Grup 6. Altres indústries

1. Instal·lacions industrials per sacrificar o trossejar animals.

2. Activitats i instal·lacions afectades pel Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s'aproven mesures per al control dels riscs inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses.

Grup 7. Projectes d'infraestructures

1. Carreteres:

1.  Construcció d'autopistes, autovies, vies ràpides i carreteres convencionals de nou traçat.
2.  Actuacions que modifiquin el traçat d'autopistes, autovies, vies ràpides i carreteres convencionals preexistents en una longitud continuada de més d'1 km o més de 3 km discontínuament.
3.  Ampliació de carreteres convencionals que les transformi en autopistes, autovies o carreteres de doble calçada en una longitud continuada de més d'1km o més de 3 km discontínuament.
4.  Variants per a la supressió de travessies de nuclis urbans i túnels, ambdós de més de 500 m de longitud.

2. Construcció de línies de ferrocarril, tramvies, metros aeris o subterranis, línies suspeses o similars.

3. Electrificació de ferrocarrils.

4. Aeroports i aeròdroms, excepte heliports.

5. Ports comercials, pesquers o esportius, o la seva ampliació quan augmenti la superfície de la làmina d'aigua ocupada.

6. Noves instal·lacions de recepció de combustibles ubicades fora de ports actuals.

7. Espigons i pantalans per a càrrega i descàrrega connectats a terra que admetin vaixells d'arqueig superior a 1.350 t.

8. Obres costaneres destinades a combatre l'erosió i obres marítimes que puguin alterar la costa, per exemple, la construcció de dics, espigons i altres obres de defensa contra el mar, excepte el manteniment i la reconstrucció d'aquestes obres.

Grup 8. Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua

1. Embassaments i altres instal·lacions destinades a retenir l'aigua o a emmagatzemar-la de manera permanent, quan el volum nou o addicional d'aigua emmagatzemada sigui superior a 500.000 m³.

2. Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents.

3. Instal·lacions de dessalinització d'aigua amb un volum nou o addicional superior a 1.000 m³/dia de capacitat.

4. Aqüeductes i conduccions que suposin transvasaments d'unitats hidrogeològiques o d'aqüífers.

5. Projectes per a l'extracció d'aigües subterrànies o la recàrrega artificial d'aqüífers, si el volum anual d'aigua extreta o aportada és igual o superior a 500.000 m³.

6. Emissaris submarins d'aigües depurades i de plantes de dessalinització.

7. Instal·lacions de conducció d'aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 10 km i, en tot cas, les que transcorrin per espais naturals protegits, espais de rellevància ambiental o ANEI d'alt nivell de protecció. En cap cas no es consideraran instal·lacions de conducció d'aigües les instal·lacions de reg dins les finques quan estiguin autoritzades per l'autoritat agrària o hidràulica.

Grup 9. Projectes de tractament i gestió de residus

1. Instal·lacions de tractament de residus perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

2. Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat de tractament superior a 50 t/dia.

3. Abocadors de residus no perillosos amb una capacitat de tractament superior a 10 t/dia, o capacitat total superior a 25.000 t.

Grup 10. Projectes en espais naturals protegits

Els projectes següents, quan es desenvolupen en espais naturals protegits o espais protegits Xarxa Natura 2000, d'acord amb la Llei 42/2007 i la Llei 5/2005, en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar i en zones especialment protegides d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM) del Conveni per a la protecció del medi marí i de la regió costanera de la Mediterrània:

1. Primeres repoblacions forestals no protectores quan suposin riscs de greus transformacions ecològiques negatives.

2. Transformacions d'usos del sòl, en més d'1ha, que impliquin eliminació de la coberta vegetal quan suposin un risc de greus transformacions ecològiques negatives.

3. Dragatges marins.

4. Canonades per al transport de gas i petroli.

5. Subestacions de transformació d'energia elèctrica.

6. Plantes de tractament d'aigües residuals.

7. Instal·lacions per a la producció d'energia hidroelèctrica.

8. Projectes d'urbanitzacions i d'instal·lacions hoteleres fora de les zones urbanes i construccions associades.

9. Construcció de centres comercials.

10. Aparcaments.

11. Abocadors de residus perillosos i de residus inerts.

12. Obres de canalització i projectes de defensa de cursos naturals.

13. Concentracions parcel·làries que suposin el canvi d'ús del sòl quan suposin una alteració substancial de la coberta vegetal.

Grup 11. Altres projectes

1. Parcs temàtics.

2. Equipaments sanitaris, docents i esportius no prevists en el planejament urbanístic amb una ocupació de parcel·la superior a 2.700 m².

3. Equipaments comercials no prevists en el planejament urbanístic amb una superfície construïda superior a 400 m².

4. Camps de golf i de pitch-and-putt.

5. Pistes d'esquí, remuntadors o telefèrics i construccions associades.

6. Drassanes per a vaixells superiors a 1.000 t.

7. Dragatges marins per a l'obtenció de sorra.

8. Regeneració artificial de platges.

9. Pistes de curses i de proves per a vehicles a motor.

10. Enfonsaments de vaixells d'eslora superior a 25 m per crear esculls artificials.

11. Qualsevol modificació o extensió d'un projecte previ a aquest annex, quan la modificació o extensió compleixi, per si mateixa, els possibles llindars establerts en aquest annex.

12. Qualsevol projecte que suposi un canvi d'ús del sòl en una superfície igual o superior a 100 ha.

13. Emplaçaments d'emmagatzematge de conformitat amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni.

14. Instal·lacions per a la captura de fluxos de CO₂ amb fins d'emmagatzematge geològic de conformitat amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni, procedent d'instal·lacions incloses en aquest annex, o quan la captura total anual de CO₂ sigui igual o superior a 1,5 Mt.

 

ANNEX 2 Projectes sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental simplificada

Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1. Projectes no inclosos en l'annex 1 per destinar a explotació agrícola intensiva àrees naturals o seminaturals.

2. Nous regadius d'extensió superior a 50 ha i a partir de 5 ha quan es prevegi la utilització d'aigües residuals depurades encara que es tracti d'un regadiu existent.

3. Explotacions ramaderes intensives amb una capacitat superior a 100 UBM i les explotacions ramaderes extensives amb una capacitat superior a 175 UBM, i, en tot cas, en compliment de la legislació bàsica estatal, quan superin les capacitats següents:

1. 2.000 places per a bestiar oví i caprí.

2. 300 places per a bestiar boví de llet.

3. 600 places per a boví d'esquer.

4. 20.000 places per a conills.

4. Campanyes antiplagues (insecticides, fungicides i herbicides) a partir de 50 ha quan s'utilitzin productes de la categoria B i C per a mamífers, aus i peixos i productes de perillositat controlable i molt perillosos per a les abelles.

5. Introducció d'espècies exòtiques vegetals o faunístiques, excepte plantes de cultiu agrícola o de bestiar domèstic.

6. Repoblacions forestals d'extensió superior a 50 ha, i a partir de 10 ha quan impliquin greus transformacions ecològiques negatives o bé la utilització d'espècies no autòctones.

7. Pistes forestals a partir de 2 km o en pendents superiors al 15% i pistes agrícoles també en pendent superior al 15%.

8. Tala d'espècies forestals feta amb el propòsit de canviar a un altre ús del sòl quan no estigui sotmesa a plans d'ordenació i afecti més de 5 ha.

Grup 2. Energia

1. Línies de transmissió d'energia elèctrica inferiors a 15 kV ubicades en sòl rústic amb la qualificació d'ANEI i ARIP, espais naturals protegits a l'empara de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.

2. Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió.

3. Instal·lacions per emmagatzemar productes petroliers, petroquímics o químics, amb una capacitat superior a 1.000 t que ocupin més de 3.500 m².

4. Producció i emmagatzematge de gasos combustibles a partir de 500 t de capacitat.

5. Instal·lacions per a la utilització de la força del vent per a la producció d'energia de més de 100 kW, inclosos les esteses de connexió a la xarxa i els accessos.

6. Les següents instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda a la xarxa:

• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més d'1 ha, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 100 m² situades en sòl rústic protegit.

Grup 3. Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls

1. Instal·lacions per a la fabricació de fibres minerals artificials.

2. Drassanes per a vaixells de fins a 1.000 t.

3. Instal·lacions per a la construcció i reparació d'aeronaus.

4. Instal·lacions per a la fabricació de material ferroviari.

5. Instal·lacions per a fabricar ciment, clínquer o formigó preparat no incloses en l'annex 1 d'aquesta llei.

6. Instal·lacions industrials per a fabricar productes ceràmics mitjançant forn; en particular, teules, maons, rajoles, gres o porcellana, no incloses en l'annex 1 d'aquesta Llei.

Grup 4. Projectes d'infraestructures

1. Projectes d'urbanització en general i els projectes de dotacions de serveis en polígons industrials.

2. Centres generadors de mobilitat que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3. Grans establiments comercials segons la definició establerta en l'article 12 de la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, o la legislació que la substitueixi.

4. Aparcaments i marines seques en sòl rústic.

5. Construcció d'instal·lacions de transbordament intermodal i de terminals intermodals.

6. Heliports.

Grup 5. Altres indústries

1. Instal·lacions industrials situades en sòl rústic.

2. Indústries de qualsevol classe, quan produeixin residus líquids que no s'evacuïn a través de la xarxa de clavegueram.

3. Instal·lacions industrials per a l'elaboració de greixos i olis vegetals i animals, sempre que es donin simultàniament les circumstàncies següents:

1.  Que estiguin situades fora de polígons industrials.
2.  Que estiguin a menys de 500 m d'una zona residencial.
3.  Que ocupin una superfície d'almenys 2.500 m².

4. Instal·lacions industrials per envasar i enllaunar productes animals i vegetals, amb una capacitat de producció superior a 2 t/dia de productes acabats (valors mitjans trimestrals).

5. Instal·lacions industrials per a fabricació de productes lactis, sempre que la instal·lació rebi una quantitat de llet superior a 200 t/dia (valor mitjà anual).

6. Instal·lacions industrials per a la fabricació de cervesa i malta, sempre que en la instal·lació es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a) Que estigui situada fora de polígons industrials.

b) Que es trobi a menys de 500 m d'una zona residencial.

c) Que ocupi una superfície d'almenys 2.500 m².

7. Instal·lacions industrials per a l'elaboració de confitures i almívars, sempre que en la instal·lació es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a) Que estigui situada fora de polígons industrials.

b) Que es trobi a menys de 500 m d'una zona residencial.

c) Que ocupi una superfície d'almenys 2.500 m².

8. Instal·lacions industrials per a la fabricació de fècules, sempre que es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a) Que estigui situada fora de polígons industrials.

b) Que es trobi a menys de 500 m d'una zona residencial.

c) Que ocupi una superfície d'almenys 2.500 m².

9. Instal·lacions industrials per a la fabricació de farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a) Que estigui situada fora de polígons industrials.

b) Que es trobi a menys de 500 m d'una zona residencial.

c) Que ocupi una superfície d'almenys 2.500 m².

10. Sucreres amb una capacitat de tractament de matèria primera superior a les 300 t diàries.

Grup 6. Projectes de gestió de residus

1. Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de l'R1 a l'R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial i no estiguin incloses en l'annex 1 d'aquesta Llei.

2. Instal·lacions d'emmagatzematge de ferralla, d'emmagatzematge de vehicles fora d'ús, centres autoritzats per a la recollida i la descontaminació de vehicles que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial.

3. Instal·lacions d'emmagatzematge de residus perillosos fora del lloc de producció (incloses operacions prèvies al tractament) que facin operacions de la D13 a la D15 de l'annex 1 o operacions R12 i R13 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial.

4. Instal·lacions d'emmagatzematge de residus no perillosos fora del lloc de producció (incloses operacions prèvies al tractament) que facin operacions de la D13 a la D15 de l'annex 1 i operacions R12 i R13 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat superior a 100 t i que no es desenvolupin a l'interior d'una nau a polígon industrial.

5. Abocadors de residus no perillosos amb una capacitat de tractament inferior o igual a 10 t/dia i capacitat total igual o inferior a 25.000 t, així com els projectes de clausura d'abocadors quan no estiguin inclosos en la seva autorització inicial o no hagin estat sotmesos a tramitació ambiental.

Grup 7. Altres projectes

1. Campaments permanents per a tendes de campanya o caravanes.

2. Recuperació de terres al mar.

3. Dragatges, excepte quan l'objecte del projecte sigui mantenir les condicions hidrodinàmiques o de navegabilitat en la zona de serveis del port amb un volum extret inferior a 5.000 m³/any.

4. Jardins botànics i zoològics.

5. Obres de canalització i projectes de defensa de cursos naturals.

6. Urbanitzacions de vacances i instal·lacions hoteleres fora d'àrees urbanes i construccions associades.

7. Infraestructures de telecomunicació o energia que uneixen els diversos territoris insulars.

8. Infraestructures de telecomunicació ubicades en sòl rústic amb la qualificació d'ANEI i ARIP, espais naturals protegits a l'empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005.

9. Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.

10. Passeigs marítims o senders litorals que alterin l'orografia del domini públic maritimoterrestre.

11. Instal·lacions o bancs de prova de motors, turbines o reactors.

12. Instal·lacions per recuperar o destruir substàncies explosives.

13. Equipaments sanitaris, docents i esportius no prevists en el planejament urbanístic amb una ocupació de parcel·la inferior a 2.700 m².

14. Totes les actuacions que, d'acord amb el pla d'ordenació dels recursos naturals, el pla rector d'ús i gestió, el pla de gestió de la zona on s'ubiquin o en el decret que reguli àrees biològiques crítiques, han de ser objecte d'un estudi d'avaluació d'impacte ambiental.

15. Qualsevol projecte que impliqui un canvi d'ús del sòl en una superfície igual o superior a 40 ha en sòl rústic comú, o igual o superior a 20 ha en àrees d'especial protecció de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals, no inclosos en l'annex 1.